BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. TARDOR DEL 2012...La tardor del 2012 ha estat, a grans trets, normal o càlida a gairebé tot Catalunya. Només ha resultat Només ha resultat freda

1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. TARDOR DEL 2012 Data del document: 19 de desembre de 2012 La tardor del 2012 ha estat normal o càlida a pràcticament tot Catalunya, especialment al Prepirineu occidental, alguns sectors de Ponent, la Catalunya Central, la plana de Vic, el prelitoral Nord i Central i la major part del litoral. En canvi, la tardor ha resultat freda a part del Pirineu occidental i molt puntualment al sector sud-oest de la comarca del Segrià. Pel que fa a la precipitació, la tardor ha estat normal o plujosa a gairebé tot el Principat. Destaca la precipitació recollida al prelitoral Sud i a punts de Ponent, on s’ha superat àmpliament la mitjana climàtica. Només ha estat una tardor seca a diverses àrees de la meitat nord del país i al delta de l’Ebre. INTRODUCCIÓ Aquest informe té com a objectiu caracteritzar climàticament la tardor del 2012 i analitzar les dades de temperatura i precipitació enregistrades a les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la qual cobreix de manera homogènia gran part del territori català. En una segona part, s’analitza l’evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la tardor a partir de les dades de l’Observatori de l’Ebre1 i de l’Observatori Fabra,2 dos observatoris de Catalunya que disposen de sèries històriques amb dades que es remunten al començament del segle XX. La sèrie de l’Observatori de l’Ebre, ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), s’inicia el juliol de l’any 1905, i la de l’Observatori Fabra, ubicat a Barcelona (el Barcelonès), l’agost de l’any 1913. Finalment, es duu a terme una anàlisi de l’evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a la tardor mesurada a l’Estació Meteorològica de l’Estartit3 (el Baix Empordà), únic indret de Catalunya on s’han fet aquests tipus de mesuraments durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l’aigua des del 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres des del 1973). Aquests mesuraments es fan a una milla a llevant de les illes Medes. La informació del Butlletí s’estructura en tres apartats:

1. Balanç de la temperatura i la precipitació de la tardor del 2012 a tot Catalunya 1.1 Temperatura 1.2 Precipitació

2. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la tardor, segons dos observatoris 2.1 Observatori de l’Ebre

2.1.1 Temperatura 2.1.2 Precipitació

2.2 Observatori Fabra 2.2.1 Temperatura 2.2.2 Precipitació

3. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a la tardor a l’Estartit 1 http://www.obsebre.es/

2 http://www.fabra.cat

3 http://www.meteoestartit.cat/

2

Al llarg de tot l’informe, s’expressen la temperatura (T) en graus Celsius (°C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil·límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics4, s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total enregistrada respecte de la mitjana

climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica

molt sec < 30% molt càlid ≥ +3 °C sec normal plujós molt plujós

entre 30% i 90% entre 90% i 110% entre 110% i 190% > 190%

càlid normal fred molt fred

entre +3 °C i +0,5 °C entre +0,5 °C i -0,5 °C entre -0,5 °C i -3 °C ≤ -3 °C

En relació amb la temperatura mitjana d’un període, s’entén per anomalia la diferència entre aquest valor meteorològic i el valor mitjà climàtic4 corresponent. En relació amb la precipitació acumulada durant un període, s’entén per anomalia el percentatge d’aquest valor respecte del valor mitjà climàtic4 corresponent. En termes climatològics, s’entén que la tardor comprèn els mesos de setembre, octubre i novembre; l’hivern, els mesos de desembre, gener i febrer; la primavera, els mesos de març, abril i maig, i l’estiu, els mesos de juny, juliol i agost. En el cas de l’hivern, el desembre pertany a l’any anterior. L’SMC vol agrair a l’Observatori de l’Ebre, a l’Observatori Fabra i a l’Estació Meteorològica de l’Estartit la cessió de les dades i el suport facilitat tant en l’obtenció de les sèries de dades com en l’obtenció de la informació necessària per valorar la qualitat i l’homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents.

4 Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de:

Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J. M. (2008): Atlas climàtic de Catalunya. Període 1961-1990.

3

1. Balanç de la temperatura i la precipitació de la tardor del 2012 a tot Catalunya 1.1 Temperatura La tardor del 2012 ha estat, a grans trets, normal o càlida a gairebé tot Catalunya. Només ha resultat freda a part del Pirineu occidental i molt puntualment al sector sud-oest de la comarca del Segrià. Les àrees on l’estació ha estat càlida es concentren al Prepirineu occidental, a alguns sectors de Ponent, a la Catalunya Central, a la plana de Vic, al prelitoral Nord i Central i a la major part del litoral. Pel que fa a la resta del territori, la tardor es pot qualificar de normal. El balanç final de la tardor arreu del país ha estat molt determinat pels valors de temperatura enregistrats durant l’octubre i el novembre, ja que la distribució de les anomalies de temperatura d’aquests mesos és molt semblant a l’estacional. Si bé durant el setembre els valors de temperatura van ser similars a les mitjanes a bona part del territori, amb algunes excepcions càlides i fredes, els dos últims mesos de la tardor van presentar anomalies positives en la major part del país, sobretot a diversos punts de la Depressió Central, així com al litoral. Només a punts del Pirineu, l’octubre i el novembre van resultar freds. Aquest comportament tèrmic s’explica per les configuracions sinòptiques dominants d’aquests mesos, que han comportat fluxos principalment de Ponent i del sud-oest, i han impedit la baixada de la temperatura. En general, la temperatura nocturna s’ha mantingut en valors relativament elevats, i la boira que habitualment comença a aparèixer pel novembre a l’interior de Catalunya ha estat inhibida. Més del 85% de les estacions de la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) han enregistrat valors de temperatura mitjana estacional per sobre de la mitjana climàtica. La taula següent recull les estacions en què les anomalies han estat més destacades:

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C) Barcelona - el Raval el Barcelonès +1,8 Vic Osona +1,6 Tarragona - Complex Educatiu el Tarragonès +1,4 Vilassar de Mar el Maresme +1,4 el Canós la Segarra +1,3 Cervera la Segarra +1,3 Castellnou de Bages el Bages +1,3 Organyà l’Alt Urgell +1,2 Barcelona - Observatori Fabra el Barcelonès +1,2 Sant Pere de Ribes - PN del Garraf el Garraf +1,2

Taula 1: Anomalies positives més altes corresponents a la tardor del 2012

4

A continuació es mostren els valors de les anomalies negatives més importants enregistrades a les estacions de la XEMA, de -0,5 ºC o inferiors. S’aprecia que totes, excepte una, a la comarca del Segrià, corresponen a estacions de muntanya:

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C) Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà -0,9 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran -0,9 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà -0,7 Seròs - Depuradora el Segrià -0,6 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà -0,6 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès -0,5 PN dels Ports el Baix Ebre -0,5 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà -0,5

Taula 2: Anomalies negatives més baixes corresponents a la tardor del 2012 Episodis més destacats A continuació s’esmenten els episodis més importants que han tingut lloc durant la tardor del 2012. Tot i la situació dominant de valors de temperatura propers o superiors a les mitjanes climàtiques, també s’ha produït puntualment algun episodi de fred que fins i tot ha deixat rècords de temperatura mínima en algunes de les estacions de la XEMA. • Entre els dies 27 i 29 d’octubre es va produir una important entrada de vent del nord, després del

pas d’una pertorbació, que va comportar una baixada generalitzada i molt accentuada de la temperatura. A 850 hPa la temperatura era d’uns -4 ºC, mentre que la situació era reforçada per la presència d’una depressió freda en alçada amb una temperatura de -30 ºC al seu centre a 500 hPa. A conseqüència d’això, 72 de les 128 estacions de la XEMA que disposen de més de 10 anys de dades, van enregistrar la temperatura mínima més baixa de la seva sèrie en un mes d’octubre. Seleccionant les 14 EMA de més de 20 anys, 4 van superar aquest rècord. A més de la baixada de la temperatura, es van produir ratxes fortes de vent, neu a bona part del Pirineu i una notable alteració marítima.

• Entre el 25 i el 28 de novembre va tenir lloc un descens destacat de la temperatura, causat pel pas d’un front en superfície procedent d’altes latituds, acompanyat d’un solc en alçada. El flux del nord que acompanyava la pertorbació arrossegava una massa d’aire molt freda procedent del nord del continent europeu, i d’aquesta manera canviava la tendència càlida observada al llarg del mes de novembre fins a aquell moment. A més, la situació era reforçada per una depressió en alçada amb una temperatura de -32 ºC en el seu centre.

5

Figura 1 Mapes de temperatura mitjana de la tardor del 2012 i de la diferència d’aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s’hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals.

6

1.2 Precipitació

La tardor del 2012 ha estat globalment plujosa o normal a gairebé tot Catalunya. Només en alguns sectors de la meitat nord i al delta de l’Ebre es pot qualificar de seca. Pel que fa a les àrees plujoses, destaca el prelitoral Sud, així com bona part de les comarques de Ponent, on en alguns punts la precipitació acumulada ha estat més del 50% superior a la mitjana climàtica. Quant a les quantitats absolutes recollides, les precipitacions més abundants s’han enregistrat a l’alta muntanya, com és habitual, però també es troben valors similars, de més de 350 mm, en estacions del prelitoral Sud. Les quantitats de precipitació més escasses han estat per sobre de 120 mm, i corresponen a punts de les comarques de Ponent, així com al Pallars Jussà i a la Cerdanya. A nivell mensual, tant el setembre com el novembre van ser irregulars, amb unes àrees molt seques i altres de molt plujoses. L’octubre, en canvi, va ser plujós o molt plujós a tot Catalunya, a causa del pas de diversos fronts associats a pertorbacions atlàntiques. Des del novembre del 2011 que no es presentava un mes tan plujós en el conjunt del país. La taula següent mostra les dades de precipitació superiors a 350 mm enregistrades per les EMA gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) PN dels Ports el Baix Ebre 537,5 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 528,8 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 450,2 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 384,9 Ulldecona - els Valentins el Montsià 383,6 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 379,9 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 373,6 Horta de Sant Joan la Terra Alta 361,8 Cabanes l’Alt Empordà 352,4 Taula 3: Valors màxims de precipitació acumulada durant la tardor del 2012

A continuació es mostren els valors més baixos de precipitació acumulada, inferiors a 140 mm, enregistrats durant la tardor del 2012 a les EMA gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Mollerussa el Pla d'Urgell 128,6 la Pobla de Segur el Pallars Jussà 129,8 Tornabous l’Urgell 131,6 Golmés el Pla d'Urgell 136,0 Das la Cerdanya 138,0 Sant Martí de Riucorb l’Urgell 138,1

Taula 4: Valors mínims de precipitació acumulada durant la tardor del 2012

7

Episodis pluviomètrics més destacats • Entre els dies 12 i 13 de setembre, Catalunya va quedar afectada per un front associat a una àrea

de baixes pressions ubicada a la latitud de les illes Britàniques. Hi va haver tempestes importants al nord-est del Principat, acompanyades localment de calamarsa. Les quantitats recollides van ser localment molt abundants (més de 50 mm en 24 hores) i en algunes estacions de l’Empordà es va superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per intensitat de precipitació (20 mm en 30 minuts). Les quantitats de precipitació recollides en 30 minuts més destacades van ser: 30,2 mm a la Bisbal d’Empordà (el Baix Empordà), 29,3 mm a Castelló d’Empúries (l’Alt Empordà) i 28,1 mm a Sant Pere Pescador (l’Alt Empordà).

• Del 28 al 30 de setembre, una depressió va afectar el territori català, i va deixar-hi precipitacions generals, més importants a la meitat est, causat pels fluxos del sud-est i de l’est en superfície. La precipitació va ser moderada i sobretot persistent. El dia 29 de setembre va ser el dia més plujós en el conjunt de Catalunya des del 12 de març de 2011. La precipitació més abundant, per sobre de 90 mm, es va enregistrar al Vallès Oriental i a punts de la Selva. Les quantitats acumulades més destacades recollides a les estacions de la XEMA durant aquest episodi van ser: 97,9 mm a Parets del Vallès (el Vallès Oriental), 95,9 mm a Vilanova del Vallès (el Vallès Oriental), 84,8 mm a Sant Pau de Segúries (el Ripollès) i 84,8 mm a Tarragona - Complex Educatiu (el Tarragonès). Localment es van produir tempestes i xàfecs d’intensitat forta, i en alguns sectors del litoral i prelitoral es va superar el llindar d’SMP per intensitat de precipitació (20 mm en 30 minuts): 29,6 mm a l’EMA de Tarragona - Complex Educatiu (el Tarragonès), 21,2 mm a Vinyols i els Arcs (el Baix Camp) i 21,1 mm a Vilanova del Vallès (el Vallès Oriental).

• Entre els dies 10 i 13 d’octubre, un front associat a una baixa centrada a les illes Britàniques va

travessar Catalunya, i va deixar-hi precipitacions irregulars, especialment abundants al litoral de Tarragona. Les quantitats més abundants recollides per les estacions de la XEMA van ser: 100,8 mm al Vendrell (el Baix Penedès), 70,5 mm a Cunit (el Baix Penedès) i 66,6 mm a Torredembarra (el Tarragonès).

• Del dia 18 al 23 d’octubre, una nova pertorbació va afectar el Principat. Un solc marcat a les capes

mitjanes i altes de l’atmosfera provocava una advecció del sud que afectava tota l’Europa Occidental, i va acabar formant una baixa freda sobre el nord d’Àfrica, que es va desplaçar ràpidament cap al nord. Es van produir precipitacions generals i especialment abundants al Pirineu i punts del litoral i prelitoral. Les quantitats més abundants enregistrades a les estacions de la XEMA al llarg de l’episodi van ser: 202,8 mm a Espot (2.519 m) (el Pallars Sobirà), 199,9 mm a Horta de Sant Joan (la Terra Alta) i 184,6 mm al PN dels Ports (el Baix Ebre). Alguns dels xàfecs van ser d’intensitat forta i localment es va superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per intensitat de precipitació (20 mm en 30 minuts). La forta intensitat també va quedar reflectida en els registres màxims de precipitació en un minut, ja que van ser superiors als 3 mm en punts del litoral i prelitoral, especialment de l’Empordà i del Gironès durant la matinada del dia 21.

• Entre el 25 i el 28 d’octubre, el pas d’una borrasca en superfície, juntament amb un solc en alçada,

va produir precipitacions generals a Catalunya, que van acumular fins a 150 mm en alguns sectors del Baix Camp. El pas d’aquesta borrasca va comportar una entrada de vent del nord que arrossegava una massa d’aire molt freda, que va provocar nevades al Pirineu. Es van acumular 7 cm a l’EMA de Bonaigua (2.266 m), al Pallars Sobirà, i 3 cm a les EMA de Malniu (2.230 m), a la comarca de la Cerdanya, i del Lac Redon (2.247 m), a la Val d’Aran.

• Del 16 al 19 de novembre, un episodi de precipitacions va afectar tot el país, especialment el sud, on

es van acumular més de 100 mm en alguns sectors de les comarques del Baix Ebre i del Montsià, i

8

es va superar el llindar d’SMP per intensitat de precipitació (20 mm en 30 minuts). La causa va ser el pas d’una àrea de baixes pressions, amb el centre en superfície entre les Terres de l’Ebre i les Illes Balears, que enviava una massa d’aire relativament càlid i molt humit cap a Catalunya. Així, aquest flux del sud-oest afavoria la persistència de les precipitacions. Quant a les quantitats recollides, destaca especialment la precipitació enregistrada a l’EMA d’Ulldecona - els Valentins el dia 17, en què es van acumular 188,8 mm en 24 hores. Aquest és el rècord de l’estació, en funcionament des del novembre del 1990. A més, aquest dia es va enregistrar un màxim de 54,2 mm en 30 minuts.

• Del dia 25 al 28 de novembre, el pas d’un front en superfície procedent d’altes latituds, acompanyat

d’un solc en alçada, va produir l’últim episodi de precipitació de la tardor climàtica. Les pluges es van donar a bona part del país, tot i que van ser més importants al nord. A l’alta muntanya les precipitacions van ser en forma de neu; els gruixos de neu nova més destacats van ser: 40 cm a l’EMA de Bonaigua (2.266 m), al Pallars Sobirà, 37 cm a Boí (2.535 m), a l’Alta Ribagorça, i 36 cm a Espot (2.519 m), al Pallars Sobirà, i a Núria (1.971 m), al Ripollès. Fora de l’alta muntanya, la neu també va fer acte de presència; es van enregistrar 15 cm a l’EMA de Puig Sesolles (1.668 m), al Montseny (el Vallès Oriental), 6 cm al PN dels Ports (1.055 m), al Baix Ebre, i 4 cm a Viladrau (1.000 m), a la comarca d’Osona.

9

Figura 2 Mapes de precipitació acumulada durant la tardor del 2012 i del percentatge d’aquesta precipitació respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades d’estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No s’hi inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d’un episodi significatiu.

10

2. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la tardor a dos observatoris 2.1 Observatori de l’Ebre 2.1.1 Temperatura La tardor del 2012 cal qualificar-la de càlida. La temperatura mitjana ha estat superior a la temperatura mitjana dels dos períodes climàtics de referència:5

Temperatura mitjana estacional (°C) 2012 1961-1990 1971-2000

Tardor 18,8 17,9 18,0 Taula 5: Comparació de la temperatura mitjana de la tardor amb la mitjana climàtica de l’Observatori de l’Ebre

La diferència entre la temperatura mitjana de la tardor del 2012 i la dels períodes de referència de 1961-1990 i 1971-2000 ha estat de +0,9 °C i +0,8 °C, respectivament. D’aquesta manera, es manté la tendència positiva dels darrers 15 anys, només interrompuda pels anys 1999 i 2008. Tot seguit es mostra la taula amb els valors de temperatura mitjana mensual i les mitjanes climàtiques corresponents d’ambdós períodes de referència:

Temperatura mitjana mensual (°C) 2012 1961-1990 1971-2000

Setembre 23,9 22,5 22,6 Octubre 19,1 18,0 17,9 Novembre 13,6 13,2 13,4

Taula 6: Comparació de la temperatura mitjana mensual dels mesos de tardor amb les mitjanes climàtiques de l’Observatori de l’Ebre

Analitzant l’evolució de la temperatura mitjana per mes, s’observa que durant el mes de setembre les anomalies foren les més positives de la tardor, amb +1,4 ºC respecte de la mitjana climàtica de 1961-1990 i +1,3 ºC respecte de la de 1971-2000. Si durant el setembre la causa principal de les anomalies positives va ser el domini dels fluxos de ponent, a l’octubre es van mantenir vents càlids, en aquest cas de sud-oest, que van mantenir la tendència positiva de les anomalies: +1,1 ºC i +1,2 ºC de diferència amb el període de 1961-1990 i de 1971-2000 respectivament. Finalment, tot i que l’anomalia també es mantingué positiva durant el darrer mes de la tardor, aquesta va ser més suau: +0,4 ºC respecte de la mitjana climàtica de 1961-1990 i +0,2 ºC respecte de la de 1971-2000. A continuació es mostra el gràfic amb l’evolució de la temperatura mitjana de la tardor (figura 3) en què s’observa una tendència positiva estadísticament significativa amb un nivell de confiança del 95%, i el gràfic d’anomalia respecte de la temperatura mitjana climàtica (figura 4).

5 Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d’un indret es fa segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes predefinits que actualment s’usen per fer estudis són el de 1961-1990 i el de 1971-2000.

11

Figura 3 Evolució de la temperatura mitjana de la tardor a l’Observatori de l’Ebre (1905-2012) L’evolució de la temperatura mitjana de la tardor s’expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d’11 anys.

14

15

16

17

18

19

20

21

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (º

C)

Any

T mitjana de tardor - Observatori de l'Ebre

Temperatura mitjana tardor

Mitjana mòbil (11 anys)

Lineal (Temperatura mitjana tardor)

Línia de tendència

Figura 4 Anomalia de la temperatura mitjana de la tardor a l’Observatori de l’Ebre (1905-2012) L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de la tardor calculada segons el període de 1961-1990.

-3

-2

-1

0

1

2

3

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (º

C)

Any

Anomalia de la T mitjana de tardor - Observatori de l'Ebre

12

Quant a la temperatura màxima mitjana, durant aquesta tardor s’ha enregistrat un valor lleugerament superior a les dues mitjanes climàtiques de referència:

Temperatura màxima mitjana estacional (°C) 2012 1961-1990 1971-2000 Tardor 23,9 23,2 23,2 Taula 7: Comparació entre la temperatura màxima mitjana de la tardor i la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre

Els valors de temperatura màxima mitjana enregistrada durant els mesos de tardor han estat els següents:

Temperatura màxima mitjana mensual (°C) 2012 1961-1990 1971-2000

Setembre 29,7 28,3 28,3 Octubre 24,5 23,4 23,3 Novembre 17,4 17,9 18,1 Taula 8: Comparació entre els valors de temperatura màxima mitjana dels mesos de tardor i les mitjanes climàtiques a l’Observatori de l’Ebre

La dinàmica mensual mostra un contrast tèrmic entre els mesos de setembre i octubre, en què les anomalies foren positives i el novembre, en què van ser lleugerament negatives. Així, el setembre va presentar l’anomalia positiva més elevada de la tardor producte de la perseverança dels vents de component oest i sud-oest, en què va ser de +1,4 ºC respecte d’ambdós períodes de referència. De fet, la temperatura màxima absoluta de setembre va ser el sisè registre més elevat de tota la sèrie, només superat en aquest mil·lenni pel de 2009 i de 2006. Aquesta situació meteorològica es mantingué durant el mes d’octubre, en què les anomalies van assolir els +1,1 ºC i +1,2 ºC si les comparem amb les mitjanes climàtiques de 1961-1990 i de 1971-2000 respectivament. Contràriament, el novembre va presentar anomalies negatives, concretament -0,5 ºC respecte de la mitjana climàtica del 1961-1990 i -0,7 ºC respecte de la de 1971-2000. Aquesta darrera circumstància es pot explicar per l’abundant nuvolositat que va predominar durant el darrer mes de l’estació i que va impedir la pujada de les temperatures. La temperatura mínima mitjana de la tardor ha estat superior a les mitjanes climàtiques: +1,2 °C respecte del valor mitjà del període de 1961-1990 i +1,1 ºC respecte de la del període de 1971-2000.

Temperatura mínima mitjana estacional (°C) 2012 1961-1990 1971-2000 Tardor 13,8 12,6 12,7 Taula 9: Comparació entre la temperatura mínima mitjana de la tardor i la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre

Tot seguit es faciliten els valors de la temperatura mínima mitjana mensual:

Temperatura mínima mitjana mensual (°C) 2012 1961-1990 1971-2000

Setembre 18,0 16,8 16,8 Octubre 13,6 12,6 12,6 Novembre 9,8 8,5 8,7 Taula 10: Comparació entre els valors de la temperatura mínima mitjana dels mesos de tardor i les mitjanes climàtiques a l’Observatori de l’Ebre

13

En el cas de la temperatura mínima mitjana, tots els mesos van presentar anomalies positives. Durant el setembre esdevingué una anomalia positiva de +1,2 ºC comparada amb ambdues mitjanes de referència. L’octubre també es va mantenir una anomalia positiva de +1,0 ºC i, per últim, el novembre va reflectir unes anomalies de +1,3 ºC respecte del període de 1961-1990, i +1,1 ºC respecte del període de 1971-2000. Tal com ja s’ha comentat en les anteriors variables de temperatura analitzades, la tendència positiva de les anomalies dels mesos de setembre i octubre foren causades pel predomini dels fluxos de ponent o sud, mentre que la perseverança de la nuvolositat durant el darrer mes de la tardor va evitar la baixada de temperatures, i va fer que l’anomalia també fos positiva. El gràfic següent mostra l’evolució dels valors de la temperatura extrema de la tardor des del començament dels registres. Totes les variables menys la temperatura mínima absoluta presenten una tendència positiva estadísticament significativa amb un nivell de confiança del 95% (figura 5). Figura 5 Evolució de les temperatures extremes de la tardor a l’Observatori de l’Ebre (1905-2012) Els gràfics següents mostren l’evolució de la T màxima absoluta de la tardor (TXx) en traç marró, la T màxima mitjana (TXm) en traç vermell, la T mínima mitjana (TNm) en traç blau cel i la T mínima absoluta (TNn) en traç blau fosc. Les línies de tendència es mostren en traç discontinu.

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

40

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

T (º

C)

Any

Evolució de la temperatura de tardor - Observatori de l'Ebre

TXx

TXm

TNm

TNn


14

2.1.2 Precipitació La tardor del 2012 ha estat plujosa a l’Observatori de l’Ebre; la precipitació recollida ha estat superior als valors mitjans climàtics:

Precipitació estacional acumulada (mm) 2012 1961-1990 1971-2000 Tardor 296,1 222,7 198,1

Taula 11: Comparació entre els valors de precipitació de la tardor i els valors mitjans corresponents al mateix període a l’Observatori de l’Ebre

Comparada amb la precipitació mitjana dels dos períodes climàtics de referència, la precipitació acumulada durant la tardor ha estat:

· 73,4 mm superior a la mitjana climàtica del trentenni de referència de 1961-1990 (per tant, ha plogut un 133,0% respecte de la precipitació mitjana corresponent a aquest període).

· 98,0 mm superior a la mitjana climàtica del trentenni de referència de 1971-2000 (que representa un 149,5% de la precipitació mitjana climàtica del període abans esmentat).

La taula següent mostra la distribució mensual de la precipitació de la tardor:

Precipitació mensual acumulada (mm) 2012 1961-1990 1971-2000


Taula 12: Comparació entre els valors de precipitació acumulada dels mesos de tardor i les mitjanes corresponents a l’Observatori de l’Ebre

Analitzant les precipitacions acumulades per mesos, s’observa que el setembre va ser l’únic mes de la tardor amb dèficit pluviomètric; tan sols hi va caure aproximadament la meitat de precipitació del que és climàticament habitual. D’altra banda, l’octubre va ser plujós a causa del pas de diversos fronts d’origen atlàntic que suposà l’acumulació a l’observatori d’una quantitat que representa entre el 120% i 150% de la precipitació mitjana climàtica (depenent del període de referència). I, finalment, el mes de novembre va ser molt plujós, fins al punt de ser el novè mes de novembre més plujós de tota la sèrie i va representar al voltant d’un 250% respecte d’ambdues mitjanes de referència. Aquesta acumulació tan abundant s’explica per una situació meteorològica caracteritzada pel desplaçament cap al sud de la circulació zonal en alçada (vents de l’oest), fet que va provocar que diverses pertorbacions, normalment desenganxades del corrent general, afectessin el país. Una menció especial mereix l’episodi entre els dies 16 i 19 de novembre, en què una baixa situada entre les Terres de l’Ebre i les Illes Balears va deixar quantitats rècord, sobretot en zones de les comarques del Baix Ebre i Montsià, entre les quals hi ha els 118 mm al mateix Observatori el dia 17 de novembre. A les figures 6 i 7 s’hi observa l’evolució en forma de totals i de percentatge de la precipitació de la tardor. No s’hi observa cap tendència estadísticament significativa.

15

Figura 6 Evolució de la precipitació de la tardor a l’Observatori de l’Ebre (1905-2012) L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades corresponents a la tardor del 1939; per això, la gràfica queda interrompuda durant la tardor del 1939.

0

100

200

300

400

500

600

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

PPT

(mm

)

Any

Evolució de la precipitació de tardor - Observatori de l'Ebre

Figura 7 Percentatge de la precipitació de la tardor respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre (1905-2012) Els valors s’expressen respecte de la mitjana climàtica de la tardor dels anys 1961-1990. Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, tardors més plujoses, mentre que les barres de color carabassa indiquen tardors més seques. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys de període. L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades corresponents a la tardor del 1939; per això, la gràfica queda interrompuda durant la tardor d’aquell any.

-100

-50

0

50

100

150

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

% P

PT

Any

% Precipitació de tardor respecte de lamitjana climàtica 1961-1990 - Observatori de l'Ebre

16

2.2 Observatori Fabra 2.2.1 Temperatura La temperatura mitjana de la tardor del 2012 a l’Observatori Fabra ha estat superior a la temperatura mitjana dels dos períodes climàtics de referència.

Temperatura mitjana estacional (°C) 2012 1961-1990 1971-2000 Tardor 17,1 15,9 15,9 Taula 13: Comparació entre la temperatura mitjana de la tardor i la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

L’anomalia ha estat de +1,2 ºC si es compara amb els dos períodes de referència de 1961-1990 i 1971-2000.

A continuació es mostra la taula amb els valors mensuals de temperatura mitjana de la tardor del 2012:

Temperatura mitjana mensual (°C) 2012 1961-1990 1971-2000

Setembre 21,4 20,2 20,2 Octubre 17,3 16,3 16,1 Novembre 12,6 11,3 11,4 Taula 14: Comparació entre la temperatura mitjana mensual dels mesos de tardor i les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

Fent una llambregada a les mitjanes mensuals, s’observa que en tots tres mesos la temperatura mitjana va ser superior als dos períodes climàtics de referència. Concretament, el setembre va reflectir una anomalia de +1,2 ºC respecte d’ambdues mitjanes climàtiques; durant l’octubre l’anomalia es va mantenir amb valors similars al mes anterior, +1,0 ºC i +1,2 ºC respecte de la de 1961-1990 i de 1971-2000 respectivament i, finalment, les anomalies de novembre continuaren en la mateixa línia, amb +1,3 ºC respecte de la mitjana de 1961-1990 i +1,2 ºC respecte de la 1971-2000.

Tot seguit es mostren els gràfics que contenen l’evolució de la temperatura mitjana de la tardor i l’anomalia respecte de la mitjana climàtica (figures 8 i 9). S’hi observa una tendència positiva estadísticament significativa, amb un nivell de confiança del 95%.

17

Figura 8 Evolució de la temperatura mitjana de la tardor a l’Observatori Fabra (1914-2012) L’evolució de la temperatura mitjana de la tardor s’expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell, es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d’11 anys.

12

13

14

15

16

17

18

19

20

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (º

C)

Any

T mitjana de tardor - Observatori Fabra

Temperatura mitjana tardor

Mitjana mòbil (11 anys)


Figura 9 Anomalia de la temperatura mitjana de la tardor a l’Observatori Fabra (1914-2012) L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de la tardor calculada segons el període 1961-1990.

-3

-2

-1

0

1

2

3

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (º

C)

Any

Anomalia de la T mitjana de tardor - Observatori Fabra

18

La temperatura màxima mitjana de la tardor ha estat superior als valors mitjans climàtics, amb anomalies de +1,1 °C i +1,2 °C respecte de les mitjanes dels dos períodes de referència:

Temperatura màxima mitjana estacional (°C) 2012 1961-1990 1971-2000 Tardor 20,6 19,5 19,4 Taula 15: Comparació entre la temperatura màxima mitjana de la tardor i la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

Tot seguit es presenten les dades de temperatura màxima mitjana detallada per mesos:

Temperatura màxima mitjana mensual (°C) 2012 1961-1990 1971-2000

Setembre 25,6 24,2 24,2 Octubre 20,7 19,9 19,6 Novembre 15,5 14,4 14,4 Taula 16: Comparació entre els valors de la temperatura màxima mitjana dels mesos de tardor i les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

Seguint l’evolució de la variable per mesos, s’observa que el setembre va ser el mes que presentà una anomalia positiva més elevada, +1,4 ºC respecte d’ambdues mitjanes climàtiques fruit del predomini de fluxos de l’oest i del sud-oest. Pel que fa a l’octubre, les anomalies foren més suaus, d’un +0,8 ºC si la comparem amb la mitjana del període de 1961-1990 i d’un +1,1 ºC respecte de la del període de 1971-2000. Per últim i mantenint la tendència positiva de la tardor, el novembre també presentà anomalies positives, concretament +1,1 ºC respecte d’ambdues mitjanes climàtiques.

La temperatura mínima mitjana de la tardor també ha estat superior a les mitjanes climàtiques, amb una anomalia de +1,3 ºC.

Temperatura mínima mitjana estacional (°C) 2012 1961-1990 1971-2000 Tardor 13,6 12,3 12,3 Taula 17: Comparació entre la temperatura mínima mitjana de la tardor i la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

Els valors mensuals de la temperatura mínima mitjana han estat els següents:

Temperatura mínima mitjana mensual (°C) 2012 1961-1990 1971-2000

Setembre 17,1 16,2 16,2 Octubre 13,8 12,6 12,5 Novembre 9,8 8,2 8,3 Taula 18: Comparació entre els valors de la temperatura mínima mitjana dels mesos de tardor i les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

El desglossament mensual de la temperatura mínima mitjana mostra una tendència molt similar a les altres variables de temperatura anteriorment analitzades, és a dir, tots els mesos van presentar anomalies positives, especialment el novembre, quan persistiren els vents del sud i, sobretot, del sud-est, que inhibiren la baixada de temperatures. Quantitativament, l’anomalia de setembre va ser de +0,9 ºC respecte d’ambdues mitjanes climàtiques de referència; l’octubre presentà anomalies de +1,2 ºC en comparació amb la mitjana de 1961-1990 i +1,3 ºC

19

respecte de la de 1971-2000 i, finalment, el novembre, amb +1,6 ºC i +1,5 ºC de diferència respecte de la de 1961-1990 i de 1971-2000, respectivament. El gràfic següent mostra l’evolució de la temperatura de tardor a l’Observatori Fabra. S’hi detecta una tendència positiva amb un nivell de confiança del 95% en les dades de la temperatura màxima absoluta, temperatura màxima mitjana i temperatura mínima mitjana. Figura 10 Evolució de les temperatures extremes de la tardor a l’Observatori Fabra (1914-2012) Els gràfics següents mostren l’evolució de la T màxima absoluta de l’estiu (TXx) en traç marró, la T màxima mitjana (TXm) en traç vermell, la T mínima mitjana (TNm) s’expressa en traç blau cel i la T mínima absoluta (TNn) en traç blau fosc.

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

40

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

T (

ºC)

Any

Evolució de la temperatura de tardor - Observatori Fabra

Txx

Txm

Tnm

Tnn


20

2.2.2 Precipitació La pluviometria de la tardor del 2012 a l’Observatori Fabra ha estat superior a les mitjanes climàtiques d’ambdós períodes de referència, i per tant ha estat plujosa:

Precipitació estacional acumulada (mm) 2012 1961-1990 1971-2000 Tardor 266,3 226,0 222,0

Taula 19: Comparació entre els valors de precipitació de la tardor i els valors mitjans corresponents al mateix període a l’Observatori Fabra

La precipitació total recollida durant la tardor ha estat de 266,3 mm:

• 40,3 mm superior a la mitjana climàtica del trentenni de referència de 1961-1990 (per tant, ha plogut un 117,8% respecte de la precipitació mitjana corresponent al període de 1961-1990).

• 44,3 mm superior a la mitjana climàtica del trentenni de referència de 1971-2000 (que representa un 120,0% de la precipitació mitjana climàtica de 1971-2000).

A continuació es mostren els valors de precipitació mensual:

Precipitació mensual acumulada (mm) 2012 1961-1990 1971-2000


Taula 20: Comparació entre els valors acumulats de precipitació dels mesos de tardor i les mitjanes corresponents a l’Observatori Fabra

L’estació començà amb un mes de setembre plujós fruit de diverses pertorbacions atlàntiques que van afavorir l’aparició de diversos episodis, tot i que la major part de la quantitat mensual es recollí principalment en el darrer episodi del mes, entre els dies 28 i 30, provocat per una baixa situada a la mediterrània. La precipitació acumulada d’aquest mes va representar el 128,8% i el 107,1% de les mitjanes climàtiques de 1961-1990 i de 1971-2000 respectivament. Durant el mes següent van continuar proliferant fronts d’origen atlàntic, que van generar força episodis i van provocar una acumulació pluviomètrica encara més elevada que el mes de setembre, i fins i tot van arribar a representar un 181,4% respecte de la mitjana climàtica de 1971-2000. Contràriament, el novembre va ser sec i només es va enregistrar aproximadament la meitat del que és climàticament normal. A continuació es mostren els gràfics que contenen l’evolució de la precipitació durant la tardor i del percentatge d’aquesta respecte de les mitjanes climàtiques. No s’hi observa cap tendència estadísticament significativa (figures 11 i 12).

21

Figura 11 Evolució de la precipitació de la tardor a l’Observatori Fabra (1914-2012)

0

100

200

300

400

500

600

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

PP

T (m

m)

Any

Evolució de la precipitació de tardorObservatori Fabra

Figura 12 Percentatge de la precipitació de la tardor respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra (1914-2012) Els valors s’expressen respecte de la mitjana climàtica de la tardor dels anys 1961-1990. Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, tardors més plujoses, mentre que les barres de color carabassa indiquen tardors més seques. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys del període.

-100

-50

0

50

100

150

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

% P

PT

Any

% Precipitació de tardor respecte de lamitjana climàtica 1961-1990 - Observatori Fabra

22

3. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar durant la tardor a l’Estartit L’evolució dels valors de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit (latitud 42° 03’; longitud 3° 15’ 15’’) durant la tardor del 2012 a diferents fondàries ha estat la següent:

Tardor del 2012 SetembreT (°C)

Octubre T (°C)

NovembreT (°C)

T mitjana de la tardor (°C)

En superfície 20,3 18,9 16,1 18,4 20 m de fondària 19,7 18,6 16,1 18,1 50 m de fondària 17,4 17,7 16,0 17,0 80 m de fondària 13,9 14,8 15,8 14,8 Taula 21: Temperatura mitjana de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries durant la tardor del 2012

No es disposa de les dades necessàries per calcular la temperatura mitjana climàtica a les diferents fondàries, segons els períodes estàndards definits per l’Organització Meteorològica Mundial, però si es calculen els valors mitjans prenent tota la sèrie disponible, s’obté la taula següent:

Tardor, mitjana del 1974-2012

SetembreT (°C)

OctubreT (°C)

NovembreT (°C)

T mitjana de la tardor (°C)

En superfície 21,2 18,6 16,3 18,7 20 m de fondària 20,2 18,3 16,4 18,3 50 m de fondària 16,2 17,2 16,2 16,5 80 m de fondària 13,9 15,1 15,6 14,9 Taula 22: Temperatura mitjana climàtica de la tardor de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries

A continuació es mostren les anomalies de la temperatura del mar d’aquest tardor respecte de les mitjanes anteriors per a les diferents fondàries:

Anomalies de la tardor 2012

SetembreT (°C)

OctubreT (°C)

NovembreT (°C)

Tardor del 2012 (°C)

En superfície -0,9 +0,3 -0,2 -0,3 20 m de fondària -0,5 +0,3 -0,3 -0,1 50 m de fondària +1,2 +0,5 -0,2 +0,5 80 m de fondària 0,0 -0,3 +0,2 0,0 Taula 23: Anomalies tèrmiques de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries durant els mesos de tardor

A nivell estacional, la temperatura mitjana de l’aigua a les diferents fondàries ha estat propera a les seves respectives mitjanes de la sèrie, tot i que a 50 m de fondària ha estat 0,5 ºC superior i en superfície 0,3 ºC per sota. Analitzant l’evolució per mesos i profunditat, la irregularitat en les anomalies ha estat la nota dominant d’aquesta tardor. El setembre va presentar els contrastos més marcats: en superfície i a 20 m l’anomalia va ser clarament negativa (-0,9 ºC i -0,5 ºC respectivament), mentre que a 50 m es capgirà, i passà a ser de +1,2 ºC i, finalment, a 80 m, la temperatura s’igualà amb la seva mitjana de referència. En canvi, durant l’octubre, la tendència va ser lleugerament positiva a totes les profunditats menys a 80 m i, contràriament, el mes de novembre la tendència va ser inversa, és a dir, l’anomalia va ser lleugerament positiva a tots els nivells menys a 80 m. Tot seguit es mostra l’evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant la tardor (figura 13), la qual presenta una tendència positiva amb un nivell de significació del 95% a totes les fondàries.

23

Figura 13 Evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant la tardor El primer gràfic indica el valor mitjà de la temperatura de la tardor a cada fondària amb una recta de traç continu i les línies de tendència de l’evolució de la temperatura als diferents nivells amb traç discontinu. Els altres gràfics il·lustren les anomalies tèrmiques de l’aigua del mar a diferents fondàries respecte de la mitjana de tota la sèrie.

10

12

14

16

18

20

22

1973

1975

1977

1979

1981

1983

1985

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

T (º

C)

Any

Evolució T mar a l'Estartitdurant la tardor (ºC)

T superfície

T 20 m

T 50 m

T 80 m


-2.5

-2.0

-1.5

-1.0

-0.5

0.0

0.5

1.0

1.5

2.0

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

T (ºC

)

Any

Anomalia de la T mitjana de la tardor Aigua del mar (superfície) - l'Estartit

-2.5

-2.0

-1.5

-1.0

-0.5

0.0

0.5

1.0

1.5

2.0

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

T (

ºC)

Any

Anomalia de la T mitjana de la tardor Aigua del mar (Fondària: 20 m) - l'Estartit

-2.5

-2.0

-1.5

-1.0

-0.5

0.0

0.5

1.0

1.5

2.0

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1966

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

T (º

C)

Any


-2.5

-2.0

-1.5

-1.0

-0.5

0.0

0.5

1.0

1.5

2.0

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1966

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

T (

ºC)

Any


Documents

BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. TARDOR DEL 2012...La tardor del 2012 ha estat, a grans trets, normal o càlida a gairebé tot Catalunya. Només ha resultat Només ha resultat freda