BONES PRÀCTIQUES I ÈTICA EN LA VIDA DIARIA … · dimensions de qualitat de vida (escala GENCAT) ... Modelo de calidad de vida residencial. http ... planificació com son l’Escala

BONES PRÀCTIQUES I ÈTICA EN LA VIDA DIARIA DEL CENTRE Treballant la qualitat personal centrada en la persona

Introducció Perquè Bones Pràctiques ? Al centre hem volgut treballar una dinàmica de reflexió sobre la pràctica quotidiana en els plans de vida i de cura de les persones a les que atenem. Per fer-ho hem desenvolupat un procés de sistematització de les Bones Pràctiques que duem a terme analitzant 1)Les accions que fem, 2)El per què les fem, 3)Quines dimensions de qualitat de vida (escala GENCAT) treballem, 4) Sobre quins principis ètics es fonamenten, 5) quines dificultats tenim en la vida diària del centre per a implementar-les 6) Quines actituds son necessàries per al desenvolupament des de l’Atenció Centrada en la Persona 7) Quines propostes de millora en posem com a repte i 8) quins indicadors en posem per poder-ne fer un seguiment. Val a dir que el treball sobre les actituds ens ha portat també definir una carta ètica de centre desenvolupada per tots els membres de l’equip. El desenvolupament de Bones Pràctiques en l'àmbit de la intervenció és un tema de gran actualitat en el desenvolupament de la actuació quotidiana. La Comunitat Europea recomana als Estats membres, elaborar una elecció de Bones Pràctiques amb la finalitat de promoure autonomia i una vida independent i activa per a les persones. Des de la perspectiva de l’ètica de l’acompanyament ens varem plantejar definir i sistematitzar una acció formativa sobre Bones Pràctiques des de la ètica quotidiana. Treballant elements tan importants com poden ser entre d’altres: - el tracte - la confidencialitat i la intimitat en la informació de la persona - la cura de la imatge personal com a símbol d’identitat de la persona i d’identificació amb un grup social - l’equilibri entre la contenció i la seguretat, la participació ètica de la família - el fet de potenciar i respectar la decisió de la persona gran amb dret d’autodeterminació - la intervenció ètica amb persones incapacitades - la revisió de les Pràctiques professionals en tasques de recolzament i cura de les persones - la revisió de les Pràctiques professionals en les tasques d’acompanyament de processos i en la intervenció quan es necessari – l’ètica en els equips de treball. En què es fonamenta el projecte? Des d’aquesta fonamentació bàsica hem desenvolupat un procés per sistematitzar Bones Pràctiques en el centre tenint en compte els següents fonaments: La Implementació de Bones Pràctiques es fonamenta des de diverses perspectives de desenvolupament que incideixen en la seva definició i sentit. Ens ha portat a treballar des de les següents perspectives

• Polítiques socials: Aspectes jurídics i normatius.

• Fonaments teòrics: Models d'implementació.

• Projectes de Recerca i implementació: Experiències Pilot validades.

Página 1 de 25


• La pràctica quotidiana: Processos de Implementació de les BBPP en la vida diària del centre que ens porta a l’aplicació pràctica real.

Fonaments Normatius: Hem desenvolupat la proposta en els següents documents Normatius específics que defineixen la perspectiva de treball des de les Bones Pràctiques:

1. Normativa pròpia del Departament de Benestar Social i família relativa als centres residencials. 2. Indicadors de qualitat Serveis residencials assistits per a gent gran. © Generalitat de

Catalunya.Departament d’Acció Social i Ciutadania, Coordinadora científica: Pilar Hilarión Direcció i suport metodològic: Subdirecció General de Programació i Avaluació (ICASS) i Institut Universitari Avedis Donabedian – Octubre 2010.

3. Escala GENCAT Generalitat de Catalunya. 4. Resolución de 30 de septiembre de 2011, de la Secretaría General de Política Social y Consumo, por

la que se publica el Acuerdo del Consejo Territorial del Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia, sobre criterios comunes para la conceptualización, elaboración y evaluación de buenas prácticas en el Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia. Doc 17548 BOE 7 de novembre de 2011.

5. Ordre ASC/349 del 16/06/2010 DOGC 23/06/2010 sobre Comitè d’ètica dels serveis Socials i els espais de reflexió ètica.

Fonaments derivats de models definits des de la perspectiva de les teories vigents: 1. Principis bàsics de la bioètica en serveis socials. 2. Dimensions qualitat de vida centrada en la persona (Schalock & Verdugo) propis de l’Escala GENCAT

i de l’Escala FUMAT al País Basc. 3. Models de Planificació Centrada en la Persona (PCP) i Atenció Centrada en la Persona i Atenció

gerontològica centrada en la Persona (Matia - INGEMA) – Maria Teresa Martínez. 4. Indicadors de la Joint Commission (indicadors d'atenció centrada en la persona vs. indicadors de

l'atenció centrada a els sistema). 5. DCM (Dementia Care Mapping: Universitat de Bardford) mapificació de les cures en demència. 6. Indicadors de qualitat ISO-EFQM centrats en la satisfacció del client. 7. Indicadors de qualitat de vida ICASS- FAD any 2011 (ja esmentats al normativa).

Projectes de Recerca i implementació: • Desenvolupament, implementació i avaluació de Bones Pràctiques en centres de la CA d'Astúries amb

la corresponent edició de les Guies de Bones Pràctiques d'Astúries http://www.zotikos.net/es/bloc.html

• Desenvolupament, implementació i avaluació de Bones Pràctiques en centres de referència estatals de l'IMSERSO. Modelo de calidad de vida residencial. http://www.zotikos.net/es/bloc.html

Pàgina 2 de 25

http://www.zotikos.net/es/bloc.html

http://www.zotikos.net/es/bloc.html


• Implementacions de Bones Pràctiques a d’altres centres com son Sabadell gent Gran, Centre Sociosanitari el Cedre a Andorra.

Dels fonaments de referència a la pràctica professional

La perspectiva és la definició de BBPP que permetin que els fonaments especificats no es quedin en un mer referent teòric sinó que tinguin la seva aplicabilitat pràctica en els equips interdisciplinaris de suport i acompanyament en els serveis socials. Per això hem definit una metodologia de treball fonamentada en la implicació efectiva dels equips, en la definició i recollida de Bones Pràctiques. Fonaments bàsics del desenvolupament del projecte Amb el desenvolupament de les Bones Pràctiques hem volgut treballar les Dimensions de qualitat de vida Primer Fonament DIMENSIONS DE QUALITAT DE VIDA SCHALOCK & VERDUGO ESCALA GENCAT Dimensions de qualitat de vida treballades per Schalock & Verdugo i que han configurat eines de treball i planificació com son l’Escala Gencat a Catalunya o l’escala FUMAT al País Basc, així com als indicadors de residencies elaborats per l’ICASS i la fundació Avedis Donabedian el 2010. 1. Dimensió de Benestar emocional que té en compte els sentiments com la satisfacció, tant a nivell personal i vital a partir dels sentiments de seguretat-inseguretat i de capacitat - incapacitat, així com l'absència d'estrès que conté aspectes relacionats amb la motivació, l'humor, el comportament, l'ansietat i la depressió. 2. Dimensió de relacions personals a partir de la interacció i el manteniment de relacions de proximitat (participar en activitats, tenir amics estables, bona relació amb la seva família,) i si manifesta sentir-se estimat per les persones importants a partir de contactes socials positius i gratificants. 3. Dimensió de Benestar material que contempla aspectes de capacitat econòmica, estalvis i aspectes materials suficients que li permetin una vida confortable, saludable i satisfactòria. 4. Dimensió de Desenvolupament personal que tingui en compte les competències i habilitats socials, la utilitat social, la participació en l'elaboració del propi PPA. L'aprofitament d'oportunitats de desenvolupament personal i aprenentatge i el desenvolupament d'estratègies de comunicació. 5. Dimensió de Benestar físic Té en compte els aspectes de dolor, medicació i com incideixen en el seu estat de salut i li permeten portar una activitat normal. 6. Dimensió d'autodeterminació que es fonamenta en el projecte de vida personal, en la possibilitat de triar, de tenir opcions. L'autonomia personal, com a dret fonamental que té cada persona permet organitzar la pròpia vida i prendre decisions sobre temes de pròpia incumbència. 7. Dimensió d'inclusió social valorant si es dóna rebuig i discriminació per part dels altres. La inclusió pot mesurar-se des de la participació i l'accessibilitat que permet trencar barreres físiques que dificulten la integració social.

Pàgina 3 de 25


8. Dimensió de la Defensa dels drets que contempla el dret a la intimitat, el dret al respecte mesurable des del tracte rebut al seu entorn. Segon Fonament LA PLANIFICACIÓ CENTRADA EN LA PERSONA La planificació centrada en la persona ens permet treballar processos de planificació ja que es dirigeix a totes les àrees de la vida, incloent salut, serveis humans, amistat, implicació en la comunitat i relacions familiars. És un procés de col·laboració per ajudar les persones a accedir als suports i serveis que necessiten per assolir una major qualitat de vida basada en les seves pròpies preferències i valors. Es desenvolupa com un conjunt d'estratègies que són enfocaments per a la planificació de la vida basats en valors i que se centren en les eleccions, la visió i el cercle de suport de la persona. Aquest enfocament de la vida, basat en valors, aprecia i respecta la persona i respecta l'experiència, el coneixement i la saviesa dels seus cercles de suport. Els Principis de la planificació centrada en la persona es fan visibles des de la perspectiva que cada persona tindrà l'autoritat per definir i perseguir la seva pròpia visió, quan estigui capacitada per a això, per definir processos d'autodeterminació. Per treballar des de la planificació centrada en la persona hem d'assegurar que estem treballant els interessos i preferències de la persona - les àrees i activitats de suport - els contextos de participació - les activitats de participació - les funcions específiques de suport dirigides a necessitats identificades de suport . Hem de donar èmfasi en els suports naturals que cada persona posseeix. Desenvolupar estratègies més de suport que d'atenció, per tant desenvolupant l'atenció a les persones com un suport més. Només des d'aquesta perspectiva es podran aconseguir resultats personals, així com un pla per controlar la provisió de suports i els seus resultats en la qualitat de vida quotidiana. Tercer Fonament ELS PRINCIPIS ÈTICS BÀSICS L’ètica treballa els hàbits i els actes que desenvolupem en funció d’uns principis morals que generen comportaments responsables. Es fonamenta en quatre principis bàsics per al desenvolupament de processos d’acompanyament: Principi d’autonomia: La autonomia moral expressa la capacitat de la persona humana de donar-se normés o regles a ell mateix sense pressions externes o internes, de decidir de forma responsable sobre els seus propis actes, independentment de la necessitat de l’ajuda funcional que precisi. Principi de No Maleficència El principi de no maleficència expressa el deure de abstenir-se intencionadament de realitzar accions que puguin causar dany o perjudicar a altres. Es un imperatiu ètic vàlid per a tothom. El principi de beneficència es refereix a l’obligació d’actuar en benefici de l’altre, promovent els seus legítims interessos i suprimint prejudicis. El principi de justícia, la equitat ha de regular la vida dels centres. Aquest principi exigeix evitar tota forma de discriminació y demana tractar a cada persona com es correspongui, amb la finalitat de disminuir les situacions de desigualtat (ideològica, social, cultural, econòmica, etc.).

Pàgina 4 de 25


Aquets principis és desenvolupen des de les quatre ètiques per al desenvolupament professional: D’altra banda ens fonamentem en el desenvolupament de les 4 ètiques necessàries. En el nostre treball quotidià hem volgut analitzar les quatre formes d'abordar l'ètica de la nostra tasca quotidiana. En un primer moment hem d'abordar una ètica social de mínims. Entendrem com a ètica de mínims aquelles normes que ens permeten quins requisits mínims han de ser universalment complerts en la societat i cultura en què vivim. Una segona ètica és l'ètica de l'organització. "Una organització es podria considerar ètica quan les decisions, accions i polítiques que adopta, així com les conseqüències i efectes de les mateixes respecte als interessos en joc, poguessin ser acceptades per tots els implicats i / o afectats presents i futurs en un diàleg obert en condicions simètriques de participació. L'ètica professional o deontològica és la tercera ètica necessària. Comporta ser responsables de les actuacions i comportaments professionals desenvolupades des de la justícia i la no maleficència i el desenvolupament de l'autonomia personal. Finalment cal una quarta ètica La personal. Aquesta és a les mans de cada un de nosaltres. Aquests fonaments ens han portat a desenvolupar el projecte de Sistematització de Bones Pràctiques a partir d’una acció formativa en la que ha participat tot el personal del centre. Som un centre petit de 25 places residencials concertat amb ICASS i tot el personal s’ha implicat en el projecte que seguidament passarem a definir des dels seus objectius, procés metodològic, resultats obtinguts i conclusions. La perspectiva de treballar en un centre petit ens permet desenvolupar dinàmiques de proximitat que faciliten donar valor a la feina que es desenvolupa en el dia a dia, essent conscients que els qui treballem AMB, DES DE i PER a les persones usuàries ho podem fer formant part de la vida quotidiana de les mateixes, fet que és un privilegi molt gran que ens permet desenvolupar dinàmiques d’humanització de la nostra tasca diària.

El Projecte BONES PRÀCTIQUES I ÈTICA EN LA VIDA DIARIA DEL CENTRE ens ha permès donar valor a

la feina que fem i potenciar els processos de millora necessaris en tot procés de treball. Vegem-ne el desenvolupament.

OBJECTIUS

1. Dur a terme una acció formativa que permeti a l’equip posar en valor aquelles Bones Pràctiques centrades en la persona que estem treballant dia a dia.

2. Sistematitzar aquestes BBPP a partir de documents normatius que en defineixen el concepte i aporten elements de sistematització i documentació de les mateixes per al seu reconeixement tant a nivell autonòmic, estatal i Europeu.

Pàgina 5 de 25


3. Compartir coneixements i estratègies en equip per tal de treballar la coherència en equip en el desenvolupament de Bones Pràctiques centrades en la persona en les que els professionals de l’equip podem treballar des de la continuïtat en la intervenció i els processos d’acompanyament quotidians.

4. Posar en valor allò que fem, tot i reconeixent les dificultats que tenim alhora d’implementar-les tant a nivell estructural com d’actituds personals.

5. Potenciar dinàmiques i propostes de millora davant de les dificultats detectades per tal de ser treballades per l’equip en els processos d’acompanyament i atenció.

6. Definir indicadors de mesura i assoliment de les BBPP sistematitzades documentades i situades en el sistema de treball del centre.

7. Treballar una carta ètica a partir de les actituds detectades en el procés (aquest objectiu es va configurar en el desenvolupament del projecte com una necessitat sorgida en el mateix).

8. Situar i assegurar la inclusió d’aquest treball en la nostra manera de potenciar processos de suport, atenció i acompanyament en el dia a dia del centre.

METODOLOGIA

El Projecte de treball de definició de Bones Pràctiques s’ha desenvolupat en dos grups de treball que han anat desenvolupant les diverses passes del procés metodològic endegat per a la definició de les Bones Pràctiques escollides. Primera Fase. Definint Bones Pràctiques (SESSIÓ 1). En un primer moment hem treballat amb els grups el concepte que cada equip té sobre les Bones Pràctiques a partir de quatre Accions molt específiques (aquesta es la perspectiva que es treballa en la primera de les 8 sessions planificades).

Acció 1- Anotar quines paraules ens suggereix el concepte bona pràctica per tal d’elaborar una definició sobre que es considera Bona pràctica en el centre. Acció 2.- Fer la definició de Bona Pràctica amb les paraules anotades per cada grup. Acció 3.- Contrastar el concepte de Bona pràctica definit per cada grup amb la definició normativa de Bona pràctica (Definida a la resolució 30 de setembre de IMSERSO) Acció 4.- Definir Bones Pràctiques incorporant els matisos de contrast entre la definició feta pel grup i les definicions teòriques treballades. Acció 5 .- Elaborar un mapa conceptual del concepte de Bona pràctica al centre.

Pàgina 6 de 25


Resultats conceptuals d’aquesta primera fase. Mapa de paraules amb valor. Bona Pràctica ens suggereix .......

Amb aquestes paraules hem construït aquestes definicions de Bona Pràctica a la residència XXXXX Les Bones Pràctiques a la residència XXXXXX són:

• accions quotidianes que persegueixen el benestar i la qualitat en les cures de les persones, ja siguin residents, familiars i /o professionals.

• des del treball en equip a través de dinàmiques de reflexió, organització i avaluació; sempre interdisciplinari i consensuat.

• Accions que es desenvolupen des d'actituds ètiques, des d'uns valors explícits, des del respecte, amb empatia, escolta, confiança.

• Només són possibles des d'una bona comunicació i permet assolir la dignitat, la humanització, del nostre treball potenciant l'autonomia.

Pàgina 7 de 25


Segona fase. Sistematització de Bones Pràctiques (SESSIÓ 1). Hem desenvolupat una feina a partir de vuit moments metodològics que s’han anat treballant per a la definició de cada Bona pràctica. Cada grup ha desenvolupat 4 Bones Pràctiques realitzant un treball en l’espai de formació que després ha tingut la seva continuïtat en un treball de camp desenvolupat en el dia a dia a la residència, analitzant aquells aspectes que des de la pràctica diària ens fan caure en els hàbits, rutines, i detalls que fan que una forma de treballar pugui ser una bona pràctica harmonitzadora o una pràctica que pot generar situacions de despersonalització. Aquest vuit moments metodològics de sistematització han estat : Acció 1 Definint accions (Accions). (SESSIÓ 2). Cada grup es divideix en dos subgrups de per tant cada grup durant el procés treballa 4 Bones Pràctiques dividides en dues BBPP per cada subgrup. Un cop escollides les Bones Pràctiques (llistat que se us facilita més endavant), ens varem plantejar quines accions de les que estem fent habitualment podem considerar com a bona pràctica. (seguint els conceptes treballats a la fase 1 i els criteris teòrics d’emmarcament del concepte. Varem començar per treballar en una segona sessió el fet de donar valor a les accions que fem REALMENT, per tant analitzant les accions que fem i no els objectius, ja que si començàvem pels objectius, ens estaríem plantejant QUE VOLEM FER i NO QUE FEM en l’actualitat. Per tant un primer pas va ser analitzar les accions QUE ESTEM FENT BÉ, i preguntar-nos PER QUÈ LES ESTEM FENT BE. Accions de Bona pràctica Perquè ho son

Acció 2 De les accions als perquès (Objectius) (SESSIÓ 2). En la segona acció, encara en la sessió 2, ens plantegem, a partir dels PERQUE formulats, quins altres objectius ens permeten treballar aquestes accions de manera que ja estem introduint noves possibilitats que les accions de bona pràctica ens permetran treballar. Va ser molt important analitzar els objectius que ens plantejàvem, des de dues perspectives: SON OBJECTIUS CENTRATS EN ELS PROFESSIONALS? SÓN OBJECTIUS CENTRATS EN LA PERSONA? Aquests aspectes de les dues accions (1 i 2) treballades en la segona sessió, son recollides i sistematitzades i revisades per les persones del grup entre la sessió presencial 2 i la sessió presencial 3 en el treball de camp. Objectius a desenvolupar Centrats en la persona Centrats en la organització

Acció 3 La mirada ètica (SESSIÓ 3). En aquesta tercera acció, es treballa en la sessió 3 on es revisen les accions i objectius sistematitzats i es plantegen l’argumentació dels principis ètics que estem treballant al desenvolupar les accions definides

Pàgina 8 de 25


(potenciem autonomia? Generen beneficència?, etc... Cal argumentar el perquè estem treballant aquest principi per tal de donar valor a l’argumentació ètica de les BBPP que estem plantejant. Accions de Bona pràctica Principis ètics que estem treballant

Acció 4 La mirada des de la qualitat de Vida (SESSIÓ 3). També en aquesta tercera sessió analitzem cada acció des de les dimensions de qualitat de vida plantejant-nos també quines dimensions estem treballant principalment (la relacional, els benestar (físic. Material i/o emocional). També s’argumenta per tal de fer conscient el perquè estem dient que aquelles accions tenen aquesta perspectiva. Accions de Bona pràctica Dimensions ètiques

Aquests aspectes de les dues accions (3 i 4) treballades en la tercera sessió, son recollides i sistematitzades i revisades per les persones del grup entre la sessió presencial 3 i la sessió presencial 4 en el treball de camp. Acció 5 Afrontant les Dificultats (SESSIÓ 4). En la sessió 4 analitzem les dificultats que hem trobat en les Bones Pràctiques treballades fins al moment, analitzant el perquè es donen aquestes dificultats i valorant les causes per si aquestes són organitzacionals o si esdevenen d’actitud. Bona pràctica Dificultats

Acció 6 Visualitzant actituds (SESSIÓ 4). Encara en la sessió 4 es treballen les actituds plantejant quines actituds faciliten l’assoliment de la Bona pràctica ACTITUDS FACILITADORES i quines actituds detrauen (DETRACTORES i per tant dificulten l’assoliment de la bona pràctica com a tal. Aquestes actituds poden ser d’equip i/o personals. Dificultats Actituds facilitadores Actituds detractores

Aquests aspectes de les dues accions (5 i 6) treballades en la segona fase son recollides i sistematitzades i revisades per les persones del grup entre la sessió presencial 4 i la sessió presencial 5 en el treball de camp. Acció 7 Estratègies de millora (SESSIÓ 5). Es una acció que es treballa en la sessió 5 on a partir de les dificultats definides es plantegen propostes de millora per a la seva fonamentació i desenvolupament de Bones Pràctiques repte a construir. Acció 8 Definint indicadors d’assoliment (SESSIÓ 5). Finalment en aquesta sessió 5 es defineixen possibles indicadors d’assoliment. Al Final de cada sessió es fa una posada en comú entre els dos subgrups de treball.

Pàgina 9 de 25


Aquesta metodologia es repeteix entre les sessions 6, 7, 8 i 9 en la que es treballen una bona pràctica més per cada subgrup. Aquestes vuit accions (ens permeten donar resposta des de la reflexió feta en equip sobre la pràctica quotidiana de vuit Bones Pràctiques sistematitzables en el format definit a l'Acord de Bones Pràctiques del SAAD Sistema de foment de l'autonomia personal i atenció a la dependència (Resolució 30 setembre ja citada) (BOE 7 de Novembre de 2011) pel qual es defineix la conceptualització de Bones Pràctiques així com un instrument per a la sistematització, validació i reconeixement d'aquestes. Fase 3 Definició d’una carta ètica A la sessió 10, partint de les actituds definides a les BBPP treballades es planteja la darrera activitat que és la definició, en una sessió conjunta, d’una carta ètica que es planteja des de la perspectiva de definir. JO ACTUO AMB ÈTICA QUAN .......... Seguidament us presentem les Bones Pràctiques escollides per a ser sistematitzades com a centre: Les vuit Bones Pràctiques escollides son :

• Treballant les preferències personals

• Potenciant l’autonomia en les AVD

• Treballant la rehabilitació i les transferències

• L’Alimentació com a eina de personalització

• Gestió de la medicació

• Activitats d’estimulació cognitiva

• Estimulació , motivació i història de vida

• Implicació de la Família

Us fem a mans un exemple de sistematització d’una Bona pràctica amb el format definit en el treball. No obstant i com a resultat de tot el procés també us fem a mans en un suport informàtic la memòria de les vuit BBPP sistematitzades amb les reflexions definides per l’equip.

Us presentem la BBPP sistematitzada sobre el foment de l’autonomia personal desenvolupada per l’equip.

Pàgina 10 de 25


Bona Pràctica Potenciant l’autonomia en les Activitats de la Vida Diària (AVD)

DADES CONTACTE

NOM

Autonomia en les activitats de la vida diària del llevar a l’enllitar

ÀMBIT

Serveis o programes d’atenció i acompanyament

LLOC

Residència - Breu explicació del centre

A QUI

A les persones grans usuàries del centre

OBJECTIUS GENERALS

Potenciar l'autonomia personal en les activitats de la vida diària donant confort i qualitat de vida

OBJECTIUS ESPECIFICS

1. Potenciar un despertar agradable a partir del control específic dels factors externs que puguin incidir en el llevar per donar benestar al resident confort i seguretat 2. Aportar tranquil·litat i afecte 3. Treballar tenint en compte el tracte que la persona vol i la seva decisió i/o preferències 4. Treballar la neteja de forma personalitzada coneixent que vol cadascú i oferint qualitat en allò que és Assistència 5. Potenciar en el procés de vestit la identitat personal, la dignitat i l'elecció per part de la persona per desenvolupar processos d'autonomia i autodeterminació 6. Fer del moment d'enllitar una proposta de qualitat per la persona, de reconeixement del que s'ha fet en el dia i de potenciar autonomia

ACCIONS QUE FEM PER ASSOLIR OBJECTIUS ESPECIFICS

objectius específics Accions /Grup Autonomia Seqüència del llevar al vestir

Potenciar un despertar agradable a partir del control específic dels factors externs que puguin incidir en el llevar per donar benestar

al resident confort i seguretat

Condicionar l'habitació mirant que estigui amb la temperatura adequada

coses ordenades i sense obstacles mirant que tot estigui preparat per a un despertar agradable

Aportar tranquil·litat i afecte Obrir només els llums necessaris tènues per no molestar

Pàgina 11 de 25


To de veu adequat. Aixequem amb horaris personalitzats Cerquem la manera de dirigir-nos a cada persona segons prefereix (coneixem les seves preferències personals de tracte)

Treballar tenint en compte el tracte que la persona vol i la seva decisió i/o preferències l

Revisem la roba que s'ha preparat el dia abans , a vegades cal fer canvis el mateix matí. Preparar les accions pròpies de la dutxa i de les accions sanitàries personals (ungles , suor en els palmells , es revises totes aquelles accions "zero" que es van definir en el document del XXXXXX La roba i altres abillaments queden ordenades i sense generar obstacles que puguin generar caigudes Es té en compte aquelles coses que la persona vol en la seva imatge personal

Treballar la neteja de forma personalitzada coneixent que vol cadascú i oferint qualitat en allò que és Assistència

Treballar la higiene diària (aspectes zero) Treballar les preferències personals Donem responsabilitat en la seva neteja Mirem de no decidir per ells Treballem aspectes de relaxament Mirem de treballar entorns de comoditat Treballem des d'actituds , ja que les higienes es poden fer de moltes maneres però el que volem és que sigui una revisió constant

Potenciar en el procés de vestit la identitat personal, la dignitat i l'elecció per part de la persona per desenvolupar processos

d'autonomia i autodeterminació.

Elegeixen la roba en el torn de nit l'empresa posa mitjans per tal que després de revisar on fallen les coses puguem fer front organitzant-nos de forma diferent. Ajudem a la persona a vestir-se, se’ls hi diu que si poden fer alguna cosa ho han de fer Se'ls proposa la possibilitat d'escollir, si hi ha mes opcions Cuidem la seva imatge personal (identitat) preguntant que els agrada Cuidem la seva imatge personal (dignitat ) mirant i revisant que la roba i la neteja siguin adequades Personalitzem els complements

Fer del moment d'enllitar una proposta de qualitat per la persona, de reconeixement del que s'ha fet en el dia i de potenciar

autonomia

Tenir en compte les necessitats d WC Tenir cura dels absorbents Fer una higiene bucal adequada Anticipem i verbalitzem per donar seguretat Coneixem l’ humor que tenen i sabem com reaccionen quan estan d'una altra manera adequant la nostra forma d'actuar. Preparem la roba del dia següent si és possible. Seguim un ordre d’enllitar tenint en compte les preferències, cada dia és diferent. Primer la més cansada segon les persones que estan més alterades etc

EN QUIN MOMENT LES FEM

Pàgina 12 de 25


Es desenvolupen a diari en el centre , espacialment en els moments de llevar i enllitar i en els moments en els que es treballen les AVD de la persona

RECURSOS

Recursos humans i materials necessaris

NORMATIVA

La pròpia de la Generalitat - Recomanacions ètiques del Comitè d’ètica de Serveis socials de Catalunya

AVALUACIÓ

• Nombre de propostes de treball des de la perspectiva de l’autonomia personal • Nombre de persones que participen en activitats que els permetin treballar l’autonomia en les AVD • Pleguen roba. - Posen la taula • Taller amb les mans a la massa cada 15 dies (galetes, magdalenes, pastissos, coques de Sant Joan, panellets, macedònia ....). Això ens permet parlar amb ells, fer bromes, recordar el

que elles cuinaven. Exercitem el tacte, olfacte, gust; la memòria, i se senten en companyia • Participació en l’elecció de roba i treball de la imatge personal

DIMENSIONS DE QUALITAT DE VIDA I PRINCIPIS ÈTICS QUE TREBALLEM

Accions /Grup Autonomia Seqüència del llevar al vestir Principis ètics Dimensions de qualitat de vida

Condicionar l'habitació mirant que estigui amb la temperatura adequada Beneficència ja que cerquem el confort de la persona

Benestar físic i emocional

coses ordenades i sense obstacles Benestar físic i emocional mirant que tot estigui preparat per a un despertar agradable Benestar físic i emocional Obrir només els llums necessaris tènues per no molestar

Beneficència ja que cerquem el confort de la persona

Benestar emocional To de veu adequat Relacions personals i benestar emocional Cerquem la manera de dirigir-nos a cada persona segons prefereix (coneixem les seves preferències personals de tracte) Relacions personals i benestar emocional Aixequem amb horaris personalitzats Autonomia ja que treballem preferències benestar emocional Revisem la roba que s'ha preparat el dia abans , a vegades cal fer canvis el mateix matí. Autonomia ja que treballem preferències Benestar físic i emocional Preparar les accions pròpies de la dutxa i de les accions sanitàries personals (ungles, suor en els palmells , es revises totes aquelles accions "zero" que es van definir en el document del XXXXXX


Benestar físic i emocional La roba i altres abillaments queden ordenades i sense generar obstacles que puguin generar caigudes

Beneficència ja que cerquem el confort de la persona Benestar físic i emocional

Es té en compte aquelles coses que la persona vol en la seva imatge personal Autonomia ja que treballem preferències Benestar físic i emocional

Pàgina 13 de 25


Treballar la higiene diària (aspectes zero)


Autodeterminació , desenvolupament personal benestar emocional

Treballar les preferències personals


Donem responsabilitat en la seva neteja Autodeterminació

Mirem de no decidir per ells Autodeterminació

Treballem aspectes de relaxament Benestar físic Mirem de treballar entorns de comoditat Benestar físic Treballem des d'actituds , ja que les higienes es poden fer de moltes maneres però el que volem és que sigui una revisió constant

No maleficència ja que treballem els aspectes de consciència de COM FEM

les coses


Elegeixen la roba en el torn de nit Autonomia ja que treballem preferències Autodeterminació l'empresa posa mitjans per tal que després de revisar on fallen les coses puguem fer front organitzant-nos de forma diferent.


les coses Autodeterminació relacions personals

Ajudem a a la persona a vestir-se, se’ls hi diu que si poden fer alguna cosa ho han de fer Beneficència ja que cerquem el confort

de la persona Autodeterminació

Se'ls proposa la possibilitat d'elegir si hi ha mes opcions Autonomia ja que treballem preferències Autodeterminació , desenvolupament personal

benestar emocional

Cuidem la seva imatge personal (identitat) preguntant que els agrada Autonomia ja que treballem preferències Relacions personal inclusió social

Cuidem la seva imatge personal (dignitat ) mirant i revisant que la roba i la neteja siguin adequades

Autonomia ja que treballem preferències Relacions personal inclusió social

Personalitzem els complements Autonomia ja que treballem preferències Autodeterminació

Tenir en compte les necessitats d WC Beneficència ja que cerquem el confort

de la persona Benestar físic

Tenir cura dels absorbents Beneficència ja que cerquem el confort


Fer una higiene bucal adequada Beneficència ja que cerquem el confort


Anticipem i verbalitzem per donar seguretat


les coses Benestar físic i emocional Coneixem l’ humor que tenen i sabem com reaccionen quan estan d'una altra manera adequant la nostra forma d'actuar.


les coses Benestar emocional

Pàgina 14 de 25


Preparem la roba del dia següent si és possible.


les coses


Seguim un ordre d’enllitar tenint en compte les preferències, cada dia és diferent. Primer la més cansada segon les persones que estan més alterades etc


les coses


DIFICULTATS

• Apareixen incidències específiques . • La importància dels estats d'ànim. El fet de treballar situacions en les que la persona té vergonya o pudor. • Poden mostrar-se resistents , nervioses, agressius. • La necessitat d'adaptar-nos a situacions amb el que pot comportar de trencar el funcionament de l'organització establerts però amb flexibilitat. • La motivació per part de les persones usuàries • La organització del material. • L'estat cognitiu de les persones que a vegades no ens accepten i hem de canviar de cuidador o tornar a entrar

PROPOSTES DE MILLORA

1. El treball en equip tant en situacions de dificultat amb la persona com en situacions d'esgotament o problemes personals, aquest acompanyament ja es dóna però hem de saber demanar ajut.

2. Aprendre a posar límits en els canvis . 3. Tenir en compte el deteriorament mental o per malaltia de la persona . 4. Planificar el material segons les necessitats del dia 5. DONAR IMPORTANCIA AL MOMENT DE LLEVAR , d'aquest moment depèn tot el dia . 6. Adaptar-nos a les situacions de pudor de la persona , valorant si necessitat tenir una persona més referent que altres . 7. Adaptar-nos al ritme dels residents

CONCLUSIONS

Es defineixen a la Carta ètica al final d’aquest document

ACTITUDS

ALEGRIA - CENTRAR-SE EN UN MATEIX - CUIDAR COM DIEM EL BON DIA, VERBALITZAR, ANTICIPAR-NOS, DONAR SEGURETAT, RESPECTAR, CONFIANÇA EN L'EQUIP, CERCAR ALTERNATIVES RECOLZANT-NOS EN ELS ALTRES, RECOLZAMENT ENTRE L'EQUIP - DONAR L'OPORTUNITAT A LA DECISIÓ, TENIR EL CRITERI DE DIGNITAT DE LA PERSONA EN LA SEVA

IMATGE . PACIÈNCIA NO ENTRAR EN DISCUSSIÓ , PERSONALITZAR

Pàgina 15 de 25


Presentació de la carta ètica de centre. Una Reflexió ètica compartida en equip

. VALOR Accions per a cada valor

Autodeterminació

Permeto l’autodeterminació dels residents quan pregunto abans de fer Permeto l’autodeterminació dels residents quan demano si tenen alguna petició per ex. d’una cançó en l’activitat musical Quan preguntem per decidir coses, voten o negocien entre ells potenciant la presa de decisions i l’autodeterminació (per ex. activitats, veure la televisió)

Col·laboració Cooperació

Quan ajudo a les meves companyes a posar ben assegut un resident en cadira de rodes Quan recolzo les actituds de les meves companyes, per ex.” els seients son de tots” Quan cadascú des de la nostra àrea afavorim l’autonomia dels residents Quan faig la feina que hem pactat per aconseguir un objectiu conjunt Quan recolzo al meu company per ex. en l’activitat de música per assolir els objectius

Comunicació

Jo actuo des de la comunicació quan informo a les meves companyes de qualsevol incidència Quan sempre que puc parlo amb els residents Quan els atenc amb un somriure, la millor eina Quan llegeixo el llibre de les incidències i comunicats interns Quan escric a la llibreta l’activitat que hem fet avui Quan omplo els registres per a que els altres ho sàpiguen Quan escolto als altres sense distraurem Quan parlem amb la família i/o resident qualsevol qüestió que els pertoca, nomes a ells o a tothom Quan entro a la residència amb un somriure i saludo de forma personalitzada a tothom, amb el que cadascú li agrada (bon dia i donant-la mà, petons , .... )

Confiança

Els hi dono confiança en ells mateixos per a superar els seus obstacles Els hi dono confiança per a que tinguin ànim per a seguir endavant Els hi dono confiança per a que em puguin explicar coses seves sense explicar-les a ningú Guanyo la seva confiança perquè em tenen quan em necessiten La nostra confiança els hi dona tranquil·litat i seguretat Actuo des de la confiança quan exposo els meus problemes als meus companys Actuo des de la confiança quan crec en les potencialitats dels residents i dels treballadors Actuo des de la confiança quan valoro la feina de tots i cadascun dels treballadors de la residencia Quan faig servir el llenguatge verbal i no verbal agafant-los les mans Quan parlem de la realitat del dia a dia sense temors quan compartim les nostres coses, les nostres solucions

Empatia

Quan em poso en la pell de l’altre per entendre les seves alegries, les seves angoixes i poder ajudar-lo Quan estic atent a les demandes i peticions del meu entorn ( residents, familiars i companys) Quan ofereixo afecte físic (una abraçada, recolzo la meva ma sobre la seva) Quan m’interesso i ofereixo la meva ajuda Quan penso com afectarà les meves decisions en els altres Quan parlem als residents educadament i amb un to de veu dolça i agradable.. Actuo amb empatia quan els atenc com m'agradaria ser atès Quan tinc en compte la seva història de vida Quan escolto activament les alegries, angoixes dels familiars i els hi dono suport

Equitat-Justícia Quan soc imparcial davant d’una disputa

Pàgina 16 de 25


Quan m'ajupo i em poso a la mateixa alçada que la persona si està asseguda, etc... Quan soc conciliador/a i medio en situacions de conflicte Quan dono a totes les persones el mateix valor a elles i als seus drets Quan parlo amb tots els residents fins i tot amb els que no criden la meva atenció. Els tinc a tots en compte. Quan tracto amb igualtat, tant al que em lloa com al que em critica.

Honestedat

Perquè coincideix el que penso amb el que dic i amb el que faig Perquè soc sincer Quan reconec i assumeixo els meus límits Quan valoro, sense prejudicis, el meu treball per a poder millorar-lo Quan soc natural i professional amb els residents i companys Soc honest quan ser reconèixer les errades i confio en l'equip per a posar-hi solució

Humilitat

Quan no em considero per sobre dels altres Quan soc capaç d’escoltar i aprendre de qui m’ensenya Quan reconec que m’hi equivocat Quan els meus errors son solsament meus, i els èxits de tots Quan un resident actua i parla favorablement de mi, li faig entendre que hi ha molta gent com jo Quan comparteixo els coneixements adquirits en la meva experiència prof. amb els companys sense cap més interès per part meva Quan reconec que no soc el posseïdor de l’única veritat i accepto que n’hi ha altres veritats Quan accepto que no tinc totes les respostes Quan soc capaç de reconèixer els meus errors, em disculpo i em comprometo en les millores Quan també soc capaç de reconèixer els èxits i els agraïments

Intimitat

Guardo intimitat quan m’expliquen alguna cosa de la seva vida Quan veig les seves intimitats en qualsevol acció de AVD i les callo Quan els familiars volen saber sobre un assumpte que no els pertoca Quan parlo a soles amb un resident o un familiar del que només a ell li afecta Quan m’acosto a la seva oïda per a dir-li a on anem (lavabo, habitació, telèfon, dutxa ...) Quan m’acosto al resident per a que m’ho digui a mi sola Quan truco a la porta abans d'entrar a una habitació Quan promovem conèixer una família nova donant-los una estona d'escolta activa per conèixer les seves preocupacions

Paciència

Quan el resident no entén res del que li dic (llenguatge verbal) Quan respecto i m’adapto al seu temps, al seu ritme; espero a que mengi, faci, acabi ... Quan repeteixo varies vegades les consignes de la tasca a fer Quan algú em diu moltes vegades, gairebé sempre, les mateixes coses perquè l’ important és que parlin Actuo amb paciència quan repeteixo i dono explicacions que ja he donat moltes vegades. Jo actuo amb paciència quan sóc conscient de les potencialitats i carències de cadascú, no jutjo i poso de la meva part per entendre l'altre. Quan reconduïm les vegades que calgui algun comportament indegut dels residents.

Perseverança

Quan evito dir “Jo ja ho he dit i per tant no és el meu problema” Quan insisteixo tantes vegades com calgui en les tasques que ens porten al benestar de l’organització i que de vegades costen interioritzar Quan no em canso de treballar algun aspecte difícil amb els residents i respecto el seu temps Quan soc constant amb la programació del meu treball diari i tinc molt clar que és aquesta

Pàgina 17 de 25


constància la que em permet assolir els meus objectius. Quan continuo amb el treball de la comunicació Quan segueixo i continuo endavant per assolir els objectius,malgrat encara no vegi el seu avanç

Personalització

Quan co-participo amb els familiars en processos terminals buscant la millor opció (el metge). Quan atenc individualment una demanda explícita d'un resident i intento en la mesura possible satisfer-la Quan procurem dutxar la persona des del seus hàbits i preferències COM LI AGRADA Quan tinc en compte la singularitat de cadascú a l'hora de fer activitats En el moment de vestir-los, de donar-los menjar i també en com els parlem Quan en mobilitzar a una persona en cadira li parlo, li poso una mà a l'espatlla, li dic pel seu nom, encara que no m'entengui, el que anem a fer Quan adaptem les activitats a allò que els agrada als residents potenciant la significativitat Quan les seves preferències son l'eix del que fem, per ex. a música, sortides, activitats.

Prudència

Actuo amb prudència en les meves atribucions, distingeixo el que convé i el que no Actuo amb prudència en la meva forma de parlar i de callar Quan no jutjo l’actitud d’un familiar que no comparteixo Quan davant d’alguna cosa que em molesta molt, em dono un temps de reflexió, abans de manifestar precipitadament el que em molesta Quan soc moderada en les meves expressions, siguin de joia o tristesa. Quan soc discreta amb les confidències que m’expliquen, i les comparteixo en els espais adients o les callo segons els cassos. Quan controlo els meus impulsos Quan Penso abans de parlar Quan no estic segura del que em pregunten, aclareixo el que hem demanen o ho derivo a qui correspongui abans de contestar malament Quan no estic segura, pregunto abans de fer

Respecte

Quan tinc en conte els seus interessos, les seves necessitats i les seves carències o limitacions Jo actuo amb respecte quan m'expliquen alguna cosa i no jutjo. Els secrets i confessions són això, secrets i confiança dipositada en tu. Quan arreglem la roba i els accessoris als residents en sortir de la seva habitació com a ells els agrada Quan parlem als residents educadament i amb un to de veu dolça i agradable. Actuo amb respecte escoltant les opinions de cadascun dels membres de l'equip i respectant les costums i sentiments dels residents. Quan tinc en conte la seva privacitat i la seva intimitat Quan crido a cadascú per el seu nom

Responsabilitat

Quan se el que cal fer i ho faig Quan faig el que exigiria als altres Quan faig el que haig de fer Quan em faig càrrec de les coses i no giro la cara com si no ho hagués vist Quan responc a les demandes dels residents Quan compleixo amb l ’establert en la meva tasca professional Quan soc honest en les meves accions, tant personals com professionals Quan assumeixo els meus errors Quan assumeixo les meves responsabilitats Quan accepto i responc a les meves inquietuds i les dels altres

Senzillesa Quan busco la solució mes pragmàtica per a cada cas

Pàgina 18 de 25


Quan accepto els elogis de forma natural, sense fer-ne ostentació d’ells Quan em relaciono de forma espontània i natural tal com soc, sense exhibir-me ni presumir

Tolerància Quan accepto les opinions dels meus companys malgrat siguin diferents a les meves Quan accepto les singularitats dels residents i permeto que aquestes s’expressin Quan valoro les opinions dels residents com m’agradaria que valoressin les meves

Tots aquests valors i accions ens porten al valor ètic més important LA DIGNITAT La dignitat humana, un valor fonamental L'ésser humà té una dimensió bàsica que és la seva dignitat, aquesta és l'arrel de tots els seus drets fonamentals; dit d'una altra manera, tots els drets deriven de la dignitat inherent a la persona humana, així per exemple en drets com ara la integritat física i moral, la llibertat de consciència i religió, la no discriminació, el dret a l'honor, a la intimitat personal, etc. La dignitat és un valor singular que fàcilment es pot reconèixer. El podem descobrir en nosaltres o podem veure en els altres. Però ni podem atorgar ni està a les nostres mans retirar-li a algú. És una cosa que ens ve donat des que naixem. És anterior a la nostra voluntat i reclama de nosaltres una actitud proporcionada, adequada: reconèixer i acceptar com un valor suprem (actitud de respecte) que poguéssim bé ignorar o rebutjar-lo. La dignitat es defineix com la qualitat de ser "digne, mereixedor de respecte i consideració". Per tant, la nostra dignitat com a persones abasta tant el concepte que tenim de nosaltres mateixos com el tracte que rebem d'altres. Encara que hi ha diversos factors que influeixen en l'autoestima, la nostra percepció del que valem està determinada a bon grau per la manera en què ens consideren o tracten els altres. En moltes oportunitats se'ns presenta com una crida al respecte incondicionat i absolut. Un respecte que s'ha d'estendre a tots els que el posseeixen: a tots els éssers humans. i en el cas que tota la societat decidís per consens deixar de respectar la dignitat humana, aquesta i seguiria sent una realitat present a cada ciutadà. Per la seva mateixa naturalesa, per la mateixa força de pertànyer a l'espècie humana, per la seva particular potencial genètic - que la malaltia només és capaç d'amagar però que ressorgirà de nou si l'individu rep atenció oportuna, tot ésser humà és en si mateix digne i mereixedor de respecte. A Les XXXXXX cerquem preservar la dignitat humana en la seva més alta expressió des de tot allò que fem cada dia . En l’actualitat estem acabant de donar forma la Carta ètica des del treball interdisciplinari aportant encara algunes qüestions més al desenvolupament del document. Adjuntem les reflexions actuals ( Adjuntem les aportacions de cada professional al document informàtic)

RESULTATS: MILLORES EN L’EFICÀCIA, EFICIÈNCIA I APLICABILITAT EN EL SECTOR

Els resultats d’aquest projecte s’han donat des de diverses perspectives:

Pàgina 19 de 25


Han generat canvis en el processos d’atenció a les persones, Aquest projecte ha potenciat que es donin canvis en els processos d’atenció a la persona des de diverses perspectives treballades des de l’equip: o Han possibilitat la reflexió en equip sobre la acció quotidiana que fem, analitzant allò que fem amb

qualitat. o Analitzant allò que es millorable definint reptes assumits per l’equip de treball. o Desenvolupant dinàmiques de continuïtat i coherència abordant els processos d’atenció a la

persona, no solament des de la forma personal de treballar de cada professional, sinó des de la definició de formes d’actuar comunes i amb estratègies compartides, basades en les preferències de les persones usuàries.

o Es donen canvis en el processos al ser conscients que darrera de cada acció professional hi ha una perspectiva ètica i l’oportunitat de potenciar dimensions de qualitat de vida en la persona (ESCALA GENCAT).

o Les accions que es deriven del coneixement de les dificultats i de les actituds detractores en la intervenció han permès ser conscients dels elements de millora i per tant de canvi treballat des del consens.

o Els processos d’acompanyament es treballen des de les preferències personals, així com les activitats, en les que les persones participen en una dinàmica que fomenta una perspectiva igualitària, talment com ho demostren les activitats (Tal com érem – Els protagonistes del més, musiques que ens agraden, en els que s’aconsegueix treballar aquestes activitats des d’una perspectiva igualitària, on l’experiència de la persona professional està al mateix nivell que l’experiència de la persona usuària i per tant amb el mateix valor.

Millores de l’eficiència en la utilització dels recursos. Els recursos milloren també per varies evidències que es donen, fruit de l’atenció que es dóna a partir de valorar les Bones Pràctiques de personalització que utilitzem. o És una evidència mèdica que la forma de treballar des del valor de les Bones Pràctiques ens ha

permès desenvolupar estratègies de personalització. Aquesta personalització genera un millor benestar emocional en les persones usuàries.

o A millor benestar emocional es dóna un grau de disminució de conductes disruptives, un grau de disminució de trastorns de comportament.

o A menor grau de trastorns de conducta es potencia un millor clima laboral i LLOC DE VIDA, ja que no es donen situacions de conflicte.

o Aquest fets potencien que es pugui generar un estalvi de recursos de contenció de situacions de dificultat, alhora que des de la personalització les persones se senten més tingudes en compte i el

Pàgina 20 de 25


seu estat, tant de salut física com emocional es millor, consumint menys recursos i assolint el nostre objectiu principal; QUE LES PERSONES USUARIES GAUDEXIN DE QUALITAT DE VIDA PERSONAL.

Millora del treball en equip, El desenvolupament d’aquest procés formatiu ens ha permès obtenir resultats de millora en el treball en equip. o S’ha donat una dinàmica de coneixement de les altres professions en l’equip. El procés ha estat

una oportunitat immillorable per posar en valor el significat de les activitats de cada professió i/o disciplina en l’assoliment dels objectius definits en els PAI’s de cada persona.

o Hem treballat el concepte d’interdependència fent conscient la dependència que uns professionals tenim dels altres per tal de treballar des de la interdisciplinarietat i defugir el trossejament de la persona en territoris professionals.

o Donar valor a les altres professions en ha permès desenvolupar estratègies de consens i diàleg interprofessionals que ens han portat, no només a conèixer la tasca sinó a donar-li valor.

o Fruit d’aquest treball interdisciplinari és el document de Bones Pràctiques participat per tot l’equip, valorat per tot l’equip i corregit per tots, des de els mecanismes de participació establerts.

Sistemes per a incrementar la participació dels usuaris, aquest projecte ens ha permès fer participar l’usuari de forma més específica talment com es desprèn de les Bones Pràctiques presentades.

o Hem desenvolupat la bona pràctica Treballant les preferències personals que ens permet treballar des de la participació de la persona usuària de forma plena tenint en compte les seves preferències, potenciant la seva identitat personal i desenvolupant estratègies d’adaptació al seu nivell de dependència.

o Hem desenvolupat la bona pràctica Implicació de la família, que ens permet desenvolupar estratègies de participació de la família en les activitats del centre, així com en el PAI i el retorn de les activitats i objectius que treballem consensuadament.

o El programa d’activitats cognitives i relacionals són un altre espai que ens permet potenciar dinàmiques de participació a través de Projectes com:

COM EREM (exposició de fotos en un plafó de imatges de les persones en edats més joves (tant persones com professionals, sempre de forma voluntària).

ELS PROTAGONISTES DEL MES (realització d’un petit documental sobre els personatges del més (una resident i un treballador).

LES MUSIQUES QUE ENS AGRADEN (Cantem cançons cada divendres a partir dels gustos de la gent, potenciant l’exercici físic i l’estimulació amb música cantant cançons que les persones han demanat, amb la recerca que suposa.

Altres.

Pàgina 21 de 25


Sistemes de mesura de la qualitat i recollida de resultats. Hem pogut mesurar indicadors de resultat des d’aquestes perspectives de treball. o Hem pogut mesurar indicadors com la satisfacció dels usuaris i familiars durant el procés, fet que

s’ha vist afavorit al llarg del projecte. o Hem mesurat indicadors de menor necessitat de medicació generada per situacions depressives i

d’estat d’ànim. o Han disminuït situacions de conflicte entre professionals i usuaris. o Han disminuït les situacions de conflicte entre usuaris. o La creació de la base documental que hem elaborat durant tot el procés és també una evidencia

que ens permet mesurar la qualitat del que estem treballant. o En l’actualitat estem sistematitzant els indicadors proposta a cada bona pràctica per tal de

desenvolupar una llista d’autoavaluació de la implantació de les Bones Pràctiques treballades. o L’existència de conceptes que l’equip creu que han de formar part de la carta ètica de centre, així

com la construcció de la mateixa és una altra resultat que evidencia el camí desenvolupat i la perspectiva de que disposa el centre.

Altres iniciatives que incrementin la qualitat de l’assistència o Hem desenvolupat una enquesta als professionals per tal que valorin que els ha semblat aquesta

proposta de definició de Bones Pràctiques del qual us presentem els principals resultats. En el darrer punt d’aquesta memòria

Els professionals han valorat els següents aspectes

El Procés de Bones pràctiques m'ha permès donar valor a la feina diària que fem a la residència

Aquest fet suposa a una resposta afirmativa del 100% de donar més valor a la feina que es fa El procés de bones pràctiques m'ha permès desenvolupar dinàmiques centrades en la persona

Suposa que el 86% creu que ha obtingut noves dinàmiques mentre que al 14% els ha reforçat

Si, ja que conec millor el que fem els professionals 12 86% Si, encara que ja li donàvem prou valor abans 2 14% No ha suposat cap canvi en el coneixement 0 0% No 0 0%

SI, ja que hem fet una reflexió comuna en equip des de les preferències dels usuaris 9 64%

Si, ens ha permès recordar coses que cal fer 3 21% No ha suposat massa canvis 2 14% NO 0 0%

Pàgina 22 de 25


El procés de Bones pràctiques ens ha permès treballar encara més en equip

Suposa que el 86% creu que es treballa més en equip mentre que al 14% els ha reforçat El procés de bones pràctiques ens ha permès fer una valoració des de l'ètica en la nostra tasca quotidiana

La resposta afirmativa sobre ètica és del 100% tot i que es dona reforç hi ha una persona que no respon El procés de Bones pràctiques ens ha permès fer una valoració des de la qualitat de vida de les persones (ESCALA GENCAT)

La resposta es del 93% afirmativa mentre en un 7% es planteja com a seguiment del que es feia abans El procés de Bones pràctiques m'ha permès créixer personalment en la meva professió

El 93% considera que li ha suposat un creixement professional 1 no contesta El Procés de Bones pràctiques ens ha permès reflexionar en equip

El 100% considera que ha suposat un creixement per l’equip

Creus que les Bones pràctiques tenen una incidència positiva que es tradueix en millor qualitat de vida dels usuaris?

Si, el fet de reflexionar i compartir coneixement ens ha fet més conscients de l'equip 8 57%

Si, ha reforçat l'equip en alguns aspectes 4 29% No, ja que sempre hem treballat en equip 2 14% No 0 0%

Si, hem pogut conèixer i argumentar des de l'ètica 11 78% Si, però reforçant coses que fèiem 2 14% No, perquè ja ho fèiem abans 0 0% No 0 0%

Si, ja que hem treballat i argumentat les 8 Dimensions que s'hi treballen 10 71%

Si, encara que ja n'érem conscients 3 21% No, perquè ja ho fèiem abans 1 7% NO 0 0%

SI, perquè m'ha fet qüestionar-me i pensar coses, alhora que conèixer els arguments dels altres 11 79%

SI, encara que ens ha faltat temps per a poder-ho fer 2 14% NO, ja ho fèiem abans 0 0% NO 0 0%

Si, les dinàmiques ens han permès donar valor als detalls que humanitzen el que fema a diari 9 64%

Si, hem compartir reflexions i coneixements 5 36% No, ja que sempre hem treballat així 0 0% NO 0 0%

Si , crec que ens referma en el que fem i ens aporta noves estratègies i SENTIT o significat 10 71%

Si, en referma en el que fem 4 29% No, nosaltres seguim treballant igual 0 0% NO 0 0%

Pàgina 23 de 25


El 100% considera que s’ha traduït en una millora de qualitat de vida dels usuaris El Procés de Bones pràctiques fa que la direcció doni valor a la teva tasca professional

El 100% creu que el projecte ha fet que direcció dóna més valor a la tasca professional El Procés treballat per l'equip i la direcció per a mi ha estat

Un 93% creu que el projecte ha estat entre Molt bo i bo un 7% creu que ha estat normal

Aquestes xifres demostren que hem endegat un projecte de qualitat intern que cal anar treballant encara i que acabarem definint amb les conclusions següents:

CONCLUSIONS

Aquest treball ens ha proporcionat un espai de reflexió: Què fem? Com ho fem? Per què ho fem? Al

parlar de les BBPP, el primer que ens ha agradat i sorprès ha estat “pensar en quines coses fem que

estem contents” i son moltes.

Al parlar de BBPP, implícitament, parlem de valors i amb aquests mateixos valors, expressats per

tothom, hem construït la nostra Carta ètica; lluny de ser una norma a criteri de la organització, ha

estat fruit de les nostres aportacions, el que li dona el millor valor; està feta en singular: “Soc

responsable quan ...” i així amb tots el valors.

Som conscients però, que tant les BBPP com la Carta Ètica és quelcom viu que cal mantenir i que

manquen encara molts més “soc ... quan ...”, i que tothom se’ls faci seus; si mes no mantenir també

els que ja hem definit. En la mesura que formin part dels nostres hàbits, anirem assolin la millor

manera que ens hem dotat per CUIDAR i mes gran serà la nostra recompensa.

Cuidar és estar pendent del que l’altre necessita i atendre’l, suposa per tant una relació entre dues o

mes persones, diguem-ne que cuidem mitjançant relacions interpersonals. Partim de la base que els

professionals, tenim la formació acadèmica adient però la formació moral i/o humanística que la

nostra tasca requereix no es fa enlloc, ha estat aquesta la que hem abordat en aquest treball; ni que

sigui somerament, ens ha permès:

- Comprendre per què i per a què som aquí.

Si, ha estat una forma de reconeixement i de millora 12 86% Si , ens dona valor 2 14% No, no m'he sentit millor valorat 0 0% No 0 0%

Molt bo , una oportunitat d'aprenentatge i treball en equip 10 71% BO, aprenentatges que ens han fixat coses 3 21% NORMAL, No m'ha aportat res de nou 1 7% DOLENT, no n'hem tret res 0 0%

Pàgina 24 de 25


- Posar en valor totes les nostres accions.

- Homogeneïtzar criteris i procediments (alguns dispars al començament).

- Dotar-nos d’unes regles de joc que unifiquin el nostre comportament humà i moral,

establir un marc de referència.

- Establir el nostre seny, la nostra identitat amb allò que volem.

- Donar solidesa al nostre projecte, son com la estructura del edifici, un marc clar, definit.

- Mantenir bones relacions professionals i personals.

- Major implicació de tothom.

- Major satisfacció personal de la nostra tasca.

- Ajut per a assolir les nostres aspiracions de millora continua i excel·lència professional.

- Son una guia de la nostra conducta, del nostre tarannà.

D’altra banda les Bones Pràctiques ens han permès donar valor a la nostra forma de treballar

quotidiana que està plena de petits matisos que fan que sigui més humana i humanitzadora.

BIBLIOGRAFIA

• Martínez Mª Teresa Atención Gerontológica Centrada en la Persona Fundación Matia (2011).

• Resolución de 30 de septiembre de 2011, de la Secretaría General de Política Social y

Consumo, por la que se publica el Acuerdo del Consejo Territorial del Sistema para la

Autonomía y Atención a la Dependencia, sobre criterios comunes para la conceptualización,

elaboración y evaluación de buenas prácticas en el Sistema para la Autonomía y Atención a la

Dependencia. (BOE 7/11/2011: 17548) Ministerio de servicios sociales.

• La Atención Integral centrada en la Persona Pilar Rodríguez (2012) Fundación Pilares.

• Indicadors de Qualitat en Residències assistides (ICASS – FAD Octubre 2010).

• Ordre 349/ASC Generalitat de Catalunya Departament de Benestar Social. Comitè d’ètica de

Serveis Socials de Catalunya.

• Criteris per a la creació d’Espais de Reflexió ètica en Serveis Socials ERESS.

• Modelo de Calidad de vida en la atención residencial. Documentos Técnicos IMSERSO. Doc 21.

• Repensant la demència: pels drets de la persona / Tim Kitwood; traducció d'Ainara Munt

EUMO salut 2003.

• Atención centrada en la persona con demencia: Mejorando los recursos (Psicoterapias) 20 nov.

2013 de Dawn Brooker (Autor), Josep Vila Miravent (Redactor), Elena Fernández Gamarra

(Redactor).

Pàgina 25 de 25

http://www.amazon.es/s/ref=dp_byline_sr_book_1?ie=UTF8&field-author=Dawn+Brooker&search-alias=english-books

http://www.amazon.es/s/ref=dp_byline_sr_book_2?ie=UTF8&field-author=Josep+Vila+Miravent&search-alias=english-books

http://www.amazon.es/s/ref=dp_byline_sr_book_3?ie=UTF8&field-author=Elena+Fern%C3%A1ndez+Gamarra&search-alias=english-books

Documents

BONES PRÀCTIQUES I ÈTICA EN LA VIDA DIARIA … · dimensions de qualitat de vida (escala GENCAT) ... Modelo de calidad de vida residencial. http ... planificació com son l’Escala