BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL DE MOLLET DEL VALLÈS … · 2018. 3. 3. · 4 Quatre Cantons AJUNTAMENT DE MOLLET DEL VALLÈS octubre 2004 Grups municipals ALCALDE Josep Monràs

“Avi, comestàs?”(pàg. 10)

Éxit a laquarta edicióde FiraMollet(pàg. 12)

Inici escolardel curs2004-05(pàg. 6)

B U T L L E T Í D ’ I N F O R M A C I Ó M U N I C I P A L D E M O L L E T D E L V A L L È SB U T L L E T Í D ’ I N F O R M A C I Ó M U N I C I P A L D E M O L L E T D E L V A L L È S

O C T U B R E 2 0 0 4 N Ú M E R O 9 0

Gallecs, salvat

QuatreCantonsQQ CCGallecs,

salvat

Octubre 2004 4/11/04 11:47 Página 1

2 Quatre Cantons AJUNTAMENT DE MOLLET DEL VALLÈS octubre 2004

Octubre 2004 2/11/04 10:25 Página 2

Edita: Mollet Comunicació, SL. Redacció, coordinació: Gabinet de Comunicació i PremsaDisseny gràfic i maquetació: Servei Municipal d’Arts Gràfiques. Preimpressió i Impressió: GRÁFICAS DE PRENSA DIARIA, SA. Dipòsit legal: B-19268-89

Aquest butlletí té un tiratge de 19.000 exemplars i es distribueix gratuïtament. Imprès en paper ecològic i 100% lliure de clor

l 20 d’octubre va ser,per a Lliçà de Vall,Montcada, Palau-solità i Plegamans,

Parets, Polinyà, Santa Perpè-tua i Mollet, una jornadahistòrica. Reunits a Gallecs,convocats pel conseller dePolítica Territorial i ObresPúbliques, Joaquim Nadal, persignar el Pla director urbanís-tic de Gallecs, el documentpel qual aquest espai esdevéfinalment lliure del perill deser urbanitzat. Tots els quevam participar en aquell acteens vam sentir feliços de viureaquell moment històric, enquè, despres de més de 30anys de lluita, Gallecs ha acon-seguit tornar a ser consideratallò que havia estat sempre un espai natural, rurali agrícola, una espai per passejar, un espai per viure-hi.

Ara podem dir, sense dubtar, que la lluita de tants anys,la indefallible lluita col·lectiva, de persones, entitats i ajun-taments, ha donat el fruit que desitjàvem: preservar Gallecsde la destrucció, preservar Gallecs per a la vida i per a lesgeneracions futures.

Ara, tanquem un projecte nefast d’una època negra comva ser el franquisme, un projecte que preveia fer-nos almig de Gallecs una ciutat de més de 100.000 habitants.Imaginem-nos que això s’hagués aconseguit: faria anysque hauríem oblidat aquest paisatge i els nostres fills nol’haurien conegut mai. Ara, el govern democràtic de la

Generalitat ha tingut la voluntat de tancar el capítol deGallecs, conflictiu i punyent, i ha treballat amb eficàciaper donar resposta a la lluita i la petició que tants ciuta-dans, al costat d’entitats, col·lectius i ajuntaments afectats,han reclamat amb fermesa i constància.

El Pla director de Gallecs no parteix de zero. Parteix deltreball continuat de les institucions afectades, de les apor-tacions de tècnics, juristes, persones competents i repre-sentants municipals que durant anys van buscar, primer,la manera d’aturar la degradació en què havia caigut Gallecsa finals del setanta, i després, proposant i executant lesactuacions que la legislació i qui ens governava permetia.És un gran treball, que vull reconèixer i agrair.

Un altre motiu d’emoció ha estat, també, el record deles persones que han lluitat per Gallecs i que no han pogutviure aquest moment. L’acte del dia 20, un senzill acte alcostat de l’església de Gallecs, va ser també un acte d’ho-menatge cap a totes elles. La història ens ensenya que maino es pot perdre l’esperança, sobretot si creiem en l’es-perança col·lectiva, que transcendeix les persones, peròque dóna un gran valor a la nostra lluita individual, quese suma també a totes les altres lluites individuals.

Vull personalitzar aquest reconeixement a la lluitacol·lectiva que ens ha permès salvar Gallecs fent esmentde dues entitats emblemàtiques: l’Associació de Pagesosde Gallecs i l’Associació de Veïns de Gallecs. Amb elles,vull donar les gràcies a totes les entitats i associacions que,amb una tasca seriosa, i amb propostes constructives, hanestat al costat dels ajuntaments per salvar Gallecs.

Estem vivint unes dates històriques: hem salvat unagran part de Gallecs per a nosaltres i per a les generacionsfutures. Podem felicitar-nos i estar-ne ben orgullosos.

Josep Monràs i Galindo. Alcalde

QC

Hem salvat Gallecs!

E

{ }

Editorial

octubre 2004 AJUNTAMENT DE MOLLET DEL VALLÈS Quatre Cantons 3

Sumari núm. 90

Aq

EDITORIAL 3GRUPS MUNICIPALS 4

MÉS DE 7.000 ALUMNES A MOLLET 6ORDENANCES PER AL 2005 7

PROTECCIÓ DEFINITIVA DE GALLECS 8COMBATRE LA SOLEDAT: AVI COM ESTÀS? 10

11 LA POLICIA MUNICIPAL, PRIMERA D’ESPANYA EN ADHERIR-SE AL CODIEUROPEU D’ÈTICA

12 FIRAMOLLET, UN ÈXIT

13 EL BAIX VALLÈS: REALITAT O FICCIÓ

15 MISCEL·LÀNIA INFORMATIVA

16 INFORMACIONS D’INTERÈS (OAC)

QuatreCantonsQQ CC

Aquella espasa deDemocles que era la

urbanització de Gallecs és un perill vençut.

Octubre 2004 2/11/04 10:25 Página 3


Grups municipals

ALCALDEJosep Monràs

ÀREA D’INSTITUCIÓ, DRETS CIVILS I SEGURETATCoordinador, Oriol FortACCIÓ INSTITUCIONAL, DRETS CIVILSI SEGURETAT, Oriol FortCOMUNICACIÓ I RECERCA, Eva María Pazos

ÀREA DE SERVEIS PERSONALSI POLÍTIQUES D’IGUALTATCoordinadora, Carme GuarroSERVEIS SOCIALS I SALUT PÚBLICA, Carme GuarroCULTURA I JOVENTUT, Daniel NovoEDUCACIÓ, Alícia DomínguezDONA I POLÍTIQUES D’IGUALTAT, Ana M. Díaz ESPORTS, depèn d’Alcaldia

ÀREA DE TERRITORICoordinador, Josep Maria GarzónSERVEIS URBANÍSTICS I OBRA PÚBLICA, Josep Maria GarzónMANTENIMENT DE LA VIA PÚBLICA, Feliu GuillaumesQUALITAT URBANA I AMBIENTAL, Ester Safont

ovint, els habitants de Mollet sentimdir als forans que la nostra ciutat no té

un encant especial, un centre històricidíl·lic, grans monuments ni un registredel passat gaire destacat en els nostrescarrers (excepte algunes masies)..., perònosaltres els podem contestar d’una formaràpida i contundent. Si considerem el100% del territori municipal, Mollet éspreciós, meravellós i fantàstic. Gairebé lameitat de la nostra ciutat és un paratgenatural, rural i agrícola únic a la planavallesana. El nostre Gallecs és verd, i hoseguirà sent, gràcies a la tasca feta per l’es-forç de moltes persones i entitats, i tambégràcies a l’interès real dels polítics que for-mem el tripartit a la Generalitat. Tan solsen un any s’han trobat unes solucions per

a la gestió d’aquest territori, mentre quealtres governs en vint-i-tres anys no vanser capaços de sortir-se’n.

L’ENTESA PER MOLLET també es felicitapels fets que aquests darrers dies s’han esde-vingut. Ens alegrem de la signatura de l’a-provació inicial del Pla director, i sobretotde la confirmació per part del Departamentde Medi Ambient que Gallecs serà inclòs enel PEIN (Pla d’espais d’interès natural). Peròaquesta no es una satisfacció eufòrica; mésaviat a l’ENTESA estem esperançats. Teniml’esperança d’un bon començament en elcamí, en aquest camí adobat per més detrenta anys de lluita d’una colla de perso-nes, a les quals, després de tant de temps,encara ens les seguim escoltant. I són aques-tes persones, que saben molt bé què s’hicou a Gallecs, les que ens ajuden a veureque no tot és per estar exultants.

En el moment de la presentació del Pladirector, els regidors de l’ENTESA, legítimsrepresentants del poble, encara no teníemel document per poder-lo estudiar, peròsabem que hi ha alguns aspectes que ens

fan pensar, si més no, que la possible satis-facció es converteixi en esperança.

No s’arriba a aconseguir la figura dinsdel PEIN que l’ENTESA ja havia reclamat famés d’un any, i que també està a l’Agenda21. Aquesta figura molt més protectora ésel P.N.I.N. (Paratge Natural d’Interès Nacio-nal). Tampoc s’ha aconseguit protegir el100% dels terrenys expropiats en l’èpocafranquista que encara no s’havien urbanit-zat. Unes 50 hectàrees no queden inclosesen la protecció (zona de la variant de Palau,la Mogoda...). Tampoc no queda clar sidesapareix el projecte de l’autovia interpo-lar que podria passar pel bell mig de Gallecs.

Són aspectes que ens fan creure, a lagent de l’ENTESA, que anem pel bon camí,però no podem fer esclatar coets. Aracomença la feina de debò. Volem que elConsorci que proposa el Pla director siguirealment participatiu per a la població iper a aquelles entitats que, malauradament,sovint en els reconeixements oficials que-den oblidades. A pesar de tot, a Gallecs s’al-biren moments per l’esperança.

octubre ens permet descobrir si elgovern de la ciutat està en forma o

si, després del parèntesi de l’estiu, ha per-dut l’impuls necessari. L’octubre ens per-met fer un primer balanç.

Val a dir que aquest balanç és quanti-tativament i qualitativament positiu.Repassem els fets.

El més important de tots: HEM SALVATGALLECS. Per sempre protegit, per sem-pre agrícola, rural, educatiu i de lleureal servei de la ciutadania. Un fet histò-ric. Gallecs salvat, entre tots i per a tots!

Onze de Setembre, acte unitari, festiui reivindicatiu amb paraules del nostrealcalde Josep Monràs –ben catalanista–,fetes i dites per rebre el màxim consens,com així ha estat.

Inici del curs escolar amb 7.000 noisi noies disposats a començar o a conti-nuar la seva formació, el seu millor patri-moni per al futur. Inici de curs marcatper la normalitat i per la plena escolarit-zació, malgrat que el col·legi nou de CalMúsic no va començar les classes el 15de setembre, en no poder complir elcalendari del Departament d’Educació dela Generalitat; els alumnes de Cal Músic,però, estan escolaritzats provisionalmental també nou col·legi de Can Besora.Aquest fet ens ha permès ser testimonisd’un comportament ple de comprensiói civisme per part de mestres, pares ialumnes. Els ho agraïm.

La Fira d’Artesans, espai cultural i festiude retrobada molletans i baixvallesana des-prés de les vacances, sempre plena de gent.

FiraMollet, la magna exposició delpotencial industrial, comercial i de ser-veis de la ciutat ha estat, novament unèxit de tots els nostres emprenedors, peròtambé, marc per a la col·laboració en elspressupostos participatius i en la sensi-

bilització envers el civisme a la ciutat.Quinzena de la Solidaritat on més de

setze entitats de la solidaritat han demos-trat, un any més, que té molt sentit la pro-posta de l’alcalde Monràs de destinar un1% dels ingressos municipals a la solida-ritat internacional i la cooperació al desen-volupament.

Els pressupostos participatius queesmentàvem abans, és a dir, la possibilitatque han tingut tots els nostres conciuta-dans de fer propostes al govern de la ciu-tat per tal que mirés d’incloure-les al pres-supost municipal de 2005.

Però també –i l’espai no ens permetmés– l’Agromercat Transfronterer, el Diad’Extremadura, el Dia d’Aragó, l’inici delcurs d’Educació Viària de la Policia Muni-cipal, l’inici dels cursos i tallers dels cen-tres cívics, culturals i esportius, els pro-grames de serveis socials, etc.

El govern de la ciutat està en forma iels regidors i les regidores socialistes,diguin el que diguin els “entesos”, niparem ni pararem.

L’

Grups municipals

Gallecs, moments per l’esperança

En forma… hem salvat Gallecs!

Ajuntament de Mollet del Vallès

S

Octubre 2004 2/11/04 10:25 Página 4


Grups municipals

ónÀREA D’ECONOMIA, HISENDAI SERVEIS GENERALSCoordinador, Jordi TàboasECONOMIA, HISENDA,ORGANITZACIÓ I PERSONAL iOCUPACIÓ, Jordi TàboasPROMOCIÓ INDUSTRIAL, Núria FortunyCOMERÇ I TURISME, Ester Safont

GRUP MUNICIPAL SOCIALISTAJosep Monràs, Carme Guarro, DanielNovo, Alícia Domínguez, Josep MariaGarzón, Ester Safont, Jordi Tàboas, EvaMaría Pazos, Oriol Fort i Ana María DíazGRUP MUNICIPAL DE L’ENTESA PER MOLLETJosep Cot, Antonio López, Rosa MariaEsteve, Xavier García, Xavier Fenosa, Oriol Bargalló i Marco Gómez

GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓFeliu Guillaumes i Núria Fortuny

GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULARSusana Calvo i Miguel Jiménez

PER CONCERTAR VISITES CAL TRUCARAL 93 571 95 00 I DEMANARPEL DEPARTAMENT CORRESPONENT

96.3 FMHORARI DELS ESPAIS DELSGRUPS MUNICIPALS A RÀDIOMOLLET: a les 13.30 hPSC: dilluns, EpM: dimarts, CiU: dimecres, PP: dijous, Alcalde: divendres, a les 12.30 h

Grups municipals

l conflicte de Gallecs es remunta alsanys setanta, quan el Ministeri d’Ha-

bitatge franquista va delimitar un espaid’aproximadament 1.472 hectàrees alVallès, amb la idea de construir-hi una ciu-tat de 130.000 habitants. Era, doncsaquest, un dels projectes inclosos en l’a-nomenat ACTUR (Pla d’actuacions urba-nístiques urgents). Aquest projecte ja varebre la protesta de forma contundent d’a-juntaments, entitats i ciutadans que deforma individual rebutjaven el programaestipulat. Els terrenys es van expropiar peròel projecte no es va tirar mai endavant,encara que, el terreny es va veure afectaten un 43% de la seva superfície amb edi-ficacions industrials.

Així doncs, amb aquest Pla directorurbanístic de Gallecs es garanteix la pre-servació de 774 hectàrees de l’espai cen-tral. El Pla preveu tres punts bàsics: con-

servar Gallecs lliure de qualsevol urbanit-zació. Ordenar de manera definitiva laurbanització del seu entorn i de les àreesde contacte entre l’espai construït i l’es-pai lliure; garantir la gestió de l’àmbit deGallecs, amb la participació de les admi-nistracions locals i de la Generalitat, mit-jançant el Consorci de l’Espai Natural deGallecs. Amb això es tanquen, trenta-cincanys de protesta, de reivindicacions, delluita, de clam d’un poble per preservarallò que era seu.

Simultàniament a l’aprovació del text,Medi Ambient està treballant per incloureGallecs com a espai obert a proteccióespecial (PEIN). Els objectius fonamen-tals que la Llei encomana al PEIN sóndos: d’una banda, ha d’establir una xarxad’espais naturals que sigui congruent,prou àmplia i suficientment represen-tativa de la riquesa paisatgística i la diver-sitat biològica dels sistemes naturals, i del’altra banda delimitar i establir les mesu-

res necessàries per la protecció bàsica d’a-quests espais naturals.

El Partit Popular de Mollet ha defensatsempre Gallecs com a espai natural, verd,agrícola, lliure i de tots i cadascú de nosal-tres. Gallecs ha estat, i és, més que uneshectàrees que cal protegir: és part de lanostra ciutat, dels nostres sentiments: ésun espai de records, de tranquil·litat, delleure, on podem respirar i caminar, on lavelocitat no existeix. Potser només quedareflectit que 774 hectàrees de terreny araestan protegides, però per a nosaltres,queda protegit molt més que això.

Per últim, volem donar les gràcies desde el Partit Popular, sobretot a totes les enti-tats, i persones, que individualment, hanfet possible, mitjançant les seves constantsreivindicacions, que avui, una dotzena depersones entre les quals no s’hi troben, espuguin fer una foto com a herois d’allò quetots, en la mesura de les nostres possibili-tats, hem aconseguit plegats.

a tenim Pla director deGallecs. Aquest és un pas

de gegant en la protecciódefinitiva de l’Espai.

Recordem que la idea defer un pla director neix d’unamoció parlamentària, en lalegislatura anterior, presen-tada per ERC i CiU. Fins aaquell moment, la Generali-tat havia aconseguit evitar lareversió dels terrenys (exi-gida en diverses demandesjudicials) a base d’argumen-tar la urbanització parcial fetaa Santa Perpètua.

En el projecte de Pla direc-tor, feta pel govern de CiU,es preveia una definició urba-nística que evitava la rever-sió, així com també la inclu-sió de Gallecs en una futurallei d’ordenació metropoli-tana.

Certament és nova, en elPla director del governactual, la Inclusió de Gallecsen un PEIN (paratge d’espe-cial interès natural), qualifi-cació mediambiental quecomplementarà la definicióurbanística anterior.

Finalment, sota la cober-tura de tots aquests paraigüeslegals, els ajuntaments po-dran declarar Gallecs ZonaNo Urbanitzable, cosa que ha

estat la seva intenció decla-rada des del primer moment.

Com veieu, no és una rutasenzilla, però creiem quepaga la pena intentar expli-car-la. També en honor de laveritat, s’ha de dir que en lasolució final hi ha molt delGovern de CiU, però tambédel Grup Parlamentari d’ERCi d’ajuntaments del PSC, aixícom de la Conselleria deMedi Ambient d’ICV.

Per sobre de tot això. Però,hi ha una lluita de dècades demolta gent i moltes entitats,una lluita desinteressada inoms que moltes vegades noes recorden. Si cal donaralgun mèrit de veritat, és pera totes aquestes persones.

J

Gallecs té un nou Pla director

E

Un gran pas

Octubre 2004 2/11/04 10:25 Página 5

a novetat més significativa delcurs escolar 2004-05 a Molletdel Vallès ha estat l’augmentd’aules per als més petits. Un

total de 1.912 nens i nenes de tres a cincanys configuren el cicle d’educacióinfantil a la ciutat. Enguany, la novaescola de Can Besora ha obert les sevesportes per primera vegada. Un centre

escolar que acull, temporalment, vui-tanta infants en quatre aules, tres per aalumnes de P3 i una per als de P4. I ésque durant dos mesos, l’escola de CanBesora ha estat el centre escolar per alstrenta-quatre alumnes matriculats a l’es-cola de Cal Músic, i que no han pogutcomençar el col·legi al nou centre, acausa de l’endarreriment de les obres

que porta a terme el Departamentd’Educació de la Generalitat de Cata-lunya. Tant pares i mares, com l’equipdirectiu de Can Besora i Cal Músic hantreballat conjuntament en el projecteeducatiu, mentre esperen que es nor-malitzi la situació. Aquesta situació esresoldrà properament, ja que el mes denovembre l’escola de Cal Músic ja obriràles seves portes.

Dels més de 7.000 alumnes d’infan-til, de primària i de secundària que estu-dien a Mollet, un 10% són nens i nenesimmigrants. Hi ha tres escoles de la ciu-tat que disposen d’una aula d’acollidadestinada als nens i nenes estrangers queté la finalitat de donar suport a la sevaintegració.

La FiladoraLa nova Escola Bressol Municipal, La

Filadora, inaugurada el mes de juliol,funciona a ple rendiment des del setem-bre. Un total de 73 nens i nenes hanestrenat les aules de la segona escolabressol municipal.

Mollet disposa de 154 places d’escolabressol municipal, repartides entre LaXarranca (81 places) i La Filadora (73places). QC

Educació


L’inici del curs escolar 2004-05 a Mollet del Vallès ha estat acompanyat de l’estrenad’una nova escola, Can Besora, al barri de Can Borrell. L’altra escola que havia de

començar a funcionar a Mollet, la de Cal Músic, inicia classes amb una mica de retard,aquest mes de novembre, a causa de l’endarreriment de les obres que porta a terme el

Departament d’Educació de la Generalitat. Tot i així, 7.000 alumnes de primària isecundària ja estan a les aules estudiant de valent.

Més de 7.000alumnes a Mollet

L

Infants a La Filadora. TONI TORRILLAS

Octubre 2004 2/11/04 10:25 Página 6


A l’hora de decidir l’increment que s’ha d’aplicar al conjunt d’impostos, taxes i preuspúblics, l’Ajuntament de Mollet pren com a criteri de referència l’IPC del mes d’agost(3,10). L’equip de govern molletà combina el criteri de prudència amb el rigor econòmic necessari per tal d’assolir un equilibri pressupostari. De fet, comparant les taxes i els preus públics que apliquen els municipis de l’entorn, Mollet continuasense tenir una pressió fiscal alta.

Ordenances per al 2005

lgunes taxes estan condicio-nades pels costos del serveii, per tant, incrementen elpreu per sobre de l’IPC. És el

cas de la taxa de recollida d’escombra-ries, que afecta a tothom, i que s’incre-menta en relació a l’any passat un20,8%, que representa pagar 1,5 més cada mes. Aquest augment ve moti-vat principalment per la pujada de valordel preu de l’abocador.

Els preus públics no s’incrementen, aexcepció del dels serveis esportius de Can’Arimon, que puja el 3%, i tampoc s’in-crementa cap taxa relacionada amb ser-veis socials, culturals o educatius.

Bonificacions i ajuts directesLes ordenances municipals tenen pre-

sents totes les bonificacions que la lleipermet. L’Ajuntament de Mollet ha des-tinat 25.000 en el pressupost muni-cipal d’enguany en ajuts econòmicsdirectes a les famílies amb majors difi-cultats socials i econòmiques, ajudes quees tradueixen en el sosteniment d’algu-nes despeses bàsiques com alimentacióo rebuts de subministraments bàsics(llum i aigua).

Pel que fa a les bonificacions d’aigua

i escombraries, el suport econòmicmunicipal es dóna a les famílies ambingressos baixos, que no disposin demés d’un vehicle ni d’una finca en pro-pietat. L’ajuda consisteix a reduir un 95% el cost dels rebuts del preu públic peral subministrament d’aigua, i de la taxade recollida d’escombraries. La majoriade receptors d’aquesta bonificació sónpersones grans, amb pensions econò-miques baixes.

Durant aquest any 2004, un total de438 famílies (un 3,5 % més respectel’any 2003) s’han beneficiat d’aquestesajudes.

Per a l’any 2005 es milloren els cri-teris d’atorgament de bonificacions pera les famílies. Fins ara es valorava queels ingressos familiars no superessin1,25 vegades el salari mínim interpro-fessional, mentre que a partir d’ara s’a-plicarà el barem de 1,50. L’any 2005 s’a-plicarà una nova bonificació del 50 % del’IBI per a les famílies nombroses.

Del 0,7% a 1% a accions solidàriesEl mes de novembre, el ple de l’A-

juntament de Mollet acordarà el pres-supost municipal per al 2005. Demoment, s’ha anunciat la voluntat dedestinar l’1% del pressupost a accionsde solidaritat internacional, cooperacióal desenvolupament i sensibilització.Fins ara, l’administració molletana apor-tava el 0,7% dels ingressos propis a pro-jectes de solidaritat.

Pressupostos participatiusPer primera vegada, l’Ajun-tament de Mollet ha posaten marxa el procés dels pres-supostos participatius. D’unabanda s’han recollit les pro-postes dels consells munici-pals i, de l’altra, els suggeri-

ments de la ciutadania. En total s’han pre-sentat mig miler de propostes, el 70% deles quals són temes que l’Ajuntament estàtractant bàsicament, millores socials, peti-cions d’ajuda a la família i a la gent gran...

El conjunt de propostes recollides delsconsells municipals i de la ciutadanias’analitzaran i, en el seu cas, es tindranen compte en els treballs d’elaboració delpressupost del 2005. QC

A

Economia i Hisenda

IBI +2,42%Impost de vehicles +3,10%Taxa subministrament aigua 0% Taxa recollida escombraries +20,80%

Octubre 2004 2/11/04 10:25 Página 7


Planificació Urbanística

ollet del Vallès protegeixel 100% del territori deGal lecs. Aquest és e lresultat que es desprèn

de l’aprovació inicial del Pla directorurbanístic de Gallecs. La meitat delterme municipal deMollet es troba a Gallecsi aquest Pla protegeix448,4 hectàrees molle-tanes, el 60% total del’espai rural. També esrespecten totalment lespropostes del POUM(Pla d’ordenació urba-nística municipal) sobremasies, cases rurals,xarxa de camins, usosagrícoles, forestals,lleure, educació am-biental...

Els set municipis quetenen territori a Gallecs(Mollet del Vallès, Llicàde Vall, Montcada i Rei-xac, Palau-Solità i Ple-gamans, Parets delVallès, Polinyà i SantaPerpètua de Mogoda)han consensuat el docu-ment amb el Departa-ment de Política Terri-torial de la Generalitatde Catalunya per tal deprotegir l’espai rural.

El Pla director estableix la directriude conservar lliure d’urbanització l’es-pai central de Gallecs i el qualifica desistema d’espais lliures públics (Parc del’espai d’interès natural de Gallecs).

El Pla reconeix els valors de l’espai

perquè sigui incorporat al PEIN. El docu-ment indica l’oportunitat de crear unconsorci per a la gestió de l’àmbit deGallecs amb la participació de les admi-nistracions locals i de la Generalitat. Pertant, la titularitat dels terrenys de Gallecs,

M

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona ha aprovat inicialment el Pla directorde Gallecs, el document que garanteix la preservació de l’espai natural.

La signatura del Pla director urbanístic de Gallecs es va segellar el dimecres, 20 d’octubrede 2004, posant així fi a una llarga època d’incerteses sobre la condició de l’espai rural

de Gallecs. Han estat trenta-cinc anys de lluita per a la protecció del paratge. Ara, elfutur de l’espai central de Gallecs ja no preveu la seva urbanització.

Protecciódefinitiva de

Gallecs

El conseller Joaquim Nadal, acompanyat dels alcaldes i les alcaldesses dels municipis amb territori a Gallecs.TONI TORRILLAS

Octubre 2004 2/11/04 10:25 Página 8

Cronologia


Planificació Urbanística

actualment a mans de l’Institut Catalàdel Sòl, continuarà sent pública.

D’altra banda, el Departament deMedi Ambient ha d’iniciar els treballsper incorporar Gallecs al PEIN pel seuvalor natural i les funcions de connec-tor biològic d’aquest indret amb la serra-lada prelitoral.

20 d’octubre de 2004La presentació del Pla director urba-

nístic de Gallecs es va fer en un delsespais més emblemàtics de l’espai rural,l’església de Santa Maria de Gallecs, queva ser testimoni d’un esdevenimenthistòric amb l’acte de signatura deldocument que protegeix l’espai. Larúbrica del conseller de Política Territo-rial i Obres Públiques, Joaquim Nadal,i la dels set alcaldes dels municipis amb

territori a Gallecs tanquen més de tresdècades de lluita i obren una nova eraamb la protecció definitiva de les 753hectàrees de l’espai rural. Altres signa-tures representatives en aquest documentvan ser la de la consellera d’Interior i exalcaldessa de Mollet, Montserrat Tura, ladel secretari de Planificació Territorialde la Generalitat, Oriol Nel.lo, la deldirector general d’Urbanisme, Joan Llort,i les dels representants de l’Associacióde Pagesos i l’Associació de Veïns deGallecs.

El Pla director urbanístic és el primerpas per aconseguir que Gallecs sigui nourbanitzable. És un fet històric i de granrellevància, que posa el punt i final a mésde tres dècades de lluita en favor de laprotecció del pulmó verd del Vallès. Unespai que durant el franquisme va estara punt de convertir-se en una ciutat pera més de 100.000 habitants. QC

35 anys de lluita perprotegir l’espai rural

de Gallecs.

1970: ACTUR (Actuació urbanística urgent) per la qual s’expropien les1.471 hectàrees de Gallecs, de les quals 603 formaven part de Mollet (41%de tot l’ACTUR). La finalitat és la construcció d’una macrociutat de més de100.000 habitants. Aquests terrenys expropiats seran de titularitat públicai formaran part, primer, de l’Instituto Nacional de la Vivienda, després, del’INUR (Institut Nacional d’Urbanització) i, finalment, de l’Incasol (1981).

1982: Pla general municipal d’ordenació urbana de Mollet del Vallès.Aquest Pla planteja el primer pas per protegir l’espai al nord de l’auto-pista, classificant els terrenys de Gallecs com a “sòl urbanitzable no pro-gramat”. Establint que per poder desenvolupar-lo sobre el territori, cal unacord entre la Generalitat i l’Ajuntament.

1989: inici de les reivindicacions i peticions per incloure Gallecs en elPEIN. L’Ajuntament de Mollet inicia reivindicacions perquè Gallecs siguiinclòs al PEIN, peticions que han estat denegades reiteradament per laGeneralitat. Les peticions directes se segueixen els anys 1993, 1994 (marçi setembre), 1997...

1997: bases per al futur Parc rural de Gallecs. Signatura d’un conveni ambla Universitat Politècnica de Catalunya per a la redacció del Pla especialde protecció de Gallecs i la modificació puntual del Pla general, és a dir,els instruments urbanístics necessaris que destaquin la singularitat deGallecs i els seus valors estratègics per a l’equilibri del desenvolupamenturbà, per a la protecció del paisatge i per a la conservació i millora del medirural. Així, Gallecs és concebut com una àrea més de la ciutat, integrat enel seu terme, que dóna a Mollet el seu caràcter de rural, en un 50% delterritori. Aquest estudi posa les bases perquè Gallecs pugui ser, en unfutur, un parc rural.

1998: aprovació de la modificació puntual del Pla general d’ordenacióurbana amb la finalitat que la zona de Gallecs sigui classificada com a“sòl no urbanitzable d’especial protecció” L’Ajuntament aprova el Pla especial de protecció paisatgística de Gallecsi la modificació puntual del PGOU, que són denegats per la Comissió d’Ur-banisme de Barcelona a finals de 1998. El gener de 1999, el Ple de l’A-juntament decideix presentar recurs contenciós-administratiu davant delTribunal Superior de Justícia de Catalunya.

2000: creació del Consorci de l’Espai Rural de Gallecs. Naixement delConsorci de l’Espai Rural de Gallecs (CERG) format pels ajuntaments deMollet i de Parets. Compta amb la col·laboració de la Diputació de Barce-lona, i té com a finalitat mantenir i fomentar la ruralitat de Gallecs. Es cultiva la mongeta del ganxet i es cria el pollastre de pota blava, ambla intenció de crear la marca “producte de Gallecs”, que en garantirà laqualitat.

20 d’octubre de 2004 Aprovació inicial del Pla director urbanístic de l’Actur de Sta. Maria deGallecsAprovació definitiva del POUM (Pla d’ordenació urbanística municipal)La Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona aprova el POUM, aplaçantles propostes que fan referència a Gallecs, a l’espera de l’aprovació defi-nitiva del Pla director.

2005: es preveu l’aprovació definitiva del Pla director urbanístic de Gallecsi l’aprovació definitiva de les propostes del POUM sobre Gallecs que com-portaran que l’espai sigui classificat com a NO URBANITZABLE D’ESPECIALPROTECCIÓ i qualificat com sistema d’espais lliures públics.

EL PLA DIRECTOR URBANíSTIC PREVEU:� Protecció de l’espai central de Gallecs:

753 hectàrees (51% total ACTUR)� Incorporació de Gallecs al Pla d’espais

d’interès natural de Catalunya (PEIN)� Creació d’un Consorci per a la gestió

del Parc de l’espai d’interès natural deGallecs, que passarà a ser el propietaridels terrenys

Octubre 2004 2/11/04 10:25 Página 9

l programa consisteix en queuna assistenta social fa visites,prèviament concertades, a lespersones majors de setanta-

cinc que viuen soles. Se’ls informa de lapossibilitat d’utilitzar serveis a domicili–si cal els donen suport en tasques d’as-sistència domèstica–, els informen sobreels aparells de teleassistència, els dema-nen la seva relació amb la família i,

segons les necessitats detectades, es fanactuacions per millorar el seu benestar.

El programa Avi, com estàs? vol créixermés, Serveis Socials treballa per com-plementar-lo amb la participació de

voluntaris que puguin fer companyia alsavis com a mínim una hora a la setmana.

A Mollet hi ha sis-centes personesque superen els setanta-cinc anys d’edati que viuen soles. QC

La Regidoria de Serveis Socialsde l’Ajuntament ha impulsat elprojecte d’atenció domiciliària‘Avi, com estàs?’, una ideaimportada de Dinamarca iaplicada a Mollet.

Combatre lasoledat: Avi,

com estàs?E

Serveis Socials


L’Esperanza López viual carrer de GaietàVínzia, té vuitanta-cinc anys i en fa deuque viu sola. Té cincfills, catorze néts i sisbesnéts, i malgrat

poder viure amb algun d’ells, s’esti-ma més mantenir la seva autonomiai independència. Li agrada fer ganxeti mirar la televisió. Cada dia surt acomprar i a passejar.

Ajuntament: Com es troba?Esperanza López: Molt bé, estic aquí

a casa jo sola, però, sempre que necessi-to alguna cosa, vénen els meus fills.

Aj.: Els seus fills viuen a Mollet?E.L.: Una filla viu aquí a Mollet; la res-

ta viu a fora.Aj.: Hi té bona relació?E.L.: Sí, molt bona.Aj.: Coneix els serveis municipals?E.L.: Sí, ja tinc una noia que fa la nete-

ja de casa.Aj.: L’informo d’altres serveis que estan

a la disposició de les persones grans queviuen soles; és l’aparell de teleassistèn-

cia. Es treballa en combinació amb CreuRoja. En el moment que li passa qualse-vol cosa, vostè ha de prémer el botó, litruquen per saber què passa i els té aquíde seguida. Això dóna molta tranquil-litat. Vol sol·licitar-lo?

E.L.: Em sembla que sí. El portaré pen-jat i només hauré de prémer el botó, sino em trobo bé.

Aj.: Pensa que és important teniraquest aparell?E.L.: Sí, si una nit m’aixeco i em marejoo vaig al bany i caic si no puc arribar al

telèfon, amb l’aparell ja està!Aj.: També hi ha el servei de treba-

lladora familiar, per si necessita ajudaen la higiene personal...

E.L.: Per ara no. Si necessito algunacosa, de seguida truco als meus fills.

Aj.: Ens agrada saber que hi compta.Vostè ha escollit viure sola.

E.L.: Doncs, sí, mentre pugui. No ésque estigui a disgust a casa dels meusfills, però aquí m’aixeco quan vull, posoel canal de la tele que vull, menjo quanem ve de gust... Tinc llibertat. QC

Entrevista a casa de l’Esperanza. AJUNTAMENT

Un cas personal

Octubre 2004 2/11/04 10:25 Página 10

febrer 2001 AJUNTAMENT DE MOLLET DEL VALLÈS Quatre Cantons 7

l Codi Ètic de la Policia ésfruit de l’interès demostratreiteradament des de fa anyspel Consell d’Europa en matè-

ries relacionades amb la seguretat i ambla policia i, en particular, amb els dretshumans i la protecció dels principisfonamentals inherents a les democrà-cies pluralistes.

Aquesta adhesió de la Policia Muni-cipal de Mollet del Vallès al Codi Euro-peu d’Ètica suposa el testimoniatge d’unavoluntat d’actuació sempre vinculada alrespecte a la persona, al servei al ciutadà,a la defensa de totes les normes quetenen per objectiu la salvaguarda de laconvivència i del ple desenvolupamentde la persona. També s’han adherit aaquest Codi els Mossos d’Esquadra.

Aquest estiu, menys denúncies Un cop finalitzada la campanya de

prevenció de delictes a l’època d’es-tiu la Policia Municipal i els Mossosd’Esquadra a Mollet del Vallès hancomptabilitzat un total de 334 delictesdenunciats i 327 faltes denunciades,que correspon a una disminució de 33i 10 fets penals, respectivament, encomparació amb l’any anterior.

El robatori a l’interior del vehicle ésel delicte més habitual, però per con-tra, enguany és el que més n’ha reduïtel nombre (45denúncies menys). Elsdelictes de furt també han disminuïten 29 denúncies.

En referència al robatori amb inti-midació, aquest any s’han denunciat10 casos menys que l’estiu passat. Per

contra, els delictes que han tingut unaugment en relació amb la campanyaanterior són el robatori amb força aestabliments i habitatges (9 denúnciesmés), i les faltes de furt produïdes elsdies de mercat ambulant, amb 16denúncies més. QC

E


La Policia Municipal de Mollet del Vallès s’ha adherit a l’aplicació del Codi Europeu d’Ètica de la Policia, fet pel qual s’ha convertit en la primera policia municipal de l’Estat espanyol que s’incorpora a aquest Codi.

La PoliciaMunicipal, primerad’Espanya enadherir-se al CodiEuropeu d’Ètica

DELICTES DENUNCIATSTOTAL

Estiu 2004 334Estiu 2003 367

FALTES DENUNCIADESTOTAL

Estiu 2004 327Estiu 2003 337

Seguretat Ciutadana

Octubre 2004 2/11/04 10:25 Página 11


La quarta edició de Firamollet se celebra amb la participació d’un centenar d’expositors i 65.000 visitants. D’aquesta manera, l’aparador de comerç, serveis i indústria

es consolida com la mostra biennal de referència al Baix Vallès. Firamollet 2004 s’ha distribuït en 12.000 m2 de recinte firal amb l’espai d’aire lliure icotxes, la vela multisectorial, l’àmbit de la degustació alimentària i un escenari centralper a representacions i música en directe. El pintor molletà Joan Abelló ha estat l’autor

de la litografia d’obsequi per als expositors i per a les empreses patrocinadores.

FiraMollet, un èxitComerç i Turisme

El conseller de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya,Josep Maria Rañé, ha estat un dels convidats a Firamollet 2004.

Concert de jazz a càrrec del Cor Juvenil i de la Mollet Jazz Band.AJUNTAMENT FIRAMOLLET

L’èxit de visitants s’ha mantingut els tres dies de la Fira. Vista general del recinte firal.FIRAMOLLET FIRAMOLLET

Octubre 2004 2/11/04 10:25 Página 12

l Centre d’Estudis Molletans haviscut un any molt intens. Almarge dels treballs de recerca,la celebració dels deu anys

d’història de l’entitat han servit per apro-fundir en alguns temes i per programaractivitats diverses. Des del mes d’abril ifins al novembre el Centre Cultural LaMarineta ha estat la seu del cicle Orígens,visions de 10 anys de recerca del Centre d’EstudisMolletans. Sis xerrades i quatre cami-nades per descobrir, rememorar irecordar aspectes relacionats amb elpatrimoni, la història, el paisatge…

El CEM, però, no només fa estu-dis de recerca i aprofundeix en elconeixement, sinó que fa un pasmés. Una mostra de l’empenta del’entitat es constata en el marc de lesVII Jornades del Centre d’EstudisMolletans. Aquesta tardor s’ha plan-tejat un tema d’actualitat: El Baix Vallès:realitat o ficció?

Mollet té un paper de capitalitata la seva àrea d’influència, l’ano-menat Baix Vallès, malgrat queterritorialment no quedi palesaaquesta divisió comarcal. Si bé Gra-nollers és la capital de comarca, delVallès Oriental, la segona ciutatimportant i de referència és Mollet.La construcció del nou hospital i elpalau de justícia refermaria encara

més la capitalitat del Baix Vallès. Segons un estudi encarregat per la

Generalitat i elaborat per la Universitat

Politècnica de Catalunya es fa una apostaper la creació d’aquesta nova comarcaamb Mollet com a capital. Segons l’es-tudi, el Baix Vallès estaria formada pelsmunicipis de la Llagosta, Sant Fost, Mar-torelles, Montmeló, Montornès, Paretsi Santa Perpètua, amb Mollet com acapital. La nova comarca integraria120.000 habitants i la superfície terri-torial abastaria 93 Km2. QC

febrer 2001 AJUNTAMENT DE MOLLET DEL VALLÈS Quatre Cantons 7

Mollet juga un paper decapitalitat a la seva àrea

d’influència, el Baix Vallès.E

El Centre d’Estudis Molletans celebra enguany deu anys de vida, que s’han testimoniaten deu anys de recerca i difusió de la història i el patrimoni de la ciutat i el seu entorn.La celebració de la primera dècada d’existència del CEM acaba aquesta tardor amb lesjornades i el cicle ‘Orígens’.

El Baix Vallès:realitat o ficció?

Comunicació i Recerca

Conferència inaugural de les Jornades de Tardor del CEM. AJUNTAMENT


Octubre 2004 2/11/04 10:26 Página 13


Miscel.lània informativa

l molletà il·lustre, Josep Maria Pou, ha rebutel Premi Nacional de Teatre que concedeixla Generalitat de Catalunya. L’actor ha estat dis-

tingit amb aquest reconeixement per les seves inter-pretacions en el decurs de la temporada 2003 a Celo-bert, de David Hare, al Teatre Romea de Barcelona,i Bartleby, l’escrivent, de Herman Melville al Teatre deSalt (Girona).

Pou va rebre de mans del president de la Gene-ralitat, Pasqual Maragall, el Premi Nacional de Tea-tre el passat 27 de setembre al Teatre Nacional deCatalunya.

El Premi Nacional de Cultura està dotat amb18.030 i es concedeix anualment a persones o enti-tats per les seves aportacions als diversos àmbits dela cultura desenvolupats durant l’any. QC

PREMI NACIONAL DE TEATRE A JOSEP MARIA POU

E

n centenar d’obres del fonsparticular de l’artista, delfons de la Fundació i de

col·leccions privades es poden veureal Museu de la Ciutat de Madrid finsal 28 de novembre

El pintor molletà, Joan Abelló, hainaugurat al Museu de la Ciutat deMadrid una exposició antològicaorganitzada per l’Àrea de les Arts del’Ajuntament de Madrid i la Funda-ció Municipal Joan Abelló de Mollet.

Als seus 81 anys, Joan Abellóporta a Madrid el seu bagatge artís-tic ben consolidat. Artista autodi-dacta, col·leccionista fidel, personasensible i pintor de reconegut pres-tigi internacional exposa a Madriduna selecció de 120 quadres querepassen la seva llarga trajectòria.

Abelló en Madrid és el títol de lamostra que es va inaugurar el pas-sat 7 d’octubre al Museu de la Ciu-tat de Madrid. Abelló va estar acom-panyat de l’alcalde de Mollet, JosepMonràs, i del vicepresident de laFundació Municipal Joan Abelló,Oriol Fort. QC

UJOAN ABELLÓ EXPOSA A MADRID

MUSEU ABELLÓMuseu de la Ciutat de Madrid.

Josep Maria Pou, en el moment de rebre el Premi. RUBÉN MORENO

Octubre 2004 2/11/04 10:26 Página 14

abr i l 2002 AJUNTAMENT DE MOLLET DEL VALLÈS Quatre Cantons 13octubre 2004 AJUNTAMENT DE MOLLET DEL VALLÈS Quatre Cantons 15

I A MI, QUI EM RESOL EL MEU PRO-BLEMA?

Aquesta és una pregunta a la qualpodrem trobar resposta en el cicle deconferències, que amb aquest títol haprogramat l’Oficina Municipal d’Infor-mació al Consumidor (OMIC) per aaquesta tardor.

Evitar les queixes i les reclamacionsés sempre la millor forma de resoldre-les. La prevenció en consum és, com enaltres aspectes de la vida mateixa, lamillor solució, especialment quan estracta de col·lectius vulnerables o decompres que poden condicionar el futur

de les persones durant molt temps.L’OMIC vol que els veïns i les veïnes

de la ciutat coneguin com fer valer elsseus drets —si consideren que aquestsdrets són vulnerats— i quines són lesestratègies que fan servir les empresesper vendre els seus productes —moltesvegades aprofitant-se de la ingenuïtat,de la confusió o de la manca d’infor-mació dels clients potencials.

L’Oficina Municipal d’Informació alConsumidor vol que els consumidorsconeguin quins són els seus deures coma compradors, ja que això també evitasorpreses posteriors.

CALENDARI DE CONFERÈNCIESDivendres 12 de novembre, a les 7 de latarda al local de l’Associació de Veïns dePlana Lledó (c. Agricultura,8)Les comunitats de propietaris. Els seusproblemes i la forma de resoldre’ls.Dimecres 24 de novembre, a les 5 de latarda, al local de l’Associació de GentGran L’Esplai (av. Burgos, 50)El telèfon fix i el mòbils. Moltes compan-yies, moltes ofertes i molts problemes.Dimecres 1 de desembre, a les 5 de latarda, al Casal Cultural (rbla. Balmes, 2)Comprar el que no volem. Com ens ensa-rronen a les excursions i per Nadal.

Plaça Major, 1 - Tel. 93 571 95 00 / 05 Fax: 93 571 95 04 - 08100 Mollet del Vallès [email protected] De DILLUNS a DIVENDRES de 9 a 20 h - DISSABTES de 9 a 14 h

INFORMACIONS D’INTERÈSO f i c i n a d ’A t e n c i ó C i u t a d a n a

Miscel.lània informativa

l’Oficina d’Atenció Ciuta-dana (OAC) de l’Ajuntamentde Mollet es presta un nou

servei des de fa uns quants mesos. Estracta d’una sala de lactància i d’un can-viador de nadons, per tal que pares imares puguin disposar d’un espaireservat per a poder canviar els infantsi, si les mares ho necessiten poder alle-tar els nadons.

L’horari del servei és de 8 del matí a8 del vespre i es posa a la disposició dela ciutadania, dels usuaris i usuàries del’OAC i també personal municipal.

L’Ajuntament de Mollet és la pri-mera administració local que ofereixaquest servei, a través de la Regidoriade Dona i Igualtat. Regidoria que ahores d’ara està mantenint conversesamb els centres d’atenció primària perpoder incorporar aquest servei als CAP.La intenció de l’Ajuntament és instal·larsales de lactància i canviadors denadons als nous equipaments munici-pals, com per exemple a l’edifici delcarrer de Jaume I, un cop s’hagi reha-bilitat. QC

ASALA DE LACTÀNCIA, SERVEI PIONER A L’AJUNTAMENT

Canviador a l’OAC.AJUNTAMENT

Octubre 2004 2/11/04 10:26 Página 15

Octubre 2004 2/11/04 10:26 Página 16

Documents

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL DE MOLLET DEL VALLÈS … · 2018. 3. 3. · 4 Quatre Cantons AJUNTAMENT DE MOLLET DEL VALLÈS octubre 2004 Grups municipals ALCALDE Josep Monràs