Buscant El Diamant de La Realitat

7/24/2019 Buscant El Diamant de La Realitat

1/55


2/55

Sc en David Cuss, un illustrador de Barcelona, vaig tenir la sort depoder nixer el 7 doctubre de 1977, vaig passar-e tota la in!"ncia entrec#ics i dibuixant en les llibretes dinstitut, i ab el teps vaig acabardecidint dingressar en una escola de Belles $rts,%%% la &lot'a, i s tardvaig decidir especialit(ar-e en c#ics en un centre anoenat )oso

C#ics, on vaig estar-*i +uatre ans !ins aconseguir el ttol%

Durant els seg.ents ans de la eva vida vaig treballar espor"dicaentdillustrador per algunes epreses realit(ant alguns stor boards, logosper saarretes, o tot tipus denc"rrecs +ue tenia la sort danar trobant,tab vaig treballar en algunes editorials, on vaig poder !er alguna +uedaltre portada dalgun llibre, o sin co el +ue *e va passar en a+uellaocasi, en la +ue vaig poder aconseguir illustrar tot un llibre de textsencer d/S0%

ot aix# *o anava cobinant ab bastanta di!icultat, ab daltres !einesco la d*osteleria, !er de coercial o sin treballar en telear+u2ting,tot i aix, ab el teps tab vaig poder anar desenvolupant poc a pocun gran inter2s pel Budise, i per anar descobrint +uina s la "gia delsgrans eniges de lexist2ncia, cosa +ue suposo +ue alguna vegada a lavida a tots sens a passat pel cap encara +ue sigui per siple curiositat%

Des de lan 1993 vaig coen4ar a interessar-e pels tees espirituals, i

durant el transcurs de olts ans vaig anar trobant algunes respostes+ue anava plasant ica en ica en algunes illustracions, i tab vaiganar escrivint coses en alguns trossos de paper o llibretes +uan anavenvenint idees al cap o conceptes abstractes sobre la veritable !ora de larealitat, poc a poc i sense entendre gaire b per +ue !eia tot all#, vaiganar oplint varies carpetes i llibretes ab olts textos i dibuixos !ins+ue !inalent, despr2s de gaireb +uin(e ans, vaig decidir +ue ab totall# !aria una esp2cie de llibret illustrat, ales*ores vaig decidir recopilartota la in!oraci, reorganit(ar-la i escollir el illor per acabar-li donant

la !ora da+uest llibre +ue tens entre les ans%$l acabar el prier esbs del llibre, +ue sanoenava, - 5&a /nergia de6aa, &a *istoria de un 'ove urbano -, e va !er tanta illusi +ue li vaigregalar una copia a cada un dels eus aics s ntis, a+uesta va serla priera vegades +ue vaig intentar publicar alguna cosa per podertransetre les eves idees, el +ue passa s +ue per una s2rie decasualitats assa at(aroses no vaig poder, 'o creia +ue era un sen(illdibuixant +ue creia *aver descobert alguna cosa iportant, encara +ue la

gr"cia de tota a+uella situaci va estar +uan despr2s duns +uants ansde buscar in!oraci, vaig entendre +ue tot aix# dentendre la 8ealitat 'a*avia estat descobert per un gran nuero de persones en el transcurs de


3/55

totes les 2po+ues de la *istoria, el +ue passa es +ue cadasc *o entn ala seva anera i la in!oraci sacostua a dispersar i tergiversar !ins+ue al !inal sacaben entenen les coses parcialent%

$+uest llibre es co un recull didees sobre conceptes +ue crec +ue no

sacaben dentendre assa b, per# +ue en part tot*o 'a sap dalgunaanera, 'o el nic +ue *e !et s reordenar les idees +ue anat trobant alllarg de la vida i +ue ara us intentar exposar el +ue *e ent2s de tot aix#,aix# si, les coses les explicar ab la eva !ora particular dentendre lavida%

inc lesperan4a de +ue alg sel llegeixi per +ue la veritat es +ue *aestat prou di!cil al llarg de tota la vida poder expressar a+uestes idees,per+u2 contrastar-les ab alg *a estat pr"cticaent ipossible, no *e

aconseguit ai parlar pro!undaent daix# ab cap persona, ni !ins i totab la eva parella, per +ue 'o crec, %%% *o dic per pr#pia experi2ncia,+ue la gent acostua a ser olt reticent per parlar da+uestes coses, 'apot ser per por, desconeixeent o sipleent per +ue no els interessaassa el tea%

:e intentat explicar el +ue *e dedu;t despr2s destar buscant durantolts ans les dues grans +.estions da+uesta vida,%%%


4/55

la a'oria de persones, espero sinceraent +ue co a ini et puginseblar curioses les coses +ue *e escrit%

&a eva *istoria va coen4ar ab tot un seguit de casualitats !ortu;tessense sentit, encara +ue aix# noes *o anava veient 'o ab lnic punt

de vista +ue tinc,%%% el eu, a+uest tipus de coincid2ncies +ue sanavenproduint cada cop s constantent les vaig anoenar sincrosignes, i lapr#pia casualitat va !er +ue ans despr2s *e pogus topar en el euca ab un llibre +ue esentava un !as psi+uiatre su;s anoenatCarl >ung i els seus sincronises, llavors vaig entendre +ue a olta sgent li *an passat a+uestes coses, per# cadasc *o interpreta co pot, otab !a el cas +ue li vol !er%

?o pretenc conv2ncer a ning ab les coses +ue *e escrit, cadasc pot

veure i entendre les coses co li plagui, pots estar s o ens dacordab els eus punts de vista, per# en realitat 'o no *e escrit a+uest llibreper conv2ncer a ning de res, sin sipleent *o *e !et per +ue tenia lanecessitat iperiosa dexpressar dalguna anera totes a+uelles idees+ue arribaven al cap%

Si est"s llegint a+uestes lnies, es +ue en part *e aconseguit el +ue *eproposava, dic en part per+u2 noes est"s llegint les prieres pagines, iencara et +ueda tot el llibre per davant, %%% es broa@ b, noes dir-te

+ue espero +ue el +ue ve a continuaci no tavorreixi, per +ue noes sonalgunes de totes les deduccions +ue es poden extreure sobre a+uesttea de la vida +ue ens envolta, espero en algun oent la narraci etpugi seblar interessant per tu%

6r"cies, a continuaci et presento a+uest petit llibre, +ue es titula%%%

A BUSCANT EL DIAMANT DE LA REALITAT


5/55


6/55

Percepci

&es coses sepre es poden interpretar de oltes aneres i no sepre *i*a una sola resposta, a vegades la veritat esta olt aagada entre il

entides +ue seblen veritat, s co buscar una agulla en un paller%

ots utilit(e les ateixes eines del cs +ue teni a labast per poderpercebre i entendre la realitat, son els cinc sentits entre daltres, per#cada individu lentn a la seva anera, tab in!lueix olt la creen4a decadasc% &estat d"ni de cadasc interv olt en co veie el n acada oent, per# son el cul de les experi2ncies viscudes les +ueintervenen s directaent en la nostra anera dentendre el n% nexeple de co !unciona la realitat podrien ser els colors +ue veie%

/ls colors es !oren +uan la llu blanca es !ragenta, i al incidir la llusobre les coses +ue veie, o sigui, tots els aterials di!erents +ue podeveure al nostre voltant, absorbeixen una part de la llu blanca, i laltre lare!lexen, i a+uest re!lex s el color +ue nosaltres podre observar,%%%ales*ores podre interpretar +ue el color +ue veie de totes les cosesno s el real, sin +ue el real s el +ue no veie i +ueda aagat per lallu +ue s re!lexada en els aterials +ue nosaltres veie%

&a eritat esta oculta darrera dun vel o un re!lex% ?os veie una partde la veritable realitat, un dels otius es +ue el nostre cos ens liita ables seves percepcions, lexeple tpic es a+uell de +ue noes !e servirun 1E de la capacitat del cervell%

na et"!ora dels sentits o percepcions podria ser co un gran pianoab oltssies tecles a banda i banda, en el +ue *i *aurien cinc de lestecles +ue representarien cada un dels sentits, co la vista, lo;da, elgust, lol!acte i el tacte, en a+uests cinc sentits encara +ue se li podrien

a!egir alguns altres tipus de percepci s, co un sis2 sentit +ue teni,la intu;ci, o sin tab el enraonaent o !ins i tot podre a!egir a lallista la iaginaci, per# suant-les totes en total nos suarien set ovuit, i a+uestes serien noes les tecles +ue podre tocar da+uest pianoin!init +ue representaria totes les percepcions dels ssers vius%


7/55

/ls anials tenen percepcions de lentorn olt seblants a les nostres,per# ells tocarien altres tecles da+uest gran piano de les percepcions,alguns anials tenen alguns sentits s desenvolupats +ue daltres, perexeple els gossos, +ue poden escoltar illor +ue nosaltres, o els gats+ue poden veure de nit%

&es plantes to+uen altres tecles, elles no poden cainar per# es ouen

en busca del sol i reaccionen a coses co el !red, la calor, la sica i eldolor, tab es creu +ue poden notar les eocions i +ue aix# les a'udaen el seu creixeent, per# nosaltres encara no *e apr2s co podenpercebre o entendre la realitat les seves consciencies o anies%

?osaltres nos pode tocar unes +uantes tecles s del piano, co lade la iaginaci o el raciocini, per# pel !et de tenir-les no ens deixa deliitar en oltes daltres percepcions i sensacions +ue potser ab unsaltres ulls o cossos di!erents podre sentir%

F encara +ue els altres anials o plantes no pensin co nosaltres, no voldir +ue no tinguin una anera de decidir i dirigir el seu creixeent, lesdi!erents percepcions no son ni illors ni pit'ors, nos depenent de lessituacions en la +ue sexposa a cada sser viu, tindran s utilitat unescaractersti+ues +ue daltres% &es di!erencies creen una diversitat +ue sbona per a tot*o%

$ vegades en alguna pellcula s*a intentat +ue un personatge es posi a

la pell dun anial, per# so incapa4os dentendre co se sent i percepla realitat, un anial co per exeple un peix, ells tenen una realitat


8/55

+ue la seva ida o !ora siguin di!erents, no *e de creure +ue elsanials son ens iportants, nosaltres so una ica ells, per +ue tots!oren part del cicle de la vida, *e dassiilar +ue tots els anials +ueens enge s barregen contnuaent ab la nostre sang i el nostreorganise, noralent en les pellcules sacostuen a *uanit(ar els

anials o incls els ob'ectes, sels *i a!egeixen alguns trets *uans peraixG poder-nos sentir identi!icats, per# tab es cert +ue ens costaarribar a concebre o entendre la vida i la realitat dels anials i ensencara la dels ob'ectes%

Creie +ue la realitat s tan sols el +ue percebe i senti nosaltres,per# nos pode tocar set notes s o ens dun piano +uasi in!init+ue representaria la percepci absoluta de la 8ealitat% So assa cr2dulsal pensar +ue no poden existir altres coses +ue no pode sentir, veure o

escoltar ab els nostres sentits liitats% :i *a una diversitat de di!erentstipus de vides en tot lnivers gaireb in!init%

n exeple de descobrir una part de realitat +ue es desconeixia, seriaco +uan es va inventar el icroscopi i es va poder observar +ue esteenvoltats dun incre;ble nobre de icroorganises, a+uesta era unarealitat +ue ens +uedava !ora de labast dels nostres ulls, i ara se sap delcert +ue interactuen ab tots nosaltres, i alguns ens poden protegirlorganise i daltres atacar-lo%

$+uest descobrient ens va obrir una ica s el ventall de la nostrarealitat i el va !er s apli, i aix# ab el teps, va canviar la nostraanera dentendre el n,%%% per +ue no pensar +ue encara no esta totdescobert i aix# es pot repetir oltes vegades s en daltres caps enel !utur, aix# desencadenaria canvis iportants en la anera dentendreon este i co !unciona la realitat, *e de ser *uils i pacients, i saberentendre +ue encara *i *a tantes coses per descobrir, +ue encara esteen bol+uers en el coneixeent de co !uncionen les coses i nosaltres

ateixos% ?oes teni coneixeents eagat(eats en llibres anticsdes de !a poc s de dos il ans,%%% es una xi!ra insigni!icant si tenien conta els ilions dans devoluci +ue porta l*oe sobre la erra, o!ins i tot si teni en cote els +ue t la pr#pia erra o lnivers%


9/55

Empatia

/ls nostres ulls no estan !ets o constru;ts biol#gicaent per poder veuredensitats subtils o coses icrosc#pi+ues, la natura els *a creat sobretot

per +ue es !ixin en les coses +ue sestan ovent, aix# els *i anava oltb als antics ca4adors del Haleoltic per capturar el seu en'ar, tabpode di!erenciar els colors +ue irradien les coses del nostre entorn perpoder aix alientar-nos illor, i saber di!erenciar dels arbres unes !ruitesde les altres sense +ue *i *agu risc de orir enverinats, *e de recordar+ue !a olt poc teps re antics ca4adors de les coves, i no *ecanviat tant !sicaent en els pocs ilers dans +ue *an passat des dellavors%

Si en els ltis sis il ans d*ist#ria de tota la *uanitat, ab totes lesdiverses civilit(acions +ue *i *an *agut, *i cabessin en una sola *ora derellotge, la nostre civilit(aci actual noes tindria uns pocs inuts% Sopr"cticaent iguals +ue els nostres antics avantpassats, encara +ue*ague avan4at oltssi tecnol#gica i entalent, i *ague pogutdesenvolupar illores iportants en caps co el 2dic, el 'urdic o elar+uitect#nic, no deixe de pensar i ser iguals, biol#gicaent parlant,co *o eren els nostres pares, so una cobinaci de tots ells%

:e dentendre +ue noes veie el +ue els nostres ulls ens deixenveure gracies al seu tipus de dissen org"nic +ue ens *a donat la natura%/l +ue pode veure ab els nostres ulls, noes es una part olt petitade tot lespectre de !re+.2ncies energ2ti+ues +ue !oren la realitat en la+ue este, per# encara +ue *i *agu olts pl"nols dexist2ncia, per ara,nosaltres noes pode veure el de la at2ria solida%

/s rellevant saber +ue s*a aconseguit descobrir !a relativaent poc +ueels "tos estan pr"cticaent vuits per dins, noes tenen un petit cordo

al seu interior +ue vibra constantent, els "tos son co una esp2ciedes!eres sense contingut, per# +uan sagrupen totes !oren la texturade lespai i la at2ria% /s iportant saber +ue no noes existeixen elscinc eleents +ue la a'oria de gent coneix, la pedra, laigua, laire, el!oc i l2ter, tab *i *an oltes altres escales o textures de la 8ealitat+ue no sacaben dentendre%

0 sigui +ue el cos *u" es un grup olt gran d"tos +ue pr"cticaent!oren un espai vuit, per# al*ora, tab son un congloerat deleents

+uics i biol#gics +ue alberguen vida al seu interior, i !an possible +ue elcos !uncioni correctaent, a+uests petits "tos estan pr"cticaent vuits,


10/55

per# al*ora, !an +ue s pugui crear la densitat ade+uada per !orar elaterial org"nic, o sigui, el de la carn%

Cada ob'ecte o aterial de la natura t una vibraci concreta i aix# !a+ue cada cosa tingui la seva densitat !sica i coposici, o sigui +ue per

exeple, el etall s etall, noes per +ue t la vibraci +ue t i la sevacoposici, i per aix# adopta lIaparen4a del etall%

ot*o pensa +ue el seu cos es copletaent s#lid i copacte, per#realent no so tan densos co creie, so s !"cils de travessar del+ue ens pense, un exeple seria co +uant escolte usica, +ue sun tipus denergia s#nica, o sipleent en'ar per les orelles, el so enspot travessar literalent pel nostre interior, no so tan densos coaltres aterials de la natura, co per exeple la pedra, si ens posssi

davant dun altaveu no el podre insonorit(ar ai del tot, el so circular"sepre a traves del nostre cos !ent-lo vibrar i !ent +ue es oguin tots els"tos per all" on va passant, es converteix en una esp2cie de caixa deresson"ncia%

Jins i tot la llu ens pot traspassar pel cos encara +ue no *o pugueveure *abitualent, aix# *o pode observar !"cilent ab una siplellanterna, +uan ens pose una llanterna encesa tocant-nos la punta dundels dits, ales*ores es pot veure co la llu illuina el interior, i es veu

el dit verell a causa de la sang +ue circula per a dins, aix# passa per+ue la llu si +ue ens pot traspassar, i si t*i !ixes b, a vegades es potveure alguna veneta i tot del interior del dit, !a una ica dIangnia, per#s aix% &energia +ue produeix la llu del Sol tab pot circular a travesde nosaltres, i els seus ra'os ens !an vibrar tab totes les partcules delnostre cos donant-nos la seva energia%

:i *a tab altres tipus denergies co les electroagn2ti+ues o lesradioactives +ue tab ens poden a!ectar de oltes aneres, no so

tan densos co olts pensen, *i *a olts tipus denergies +ue circulen atravs nostre i +ue no coneixe%

&lavors s ll#gic pensar, +ue si la energia +ue pot passar a traves nostrede !ora cap a dins, per +ue el cos no s ipereable, tapoc no *o ser"de dins cap a !ora% &energia +ue tots ane produint constantent vacirculant tab pel nostre exterior%

/ls sentients i els pensaents son tab un tipus denergies +ue el cos

*u" produeix i rep, igual +ue tots els anials +ue tab la podencaptar i produir, cada sentient t la seva !re+.2ncia de vibraci, i el +uesenvia als altres s duna anera o dun altre segons el tipus de persona


11/55

i la barre'a del ipuls +ue senvia, co la rancnia barre'ada ab passi,o laor ab una ica dodi, etc, a+uestes energies van surtin del cos iles transete contnuaent a totes les persones +ue teni al voltant,el +ue passa olt sovint, encara +ue no ens adone, s +ue +uan irea una persona +ue ens creue pel carrer, encara +ue no li veie b la

cara, si ella pr2viaent ens *a irat, tindre una esp2cie de sensaci deco esta anicaent, aix# es noes un acte re!lex +ue t tot*o, suna esp2cie deina +ue ens *a donat la natura per saber de!endrens delsestrans, i con2ixer ab una ica dIantelaci les intencions ab la +uesens apropa alg, encara +ue es un instint +ue ara ateix teni bastantadorit, o s aviat olt saturat, sobretot les persones +ue vivi engrans ciutats, per+u2 este contnuaent envoltats de les centenarsdipressions de totes les persones +ue ens envolten, ens arriben tantesipressions al cap del dia, +ue en prou !eina pode distingir i olt

ens !er-los cas a tots a+uests estuls o !re+.2ncies de sentients ipensaents +ue rebe%

/l cos transet lenergia co si dun diapas Ka!inadorL es tractes, +uanes pica un diapas i es !a sonar, al posar un altre al costat sense *aver-locolpe'at, sonar" ab el ateix to +ue el +ue esta sonant prier, per# enuna escala enor, el ateix succeeix ab les eocions i els pensaents+ue genere i +ue van circulant per tot arreu% Ms cert +ue els sentientsi pensaents es poden transetre a tot*o, tots este constantent

reaccionant a ells, per# el s iportant de tot aix#, s entendre +uea+uestes energies +ue produ; es poden contagiar a +ui tens al voltant,in!luint aix en la seva actitud i decisions, igual +ue els des tabin!lueixen en les nostres% ots experiente les sensacions dels altressense ser gaire conscients i actue despr2s a conse+.2ncia%


12/55

Pensaments

ots els cossos generen olts tipus denergies, entre elles esta tablenergia ps+uica +ue es produeix +uan raone, els pensaents estan

!ets duna substancia +ue encara no s*a estudiat, per# sirradien !ora delcos i no es poden veure per+u2 estan situats en un altre pla dexist2ncia,el ental%

/ls pensaents son co les !re+.2ncies dones de la radio, el +ue passas +ue cadasc esta en un dial di!erent i encara no ens sabe sintonit(arprou b entre les persones +ue coneixe, els pensaents si +ue podenarribar a sortir a !ora del crani, per +ue no es tan s#lid i dens co enscreie, els pensaents poden arribar !ins all" on els dirigi, no tenen

cap lit en lespai, ni en el teps, o sigui +ue per exeple tots podeviat'ar pel teps entalent, pode anar al passat noes recordant-loo pode crear possibles !uturs noes plane'ant-*o, per# el +ue s*auriade tenir clar es +ue cal trobar un oent per !er cada cosa, *e de tenirpresent +ue el pla ental no es troba en el regne !sic o aterial, o ditdun altre anera, a la realitat org"nica, sin +ue s +uelco olt seteri%

$les*ores, si els pensaents poden sortir del cap de la gent, co es +ue

no els escolte,%%% &a resposta s +ue s +ue *o !e, el +ue passa s +uenoralent no so su!icientent receptius a a+uestes ipressions, avegades ni de les persones +ue teni s pr#xies, i sobretot tab sper +ue a+uesta in!oraci noes ens arriba subconscientent, per arano este prou desenvolupats entalent i ps+uicaent per assiilar-*o conscientent, per# duna !ora inconscient si +ue reaccione alspensaents dels altres, per# de oent *i *an una esp2cie de !iltresnaturals, per dir-*o dalguna anera, per evitar +ue ens !e al o ensper'udi+ue entre nosaltres, son barreres a les +ue si alg vol arribar,

tindr" +ue lluitar pac!icaent per arribar a entendre%&a telepatia s un !enoen ental en la +ue algunes persones *i creueni daltres no, aix# pot ser degut a +ue la a'oria de gent no percep elspensaents dels des, i clar esta,%%% si no *o veig, no *o crec%%%,noes en algunes ocasions *i *an persones +ue tenen intu;cions del +ueestan pensant les altres%

/xisteixen casos evidents, encara +ue *i *a gent +ue tot i aix s reticent

i no vol relacionar-*o ab la telepatia, alguns exeples clars son co+uan dos persones estant parlant i de sobte diuen el ateix a l*ora, o+uan una persona diu el +ue esta pensant laltre abans de +ue *o digui o


13/55

sin co +uan dues persones van a !er la ateixa cosa sense *aver-*oparlat pr2viaent, *i *an olts casos di!erents, es pot pensar +ue s percasualitat o per at(ar, per# a+uestes paraules son noes una respostasense signi!icat, s co dir, *a estat "gia@@ Son paraules per tapar eldesconeixeent del !enoen i no lexpli+uen b, per+u2 oltes vegades

la probabilitat de +ue dos persones diguin el ateix al*ora, pot ser per+ue era bastant obvi, tenint en copta la lnia de la conversa +uesestava tenint, per# a vegades la probabilitat dencertar s in!initaentpetita, es podria dir +ue una de les respostes +ue sapropa s a larealitat seria +ue *i *a olts oents en el +ue algunes persones essintonit(en en la ateixa !re+.2ncia ental o dial de radio, i pensen idiuen el ateix al*ora, tab es podria dir +ue no nos pensen al*ora,sin +ue durant a+uell segon, a+uell instant +ue s connecten, es co si!ossin un de sol, encara +ue siguin dues persones o cossos di!erents%

&a telepatia s*auria de saber di!erenciar entre dos aspectes di!erents, elconscient i el inconscient, existeixen alguns casos olt a;llats de telepatiaconscient, co el duna tribu daborgens australians, o en el cas dunsexperients de 8ssia on dos individus parlaven a distancia entalent,es va poder observar en els dos casos +ue seblaven tenir conversesentals conscients, per# la gran a'oria de persones no este preparatsentalent ni sabe co !er-*o, a+uest tipus de telepatia conscient potser olt perillosa si no sest" preparat per a ella, per+u2 al entrar dins el

cap dalgun o de tot*o i escoltar tots els seus pensaents, un et potarribar a dese+uilibrar, es pot arribar a perdre la ra si no es sap distingirclaraent entre els propis pensaents i els dels altres%

:i *an una esp2cie de !iltres de la natura, co una resist2ncia peranoenar-*o dalguna anera, +ue ens separen entalent a uns delsaltres i ens protegeixen de olts dels problees +ue podre tenir al noser su!icientent adurs per tenir a+uesta *abilitat, actualent noses sabria utilit(ar de anera irresponsable, nos s possible la telepatia

en algunes ocasions, co +uan dues persones tenen una gran relacia!ectiva o aorosa, ales*ores potser es poden sintonit(ar en ocasions isense buscar-*o, aix# passa per +ue acaben sintonit(ant en la ateixa!re+.2ncia, noes +uan *i *a aor pur, sense aargs, a+uestesbarreres ps+ui+ues poden desapar2ixer en algun oent%

n possible exeple per entendre co es ouen els pensaents entreles persones podria ser co +uan les gotes de plu'a +ue cauen sobre unestan, cada gota al caure produeix ones en ovient a laigua, +ue

sexpandeixen i xo+uen ab les de les altres gotes alterant aix les seves!ores circulars% Digual anera els pensaents +ue produ; tots ens


14/55

a!ecten subtilent i aix# ens a!ecta a la nostra conducta i els nostresesdevenients !uturs%

Her# encara +ue no sescoltin els pensaents conscientent, si t*i !ixesdetingudaent en els gestos dels altres, lexpressi de la seva cara i en

el +ue diuen entre lnies, es pot interpretar sobre els seus ovients,paraules i tons de veu +ue revelen un entenient ocult encara +ue no *os"pigan, totes les coses +ue ens passen son noes una resposta de lescoses +ue est"ve pensant nosaltres abans, encara +ue els des delvoltant tab ens in!lueixen, per+u2 els ovients no acostuen a sergratu;ts, son conse+.2ncia dalguna cosa, co per exeple els nostrespropis pensaents i els +ue van irradiant els des% &a part conscient einconscient de cada un est" connectada i a la vegada separada, i lainconscient entre dos persones esta connectada i la conscient separada%

/ls pensaent poden !luir o in!luir entre dos, un grup, un territori o !ins itot undialent% :i *a aneres de pensar en grup, les idees viatgenentre les persones +ue estan connectades eocionalent i ps+uicaent!orant xarxes energ2ti+ues, a+uestes estan separades per lentenientdel idioa o sipleent per+u2 els grups de persones no es coneixen, lacounicaci i la coprensi liita on coen4a i acaben les xarxes deconnexi ps+uica, so co nvols ps+uics%

na altre de les raons per+u2 no teni telepatia s per+u2 no esteundialent en el grau devoluci +ue cal per tenir-la, tots teni setpunts vitals en el cos, anoenats a l0rient xacres, a+uests centresdistribueixen lenergia i !an +ue el cos !uncioni i estigui sa, a+uests puntsvitals al llarg de levoluci *uana s*an anat despertant i *an anat !ent+ue la !re+.2ncia de vibraci general de tot*o sigui s elevada ievolucioni cap a un estat de realitat ab s coneixeent, saviesa iaor% /ncara este !ent el ca entre tots per arribar al grau o!re+.2ncia devoluci +ue *aure de tenir per poder ad+uirir telepatia,

entrestant canvie de !re+.2ncies de realitat entre sens despertena+uests punts vitals o xacres% $ra per ara, olta gent est" despertant elca +ue va del tercer al +uart punt vital, per# seguraent nostindre telepatia conscient +uan alguns arribin al sis2%


15/55

ab s*a de tenir en conta la iport"ncia de parlar noralent, lesparaules sn co el teps, tal co es !oren desapareixen un cop dites,per# encara +ue sebli +ue se les eporti el vent tenen un gran poder ison perdurables en cada un de nosaltres, al pronunciar els sons +ue

porten una carrega de signi!icat i sentients, es produeix en la persona+ue *o rep una carrega de tensi, i depenent de si se li *a donat a lesparaules un sentit bo o dolent, aix# !ar" +ue la persona +ue *o estarebent es senti illor o pit'or, per tant les paraules i lactitud o sentit +uesels dona poden in!luir en +ue lentorn dun ateix canvi;, poden anarcreant un entorn tran+uil o grans discussions% $ix# #bviaent dep2n delcar"cter de cada un i de lo tolerant i el sentit co +ue tingui%

/l cos s podria dir +ue noes s un siple trans!orador denergia,

contnuaent esta absorbint, trans!orant i pro'ectant energia de oltesaneres di!erents, per exeple ab els alients o laire% ab cada undels #rgans del cos !an a+uesta !unci dabsorbir, trans!orar i expulsar,co lestac, el !etge, el cor, etc, per# el +ue s curis s +ue !ins i tot*o !an el ulls%

$lguna vegada tot*o s*a preguntat co podia ser +ue +uan estava pelcarrer observant una persona, de cop s*a girat i sens *a +uedat irant,co sabia +ue lobserv"ve=%%% $ notat realent +ue lest"ve irant=%%%

no sacostua a apro!undir assa en a+uestes coses, per# s interessantsaber co !unciona tot aix# de notar a dist"ncia la irada duna altrepersona, s un !et olt +uotidi" +ue passa di"riaent i no ens adonede co es ouen totes a+uestes energies al nostre voltant%

&a pell del cos t una densitat i una coposici +uica, la de la carn,per# els ulls no tenen la ateixa densitat +ue la pell, estan copostospr"cticaent daigua, ales*ores s co*erent pensar +ue lenergia +uedespr2n el cos circula ab s !acilitat pels ulls, igual +ue lelectricitat

circula per laigua ab s !acilitat +ue per +ualsevol altre aterial%&es energies ps+ui+ues i eocionals +ue despr2n el cos circulen abs !lu;desa pels ulls, els sentients i pensaents es pro'ecten !ins ellloc on sest" irant encara +ue estigui olt llun, la nostra energia espro'ecta co si dun raig l"ser es tractes, i al*ora tab absorbi partde lenergia del lloc +ue este irant%

$ vegades note les irades dels estrans, encara +ue oltes vegades

ni ens adone, i s 'ust per aix# +ue no s una nora establerta, per+ue no !unciona sepre en tots els casos, per# encara +ue no ensadone si +ue *i *a uns patrons +ue *o note o no pot dependre de


16/55

lactitud ab +ue ens irin, la intensitat, lestona +ue ens estiguin iranto incls del +ue pensin entre ens iren, tab pot dependre de coeste nosaltres, pode estar expectants o en un estat datenci en el+ue sere s receptius i notare s !"cilent +uan ens estan irant,o en el cas de +ue estigue ocupats ab els nostres propis pensaents

o a!ers, ales*ores potser no *o notare tant, per# aix# si, a tots ens !aoure contnuaent lenergia +ue circula entre a tots nosaltres, encara+ue no sigue gaire conscients%

?o ens done conta de lo iportant +ue s aix# de ser contnuaentin!luenciats pels des i !ins a +uin punt interv tot*o en la creaci dela realitat, en cada petita decisi tots pode canviar el nostre dest i eldels des, els pensaents i les actituds +ue genere les personesintervenen constantent en el +ue succeir", en cada oent so lliures

de canviar didea o de ca o de ruta de vida, s*a dentendre +ue elspensaents i sentients son un tipus destuls +ue genere +ue estan!ets ab una substancia s !ina o subtil i +ue intervenen constantenten la creaci dels nostres seg.ents esdevenients !sics, per# *edentendre +ue la gran a'oria destuls +ue rebe contnuaent vancanviant la nostre lnia de pensaents, i aix# !a variar la nostre lnia devida%


17/55

Lal de la ida

N*e adonat ab els ans +ue la irada i la respiraci es cobinen perdistribuir lenergia dun lloc a laltre !ent aix +ue circuli entre tot i tots,

ens pode connectar eocionalent ab totes les persones +ue enscreue al llarg del dia noes creuant-nos la irada, es co si al irarpro'ectssi un canal !ins on ire, per# no tot el +ue veie, sinnoes el punt +ue pode en!ocar de tota la iatge +ue veie, es perall" per on circula les nostres eocions i pensaents i arriben all" onire i tab s per on pode rebre s !"cilent les ipressions delentorn, els nostres ulls no serveixen noes per captar iatges, tab!uncionen de radar o sensor, i capten les ipressions +ue circulen perlentorn%


18/55

actituds, ens *aurien densenar desde petits a aprendre a assiilar elsesdevenients de la illor anera possible%

/n totes les conversacions no acostua a *aver-*i un intercanvi 'ustdenergies, s olt di!cil ser e+uitatius ab lenergia o les paraules en

una conversaci, sepre un dels dos es +ueda es tens o carregat +uelaltre, *i *a oltes coses a tenir en conta, co el to o el volu de veu,+ue contra s !ort sigui, s sincreenta la tensi dels dos, encara+ue les actituds i pensaents son principalent el +ue !an +ue els oientses carreguin denergia i !orin tensi, +ue sacabar" alliberant ab unaresposta agradable o una +ue ens disgusti, per# no sols s iportant el+ue s diu i lactitud del +ue parla o escolta, el +ue s pensa tab solt iportant, per +ue dalguna anera els pensaents si +ue arriben!ins a laltre persona, encara +ue co 'a *e dit abans, noes *o

notaran duna anera subconscient% /ncara +ue no ens adone del +uepensa laltre contnuaent, aix# no vol dir +ue no ens a!ecti i tinguereaccions a les energies subtils o subliinals +ue rebe en tot oent%

/l s iportant en una conversaci s lactitud o sentient +ue s t, sis t una actitud positiva i una anera de pensar oberta i !lexible, lesconversacions seran olt s !ruct!eres%

ot*o sap +ue s iportant intentar estar sepre de bon *uor, per#

no tot*o s tan coneixedor de la iport"ncia +ue t a+uesta actitud enels nostres esdevenients diaris, existeix una reciprocitat entre el interiorde cada un i lexterior, per+u2 en realitat segons co es iri, no *i *a+uasi di!erencia entre la nostre !ora i el +ue ens envolta, per +ue lesdues coses !oren part duna de sola en un altra escala de la realitat ode taans,%%% el at#ic, en a+uesta escala no existeixen les !ores i elscossos co els veie exactaent, es podria dir +ue tot es co un nvolesp2s d"tos, les energies es ouen co el vent i !luctuen traspassant-*o tot, incls a nosaltres, i tots reaccione a a+uest n invisible sense

saber +ue *i s, ni podent-lo veure ni apreciar%&expressi :induista +ue sanoena Oara, s un antic coneixeents elaborat del +ue teni a+u a l0ccident, all# dacci-reacci, per+u2a ells no noes els *i serveix per saber +ue el +ue este !ent ara ateixtindr" repercussions s tard, ells tab entenen +ue el nostre interior,co per exeple els propis pensaents, estan estretaent lligats ablexterior +ue ens envolta, el nostre interior sexpressa respecte lexterior,i digual !ora al inrevs, este connectats al +ue ens envolta i una cosa

reacciona a laltre, encara +ue cadasc t el dret de noes veure el +uevol creure i entendre%


19/55

&a gent +ue ens envolta i lentorn en general ens respon de cada una deles accions +ue !e ab el seu retorn o reacci, 'a sigui dels pensaents+ue teni, de les actituds, o tab de les decisions +ue prene, per +ue'a sigui al ateix oent o s endavant, rebre la reacci de la nostraacci, lentorn !a co de!ecte irall, ens torna una resposta del +ue !e

i pense, i seria convenient +ue tots aprengussi a !orular illor elsnostres pensaents i aprengussi a gestionar els nostres sentients,per +ue son !actors creadors de la nostre realitat !sica% Si done bon*uor i aor, aix# ser" el +ue rebre, i el ateix ab totes les dessensacions +ue teni a cada oent del dia% $+uest e!ecte seria el +uesanoena a l0rient Oara o un tipus dacci-reacci, a+uesta s unacaracterstica o !ora de !uncionar +ue s*a descobert +ue t el nostrenivers particular a+u a la erra%

/l interior i lexterior duna personaestan connectats de diverses !ores,a dins i a !ora de cadascun de nosaltres coexisteixen dos diensions opl"nols de la realitats, la ent del nostre interior i el cos en la at2ria, alexterior, coexisteixen alens dos estats de la realitat al*ora, la realitatorg"nica o aterial +ue es troba en una diensi +ue t espai i teps, ila realitat del pensaent, +ue es troba en una diensi on no existeix nilespai ni el teps lineal, tu pots pensar en el passat, plane'ar el !utur oestar en el present noes tenint la voluntat de !er-*o, a+uesta diensis la de la ent, els sonis i la ort%

:i *a un ventall olt s apli sobre les densitats i les textures de laat2ria del +ue coneix la gran a'oria de gent, no noes teni lestats#lid, l+uid i gasos, tab existeixen textures olt s subtils +ue nopode veure ni tocar, i on *i *a una aplia varietat de vida, esteseparats da+uestes realitats per les vibracions di!erents +ue produeixcada una, seria co si pogussi sintonit(ar di!erents eissores deradio, per exeple, la JN, i encara +ue totes les realitats coparteixen laonda, la !re+.2ncia es di!erent per cada eissora, i naturalent en cada

una delles estan donant un prograa de radio di!erent, el ateix passaab la realitat en la +ue vivi, s una realitat ulti-diensional oncoexisteixen 'untes i al*ora separades oltes realitats di!erents i pl"nolsdexist2ncia%

&es persones, individualent o en grup, actuen de !ores siilars, +uanun t una opini sobre alguna cosa acostua a estar conven4ut de tenirla ra, i noralent no acostua a cedir-la al sentir arguents di!erentsdalg, ni !ins i tot encara +ue siguin co*erents, per# +uan les opinions es

converteixen en decisions i accions +ue sinterposen en el nostre ca odest, ales*ores coencen les discussions, incls les aenaces, per# !ins


20/55

+ue un dels dos no intenta ser coprensiu i !lexible, no es pot arribar auna soluci de +ualsevol problea%

ot*o acostua a creure +ue la resta de la persones son dentrada elsseus adversaris, per# el +ue no entenen s +ue realent lentorn !a co

de!ecte irall, i si ires descon!iada i altivaent a alg, s probable +ueet torni un re!lex da+uesta actitud +ue transets al ateix oent otrans!orada en alg di!erent per# conse+.ent s endavant, acostuaa ser di!cil trobar sepre una soluci per tot, i +ue a sobre coplagui atotes les parts, per# s*a daprendre a cultivar la !lexibilitat, la sinceritat,el copros, etc% per intentar buscar les resolucions a les coses +ue enspassen, per# per el oent la gent sacostua a escapar de si ateixa ino sap trobar olt b les solucions als con!lictes, olts acaben recorrenal 2tode !"cil, auto enganar-se o eliinar a loponent%

)a sigui entre persones, pobles o pa;sos, tots sacaben sentinttuaent una aena4a, i en coptes de decidir buscar un pacte perconstruir un n illor, !an guerres en les +ue destrueixen centenars de!ailias per poder aconseguir bene!icis per uns +uants interessats%

ot i tots en general, cree i destru; les coses i a nosaltres ateixos,encara +ue per sort les persones *e apr2s un llenguatge olt elaborat,i gr"cies a ell i una ica de coprensi, toler"ncia, respecte, altruise o

aor entre daltres, pode cedir en les nostres expectatives i ser unaica s !lexibles ab els ob'ectius arcats, s olt di!cil saber trobarun acord satis!actori per totes les parts, encara +ue 'a esta vist +ue nosepre s possible, sepre *i *a gent didees !ixes i aix# no sepre estab, *i *a +ue saber adaptar-se a cada petit oent i saber caviar itrans!orar les idees per un b propi i co% :e daprendre a irar lescoses des de un prisa s apli, veure +ue tot*o t oltes aneresden!ocar les coses, i s*a dentendre +ue la a'oria de punts de vista sonv"lids%

ots este contnuaent teptats a !er el b i el al en cada novadecisi +ue prene, i noralent no *i *a una di!erenciaci clara sobreel +ue s illor decidir en cada instant, teni una 2tica i un sentit co+ue ens guia, per# en cada nova decisi ane obrint un nou ca deilions de possibilitats per crear-nos un !utur o per aconseguir unsob'ectius sincers i nobles o el +ue vulgue cada un%

/l b i el al son dos cains di!erents o energies +ue estan contingudes

en el ateix nivers, per# un porta a la auto-realit(aci i el benestar delsdes i laltre a la autodestrucci dun ateix i de lentorn, *e de saberescollir a cada oent el illor i es obvi +ue no es pot ser sepre bo


21/55

s*a de saber 'ugar passe'ant entre el ig dels dos cains sense !er ala ning%

$ la a'oria de les persones els agradaria destacar en alguna cosa, ser!aoses o sentir-se reconegudes pels des, aix# s una de les coses

+ue *e apr2s des de petits en lactual societat +ue este vivint, oltespersones es creuen especials per tenir alguna +ualitat, i no es donenconte de +ue *i *an centenars o ilers de persones s +ue tab lapodrien tenir, per# aix# no s lIiportant a la vida, el +ue realentiporta s el +ue cadasc !a ab el seu teps de vida i co apro!ita leseines +ue t a labast per crear o construir els seus sonis ipossibles,so aix# en ess2ncia,%%% Creadors, plase a la at2ria org"nica +ueens envolta els nostres sonis iaginaris% /ste vius per aprendre icoplir una !unci en el n, per# olts loblide al !er-nos grans,

encara +ue a la curta o a la llarga tots lacabe trobant, per +ue co diuun antic text Budista,%%% el ca no es !a, tu ets el ca,%%% tots este a+uper ser creadors dels esdevenients i crixer ab *aronia en la nostreprogressi particular per el ca de la coprensi i la saviesa%

/n un cap ple de !lors, de roses per exeple, creieu +ue *i *a algunesespecials o per el contrari totes son siples roses, podre buscar algunaespecial !ixant-nos en +uines *an crescut s aunt, o en les +ue tenens p2tals, o en les +ue tinguin el color s viu o buscar incls alguna

ab ta+uetes +ue les distingeixi de les altres, per# en realitat no *i *a niillors ni pit'ors, noes dep2n de lobservador i den +ue s*i !ixa perdi!erenciar-les, per# en realitat totes son noes roses, elles tan sols !anel +ue saben !er, el +ue els *an indicat els seus patrons i e#riagen2tica, elles creixen ab els ra'os del sol, la plu'a i la terra, sadaptenal edi i van transetren la in!oraci de tota la seva vida a les sevespetites llavors, i !inalent esperen a +ue el vent o els ocells les escapinper aix poder ultiplicar-se i !inalent acaben orint deixant aix# si, elseu llegat%

&es persones oltes vegades *aure de pensar en sipli!icar-nos lescoses, i en coptes de !ixar-nos en totes les di!er2ncies entre nosaltresper veure +ui s illor +ue laltre en alguna cosa, i copetir prenent-nos-*o tot assa a la valenta, en coptes de !er-*o co un 'oc divertit,ales*ores acabe creant-nos !rustracions i augente la separabilitatentre tot i tots, ens a;lle, *aure daprendre a riurens s sanaentde nosaltres ateixos i no voler ser sepre el illor o lIenve'at, per+u2pode i acostue a caure en el ridcul si ens ire des de !ora,

*aure de !ixar-nos s en el nostre creixeent intern i saber educar ia!lorar els nostres bons sentients, aprenent a ser s ep"tics ab elnostre entorn i saber viure ab s serenitat sense deixar-nos endur per


22/55

els nostres ipulsos o actituds agressives, e destar a lexpectativa denoves eocions i situacions, igual +ue una petita !lor anca de previsi, iespera tepladaent a en!rontar-se a totes les incle2ncies del teps,adaptant-se per a poder crixer i sipleent %%%ser,%%% estar all" on s%ots podre aprendre olt sobre co en!rontar-nos a la vida observant

noes una siple i delicada !lor%

Saber parlar ab alg no s tan siple co doinar b un idioa i elseu vocabulari, un tindria +ue !ixar-se en la carrega i descarrega de latensi +ue sacuula ab cada una de les pulsacions +ue senvien i esreben de les persones ab les +ue parle a cada oent, s iportant!ixar-se en co !e circular lenergia cada cop +ue parle, per +ue encada conversaci *aure dintentar anar augentant les vibracions delnostre cs i de laltre persona per poder-nos trobar aix tots dos illor,

aix# saconsegueix tan !"cilent co estan de bon *uor%

/l !et de +ue energies invisibles circulin entre tots nosaltres contnuaentsense +ue ens adone tapoc no li *e donat ai assa iport"ncia,excepte les bruixes, 2dius o sanadors, la resta de gent li s bastantindi!erent, per +ue tapoc pode veure a+uestes energies i observarco !luctuen entre totes les coses, incls nosaltres, sobretot no *e depensar en els teres de si ens prenen energia o ens la donen, per +ueencara +ue ens la poguessin absorbir olta en un oent donat,

sepre pode recuperar-la de +ualsevol altre lloc, *i *a olts llocs donpode absorbir-la, s tan siple co !er una respiraci, *e dentendre+ue lenergia no sacaba, tot lnivers esta !orat per ella%

?o s possible +uedar-se sense energia, per+u2 s co si el n !osco un vol daigua i tu !ossis una petita gota +ue esta a dins, ai podr"sbuidar-te ni tu ni el vol, sepre tindr"s aigua al teu interior, i al teuvoltant, i si et preguntes ales*ores +ue ser" la ort, aix# es podria dir+ue noes s co un canvi de densitat per +ue lobservador, o sigui, un

ateix, si +ue abandona el cos !sic o closca org"nica i canvia de destat,per# la gota daigua +ue contenia el cos, seguir" tenint aigua per +ue tots energia, la ort s noes co un canvi destat o de realitat, spassar de la diensi org"nica a la de la ent i l iaginaci, o dit dunaltre anera, s co si la gota es converts en vapor%


23/55

nosaltres noes veie una, una +ue al*ora es divideix en dos, ent iat2ria,%%% la ent crea i dona !ora a la at2ria, son el ing i el ang,les dues !orces en *aronia i destrucci constant, una exist2ncia crealaltre i aix totes dues 'untes poden crixer ab lexperi2ncia de bilionsde vides, per obtenir saviesa daor%

ots este connectats per una esp2cie de !ilaents denergia +ue ensuneixen ps+uica i eocionalent ab la gent +ue coneixe i estie, iper olt llun +ue ens trobe dells, noes !a !alta pensar-*i per activara+uests vincles, este tots units i !ore con'untaent unes xarxesentals +ue estan connectades les unes ab les altres, i totes les xarxes'untes !oren una consciencia planet"ria nica, encara +ue les personesper el oent noes pode connectar-nos inconscientent, sensesaber-*o, algun dia potser 'a no ens !aran !alta els #bils, el problea s

+ue encara no *e trobat la !re+.2ncia ade+uada i no teni el su!icientgrau devoluci de la consciencia per parlar entre nosaltres entalent%

:i *an *agut olts casos siilars al llarg de la *istoria, co el tpic dunapersona +ue de sobte t la percepci de +ue al seu ger", +ue esta enun ciutat olt allunada dell, li *a passat alguna cosa greu, i +uan eltru+uen per tel2!on, li diuen +ue *a tingut un accident i +ue es troba al*ospital, %%% aix# no passa per casualitat o at(ar, el +ue *a passat es +uea+uests dos gerans tenen una !orta connexi eocional i ental al

*aver viscut la in!"ncia 'unts, *an creat una connexi o lliga energ2tic iper aix# un pot captat el 5s*ocP ental +ue *a tingut laltre a traves del!il eocional +ue els uneix%

&a respiraci s alg +ue !e di"riaent per pura necessitat, i co +uesebla +ue !unciona per si sola, per +ue 'a es veu +ue no cal pensargaire per tenir +ue respirar, en prou !eina li acostue a prestar atenci,per# la respiraci s una eina +ue serveix per oltes coses s de les+ue sabe !ins ara, per exeple, +uan respire irant alguna cosa,

pode pro'ectar energia !ins all" on estigue irant o pensant% &arespiraci pot despla4ar els nostres sentients a traves de laire !ins aarribar a daltres persones i llocs, els ulls poden pro'ectar els pensaentsa traves de laire, per# al*ora tab es ouen en la diensi de la enton lespai sebla +ue no existeix igual +ue en el pla o diensi org"nica,sepre les dues !uncions, ent i at2ria, es cobinen per !orar a cadaoent el +ue presencie davant dels nostres ulls%


24/55

passa s +ue li est"s treien part de la seva tensi o carrega corporal, idespr2s li sospires una sensaci agradable entres el ires, s tansiple co tenir bons pensaents o sipleent dedicant-li un soriureo una actitud positiva, aix li transetr"s una ica dipuls de !elicitat, iencara +ue tu *agis absorbit la seva tensi i actitud negatives al *aver-li

inspirat, no et preocupis, noes et caldr" respirar uns +uants cops pertrans!orar-la en alguna cosa agradable, lenergia sepre ut" i estrans!ora constantent, i *e de recordar +ue les persones teni lacapacitat de produir i trans!orar lenergia de +ualsevol eoci gr"cies ala ent pensadora i la iaginaci +ue teni%

Hot succeir +ue +uan s*a enviat un ipuls de bon *uor a una personano se la vegi sepre soriure, aix# no vol dir +ue no *agu passat res,per +ue la transissi denergia i tensi si +ue s*a produ;t, el +ue passa

s +ue oltes vegades la gent esta assa preocupada, i encara +ue *i*agu *agut la transissi, ab una sola respiraci no s su!icient, per#aix# pot passar tab per +ue la gent acostua a anar assa nerviosa iocupada en els seus propis pensaents, i aix# no sepre els deixa serprou receptius a les nostres ipressions o ipulsos +ue li ane enviant%

Her caviar lestat d"ni duna persona, n*i *a prou ab +ue li parleuna estona aableent, aix# ens !a estar ben connectada ab ella,encara +ue a vegades noes pel siple !et destar davant de la persona i

copartir el nostre teps durant una estona, !ent aix +ue es produeixinunes +uantes respiracions, i tenint sepre una actitud positiva, podrecontagiar un sentient co el de bon *uor per exeple, i si *i *a unenlla4 entre elles, !luiran ab s intensitat els sentients entre lesdues, per# +uan un sen!ada, encara +ue un li passi bons sentients unaestona, +uan un sen va del seu costat, pot passar +ue la personapersisteixi en el seu en!ado, pot ser sipleent per +ue no *a trobat lasoluci a un problea +ue *a tingut, o +ualsevol altre cosa +ue li *aguseblat in'usta% :i *a +ue tindre present +ue, per olts bons sentients

+ue se li envi;n a alg, seguir" trobant-se alaent !ins +ue ella ateixase nadoni de les respostes +ue busca%

)a sigui donar energia generada per riures o por en!ads, la persona a la+ue ires notar" el canvi de tensi al a!egir o treure-li un ipuls +ue notenia, per# encara +ue pro'ecte o absorbi, tots acostue a notar laa'oria de les irades +ue alteren lenergia +ue circula per la bobollaenerg2tica +ue produeix el cs de cada un, o co *o anoenen a el0rient, l$ura%

Sencoana tot, laor, el nerviosise, la pena, lodi, +ualsevol eoci ipensaent totes les sensacions es poden percebre si est"s su!icientent


25/55

sensibilit(at a elles, circulen a traves de la irada cobinant-se ab larespiraci, el cos si +ue !unciona co lexeple +ue *e explicat abans deldiapas% ab son iportants per a la counicaci entre les personesels tons de veu, les !accions, els gestos i els punts de vista es clar, 'a +uecontribueixen a +ue la gent sentengui illor, per# s*auria de con2ixer i

tenir en conte +ue a+uestes energies invisibles +ue absorbi i pro'ecteens a!ecten olt s del +ue tots ens creie en la nostra vida di"ria, lacounicaci ab els des s olt iportant i co ens senti en cadaoent s el +ue ens !a crixer co a persones%


26/55

$+uestes +uatre aneres +ue teni dabsorbir i pro'ectar energia es vancobinant per +ue pugue estar en continua evoluci i ovient, espodria interpretar +ue a+uests estats de la at2ria +ue capte, son les+uatre tecles +ue to+ue da+uell piano in!init del +ue parl"ve abans,el nostre cos !unciona en a+uests +uatre pl"nols dexist2ncia, el de la

at2ria, el ental , lespiritual i el del uit, per +ue el uit crea lenergia,a+uesta la Nent, i la Nent organit(a la at2ria, encara +ue a saber +ues deu *aver-*i=

Donar-se conte de co interactua lenergia entre tots nosaltres no es!"cil, per +ue sepre acostue a deixar-nos guiar per el nostre instint,i no preste su!icient atenci al +ue este sentin a cada oent, iens encara ens pare a analit(ar-*o detingudaent, per# si t*i !ixesab atenci si +ue es pot apreciar co es ouen els sentients a travs

nostre, s aconsellable no preocupar-se assa de co va !luctuantlenergia i encara ens intentar-la controlar, no !a !alta estar pensanten co sabsorbeix o co es pro'ecta contnuaent, per+u2 podearribar a aga!ar sense voler-*o anies iportants, i es olt probable +ueno arribe a aconseguir el +ue vole, tab s*a de saber +ue sgaireb ipossible controlar lenergia, s pr"cticaent ipossible, s ellala +ue tin!laa de vida a tu, i no tu a /lla, el illor +ue pots !er s sernatural i irar lentorn ab ulls dobservador entusiasat, aprenentsense !or4ar-se assa%


27/55

Dr!"#es

/ls !uadors transeten la seva energia una ica intoxicada a causa del

!u, no noes ells son els per'udicats per lenverinaent, tab a!ectena les persones +ue iren, o en les +ue pensen entres el van treien, atot*o +ui van irant la!ecten entres van treien el !u, i encara +ueno els *i arribi directaent, si +ue li transeten un ipuls nervis +ueirrita i no acostua a agradar gaire, si observes a la gent ab atenci+uan van !uant pel carrer, pots veure +ue +uan treuen el !u irantalg, a+uest no posar" gaire bona cara, i encara +ue estigui prou llunper +ue no li arribi el !u es probable +ue canvi; de direcci o !aci unaganota%

$ix# !a +ue la a'oria de gent saparti dun !uador per la irritaci +uees transet, el tabac sacostua a !er servir co una eina per de!ensar-se dels des, encara +ue *o !e sense saber-*o, !a +ue la gent sapartiper la irritaci de nosaltres, no es pot acusar a ning per +ue tot aix#passa duna anera olt inconscient per a tot*o%

Si la gent segueix !uant, i drogant-se en general, sabent totes lesalalties +ue pot tenir, pot ser en part per +ue no sestien prou, no

troben gaires signi!icats a les seves pr#pies vides i pre!ereixen gaudirirresponsableent dun plaer oentani +ue porta a la autodestrucci,


28/55

responsabilitats i aix# si, tab saludable% &a por o lexcs de con!ian4ason en part coses +ue ens !an caure en lerror, per# aix pode aprendrea aixecar-nos i tirar endavant un altre cop%

&es persones ab tend2ncies, !ixacions o anies repetitives acostuen a

tenir un sentit de culpabilitat olt arcat, i acostuen a tenir tend2nciescap a lautodestrucci, tots teni les dues cares del teatre, trist i content,teni una aplia escala de !re+.2ncies ab la +ue pode sentir itransetre una gran varietat de sentients i eocions, *e daprendrea no deixar-nos endur per la untana russa de sensacions, ides iactituds +ue pode percebre, *e deducar els nostres sentients abels pensaents, i els pensaents ab un cor noble%

&es drogues en general, des de les toves !ins les s dures son perilloses

si no son adinistrades ab el coneixeent dIun pro!essional 2dic,totes les drogues distorsionen la percepci i odi!i+uen la realitat, !an+ue les persones +ue estan collocades vegin sovint coses estrans, ipoden arribar !ins i tot a !er-se al, o pit'or encara, !er al a alg%

:i *a +ue recordar +ue al alterar sovint la consciencia ab les drogues,el cos i la ent van epit'orant ica en ica la salut, provocant +ue a lallarga un es pugui possar alalt, es poden arribar a tindre alalties coles depressions, crisis nervioses, es+ui(o!r2nia, bipolaritat, etc%

ot aix# es pot resuir en +ue prendre drogues pot portar-nos a travesde la llei de causa i e!ecte, a es!ondrar la nostra psi+ue i el nostre entorn,i tenint en conta tab +ue pots canviar la vida de les persones +ue tenss properes i +ue s testies, es noes decisi de cada un !ins onvol arribar ab els seus excessos%

Hode creure +ue si +ue *i *a una uni entre el interior de cada un i elseu exterior, pode arribar a creure +ue nosaltres reaccionen a lentorn i

lentorn a nosaltres, per# en realitat gaireb no *i *a cap di!erencia entredins i a !ora, tot s sipleent un nvol de partcules pensants%

Her estar s", !a !alta entre daltres coses respirar aire pur, per +ue donas vitalitat i augenta el sentit de l*uor, i si a s tabaconsegussi anar pel n ab una actitud positiva, podre ser s!eli4os i ens envoltare seguraent de s soriures% /s la bonaactitud en part lo +ue dona salut i el +ue !a +ue pugue ser s vitals i!eli4os a conse+.2ncia%


29/55

Cas#alitats i sincr!nismes

&es casualitats son una anera +ue t lentorn o el dest de cridar-noslatenci +uan ens succeeix un esdevenient poc probable, acostua a!er gracia, i segons co es iri pot seblar +ue la vida ens esta picant

lullet per +ue per exeple ens adone dalguna cosa%

:i *a una gran varietat de coincid2ncies di!erents, algunes delles podrienser co la de trobar-se a un conegut +ue !a teps +ue no veus, o tab+uan dos persones diuen el ateix al*ora, o +uan est"s pensant algunacosa, i de sobte et trobes la resposta en algun lloc de lentorn, co en unanunci dun cartell, o sin tab +uan ires el diari +ue porta la persona+ue tens al costat en el etro, i 'ustaent sebla +ue la !rase +ue *asllegit testigui dient alguna cosa a tu, o sin all# de +ue alg passi pel

carrer al nostre costat conversant ab un altre i digui lo +ue ens !eia!alta escoltar en a+uell oent, o tab !ins i tot +uan un soroll etpreveu dalguna cosa +ue anaves a !er alaent, a+uestes son algunesde les oltes coses +ue pode interpretar co a casualitats, per# encara+ue no acostue a trobar una resposta clara a a+uestes situacions, si+ue cada un li dona la seva pr#pia explicaci particular, totes elles podenser racionals clar, cada cas exposat es pot interpretar de varies aneres,algunes coses podrien dir-se telepatia, o +ue lentorn i la vida ens estaintentant dir alguna cosa, %%% totes son certes en part, per# *i *a un altre

coneixeent +ue les pot englobar totes 'untes, si entene pro!undaentaix# del nvol d"tos pensant, totes les situacions descrites abans tenenla ateixa interpretaci, i no s la casualitat, la casualitat es una paraulaper descriure una cosa +ue no entene co passa, per# el +ue *i *aaagat darrera da+uesta paraula "gica s es +ue al 0rient sanoenala Consciencia Qnica, a+u al 0ccident seria Deu, per# 'o personalent *oveig noes co un sen(ill i coplexa nvol de partcules pensants +ueouen tota la at2ria +ue ens envolta%

:i *a un estat de consciencia +ue es produeix ocasionalent en el +ue espot percebre co tot el +ue *i *a al nostre voltant es ou al ateixrite +ue nosaltres, al arribar a a+uest estat de consciencia este ensincronia ab lentorn, a+uest estat sanoena tab nirvana, +uan algexperienta a+uesta sensaci li acostua a canviar la vida per sepre,oltes vegades la persona +ue *o experienta pot arribar a patir unacrisis nerviosa o existencial, o tab pot passar +ue la persona es torniolt espiritual de cop i volta, o sin +ue es posi a investigar sobre "gia,!sica +u"ntica o sobre lesglsia%

Fntentar analit(ar lexperi2ncia, no serveix de assa, i no es +.esti detenir !e i creure cegaent en alg 'o personalent sc dels +ue si no


30/55

veig no *o crec, i !ins +ue no vaig tenir un seguit dexperi2ncies novaig coen4ar a donar-li voltes a les coses, s olt di!cil entendre-*o,lestat de nirvana s co una sensaci olt gran de pau *aronia abel +ue tot sebla olt s real, encara +ue el poder +ue es percep espot interpretar alaent, per +ue s co si saugentessin les nostres

percepcions, per poder descriure la sensaci exacta no *i *a poesia +ueet pugui transportar a a+uesta experi2ncia de ser un ab la natura i larealitat, et !usiones ab lentorn, desapareix per un oent la separacientre tu i la resta del on i sents la !or4a +ue *o ou tot, %%% la ida, sllavors +uan sentn +ue *i *a una Consciencia s gran +ue nosaltres+ue ens dirigeix ab carino i aor a cada un co si !ssi nens petitsals +ue se-ls *a densenar poc a poc per +ue creixin sans, encara +ueen realitat tingue setanta o vuitanta ans, la nostra ania iortal noenvelleix ai, lnic +ue !a s anar recollint experi2ncies noves +ue ens

!an ser illor persona al llarg de la vida%

Cada petit ovient desencadena tot una si!onia de successos, des deuna irada, un soroll o !ins i tot una actitud, tot esta estretaent lligatper un director dor+uestra +ue organit(a tota la si!onia de la vida i ladirigeix cap a un dest !ent-nos progressar a cada un de nosaltres, +ueso noes les seves notes usicals%


31/55

$l#%es ciclics i &arma

&a paraula Oara probe de l0rient i descriu all# +ue *e coentat abansde +ue lentorn ens !a co de!ecte irall, i +ue +ualsevol acci tindr" la

seva reacci, 'a sigui al oent o s endavant, a+uesta anera +ue tdactuar la natura s*a intentat explicar de varies aneres en daltresllibres +ue s*an !et olt coneguts, per# s absurda la idea de +ue tot el+ue li deanis a lnivers t*o donar", no sel pot enganar aix co aix,encara +ue li deanen cada dia +ue vole ser rics i li vulgue !er creure+ue *o so, no lacabare convencent, realent no et creur"s +ue una!origueta co nosaltres pot enganar lnivers sencer, i +ue a sobre etregalar" un !eix de bitllets, lnivers no s tonto, so nosaltres els +uenaixe sense e#ria a dins duna capsa buida +ue *e danar oplint

ab di!erents idees i coneixeents al llarg duna vida, per# incls abtots els ans dexperi2ncia i la in!oraci acuulada de totes les vides deles persones +ue *an pogut descobrir alguna cosa sobre els di!erentspatrons +ue pot *aver-*i a la natura, este encara en bol+uers sobre eltea en +.esti, per# en canvi, la Consciencia de lnivers s +ui t totesles respostes, experi2ncies i saviesa al*ora, /ll s &a ida, s el +ue !a+ue tu puguis ouret i viure en la diensi on et trobes, seria co si unpeix +ue va nedant per un rierol, intentes convenc al riu de per on t+ue dirigir el seu curs,%%% s ridcul%

&energia circula a traves de tots, per# tab so capa4os de generar-lai trans!orar-la, pode in!luir en el !uncionaent de les coses del nostreentorn olt s del +ue ens creie, sipleent illorant les nostresactituds pode canviar el +ue ens succeir" al llarg dels dies, la vida olentorn reaccionar" sepre a les coses +ue pense i !e, per +ue tot el+ue ens envolta s una Nent, una Nent +ue conte in!initats de ents alseu interior, incls les nostres, alguns textos antics de estres Budistesdeien +ue lenergia segueix el pensaent,%%% aix# vol dir +ue noes ab

el pensaent pode dirigir i organit(a la at2ria, si teni paci2ncia, osigui, un exeple seria co lo de construir ciutats o plasar i crear elsnostres esdevenients ab els pensaents +ue teni ara, *aure decon2ixer tab +ue les energies pensants de les persones intervenen enla creaci del nostre dest constantent, les persones so uns granscreadors tab, pode pensar una idea en el pla ental i !er-la realitaten la diensi o pla org"nic, els dos pl"nols dexist2ncia, el ental i elorg"nic estan sepre en continu ovient de creixeent i destrucci,un alienta i consueix laltre contnuaent, son el ing i el ang%

ots in!lu; en la nostre realitat de oltes aneres, i no noes en lespersones +ue coneixe i en el nostre propi cos sin tab en el dest


32/55

+ue tindre, tots sabe +ue al decidir co actuar en cada situacitindre una s2rie desdevenients o uns altres, per# tab *aure decon2ixer +ue tot el +ue ane pensant al llarg dels dies tab in!luir" enel +ue ens acabar" passant en el !utur, co olt b sabien els anticsestres orientals, el pla ental a!ecta de oltes aneres al org"nic, o

sigui +ue les coses +ue ens van passant al llarg de la vida, %%% el nostre!utur, s una barre'a dels pensaents +ue *e tingut en el passat i laConsciencia de lentorn, +ue s +ui ens *a olde'at els pensaents i anosaltres, per +ue en realitat s /lla +ui ens guia co a un peix en el riu%

$b els pensaents es pot viat'ar instant"niaent a +ualsevol lloc perllun +ue estigui, penses en :aRaii i 'a *i ets ab la iaginaci, +uaneste pensant en alg +ue coneixe pode iaginar-nos al oent laseva iatge al cap, aix# s un record della +ue pode tindre, per# al !er

aix# tab este obrint al*ora un canal de connexi eocional i ental,a+uestes connexions estan en el pla ental o energ2tic, on n*i lespai niel teps son co els del pla org"nic o s#lid, aix# vol dir +ue no veie elspensaents per+u2 es co si no *i !ossin al pla org"nic, estan !ets dunaterial olt eteri, i les lleis !si+ues !uncionen di!erent per ells per +ueestan en un altre esgla de les textures de la realitat%

/ls pensaents +ue ane tenint no !uncionen a partir del teps +ueconeixe, els pensaents no segueixen una tra'ect#ria ni es !an vells,

per anar de $ !ins a B no es necessita cap teps, per +ue es ou en unadiensi sense teps lineal, un exeple seria co +uan este soiant,si soie +ue ens trobe en un lloc co a casa, i pense +ue ensagradaria estar en un altre lloc olt llun dIon ens trobe, co en uncine, pode anar-*i gaireb instant"niaent, ab noes un parpelleig,sipleent pensant-*o, +uan soie o pense +ualsevol cosa, *o !edes de el 6ran 8egne de la Faginaci i la Nent, all" les distancies noiporten%

Cada un !ora la seva pr#pia realitat ab els seus pensaents, 'a +ueels pensaents son una !ora dexpressi interna +ue interv en la!oraci de la realitat externa o de lentorn% /l nostre entorn reaccionaenvers a nosaltres depenen de lactitud i els pensaents +ue tingue, sieste serens i e+uilibrats, els esdevenients +ue ens succeeixin seranen principi el re!lex de nosaltres ateixos, encara +ue cal sepre tenirpresent +ue ai no sabre per on t pensat el ar +ue t +ue passar elpeix, s co si estigussi a dins duna bobolla i la realitat noesaparegus en les parets de la bobolla, i lo +ue passes davant dels

nostres ulls !os conse+.2ncia de nosaltres ateixos, encara +ue no *edoblidar +ue no este sols i +ue la resta de gent tab esta a dins debobolles i ens a!ecten i intervenen igualent en tota la nostra realitat


33/55

&a realitat o les bobolles de tots es solapen entre si i creen una realitato bobolles grupals i globals +ue ens a!ecte a tots i encara +ue estigueolt serens i tran+uils, si els des no *o estan, intervindran en eltranscurs dels nostres esdevenients% ots teni un Oara individual, i

tab teni un de global per cada territori i !ins i tot un pel n sencer iel sistea solar, etc%


34/55

Anima

&idea de +ue tots teni ania ens *a vingut donada per lesglsia desde 'a !a olts segles, per# ai s*an olestat assa tapoc a explicar-nos exactaent de +ue es tracte i co !unciona, tots creie +ue s

alguna cosa sobrenatural o alg aix%

$ctualent sestan deostrant oltes coses noves sobre !sica +u"ntica+ue estan trencant alguns dels canons establerts sobre el n s#lid en el+ue tots pense +ue vivi, el !as bi#leg DarRin va inventar la teoriade levoluci en la +ue esentava +ue tota la vida +ue s*a !orat en elplaneta *a estat per casualitat, o sigui +ue !ins ara *ave cregut +ue lavida es va crear per una reacci !ortu;ta de prote;nes +ue van !orarladn, les c2llules, i totes les !ores de vida di!erents +ue *i *a, 'o penso

+ue es suaent iprobable creure +ue tots els cossos dels anials+ue s*an !orat al llarg de tota la *istoria del planeta erra, *a estat peruna siple coincid2ncia o at(ar, a s, !a relativaent poc uns cient!ics*an descobert +ue la probabilitat ate"tica de +ue aix# succes es deuna contra ilers de bilions, aix# descarta totalent +ue *agu estat lasort, per tant crec +ue s evident +ue *i *a una ent pensant darrera detot aix# +ue *a constru;t tota la vida dels planetes, noes cal tenirpresent la coplexitat anat#ica de la +ue es coposen tots els cossosdels ssers vius, crec +ue s prou co*erent pensar +ue una consciencia

exterior a nosaltres a organit(at la at2ria i les partcules i *a constru;tels cossos en el pla org"nic, alg seblant a co si un nen estiguesodelant plastilina%

/l nostre cs esta coposat denergies olt es subtils +ue la solida, la+ue tots pode veure i sentir, en el cos tots nosaltres teni un sisteanervis +ue pode observar ab els nostres ulls, per exeple co +uansest" disseccionant un cos, per# a+uest sistea nervis +ue teni, co+ualsevol altre #rgan del cs, t el seu e+uivalent energ2tic ab una

!ora siilar, a olt llocs de l0rient aix# es coneixia des de !a centenarsdans i a+uesta energia corporal +ue produ; la van anoenar el coseteri, a l0rient i ara tab a l0ccident *i *a olts centres on es treballaab a+uesta energia, *i *an centenars de 2todes, co lacupuntura,+ue a'uden a prevenir les alalties del cos !sic o tab illorar la sevarecuperaci, tots a+uests 2todes orientals sobretot s*an descobert perdesbloca les obstruccions energ2ti+ues +ue es !oren dins del cos%

ots teni una xarxa energ2tica en el cos ab uns punts vitals al llarg

de la coluna vertebral +ue sanoenen acras, a+uests son els puntsenerg2tics centrals +ue regulen lenergia subtil +ue entra i surt del cos,co els sentients eocions i pensaents i a+uests centres tab


35/55

regulen el !uncionaent del #rgans i la seva vitalitat, tab teni oltsaltres punts desplegats per tot el cos +ue sanoenen ?adis%

Her notar els acras noes !a !alta un p2ndol o +uelco seblant, espot provar al daunt dun altre persona o en un ateix, per# *a de ser

al llarg de la coluna vertebral, co per exeple a sobre de la panxa odavant del !ront, s*a de posar el p2ndol a sobre de la persona estiradapr2viaent, per# sense +ue arribi a tocar-la, ales*ores ab una ica depaci2ncia i destresa per intentar antenir la " +ue aguanta el p2ndolven +uieta, es podr" veure co el p2ndul poc a poc coen4a a ouresen cercles, de dalt a baix o de dreta a es+uerra, depenent de co !luctulenergia pel punt vital, al !er aix#, pode observar +ue realent si +ueens surt energia del cs +ue s pro'ectada cap a!ora i al*ora +ue tabes absorbida del exterior%

ot*o es posa alalt de vegades i per aix# s*a investigat olt en elsltis ans sobre co es poden curar totes les en!eretats, per# el +ueencara no sacaba dentendre prou b s co soriginen, !ins ara sabe+ue +uan es donen una s2rie de condicions pot sorgir un tipus concret dealaltia, tab es sap +ue +uan sest" olt !atigat o ullat per +ue ens*a caigut una plu'a a sobre per exeple, !a +ue estigue s propensosa aga!ar un re!redat o alg aix, !ins ara ens *e cregut +ue noesdep2n de si ens creue pel nostre ca un virus dolent, aga!are un

encostipat o no%/ls set punts vitals +ue teni al llarg de la coluna !an alguna cosa s+ue anar regulant lenergia +ue va entrant i surtin del cos per antenir-loestable i vital, cada un dells tab rep la in!oraci de lenergia +ue vacirculant en !ora de sentients, actituds, pensaents o sensacions engeneral, i tota a+uesta energia +ue ens travessa, s la +ue !a +ue enspugue oure en el transcurs del dia a dia, cada ipressi +ue rebede lentorn es assiilada en part per algun da+uests centres, i aix# s el

+ue ens !an decidir prendre una direcci o un altre durant el transcursdel dia a dia%

&es eocions tenen textura, son reals, son energia viva +ue viat'a per unar daire, iagina +ue +uan tens una idea o una eoci, la !as sortir detu co si !os una bobolleta petita +ue arxes !lotant de la teva $ura, ial !inal acaba interactuant ab totes les bobolles dels des, o siguiseria co si tot*o estigues en un parc in!antil, a dintre duna piscina deboles i 'ugussi llan4ant-nos-les els uns als altres%

/ls nostres sentients, pensaents i el +ue ens passa al llarg dels diesa!ecten a+uests punts vitals !ent +ue puguin retenir o acuular assa


36/55

energia, al sobrecarregar-los pot passar +ue no processin b lenergia iaix# pot donar lloc a diversos tipus den!eretats olt couns%

Her exeple +uan discuti ab alg i ens en!ade, teni la sensacidestar assa carregats de tensi, totes les eocions i pensaents +ue

*e tingut *an pogut +uedar continguts a dins nostre, per# les tensions+ue no allibere !an dalguna anera +ue sens produeixin culs o tapsa di!erents parts de la xarxa energ2tica del cos, i aix# ens acaba a!ectantals #rgans associats +ue acaben posant-se alalts% $+uesta es un altrede les explicacions de per +ue ens pose alalts, per# ni *a daltres +uetab son certes, tot es un coplex prisa de possibilitats%

Cada punt vital esta associat a un aspecte de la persona i a uns #rgansdel seu cos, algunes de les !uncions del per +ue serveix tenir alalties es

poder !er crixer aspectes tant del propi cs org"nic, co del car"cter delseu *abitant,%%% nosaltres, i un altre !unci de les alalties s la +ue esprodueix per *aver coplert la !ita de la nostre vida, i s +uan teni +ueabandonar el nostre cos org"nic i passar del pla org"nic i ental, al plaental noes, sepre t +ue *aver-*i un teps dinspiraci i despr2s undexpiraci, un dinspiraci, i aix contnuaent, el +ue passa es +ue *i *acicles curts i olt llargs%

Cada centre vital +ue teni al cos regula un dels di!erents aspectes del

nostre cos, la sexualitat, les eocions, laor o el raonaent, el car"cterde cada persona i la seva salut dependr" de co es desenvolupi cada undels centres vitals, la salut +ue teni dependr" tab de si es van!orant olts blo+ue'os energ2tics +ue no deixen la bona circulaci,oltes vegades *aure de saber entendre illor el +ue el nostre csens esta volen dir, per +ue no !e assa cas dell, per# el cos t la sevapr#pia intellig2ncia, t eagat(eada a dintre de les seves c2llulestotes les tend2ncies i actituds dels nostres predecessors, *auredaprendre a saber cuidar illor del nostre cos i entendre per +ue

reaccione a totes les coses de la anera +ue *o !e%na et"!ora de la vida podria ser +ue nosaltres so co una diinutagota daigua +ue va caient des de els nvols !ins el ar, a+uest tra'ecte+ue !a, el podre interpretar co si !os el nostre tra'ecte de vida, es vacaient !ins +ue !inalent tacabes barre'ant ab tot el gran 0ce", el0ce" seria el +ue a+u a 0ccident sacostua a interpretar co la ort,per# all" al 0rient no sentn co el !inal de la nostre exist2ncia, sinnoes duna etapa, al !inal la gota +ue *a caigut al 6ran 0ce" de saviesa

acaba canviant destat, per dir-*o aix, es co si sevapors a causa delSol i tornes a pu'ar un altre cop cap els nvols net dipureses, i


37/55

ales*ores tornaries a caure des de el cel copletant aix un altre circuit ocicle de vida%

Si bus+ue la nostra pr#pia ess2ncia, el nostre propi 'o, trobare +uetots teni un tipus de raonaent cerebral +ue esta associat al nostre cos

!sic, un altre part +ue s el subconscient i sassocia a la nostra at2riagris o consciencia, despr2s tab esta la iaginaci +ue esta associada ala nostra ania% ot sebla estar dividit en parelles, incls nosaltres,so en part de carn o de aterial org"nic, en part ent i en part esperit,o sin tab es podria dir +ue so en part at#ics%

&ania *uana s sen(illaent un grup de partcules at#i+ues abpersonalitat pr#pia, s una preciosa 'oia +ue esta installada en un delsacres del cos de cada persona%

ots este en ovient gr"cies a les energies invisibles +ue ens donenvida, son co les piles +ue !an anar la a+uinaria, per# la nostreess2ncia esta continguda en una petita, per# iportant partcula pensant%eni una ania, per# diversos centres energ2tics en el cos on es contela nostre individualitat, la personalitat o els sentients, per# lania s el+ue dona vida a tots els ssers org"nics +ue coneixe%

/ncara +ue no noes els *oes, els anials i les plantes tenen ania,

!ins i tot al propi planeta tab sel podria considerar un esser viu +ue tla seva pr#pia consciencia individual en el seu centre terra+ui, +ue al*ora+ue s noes un sol esser, tab esta dividit en una petita in!initat departcules pensants, +ue serie nosaltres, ales*ores es pot pensar +ue elnostre planeta s en de!initiva un petit gra de sorra +ue esta en a+uestiens univers replet de planetes +ue tenen les seves pr#pies anies itot tipus de vida als seus interiors, i igual +ue nosaltres, cada un dellstindria tab el seu propi dest, igual +ue +ualsevol persona +ue neix,creix i acaba orint%

/l planeta tab !unciona a traves de dues polaritats energ2ti+ues, laental-espiritual i lorg"nica-sexual, i lania del planeta erra s unagran co-creadora de tota la realitat de les persones, les gegants energiespensants +ue *i *an a tot el iens nivers !oren gran diversitat devides co la +ue *i *a a planetes co en el +ue este,%%% la erra,a+uestes grans ents constructores creen vida per aconseguir +ue espuguin desenvolupar civilit(acions en el pla o la diensi org"nica i aixpoder experientar una in!initat de vides individuals +ue enri+ueixen

lexist2ncia de cada una de les petites partcules +ue conte lnivers%


38/55

&a *uanitat *a estat buscant durant olts ans altres tipus de vida endaltres planetes, i en el intent !ins i tot *e aconseguit arribar ab naustripulades a lespai, per# noes gent contada *a estat capa4 de percebre+ue 'ust davant dels nostre nas teni un gran nobre de partcules +uetenen vida i +ue son anies pensants sense cos org"nic, i +ue a s,

sepre estan interactuen ab tots nosaltres sense +ue ens adone, scuris +ue !ins i tot en una cosa tan petita co una siple partcula, espugui trobar una cosa tan iportant co s less2ncia duna persona,!ins ara no ens *ave adonat +ue lnivers esta replet i rebossant de tottipus de vida per tot arreu, no nos existeix la vida org"nica, tab enaltres escales de taans i !re+.2ncies es pot trobar consciencia%

ot lnivers esta sepre en continu ovient i trans!oraci, inclososnosaltres ateixos, *i *an continues explosions a lnivers, gal"xies +ue

neixen o daltres +ue sapaguen, *i *an explosions gegantines +ue creensupernoves, o !orats negres +ue sepassen estrelles i planetes sencers,per# encara +ue ens sebli +ue tot aix# s ca#tic, en realitat *i *an unesgrans consciencies exteriors a nosaltres +ue ordenant !ins el s nixoc entre dos partcules% /n el pla org"nic no existeix res peranent, totcanvia constantent 'a sigui en les estrelles, en el planeta erra o a dinsnostre, tot canvia constantent en el 8egne org"nic%

$ la !or4a creadora +ue li *e donat el no de Deu, al llarg dels segles

se l*a anoenat de oltes altres aneres, co per exeple el Super'o,la Consciencia Qnica, el Jideicoisario, O*a, $l", o sipleent la ida%%%%)o segons co es iri, *e tingut la sort a causa duna s2rie de desgracies+ue *e va succeir a partir dels vint ans, de +ue a+uesta ConscienciaQnica a i s*e va donar a con2ixer, i *e va !er entendre de ica enica +ue /ll s +ui crea les casualitats, /ll ou i ordena la ent i laat2ria i !a +ue encaixin al*ora tots els successos o bobolles de lagent, ou els pensaents de tots els esser vius al*ora, i conte en el seuinterior totes les vides i les personalitats de tot*o,%%% en realitat es

podria dir +ue 'o noes sc el testioni +ue *a escrit a+uest llibre atraves del eu cos, per# en realitat s /ll +ui *e ou i i a tots, /ll sla Substancia Hensant +ue organit(a els esdevenients i *o !a oureabsolutaent ot, %%% icrobis, persones i planetes%


39/55

sola, esta acopanada per totes les anies +ue lesperaven al cel itab continua estan acopanada i dirigida per la Consciencia Qnica,igual +ue +uan estava dintre del seu cos org"nic, encara +ue potser nose nadones, per# ara 'a no li !ar" !alta cainar per anar als llocs, aranoes li caldr" pensar en un lloc, +ualsevol lloc de lnivers per llun +ue

estigui, i tab !ins i tot a +ualsevol teps, i en un tanca i obrir dulls estrobar" all", aix s el 8egne de la ent%

&a realitat o pla dexist2ncia en la +ue es troben les partcules !uncionaolt di!erent de la nostre, en a+uesta esura tan petita les partcules notenen la ateixa percepci despai, ni de teps +ue nosaltres, en el nde les partcules lespai in!init no noes esta cap a !ora, tab va cap adins, una partcula tab viu en el regne in!init de la iaginaci i laent, encara +ue no cal preocupar-se gaire, per +ue igualent tot aix#

*o ou la ateixa Consciencia Qnica, la 6ran Nare +ue sepre *aintentat conservar a cada un de nosaltres lo illor possible tota la nostrabreu vida, encara +ue clar est", +ue +uan !e alaent les coses,ales*ores ens castiga, co *a de ser, sin no sabre aprendre%

Noltes persones *an experientat passar per un tnel i despr2s tenenuna s2rie desdevenients, durant uns instants *an estat clnicaentorts, per# +uan *an tornat, *an vingut ab alguns records de laltrecanto, co en un soni, al tornar *an pogut explicar als des el +ue

*an vist, i alguns coincideixen en les seves versions i daltres no, per#+uan et ors i arribes a laltre canto, diuen +ue en realitat no t*i trobesres de res, all" noes existeix el pensaent i la iaginaci, s un espaien blanc o en negre, segons co es iri, on les anies pensants +uearriben poden crear ab la seva voluntat gaireb tot el +ue siaginin,igual +ue passa en els sonis, oltes vegades +uan s*i arriba es creaun entorn illusori per poder trobar-se s c#ode, al !inal tot s tansen(ill co +ue cadasc, el +ue es trobar" al passar a laltre canto ssipleent el +ue espera trobar, per# ales*ores, ab el teps destar

all" un sacaba adonant +ue all# s una cortina de !u, igual +ue +uanestava viu tab a la erra,%%% el +ue passa es +ue no ens adone, per#co diuen a l0rient, tot s una illusi creada per la gran dees" *indanoenada Naa, creadora de la illusi de la at2ria, la !ora i de laseparativitat entre les coses, o sigui de la vida tal i co la coneixe totesles persones%


40/55

*uanitat +ue *i *a *agut al llarg dels teps i oltes especies s lesteni totes !lotant pel nostre voltant, son les anies o partcules de lespersones *an arxat per# +ue encara son entre nosaltres, per +uerecorde +ue elles son iortals, a vegades iagino a totes lesanies del n !ent una cua llargussia per poder tornar a baixar a

latracci es divertida da+uest sistea solar +ue s la erra i poder !erde personetes un altre cop%

Segons *an explicat persones +ue *o recorden, en el pla ental *i *a unedi!ici o gran salo de les Ne#ries on tot*o t +ue entrar per observarel +ue a !et al llarg de la seva vida i les anteriors, per aix poder veure si*a aconseguit els ob'ectius +ue s*avia proposat abans de baixar cap a laerra i nixer, no sere 'ut'ats per cap Deu colleric co diuen olts,cada persona ser" observadora de les seves pr#pies accions i tindr" +ue

aprendre sobre els seus 2rits i !racassos de la seva vida oent"niaco a persona, per +ue si sipleent ens copare ab la vida dunarbre, la nostre vida s insigni!icant, co per nosaltres la vida dunos+uit, +ue noes viu unes setanes%

?o recorde res de vides anteriors per +ue *i *a uns !iltres naturals +uesestableixen per poder-nos protegir, 'a +ue #bviaent si *o pogussi!er in!luiria oltssi en la nostra vida actual co a persones individuals,*i *a +ue nixer vuit de e#ria per poder tenir loportunitat de crixer

des de cero, sense idees pr2vies +ue ens condicionin la nostre vida%


41/55

estigue units ab les anies o "tos peranents de les persones +ue*e conegut al llarg de la vida,%%% i vides%%%, els lligas +ue ens uneixen atots no tenen !ronteres en lIespai ni en el teps%

:i *an *agut olts casos per tot el n de persones +ue *an aconseguit

en ocasions veure !antases o escoltar veus, no *aure de tenir tantapor de la ort o del desconeixeent de el +ue *i podr" *aver, *aurede tenir la seguretat i la con!ian4a de +ue segur +ue ser" alens unaaventura tan trepidant co la ateixa vida, sin +uin sentit t nixer iaprendre tantes coses durant tota una vida,%%% si despr2s s*a dacabarperdent tot aix#, seria una vida absurda i sense cap sentit, ales*ores+uina seria la gracia danar acuulant in!oraci i experi2ncies,%%% per+u2aga!es un gerro, aconsegueixes barre'ant olts ingredients i despr2s deolts ans !er un elixir incre;bleent ex+uisit, i acabes trencant-lo,%%% no

acuule tantes experi2ncies per transetre-les noes parcialent alsnostres !ills,%%% es obvi +ue *i *a un telo +ue separa les dues realitats, lavida i la ort, per# en part s per una siple +.esti de esures, per#*e dentendre +ue encara +ue el cos org"nic de la persona +ue ensestie *agu arxat, la seva ess2ncia, la seva ania o el seu "toiortal estara al nostre costat sepre +ue *i pense%

)o el +ue penso es +ue no es +.esti noes de si es creu o no en Deu,es +.esti de si es t la coprensi necess"ria per entendrel, +uan /ll

se va coen4ar a ostrar 'o vaig sentir olt rebuig a entendrel, a i*e va !er !alta sentir-*o poc a poc, i entendrel pro!undaent peradonar-e de +ue tot s noes una consci2ncia Qnica%

:i *a textos Budistes +ue diuen +ue +uan els on'os estan editant enbusca de la seva pr#pia ess2ncia, sadonen +ue el )o no existeix, 'o crec+ue segons co es iri s aix, 'a +ue la personalitat ve donada en granpart per el cos i en ess2ncia noes so una petita partcula pensant +uesallot'a en un cos, i tenint en conte +ue les !ores son una illusi 'a +ue

tot s co un nvol de partcules, es podria dir +ue noes so una gotaen un incre;ble Nar, vivi en un ar +ue *a dissenat un Hensador oConstructor i *a creat ssers co nosaltres als +ue els *i *a donat elgran do de la individualitat%

Si teni in!initat descales en la energia, per +ue no pensar +ue potexistir el pensaent o la intellig2ncia en totes les escales o en partsdelles, si els ele!ants, las persones i les !origues son intelligents en lesseves di!erents escales de ides i consciencies, per +ue no pensar +ue la

intellig2ncia pot disinuir olt s en la seva esura !ins arribar al"to, s co si no *i *agus )o, o co si +uan diguessis, )o o /ll, igual


42/55

+ue sestn el so al pronunciar-*o, sestengus tab la consciencia !insal in!init, ales*ores el )o no estaria en cap lloc concret, tot seria )o i u%

Her# si es busca el Creador el trobar"s a la teva ateixa consciencia, /lls +ui et dona els teus pensaents, tu noes reacciones a ells ab

ipulsos +ue es tradueixen en actituds i ovients del teu propi cos,ales*ores te nadones +ue en realitat no *i *a un )o co el +ue creietots, en realitat tot *o ou /ll, per tan no *i *a cap di!erencia entre 'o,tu o ells, tots so la ateixa consciencia en di!erents cossos, i cada uns noes el +ue observa des de dins del seu cos i reacciona als ipulsosexteriors de lentorn%

5&$r+uitecte s el +ue crea les construccions org"ni+ues, tot el +uepode observar, totes les coses de la creaci tenen la caracterstica de

tenir sietria irregular en la !ora de les coses, i repetici variable delteps o dit dun altre anera, a+uest oent peranent +ue tots vivii +ue no para de canviar, o sigui, %%% el present%

/l teps en +ue esta existint tot*o noes es a+uest precs instant enel +ue pode estar presents, i veure +ue el +ue esta passant davantnostre, dintre duna !ora de ser i estar +ue s constant i variable, en elpla org"nic, no existeix ni el passat ni el !utur, aix# noes *o podeentendre en la nostra ent, pel nostre cos existeix noes a+uest present

canviant, a+uest tipus de present, !a +ue les !ores +ue es construeixen,co les persones +ue neixen, per+u2 aix puguin crixer al llarg de latota la seva vida, !ins +ue arriba el oent en el +ue el aterial org"nicarriba al seu teps de caducitat i s el propi planeta erra, +ui ensreclaa, per+u2 s /ll +ui en gran part reorganit(a les seves pr#piespartcules, ens reclaa al cel, a lnivers o dit dun altre anera, es per+ue sens acaba el cicle de la nostre vida co a persona, en el +ue *ecoen4at a dins dun cos vuit de pensaents i experi2ncies i aix l*eanat oplint de records% Suposo +ue per aix# serveix viure en el cos

duna persona, per poder crixer co a individu, per +ue en el cel totseste 'unts i en la erra este separats, da+uesta anera pode teniruna experi2ncia de vida pr#pia%

Cada ob'ecte o persona ant la seva !ora per +ue *i *a unes &leis dela natura +ue *o estableixen aix, en a+uest present continu les !ores iels essers vius es trans!oren sense parar encara +ue no *o aprecieab la vista, s en a+uest 56ran Segon utable +ue t una continu;tato continu en lespai-teps on vivi tots% &a realitat en la +ue este

va creixent i la vida es !a illor gr"cies a la seva pr#pia destrucci, *edaprendre de totes les civilit(acions +ue *an sorgit i s*an en!onsat alllarg de la *istoria i +ue *an servit per arribar als nostres dies oderns


43/55

&a realitat de la consci2ncia no est" nos dins el teps da+uest Segoncontinu +ue s el Hresent, pots recorda el passat, plane'ar el !utur o nopensar en res, en la realitat de la consci2ncia no *i *a teps, un exepleseria co +uan penses en alguna cosa i les idees tarriben al cap dun

oent% /ncara +ue es pot pensar +ue les idees les teni dins delnostre cap, i s cert +ue les neurones guarden in!oraci per# tab *i*a un !lux de pensaents +ue va ordenant la Consciencia Qnica i s /llala +ue ens va passant un pensaent darrera laltre, so nosaltres els+ue *e daprendre a dirigir-los tenint educaci ental pr#pia% /ll ensa'uda a pensar i ourens, per# so nosaltres +ui decidi +ue !er a cadaoent, per +ue el +ue pense no noes va de dintre nostre a !ora, larespostes tab van de !ora a dins%

&a realitat de la Consci2ncia Qnica s di!erent a la nostre, /lla no sindividual, s global, les &leis del espai-teps no li a!ecten igual +ue anosaltres, cada punt de vista canvia la !ora de la realitat, la Consci2nciapot estar a tot arreu i al*ora no est" en lloc, pot estar en el Hresent, o endi!erents parts del teps al*ora% $ a+uesta Consci2ncia tapoc li a!ectenles &leis de estar i no estar, per +ue ni est", ni no est", no est" viva niorta, no s ni )o, ni u, o /lls, s ning i tot*o al*ora, encara +uetab pot no ser res%

&energia del Hensaent interactua ab lenergia 0rg"nica i una co-crealaltre per crear la realitat +ue coneixe, una ens dona cos i laltre "niaa tots els essers aniats e inaniats, o sigui,%%% a +ualsevol tipus !oraen general, encara +ue tab *i *an oltes altres coses +ue estan vivesi no tenen cap !ora en concret, son noes consciencies +ue estan en elpla ental, per# +ue igualent interactuen i organit(en el org"nic, *i *anolts tipus de consciencies al nostre voltant, !ins i tot tan grans co elsplanetes o les grans gal"xies, tots son consciencies a dintre de gransconsciencies, i s precisaent una da+uestes Consciencies, co n*i *a

oltes daltres, la +ue odela i crea les !ores !si+ues sobre la sevasuper!cie i els *i dona un ania i ovient a a+uestes !igures de !ang oorg"ni+ues a les +ue els *i posa una petita !racci de si ateix, un petit"to peranent, +ue s convertir" en cada un de nosaltres al llarg d

Documents

Buscant El Diamant de La Realitat