UNITAT DIDÀCTICA 5EL SISTEMA CIRCULATORI

ÍNDEX Anatomia del sistema circulatori

El cor

Els vasos sanguinis

La circulació sanguínia

La sang i la limfa

El sistema limfàtic

Malalties i hàbits saludables

QUÈ HAS DE SABER? Conèixer els diferents constituents del sistema circulatori

Descriure la circulació de la sang

Distingir entre artèria, vena i capil·lar

Analitzar els diferents tipus cel·lulars de la sang i el plasma

Reconèixer la importància del sistema limfàtic

Relacionar els factors de risc amb les malalties relacionades amb el

sistema circulatori

BATECS DEL COR: CONSTRUCCIÓ D'INSTRUMENT

Si et preguntessin quin és el senyal que una persona està visca el més probable és

que diguis que està viva perquè el seu cor batega.

Objectius:En grups de 3 o 4 i amb l'ajuda del professor, construïm un instrument per a escoltar els

batecs del cor.

Materials: Un embut petit o una botella de plàstic menuda

Un tub plàstic ( 35 cm, i dos parts de 20 cm)

Una “T” de vidre o plàstica ( poden servir aquelles que s'usen per a separar

manegues d'aquari)

2 subjectadors plàstics (dels quals s'usen per a fixar un vidre) als quals se'ls obre

un orifici.

1 globus gran.

Procediment:1.- Retalla el tub de plàstic en dos parts iguals d’uns 20cm de llargària i un altre de

35 cm.

2.- Ajusta els dos tubs iguals als costats paral·lels del tub en forma de T i el més llarg

a la part més llarga del tub en T com es mostra a la següent imatge.

3.- Retalla la part baixa de la botella de plàstic menuda

4.- Fes dos forats als subjectadors de plàstic com es veu a la imatge

5.- Col.loca aquestos taps foradats als dos tubs iguals i la botella retallada al tub llarg

6.- Ajusta el globus a la part de la botella menuda que hem retallat

7.- Una vegada llest, aplica'l a la regió central del tòrax (pit).

Qüestions:

ACTIVITATS PRÀCTIQUES

1.- Identifica els sorolls cardíacs en un company.

2.- Fes córrer al teu company i identifica novament els sorolls.

3.- Quin efecte produeix, en aquests sorolls, l'exercici?

MODEL DE LA CIRCULACIÓ

Objectius:En grups de 3 o 4 i amb l'ajuda del professor, construïm un model de la circulació.

Materials: Un tub plàstic gruixut

2 botelles de plàstic menudes

1 retolador permanent

1 guant de plàstic dur

1 tissores

1 tub de pegament

2 caputxons de retolador

Procediment:1.- Retalla el tub de plàstic en dos parts iguals d’uns 35 cm de llargària

2.- Dibuixar dos cercles en parel.lel a cada costat de la botella, i que tinguin un

diàmetre igual als dels caputxons de retolador. En la primera a la part més baixa i en

l’altra a la part més alta de la botella. Retalla aquestos cercles marcats.

3.- Retalla els caputxons per a que encaixen a l’interior de la botella i al tub llarg de

plàstic.

4.- Ajusta i pega a la boca dels caputxons uns trossets retallats del guant de plàstic,

fent que sigui possible que el líquid només puga moure’s en una direcció.

5.- Encaixa els caputxons amb el guant al tub gruixut i a la botella

6.- Col.loca aigua a l’interior de les botelles

7.- Per simular els batecs del cor caldrà exercir pressió a les botelles, i s’observarà

que el líquid es mou en una direcció impulsat per la pressió de la botella.

Qüestions:1.- Per a que l’aparell funcione es necessiten dues botelles. Explica que

ocorreria si només hi hagués una botella i el tub fera un bucle. Circularia

l’aigua si pressionarem la botella en aquest cas?

2.- Quins moviments del cor són equivalents als que realitzem nosaltres al

comprimir i amollar la botella?

MESURA DE LA PRESSIÓ ARTERIAL

Hem après que el cor és una bomba que impulsa la sang a tot el cos i també sabem

que la sang recorre el cos per vasos, per exemple les artèries, que tenen parets

elàstiques. És fàcil imaginar-se, llavors, que la sang impulsada pel cor exerceix una

força sobre les parets dels grans vasos. Aquesta força exercida es coneix com

pressió sanguínia i inclou la pressió arterial, venosa i capil·lar. Generalment

s'amida per sobre del colze, en el braç, zona per on passa l'artèria humeral.

L'instrument que s'usa per a amidar la pressió es diu esfignomanòmetre i,

segurament, en més d'una oportunitat has tingut l'ocasió d'experimentar-lo en tu

mateix.

El doctor, quan ens pren la pressió, en menys de 1 minut diu:” La teva pressió és de

110 / 80. Bastant normal”.

Què significa 110 amb 80?110: Correspon a la pressió més alta que es produeix durant el sístole ventricular i

es diu pressió sistólica.

80: Correspon a la relaxació màxima del ventricle, final del període de diàstole.

Quins són els factors que mantenen una pressió normal?

La quantitat de sang expulsada pel cor en 1 minut, és a dir, la despesa cardíaca.

El volum sanguini, és a dir, la quantitat total de sang que cal moure.

L'elasticitat de les parets arterials. La resistència dels vasos perifèrics, com arterioles i capil·lars.

La viscositat de la sang, és a dir, la concentració dels elements que conté

la sang.

La línia divisòria entre pressió normal i anormal es col·loca generalment en 150 mm

de Hg per a la sistòlica i 90 mm de Hg per a la diastòlica.

Quan la pressió és major de 150 mm de Hg , es parla de hipertensió.

Quan la pressió és menor de 120 mm de Hg , es parla de hipotensió.

Objectius: Conèixer que és el pols i la pressió sanguínia

Amidar la pressió sanguínia mitjançant el esfigmomanòmetre

Amidar les pulsacions, comprendre que el seu ritme varia al realitzar exercici.

Valorar la importància que tenen aquests dos aspectes en la medicina

Materials: 1 esfigmomanòmetre: (mangueta inflable) generalment existeix en la infermeria

del col·legi

1 estetoscopi: posseeix auriculars i una membrana molt sensible per a

escoltar. També pots aconseguir-lo en la infermeria del col·legi.

Procediment:

1. . Forma un grup amb quatre companys i desenvolupeu els següents

passos:

2. . El company al que se li vol amidar la pressió ha d'estar assegut i el seu

braç recolzat en el banc.

3. . Es col·loca la mangueta ajustada al braç, a l'altura del colze, la

mangueta va unida a un manòmetre de Hg.

4. . Al mateix temps ha de col·locar-se el estetoscopi en la zona anterior al

colze per a auscultar.

5. . S'infla el esfigmomanòmetre amb la pera de goma fins a ocloure

l'artèria humeral, amb això es deté el corrent sanguini i no hi ha pols

radial.

6. . AL auscultar l'artèria humeral en la regió del colze aquesta no s'escolta.

7. . Es disminueix lentament la pressió dintre del braçalet obrint la vàlvula

perquè deixi sortir l'aire fins que novament deixa passar el corrent

sanguini, això es manifesta amb febles sorolls

8. . A l'escoltar els sorolls en forma regular i fortes el manòmetro marca la

pressió sistòlica.

9. . L'artèria segueix descomprimint-se, passa major quantitat de sang i els

sorolls es fan més intensos.

10. . Els sorolls baixen en intensitat i després desapareixen. En el moment

que els sorolls cessen el manòmetre marca la pressió diastòlica.

Per a l'èxit d'aquest mesurament has de fer-lo en silenci! Recorda que el

estetoscopio té una membrana molt sensible als sorolls.

Qüestions1.- Amida, a continuació, la pressió a uns 10 companys i, sobre la base de pressions

normals, diferencia la pressió de barons i dames en repòs i en exercici.

Col·loca els teus valors en la següent taula.

Nom dels companys i companyes (5 de cada sexe)

Pressió en repòs

Pressió després de l'exercici

En la sala d'informàtica utilitzant una plantilla de càlcul elabora gràfics que et

permetin comparar la pressió de dones i barons en repòs i després de l'exercici.

(si no hi ha suficient temps el professor passarà les dades a l'ordinador obtenint

els gràfics que després es comentaran).

Interpreta els teus resultats aplicant els teus coneixements.

2.- Observació i respondre a les següents qüestions:

Per quines es produeix un augment de pulsacions?

Què és la pressió sanguínia? Que és la màxima i la mínima?

Què pot provocar una tensió alta, és a dir, una hipertensió?

Quin significat fisiològic té presentar la pressió amb valors molt baixos?

AMIDAR EL POLS

Quan ocorre la sístole ventricular, la sang que surt del cor a l'artèria aorta ocasiona

una ona en les seves parets que es transmet a totes les artèries, és el que cridem

pols.

Objectius:Mesura del pols en condicions de repòs i activitat.

Procediment:Una manera fàcil d'amidar el nombre de pulsacions consisteix a situar els dits índex i

cor sobre l'artèria radial (part interna del canell).

Qüestions:1.- Calcula les pulsacions que té el teu company en un minut i repeteix aquesta

operació després que hagi realitzat diverses flexions.

2.- Existeix diferència entre el nombre de pulsacions abans i després de realitzar

exercici? Tria la resposta correcta:

Si, perquè el cor s'engrandeix.

No, perquè el ritme cardíac és constant.

Si, perquè el ritme cardíac s'accelera perquè a les cèl·lules li arriben els

nodriments més ràpidament.

Si, perquè el miocardi es relaxa.

ACTIVITATS:

8.- Realitza les activitats Jclic que estan disponibles al blog BIOLDE’s d’aquesta

unitat.

APARATO CIRCULATORIOhttp://clic.xtec.cat/db/act_es.jsp?id=1082

9.- Busca un vídeo on s’explique amb detall l’aparell circulatori i puja’l al blog

BIOLDE’s. A més fes un resum del vídeo que has escollit.

10.- Formeu grups de 4 persones. Llegiu la “guia familiar per a la Salut del Cor” i

preneu cadascun el paper d'un membre de la família: mare, pare, fill i filla. Després

deureu presentar a la classe que hàbits us haveu proposat per a millorar la salut del

cor.

IDEES FONAMENTALS DE LA UNITAT DIDÀCTICA

- És necessari un sistema de transport per a dur fins a les cèl·lules el que

aquestes necessiten.

- Aquest transport ho realitza fonamentalment un líquid: la sang, que circula per

l'interior de tres tipus de vasos sanguinis: artèries, venes i capil·lars.

- La sang està formada per diversos tipus de cèl·lules i el plasma sanguini.

- La sang és impulsada pel cor.

- El cor és un múscul amb 4 cavitats: dues aurícules i dos ventricles

- Amb els seus moviments de sístole (contracció) i diàstole (relaxació) la part dreta

del cor envia la sang als pulmons i la part esquerra l'envia a tot el cos. Hi ha

doncs una doble circulació.

- La sang realitza altres funcions, com transportar els productes de deixalla fins

als òrgans de la excreció, transportar hormones, regular la temperatura,

intervenir en les reaccions defensives de l'organisme, etc.