1

Sota aquest títol, la revista de tiratge nacional "L'ESFERA", publicava el

dia 10 de maig de 1930 un article dedicat

especialment a la població de Serra.

En ell s'assenyalaven, entre altres virtuts del

nostre municipi, la seua si-

tuació geogràfica i la bon-

dat del clima ja que la feien altament atractiva per als

habitants de la ciutat de Va-

lència, separada tot just per

uns vint-i-cinc quilòmetres,

"mitja hora de camí agrada-

ble i ameníssim" com indi-

cava el citat article.

Aquestes virtuts, a més de l'hospitalitat dels

seus veïns, va convertir a

Serra en un poble molt de-

mandat tant com a lloc de

descans i esbarjo, com per a

estades terapèutiques per a la curació de la

malaltia que assotava indiscriminadament

als habitants, sobre tot de les ciutats. Serra reunia les qualitats necessàries, per aquell

temps, per a la curació de la malaltia de la

tuberculosi: l'altura sobre el nivell del mar,

el sol i una atmosfera saludable, tot açò

acompanyat d'una alimentació adequada.

Molts personatges de renom van gau-

dir dels nostres paratges. L'article citat des-taca a Vidal Corella, Benlliure, Peyró Me-

zquita, Lauri Volpi, Galleguito, Selica Pé-

rez Carpio i altres tants. Però la pràctica to-

talitat d'ells tenen en comú haver visitat i gaudit del nostre poble i els seus bells parat-

ges de forma temporal, no vinculant les se-

ues vides a les gents que els van acollir.

Però esment a part mereix el matemà-

tic Don Miguel Marzal i

Bertomeu, més conegut pel

Matemàtic Marzal. Aquest personatge, ar-

ribat a Serra en els principis

del segle passat, cercant la

curació del seu fill afectat

per la tisi, nom popular pel

qual es coneixia la tubercu-

losi, va establir llaços de

convivència amb el poble, instal·lant-se als afores i

contribuint al creixemet des-

envolupament urbanístic i

social d'una zona en desen-

volupament que des de lla-

vors va formar part activa de la comunitat

de Serra.

Enguany. en complir-se el centenari de la seua defunció, l’Ateneu Cultural

d´Estudis i Tradicions de Serra, dins del seu

objectiu de donar a conèixer els valors i les

persones que han contribuït al progrés de la

localitat pren la decisió de dedicar un home-

natge a l'insigne matemàtic que no va dub-

tar a vincular la seua vida i la de la seua fa-mília al nostre poble

José Ginés

BUTLLETÍ MONOGRAFIC: EL MATEMÀTIC MARZAL I SERRA

SERRA, "LA FÁBRICA DE SALUT"

2

Naixement i iniciació a l’estudi matemàtic

Miguel Marzal i Bertomeu va nàixer a Sueca, a la

comarca de La Ribera Baixa, l’any 1856. Aquesta, la

seua ciutat de naixement, el va nomenar Fill Adoptiu

Miguel Marzal va iniciar els seus estudis a València,

des d’on va pasar a estudiar a Madrid. Entre els anys

1875 i 1883 va estudiar Ciències exactes a la Universi-

tat Central de Madrid, junt a

alguns dels millors matemàtics

de l’època, com són Eduardo

Torroja i Tomàs Ariño Sancho,

també antics catedràtics de Va-

lència. A Madrid va ser on es

va doctorar amb la seua tesi

“Influencia del análisis mate-

mático en el progreso de las

demás ciencias”, i després va

ocupar una plaça de professor

auxiliar en la Universitat Cen-

tral.

Rellevància en el camp de les

matemàtiques

Posteriorment, Miguel Marzal

va obtindre la seua càtedra a la

Universitat de València, ano-

menada Complements dins la

d’Anàlisi Matemàtica. En

aquesta Universitat, va participar en l’acte d’obertura

del curs 1887-1888 amb el seu estudi “Influencia del

análisis matemático en el progreso de las demás cien-

cias”. Amb la seua arribada es pot considerar que s’in-

corpora l’Anàlisi Matemàtica als estudis de la Univer-

sitat de València, deixant enrere els vells textos de

matemàtics com Lacroix, Vallejo o Odriozola, i s’intr-

odueix l’anàlisi de Cauchy.

A l’any 1891 es va traslladar a la Universitat de Barce-

lona, i des d’ací va fer la seua principal aportació al

món de les matemàtiques amb el seu manual anomenat

Anàlisis Matemàtico. Aquesta obra es va incorporar a

la major part de les Universitats de l’Estat així com a

algunes estrangeres com la Universitat de París, la

Universitat de Mèxic o la Universitat de Berlín. Mal-

grat tot açò, durant la segona part del segle XX, els

seus textos i els de molts altres matemàtics van ser

desplaçats per les obres de Julio Rey Pastor, un altre

matemàtic molt rellevant de l’època.

Cal destacar també un esdeveniment que va gaudir de

gran polèmica, i és que Marzal va intervenir contra

Josep Fola Igúrbide pel seu estudi de geometría a l’any

1897.

Al llarg de la seua vida, Miguel Marzal va mantenir un

gran interès per la difusió de les ciències matemàtiques

i va advocar per l’establiment de l’ensenyament de

l’economia matemàtica i de les assegurances en gene-

ral. Aquest personatge reclamava amb urgència la cre-

ació de càtedres lliures on s’explicara la història, la

filosofia i la pedagogia mate-

màtica, en lloc de solament la

teoria matemàtica pura.

Últims anys de vida i mort

Finalment, Miguel Marzal va

morir a Barcelona l’any 1915.

La seua mort va causar un me-

rescut sentiment entre el món

de les ciències matemàtiques.

Tant va ser així que, al número

37 d’abril del mateix any 1915,

la revista de la Sociedad Mate-

mática Española li va dedicar

unes sentides paraules , així

com una Secció biogràfica en

una de les seues posteriors pu-

blicacions.

A més, i encara que no és mas-

sa comú que una ciutat atorgue

massa honors a professionals de

les ciències físiques i la matemàtica, des de 1922 un

dels carrers del centre de la ciutat de València porta el

nom del matemàtic Marzal, fet que afavoreix el record

d’un dels matemàtics valencians més importants de la

seua època.També al seu poble, Sueca, té dedicada una

via pública: l’Avinguda Matemàtic Marzal

La família Marzal i el poble de Serra

Al poble de Serra, Miguel Marzal va fer construir la

casa que anomenaria Villa Maria en homenatge a la

seua germana, qui viuria ací. Posteriorment, Maria

Marzal va convertir la casa Bonaire, molt proper a

Villa Maria, en una casa-sanatori per als malalts de

tuberculosi.

Que la família Marzal, i molt especialment Miguel

Marzal, escollira Serra com a poble per a pasar llar-

gues temporades a l’any, parla molt bé del nostre po-

ble. Nosaltres, per la nostra banda, no podem fer més

que agrair i homenatjar aquest rellevant personatge del

món de les ciències matemàtiques, que tant va apreciar

al poble de Serra.

Marian Sanchis

MIGUEL MARZAL I BERTOMEU

EL MATEMÀTIC MARZAL

3

Els últims anys del segle XIX, Serra co-

mençava a entrar en un procés d’expansió

urbana que s’allargaria en les primeres dè-

cades del XX, i encara prou desprès. Els

iniciadors i promotors d’aquest procés van

ser principalment empresaris de prestigi i

persones de la burgesia valenciana de l’èp-

oca. Serra es convertia en una de les princi-

pals destinacions d’estiueig de

molts valencians, generalment

de classe acomodada. El ma-

teix procés de segones residèn-

cies (zones d’estiueig) es dona-

va també en moltes altres loca-

litats d’un entorn relativament

proper i accessible des de Va-

lència. Però, en el cas de Serra

convergia un segon factor, que

anava més enllà del simple es-

barjo estiuenc, i era que moltes

persones venien fins ací per

recomanació mèdica, en una

època en la que les malalties

respiratòries i particularment la tuberculosi

estaven molt esteses i no solament afecta-

ven a les persones pobres i desnutrides, si-

nó també als rics.

Moltes persones acomodades triaren el pai-

satge, l’hospitalitat dels serrans i l’aire sa

de la muntanya per a instal·lar-se en el nos-

tre poble. El destí principal dels nous resi-

dents, de vegades anomenats “forasters”

pels serrans, era l’Alameda, un barri que

començava a ser traçat a partir de la Fonda.

Però també hi hagueren altres visitants que

s’establiren construint grans xalets i cases

aïllades en llocs un poc més allunats, però

no massa, del casc urbà, com és el cas del

xalet de La Tonyinera, el de Les Vinyetes i

altres.

En aquella etapa expansiva i de creació de

les primeres cases de l’Alameda destacaren

algunes persones com a promotors urbanís-

tics. El carrer Ventura Feliu ens parla d’un

d’aquests personatges, un famós empresari

valencià del moble. Santiago Sempere és

un altre empresari de l’època que també

dona nom a un carrer de Serra. Els xalets

dels Pintors, també donen nom a un altre

carrer: Racó dels Pintors. D’aquella època

o poc abans és també el xalet de Montesi-

nos (any 1890), que sembla que construí

Buenaventura de Gracia, un

altre serrà “d’adopció”. El

Amor, Gallego, Torre Blanca

(o “casa del Retor”), Entre Pi-

nos, Villa Maria (o “Casa de

l’Advocat”), Bonaire... Aquests

últims fets per el Matemàtic

Marzal i els seus descendents.

En aquells anys de finals del

XIX, tocant ja el segle XX, a la

ciutat de València hi havia un

gran revol amb les campanyes

socials promogudes pel metge

Francesc Moliner i Nicolàs

(1851-1915), el famós Dr. Mo-

liner que havia sigut designat en 1890 per

l’Ajuntament de València i l’Acadèmia de

Medicina per a viatjar a Alemanya i estudi-

ar els avanços que havia fet el Dr. Cock, el

descobridor del bacil causant de la tubercu-

losi, una malaltia que assotava i matava a

moltes persones. Des d’aquell moment, el

Dr. Moliner dedicaria tot el seu esforç i la

seua vida a lluitar contra la malaltia, sabent

que es podia combatre eficaçment amb un

repòs controlat i acompanyat de bona ali-

mentació i aire oxigenat, com el de les

muntanyes de Serra.

L’objectiu del Dr. Moliner era aconseguir

un hospital a Serra on poder lluitar i com-

batre la malaltia curant els malalts. Sense

entrar en massa detalls, podem dir que hi

hagué tres etapes o intents seriosos: primer

la Cartoixa, que va ser llogada i habilitada

com a hospital durant alguns anys de finals

del XIX i primeres dècades del XX El se-

SERRA en temps del matemàtic Marzal (el naixement del barri de l’Alameda)

Fernando Marzal Carreras

4

gon intent seria en el poble de Serra, con-

cretament a l’Alameda, on el Dr. Moliner

va fer gestions per a la compra de terreny

on poder construir l’hospital que pretenia.

La publicació d’aquest projecte va originar

una gran inquietud entre els serrans, que

veien amenaçada tant la seua pròpia salut

com la dels nous residents, que eren molt

ben acollits. Finalment, les protestes veï-

nals aconseguiren que el famós hospital no

fora construït dins del poble sinó en un lloc

allunat, com finalment es va fer alguns

anys desprès.

El nom de l’Alameda

(l’Albereda, seria el nom cor-

recte) sembla que li ve perquè

a similitud de l’Albereda de

València, aquesta era una zona

festiva i d’expansió, que en

certa manera cobrava vida en

estiu. A més a més, la font de

Salut era el punt d’abastiment

d’aigua necessari, fins que en

els anys 30 vingué l’aigua po-

table a Serra, sent l’Alameda

un dels primers llocs en bene-

ficiar-se de la xarxa de les ai-

gües potables.

El mateix any que moria el Dr.Moliner,

moria també un altre personatge molt pro-

per a Serra i a l’Alameda: Miquel Marzal i

Bertomeu (1856-1915), el famós Matemà-

tic Marçal, un personatge destacat a qui

rendim ací homenatge en el primer cente-

nar de la seua mort, i a qui la nostra amiga i

companya Marian Sanchis dedica un article

biogràfic en aquest mateix bulletí.

Ventura Feliu i Santiago Sempere, a més

de donar nom a carrers que contribuïren a

urbanitzar, tenen també el mèrit d’haver

contribuït en la promoció del nostre poble,

especialment en els anys 1909 i 1910, quan

es celebraren, respectivament, les exposici-

ons Regional de València i Nacional de

València. El carrer Antonio Ros, prou més

posterior en el temps pren també el nom de

qui va ser promotor de les primeres cases

de dit carrer (“les casetes del forner”); ell

era un forner de Xirivella.

Però en el cas del matemàtic Marçal sem-

bla que hi ha darrere una història més hu-

mana i trista que la simple promoció de se-

gones residències. El matemàtic havia per-

dut alguns fills xicotets, a causa de la tu-

berculosi i aquesta pogué ser una bona raó

per la qual vingué a viure a

Serra. Només el sobrevisque-

ren una filla (Elvira) i un fill

(Fernando). Maria, la germana

del matemàtic, vingué també a

viure a Serra (ella donava nom

a Villa Maria) i potser per les

tristes circumstàncies d’haver

perdut als seus joves nebots, va

decidir més tard habilitar una

de les cases, Bonaire, per a la

cura de malalts tísics; potser

açò fora ja desprès de la mort

del matemàtic. Per la mateixa

època, altres xalets de la zona ,

com els dels Pintors, també van

ser dedicats a rebre malalts, generalment

gent de classe alta o mitjana, que buscava

el seu sanament i recuperació aprofitant la

salubritat de Serra. Molts degueren recupe-

rar-se, suposem, però altres no ho aconse-

guiren, entre ells el jove José Benlliure

(“Pepín”), fill del famós pintor, o Conxa, la

jove filla de l’escultor Eugeni Carbonell,

que son pare immortalitzà en la magnífica

escultura de la Mare de Déu d’Agost, de

l’església parroquial de Serra.

Policarp Garay i Martín

EDITA COL-LABORA

Maria Marzal en Bonaire

AJUNTAMENT DE SERRA

PATROCINA