Embed Size (px)
Citation preview
BUTLLETi INFORMATIU N° 78
ABRIL 1991 0,fyq ktEr
2
Aigua ineu
Feia molts d'anys que no vèiem tanta d'aigua coinaquest. La sfquia de Sa Font i Sa Font Figuera són un bonexemple del que ha estat aquest hivern. Els mesos degener i febrer varen caure molts de litres sobre la nostrailla. Al nostre terme municipal no hi va haver greusinundacions, tal i com ocorregué al vef Montuïri. N'hi vahaver molts que s'acostaren al torrent de Pina per veure'lrajar. Les terres del voltant del torrent varen sofrir lesinclemncies del temps i varen ser inundades. Encara hicorre aigua corn fa uns anys, abans de la sequera que jaera habitual.
Podem dir que aquest ha estat un hivern, hivern. Perconstatar-ho basta dir que fins i tot ha fet neu. Va ser aprincipis de febrer. Feia molt de fred i la poca neu que vacaure va cobrir d'una fina capa blanca el poble i vaaguantar sense fondre's fins a l'endem. •
Foto 1. A conseqüència de les fortes pluges
caigudes en els darrers mesos els camps del nostrr
terme, corn els de tot Mallorca, quedaren embassa
durant vans dies en vàries ocasions.Foto 2. Encara que no ho sembli, la fotografiafeta a Lloret. Es tracta del torrent de Llorac devoriel pou del mateix nom, poc després de les pluges
mes de . gener.Foto 3. La nevada que va caure dia 14 de febre
aneu de l'illa encara era visible l'endemà denief
ES PI GROS 4Lloret de Vistalegre
Butlletí informatiu N° 78Abril 1991
Lloret de Vistalegre
Dipòsit Legal: PM 623/79
ADREÇA:Costa des Pou, N° 13Lloret de Vistalegre
IMPRESSIÓ:"Apóstol y civilizador"
Convent, s/nPetra
BESTIARI
Suara he vist un cabrer;Jesús, que estic de contenta!Si no ho es, ho representa,la persona de mon bé.
Mal se fos morta sa cabraquan dins es clot va botar!S'herba no li va bastari encara em va menjar s'abre.
Es fusters fan ses aradesd'es llenyam de més endins.Entre muntanyes i pinsses cabres s'hi fan orades.
Un mariner amb dues barquespot agafar molt de peix.No m agraden es cabrersperque sempre duen varques.
Els articles publicats enaquesta revista expressen úni-cament l'opinió dels seus autors.
"Es Pi Gros", corn totes les persones, ha passat esperam quepassarà- per diferents etapes que conformen la seva petita història. Noés cap pretensió desmesurada afirmar que l'esdevenir del Lloretdemocràtic queda reflectit en les pàgines de la revista.
Pea, els nostres objectius no són fer o inventar noticiesperiodístiques, nosaltres intentam informar d'unes realitats que poden serd'interès per als veins del nostre poble. És per això que, a vegades,difícil confeccionar una revista que sigui interessant, amb informacionsapropades, amb consells escaients, amb aspectes culturals atraients... Elsmedis amb què comptam són escassos, ja no només els econòmics sinótambé els humans: fins que una persona no ho toca amb les mans no sen'adona.
"Es Pi Gros" comença una nova etapa: veureu corn el format hamillorat encara més i la presentació és més clara i nítida. Es per aixòque hem estat aquests mesos sense sortir: vos demanam disculpes.Enguany pot ser un període molt interessant per a Lloret: les eleccionsconformaran un nou espectre polftic i segurament veure'm els carrersaixecats un bon grapat de temps. Els esports (futbol, bàsquet, caça,ciclisme...) també han d'esser protagonistes, corn tot aneo que la nostracomunitat vol dur endavant. Les petites noticies de cada dia...
D'aix6 i moltes altres coses "Es Pi Gros" en continuarà essent-neun fidel testimoni.•
3
4
AGRICULTURA
L'AGROTURISMENO ÉS LA SOLUCIÓ
Durant aquests darrers mesos eldebat en torn a l'oportunitatd'implantar una nova modalitat deturisme dins l'economia mallorquinas'ha extés dins els cercles politics.La possibilitat de realitzarurbanitzacions encobertes mitjançantl'argument de la potenciació del'agricultura ja no convenç a ningú.Les xifres són prou clarificadores.Cada cop hi ha menys persones quees dediquen a cultivar la terra. Escert i segur que l'allotjament deturistes no sera una solució per al'agricultura sin6 per al turisme, quecada cop es troba Inés tocat d'ala.
Diu el Govern Balear quemitjançant el turisme rural facomptes que venguin 17.000 turistesmés a Mallorca. No diu a quin preutendrem la presència d'aquestsvisitants ni tampoc diu per a qui serael benefici.
Fins ara no hi ha dubte de capcasta. El benefici és per a totsmenys per als mallorquins. El capitalés estranger i gran part de la mad'obra també. Ara que la vorera demar ja ha assolit un nivell desaturació urbanística a copsescandalós, la construcció sense capordre ni concert -més coneguda pelnom de balearització- amenaça elspobles de l'interior de Mallorca. Alnostre municipi no ens ha arribatl'amenaça d'un camp de golf perquèno hi ha possessions amb l'extensiósuficient que precisen aquestesinstal.lacions. De moment sols ensafecta en part la nova líniad'urbanització de l'interior de l'illa
que vol impulsar l'actual GovernBalear presidit per Gabriel Cafiellas.
Aquest mateix president és el quees contradiu quan es manifestadefensor de l'agroturisme i el turismerural i al mateix temps reconeix queel camp mallorquí és ja,pràcticament, inesxistent. No s'havolgut impulsar de cap manera unaeconomia paral.lela al turisme com amesura de seguretat per als anys queels estrangers no volen venir avisitar-nos amb la mateixa freganciaque durant la década dels seixanta isetanta en qué ens varen malacostumar.
La línia que vol seguir GabrielCariellas és clara. S'ha de potenciarel turisme encara que sigui amb elcost de la urbanització deis petitspobles del Pla de Mallorca. ElConsell de Govern del passat mes defebrer va regular les activitats i
tipologies de l'agroturisme i elturisme rural. La ComunitatEconòmica Europea ara ha dedebatre el projecte balear i n'ha dedir la seva. Com agroturisme s'en-tén qualsevol servei turístic dins unaexplotació agraria que funcioni coma tal. En teoria no hi val enganar iutilitzar un casal situat simplement afora vila per dir que és sól agrarien consegancia, susceptibled'allotjar-hi un hotel o un blocd'apartaments.
Llavors, per no deixar deforacap oportunitat d'urbanitzar allà onmillor vagi, el Govern ha previst lamodalitat de turisme rural. Aix6 éstan clar com escandalós si ho miranlluny del tel que deixen els doblersde l'hosteleria. Vol dir que es deixamàniga ampla per fer el mateix ques'ha fet a la vorera de mar al'interior de l'illa. Aquests establi-
•
ments es regiran pel reglamentd'hosteleria i rúnica relació amb elcamp sera que en lloc d'estar ubicatsa Cala Blava, s'Arenal o CanPicafort podrien estar a Son Brondo,Son Joan Arnau o devora SaComuna, per posar alguns exempleshipottics.•
TOTES LES CONDICIONS DELS"NOUS HOTELS"
.Edificacions susceptibles d'ils turístic. Estanubicades fora del nucli urbà i en sól no urbanitzable,sense un minim de superficie, ni limitació; ambedificació existent abans de l'entrada en vigor deldecret.
TURISME RURAL O AGROTURISME?
La normativa aprovada pel Govern Baleardistingeix clarament entre turisme rural i agroturisme.
El turisme rural consisteix en la prestació delservei d'allotjament a cases de camp ja existents i quetenguin una certa entitat. Aquesta activitat es regularaamb la normativa hotelera, no s'hi permetrà 1'ampliaci6dels edificis i el terreny haurà de tenir un minim decinc hectàrees.
Per la seva banda, I 'agroturisme consisteix enla prestació d'un servei turfstic a una explotació agrariaja existent, i tendra un limit maxim de sis habitacions.En aquest cas es podrà accedir a les ajudes que per aaquesta activitat concedeix la Comunitat EconòmicaEuropea.•
.Tipologia de les vivendes. Les cases tendran,com a maxim, sis habitacions dedicades a allotjament,amb una sala de bany per cada tres habitacions.
Qui pot esser el benefician? Tots aquellsagricultors la renda i dedicació laboral dels qualsestigui dedicada al camp en un minim del 50 per centdels ingressos i jornada, respectivament.
.Qui tramita les llicències? Les llicències perobrir un establiment destinat a l' agroturisme seranconcedides per la Conselleria de Turisme, previinforme favorable de la Conselleria d'Agricultura iPesca.
. Obligació de mantenir activitat agrícola. Perpoder acollir a una propietat o possessió turistes corna agroturisme s necessari que la finca mantengui unaactivitat agraria permanent. En cas contrari, es potretirar la IlicMcia.
.Activitats a desenrotllar. Entre les activitatsque es poden realitzar destaquen les agrfcoles, forestalso artesanals.•
Amb menys participa')que en edicions anteriors
La tradicional Rua que anualment se celebra al nostrepoble va comptar en aquesta ocasió amb menys participacióque en altres convocatbries. Amb tot, l'escola, l'ajuntament,els quintos i alguns veïnats, es varen deixar veure amb lesseves desfresses pel recorregut prviament fixat (Costa desPou, plaga Jaume I, carrer des Fum, Major i Ses Parres).Tothom resultà premiat quan va acabar la festa, davant CanPutxet.
Destacaren les carrosses protagonitzades pels alumnes del'escola "Antònia Alzina". El tema central era lacolonització d'Amèrica i la celebració del Cinquè Centenari.Un grup d'al.lots, acompanyats pel mestre Sebastià Guillem,participaren vestits de colonitzadors i els altres vestitsd indis.
La festa no va acabar amb la Rua. El vespre, al bar EsPou, hi va haver ball de desfresses.•
Sa Ro 91
Amb el suportde l'Ajuntament
de Lloret de Vistalegre
6
8
III Diada de la NaturaEl passat diumenge dia 17 de
marc es va celebrar la /// Diada dela Natura, organitzada perl'Ajuntament en col.laboració amb laParróquia i l'escola "AntòniaAlzina". En aquesta edició hiparticiparen més de dos-centespersones la majoria de les quals esdesplaçà a peu des de la plaga JaumeI. Aixírnateix en el marc d'aquestadiada va tornar tenir lloc la netejad'escombraries a Sa Comuna,enguany amb dos tractors i una pala.
Un dels actes més rellevants vaser la sembrada d'arbres que ja s'haconvertit amb un símbol d'aquestajornada. Volem ressenyar que delsarbres que l'any passat es varensembrar, el de la publicació Es PiGros és el que ha crescut més sA.
Enguany, altre cop, cada institució ientitat local va sembrar el seu arbreen representació de tot el poble.
Una vegada acabada la missa, esva procedir a la lectura d'unarondalla escrita pel director del'Escola, Sebastià Guillem. "Esropit de Sa Comuna" -la reproduïmmés avall- és un glosat que volestimular l'estimació per la natura.
Després del parlament deSebastià Guillem, hi va haver unaexposició de dibuixos i redaccions detots els que hi varen voler participar,Tots tractaven el tema de la natura,El ball de bot i els jocs tradicionals,com el de la teia, varen servir decolofó per una festa que cada anyaugmenta en participació i enacceptació.•
EL ROPIT DE SA COMUNA
A tots els nins i ninesque avui heu sembrat un arbre.
Perdonau si no queda de "lo millor"perquè no som poeta ni tampocglosador.
Grans i petits, tots aquí reunitsa ca nostra, Sa Comunaen un dia corn avuila Diada de Natura.
El Rector em demanàde fer el Manifest de Natura¡jo, no em pogué negara tal ventura.
Per aixe) vos contaréel que em passé l'altre diaun matí fredolerpassejant per Sa Comuna.
Era un fred matiquan vaig sentir el croixir
de les branques d'un Vell Pi.
Em vaig aturar.
I enganxat a un abatzervaig trobar un petit ropit,retgirat i mig feritsense poder-ne sortir.
L'anava a collir,una ala ferida, semblava de teniri vaig quedar astoratquan, de sobte, em digué:
-Atura!Deixa'm morir!No en vull saber res, de la Vida!No en vull saber res, de la Natura!
Jo li respongué:
-La Vida, la Natura?ets a Sa Comuna, oh, quin tresor!Dins Mallorca, en el seu cor!quan bella criatura.
Per() el ropit em digué:
-He sentit parlar molt de Naturaen els Grans Despatxsi Palausde la Gran Ciutat.
Governs i Nacions,sobretot en temps d'eleccions,de la Naturatot s6n opinions.
Vols un M6n net i justper viure en paui tens a canviun m6n que decau.
Guerres i explosions,fums, incendis i contaminacions,petroli, cotxes i avions,fam, presses i tensions.
La Natura et dóna aire puri l'empres corn a lloc comamunts de ferns, vidres escardats,Ilaunes i ferros rovellats.
Es veritat?o alucinaci6?Es ab(6 el que fas?Rei de la Creació.
Això em digué el ropitl'aucell més petit
de dins Sa Comuna.
-He anat a la Gran Ciutat,he vist la comoditatd'un viure amagatentre el ciment i l'asfalt.
He anat a la Gran Ciutat,he vist un ocell engabiatdins una gébia daurada,per6 privat de la seva llibertat.
No tenc l'ala ferida,és el meu cor, el ferit.Puc volar,.per6 on he d'anar?
El ropit estava trist.Tornaria l'any vinent?o partiria cap a un altre vent?
Aix6 estava pensantquan un soroll d'al.lotstrencaren amb el seu goigla fredor de l'instant.
Duien una senalleta amb sa maamb arbrets per sembraramb una aixada per estrenarper6 el que més m'esglaiafou un dels ninsamb una gàbia daurada amb sa ma.
Dins hi havia un ocell,el nin el tragué i l'amollà.
El ropit mentrestantes queda tot pensant:
AII6 ens animai de sobte em digué el ropitinflant el seu pit.
-Deixa'm volar!
El ropit yolai desaparegué en el cel.
Avui, arbres hem sembrati els hem regat,hem fet desig de bona voluntatdins Sa Comuna, oh, quin tresor!dins Mallorca, en el seu cor!
Deixem craixer els arbrets enllibertat,que un nou Pi Gros sigui nat.
Deixem que el futuralliberi el cor fermat del petit ropit,alliberi el cor fermat d'una Naturamig mortai que ens obri la portaa un demà il.lusionata una Natura que sigui per sempresímbol de Llibertat.
He volat,he vist la mar i el contaminat.A vegades he volatper a no estar aturat.
Aquells arbrets sembrats!aquelles aixades noves!aquells cors joves!
sobretot, aquell ocell,ara en llibertat!
Sebastià Guillem i CampinsSa Comuna, 17 de març de 1991
9
Pancaritat aSa Comuna
Corn és tradicional ja fa una sèrie d'anys, eldiumenge després de PAsqua Sa Comuna és escenaridel Pancaritat. No es tracta d'un diumenge normal.Es especial. Si cada any hi va molta gent, enguany esbateren tots el r. cords d'assistència.
Si altres anys hi havia frit per a tothom, enguanyva ser substituït per una monumental paella. Esveneren en total més de quatre-cents tiquets per tenirpart del dinar comú. El temps va acompanyar i el soles va deixar veure durant tot el dia.•
El Pancaritat:Dia de l'ÀngelLa festa del Diumenge de
l'Àngel a Lloret va congregar lamajoria de veïns i molts de forans aSa Caseta de Sa Comuna. La"paellada" fou un vertader èxit, el
ball, la música, l'organització, etc .tot va estar a una bona altura. Per')el motiu essencial de la festa, de latrobada, el va dir el rector de Lloreta l'homilia tot explicant el sentit del
Pancaritat; demanant un compromismés ferm de tots els cristians.Haurfem d'intentar actuar durant totsels dies de l'any corn aquest: totpodia ser compartit i tothom t'oferiael poc o molt que duia. Lloret t6encara -i per molts d'anys!- aquestencant que comporta, en part, elcompromís que hem esmentat abans.
Aquest dia, anomenat perl'Església "Dominica in albis". ése!diumenge de la vuitena de Pasqua.D'on prové aquest costum? lasabem que Déu ha concedit a cadamortal un Angel custodi, per a de-fensar-lo dels enemics de l'anima itransmetre-li inspiracions. No a totsels llocs es venera aquest dia: aMallorca es reuní el Bisbe, el Capitolcatedralici i els Jurats per decidir queel dia escollit havia d'ésser el primerdiumenge després de Pasqua.
10
41?
11
Sempre ha tingut un caràctercívico-religiós i la seva finalitat erala d'implorar la protecció de l'àngeli donar-li les gràcies pels favorsrebuts. Generalment constava d'unaromeria, organitzada per laParróquia, cap a un santuari, puig,etc. Si no era massa lluny precediala romeria una imatge d'un sant o lacreu parroquial, seguia el clergatcantant la lletania de Tots els Sants,després les autoritats i els veYns.
Arribats al lloc de destí secelebrava Ofici solemne i després escompartia tot el que portaven permenjar. Alcúdia va al Santuari de laVict6ria, Calvià al de Portals, Inca alde Santa Magdalena, Felanitx al deSant Salvador, Llucmajor al deGràcia o Cura, Pollença puja alPuig, Montuïri al de Sant Miquell,Santanyf i Sant Joan al Santuari deConsolació, Sa Pobla va a Crestaig,Mancor a Santa Llucia, Lloseta alCoc6, Palma a Beliver, i Lloret a SaComuna.
És bo conservar les tradicions ifer-les més autèntiques, pert, mai nohem de deixar que els núvols no ensdeixin veure el sol.•
F.M.
INGERMANDAT DE DONANTS
DE SANG DE MALLORCA
Dia 17 de maig la Unitat Mòbil de laGermandat visitarà el nostre poble. Cornsempre l'acte d'extracció es durà termeal Convent de les Religioses Francis-canes, a partir de les 19 hores.
Fira de Maig 91
TEATREDissabte 4 de maig a les 22 hores
al Centre Parroquial
"L'AMOR VENIA EN TAXI"de Rafel Anglada
Grup de Teatre Mateu IsernEntrada gratuita
MARC
Dia 2. Sortida de l'Associació de la Tercera Edat alCasino Palladium de Mallorca.
Dia 3. El Bisbe de Mallorca visità el nostre poble.Crónica al diari Baleares: "El obispo visita lavilla después de dos años".
Dia 8. Monf Francisca Picornell Jaume (de Can Roca),als 88 anys.
Dia 9. Es casaren Pere Gelabert (Bosseta) i CatalinaPicornell (de S'Estanc).
Dia 13. Crónica al Baleares: "La CandidaturaIndependent se presentará a las elecciones".
Dia 15. La Candidatura Independent celebrà un actepúblic on explicà la gestió municipal en elsdarrers quatre anys.
Dia 17. Se celebrà a Sa Comuna la III Diada de laNatura.La secció "Tòpic típic" del Diario de Mallorcaestá dedicada al nostre poble: "Lloret es debatentre la devoció religiosa i la rusticitat".El Dia 16 publica una petita nota sobre laDiada de Natura.
Dia 19. Crónica al diari última Hora: "Granparticipación en la "Diada de Natura" en SaComuna".
Dia 20. Va riixer Eros Francisco Tomás Herráez, fillde Francisco i Rosario.
Dia 21. Conferència al local de la 3 a Edat: "Fruits deMallorca al Nou Món", a càrrec de D. AndreuPons.
Dia 24. Crónica al diari última Hora: "Presentada lalista de la Candidatura Independiente".
Dia 26. Va néixer Joana Ma Gili Riera, filla de Joan iCatalina del Carme.
Dia 27. Monf madó Apol.lbnia Gomila Munar (Renou),als 86 anys.
Dia 29. Monf madó Joana Aina Horrach Jaume (Roca),als 88 anys.
Dia 31. Monf madó Maria Tomás Amengual, als 79anys.
Per tercer any consecutiu se celebrà a SoComuna la "Diada de Natura", organitzadaconjuntament per l'Ajuntament, l'Escola i laParròquia. La sembra d'arbres fou, comsempre, l'acte que comptà amb unaparticipació més nombrosa.
12 41P
XARXA D'AIGÜES
En el ple celebrat dia 21 dedesembre s'adjudica la fa fase de la"Xarxa d'abastiment d'aigua potablei sanejament", inclosa en el Plad'Obres i Serveis de 1990 segonsprojecte tècnic redactat perl'enginyer Carles Jover. Aquestesobres tenen un cost de 28.962.301pessetes i seran realitzades perl'empresa MAN S.A. d'Inca.
PREMI "PLA DE MALLORCA"
El proper dia 28 d'abrils'iniciarà la setena edició del "GranPremi Pla de Mallorca", la provamés antiga del ciclisme mallorquf,que reunirà durant set jornades uncentenar de ciclistes.
La tercera de les etapes secelebrara dia 12 de maig, dia de laFira, i tendra la sortida i l'arribadaal nostre poble.
REPRESENTACIó AL CENTRE
Dia 26 de gener, els alumnes delCol.legi Palie de Sineu oferiren, alCentre Parroquial, una representacióde l'obra "El dimoni Cucarell" del'escriptor i músic manacorf GuillemD'Efak.
VISITA DEL Sr. BISBE
Dia 3 de març, el Bisbe deMallorca realitza una visita pastorala la nostra localitat acompanyat pelVicari episcopal de la zona, Mn.Bartomeu Fons. Monsenyor TeodorUbeda celebra la missa i anima totsels assistents a continuar treballant enfavor dels necessitats.
Posteriorment es reuní al CentreParroquial amb els agents de pastoralde la comarca i se serví un refrigeria la rectoria.
NOU EQUIP DE FUTBOL
Després de varis anys en que el
futbol llorita ha estat representat perl'equip juvenil i el benjamf (enguanynomés per aquest darrer), pareixesser que la temporada vinenttendrem a Lloret un equip de terceraregional.
Dia 16 d'abril començaren elsentrenaments en vistes a preparar lapròxima temporada i, a ser possible,disputar un partit amistós el dia de laFira. L'entrenador sera En GabrielSastre, En Gabi.
ROBATORIS
Aquestes darreres setmanesvaries cases han rebut visitesinesperades. Els lladres han entrat adiverses vivendes, fins i tot amb elspropietaris dedins.
De tota manera, sembla ser queno és un cas aïllat ja que sabem quetambé s'han produït casos semblantsals pobles veïns de Costitx i SantJoan.
CANDIDATURA INDEPENDENT
Dia 15 de març, la CandidaturaIndependent Lloritana celebra un actepúblic. En la primera part, elsquatre regidors independents, davantms d'un centenar de persones ques'aplegaren al Centre Parroquial,feren un repàs dels darrers quatreanys de gestió municipal.
Entre d'altres temes, es parla del'estat actual de l'Ajuntament, delsaspectes culturals, de la infra-estructura municipal, de les aigüesnetes i brutes, i de les perspectivesde futur.
Posteriorment, durant un buffetal Bar Es Pou, es féu la proclamaciódels candidats a les pròximes elec-cions municipals.
P.S.O.E.
En sortir aquest número de larevista ja s'haurà celebrat l'acte queel P.S.O.E. tenia previst realitzar dia28 d'abril al Bar Es Pou.
Havien de parlar FrancescObrador (Candidat a President delGovern Autònom), Gabriel Miralles(Candidat al Parlament) i Joan Bonet(Candidat a Batle). Al propernúmero vos donarem més infor-mació.
LUCTUÓS ACCIDENT
A l'hora de tancar l'edició d'EsPi Gros ens arriba la noticia de lamort del nin Joan Vanrell Munar, decinc anys.
El nin va perdre la vida quan eratraslladat a Son Dureta, després desofrir greus ferides quan va esserenganxat pel motocultor que conduïael seu conco.
13
Associació de laTercera Edat
Després de varis mesos de nosortir a rotlo, tornam a les pàginesd'Es Pi Gros per informar-vos de lesactivitats que du a terme la nostraAssociació i de les que té enprojecte. A continuació farem unamica de resum de tot el que hem fetdes del gener ençà, esperant nooblidar-nos de res.
SANT ANTONI I SA RUA
Com no podia ser d'altramanera, també enguany participàrema les Beneldes de Sant Antoni ambuna carrossa inspirada en la pagesiamallorquina on, a més de SantAntoni i . dels pagesos, hi haviaanimals de diverses castes (porcs,pollastres...).
No prenguérem part a Sa Ruad'acord amb la decisió presa pertotes les Associacions de la TerceraEdat de la comarca d'Inca de noparticipar corn a associació, deixanta la voluntat de cada un el fet departicipar-hi a títol individual.
Així i tot, el darrer dia, alnostre local, férem una festa quesortí la mar de lluida. En definitiva,una vetlada de bulla amb un refresctípic dels Darrers dies.
EXCURSIÓ A SANTA MARIA
Dia 27 de gener, una "auto-carada" de lloritans anàrem d'ex-cursió a Santa Maria on visitàrem lafabrica de mantes Ruycal S.A. i elmercat que s'hi fa els diumenges.Després d'un bon dinar al restaurantOassis d'Algaida, l'horabaixapoguérem visitar els tres santuarisdel puig de Randa.
DINAR DE MATANCES
Per segon any consecutiu, dia 10de febrer férem un dinar dematances. L'acte fou presidit pelpresident del Consell Insular deMallorca, Sr. D. Joan Verger, icomptà amb l'assistència de 240socis i simpatitzants, i de varismembres de la Federaciód'Associacions de la Tercera Edat.Animà la festa el grup de músics deLloret.
CASINO
Dia 2 de març, un nombrós grup(Inés de setanta) de la nostra Asso-ciació anàrem a passar la vetlada alCasino Palladium de Mallorca.
Allà, al mateix temps que de-gustàvem el menú propi del Casino.poguérem contemplar un bell i variatespectacle. Després, els quevolgueren pogueren provar la sevasort jugant a la ruleta i a lesmàquines escura-butxadques. Propde la una de la matinada sortírem detornada cap a Lloret.
REUNIÓ COMARCAL
Dia 11 de març, se celebrà una
reunió comarcal de dirigents d'Asso-ciacions de la Tercera Edat or-ganitzada pel Centre Cultural d'Inca.El motiu era programar unaexposició col.lectiva de la SetmanaSanta i, per més endavant, unademostració de vestits antics quesegurament se celebrarà a EsFogueró, a Alcúdia.
DIADA DE LES PERSONESMAJORS
Dia 21 de marc fou el DiaNacional de les Persones Majors;l'any vinent serà el dia 1 d'octubre.Enguany el celebràrem l'horabaixa,al nostre local, amb una conferènciade D. Andreu Pons i Fullana sobre eltema "Fruits de Mallorca al NouMón". Acabàrem amb un refresc iun poc de festa.
Aquest mateix dia, al migdia, alForo de Mallorca, i amb motiu de lacelebració, es reuniren les directivesde totes les Associacions de laTercera Edat de Mallorca.
CONFERENCIA
Dia 11 d'abril, l'historiador D.Bartomeu Font i Obrador ens parlàsobre "Mallorca i el descobriment
L'any 1989 a Lourdes, enguany a Itàlia.
14
Associació de la Tercera Edat
PRÒXIMES ACTIVITATS
Dia 7 de maig. Conferència sobre "La presència de la lien gua ca-talana a Hispano-Amèrica", a càrrec d'Aina Moll.
Dia 8 de maig. Trobada de germanor de les Associacions de laTercera Edat de Mallorca al Palau d'Esports de SaPobla. El mateix dia, visita cultural a Palma.
Dia 12 de maig. La Fira. Exposició de vestits i fotografies denuvis.
Dia 19 de maig.
Dia 25 de maig.
Dia 12 de juny.
Excursió a Lluc, Pollença i Formentor.
Ofrena floral a la Mare de Déu de Lluc,organitzada pel Centre Cultural d'Inca.
Conferència sobre "La presència deis missionersmallorquins al Perú", a càrrec de Francesc Ramisi Oliver.
d'Amèrica". Assistiren a l'acte unaquarentena de persones.
"VIDA CREIXENT"
Hem tengut una sèrie decontactes amb un moviment depersones majors depenent del Bisbatde Mallorca anomenat "VidaCreixent" per tal de celebrar unaxerrada donant-se a conèixer iexplicant en què consisteix aquestmoviment. Quan hi hagi resconcretat ja vos n'informarem.
MENJADOR SOCIAL 3 a EDAT
Teníem previst posar en marxa elmenjador pròximament, però degutque esta en estudi posar enfuncionament unes cuinesmancomunades amb els poblesveYnats, esperarem a que aquest temaes dugui a terme per començar.
VIATGE A EIVISSA
En llegir aquesta pagina,segurament ja haurem tornat delviatge que els dies 3, 4 i 5 de maighem organitzat amb col.laboracióamb "Viatges Barceló". Al propernúmero de la revista ja vos contaremcon ens ha anat.
PRÒXIMES ACTIVITATS
Les activitats que tenimprogramades per a les próximessetmanes podeu consultar-les en elquadre adjunt on queden totesdetallades. Només resaltar que peral mes de setembre estam preparantun viatge a Italia. A veure si vosanimau.
Per últim, volem agrair a lespersones que han anat a fer unaneteja a fons al local després de lesobres de la façana la seva feinadesinteressada. Esperam per la Firapoder estrenar cortines noves quefacin més acollidor el local.•
Antoni Niel!
GERMANDAT DE DONANTS DE SANGDE MALLORCA
Dia 21 d'abril, tengué lloc a Can Picafort l'anual Trobada de Zonadels donants de sang de la comarca a la que pertany la Junta Local de Lloret.En el transcurs de l'acte es procedí a l'entrega de les insígnies a aquellespersones que es destaquen per la seva generositat i arriben a un cert nombrede donacions. Enguany els lloritans distingits foren sis:
10 donacions: Catalina Fiol Gelabert
25 donacions: Margalida Niell FloritLlorenç Cariellas GenovartMagdalena Gelabert RegisSebastià Puiggròs MunarAntoni Gomila Munar
Per altra banda, el proper divendres 17 de maig visitara el nostrepoble la Unitat Mail de la Germandat. Com sempre les extraccions esfaran al Convent de les Monges, a partir de les 7 de l'horabaixa. Des d'aquívolem animar tothom perquè posi el seu granet d'arena, molt especialmentaquells que encara no s6n donants. Recordau que un poc de la vostra sangpot salvar una vida.•
414
15
CP*It*/
val
de [la Ben Vista
Yalcodeitfeq
Haurien d'explicar qué és lo que passa. Faquatre vegades que vull donar es meu escrit i cadames me diven: "-Sortirem es mes que ve". Això noés sério, o se fa revista o no se'n fa, per -6 lo que nopot ser és que en un mes surtin tres o quatre revistesi llavors hàgim de llegir ses notícies passades ipudentes, plenes de fluridura algunes. Si en aquestpoble ii llevan ses quatre coses que té bones lillevam tota sa gracia i després vendran uns altresgraciosos a fer-nos ses seves gràcies -un ca se'n vamorir, de gràcies, i val més caure en gracia que sergraciosos-.
Aquests dies he anat a veure alguns pobles -nodiré quins perquè s'enfadaran-, i tots tenen unarevista, per-6 corn aqueixa de Llurito no n'hi haenlloc: sa d'aquí pareix un llibre de ben feta queesta; jo guard totes ses revistes d'Es Pi Gros, unadevora s'altra, i m'agrada rellegir-les, amb una bonafoganya o un braser, un botifarró i un tassonet de vi.Mirau si ho som bona de conformar!
BENEÏDES I RUA: D'ALLÒ MES MAGRA
Ni vaig dur la somera a beneir, ni me vaigdesfressar. Enguany no hi havia la gresca dels anyspassats, no sé si era per mor de les eleccions que jas'acosten, per-6 tothom volia parèixer més sério de loque era. No i això és que m'agrada que mebeneeixin -tothom me diu que som un tros de carnbeneïda!- i m'agrada parèixer una persona diferentdel que som -tothom me diu: "Ben Vista, no pareixestu"-, pea) quan no hi ha un bon ambient queacompanyi, no me fa cap gana res. I això queenguany me volia desfressar de torera.
S'ACOSTA LA FIRA
Sí, ja s'acosta. Enguany veurem una fira depinyol vermell, amb molt de bestiar i maquinariaagrícola, amb actes culturals i exposicions. Enguany
els lloritans se sentiran orgullosos de tenir una firaaixí corn Déu mana. L'any que ve ja ho veurem:mancaran tres anys per a les eleccions.
ELECCIONS
I xerrant d'això mateix: ja he tornada vella i peraixò de moltes bufes no en faig cas. Repetiremnúmeros uns: En Joan Bonet, Na Maria Perica iN'Arnau Ferrerico. Hi ha qui diu que els haviasentit dir que no se tornarien presentar, que erenmassa maldecaps, que no tenien col.laboració...Supós que el cuquet de dedins se deu remoure tantque no deu ser aguantador.
Idó sí, se presenten aquests tres: "La Tormentadel desierto", "Cómo ser mujer y no morir en elintento" i "Bailando con lobos". Hi ha cançons quehi vénen bé. Al primer: "Te desearé hasta lamuerte", a la segona número I: "Me obligan ahacerlo" i al tercer: "No me olvidéis".
Hi ha una dita que sempre l'he tenguda per nord:"Val més lo dolent .conegut que lo bo a conèixer", quitengui orelles que escolti i que vagi viu.
DIADA DE NATURA
Deman als organitzadors que hi hagi, per a l'anyque ve, un arbret amb el nom de Ben Vista i aixítothom sabrà qui som. I quan ja seré morta, elsninets de Llurito puguin jugar a l'ombra de l'arbreque hauré sembrat, corn quan jugàvem a la soca delPi Gros. Llàstima que no hi arras més gent perquèaixò fa estimar lo més bo que té una persona quanesta bé de salut: la terra. Els lloritans tenim una joiaamb Sa Comuna, no l'hem de deixar perdre.
PANCARITAT
Xerrant de Sa Comuna, a la missa érem pocsperò a la paella, vaja que hi havia de gent. Aquestes
16
4st
4IP
17
coses me fan tornar beduïna; veure que tots mosestiman i compartim. Me pensava que allò era unmíting del PSOE o del seu sindicat UGT ja quesempre que fan alguna trobada fan una paelladagrossa corn aqueixa. Aquests s6n de la bulla i lafesta.
Ja he tornada corn a sorda i no ho vaig sentir be,però crec que hi hagué guaica que va xerrar massamesclant el tema de les eleccions o de l'Ajuntamento de no sé qui. Ja ho he dit abans: no s'han de volerfer gràcies quan no hi ha ganes de riure. De totesmaneres me feia ganes que hi hagués més música ijocs de teia o qualsevol altre divertiment. Una festai una trobada que ha de seguir.
JA HAN COMENÇAT LES SiOUIES?
Això es el que es demanaven els veïnats delcarrer Fundadors de la Vila quan veieren aquellsclots. Hi va haver veïns que s'emprenyaren un gramassa i li etzibaren contra el batle. Tot era queGESA havia demanat permís per posar uns cables perdavall terra i resulta que per posar aquests cableshavien d'obrir les síquies. Després demanaren perdó
per aquesta passada.
BATLE
Tots ho sabeu: quan hi havia En Miguel de batlejo n'estava corn enamorada: un jove guapo, cabellsblancs, ben plantat, en fi, un bombonet. No me'nvaig amagar mai de dir-ho -i ell ho sap ben be perquèli ho vaig dir a la cara: "-Miguel, si no estassis casatfaria un desbarat, per() no vull fer mal a ninga"- Ellho va comprendre. Ara tenim un altre batle:N'Arnau. Sabeu que a mi també m'agrada: jove,guapo, amb bigotis fins, però també està casat. Quanel veig partir amb la bicicleta, i mou aquelles cuixestan fortes i els músculs se remenen d'aquellamanera... què voleu que vos digui? Encara me sentcorredisses per l'esquena!
Es meu padrí sempre va guardar sa lfnia, i aixòque menjava de tot i molt, però mai va engreixarmassa. No m'agrada gens un home gras, i això quehe tengut moltes oportunitats per anar-hi amb totacasta d'homes, però amb grassos no hi he anat mai.I es que corn deia el meu padrí al cel sia: "Tot sóngustos !N
Associació de PremsaForana de Mallorca
Dia 1 de març se celebrà, ambgran assistencia, la Trobada anual del'Associació de Premsa Forana enel restaurant Cas Carboner deMontuïri. Durant l'acte, que comptàamb la presencia del president delCim, Joan Verger, acompanyat delpresident de la Comissió de Cultura,Alfons Salgado; foren entregades lesdistincions del certamen "Personesdel poble" que patrocina la instituciómallorquina.
Les persones distingides foren:Joana Mestre (presentada per larevista S'Unió de S'Arenal), EsteveMas (Fent Carrerany, de Maria de laSalut), el Patró Martina (Dies icoses, de Calonge), Antoni Muntaner(Miramar, de Valldemossa), GabrielRoscar (Bona Pau, de Montuïri) iGabriel Martorell (Montaura, deMancor).
Finalment, els responsables de
les revistes foren obsequiats amb unlot de llibres i un vídeo del CIM.
Per altra banda, dia 26 de marçtengue Iloc, al Santuari de Monti-Sion de Porreres, la trobada queanualment manté el President de laComunitat Autònoma, GabrielCaflellas, amb els representants deles revistes pertanyents al'Associació de Premsa Forana.
LLIBRES
La Conselleria de Cultura,Educació i Esports obsequià totes lesrevistes de Premsa Forana, entreelles Es Pi Gros, amb un lot dellibres integrat per vàries novel.les iobres d'assaig, i alguna biografia.Des d'aquí volem agrair públicamentel detall.•
18
EDUCACIÓ D'ADULTS
Val més tard que mai
Diuen que val més tard quemai. Es cert que fa temps ja voshauria hagut d'informar de tot eles fa i corn es duu a terme1 'Educació d'Adults al vostre poble.Fins ara només vos havíem informatde l'inici del curs o dels distintstallers mitjançant cartellsanunciadors. Ara, malgrat no siguiel moment més oportú, tenc laintenció de fer-ho. No ho és perquèalguns dels cursos ja han acabat i elsaltres estan tots a mig camí. Pert, ésigual, no m'aturaré perquè el quecosta és començar i ara ja ho he fet.Sí, començar, donar la primerapassa, a mi, també em costa corn atothom... envestir a una cosa que nofas sovint o tal vegada mai.
La gent del poble que segueix elscursos d'Educació d'Adults, tambétenia por, moltes feines per fer, talvegada problemes dins casa seva,però... no ens hem d'aturar. Nopretenc a aquestes altures del curs ferpropaganda del què feim perqu,coal ja he dit abans, ara no és elmoment; peró per alguna part haviade començar i crec que el mésimportant no és el que feim elseducadors sinó el que fan elsassistents. A ells em vull referir,perqu si és que es pot parlard'èxit, es deu a ells. Nosaltres nofeim més que la feina que ens handesignat. PerO tota aquesta gent queassisteix a les classes, tenen tambéles seves feines a casa seva o forad'ella; i a vegades han de reduir lajornada laboral, amb tot el que aixòsuposa, deixar els seus maldecaps iproblemes. PerquC tota aquesta gent
que es mereix el millor tenen tantesfeines o més que la gent que es que-da a casa seva o prefereix en acabarla feina anar al cafe. I és querealment hem de fer el que ens faganes, és cert, i sobretot després detot un dia de feina i segurament decansament. Pert) el que tal vegadano ens imaginam és que el fet d'anara classe, seguir un curs, un taller...ens pot fer sentir millor, oblidar elsproblemes. Quanta gent quan arribaem comenta: "-Avui no tenia gensde ganes de venir, tenc unmaldecap". Per0 després si jo elsdic que se'n vagin abans d'acabar emcontesten: "-Ara ja m'ha fuit elmaldecap". I és que a vegades elque necessitam és sortir de la rutina,xerrar, veure altra gent...
El que pretenc no és obligar-vosa venir a classe ni fer-vos sentirculpables els que no ho heu fet, sin6tot el contrari. Voldria quereflexionAssiu i si realment pensauque vos fa ganes heu de llevar totsels impediments que tengueu,
organitzar-vos d'una altra manera.Perquè ben bé vos mereixeu allò quevos fa ganes. Hem de ferdesaparèixer entre tots el concepteque l'educació és cosa de nins ijoves. L'educació és per a tots i pera sempre.
Enhorabona i gràcies a tots elsque heu assistit o assistiu als cursosd'Educació d'Adults. Enhorabonaperquè no és fàcil rompre amb elsesquemes tradicionals, ni agafarpaper i llapis després de tants d'anysd'haver-ho deixat, o aprendre a llegiri escriure amb la nostra llengua quannomés ens han ensenyat a xerrar-la,o aprendre'n una altra de nova... Ienhorabona també a tota aquesta gentque ve per poder ajudar als seus fillso per poder escriure una carta alsparents llunyans.
I gràcies perquè he disfrutat deconviure aquests anys amb vosaltresi perquè tal vegada hagi après ales jode vosaltres que vosaltres de mi.•
Petra Cubells i Pascual
CERTIFICATD'ESCOLARITAT
S'HAN CONVOCAT PROVESPER A L'OBTENCIÓ DELCERTIFICAT D'ESCOLARITATEN ELS MESOS D'ABRIL IMAIG.
MES INFORMACIó ALSBAIXOS DE L'AJUNTAMENT(CLASSES D'EDUCACIóD'ADULTS).
JOSE LUIS LARGO
19
MISSATGE ADREÇAT A TOTS ELS NINS DEL MÓNDIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL 1991
Cuques de hum en l'obscuritat
Cada cop que el meu germà i jo llegfem un llibreinteressant, s'encenia al nostre jardí una llumeneta. Erala llum d'una Iluerna o cuca de llum. I, corn a tots dosens fascinava llegir, no fou gens estrany que en poctemps el nostre jardf es veiés inundat de llumenetesdaurades. Una autentica catifa viva -cada herba esconvertí en una petita flama- que ens acompanyavadurant les nostres inacabables vetllades.
Peró ni el meu germà ni jo sospitàvem que mentrenosaltres gaudíem amb la lectura,al costat nostre es desenrotllavauna lluita invisible i silenciosa.Mai no pensàrem que les nostrescuques de llum, comptantúnicament amb les gotes dauradesIluminoses s'afanyaven a allunyarl'obscuritat perversa que amenaçaenvoltar contínuament l'home.
Primer els nostres veïns, idesprés els altres habitants delpoble es preguntaven estranyats,per que les cuques de Ilum noabandonaven el nostre jardí ni dedia ni de nit, i deixaven la restadel poble en l'obscuritat.
Un dia el meu germà elsdescobrí el secret:
-Som nosaltres -els va dir- elsqui atraiem les lluernes al nostrejardt. Ho fan amb cada bonllibre que llegim afegf acontinuació-: Cadascun d'aquestsllibres interessants és una cuca dellum que il.lumina les tenebres imai no s'apaga.
Els altres camperols es ferenress6 de les nostres paraules icomençaren a buscar també llibresinteressants, aquells llibres queatreien les cuques de llum.
De seguida es formà una cua
Ilarga a l'entrada de la biblioteca del poble. Nens,adults homes i dones, demanaven mes i més llibres.Seis havia despertat l'ànsia per la lectura. I, quinameravella! Els jardins es van omplir de cuques de llum;els balcons i les teulades es van veure atapeïts dellumenetes daurades; el fullatge dels arbres i les vorereses van convertir en un esclat de llum; i el campanar del'església brillava en l'obscuritat. De cop i volta el celes va il.luminar.
Llavors... llavors laConstellació del Llibre esdespenjà des del cel i aterràmansament a la placa del poble.Era una constel.laci6 bellfssima,feta de llums tremoloses, leshums de les lluernes, amb el seuencant increïble, fascinant.Irradiaven la seva lluminositatcorn ho fan totes les coses queen aquest m6n posseeixen valorseterns, com l'amor, la bondat, lallibertat, la bellesa, la tendresa,la justicia i moltes altres realitatsque omplen de sentit les nostresvides i aprofundeixen la nostraconsciencia dels valors quejustifiquen el nostre difícil iatropellat pas per aquest planeta.
El meu germà i jo continuemsent uns guillats dels llibres.Teníem una afecció boja a lalectura.
Tenfem raó?Que en penses?Que hi dius?
Rena Carceos
Rena Carceos és una prestigiosa poe-
tessa i traductora grega. Aquest missatge es
distribuira, tradat a diferents idiomes, per a
tots els pasos del món.
20
Francesc de Borja Moll:un arbre sobre el blau penyal
Posats en la tessitura deressenyar, ni que sigui lleugerament,els aspectes més remarcables de lapersonalitat i l'obra de Francesc deBorja Moll, seria tan extensa larelació de mèrits, tan nombroses lestasques a recordar, tants els actesremarcables de servei, encaminatsuns i altres sempre a un únic granobjectiu: el coneixement i enaltimentde la llengua catalana, que superarienamb escreix no ja les ratlles d'unbreu article, sin6 les pagines d'unvolum gruixut. Per això, recórrer aljoc metafòric ens pot servir d'ajutinestimable.
Hi ha un fragment del text delPare Ginard introductori al seuCançoner Popular (obra tan estimadai tan ben estudiada pel Sr. Moll) quetrob particularment bell: "Jo veigaixt el Cançoner. A la manera d'unarbre filosòfic lul.lid. Revingut desoca, enfoitya les arrels en la carizbategant del poble mallorquf, i lasang humana n'es la saba. S'enfilafins als núvols i abriga tota la nostraterra, millor dit, es la nostra terrafeta música i calicó. L'arbre immensse desplega en una vintena debranques poderoses, plenes de nius,de molsa, de barballera i vegetadopetita i tenaç. Cada branca es unapul. lulació d'ulls i de brots, i a cadafinal de brot hi ha flors de tot color,les cançons, simples i senars corn lesflors de foravila".
Jo veig ara aixf el gran filòlegabsent. L'arbre-home, endinsa lesseves arrels dins les pregoneses deI 'essncia del seu poble, de la sevallengua, és la terra feta paraula qui elvitalitza. De la Ilecor tel.lúrica n'ex-
treu la saba i, amb ella, nodreix laseva humanitat, alimenta els seusvalors corn a persona: serenitatd'esperit, constancia, coherència,bonhomia. fidelitat al seu poble, a laseva gent, amor a la seva patria,amor a la seva familia, sentit del'humor, unes gotes necessaries depragmatisme, la humilitat (Feci quodpotui, faciant meliora potentes)...
La soca robusta s'enlaira cap alsnúvols, que s6n l'únic limit quedesitja per al seu poble, i la sevaombra aixopluga tota la vastedat delsterritoris de parla catalana. La sevaembranzida es desplega en nombros-sfssimes branques poderoses, toteselles farcides de mostres variades iriques de la ciència dels mots, del'amor a les paraules. Joan Mirallesn'individualitzava nou d'aquestes
branques quan esbossava les facetesdel Moll lingüista: lexicógraf (elDiccionari Català- Valencià-Balear,obra cimera de la filologia romànica,iniciada per Mn. Alcover, continuadai "salvada" per Moll); gramàtic (desde la Primera Ortografia Mallor-quina segons les Normes de l'Institutdel 1931 a la Gramàtica catalanareferida especialment a les IllesBalears del 1968, passant per laGramàtica històrica catalana, del1952); lexicòleg (amb nombrosostreballs sobre l'origen i lasignificació dels mots); dialectòleg(amb estudis rellevants corn La flexióverbal en els dialectes catalans,Estudi fonètic i lexical del dialecte deCiutadella, Els parlars baleàrics o Elparlar de Mallorca); historiador dela llengua (Textos i estudis medie-vals, 1982); onomasticbleg (n'hi haprou citant Els llinatges catalans,1959); traductor (de manuals basics,darticles especialitzats de filologia,o d'obres literàries de llengües corn
l'italià, I ' alemany o el llatí);folklorista (edici6 de cançonspopulars mallorquines, estudisintroductoris al Cançoner Popular deMallorca i treballs sobre lesrondalles, moltes il.lustracions de lesquals de l'Aplec d'En Jordi des Recósón obra seva); publicista (obres dedivulgació corn L'home per laparaula, 1974, i centenars d'articlesi treballs en revistes, diaris, pròlegs,conferències, parlaments, etc...). Elprofessor Miralles assenyalavaencara altres branques poderoses del'arbre-Moll: la d'editor (Editorial'Moll), la d'impulsor d'iniciativesculturals (Obra Cultural Balear), la
d'autor de llibres de memòries (Elsmeus primers trenta anys i Els altresquaranta anys), la de biògraf (delpolèmic mestre seu Mn. Alcover), ladel lingüista preocupat i ocupat en lavessant didàctica de la seva(Llengua o dialecte? Català omallorqut?, els manuals per al'aprenentatge del català per aestrangers, els cursos de formació deprofessors, etc.). Altres branquespodríem descobrir en l'arbreesponerós, metall d'arbre lul.lià, pimftic, olivera mallorquina i alzinamuntanyenca, totes elles curulles defruits assaonats i saborosos, no seriala més feble la que el mostraria corna escriptor depurat i capaçd'aconseguir una naturalitatexpressiva, filla només dels gransmestres de la ploma. Totes les bran-ques, tots els branquillons, les fulles,els nius, la molsa i la barballera queconfiguren l'arbre "més poderós queel roure" (una bibliografia deFrancesc de B. Moll supera els vuit-cents títols) vessen dons i presentsals qui cerquen el seu recer ("homegenerós amb nosaltres, ell que lanoble i quimérica empresa tornd enuna puixant i grandiosa realitatescriu Joan Coromines en ladedicatòria a Moll del DiccionariEtimològic).
Quan acabava el febrer
d'enguany l'arbre profitós caigué,després de llarga malaltia. Ara enromanen les despulles de llenyanoble. Una llenya que l'arbre atuïtens llega en forma d'obres, en formad'exemple a imitar, corn a modeld'actitud i de conducta. Tant de boque els homes i dones d'aquestesterres no deixem podrir els noblesfragments ni els facem servir nomésper encendre focs fatus. Tant de boque homes i dones de les nostres
terres facem servir la llenya heretadaper mantenir sempre encesa la flamade la llengua, revifada sempre lanoble flama que escalfa els cors idóna sentit a la nostra patria. Aixf eldesig del poeta es farà realitatencara que desaparegut ffsicament,l'arbre, corn l'olivera de Pons iGallarza, "sobre el blau penyal"romandrà viu.•
Miquel SbertSant Jordi, dia 3 de març de 1991
Francesc de Borja .Moll nasquéa Ciutadella (1903). EstudiàMd4id: '..' itogiifia en ti Serninari Conciliar de Menorca,
B. iih'edel i T. Navarro Tomks, Lexicologia am i),'onètica bk. ...e,,..1:,.Dialectologii .a ..: m. 1,3 Ali M a Ac liic..:.: i de
Palma,Alcover.
Itijoii4i4f '' d'alemany .!. u
t Nacional
ti tv...es . ' ''. a Ititndr• eral Lul.lià i de epg . .....alan 411tgjii:1 Balear i a a9..!t4t.- de Fill3sP....,10:: a. . 1
Jetres de la.:,...., . :Universitat i'de Barcelona , (Deleg(Delegació de Mallorca).
loma
Fou MeM . sonuinerari del'Institqd'Estudis Catalans, membrecorresponent de la Real Academia Española i de la Reial Acia0mia
e BtMeS'Lle#04 de Barcelona, magister de l'Escola Luliística deMallorca, Vice-rector de l'Estudi General Lul.lià, doctor "honoriscausa" per les Universitats de Basilea, Barcelona, València i Illes
alears, Frénit d'Honor de les Llares Catalanes (1971), Medalla
d'Or de la: Generalitat ,de Catalunya (1983) i de la ComunitatAutònoma Balears (1983), premi Ocian la StiftUng FVSd'Hamburg (1978) i premi Manuel Sanchís Guarner (1983). Fill
predilecte de Ciutadella (1976) i Fill Il.lustre de Menorca (1983).•
21
Jaume Vidal i Alcover,en el record
EVOCACIO DE JAUME VIDAL IALCOVER
El 3 de gener d'enguany vamorir a Barcelona 1 'escriptor JaumeVidal i Alcover, als 67 anys. Deixadarrera seu una producció literàriamolt extensa corn a poeta, narrador,autor teatral, critic i historiador de laliteratura. Per damunt de tot, però,resta la seva imatge d'home cult, bonconversador, incisiu, divertit ipolemic, que més d'una vegada vafer trontollar els nostres petits ialguns cops claustrofnics cerclesliteraris. M'és difícil ara, ambaquests mots d'urgència, sintetitzartot el que ha pogut significar unhome d'una formació cultural tanvasta i d'unes inquietuds estètiquestan diverses corn va esser ell.Tampoc no vull fer un inventari deles seves obres i de les dates en quées publicaren. Vull només evocaruns pocs aspectes del seu tracte ambla literatura que ara se'm fanespecialment presents.
Per exemple, aquells versos queva escriure cap al 1956-1957 i queva publicar, molts anys després,inclosos al llibre Tres suites de luxe(Manacor 1979). Em semblen ara
més escaients:Un dia em cansaré d 'escriure
versos insistint sempre sobre elmateix tema.La gent, la tendré ja tananostrada que, en veure un libremeu als mostradors, "Mira", dirá,"un !fibre nou d'En Jaume" (això elsamics) o "Una obra nova" (elsaltres) 'En Vidal Alcover". Elcompraran. Naturalment, ni entallaran les fulles. I faran bé: prouferen de comprar-lo, i el libresempre és el mateix. Pelt será queJo, aleshores, ho sabré ja tot, tan béi de tal manera, que no tendré més
remei ni altra esperan ça que Iliurar-me, els ulls clucs i somrient, a laimmortalitat -tan avorrida! I enefecte, ara Jaume Vidal ja ho sap toti s'ha lliurat "ulls clucs i somrient",discret i sobtat, a la immortalitat.Han passat, per -6, gairebé trenta anysdes que es donà a conéixer amb elseu primer poemari, L'hora verda(1952), un llibret que, junt amb Elcoral i l'espiga, de Blai Bonet,publicat 1 'any anterior, significavauna renovació radical en el panoramade la poesia mallorquina. No ésd'estranyar, per tant, que més d'unbenpensant d'aquells moments sen'escandalitzs fins a l'extrem,rigorosament documentat, d'estripar-ne els fulls. I és que L'hora verdaera un llibre amarat de Garcia Lorca,de Rimbaud i Verlain, juganer illuminós, intencionadament frivol iexultant. La poesia corn una festa dejoventut -aquesta és la verdor quepregonitza el títol- en una mena dejardí extraordinàriament sensual.Ben a l'inrevés del rigor formal, lacontenció emotiva i la gravidesa quedemanaven els deixebles de la vella
Escola Mallorquina. No seria aquestavegada que Jaume Vidal
obriria camins. El 1957 repetiria lajugada amb El dolor de cada dia,llibre amb el que s'inicia a Mallorcaun altre corrent literari, el de lapoesia realista, sovint entesa corn unclam de denúncia. El poeta baixadel seu refugi i s'enfronta amb larealitat de cada dia. I el que trobaés, entre d'altres coses, el queexplica en aquesta Cançó quepertany al recull Terra negra,premiat amb el Carles Riba del 1967:
Sol entre els pobles,tu, poble meu,vius sense vida,vius de manlleu.
Sol entre els pobles,tot t'ho han negat:la veu, la rábia,fins el combat (...)
Poble de penesi solitud,tens enclavadala joventut.
22
Perd no cerquisla mà de Déu:ja et darem vida,oh, poble meu!
No és ara l'hora de veure si lapoesia pot acomplir la missió que lidemanava, massa ingènuament,aquest corrent literari. Constatamsimplement que caracteritzà la li-teratura dels anys 60 i que JaumeVidal hi va fer una contribucióimportant. Corn també la va fer a lapoesia intimista, amorosa oangoixada. I ara he de citar algunsdels llibres més reeixits de la sevaobra: els Sonets a Eurídice (1962)o El fill pròdig (1970).
Tanmateix, una de les coses quemillor expliquen la literatura deJaume Vidal és que aquesta ho va sertot per a ell. Vull dir que separavala vida de l'escriptura era sovint tantènue que es feia difícil de destriar.
Les seves converses sempre giravenentorn de temes literaris i en la sevaobra diffcilment podem saber què ésinvenció i qtr trasllat literal de l'ex-perincia viscuda. A les novel.les ia l'obra narrativa això es fa moltevident. Tertúlia a Ciutat, arareeditada, per exemple, és una no-vel.la ben interessant com a tal, peròal mateix temps és un document im-prescindible per conèixer la vida so-cial del cercle d'escriptors mallor-quins més actius durants els anys 50.Per raons personals, no sé estar dereferir-me igualment a Dido i Eneas,publicada el 1980. Es tracta d'unanarració muntada, corn tantes altres,sobre un triangle amorós, resolt, iaixò és més nou, a favor de la fideli-tat i no de la temptació; per -6, per alsque vàrem viure l'ambient de la Uni-versitat de Barcelona a les portes dela mort de Franco, amb les manifes-tacions multitudinàries i la presència
constant de la policia estatal entre lesaules, Dido i Eneas és sobretot lanovel.la que ens salva per sempremés aquella época.
Hauria de parlar de moltes altresobres. De les narracions breus deMirall de la veu i el crit (1955) i deLes quatre llunes (1969), de l'obrateatral tan poc coneguda, d'altres no-vel.les i poemaris. No ho faré,peró. Reprendré el poema amb qtrcomençava aquest comentari i usdemanaré que no escolteu el poeta,que obriu els seus llibres, en talleuels fulls i us atreviu a descobrir-loíntegrament, sense mediacions tanpobres com la d'aquestes línies.Vosaltres hi sortireu guanyant.•
Joan Mas i Vives
Aquest article fou publica: al número 55(Febrer 1991) de la revista Fent Carrerany deMaria de la Salut.
Definitivament seran tres lescandidatures que es presenten a lespròximes eleccions municipals:Independents, PSOE i PP- UM. Esde resaltar que els respectius caps dellista ja ho varen esser també a leseleccions celebrades el 1987.
Les llistes estan integrades perles segiients persones:
CANDIDATURAINDEPENDENT
1. Arnau Mateu (Ferrerico)2. Joan Jaume (Mino)3. Sebastià Amengual (Abrines)4. Antoni Ramis (Estrella)5. Felip Munar (Pomer)6. Joana Pons (de Ca Na Fernanda)7. Domingo Miralles (de Ca Na
Coloma)
ELECCI • N1S '91
P.S.O.E.
1. Joan Bonet2. Catalina Garcias3. Gabriel Gelabert (Bosseta)4. Antoni Beltran (Rei)5. Catalina Fiol (Bessona)6. Antoni Reinoso7. Antoni Clotet
P.P.-U.M.
1. Maria Vanrell (Perica)2. Antoni Coll (Lleter)3. Antónia Niel! (Niell)4. Nadal Beltran (de Sa Rota)5. Antónia Puiggrós (Pago)6. Antoni Regis (Tuti)7. Pere Rosselló (Artaneiw)
SOLUCIONS
1 2 3 4 5 6 7 8 910 11
9 7 2• X
o 6 3 =
=8•
rim i ARrain ring MISII II AMI
o CM MEo MMO A ROOM
MIOMIMMENI O6 OMB 190
MOOM M MOMOMO MOROM OM
A
•=8
• X=Mg
3 o5= 3 • =8 • = 0 •
12345
6
7e9
23
24 1P
COL. LABORACIÓ
Al metí poble...Joan Daniel Bezsonoff
Al meu poble hi havia una vellaque tothom anomenava la meuca.Permeteu que sacrifiqui a lagalanteria i a la noia, amb qui m'hesollat, ii digui així.
Mirava d'explicar a una classel'ironia de Montesquieu en la falsaapologia de l'esclavitud. Hauriasortit més fàcil de sembrar arròs en
el Sàhara. Aquesta classe elscol.legues i jo la batejàvem elssalvatges. Erem sota la veritat.Corrien pels passadissos fent crits,es palpaven els uns als altres,menjaven, escoltaven música durantles classes; davant les quatreIlepacrestes que m'havien denunciatal censor. Havia utilitzat unllenguatge gens literari per posaruna mica de calma.
-Senyor -m'havia dit aquella ega-no ha de dir-los "ern torres elscollons".
Recargolava la fórmula.
-Jo, he dit això? Possible... Noés culpa meya, Senyora, si s6ntarats... En un país normal, els seusalumnes no serien en 4art... Detotes maneres, ja sap que, en unpaís normal, el seu liceu no existiriapas...
No tenia prou maldecaps. Vaigfer petar la porta i vaig afegir:
-Em sap greu d'haver-li fetperdre temps i sobretot d'haverperdut el meu... Que tingui un boncap de setmana!
No era suficient. Calia que enfes una de més grossa. Mirava,doncs, d'explicar a aquella bretolallala subtilitat de Montesquieu quan elgros Cozette, motejat Babar pelsseus companys, féu:
-Em paga una copa?Vaig sentir la veueta de la meuca
amb la cantarella mig belga.-I a mi? Em paga una copa?Tenia una cara de viciosa, que
no poder. Un nas petit6 ons'inscrivien tots els vicis. Portavaun jersei roig que li acusava lesformes, botines i pantalons devaquer, amb un 'perfecto'. Quanseia, podia fer il.lusió per() dempeushorn li notava arreu la poca talla,l'esquena torta. Vaig fer corn si nol'hagués sentida.
Set dies més tard, baixaval'escala de l'entrada, sempre cobertade burilles, peles de toronjos,d'ampolles de cervesa que la balena,fent ofici de portera, no aconseguianetejar. Quin ardat de monstres allídalt! Quan arribareu a l'estació dela ciutat, demaneu patates fregidesal venedor ambulant. Agafeul'autobús per Gandincourt i veureu
si exagero. Abans que els sentísparlar creia que era el llenguatge quediferencia l'home de la bèstia.Rogenca la cara als trenta, cobertesles carnes amb vies i tumors, sónuna denúncia de la democracia. Téel dret de votar aquesta gent? Per()corn? Si amb prou feines podenomplir un formulari a la casa decorreus. Aquest és el meu país?Els tirarien pedres en lesGarrotxes...
Asseguda, en aquell terneras,em va demanar:
-Em paga una copa?-I ara?
Com m'excitava! En tempsnormals l'hauria trobada vulgar iestupida. Estava emergint d'undesengany que ha canviat el rumbde la meya vida. Hi hagué un tempsabans de la Chantal -Na Chantal quedeia per distingir-la de les altresmortals- i després de la Chantal. Si
no hagués estat un pallasso covard,m'hauria matat abans que aquestHiroshima sentimental es convertísen Nagasaki professional. Durantaquell any havia viscut enl'abstinència si passem l'esponjasobre les sessions en els sex-shopsde Lió, al carrer dels arquers i alcarrer de Thomassin. No podiamés. Ara necessitava una presènciafemenina, fos quina fos...•
417 25
Viure sense nuclears
"Viure sense nuclears" és elnom de la campanya més ambiciosaempresa per la majoria dels grups delmoviment ecologista i pacifista del'Estat. Es tracta de fer arribar alCongrés dels Diputats un projecte dellei, en el qual es demana la renúnciaa la producció i importaciód'electricitat d'origen nuclear a tot elterritori de l'Estat Espanyol, i a lavegada exigeix al govern que elaborien el termini de sis mesos un pla detancament i desmantellament de lesnou centrals nuclears que actualmentestan en funcionament, aixi corn lesde Lem6niz I i II, Valdecaballeros Iiii, i Trillo II, sotmeses actualmenta moratòria.
La via que hem escollit perquèel Parlament debati i es pronunciïsobre el desmantellament urgent deles centrals nuclears és la IniciativaLegislativa Popular (I.L.P.), actual-ment rúnic mecanisme que tenim elsciutadans per exercir i gaudir d'unademocràcia directa i senseintermediaris.
La Iniciativa Legislativa Popularbàsicament consisteix en lapossibilitat que qualsevol ciutadà/naque presenti 500.000 firmes depersones amb dret a vot icomprovades per la Junta Electoral irecollides en un espai de sis mesos,pot presentar i defensar des de latribuna del Congrés de Diputats elprojecte de llei pel qual s'hanarreplegades les signatures.
La Campanya no es vol limitartan sols a la recollida de les firmes,ni en denunciar els perills quecomporta tot el procés: ja des del'extracció de l'urani, el seutransport, la preparació perconvertir-lo en combustible adequat
per a un reactor nuclear i la certesaque no és descartable cap fuitaradioactiva com va passar aTxernóbil, a més del gran peril pera futures generacions que suposaemmagatzemar per segles els seusresidus.
També es vol que sigui motiu dedebat al si de la societat posant demanifest el problema globald'energia. I aixf, a més d'exposarque és urgent i possible abandonarl'energia nuclear, apuntam iproposam encaminar-nos cap a unmodel energetic alternatiudiversificat, estalviador i basat en elsrecursos renovables i les tecnologiesdolces.
La Comissió Promotora aBalears (el GOB i la Campanya perla Desnuclearitzaci6 de la Badia) méstota una serie de grups, associacions,sindicats i partits politics, acordàremque malgrat la proximitat deVandell6s, Asc6 i Cofrents, que encas d'accident serfem dels primers enrebre les conseqiiencies, a més derecollir signatures, volem enllaçar elproblema energetic específic de les
Illes amb les centrals tèrmiques, queni prop fer-hi s6n inkiiies: la cremade combustibles fbssils sólids (carbó)a Es Murterar (Alcúdia) o liquids(fuel) a Sant Joan de Déu (Coll d'EnRabassa) produeixen emissions dedióxid de carboni i de dióxid desofre, essent una de les principalscauses de l'efecte hivernacle i de lapluja Acida. Tot això passant pelprojecte de construcció d'un portcarboner i una central a S'Estalella il'ampliació d'Es Murterar.Realment aquestes noves tèrmiquess6n necessàries si el que volem éssostenir el model actual decreixement urbanfstic a les Ines.
Un nou model energetic hemd'exigir. Comencem per tancar lesnuclears. Per això és necessària laparticipació de cada un/a de nosaltresen la difusió de la Campanya, en larecollida de firmes i en l'estalvienergetic i aplicació en el nostreabast de fonts energètiques menysagressives.•
La Comissió Promotora a les IllesVIURE SENSE NUCLEARS
26
Llibres
Mercè Company. El Mag.Editorial Timun Mas.
Barcelona, 1990
Després del recull de narracionscurtes (La imbècil, L'Odissea 9,Barcelona 1986) on els protagonistesd'aquestes històries vivien lesconseqüències d'alguna mena demaltractament físic o psíquic, i queposava en un primer plànol les deci-
sions de l'adolescent enfront al m6ndels adults, Mercè Company hapublicat dues novel.les a Narrativainquietant: L'Avis (Timun Mas,Barcelona 1989) i El Mag on els fetsparanormals o esotèricss'entremesclen amb la vida real iincideixen amb la convivència i lesrelacions de les persones.
El Mag segueix la mateixaestructura de L'Avís: l'autora vafornint dues históries paral.leles queen principi semblen completamentdiferents i només l'atzar les faràconvergir en un punt transcendentper a la consecució dels fets. Elspersonatges d'El Mag ens recordenaquells del recull de contes: vivenen un món angoixant, sense sortida,envoltats de gent mediocre, ambproblemes de personalitat greus. Elsdos eixos d'El Mag són representatsper Isolda -amb un seguit depersonatges secundaris quel'envolten: En Marc, els pares, lamestra, la psicóloga, etc.- i perBaltasar. Aquest ja neix amb un malaverany -la Lluna Negra- i tota laseva vida serà condicionada peraquesta força maligna que, al final,retorna a ell mateix multiplicant elseu signe malèfic. Semblava quel'amor podia salvar-lo, pea) , ladespietat Líe Paula -per qui En Baltiha matat- el retorna a la més amarga
1de les possibles existnciesN'Isolda és una nina que ved mesenllà de la realitat i la casualitat faque, en un moment de la història,pugui creuar la mirada amb En Balti:ella sap les intencions monstruosesd'aquell home -matar el pare d'EnMarc per aconseguir Na Paula, laseva mare, la qual l' induYa a fer-ho-,però no pot dir-ho ja que del contrarila tancarien a un manicomi -fa el quel'Avia li aconsella, ja que malgrat quesigui morta, parla cada dia ambella-.
Els paral.lelismes que hi ha enalgunes escenes tot recordant larepetició cíclica del temps il'acumulació de forces esotèriques ila cruesa del relat, ens porten a unessituacions desesperades perb ques'emmarquen dins la concepció delm6n dels protagonistes:
"Mentre li mirava la panxarebentada, va intentar subjectar-liaquella cosa ensangonada que lisortia de dintre i tapar-la-hi amb lesmans. Peró el gos no es movia.Llavors ell es va aixecar i va cridarcap on s'havia allunyat el cotxe, ambtota la força de qi.M va ser capaç.Volia que rebentes, com haviarebentat el seu gos".
I va rebentar pocs momentsdesprés.•
Felip Munar i Munar
LES GLOSES D'EN PERE GIL
L'associació Amics de la Glosa ha començat a editar les"Plaguetes de Gloses d'En Pere Gil". Es tracta d'una col.leccióde fascicles de la qual ja ha sortit al carrer el primer exemplar ambuna tirada de deu mil exemplars. Encara que les plaguetes sóngratuïtes, des de l'associació Amics de la Glosa les faran arribar demanera periódica a tots els que es facin socis d'aquesta entitat. Laquota anual és de 1.000 pessetes per al primer any i de 500 elsanys següents. Oportunament es publicaran les tapes perenquadernar aquests fascicles. L'associació Amics de la Glosa estàdomiciliada al Passeig Marítim número 44 de Palma, a l'edificiTorremar.•
•
DIBUIX AMAGAT
PI PAPI"
101S5A40
27
SOLUCIONS A LA PAGINA 23
MOTS ENCREUATS
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
ENCREUAT: HORITZONTALS.— I: Pedagog ale-many del segle XVIII. autor d'un Diccionari de la I lenguaalemanya. Bona olor. 2: Qui comanda. Hi fa fosca. Partmés baixa d'un tassó, sac, etc. 3: Embarcacions. Fustaque enrevolta i decora una pintura. 4: Prefix. Patriarcade Constantinoble excomunicat per Félix III. Símbol delstokes (al revés). 5: Poeta d'origen irlandés, fundadorde l'escola metafísica anglesa. Que no es modem. 6:Un dels estats d'EUA. 7: Matrícula d'Albacete. Escriptorfinés, autor de. Juba i La filia del pastor. Conjunció. 8:Que no s'ha rentat. Afluent del Danubi de 940 km. 9:Pronom feble. Un menjar. Contracció.
VERTICALS.— I: País americà. Adverbi de manera.2: Novel.lista brasiler, autor de O pals do carnaval, Ca-cu, etc. Fet estètic i bell. 3: Remena. Déu acadi protec-tor de la saviesa. 4: Qualsevol home casat amb un enfi-loll de fills, la sogra, un cunyat un carian. Possessiu. 5:Preposició. Escriptor espanyol que viu a la Bonanova. 6:Ràbia. El dia anterior a avui. 7: Antic Testament. Pintor,escultor i arquitecte espanyol del segle XVII. 8: Nume-ral. Matrícula d'una província basca. 9: Annera, aneo..rabac que se conreava a Andorra, que se fumava en pi-cadura i sense elaborar. 10: Pansit, emmustelt, que
marcit. Tothom en paga. 11: Un dels estatsd'EE.UU. Símbol de
12345
6789
cn
th
ya deNormalització Lingüística
41,7:f 04,4,4.kotA41-v-zr*4,4*..4 :.‘1744% (t PeM Ak4feik hb(41Voitt:.,
Convocada inicialment pel Govern Balear, el Consell Insular de Mallorca, el Consell Insular de Menorca,el Consell Insular d'Eivissa i Formentera i l'Ajuntament de Palma,
LA CAMPANYA INSTITUCIONAL DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICAen el moment d' iniciar les seves actuacions públiques, el gener de 1991, ha estat assumida per les
INSTITUCIONS segiients:El GOVERN BALEAR.
Els tres CONSELLS INSULARS: de Mallorca, de Menorca i d'Eivissa i Formentera.57 AJUNTAMENTS:de Mallorca: Alaró, Alcúdia, Algaida, Andratx, Ariany, Artà., Binissalem, Búger, Bunyola, Calvià, Campanet,Campos, Costitx, Esporles, Felanitx, Fornalutx, Inca, Lloret de Vistalegre, Lloseta, Llubí, Llucmajor, Manacor,Mancor de la Vall, Maria de la Salut, Marratxí, Montuïri, Muro, Palma, Petra, sa Pobla, Pollença, Porreres,Puigpunyent, Sant Joan, Santa Maria del Camí, Santanyí, Selva, Sencelles, Ses Salines, Sineu, Sóller, SonServera, Valldemossa i Vilafranca;
de Menorca: Alaior, es Castell, Ciutadella, Ferreries, Maó, es Mercadal i es Migjorn Gran;
d' Eivissa i Formentera: Eivissa, Formentera, Sant Antoni de Portmany, Sant Joan de Labritja,Sant Josep i Santa Eulària.
La UNIVERSITAT BALEAR.
11 PARTITS POLÍTICS: PP, PSIB-PSOE, PSM, UM, CDS, EEM (Entesa de l'Esquerra de Menorca), ENE(Esquerra Nacionalista i Ecologista d'Eivissa), Grup Parlamentad Mixt, EU (Esquerra Unida), UB (Unió
Balear) i Centristes de les Balears.
3 SINDICATS: CC.00., UGT I STEI
1 ASSOCIACIÓ EMPRESARIAL, 8 COLLEGIS PROFESSIONALS, 86 CENTRES D'ENSENYAMENT I19 COL.LECTIUS I ENTITATS DIVERSES, la llista dels quals es farà pública més endavant, ja que aquests
sectors estan encara en plena fase de captació d'adhesions.
TOTES AQUESTES INSTITUCIONS I ENTITATS S'HAN COMPROMÈS A NORMALITZARLINGUÍSTICAMENT LES SEVES ACTIVITATS INTERNES 1 EXTERNES. És a dir, a adoptar
efectivament corn a seva la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tal corn hp estableixen l'Estatutd'Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística, amb ple respecte de la llengua oficial de l'Estat i dels drets
lingüístics de tots els ciutadans.
Totes convoquen els seus administrats / els seus membres, socis i simpatitzants / els seus ensenyants,alumnes i pares, a col.laborar activament a la Campanya de Normalització Lingüística.
Totes fan un balanç de la seva situació actual, i un pla d'actuació per avançar tan aviat corn sigui possible enel recobrament de la nostra llengua corn a instrument normal dc comunicació dc les Illes Balears.
Els ciutadans particulars també poden fer el scu propi pla per actuar, en relació amb la !lengua de lesBalears, amb la mateixa naturalitat que els ciutadans d'Andalusia o de Castella-Lleó, i que els dels diferents
cantons de Suïssa, o els valons i flamencs de Bèlgica, ho fan en la llengua del seu territori.
La lleng,_uafeinS,
de tot ,•_'!(_<3 {CVNECESSITAM LA COULABORACIÓ DE TOTS!
ARA ÉS L'HORA D'ESTABLIR ELS PLANS D'ACTUACIÓ PERA 1991.
ADREÇAU LES ADHESIONS I ELS PROJECTES PER A 1991 ALSECRETARIAT DE LA CAMPANYA, Sant Miguel, 18, 2on.07002 Palma. Tel.: 71 75 03. Fax: 72 06 50
