Embed Size (px)
Citation preview
1
BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. TARDOR DEL 2017 Data del document: 15 de gener de 2018
La tardor de 2017 ha estat termomètricament normal a la major part del país, i càlida a
amplis sectors del litoral i prelitoral Sud i Central, Pirineu i Prepirineu Oriental
Pluviomètricament, ha estat seca a bona part de Catalunya, i molt seca a l’extrem sud, nord de l’Alt Empordà i punts de ponent, i de les més seques de les darreres dècades en alguns
punts
La irradiació solar global de la tardor ha estat superior a la mitjana a gran part del territori
Pel que fa al vent, ha estat una tardor amb tres episodis, un a l’octubre i dos al novembre,
mentre que al setembre no se n'ha produït cap
Mapes d’anomalia de temperatura, precipitació i irradiació solar global de la tardor 2017
2
ÍNDEX
1. Introducció: objectiu i metodologia ............................................................................................................... 3
2. Balanç de la temperatura de la tardor 2017 a tot Catalunya .......................................................................... 6
2.1. Temperatura de la tardor 2017 en el context històric ................................................................................... 9
2.1.1. Anàlisi de tardors precedents de caràcter càlid i fred a les sèries de la XEMA de més de 20 anys ........... 9
3. Balanç de la precipitació de la tardor del 2017 a tot Catalunya.....................................................................10
3.1. Precipitació de la tardor 2017 a la XEMA en el context històric.................................................................. 13
3.1.1. Anàlisi de tardors precedents de caràcter sec a les sèries de la XEMA de més de 20 anys ..................... 13
4. Evolució del mantell nival al Pirineu i Prepirineu durant la tardor del 2017 ..................................................14
5. Dies de tempesta de la tardor 2017 segons la XDDE .....................................................................................16
6. Principals episodis de vent fort de la tardor del 2017 ...................................................................................17
7. Balanç de la irradiació solar global durant la tardor 2017 .............................................................................18
8. Episodis meteorològics de la tardor 2017 .....................................................................................................19
9. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la tardor als dos observatoris amb les sèries climàtiques més antigues de Catalunya ................................................................................................................22
9.1. Temperatura de la tardor 2017 als observatoris de l’Ebre i Fabra .............................................................. 22
9.2. Precipitació de la tardor 2017 als observatoris de l’Ebre i Fabra ................................................................ 28
10. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar durant la tardor a l’Estartit ................................33
11. ANNEX ......................................................................................................................................................35
3
1. Introducció: objectiu i metodologia
Aquest informe té com a objectiu principal caracteritzar climàticament la tardor 2017, així com presentar
un resum dels aspectes meteorològics que han estat més destacats i analitzar si ha presentat algun tret
d’excepcionalitat dins un context històric de llarg recorregut.
En relació amb les dades utilitzades:
En els apartats 2, 3, 4 i 7 es presenta la caracterització climàtica de la tardor 2017 per a les
variables temperatura, precipitació, gruix de neu i irradiació solar global, respectivament, i a l’apartat 6 es dóna un resum dels episodis de vent fort. Aquests apartats es realitzen bàsicament
amb l’anàlisi de les dades enregistrades a les estacions integrades a la XEMA, Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques. En el cas de la variable precipitació s’usen també les dades registrades a
la XOM, Xarxa d’Observadors Meteorològics. Ambdues xarxes cobreixen de manera prou homogènia gran
part del territori. La XEMA, la XOM i la XDDE són xarxes gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC).
A l’apartat 5 es presenta la caracterització climàtica de la tardor pel que fa a dies de tempesta.
En aquest cas les dades provenen de la XDDE, Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques atmosfèriques de l’SMC.
En l’apartat 8 es detallen en ordre cronològic, tots els episodis meteorològics que s’han identificat durant la tardor, presentant-ne una descripció molt sintetitzada, acompanyada de vegades d’una imatge
gràfica de Catalunya que ajudi a valorar de manera ràpida la repercussió geogràfica de l’episodi sobre el conjunt del territori (només per a la precipitació, el gruix de neu acumulat o els llamps caiguts,...). Es
pot ampliar la informació descriptiva de qualsevol episodi meteorològic amb la consulta específica del
Butlletí Climàtic Mensual corresponent.
A l’apartat 9 s’analitza l’evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la tardor a partir de les dades de l’Observatori de l’Ebre1 i de l’Observatori Fabra2, dos observatoris de Catalunya que disposen de
sèries històriques amb dades que es remunten al començament del segle XX. La sèrie de l’Observatori de l’Ebre, ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), s’inicia el gener de l’any 1905, i la de l’Observatori Fabra, ubicat
a Barcelona (el Barcelonès), l’agost de l’any 1913.
A l’apartat 10 es duu a terme una anàlisi de l’evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar
mesurada a l’Estació Meteorològica de l’Estartit3 (el Baix Empordà), únic indret de Catalunya on s’han fet aquests tipus de mesuraments durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l’aigua des
del 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres des del 1973). Aquests mesuraments es realitzen
a una milla a llevant de les illes Medes.
En relació amb el càlcul dels valors estacionals:
Per a calcular les mitjanes estacionals de la temperatura cal disposar de tots els valors mensuals de tots els tres mesos, els quals no es calculen si no es disposa d’un mínim del 80% de totes les dades del mes
que corresponen. En el cas de la variable precipitació cal disposar també del valor de cadascun dels tres
L’SMC vol agrair a l’Observatori de l’Ebre, a l’Observatori Fabra i a l’Estació Meteorològica de l’Estartit la cessió de les dades i el suport facilitat tant en l’obtenció de les sèries de dades com en l’obtenció de la informació necessària per valorar la qualitat i
l’homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents. 1 http://www.obsebre.es/ 2 http://www.fabra.cat 3 http://www.meteoestartit.cat/
4
mesos, i no es consideren aquells valors estacionals corresponents a les estacions de la XOM que van
enregistrar precipitació significativa durant les primeres set hores del primer dia del període, o durant les
últimes set hores de l’últim dia pluviomètric, ja que aquestes estacions registren la precipitació d’acord amb el dia pluviomètric (de 07 a 07 h TU), mentre que les estacions de la XEMA la registren d’acord amb
el dia civil (de 00 h a 24 h TU). Per a cadascuna d’aquestes variables es mostren taules de dades i mapes de Catalunya realitzats amb el
valor mitjà o acumulat, segons correspongui a la variable concreta i al període d’estudi, i també els corresponents al valor de l’anomalia calculada en relació a un període de referència climàtic.
En relació amb el càlcul dels valors d’anomalia:
Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d’un indret es fa segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els
períodes definits que actualment s’usen per fer estudis són el 1961-1990, 1971-2000 i 1981-2010. Per al
càlcul dels valors d’anomalia, en el cas de la temperatura i la precipitació el trentenni de referència que s’utilitza és el període 1961-1990. Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de Martín-
Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990.
En el càlcul de l’anomalia d’irradiació solar, i atenent a la disponibilitat de dades de la XEMA, es treballa amb un període de referència de només 10 anys, 2007-2016.
En el cas de les sèries centenàries de l’Observatori de l’Ebre i Observatori Fabra, en general, si no s’explicita una altra cosa, sempre s’usa el trentenni de referència 1961-1990 quan en el text s’indiquen
els valors d’anomalia. Ara bé, per a aquests observatoris els valors d’anomalia, que es presenten en forma de taula, estan calculats per a tres trentennis diferents de referència: 1961-1990, i també 1971-
2000 i 1981-2010. En els gràfics en canvi sempre es presenta amb relació al trentenni 1961-1990. Cal fer
esment que les sèries dels observatoris de l’Ebre i Fabra, s’actualitzen anualment d’acord amb els resultats de les anàlisis d’homogeneïtat que es detallen en el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics
(BAIC).
S’entén per anomalia d’una determinada variable (temperatura mitjana, temperatura mitjana màxima, precipitació,...) la diferència resultant entre el seu valor i el que li correspon a la seva normal climàtica o
mitjana climàtica calculada per a un cert període de referència. Ara bé, en el cas de la precipitació,
l’anàlisi de les dades es realitza majoritàriament en termes del percentatge que suposa el valor de precipitació acumulada en relació amb el corresponent valor de la mitjana climàtica d’un període de
referència.
En relació amb la representació dels mapes de Catalunya:
La interpolació espacial que s’utilitza és:
Per a la temperatura, el mètode de krigatge (kriging), tenint en compte com a variables independents
les que millor funcionen d’entre l’altitud, la distància al mar i la latitud (no sempre s’utilitzen totes)
Per a la precipitació, el mètode de krigatge (kriging), ponderat per a zones amb més alta correlació
Per als mapes d’anomalia, el mètode de krigatge (kriging)
En relació amb els diferents episodis meteorològics identificats de diferents variables:
Es detallen els episodis que s’han identificat durant la primavera 2017, presentant-ne una descripció molt sintetitzada, acompanyada de vegades d’una imatge gràfica de Catalunya que ajudi a valorar de manera
ràpida la repercussió geogràfica de l’episodi sobre el conjunt del territori (només per a la precipitació, el
5
gruix de neu acumulat o els llamps caiguts,...). Es pot ampliar la informació descriptiva de qualsevol
episodi meteorològic amb la consulta específica del Butlletí Climàtic Mensual corresponent.
En relació amb les abreviatures i la nomenclatura tècnica:
Es presenta, al final de l’informe a mode d’Annex un recull de les abreviatures i de la nomenclatura.
6
2. Balanç de la temperatura de la tardor 2017 a tot Catalunya
La tardor 2017 ha estat termomètricament normal a un 74% de la superfície de Catalunya. En aquests
sectors, la temperatura mitjana de la tardor ha presentat valors molts semblants als valors climàtics de referència.
Tot i això, es pot qualificar de càlida a amplis sectors del litoral i prelitoral Sud i Central, Osona, al
Montsec, àrea del Montseny i alguns punts del Pirineu i Prepirineu oriental, el què suposa a un 22% del
territori. En canvi, ha estat lleugerament freda a alguns sectors de les comarques de Ponent i oest del país, com el Segrià, la Noguera, el Pla d’Urgell, l’Urgell, a punts del Pirineu occidental, a la serra de
Prades i també al Solsonès i el Berguedà.
La figura 1 mostra els mapes de temperatura mitjana de la tardor 2017 (mapa esquerre) i de la
diferència d’aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica (mapa dret).
La figura 2 mostra els mapes d’anomalia de la temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica dels mesos de setembre, octubre i novembre.
El balanç de temperatura de la tardor ha estat el resultat de tres mesos en què la temperatura s’ha
comportat de forma ben diversa. El setembre va resultar fred arreu del país, especialment a les parts
més elevades del Pirineu occidental. Va ser el setembre més fred des del 2015. Aquestes anomalies negatives de la temperatura van ser causades per la retirada de la massa tropical com a conseqüència
del flux del nord que va afavorir l’entrada de masses d’aire més fresques procedents d’altes latituds.
L’octubre, per contra, va resultar càlid a bona part del país, i molt càlid a les parts més elevades del
territori, a Osona i a punts de l’altiplà Central, com a conseqüència de la persistència anticiclònica. Aquesta va inhibir les masses d’aire fred procedent d’altes latituds, provocant que la temperatura
estigués per sobre dels valors normals.
Al novembre, tot i la presència bona part dels dies d’una situació anticiclònica, el flux del primer i quart quadrant va afavorir que la temperatura es mantingués a ratlla, resultant un mes termomètricament més
contrastat; en el conjunt de Catalunya va ser normal o fred, però a punts de la serralada Prelitoral, delta
de l’Ebre, altiplà Central, Prepirineu, les Alberes i a la conurbació de Barcelona, va resultar càlid.
En l’anàlisi de l’anomalia de temperatura a les estacions de la XEMA, cal notar que aquesta no ha
estat molt destacada a cap estació, ni en els valors positius ni en els negatius.
A l’extrem més càlid es troben els valors d’anomalia positiva registrats en algunes estacions del Barcelonès,
però amb valors molt moderats, de fins a +1,4 °C al propi centre de la ciutat de Barcelona. L’estació també s’ha de considerar lleugerament càlida en alguns punts del Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre, Alt Camp,
Pallars Jussà i Baix Llobregat.
Les anomalies negatives més baixes, inferiors a -0,5 °C s’han donat a punts del Segrià, Solsonès, Pallars
Sobirà, Baix Camp, Pla d’Urgell, Noguera, Urgell, Val d’Aran o Berguedà.
La taula següent recull les estacions on els valors d’anomalia positiva han estat més alts, iguals o superiors a +1,0 °C:
7
Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C)
Barcelona - el Raval Barcelonès +1,4 Aldover Baix Ebre +1,3
Barcelona - Zona Universitària Barcelonès +1,2 Mas de Barberans Montsià +1,2
Montsec d'Ares (1.572 m) Pallars Jussà +1,1 Vila-rodona Alt Camp +1,1
Barcelona - Observatori Fabra Barcelonès +1,1
PN del Garraf - el Rascler Baix Llobregat +1,0 Tivissa Ribera d'Ebre +1,0
Taula 1: Valors d’anomalia positiva més alts corresponents a la tardor del 2017 A la taula següent es recullen les estacions on els valors d’anomalia negativa han estat els més baixos,
per sota de -0,5 °C:
Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C)
Seròs Segrià -0,8
Guixers - Valls Solsonès -0,8 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà -0,8
Prades Baix Camp -0,8
Mollerussa Pla d'Urgell -0,7 els Alamús Segrià -0,7
Baldomar Noguera -0,7 Vallfogona de Balaguer Noguera -0,7
el Poal Pla d'Urgell -0,7
Tornabous Urgell -0,7 Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran -0,6
Guardiola de Berguedà Berguedà -0,6 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà -0,6
Taula 2: Valors d’anomalia negativa més baixos corresponents a la tardor del 2017
8
Figura 1 - Mapes de la temperatura mitjana i de l’anomalia respecte de la mitjana climàtica
1961-1990 de la tardor 2017
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s’hi inclouen els valors de
temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals.
Figura 2
Figura 2 - Mapes de l’anomalia de temperatura mitjana dels mesos de la tardor 2017
(setembre, octubre i novembre) respecte de la mitjana climàtica 1961-1990
9
2.1.Temperatura de la tardor 2017 en el context històric
2.1.1. Anàlisi de tardors precedents de caràcter càlid i fred a les sèries
de la XEMA de més de 20 anys
Per a obtenir la perspectiva de quant càlida o freda ha estat la tardor del 2017 en referència amb la sèrie
històrica, s’analitzen els valors d’aquelles sèries de la XEMA que disposen de 20 anys o més de dades estacionals completes de la tardor (50 EMA). Es constata que la tardor ha estat molt contrastada. Mentre
a 35 EMA de les 50 ha estat entre les 10 tardors més fredes, a 6 EMA de les 50 ha estat entre les 10 més càlides.
La següent figura mostra on s’ubiquen aquestes 50 EMA i queden assenyalades segons la posició que ocupa la tardor 2017 en el rànquing d’anys freds o càlids per als diferents casos possibles: 1r, 2n, 3r, o 4t
més càlid, entre el 5è i 10è més càlids, i entre l’11è i 20è més càlids de la sèrie. El número interior al cercle indica el nombre d’anys complets disponibles de la sèrie de l’EMA.
10
3. Balanç de la precipitació de la tardor del 2017 a tot Catalunya
La tardor 2017 ha estat seca a gairebé tot el territori, amb valors clarament per sota de la mitjana
climàtica. Fins i tot es pot qualificar de molt seca (precipitació inferior al 30% respecte dels valors mitjans
climàtics) als extrems sud i nord-est del país, i de forma més local a punts de les comarques de ponent. Els valors més baixos de precipitació, propers als 50 mm, els trobem a les comarques del Montsià, Segrià,
i alguns punts de la Ribera d’Ebre i Baix Ebre, així com a l’extrem nord de l’Alt Empordà.
Respecte dels anys anteriors, la tardor de 2017 ha resultat a molts punts del país d’entre les més seques
de les darreres dècades, i semblant a la tardor del 2009.
La figura 3 il·lustra la distribució dels totals de precipitació de la tardor del 2017 (mapa esquerre) i la distribució geogràfica dels percentatges de precipitació respecte a la mitjana climàtica (mapa dret).
La figura 4 il·lustra la distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos de la tardor del 2017 (setembre, octubre i novembre), expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica.
El balanç sec en general s’explica per la predominança d’unes configuracions sinòptiques que solen
aportar nul·la o poca precipitació al nostre país, l’anticiclònica i la de component oest (figura 4).
Així, dels tres mesos que componen la tardor, destaca especialment el mes de novembre per l’escassa
precipitació recollida a bona part del país, si bé amb algunes excepcions. La precipitació recollida va presentar valors molt baixos, que van suposar menys del 30% respecte de la mitjana climàtica
corresponent. El resultat va ser un mes molt sec, comparable als novembres del 2009 o 2006. Aquestes anomalies van ser conseqüència del desplaçament de l’Anticicló Atlàntic al nord de la seva ubicació
habitual, fet que va provocar una situació de bloqueig del flux atlàntic, afavorint el pas de sistemes
frontals amb direcció nord-oest. Per contra, el novembre va ser plujós a zones elevades del Pirineu occidental i central, i a punts del litoral Nord.
Els mesos de setembre i octubre, els que solen ser els més plujosos de l’any al vessant mediterrani de la
península Ibèrica, la precipitació va tenir un comportament més irregular. El setembre va ser sec a gran part del país, i molt sec a les Terres de l’Ebre, massís del Garraf, i punts del Penedès i de l’Alta Ribagorça.
En canvi, va resultar plujós a alguns sectors de la Costa Brava, al Prepirineu oriental, el Montseny i a
punts de l’altiplà Central i de la plana de Lleida.
A l’octubre el desplaçament del corrent en jet al nord del continent com a conseqüència d’una persistent dorsal anticiclònica, va inhibir el pas de sistemes frontals, fet que va provocar que aquest resultés de nou
sec a gran part del territori català, i molt sec als extrems nord-est i sud-oest, i punts de ponent. En
canvi, va ser plujós a la part central del litoral i prelitoral, la serra del Montsant, i punts de la Terra Alta, les Garrigues, el Pla d’Urgell i la Noguera.
Tot seguit es mostren les dades de precipitació superiors a 200 mm enregistrades a les EMA i les
estacions de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionades per l’SMC:
Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)
Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 326,8 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 320,4
Sant Joan de Toran (XOM) Val d'Aran 320,1
Vilassar de Mar (XOM) Maresme 245,0 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 243,8
11
Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 241,8
l'Estartit (XOM) Baix Empordà 235,4
Ulldeter (1.999 m) (XOM) Ripollès 222,1 Sant Esteve de Palautordera (XOM) Vallès Oriental 221,9
Campins (XOM) Vallès Oriental 219,2 Viladrau Osona 218,7
Mosqueroles (XOM) Vallès Oriental 215,5 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 214,2
Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 209,6
Cunit (XOM) Baix Penedès 204,6 la Vall d'en Bas (XOM) Garrotxa 201,7
Perafita Osona 200,3 Taula 3: Valors màxims de precipitació acumulada durant la tardor 2017
A continuació es mostren els valors més baixos de precipitació acumulada, inferiors a 50 mm, enregistrats durant la tardor 2017 a les estacions gestionades per l’SMC:
Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)
Alcanar Montsià 13,6
Alcanar - la Martorella (XOM) Montsià 13,7 els Alfacs Montsià 25,2
Ulldecona - els Valentins Montsià 27,4 Seròs Segrià 31,4
Illa de Buda Montsià 33,2
Gimenells Segrià 35,4 l'Aldea Baix Ebre 38,9
Lleida – Butsènit (XOM) Segrià 39,3 Lleida - Torre Ribera (XOM) Segrià 40,4
Torres de Segre Segrià 42,0 Aitona Segrià 42,5
Amposta Montsià 44,4
Lleida - la Bordeta Segrià 45,6 Pantà de Riba-roja Ribera d'Ebre 46,6
Alcarràs Segrià 48,2 els Alamús Segrià 49,1
Taula 4: Valors mínims de precipitació acumulada durant la tardor 2017
12
Figura 3: Mapes de precipitació acumulada durant la tardor 2017 i del percentatge
d’aquesta precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990
Mapes elaborats amb dades d’estacions gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No s’hi inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d’un
episodi significatiu.
Figura 4: Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990
dels mesos de la tardor 2017 (setembre, octubre, novembre)
13
3.1.Precipitació de la tardor 2017 a la XEMA en el context històric
3.1.1. Anàlisi de tardors precedents de caràcter sec a les sèries de la
XEMA de més de 20 anys
Per a obtenir la perspectiva de com quant seca ha estat la tardor 2017 en referència a la sèrie històrica,
s’analitzen els valors estacionals d’aquelles sèries de la XEMA que disposen de 20 anys o més de dades la
tardor 2017 completes (44 EMA). Es constata que la tardor 2017 ha estat la més seca a 7 de les 44 EMA amb més de 20 anys de dades (Pantà de Darnius – Boadella (l’Alt Empordà), Aldover i l’Aldea, al Baix
Ebre, Cassà de la Selva, al Gironès, Alcanar i els Alfacs, al Montsià, i Constantí, al Tarragonès). A altres 8 estacions ha estat la segona tardor més seca (el Pont de Suert, a l’Alta Ribagorça, Cabanes i Sant Pere
Pescador, a l’Alt Empordà, la Tallada d’Empordà, al Baix Empordà, Viladecans, al Baix Llobregat, i
Amposta i Ulldecona – els Valentins, al Montsià).
La següent figura mostra on s’ubiquen aquestes 44 EMA i queden assenyalades segons la posició que ocupa la tardor 2017 en el rànquing d’anys secs per als diferents casos possibles: 1r, 2n, 3r, o 4t més
secs, entre el 5è i 10è més secs, i entre l’11è i 20è més secs de la sèrie. El número interior al cercle indica el nombre d’anys complets disponibles de la sèrie de tardors l’EMA.
14
4. Evolució del mantell nival al Pirineu i Prepirineu durant la tardor del 2017
En relació amb les acumulacions de neu a les zones d’alta muntanya al Pirineu i del Prepirineu durant la
tardor 2017, cal dir que no han estat molt destacades. La temporada va començar el 10 de setembre i va
afectar sobretot el Pirineu occidental, on es van acumular gruixos de fins a 8 cm a Certascan (2.400 m). A les estacions del vessant sud, així com al Prepirineu i al Pirineu oriental, la nevada va ser molt feble i
els registres van ser imperceptibles. En comparació amb la tardor del 2016, el gruix de neu de la tardor del 2017 ha estat lleugerament superior al Pirineu occidental, si bé clarament inferior al vessant sud de la
serralada. Al Pirineu oriental els gruixos de la tardor han estat molt poc importants, semblants o
lleugerament inferiors a la tardor passada.
Atesa la gran variabilitat que s’observa en les acumulacions de neu als diferents sectors del Pirineu i Prepirineu davant una mateixa situació meteorològica, es presenta a continuació una taula informativa
(taula 5) on s’explicita el gruix de neu mig de la tardor 2017, i també en ordre decreixent, la de les
quatre tardors de la sèrie que han estat més nivoses per a una selecció d’estacions de la XEMA que disposen de les sèries més llargues d’aquesta variable (figura 6).
Figura 5: Ubicació de les EMA amb sèries de dades de gruix de neu més llargues
Taula 5: Gruix de neu mitjà de la tardor 2017 i tardors més nivoses a una selecció
d’estacions del Pirineu i Prepirineu que disposen de les sèries més llargues
Taula 5: Gruix de neu mitjà de la tardor 2017 i tardors més nivoses a una selecció d’estacions del Pirineu i Prepirineu que
disposen de les sèries més llargues
A la figura 6 es mostren els gràfics d’evolució durant el període 1 de setembre - 30 de juny, per a les
mateixes estacions, de la mitjana diària del gruix de neu calculada en cada cas segons la sèrie de dades
disponible. S’hi superposen també els valors de la present tardor, així com els de l’any anterior.
Gruix de neu mitjà (cm) - TARDOR 2017
Bonaigua
(2.266 m)
Certascan
(2.400 m)
Boí
(2.535 m)
El Port del Comte
(2.316 m)
Cadí Nord
Prat d'Aguiló (2.143 m)
Malniu
(2.230 m)
Núria
(1.971 m)
TARDOR 2017 7 9 1 0 0 2 0
tardors més nivoses de la sèrie - Gruix de neu mitjà (cm)
1r 2008 27 2008 31 2003 36 2008 9 2008 19 2013 8 2005 10
2n 2004 13 2002 25 2008 30 2003 5 2005 8 2008 8 2004 8
3r 1999 11 2013 17 2000 15 2005 5 2013 7 2002 3 2013 6
4t 2010 10 2001 17 2016 13 2014 2 2010 4 2009 3 2001 6
15
Figura 6: Evolució del gruix de neu mitjà diari de l’any en curs i també del de l’any anterior, i
la seva corresponent mitjana diària
16
5. Dies de tempesta de la tardor 2017 segons la XDDE
En aquest apartat s’analitzen els dies de tempesta (dT), definits com aquells dies en què com a mínim
s’ha detectat un llamp en algun punt de Catalunya, i l’anomalia de dies de tempesta respecte del període
2004-2016.
La figura 7 mostra el mapa de dies de tempesta de la tardor 2017 (mapa esquerre) i la diferència d’aquests dies de tempesta respecte de la mitjana climàtica 2004-2016 (mapa dret).
La tardor ha presentat anomalies negatives a pràcticament la totalitat del país. Els valors més baixos d’anomalia s’han localitzat al litoral i prelitoral sud, en especial al Tarragonès, Alt Camp i Baix Penedès,
però també al Delta de l’Ebre, l’àrea del Montseny, l’extrem nord de l’Alt Empordà i la franja més occidental del Pirineu i Prepirineu (figura 7).
Figura 7: Mapa de dies de tempesta durant la tardor 2017 i d’anomalia de dies de tempesta,
respecte de la mitjana del període 2004-2016
17
6. Principals episodis de vent fort de la tardor del 2017
Durant la tardor 2017 s’han produït 3 episodis en què la ratxa màxima ha igualat o superat els 90 km/h a
zones habitades de Catalunya. El primer episodi de vent va tenir lloc els dies 18 i 19 d’octubre, mentre
que els altres dos es van donar el 5 i 6 i el 12 i 13 de novembre. Durant el mes de setembre no es va registrar cap episodi de vent, si bé amb el pas del front que va afectar Catalunya el dia 9 i el flux del
nord-oest posterior es va superar el llindar de 80 km/h a punts de les terres de l’Ebre, com els 81,7 km/h a Mas de Barberans (el Montsià).
A continuació es presenten els mapes de ratxa màxima de vent d’aquests episodis.
Figura 8: Ratxa màxima i direcció del vent registrada a les estacions de la XEMA durant els
principals episodis de vent fort de la tardor 2017
18
7. Balanç de la irradiació solar global durant la tardor 2017
El mapa d'anomalia d'irradiació solar de la tardor mostra com en general, la irradiació ha estat superior a
la normal a bona part de Catalunya. Així, els valors d’irradiació solar han estat superiors als valors
normals a pràcticament tot el país. Les anomalies més elevades se situen a les comarques del terç oest (figura 9). Mensualment, destaca l’anomalia alta de les comarques de Ponent del mes de novembre, on la
diferència amb la corresponent mitjana climàtica va estar del 20% (figura 10). Les anomalies positives més baixes s’han donat a bona part de la meitat est del país i a la Val d’Aran.
Figura 9: Mapa d’anomalia d’irradiació solar global de la tardor 2017, respecte de la mitjana
dels últims 10 anys
Figura 10: Mapes de l’anomalia d’irradiació solar global dels mesos de la tardor 2017
(setembre, octubre, novembre)
19
8. Episodis meteorològics de la tardor 2017
A continuació s’esmenten els episodis que han tingut lloc a la tardor 2017, en ordre cronològic, els quals
s’acompanyen d’un mapa de distribució de la quantitat4 de precipitació:
setembre 2017 dies 1-4
Episodi de precipitació general i d'intensitat entre feble i moderada entre el dia 1 i 4. Es van acumular quantitats poc abundants de precipitació. Localment van anar acompanyades de tempesta i calamarsa.
setembre 2017 dies 6-7
Episodi de tempestes entre el dia 6 i 7 que van afectar fonamentalment el quadrant nord-est del país, on puntualment van acumular quantitats abundants i van ser d'intensitat forta i acompanyades de calamarsa i pedra. A la resta del territori la intensitat va ser entre feble i moderada, i s'acumularen quantitats entre minses i poc abundants. Tres estacions van superar el llindar d’SMP per intensitat de pluja (20 mm en 30 minuts).
setembre 2017 dies 9-10
Episodi de pluja i neu entre els dies 9 i 10, seguit d'una baixada de la temperatura i neu al Pirineu. Les precipitacions van ser generals, les més destacades van enregistrar-se a punts del terç nord i de la meitat est. Van anar acompanyades de tempesta i foren febles o moderades, tot i que a la meitat esta van ser localment fortes i abundants. Al vessant nord del Pirineu van ser febles i van acumular quantitats minses o poc abundants. La neu va arribar al Pirineu, destaquen els gruixos de les parts més elevades del Pallars Sobirà, on van les quantitats va ser abundants.
setembre 2017 dies 14-17
Episodi de precipitació, fred i neu entre el 14 i 17. La temperatura va ser clarament inferior a la normal per l’època a Catalunya, amb neu neu fins a cotes de 1.600 o 1.800 m al Pirineu i Prepirineu. La precipitació va ser general i localment forta i acompanyada de tempesta. Es van acumular quantitats de precipitació entre minses i poc abundants, si bé localment al prelitoral Central foren abundants.
setembre 2017 dies 22-23 dia 25
Episodi de precipitació del 22 al 25. La precipitació va ser general i es van acumular quantitats abundants i localment molt abundants. Foren d'intensitat entre feble i moderada, localment forta i puntualment torrencial al Segrià, localment van anar acompanyats de calamarsa. A 8 estacions de la XEMA es va superar el llindar d’SMP per intensitat de pluja (20 mm en 30 minuts). Pel que fa a la precipitació màxima en 1 minut, destaca especialment el registre de 5,0 mm en 1 minut a Blancafort (Conca de Barberà).
4 La llegenda que acompanya els mapes d’episodis de precipitació és la següent:
Precipitació en mm Gruix màxim de neu en cm
20
setembre 2017 dia 30
Episodi de precipitació del 30. La precipitació va ser general i les quantitats registrades van ser entre minses i poc abundants. A la Garrotxa es va registrar la precipitació més intensa, 2,0 mm en 1 minut.
octubre 2017 dies 1-3
Episodi de precipitació del dia 1 al 3 d'octubre. La precipitació va afectar especialment el litoral i prelitoral Central i Nord, i el vessant nord del Pirineu, d'intensitat entre feble i moderada. Acumularen quantitats poc abundants en general, si bé foren abundants i localment molt abundants al vessant nord del Pirineu. Pel que fa la intensitat, l'EMA de Cabrils (Maresme) va superar el llindar de 1 mm per minut amb 1,4 mm/minut.
octubre 2017 dies 17-20
Episodi de precipitació general i neu entre el dia 17 i 20. La precipitació més abundant va caure entre el dimecres 18 i el dijous 19 i es van registrar quantitats extremadament abundants de precipitació (més de 100 mm) a la Terra Alta, litoral Central i massís del Montseny. Es va super el llindar de Situació Meteorològica de Perill (20 mm en 30 minuts) a 23 de les 181 estacions de la XEMA disponibles. Destaca Gandesa (Terra Alta), on el dimecres 18 es van recollir 113,3 mm, dels quals 59,8 mm en 1 hora i 41,2 mm en 30 minuts. La intensitat de precipitació minutal va ser molt alta. Cal destacar el gran nombre de llamps que es va registrar durant l'episodi, en especial el dia 18, segons la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE). Les comarques més afectades van ser la Ribera d’Ebre, el Priorat i la Terra Alta. Durant l'episodi la cota de neu va baixar dels 2.600 – 2.700 m als 2.400 m, de manera que la nevada només va afectar les cotes més altes del Pirineu i els cims del Prepirineu, on es van acumular localment quantitats abundants (superiors a 5 cm i de fins a 10 cm en 24h).
octubre 2017 dies 30-31
Episodi de precipitació els dies 30 i 31 al litoral central. Els ruixats van ser d'intensitat entre feble i moderada, i localment fort de matinada al nord de la Costa Daurada, on localment foren abundants. A la resta van acumular quantitats entre minses i poc abundants.
novembre 2017 dies 4 i 6
Episodi de precipitació i neu del dia 4 al 6, el més important del mes. El pas d'un front va provocar precipitació general amb més de 80 mm a punts de l’Alt Empordà i del Baix Camp i acumulacions de més de 20 mm en 30 minuts a la serralada Prelitoral i Empordà. Puntualment, van anar acompanyades de tempesta i calamarsa i pedra. La cota de neu baixà dels 1.100 als 800 metres al Pirineu. Al llarg del dia 4 es va superar el llindar de SMP (20 mm en 30 minuts), i es va igualar o superar el llindar de 2 mm en 1 minut, especialment al pla de Lleida, litoral i prelitoral. Els dies 5 i 6 es van registrar vent fort, de més de 100 km/h als dos extrems del país i parts més elevades de la serralada Prelitoral, Prepirineu i Pirineu. Destaquen els 171,7 km/h de Portbou (l’Alt Empordà), els 141,5 km/h del Santuari de Queralt (el Berguedà) o els 136,4 km/h al Pantà de Darnius (l’Alt Empordà). De neu destaquen els 7 cm a Sant Joan de Toran (1.013 m) - XOM a la Vall d’Aran, mentre que de les estacions d’alta muntanya de la XEMA, situades entre els 2.000 i 2.500 m, es van superar els 20 cm a les estacions ubicades al Pirineu Central i Occidental.
novembre 2017 dies 6 i 9
Episodi de fred i neu entre els dies 6 i 9. Després del pas del front, el vent del nord va provocar l'entrada d'una massa d’aire fred. Glaçades generalitzades a l'interior, amb valors inferiors als -10 °C a zones elevades del Pirineu i per sota dels -5 °C a les valls més elevades del Pirineu. A la plana de Lleida, sobretot al Segrià, amb -4,4 °C a Vilanova del Segrià, -3,8 °C a Alfarràs o -3,7 °C a Raimat. Acumulacions de neu molt abundants per sobre dels 1.000 metres a la Vall d’Aran.
novembre 2017 dies 12 i 13
Episodi de vent fort els dies 12 i 13 al quadrant nord-est i parts més elevades del país, on es van superar els 90 km/h. Destaquen els 162,4 km/h de Portbou (l’Alt Empordà), els 135,4 km/h al Pantà de Darnius - Boadella (l’Alt Empordà), o els 126,4 km/h al Santuari de Queralt (el Berguedà).
21
novembre 2017 dies 14 i 26
Les altes pressions van mantenir en general el cel serè entre els dies 14 i 23 i el pas d'un front va portar ruixats i descens de la temperatura. Boira a planes i valls interiors i núvols baixos al litoral. Els últims dies del període la temperatura va baixar i entre el dia 24 i 26 va arribar un front que va deixar precipitació al Pirineu, litoral i prelitoral. Acumulacions poc abundants de neu al Pirineu occidental entre els 2.000 i 2.500 m
novembre 2017 dia 29
Episodi de precipitació el dia 29. Va ser precipitació feble al Pirineu i Prepirineu, i en forma de ruixats febles o moderats al litoral o prelitoral Central, localment amb tempesta i calamarsa. Les quantitats més importants es van concentrar al vessant nord del Pirineu i nord d’Osona.
22
9. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la tardor als dos
observatoris amb les sèries climàtiques més antigues de Catalunya
9.1.Temperatura de la tardor 2017 als observatoris de l’Ebre i Fabra
A l’Observatori de l’Ebre, la temperatura mitjana de la tardor 2017 ha estat de 19,5 °C, el 7è valor més elevat en una tardor de tota la sèrie de dades disponibles, que per aquest observatori s’inicia
l’any 1905.
La temperatura mitjana ha estat +1,7 °C superior a la temperatura mitjana climàtica de referència per a
la tardor. L’anomalia positiva s’ha observat en especial en els valors de temperatura màxima (amb una anomalia de +2,2 °C), i en menor mesura en els de temperatura mínima (anomalia de +0,8 °C). En el
desglossament mensual destaca el càlid octubre, el 3r més càlid de tota la sèrie, amb una anomalia de +2,8 °C en la temperatura mitjana, de +3,7 °C en la temperatura màxima mitjana i +2,0 °C en la
temperatura mínima mitjana.
A l’Observatori Fabra, la temperatura mitjana de la tardor 2017 ha estat de 16,9 °C, el 12è
valor més elevat de tota la seva sèrie en aquest observatori, amb dades des de la tardor de 1914. L’anomalia ha estat de +0,8 ºC respecte de la mitjana climàtica del període de referència 1961-1990.
Com en el cas anterior, el valor d’anomalia positiva ha estat clarament superior en el cas de les màximes,
de +1,2 °C.
Mensualment, el setembre va resultar fred, i cal remuntar-se fins a l’any 1996 per a trobar un setembre tan fred en aquest observatori. L’anomalia en la temperatura mitjana va ser de -0,8 °C respecte del valor
mitjà de referència. L’octubre, per contra, va resultar un mes càlid, dels octubres més càlids d’aquest observatori, amb una anomalia de +2,3 °C en la temperatura mitjana (+2,7 °C en la temperatura
màxima mitjana i +2,0 °C en la temperatura mínima mitjana).
A la taula 6 es presenta la comparativa dels valors de l’any actual amb els corresponents més càlids i
més freds de les sèries per a tots dos observatoris.
A la figura 11 es presenta, l’evolució de l’anomalia de la temperatura mitjana de la tardor a l’Observatori
de l’Ebre (1905-2017) i a l’Observatori Fabra (1914-2017).
A les taules 7 i 8, per a tots dos observatoris es mostren els valors de la temperatura mitjana estacional de la tardor 2017, i també els corresponents valors mensuals.
A la figura 12 es mostra l’evolució de la temperatura mitjana de la tardor per a l’Observatori de l’Ebre en el període 1906-2017, i per a l’Observatori Fabra per a 1914-2017, així com també de la temperatura
màxima i mínima mitjana.
Observatori Fabra: ubicat a la part alta de Barcelona (el Barcelonès), i amb dades
des d’agost de l’any 1913
Observatori de l’Ebre: ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), i amb dades des de gener de l’any 1905
23
Taula 6: Comparativa de la tardor actual amb els tardors previs als observatoris Ebre i Fabra
que han estat més càlids i més freds
Temperatura mitjana TMm tardor (°C)
Observatori de l’Ebre
Observatori Fabra
tardor
2017
setembre octubre novembre
tardor
2017
setembre octubre novembre
19,5 23,3 21,1 14,2 16,9 19,5 18,6 12,5
TMm estacional i mensual de les tardors prèvies més càlides de la sèrie (°C)
1r 1912 20,5 24,7 21,3 15,5 2011 18,7 22,9 19,1 14,0
2n 1993 20,1 24,0 20,4 15,8 2014 18,4 22,0 19,6 13,6
3r 1974 20,1 24,3 21,7 14,3 2006 18,3 21,6 18,8 12,2
4t 1940 20,0 23,6 20,7 15,7 2013 17,9 22,0 19,5 14,2
TMm estacional i mensual de les tardors prèvies més fredes de la sèrie (°C)
1r 1987 16,0 21,5 14,9 11,6 1974 13,8 18,6 11,6 11,2
2n 1913 16,3 19,3 16,1 13,5 1919 14,0 20,0 12,7 9,3
3r 2014 16,4 20,8 16,0 12,4 1976 14,0 18,3 14,3 9,5
4t 2011 16,4 19,9 16,9 12,4 1915 14,4 18,9 13,9 10,4
Taula 6: Comparativa dels valors de la tardor del 2017 amb les quatre més càlides i més fredes de les respectives sèries
24
Figura 11: Evolució de l’anomalia de la temperatura mitjana de la tardor a l’Observatori de
l’Ebre (1905-2017) i a l’Observatori Fabra (1914-2017)
L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de la tardor calculada segons el període 1961-1990. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres.
25
Taula 7: Valors a l’Observatori de l’Ebre de temperatura mitjana mensual i estacional de la
tardor 2017, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència
La taula següent mostra els valors de temperatura mitjana (TMm), temperatura màxima (TXm) i mínima mitjana (TNm) de la tardor 2017, i dels tres mesos que la componen a l’Observatori de l’Ebre.
Es mostren també els valors mitjans climàtics corresponents per als tres períodes climàtics de referència, així com els diferents valors corresponents a l’anomalia:
Observatori de l’Ebre
Temperatura mitjana (°C) - TARDOR
TMm 2017 1961-1990 1971-2000 1981-2010
19,5 18,1 18,2 18,6
ATMm (°C) +1,4 +1,3 +0,9
TMm ATMm TMm ATMm TMm ATMm
setembre 23,3 22,7 +0,6 22,8 +0,5 23,2 +0,1
octubre 21,1 18,3 +2,8 18,2 +2,9 18,8 +2,3
novembre 14,2 13,3 +0,9 13,5 +0,7 13,9 +0,3
Temperatura màxima mitjana i anomalia (°C) - TARDOR
TXm 2017 1961-1990 1971-2000 1981-2010
25,6 23,4 23,4 23,8
ATXm (°C) +2,2 +2,2 +1,8
TXm ATXM TXm ATXM TXm ATXM
setembre 29,5 28,5 +1,0 28,6 +0,9 29,0 +0,5
octubre 27,3 23,6 +3,7 23,5 +3,8 24,1 +3,2
novembre 19,9 17,9 +2,0 18,1 +1,8 18,4 +1,5
Temperatura mínima mitjana i anomalia (°C) - TARDOR
TNm 2017 1961-1990 1971-2000 1981-2010
13,6 12,8 12,9 13,4
ATNm (°C) +0,8 +0,7 +0,2
TNm ATNm TNm ATNm TNm ATNm
setembre 17,2 17,0 +0,2 17,0 +0,2 17,5 -0,3
octubre 14,9 12,9 +2,0 12,9 +2,0 13,6 +1,3
novembre 8,6 8,6 +0,0 8,8 -0,2 9,3 -0,7
Taula 7: Comparació de la temperatura mitjana de la tardor 2017 i de la dels seus mesos amb les mitjanes climàtiques de l’Observatori de l’Ebre
26
Taula 8: Valors a l’Observatori Fabra de temperatura mitjana mensual i estacional de la
tardor 2017, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència
La taula següent mostra els valors de temperatura (TMm), temperatura màxima (TXm) i mínima mitjana
(TNm) de la tardor 2017, i dels tres mesos que la componen a l’Observatori Fabra. Es mostren també els valors mitjans climàtics corresponents per als tres períodes climàtics de referència, així com els diferents
valors corresponents a l’anomalia:
Observatori Fabra
Temperatura mitjana (°C) - TARDOR
TMm 2017 1961-1990 1971-2000 1981-2010
16,9 16,1 16,0 16,5
ATMm (°C) +0,8 +0,9 +0,4
TMm ATMm TMm ATMm TMm ATMm
setembre 19,5 20,3 -0,8 20,3 -0,8 20,7 -1,2
octubre 18,6 16,3 +2,3 16,1 +2,5 16,8 +1,8
novembre 12,5 11,6 +0,9 11,6 +0,9 11,9 +0,6
Temperatura màxima mitjana i anomalia (°C) - TARDOR
TXm 2017 1961-1990 1971-2000 1981-2010
20,6 19,4 19,3 19,8
ATXm (°C) +1,2 +1,3 +0,8
TXm ATXm TXm ATXm TXm ATXm
setembre 23,4 24,1 -0,7 24,1 -0,7 24,6 -1,2
octubre 22,3 19,6 +2,7 19,4 +2,9 20,2 +2,1
novembre 16,2 14,5 +1,7 14,4 +1,8 14,7 +1,5
Temperatura mínima mitjana i anomalia (°C) - TARDOR
TNm 2017 1961-1990 1971-2000 1981-2010
13,1 12,8 12,7 13,2
ATNm (°C) +0,3 +0,4 -0,1
TNm ATNm TNm ATNm TNm ATNm
setembre 15,6 16,6 -1,0 16,5 -0,9 16,8 -1,2
octubre 15,0 13,0 +2,0 12,8 +2,2 13,5 +1,5
novembre 8,8 8,7 +0,1 8,8 +0,0 9,1 -0,3
Taula 8: Comparació de la temperatura mitjana de la tardor 2017 i de la dels seus mesos amb les mitjanes climàtiques de l’Observatori Fabra
27
Figura 12: Evolució de la temperatura mitjana de la tardor a l’Observatori de l’Ebre (1905-
2017) i a l’Observatori Fabra (1914-2017)
El gràfic següent mostra l’evolució de la temperatura mitjana (TMm), de la temperatura màxima mitjana (TXm) i de la temperatura mínima mitjana (TNm). Les línies de tendència es mostren en
traç discontinu. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres.
28
9.2.Precipitació de la tardor 2017 als observatoris de l’Ebre i Fabra
A tots dos observatoris, la precipitació de la tardor 2017 ha estat inferior a la respectiva mitjana climàtica,
però en especial a l’Observatori de l’Ebre.
A l’Observatori de l’Ebre, la precipitació acumulada la tardor 2017 ha estat de només 53,3 mm, valor que suposa una anomalia de -169,4 mm, i que representa només un 23,9% del valor climàtic de
referència. Així, la tardor de 2017 ha resultat la 3a més seca a l’Observatori de l’Ebre, després de les
tardors de 1974 i 1935.
En l’anàlisi mensual, tots tres mesos han contribuït a la baixa en el valor estacional de l’anomalia, amb un dèficit pluviomètric molt destacat, en especial al setembre i novembre. El setembre va ser el 10è més sec
de tota la sèrie d’aquest observatori, amb una precipitació mensual recollida que va suposar només un
15,8% respecte al valor mitjà climàtic. L’octubre va ser també sec, amb un valor recollit que va suposar només un 36,3%. El novembre va ser també un mes molt sec, dels 20 més secs de tota la sèrie, amb una
precipitació que va suposar només un 14,3% respecte de la mitjana climàtica.
A l’Observatori Fabra, la precipitació acumulada la tardor 2017 ha estat de 196,7 mm, valor que
suposa una anomalia de -29,3 mm, la qual cosa suposa un 87% del valor mitjà climàtic de referència.
L’anàlisi mensual evidencia mostra un comportament ben diferent durant els tres mesos de l’estació: al
setembre es va recollir una quantitat lleugerament inferior a la mitjana climàtica (84,1%), mentre l’octubre va ser plujós (146,7% respecte de la mitjana climàtica), en bona part degut a l’episodi de
precipitació dels dies 18 i 19. El novembre va presentar un clar dèficit, amb una precipitació recollida que
va suposar només un 20,2% respecte de la mitjana climàtica.
A la taula 9 es presenta la comparativa dels valors de l’any actual amb els corresponents als més plujosos i més secs de les sèries per a tots dos observatoris.
A la taula 10 es presenten els valors de la precipitació acumulada mensual i estacional dels Observatoris Ebre i Fabra de la tardor 2017, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència.
A la figura 13 es pot consultar l’evolució de la precipitació de la tardor a l’Observatori de l’Ebre (1905-
2017) i a l’Observatori Fabra (1913-2017).
A la figura 14 es presenta el percentatge de la precipitació de la tardor respecte de la mitjana climàtica
a l’Observatori de l’Ebre (1905-2017) i a l’Observatori Fabra (1913-2017).
29
Taula 9: Comparativa de la tardor actual amb les tardors prèvies als observatoris Ebre i
Fabra que han estat més plujoses i més seques
Precipitació PPT tardor (mm)
Observatori de l’Ebre
Observatori Fabra
tardor
2017
setembre octubre novembre
tardor
2017
setembre octubre novembre
53,3 mm 11,2 mm 33,6 mm 8,5 mm 196,7 mm 53,3 mm 128,2 mm 15,2 mm
PPT estacional i mensual de les tardors prèvies més plujoses de la sèrie (mm)
1er 1972 487,4 338,3 134,5 14,6 1987 498,9 68,4 325,4 105,1
2on 1971 464,3 203,9 83,4 177,0 1994 479,1 272,5 156,7 49,9
3er 1959 464,3 292,0 83,2 89,1 1959 476,9 284,5 140,4 52,0
4rt 1994 421,9 79,1 248,7 94,1 1983 434,6 17,5 86,7 330,4
PPT estacional i mensual de les tardors prèvies més seques de la sèrie (mm)
1er 1974 30,5 20,8 6,8 2,9 1981 51,4 35,6 15,8 0,0
2on 1935 34,9 13,4 9,5 12,0 1950 55,0 28,5 20,1 6,4
3er 2017 53,3 11,2 33,6 8,5 1954 69,5 57,0 4,1 8,4
4rt 1950 53,9 4,3 48,1 1,5 1917 73,7 30,8 6,3 36,6
Taula 9: Comparativa dels valors de la tardor del 2017 amb les quatre més plujoses i més seques de les respectives sèries
30
Taula 10: Valors de precipitació acumulada mensual i estacional dels Observatoris Ebre i
Fabra corresponents a la tardor 2017, i valors dels períodes climàtics de referència
La següent taula mostra els valors de precipitació (PPT) de la tardor 2017, els valors mitjans per als tres períodes climàtics de referència, així com també els corresponents valors d’anomalia (APPT) expressats
en mm.
Observatori de l’Ebre
PPT
tardor
2017 1961-1990 1971-2000 1981-2010
53.3 mm 222,7 mm 198,1 mm 200,0 mm
APPT (mm) -169,4 mm -144,8 mm -146,7 mm
PPT APPT PPT APPT PPT APPT
setembre 11,2 mm 70,7 mm -59,5 mm 66,7 mm -55,5 mm 62,1 mm -50,9 mm
octubre 33,6 mm 92,5 mm -58,9 mm 74,6 mm -41,0 mm 78,0 mm -44,4 mm
novembre 8,5 mm 59,4 mm -50,9 mm 56,9 mm -48,4 mm 59,9 mm -51,4 mm
Observatori Fabra
PPT
tardor
2017 1961-1990 1971-2000 1981-2010
196,7 mm 226,0 mm 222,0 mm 232,3 mm
APPT (mm) -29,3 mm -25,3 mm -35,6 mm
PPT APPT PPT APPT PPT APPT
setembre 53,3 mm 63,4 mm -10,1 mm 76,2 mm -22,9 mm 75,7 mm -22,4 mm
octubre 128,2 mm 87,4 mm +40,8 mm 80,4 mm +47,8 mm 91,1 mm +37,1 mm
novembre 15,2 mm 75,3 mm -60,1 mm 65,4 mm -50,2 mm 65,5 mm -50,3 mm
Taula 10: Valors de precipitació de la tardor 2017 i dels seus mesos a l’Observatori de l’Ebre i Fabra
31
Figura 13: Evolució històrica de la precipitació corresponent als tardors de l’Observatori de
l’Ebre (1905-2017) i de l’Observatori Fabra (1913-2017).
La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. (L’Observatori de l’Ebre no disposa de
dades durant el període comprès entre maig i novembre del 1938)
32
Figura 14: Evolució històrica del percentatge de la precipitació de les tardors respecte de la
mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre (1905-2017) i a l’Observatori Fabra (1913-2017)
Els valors s’expressen en percentatge respecte de la mitjana climàtica per a la tardor del període 1961-1990. Les barres de color verd indiquen percentatges positius, és a dir, tardors més plujoses, mentre que
les barres de color carabassa indiquen tardors més seques. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. (L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades durant el període comprès entre maig i
novembre del 1938).
33
10. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar durant la tardor a
l’Estartit
La temperatura mitjana de l’aigua del mar de la tardor 2017 ha estat per sobre del valor climàtic corresponent únicament en superfície, amb una anomalia de + 0,7 °C. A una fondària de -20 m el valor
de la tardor coincideix amb el valor climàtic, de 18,4 °C, mentre que a les altres fondàries l’anomalia ha estat negativa, la més marcada al nivell de -50 m, amb un valor de -0,8 °C.
Mensualment destaca l’anomalia del setembre en superfície. Si la temperatura de l’aigua del mar més propera a la superfície es troba habitualment lleugerament per sobre dels 21 °C, aquest setembre
aquesta ha estat de 23,0 °C, el què suposa una anomalia de +1,7 °C. També es veuen anomalies positives a -20 m, encara que no tan marcades, mentre que a nivells més profunds els valors han estat
més propers al valor climàtic. A mesura que avançava la tardor s’ha produït, com és normal, un
refredament progressiu de l’aigua a tots els nivells i a l’octubre i novembre, en global, la temperatura de l’aigua del mar ha presentat anomalies negatives a pràcticament tots els nivells.
Taula 11: Anàlisi de la temperatura de l’aigua del mar a diferents fondàries a l’Estartit
La taula següent mostra els valors de temperatura (T) de la tardor 2017, dels seus mesos, i el valor corresponent al període climàtic de referència 1981-2010, i també els diferents valors d’anomalia:
L’Estartit TARDOR 2017
Temperatura mitjana i anomalia respecte del període 1981-2010 (°C)
fondàries
Superfície -20 m - 50 m - 80 m
2017 19,6 18,4 15,9 14,5
1981-2010 18,9 18,4 16,7 15,0
AT +0,7 +0,0 -0,8 -0,5
TM 1981-2010 ATM TM 1981-2010 ATM TM 1981-2010 ATM TM 1981-2010 ATM
setembre 23,0 21,3 +1,7 20,9 20,3 +0,6 16,0 16,4 -0,4 14,0 14,0 +0,0
octubre 19,2 18,7 +0,5 18,1 18,4 -0,3 16,3 17,4 -1,1 14,6 15,3 -0,7
novembre 16,5 16,6 -0,1 16,1 16,6 -0,5 15,5 16,4 -0,9 14,8 15,8 -1,0
Taula 11: Valors de temperatura de l’aigua del mar de la tardor 2017 i dels seus mesos a l’Estartit
L’Estartit: observacions realitzades a 2 milles mar endins del port de l’Estartit (el Baix Empordà), i amb dades des d’agost de l’any 1978
34
Figura 15: Evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant les tardors 1974-2017
La temperatura mitjana a cada fondària es representa amb línies de traç continu i les línies de tendència
amb traç discontinu.
Figura 16: Evolució de l’anomalia de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit a la tardor
35
11. ANNEX
Al llarg de tot l’informe cal tenir en compte els següents aspectes:
1) Sempre s’expressa la temperatura (T) en graus Celsius (°C), la precipitació (PPT) en mil·límetres (mm), unitat equivalent al litre per metre quadrat i la irradiació solar global en mega joules per
metre quadrat (MJ/m2).
2) En termes climatològics, s’entén que l’hivern comprèn els mesos de desembre, gener i febrer; la
primavera, els mesos de març, abril i maig; l’estiu, els mesos de juny, juliol i agost i la tardor, els mesos de setembre, octubre i novembre. En el cas de l’hivern, el desembre pertany a l’any
anterior.
3) Les hores estan expressades en UTC, de manera que cal sumar dues hores per obtenir
l’horari oficial d’estiu i una hora per obtenir l’horari oficial de l’hivern.
4) Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada o la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics, s’adopten els criteris següents:
Qualificació
PPT total registrada respecte de la mitjana
climàtica
Qualificació
Diferència entre la temperatura mitjana i
la mitjana climàtica
Molt sec < 30% Molt càlid ≥ +3,0 °C Sec Normal Plujós Molt plujós
≥30% i < 90% ≥90% i < 110% ≥110% i < 190% ≥ 190%
Càlid Normal Fred Molt fred
≥+0,5 °C i <+3,0 °C ≥-0,5 °C i < +0,5 °C ≥-3,0 °C i < -0,5 °C < -3,0 °C
5) Es fan servir les següents abreviatures:
TEMPERATURA (°C)
Mensual o estacional:
Abreviatura Nom de la variable
TMm Temperatura mitjana
TXm Temperatura màxima mitjana
TNm Temperatura mínima mitjana
TXx Temperatura màxima absoluta
TNn Temperatura mínima absoluta
ATMm Anomalia de la temperatura mitjana
ATXm Anomalia de la temperatura màxima mitjana
ATNm Anomalia de la temperatura mínima mitjana
Anual:
36
PRECIPITACIÓ (mm)
GRUIX DE NEU (cm)
ALTRES
6) S’utilitza la següent adjectivació:
PRECIPITACIÓ
Intensitat
Les categories es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les quantitats de precipitació recollides en 30 minuts:
Pluja - Feble: quantitats inferiors a 3 mm en 30 minuts
- Moderada: quantitats entre 3 mm i 20 mm en 30 minuts - Forta: quantitats superiors a 20 mm i fins a 40 mm en 30 minuts
- Torrencial: quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts
Neu
- Feble: quantitats inferiors a 1 cm en 30 minuts
Abreviatura Nom de la variable
TMM Temperatura mitjana
TXM Temperatura màxima mitjana
TNM Temperatura mínima mitjana
TXX Temperatura màxima absoluta
TNN Temperatura mínima absoluta
ATMM Anomalia de la temperatura mitjana
ATXM Anomalia de la temperatura màxima mitjana
ATNM Anomalia de la temperatura mínima mitjana
Abreviatura Nom de la variable
PPT Precipitació acumulada (per a qualsevol període)
PPTx24h Precipitació màxima diària
PPTx1h Precipitació màxima en 1 h
PPTx30min Precipitació màxima en 30 min
PPTx10min Precipitació màxima en 10 min
PPTx1min Precipitació màxima en 1 min
Abreviatura Nom de la variable
GNEUX Gruix de neu màxim diari
GNEUXx Gruix de neu màxim mensual
GNEUXX Gruix de neu màxim anual
Abreviatura Nom de la variable
S/S Sense sensor
37
- Moderada: quantitats entre 1 i 5 cm en 30 minuts
- Forta: quantitats superiors a 5 cm en 30 minuts
Les precipitacions segons la intensitat i durada s'anomenen:
- Xàfec: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera sobtada i intensa però en
poc temps. A més sol anar relacionat amb tempesta. - Ruixat: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera intensa durant un període
curt de temps.
Acumulació
Les categories d'acumulació es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir
de les quantitats acumulades en 24 hores:
Pluja - Inapreciable (ip.): menys de 0,1 mm en 24 hores
- Minsa: quantitats de fins a 5 mm en 24 hores - Poc abundant: quantitats superiors a 5 mm i de fins a 20 mm en 24 hores
- Abundant: quantitats superiors a 20 mm i de fins a 50 mm en 24 hores
- Molt abundant: quantitats superiors a 50 mm i de fins a 100 mm en 24 hores - Extremadament abundant: quantitats superiors a 100 mm en 24 hores
Neu
- Minsa: fins a 2 cm
- Poc abundant: quantitats entre 2 i 5 cm en 24 hores - Abundant: quantitats superiors a 5 cm i de fins a 10 cm en 24 hores
- Molt abundant: quantitats entre 10 i 40 cm en 24 hores - Extremadament abundants: més de 40 cm en 24 hores
TEMPERATURA
S’indica la tendència de la temperatura respecte del dia anterior amb els criteris següents:
- Ascens o descens notable o acusat: canvis de més de 6 °C
- Ascens o descens moderat: canvis de més de 3 °C i fins a 6 °C
- Ascens o descens lleuger: canvis de més d’1 °C i fins a 3 °C - Estable o sense canvis: canvis de fins a 1 °C
Les onades de fred i de calor es defineixen com a la superació durant un mínim de 3 dies consecutius
del llindar de Situació Meteorològica de Perill per fred i calor, respectivament.
VENT
Pel que fa a la velocitat del vent, habitualment es fa referència a la ratxa màxima diària, la qual és la mitjana aritmètica més alta del dia de tres valors obtinguts consecutivament durant tres segons.
En la definició d’episodis de vent fort, generalment s’adopta el criteri de la superació del llindar de ratxa màxima de 90 km/h.
38
També es té en compte, de manera orientativa, l’escala de Beaufort. Aquesta està definida pel vent a
la mar i a partir de velocitats d’una mitjana de 10 minuts, de manera que no es pot aplicar directament als registres de la XEMA.
- Calma: velocitats de fins a 0,5 m/s (0 Beaufort)
- Fluix: velocitats superiors a 0,5 m/s i fins a 5 m/s (1-3 Beaufort) - Moderat: velocitats superiors a 5 m/s i fins a 10 m/s (4-5 Beaufort)
- Fort: velocitats superiors a 10 m/s i fins a 20 m/s (6-8 Beaufort)
- Molt fort: velocitats superiors a 20 m/s i fins a 35 m/s (9-12 Beaufort) - Extremadament fort: velocitats superiors a 35 m/s (superiors a 12 Beaufort)
7) Llindars de Situació Meteorològica de Perill (SMP)
El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) emet un Avís de Situació Meteorològica de Perill (SMP) quan es preveu la superació d’uns llindars específics per cada meteor. Per cada meteor es defineix un llindar alt i un llindar baix.
Meteor Llindar baix Llindar alt
Intensitat de
pluja Intensitat > 20 mm / 30 minuts Intensitat > 40 mm / 30 minuts
Acumulació de pluja
Acumulada > 100 mm /24 hores Acumulada > 200 mm /24 hores
Neu acumulada
en 24 hores
gruix ≥ 0 cm a cotes inferiors a 300 metres gruix > 5 cm a cotes inferiors a 300
metres
gruix > 2 cm a cotes superiors a 300 metres fins a 600 metres
gruix > 15 cm a cotes superiors a 300 metres fins a 600 metres
gruix > 5 cm a cotes superiors a 600 metres
fins a 800 metres
gruix > 20 cm a cotes superiors a 600
metres fins a 800 metres
gruix > 10 cm a cotes superiors a 800 metres fins a 1000 metres
gruix > 30 cm a cotes superiors a 800 metres fins a 1000 metres
gruix > 20 cm a cotes superiors a 1000
metres fins a 1500 metres
gruix > 50 cm a cotes superiors a
1000 metres fins a 1500 metres
Vent
Ratxa màxima > 20 m/s a: Anoia, Alt
Penedès, Bages, Baix Llobregat, Baix Penedès, Barcelonès, Garraf, Gironès, Maresme,
Moianès, Osona, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Selva, Tarragonès, Urgell, Vallès Occidental i
Vallès Oriental
Ratxa màxima > 30 m/s a: Anoia, Alt Penedès, Bages, Baix Llobregat, Baix
Penedès, Barcelonès, Garraf, Gironès, Maresme, Moianès, Osona, Pla
d’Urgell, Segarra, Segrià, Selva,
Tarragonès, Urgell, Vallès Occidental i Vallès Oriental
39
Ratxa màxima > 25 m/s a: Alt Camp, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Baix Camp, Baix
Empordà, Berguedà, Cerdanya, Conca de
Barberà, Garrigues, Garrotxa, Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla de l’Estany, Priorat,
Ribera d’Ebre, Ripollès, Solsonès, Terra Alta i Val d’Aran
Ratxa màxima > 35 m/s a la resta a: Alt Camp, Alt Urgell, Alta Ribagorça,
Baix Camp, Baix Empordà, Berguedà, Cerdanya, Conca de Barberà,
Garrigues, Garrotxa, Noguera, Pallars
Jussà, Pallars Sobirà, Pla de l’Estany, Priorat, Ribera d’Ebre, Ripollès,
Solsonès, Terra Alta i Val d’Aran
Ratxa màxima > 30 m/s Alt Empordà, Baix
Ebre i Montsià
Ratxa màxima > 40 m/s Alt Empordà,
Baix Ebre i Montsià
Estat de la
mar Onades > 2.50 metres (maregassa) Onades > 4.00 metres (mar brava)
Fred
Temperatura mínima extrema: temperatura
inferior al percentil 2 de la temperatura mínima diària
Onada de fred: temperatura inferior al percentil 2 de la temperatura mínima
diària durant tres dies consecutius o
més
Calor Temperatura màxima extrema: temperatura superior al percentil 98 de la temperatura
màxima diària
Onada de calor: temperatura superior
al percentil 98 de la temperatura
màxima diària durant tres dies consecutius o més
