BUTLLETÍ DELS MUSEUS - Dipòsit Digital de Documents de la UAB · BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA llur vàlua material, com per llur aspecte C industrial o tècnic. La collecció

NÚM. 78 NOVEMBRE 1937 VOLUM VII

BUTLLETÍ DELS MUSEUS

DE BARCELONA

PUBLICACIÓ DE LA COMISSARIA GENERAL DE MUSEUS

MARTÍ ESTANY I LA SEVA COL-

LECCIÓ DE RELLOTGES

Martí Estany i Martí és un benemèriti generós ciutadà, dedicat a grans activi-tats comercials i administratives, peròque sent dominat el seu esperit per l'a-mor a la pàtria i l'afició de colleccionista.

Va néixer a Barcelona l'any 1874. Elseu sentit de catalanitat es desvetllà en laseva ànima d'infant als Jocs Florals del1888, quan encara no havia complert ca-torze anys. Aquest sentit el conduí a lesactivitats d'excursionista. Així als vintanys era ja soci del Centre Excursionista,entitat a la qual va dedicar molts deisseus esforços i en l'ambient de la qualva consolidar els seus anhels patriòtics.Martí Estany formà part de la Junta d'a-questa entitat durant sis anys, deixant-hiel record d'una competència i d'un tacteexemplars. També formà part, durant mésde trenta anys seguits, de la Junta de l'Or-feó Català, i aquesta continuïtat explicaper ella sola l'amor que sempre ha sentitper les coses de la terra.

Ara fa uns vint anys, a conseqüènciadel seu delicat estat de salut, els metgesli aconsellaren que abandonés l'excursio-nisme, la seva primera dèria, com hemdit abans. Aleshores els seus afectes esvaren concentrar en el colleccionisme.D'antuvi va començar a colleccionar totamena d'antiguitats, especialment mobles,pedres de valor històric i artístic, i cerà-mica. Però com que aquests objectes exi-gien molt espai, per influència de la sevagermana va començar a colleccionar-ned'altres de poc volum i de valor intrínseci artístic.

Així va realitzar colleccions copioses;n'abandonà d'altres per ésser massa cos-toses o difícils de realitzar; i en va ven-dre i traspassar, segons li plagué. Entreles que arribà a formar hem d'esmentaruna de rellotges de butxaca, una d'arque-tes, una de miniatures, una de petitestalles de fusta, una d'àngels músics de to-tes les èpoques, una de petits pots d'apo-tecari, una de Santes Paus no metàlliques,una de pintura catalana del segle xix iuna de vistes de la Barcelona vella, endibuixos o pintures originals, així com engravat o litografia. Totes les va realitzaramb gran entusiasme i amb un excellentcriteri artístic i arqueològic. La de minia-tures (que són sobre vori, vitela o coure),va deixar-la estacionada quan aparegue-ren a Barcelona tot de colleccionistes,que amb llurs demandes produïren unaalça de preus. Així i tot, Martí Estanyassolí per a la seva collecció alguns exem-plars remarcables, especialment tres be-lles miniatures del segle xvi. Per a la col-lecció d'arquetes, Martí Estany no hi haplanyut sacrificis. En un altre article enparlarem. La collecció de rellotges, és laque Estany ha realitzat potser amb mésamor i amb més coneixement de causa ila que, sens dubte, li ha costat més passosi més diners.

Martí Estany va posar tot seguit unagran passió en el treball de reunir totsaquests objectes. Hi va posar la passiópròpia d'un bon colleccionista, i a més lasòlida cultura que s'havia anat formanten els seus lleures i en els seus viatges.Per això tot d'un plegat al cap d'uns

321

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

0

Rellotge primitiu, totalment de ferro. Primeraquinzena del segle xvi

quants anys de recerques pacients i dedespeses força respectables, es va donarcompte que es tractava d'una cosa real-ment important. Sobretot en relació ala d'arquetes i la de rellotges de butxaca.Amb aquesta convicció va témer que unatzar inesperat pogués fer desaparèixero abandonar a mans inexpertes unes col-leccions que tants de sacrificis havien cos-

tat. I aleshores va llegar-les als Museus dela seva estimada Barcelona.

Portant aquest propòsit a la realitat,l'any 1927 va fer testament en aquest sen-tit davant el notari de Piera, FrancescRàfols. Poc temps després va comunicaroficiosament aquesta decisió seva a algunsmembres de la Junta de Museus, als qualsva exhibir particularment les dues col-leccions de rellotges i arquetes. Però, unsmesos després es va decidir a fer en vidaaquesta donació. I el dia 13 d'agost del'any passat féu donació d'aquestes dues

Rellotge .penjant, del segle xvt

Rellotgc de coure sobredaurat. Primerameitat del segle xvt

colleccions a l'actual Comissaria Generalde Museus, successora de la dita Junta.El Comissari li expressà aleshores el seuprofund agraïment per l'important dona-tiu i l'honor que la seva generositat me-reixia. En aquella ocasió Estany no escansava de repetir que estava molt satis-fet d'aquesta acollida i del fet que elsseus esforços, que són els d'un fill delpoble, poguessin revertir al conreí i ésserprofitosos per a Catalunya.

En efecte, aquest donatiu és un valuóstribut a la cultura d'aquesta Catalunyaque ell tant havia estimat, perquè ve aenriquir notablement el patrimoni artís-tic del nostre país amb una doble sèried'objectes curiosos, de força interès, tantper llur valor específicament artístic i per

322


llur vàlua material, com per llur aspecte Cindustrial o tècnic.

La collecció de rellotges de butxacaconsta de 210 exemplars i és la més ex-tensa i perfeccionada que existeix a Ca-talunya i resta d'Espanya. Hi són repre-sentades totes les èpoques i totes les for-mes, així com tots els materials usats, puixque hi trobem rellotges de ferro, de cou

-re, d'argent, d'or, ele vori, de pell, de to-talment esmaltats i d'altres que ho sónsolament en part; n'hi ha de formes cor

-rents i de formes capricioses, rodons, qua-drats, cairejats, ovalats, ovoides; n'hi hade més o menys boteruts i d'extraplans,d'altres adherits a objectes diversos que

Rellotge d'argent calat i gravat. Primerameitat del segle xvi

Rellotge de bronze daurat, amb soneria idespertador. Primera meitat del segle xvi

formen anells, flors, fruites, àmfores obestioles. La collecció fou iniciada el 1917i durant els primers anys de la post-guerra va créixer extraordinàriament;hom pot dir que fon acabada deu anysmés tard, puix que del 1927 ençà poquespeces hi va poder afegir el colleccionista,car no se'n presentaven a la venda. Del1917 al 1920 les ofertes que hom féu alcolleccionista procedents de l'estrangerforen nombrosíssimes, degut a lea neces-sitats econòmiques d'Europa. El propiEstany ens féu avinent que si els seusmitjans econòmics li ho haguessin per-mès, hauria reunit una de les millors col-leccions del món, puix que no va poguerconservar moltes de les peces que havienpassat per les seves mans: a les unes hihagué de renunciar d'antuvi, degut a llurpreu elevadíssim; d'algunes d'altres sen'hagué de desprendre ami) gran senti

-ment. Així i tot, la collecció que poguéconservar és força valuosa i remarcable.

Hom pot estudiar, en aquesta collecció,la història i l'evolució d'aquest objecte oinstrument cronomètric tan vulgaritzat iindispensable en la vida moderna, ja si-

323


-^â -

Rellotge de coure daurat i cristall de rocaSegona meitat del segle xvi

gui en el seu aspecte artístic, que és pre-cisament el que més va seduir el collec-cionista, com el científic i industrial, carMartí Estany no va negligir, en la recercad'exemplars, la possessió de màquines demarques ben classificades i de maquinà

-ries enginyoses. Hi ha, per exemple, unrellotge de maquinària tan enginyosa queté un petit quadrant on les hores són clas-sificades en diurnes i nocturnes: per a lesde la nit hi ha un semicercle assenyalatper una mitja lluna, i per a les del dian'hi ha un altre, assenyalat amb un solclàssic. Hi ha altres rellotges que en llocde busques tenen una figura humana queindica les hores amb un bastonet a la màdreta i els minuts amb l'índex de la mà

esquerra. Hi ha exemplars que tenencampanetes per a sonar les hores i d'al-tres que són veritables caixes de música.N'hi ha que tenen quadrants amb figure-tes que fan moviments graciosos quan so-nen les campanades.

Anem a fer-ne una breu relació, agru-pant-los per èpoques.

Segle xvi. — En aquest segle un constructor de rellotges grans, de torre, de pa-ret o de calaixera, va tenir el caprici defer-ne un de miniatura, per a portar-lo aldatnunt. A aquest efecte va assajar laconstrucció d'una màquina petita. Aquestés l'origen del rellotge de butxaca.

L'obra d'aquell primer constructor vaassolir un èxit extraordinari. Tot seguites va divulgar la novetat d'aquesta menade cronòmetres i cort a conseqüència esva generalitzar la fabricació que alesho-

Rellotge de coure daurat i cristall ele roca.Segona meitat del segle xvi

324

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'AItT DE BARCELONA

res era purament manual i es varen cons-truir rellotges de formes i materials di-

versos i capriciosos.N'existeixen exemplars de ferro, que

sempre són els més primitius, i de couresobredaurat, d'or i d'argent, i n'hi hade compostos amb aplicacions útils o pu-rament decoratives de cristall de roca.Quant a formes, abunden les peces enforma de llibre, la tapa de les quals, enobrir-se, descobreix el quadrant. És tam-bé corrent la forma de creu; en aquestsrellotges el quadrant és a l'encreuamentdels braços i l'arbre. El colleccionistan'havia tingut un en forma de cap demort, molt curiós, del qual es va des-prendre.

Un dels que forma part de la collec-ció pertany al primer període del segle;és de ferro, en forma de llibre, i, per tant,és un dels més rars i primitius. N'hiha un altre també en forma de llibre,molt remarcable; és de coure sobredau-rat, ricament gravat a l'exterior i alquadrant.

Rellotge de coure daurat i cristall de roca.Segona meitat del segle xvi

Petit rellotge d'argent daurat i cristall deroca. Doble tamany natural. Segona meitat

del segle xvi

D'aquest mateix segle xvi hi ha, enaquesta collecció, altres exemplars remar-cables. N'hi ha un en forma de non allar-gassada, amb capsa total de cristall deroca i amb una màquina completa quefunciona i tot. N'hi ha de penjants i d'al-tres de cristall de roca, de formes diverses,i especialment un de molt petit que ésd'una gran finesa. Hi ha un altre exem-plar remarcable, d'argent i en forma deronyó allargassat, sens dubte de procedèn-cia holandesa, amb delicats treballs degravat al vori. Un altre d'argent calat igravat, molt interessant.

Segle xvii. — Hom pot dir que és en elsegle xvii quan la fabricació del rellotgede butxaca es desenvolupà en el seu as-pecte científic. La forma dels rellotgess'unifica o equilibra i durant molts anysles formes capricioses desapareixen. Hom

325

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DC BARCELONA

pot afirmar, també, que, a finals del segle,la perfecció de la màquina és absoluta.La busca única que caracteritzava els qua-drants del segle xvi s'amplia anib les duesbusques, o sia una per a les hores i l'altraper als minuts. La forma dels rellotges ésgeneralment rodona, més o menys esfè-rica i es caracteritzen per llur grandària;això vol dir que els constructors es pre-ocupaven més de la maquinària que dela comoditat o de l'estètica. I tant l'esti-

de maquinària i presentació, car és totell, capsa i quadrant, una massa d'or firebaixada amb el burí i amb vetes esmal-tades. Hi ha altres exemplars que són be-lles obres d'art per llurs calats i gravats,i són realment curiosos per llur grandà-ria i , per llur maquinària. N'hi ha und'or i de pell de la marca Thompion, queés la més remarcable de la indústria an-glcsa i, per tant, de la producció univer-sal d'aquella època.

Rellotge d'or i esmalt en la seva totalitat. Primera desena del segle xvii

maven aquesta maquinària, que fins l'e-xornaven ami) artístics detalls de granfantasia.

En aquesta colleceió hi han algunsexemplars d'aquest segle, força remarca-bles. Un de transició del segle xvi al xvii,de gran tamany, de coure sobredaurat,amb tapa metàllica finament vogida igravada i anib campaneria i despertador.N'hi ha un altre d'or, molt petit, de lesprimeries del segle, veritable meravella

Segle xvut. — Aquest segle es distin-geix per la fantasia, tant en les formes

com en els materials. Quant a les fornies,n'hi floreixen quatre d'estil ben caracte-ritzat: el de Lluís XIV, el de Lluís XV,el de Lluís XVI i l'estil Directori -Imperi.Com que les dames començaren a fer úsde rellotges portàtils, aquests instrumentsassoliren formes originals i capricioses,seguint els avatars (le la moda. Un segletan aristocràtic havia de produir exem-

326

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCILONA

Rellotge d'or, ele la 'cèlebre marca Thompion.Darreries del segle xvii

61

Rellotge d'esmalt i figures d'or. Lluís xiv.Rellotge tot ell en esmalt, amb la figurade Cleopatra. Lluís xiv

327


plars molt variats. Durant aquest períodehi ha rellotges de formes corrents, peròles capses són de metalls fins o bé de me-talls ordinaris ricament ornats amb per-les, pedreria, esmalts de tota mena deprocediments, dibuixos i pintures. N'hiha de pintats per veritables artistes queels han signat i tot; i hi ha hagut exem-plars que per ésser signats per pintorscèlebres han assolit preus fabulosos. Hi

Rellotge-penjoll, d'or i e3malt. Doble tamanynatural. Lluís xvi

ha exemplars d'argent i d'or, amb calatsi repujats notabilíssims, però l'art de lajoieria s'hi ha'desplegat sense fre: homen troba en forma de fruites, de flors, debestioletes, d'anells, de cistelletes, de co-pes d'àmfores, etc., i gairebé tots són deprocedència francesa, la qual cosa no voldir que els altres països no n'hagin pro-duït, durant aquest segle, de formes tanto més capricioses. Aquesta riquesa de for-

Rellotge en esmalt, amb figures. Primer terçdel segle xvni

mes és en detriment de la maquinària, laqual pateix bastant d'aquesta pruïja de se-guir la moda per a satisfer la vanitat fe-menina; tanmateix, els anglesos continuen

Rellotge en esmalt, amb figures. Primer terçdel segle XVIII

328


Rellotge en esmalt policrom. Segle XVIII

fabricant rellotges amb màquines magní-fiques. Honi pot assenyalar també, al con-tinent, la fabricació i els invents de lacasa Breguct. En general, però, la maqui-

Rellotge•anell d'or i esmalt. Doble tamanynatural. Lluís xvi

vària entra en un període de standardit-zació que és més aviat d'estancamentcientífic.

En la collecció de què parlem hi haexemplars de totes aquestes manifesta-cions i com a peces remarcables cal es-mentar-ne diverses amb capsa d'or i ri-quíssims repujats i un rellotge d'esmaltque té la capsa blanca amb figuretes d'orrealçades d'esmalt cloisonné. N'hi ha unaltre del primer quart del segle que ésrodó, de molt gruix i té un deliciós es-malt representant Cleopatra. N'hi ha d'al-tres de penjolls i de formes corrents, amb

Rellotge d'or i esmalt. Lluís xvt

veritables meravelles d'esmalt i pedreriesde bon gust. De l'època de Lluís XVI, queés quan més esclata la fantasia, hi ha tresrellotges-anells delicadíssims, dues copeso àmfores amb rellotge, i diverses pecesles capses de les quals figuren fruites commelonets, carabassetes, peres, maduixons,pomes o bé paneretes amb flors, anyellets,vasos per a perfums, instruments de mú-sica, etc. Tot això bellament esmaltat igravat i ornat de perles i pedres fines.

Les dues àmfores de què hem parlat i,sobretot, una flor en forma de tulipa, sóndelicadíssims joiells dignes d'un veritable

329

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ADT D6 BARCELONA

w ^

Rellotges (l'or i esmalt. Lluís xvi

330


artista, els quals seria difícil de realitzaren els temps presents, segons l'opinió d'unconegut joier de la nostra ciutat. En latulipa, en la corola de la qual apareix elrellotge quan s'obren les fulles per mitjàd'un ressort, el metall s'harmonitza artís-ticament amb l'esmalt translúcid, les fili

-granes i les perles. Hom troba a la col-lecció altres exemplars d'aquest segle enforma de penjoll. Mereix esment especialun graciós targeter o portamonedes, d'or,ornamentat de finíssims esmalts cloison-nés; mitjançant un petit ressort, aquesttargeter obre una tapa que deixa veurel'esfera d'un rellotge; és un veritablejoiell.

Segle xix. — Durant aquest segle la ma-quinària avança molt, però el sentit deco-

ratiu o la fantasia minva. A les primeriesdel segle, en ple domini, encara, de l'es-

Rellotge d'or i esmalt. Doble tamany natural.Lluís xvi

Rellotge d'or i esmalt. Doble tamany natural.Lluís xvi

til Imperi, honi troba alguns exemplarsartísticament decorats, generalment pe-ces de gran format, si són rellotges d'ho-me, i exemplars de gust refinadíssim, sies tracta de rellotges per a senyora.

En la collecció l'estil Imperi hi és benrepresentat amb un exemplar de certagrandària, d'or, ami) finíssim esmalt i or-nat de perles. La maquinària és francesai molt perfeccionada, amb campaneria iàdhuc amb una caixeta de música que ensonar les hores toca diverses peces. N'hiha un altre de grandària extraordinària,ornat de pedreria fina de diferents colorsi amb un esmalt riquíssim; és de proce-

4

331


dència anglesa, el que vol dir que la ma-quinària és important. Hi ha, també, di-versos exemplars de rellotges de senyoraque es distingeixen per la puresa del gustartístic.

Els temps posteriors als de l'estil Im-

del segle xix, que no és pròpiament depolsera, però si de braçalet, car no es por-tava al puny, sinó al braç per mitjà d'unacinta i una llaçada. És una peça admira-ble, d'or ainli un ric esmalt; té tapa ques'obre amb un ressort; l'esfera és de platí;

Rellotge, obert, d'or i esmalt. Lluís xvi

peri tenen poc interès per al colleccio-nista de rellotges artístics. Tamnateix, entotes aquestes èpoques s'han fet coses de-licades en aquest terreny, per bé que nosubjectes als cànons d'un estil. Ho provenels exemplars de l'època cristina i del'època isabelina. D'aquests hi ha un re-llotge de senyora, de la tercera dècada

toca les hores. L'altra peça que cal es-mentar, puix que és un treball de joieriamolt acurat, és un rellotge isabelí inseriten una imperdible de la qual arrenquenrics penjolls amb pedreries. Hi ha un de-tall curiós en aquest rellotge; en desco-brir-se l'esfera, que va tapada, el qua-drant roman invertit per a què el pugui

332


hores, collocats al voltant de l'esfera delrevers. Una sageta dóna voltes en sentitde menor a major i s'atura en el pivot del'hora corresponent a aquell moment.Aleshores el cec comptant els pivots desdel punt de partida de la sageta fins alpunt en què s'atura, coneix l'hora que és.La sageta és tota decorada amb brillants.Sembla que a finals del segle xvi o comen-çaments del segle xvii s'havien construïtalguns rellotges d'aquesta classe.

Altres exemplars, també del segle xix,

Rellotge - targeter, tancat, d'or i esmalt.Lluís xvi

llegir, naturalment, la persona que el duupenjat al pit.

D'aquesta mateixa centúria hi ha en-cara un altre exemplar notable. És un re-llotge de cec, de gran tamany, i capsad'or, marca Breguet. En la part superiorde l'anvers té un petit quadrant amb elqual es pot comprovar que el dispositiufunciona. Aquest consisteix en una sèriede dotze pivots, o sia el nombre de les

Rellotge -polsera, d'or i esmalt, amb soneria.Primer quart del segle xix

són igualment importants en aquesta col-lecció. Durant els primers anys del segleeren molt corrents les esferes o quadrantsamb figuretes de moviment. Hi ha figu-res d'aquestes que fan moviments moltenginyosos i en la nostra collecció trobemexemplars ben curiosos en aquest sentit,tant amb capsa d'or com amb capsa d'ar-gent. També n'hi ha alguns d'extraplansque no han d'envejar res als rellotgesactuals.

Un altre dia ens ocuparem de la col-lecció d'aquests.

Rellotge Imperi, amb soneria i caixa demúsica ALFONS MASERES

333

BUTLLETi DELS MUSEUS D'ART DE ' BARCELONA

Autoretrat de Josep Arrau

UN DONATIU D'OBRES DE JOSEPARRAU

El dia 31 de maig del 1934, es va inau-gurar al «Centre Excursionista de Cata-lunya» una exposició d'obres del pintorJosep Arrau i Barba, com a homenatge ala seva memòria i com un testimoni his-tòric del que havia estat la nostra pin-tura en els començaments del renaixe-ment actual de Catalunya.

En el discurs que en aquell acte pro-nuncià el fill de l'artista senyor MiquelC. Arrau, i una mica també en l'articleque amb motiu d'aquesta exposició và-rem publicar en el nostre BUTLLETÍ delmes de juliol d'aquell mateix any, es vaposar de relleu la vàlua de l'obra d'a-quest artista i la importància de la sevainteressant personalitat.

Des d'avui aquesta obra i aquestapersonalitat resten representades als nos-tres Museus, gràcies al generós dona-tiu d'un escollit lot d'obres i documentsque ens acaba de fer l'esmentat fill del'artista.

Aquest donatiu està format, en primerlloc, per les següents pintures: Jesucrist

rentant els peus dels seus deixebles; SantMarc escrivint l'Evangeli; Retrat del se-nyor Josep Brocca Carnpí; Retrat de l'ar-tista-escultor Damià Campeny; Autore-trat; Retrat de la senyoreta Rosa Rigalti Arrau; Retrat de la reina Isabel II;Retrat del senyor Francesc Barret i Druet;Retrat del senyor Pere Barret i Druet, iCòpia de l'autoretrat del pintor milanèsGiusseppe Molteni.'

A aquestes pintures s'hi sumen, a més,quatre dibuixos: Retrat d'infant; Un ca-valler del segle xviii; Los reyes católicosFernando e Isabel firman con Colón loscontratos para la expedición y descubri-miento de nuevas tierras en 1492, i LesEscaldes. I també un seguit d'altres obresde la mateixa naturalesa, generalment alllapis-plom, que són apunts de figures,de paisatges i de coses diverses.

A més, ha ajuntat a aquesta sèrie deproduccions artístiques, alguna fotografiai algunes còpies d'altres obres i uns ma-nuscrits inèdits de l'artista.

Un d'aquests manuscrits és l'esborranyde la memòria que Arrau va presentar ala «Sociedad Económica» l'any 1850 so-bre Origen del Dibujo; Reseña históricadel dibujo; Escuelas y Escuela de Dibujopara los artesanos e industriales, la qualva merèixer d'aquella entitat el premid'una medalla d'or i del títol de soci demèrit. L'altre és el d'una novella que estitula El juramento de un artista, quecomprèn quatre volums.

També figuren en el donatiu uns ma-nuscrits inèdits de Joan -Carles Anglès,sobre diversos temes d'art.

ets

Josep Arrau i Barba nasqué a Barce-lona ei 4 de maig del 1802. Pot dir-se quedescendia d'artistes, puix els seus besavii avi foren escultors i el seu pare, JosepArrau i Estrada, va ésser pintor, deixe-ble de Pere Pau Montaña.

La invasió francesa del 1808 obligà alsgenitors de Josep Arrau i Barba a aban-donar Barcelona i refugiar-se a Reus onl'infant aprengué primeres lletres i co-mençà a dibuixar. La família va retornar

334


a Barcelona el 1814, i l'any següent, enobrir-se els estudis del Collegi Tridentí,Josep va estudiar-hi dos cursos de gramà-tica llatina. Tot seguit començà a apren-dre de pintar sota la direcció del seupare, el qual molt poc temps pogué en-senyar-n'hi, puix moria el 23 de desem

-bre del 1817. Continuà els estudis artís-tics a Llotja i al cap de poc, també, altaller del pintor Joan Carles Anglès, on,amb Ignasi Palmerola, Antoni Falcó iJaume Batlle com a condeixebles, dibui-xava, pintava i seguia els estudis de geo-metria, arquitectura, perspectiva, anato-ntia i proporció. Des del 1819 fins al1826 seguí constantment els estudis aLlotja, guanyant els premis trimestrals ianyals i el tercer de pintura. També varebre lliçons de l'escultor Damià Cam-peny i modelà en «Plàstica», guanyantpremis en aquesta aula. Al Collegi deMedicina, el curs 1824-1825, va perfec-cionar-hi els estudis d'anatomia i, elscursos 1826-1830, hi aprengué química,corrent al seu càrrec, en els exercicis deldarrer any, l'especialització de «tenyitsi pintats d'indianes, fabricació de colorsper a la pintura i restauració d'obres pic

-tòriques». Havent entrat com a passanten el despatx del seu oncle En JaumeRigalt i Estrada, Notari de Barcelona,determinà matricular-se en la carrera no-tarial i féu les proves en el Collegi cor-responent.

El 1829 Josep Arrau i Barba entrà coma mestre de dibuix al Collegi de lesEscoles Pies. El 1831 estudià botànicasota la direcció d'En Marià de la PauGraells. Al llarg dels anys 1823 a 1830havia sempre continuat l'exercici del di-buix, però havia pintat poc del natural,puix sols havia fet dos retrats de parentsseus, alguns altres en miniatura i unacomposició que obtingué el tercer premide pintura en el Concurs general queobrí l'Escola de Nobles Arts el 1826.

El 1831, els germans En Josep i EnFrancesc Brocea, milanesos, amics des del1820 d'Arrau i Barba, l'invitaren a anara Milà, oferint-li llur casa i les lliçonsd'un professor d'anomenada, GiuseppeMolteni. Arrau, a Milà, començà copiantobres del seu_ nou mestre, però aviat li

fou permesa la còpia del natural i lapràctica de la restauració de pintures ala qual Molteni també es dedicava. Afersfamiliars impediren a Arrau restar aMilà tot el temps que ell desitjava, y re-solt a tornar a Barcelona, emprengué elviatge de retorn, en companyia d'EnFrancesc Brocea el 7 de juny del 1832,travessant els Alps, deturant-se a Gine-bra, Lió, Burdeus, Touloussc i Perpinyài arribant a la nostra ciutat el dia 15 delmes següent, installant tot seguit el seutaller al segon pis d'una casa de la plaçade La Verònica on exposà tot el que ha-via fet a Milà, i va començar la pinturade retrats i de composicions en perspec-tiva. Fou aleshores quan la Junta de Co-merç va comandar-li un retrat del reiFerran VII, vestit amb trajo de GranMestre de l'Ordre del Toisó d'Or. Arrauper assabentar-se de la indumentària iper a fer els estudis indispensables anà aMadrid on visità sobresortints personali-tats entre les quals En Bonaventura-Car-les Aribau, el general Pastor, el pintorvalencià Vicente López, En Sinibald deMas, el baró de Corbera i En DomènecRouchi per mitjançainent del qual va és-ser rebut, el 13 de gener del 1833, per la

Josep Arrau. — «Retrat de l'artista-escultorDamià Campeny»

335


reina Maria Cristina, qui accedí a posardavant d'Arrau.

Arrau, en la seva estada a Madrid,mostrà obres seves a diferents pintors, iaquests l'animaren a sollicitar l'ingrés ala «Real Academia de Bellas Artes de SanFernando», que li fou concedit. També vavisitar detingudament els Museus madri-lenys i l'Escorial. En el viatge de retornféu parada de tres dies a València per talde conèixer els tresors artístics d'aqueixapoblació. Reinstallat a Barcelona, va de-dicar-se a pintar el retrat del rei, percomplir la comanda de la Junta de Co-merç, retrat que deixà enllestit al cap detres mesos. El mateix any 1833 pintà unaltre retrat de Ferran VII per a l'Acadè-mia de Medicina de la nostra ciutat. El8 de gener del 1834 l'Acadèmia de Cièn-cies el nomenà soci numerari, i el 26 d'a-bril del mateix any li oferí l'única plaçaque tenia vacant de l'Escola gratuita,amb encàrrec d'establir-hi l'ensenyamentdel «Dibuix d'Ornat». Per tal de docu-mentar-se sobre aquesta especialització,Arrau emprengué el seu segon viatge aItàlia, i, passant per Marsella i Gènova,es dirigí a Milà on va adquirir tractatsde dibuix ornamental i models en guix,compongué un pla de curs elemental ensetze lliçons i va fer estudis arquitec-tònics a l'aiguatinta amb destinació al'aula seva. De retorn a Barcelona, visitàAix, Nimes i Montpellier.

El 1835 Josep Arrau i Barba pintà unavista del claustre del convent de SantaCaterina, pintà el retrat d'En Joan Agelli rebé el nomenament de soci fundador dela «Sociedad Económica Barcelonesa deAmigos del País». El 29 de novembre del1836 fou nomenat director particular del'Escola de Dibuix d'Ornament. En agostdel 1837 emprengué un viatge a Valènciaper tal d'estudiar les obres dels pintorsvalencians, i, de tornada, va detenir-se aTarragona, frisós de conèixer els monu-ments d'aqueixa ciutat. El 21 de juny del1838 i en companyia dels seus amicsEn Josep i En Joan Brocea, empren-gué un viatge a Sevilla, on — desprésd'haver passat per València, Alacant, Car

-tagena, Almeria, Màlaga, Gibraltar i Cà-diç — va restar dos mesos fent-hi estudis

de pintura i recollint-hi dades per a com-pondre la memòria Paralelo entre los es-

tilos de Zurbarán y Murillo, que llegí ala «Real Academia de Ciencias y Artes»el dia 6 de novembre del mateix any. Versaquest es concentrà Arrau i Barba enl'estudi de l'arquitectura, sota la direc-ció del seu bon amic En Joan Brocea,arquitecte milanès que residia a Barce-lona; i féu també un viatge a les IllesBalears, tenint a Palma avinentesa deconèixer bones pintures en els palaus delconste de Montenegro i de les famíliesAriany, Ver¡, Vilallonga i altres. Allí co-pià obres de Van Dick, Murillo i Ticià,i retratà en una sola sessió pictòrica(de sis hores) el seu amic l'advocat EnNicolau Ripoll. El 1840 i amb motiu dela vinguda dels reis d'Espanya a Barce-lona, la Junta d'obsequis el nomenà di-rector d'una tenda de campanya per arebre'ls a la Creu Coberta, comanda queArrau va dur a terme gratuitament i agust de l'expressada Junta. Aquest ma-teix any Arrau i Barba féu el seu segonviatge a Mallorca on restà dos mesos vi-vipt al palau del comte de Montenegro iocupat en la restauració de pintures.L'any següent la Junta d'Obra de l'esglé-sia barcelonina, de Santa Maria del Mar,li encarregà l'execució d'una pintura pera la nova capella del Santíssim, on hi fosrepresentat el lavatori de Jesucrist alsseus deixebles, obra no acabada fins el1843 i que Arrau i Barba féu gratuita-ment per tractar-se de la Parròquiaon fou nat i on la casa pairal era cm-plaçada. El 28 de març del 1843 founomenat substitut del director (DamiàCampeny) de l'Escola de Nobles Arts,barcelonina.

El 28 d'agost d'aquest mateix any, i encompanyia del seu íntim En Joan Cor

-tada, emprengué un viatge per França iBèlgica, les impressions del qual restarenremembrades en un diari que anaven es-crivint. El 1844 i ami) motiu de la tor-nada a Barcelona de la reina MariaCristina, assumí la direcció en l'exorna-ment de la gran sala de Llotja. L'abrilde l'any 1845 va ésser nomenat soci del'Arqueológica Tarraconense. Aquest ma-teix mes Josep Arrau i Barba emprèn un

336


tercer viatge a Itàlia, i conegué, metò-dicament, Gènova, Livorna, Pisa, Lucca,Carrara, Civitavecchia, Nàpols i Roma,on es reuní amb el seu amic el pintorPelegrí Clavé i amb En Joan Brocea. ARoma pintà algunes figures, entre lesquals el bust de noia reproduït en aquestmateix «Butlletí», en la pàgina 212 del

prengué un viatge a França, Anglaterra iBèlgica. Amador també del paisatge ca-talà, l'estiu del 1853 el passà d'excursio-nista per Vic, Ripoll, Ribes, Núria, Puig-cerdà i la Cerdanya francesa, Olot i SantEsteve d'En Bas.

El 1854 Josep Arrau i Barba va con-traure matrimoni amb Na Teresa Ro-

Josep Arrau. — «Jesús rentant els peusdels seus deixebles»

Volum VI. Després passà a Siena, Flo-rència, Bolònia, Ferrara, Pàdua, Venè-cia, Vicenza, Verona, Màntua, Planeen-ça, Lodi, Milà i Torí. Altra vegada aBarcelona, obrí un curs de Teoría de lasBellas Artes, fundà 1' «Asociación de Ami-gos de las Bellas Artes» sota el patronatgede la «Sociedad Económica Barcelonesade Amigos del País». El 1851, amb motiude l'Exposició Universal de Londres, cm-

ger, filla d'una distingida família de SantAndreu del Palomar. Des d'aleshores co-mença la seva gran activitat com a pintorde retrats amb intercalacions de caràcterdidàctic acadèmic. Pot dir-se que fins el1862 aquesta doble labor d'Arrau i Barbaés contínua, i és premiada anió la co-manda, de part de l'Institut Provincial,de la tela amb el retrat de la reinaIsabel II, retrat que fou destruït per la

337


Josep Arrau. — «Retrat de la reina Isabel II»

Revolució del 1868 i del qual en fou esbósuna de les teles suara ofertes per EnMiquel-Cassimir Arrau als Museus d'Artde Barcelona. Passat el 1862, Arrau iBarba pintà poc; el 1866 va ésser elegitPresident de 1'Aeadèmia de Ciències iArts, de Barcelona.

La contextura físico-moral i els darrersmoments de la vida d'Arrau i Barba sóndescrits amb concisió pel seu fill En Mi-quel-Cassimir Arrau — el generós donantdels manuscrits, dibuixos i pintures dequè hem fet esment — amb les paran-les que segueixen: «De forta salut, orde-nat en tots els actes de la vida, foren elsseus lemes: treball, honradesa i virtut.Era fidel complidor dels seus deures i te-nia l'ensenyança com un vertader sacer-doci. Pot ben dir-se que morí en compli-ment del mateix, puix trobant-se indispo-sat i no volent faltar a la seva aula dela Llotja, una freda nit del mes de de-

sembre del 1871, es veié atacat per unapulmonía que acabà amb la seva vida,el dia 11 de gener de l'any 1872, a la sevacasa pairal, núm. 44 del carrer del Rec,d'aquesta ciutat, havent complert el refràcatalà de: Roda el món i torna al Born».

«Joan Sacs» en el primer dels articles«Un manuscrit modern», («La publicitat»Barcelona, 17 d'agost del 1929), deixàescrit, com a presentació: «Josep Arraui Barba fou un home important i un tem-perament curiosíssim. Fou, en primerlloc, un adalerat de cultura en el desertintellectual d'aquella primera meitat delsegle xix català; fou gairebé un auto-didacta, com gairebé tots els catalans delseu temps, però ho fou amb una poderosaambició enciclopedista». Josep Arrau iBarba sentí molta afició a les activitats

338


Josep Arrau. — «Retrat de la senyoreta Rosa Rigalt»

arquitectòniques, i per tal de donar a lesseves tasques extra-artístiques validesaacadèmica passà per les aules de la Uni-versitat Literària de Barcelona on el1846, el 21 i el 24 de maig, respectiva-ment, va rebre els títols de Llicenciat ide Doctor en Ciències. Aleshores poguéllegir, a l'Acadèmia Científica barcelo-nina, amb ple dret, gran nombre dememòries. D'algunes de les obres di-dàctiques podem donar-ne la data. Sónaquestes:

1834: Acerca del modo de limpiar yrestaurar pinturas.

1838: Acerca de los sistemas de las es-cuelas antiguas de Pintura.

1838: Paralelo entre los estilos de Zur-baran y Murillo. (Treball ja esmentatací) .

1839: Observaciones acerca del Dague-rrotipo.

1849: Nueva teoría de las auroras bo-reales.

1850: Acerca de lo que falta descubrirpara fundar la parte teórica y científicade la pintura.

1850: Acerca de las escuelas de dibujopara los artesanos. (L'esborrany de laqual «Memòria» entra, cona hem dit, a laBiblioteca dels Museus d'Art de Bar-celona) .

1854: Teoría tónica y cromática apli-cada a la Pintura.

1857: Necrología de don Damián Cam-peny, Escultor de Cámara y Profesor dela Escuela de Bellas Artes de Barcelona.

1863: Nociones de mecánicaa del cuer-po humano para servir de guía a los queprofesan las bellas artes del diseño.

1866: El estudio de las ciencias natu-rales exactas conduce al conocimientode un Ser Supremo y, por consiguien-

339

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART -DE BARCELONA

te, el ilustrado naturalista no puede serateo.

També va deixar escrits els treballs quesegueixen, dels quals n'ignorem la data:

Observaciones sobre el procedimientode Mr. Raymond, hijo, para teñir lanade azul de Prusia.

Acerca del modo de descubrir la subs-tancia que ha servicio conco materia co-lorante para teñir cualquier paño decolor azul.

Elogio histórico de don Pelegrín Fores,socio artista de la Academia de Cienciasde Barcelona.

La aurora boreal de 17 de noviembrede 1848.

Acerca de la Exposición de Londresdando noticia de los hornos para cocer,alimentados por medio del gas carbonadoy de la luz eléctrica.

Acerca de las causas que motivaron elatraso de las ciencias naturales hasta me-diados del siglo pasado.

Extracto de los cuatro cuadernos co-rrespondientes a los meses de nitayo, ju-nio, julio y agosto de 1858 de los Analesde química y física que se publican enParís desde muchos años bajo la direc-ción de Chevreul, Dumas, etc.

D'altra banda, Arrau i Barba fou unviatger amatent a copsar totes les boneslliçons que les ciutats visitades podiendonar-li, i recollí, en quaderns, els comen-taris suscitats per la vida i l'art d'Itàlia,de França, de Bèlgica i d'Anglaterra; enla pedagogia artística donà a les premsesde la Casa Gorchs, el 1858, el seu Cursoelemental de ornato, que consta de vint

-i-vuit lliçons, és a dir, de vint-i-vuit là-mines gravades en coure. Arrau i Barbacontava entre les seves amistats, a niés amés dels germans Brocea (esmentats ací) ,a En Joan Cortada, En Antoni Brusii Ferrer, En Joan Agell i Torrents, EnDamià Campeny, En Vicenç Rodés, EnPelegrí Clavé, En Andreu Aleu, En Ma-rià Obiols, els germans Barret i els ger-inans Vallmitjána.

Josep Arrau i Barba va dedicar bonapart dels anys darrers de la seva vidalaboriosa a escriure, sota el pseudònimde «Dr. D. José Varra» una voluminosanovella, El juramento de un artista o

Juan y Pepita, novella nada de la sevapreocupació pel retard intellectual delscolnpatricis coetanis, el qual ell voliaapaivagar mitjançant una novella plenad'acció on els protagonistes es trobessinen situacions pròpies per a la divulgaciód'idees o de dades artístiques, científiques,polítiques i filosòfiques. Arrau fa desple-gar la trama de la seva novella en aquellaprimera meitat del segle xix que ell vaviure intensament, i l'arreplec de claríciesartístiques o científiques es va desenvo-lupant a l'entorn d'aquest fet nodal:L'autor era mestre de dibuix d'unes noies,filles d'un acabalat matrimoni gironí, delqual el pare vivia a la casa pairal deGirona; i la mare vivia, amb les filles, aBarcelona, per no provar-li el clima deGirona. D'aquesta separació matrimonialva pervenir-ne un plet, i el marquès d'Al-farràs, personatge influent a Madrid, feiacausa comú amb el marit, mentre queArrau, de gran prestigi a Barcelona, vaposar-se de la banda de la muller. El re-sultat de tot això va ésser un gran odidel marquès d'Alfarràs envers Josep Ar-rau i Barba, contra l'avançament i glòriadel qual el marquès treballà eficaçment,fins a impedir que li fos atorgat el títold'arquitecte, malgrat els bons projectesque, - amb el seu caràcter enciclopèdic,havia presentat Arrau, i aquest va ven-jar-se del marquès d'Alfarràs retratant -loen el traïdor d'El juramento de un ar-tista, curiosa novella amb clau que ve aésser com una mena de testament intel-lectual del laboriós enciclopedista delvuit-cents barceloní. Està plena de nom

-broses i interessantíssimes notícies.

JOSEP-F. RÀFOLS

BIBLIOGRAFIA

«Extracto de la hoja de méritos y servicios de don JoséArras,, Profesor ile estudios de aplicación con destino a laescuela elemental de Bellas Artes de Barcelona dependientedel Instihrio». — M. Ossorio y Bernard, «Galería biográficade artistas españoles del siglo xix», Madrid, 1883-1884. —A. Elías de Molins, «Diccionario biográfico y bibliográfico deescritores y artistas catalanes del siglo xix», Vol. I, Barce-loua, 1889. — «Joan Sacs» (C. Elías), «Un manuscrit moderna,«La Publicitat», Barcelona, 1929.—M.-C. Arran: «Josep Ar-rau i Barba, Pintor català del Segle xix, doctor en CiènciesExcursionistes », estudi biogràfic llegit el 13 de maig del 1936al Centre Excursionista de Catalunya, a Barcelona. —R., «Unaexposició -lsomenalge de Josep Arran i Barba», «Butlletí delsMuseus d'Art de Barcelona», núm. 62.

340

BUTLLETÍ DELS > MUSEUS D'ART DE BARCELONA

LES ADQUISICIONS DE LACOMISSARIA DE MUSEUS ENL'EXPOSICIÓ DE PRIMAVERA

DEL 1937

En la segona quinzena d'aquest darrerjuliol xafogós, el vianant i especialmentl'«amateur d'estampes», que, degut a l'es-cassetat d'exposicions, anava assedegat decontemplació ártística, pogué finalment

en conjunt, el to a què ens tenia acostu-mats. Però també hem d'anotar amb goig,que algunes aportacions individuals forçaremarcables ens han compensat de la glo-bal mesquinesa i de la «palla» vulgarís-sima, que, aquest any, ha rebrotat ámhsingular ufana.

No obstant, aquesta Exposició presentaun mèrit efectiu que és molt d'agrair: lacontinuïtat. Mal sigui en plena canícula,en un subterrani particularment xafogós

Xavier Nogués. — «Mercat d'Olot»

satisfer la seva apetència en un dels ves-tíbuls de l'estació subterrània de la plaçade Catalunya, on enguany s'ha celebratl'Exposició de Primavera. No ens atrevi-ríem assegurar, però, que l'entusiasta ciu-tadà hagi quedat tan satisfet com altresvegades.

Perquè, cal confessar-ho, aquest any elcertamen oficial, ni qualitativament ni perla quantitat, no es pot equiparar amb elsque l'han precedit. Sigui pel que sigui(no és hora d'escatir-ho) hem de consta-tar que el Saló d'enguany no ha assolit,

i les actuals circumstàncies, s'ha celebratl'Exposició de Primavera 1937, continua-dora perseverant de les anteriors. Peraixò sol, ja hauria estat suficientmentjustificada, perquè així s'ha pogut mante-nir el contacte entre públic i artistes, des-prés d'un obligat apartament.

I també és d'agrair la continuïtat de-mostrada per la Comissaria de Museus enadquirir — com cada any — algunes deles obres exposades. Els encarregats de ferla tria han tingut bon ull. Encara que nohagin pogut adquirir tot el bo i millor de

341


f a_ y =F.S .G ^y ^_ -.

1•¿'.^^ fit' r 3rî, ^ y^ç F ^

4 ^

i. r ..*1 ^ì

Francesc Labarca. — «Sol i ombra»

Albert Junyent. — «Fira de Gràcia»

À

342

!3UTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

la sala, totes les adquisicions de la Juntapodrien incloure's en el grup de les obresremarcables que citàvem de bon principi.

I entre aquestes, una de les més apre-ciables és, sens dubte, el «Mercat» deXavier Nogués.

L'obra pictòrica de Nogués ja és prouconeguda perquè haguem de repetir totsels elogis a què és mereixedora. Però, de

resulta una harmoniosa articulació defigures. I és que a Nogués, com els bonsprestidigitadors, mai no se li veu latrampa.

Quan Nogués pinta un quadre de cava-llet hom l'ha titllat d'insuficiència quanta la substancialitat pictòrica o — per dir-ho d'altra. manera — de manca de «pin-tura pictòrica». Però, això que en molts

Josep Dunyach. — «Nu»

les diverses facetes de la seva personali-tat, la pintura a l'oli és de les menys pro-digades. Per això, a cada nova tela s'hande repicar les campanes; i aquesta vegadaanió força estrèpit.

En aquest «Mercat» de poble, cadafigura posa a la seva manera, tothom fael que li dóna la gana sense sotmetre's al'obligat encarcarament d'una artificiosacomposició més o menys «estudiada», i,en canvi, d'aquest conjunt espontani en

artistes constitueix, evidentment, una fallagreu, en ell no és cap defecte, sinó Inésaviat una de les seves singulars gràcies.I és que per arribar al moll de l'os de lapintura, Nogués no te cap necessitat decomplicar ni castigar la pinzellada. Mi-reu, sinó, aquest «Mercat», d'una acuïtatcromàtica impressionant, on cada perso-natge queda suficientment «explicat» sen-se proposar-ho. I, el verd del vestit de lanoia de primer terme ¿no sembla talment

343

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART D6 BARCELONA

Joan •Serra. — «Marina»

Miquel Villà. - «Etzevares d'el Masnou»

344


d'una miniatura persa, però a la vegadae tan racialment nostra?

La «Marina», de Joan Serra, és una ex-cellent mostra de la darrera evolució d'a-qucst dotat artista. La seva visió deriva,cada vegada més, cap a un subjectivismecreados de noves harmonies. Però el seunou estil no és cap subterfugi per a esca

-motejar les qualitats substancials de lamatèria. Aquesta tendència subjectivista

una determinada mena de matèria, i siens atrevíssim, diríem que cada substàn-cia conserva el seu pes específic. Dels tresblanes, aparentment iguals, el de la casaés consistent, el del mar, transparent i eldel cel, vaporós. I desenganyeu-vos, elsque només fan «subjectivisme» no acon-segueixen semblants filigranes.

Subratllem el «Sol i Ombra» de Fran-cesc Labarta, com un dels moments més

Ramon Calsina. — «Meditació»

es verifica sense deixar de tocar de peus aterra, sense alterar les diverses qualitatspictòriques del paisatge.

Així, en aquesta «Marina», tenim unaconjugació feliç de verds i blanes quetranscriu un recó de platja. I per volun-tat o per visió — o pel que sigui — del'artista, resulta que el cel és blanc, lamar és blanca i la paret de la casa éstambé del mateix color. Doncs bé: cadaun d'aquests tres blanes afins expressa

àlgids de la seva obra. En aquesta pin-tura, Labarta s'ha desprès d'anteriors for-mulismes — que li feien més mal que bé— i amb digitació àgil i sensible, ens pre-senta un carrer amarat d'exquisides trans-parències, on la banda solellada restasuaument tamisada i les tonalitats ombrí-voles irradien lluminositat. I de tots elsrecons de la tela traspua una llum ro-sada que matisa l'atmosfera i, gairebé di-ríeu, que la perfuma.

345a


.i à

Francesc Serra. — «Apunts de nen»

Pf

La pintura de Miquel Villà ha estatclassificada de neoromàntica, d'expressio-nista i fins de seguidora de Vlaminck.Però tot això no és cap mal, i tant se val.Perquè, amb el temps, hem vist que Villàha anat aprofundint l'ofici fins a assoliruna personalitat forta, alliberada de totaprimicial influència. 1 actualment tendeixcap a un intelligent realisme.

Amb aquestes «Etzevares d'el Masnou»— apreciable monjoia de la seva produc-ció — no hem arribat encara a l'ohjecti-visme de les seves darreres obres. L'ex-pressió pictòrica es manifesta per les vi-bracions rutilants de la pinzellada i en eldramatisme emotiu tan peculiar de l'ar-tista. L'afuada percepció de Villà no éspas assequible a totes les intelligències;perquè a més de la plàstica hi ha unacerta guspira interna — no perceptibleper qualsevol — i que és la sal de la sevapintura.

En la «Meditació», Ramon Calsina ha

deixat de banda el seu esperit visionarid'altres vegades. Aquí tot és real i tractatobjectivament. Un,. interior penombróstraspassat per un raig de llum zenital quearbora una draperia vermella i enfocala noia meditativa.

Obra realitzada ami) un veritable co-neixement de l'ofici i per mitjà del qualaconsegueix resoldre elegantment les difi-cultats pròpies del tema. A més del valorpictòric — força remarcable — aquestatela té qualitats decoratives de bona llei.

D'Albert Junyent ha estat adquirit unagradable panorama de barraques de fira,pintat ami) la correcció habitual d'aquestapreciat artista. En la gamma cromàticano s'exalta cap estridència efectista; elsrapports notablement ben entonats, i unaexquisida lluminositat s'espargeix apaci-blement per tota la tela com en una bellaestampa d'època.

L'aportació de Josep Dunyach (ens re-ferim concretament al «Nu») és una de

346


les més interessants del Saló, i no tan solspel seu valor intrínsec, ans també per lasuperació que representa..

Perquè en aquest Saló, la majoria delsexpositors es limiten a conservar les sevesusés o menys acreditades posicions (al-guns exhibeixen obres ja exposades) id'altres encara fan un paper molt méstrist en sortir a la palestra en franca reti

-rada. En canvi, Dunyach és dels pocs queha avançat amb passa ferma.

Cal només comparar el «Nu» d'en-guany amb les tres obres presentades al

Saló passat, per no dubtar-ne. Semblacorn si d'aquell realisme vivent del«Tors», d'aquella expressivitat del «Capde noia» i d'aquella tendresa emotiva de«La Família», n'hagi elaborat la mixturaque inflama aquest «Nu», adquirit per laComissaria de Museus. I diríeu que l'alèvital del model encara perdura en laforma escultòrica; un modelat palpitanti alhora sanament vertebrat.

Aquest «Nu» ha assolit aquell puntdolç de les obres ben reeixides; una deles més sensibles que ha esculpit Du-nyach i mereixedora d'alta consideració.

El «Nu de noia», de Llorenç Cairó,és una prova Inés del seu caient clas-sicista per hé que posseït de la sensi-bilitat d'ara.

La concisió del seu estil és una de lesbones qualitats a remarcar. Una concisióque no exclou, però, les accidentacionsde la forma. Perquè el mestratge de Cairóaconsegueix la depuració del modelatsense alterar ni empobrir la substanciali-tat del model.

També voldríem remarcar la maneradistingida que té de plantar aquesta figu-ra de Cairó, com si hagués vingut deTanagra.

1 amb els «Apunts d'infant», de Fran-cese Serra, s'acaben les adquisicions de laJunta de Museus en l'Exposició del 1937.Hem començat la llista amb Xavier No-gués — un dels autèntics prestig_s de lanostra pintura — i l'acabem amb Fran-cese Serra, considerat com una jove es-perança.

Però ami) un traç tan segur i incisiucom el del seu llapis, ja no cal parlarmés de futures possibilitats, sinó de cata-

logar-lo, des d'ara, cona un dels nostresdibuixants més estimables.

Amb aquestes adquisicions, el nostreMuseu s'ha enriquit amb les noves signa-tures dels pintors Miquel Villà, RamonCalsina i Albert Junyent, i de l'escultorLlorenç Cairó, mereixedors, els quatre,de figurar en el catàleg oficial del nostrepatrimoni artístic.

ARNAU D'ERILL

Llorenç Cairó.— «Nu ele noia»

347


TRES PINTORS CATALANS A

L'EXPOSICIÓ DE «FLORES

Y BODEGONES»

Ha arribat a les nostres mans el «Ca-tálogo-Guia» de la «Exposición de Flo-reros y Bodegones en la Pintura Espa-ñola», que l'any 1930 va celebrar a Ma-drid la «Sociedad Española de Amigosdel Arte».

És un interessant petit volum que contéun notable pròleg de Julio Cavestany i noescasses informacions bibliogràfiques delsautors dels quadres exposats.

Ens ha cridat l'atenció constatar, entreaquests, els nonas de tres artistes catalans.

Aquest fet ens indueix a recordar elque representava aquella exposició i elpaper que en ella hi varen fer aquellscompatriotes nostres.

L'exposició responia, en primer lloc, alpropòsit de reflectir la moda que havienobtingut aquests temes pictòrics, a conse-qüència de l'iñterès despertat entre elscrítics respecte a l'autenticitat dels bode-gons atribuïts a Velázquez.

Amb tot, la moda dels bodegons i elsflorers potser no provenia exclusivamentd'aquest fet.

Coin diu el Cap de la Secció d'Estam-pes de la Biblioteca Nacional, senyor En-

rique Lafuente, la predilecció per aquestgènere, pot provenir del natural movi-ment de reacció contra el quadre d'histò-ria i contra l'academisme excessiu, la qualcondueix a estimar les coses per elles ma-teixes i, per tant, a admirar i reproduirels models propis dels bodegons i delsquadres de flors o de fruites.

El fet és que hi ha en el món de l'artuna considerable corrent de simpatia peraquesta branca de la pintura.

Efecte d'aquest estat de coses fou l'ex-posició de «La Nature-morte Hollandesa»celebrada a Brusselles el 1929; la de«Les peintres de la realité en Franceau XVII siècle» que va tenir lloc a Parísl'any 1934 i la de «Floreros y Bodegonesen la Pintura Española» que motivaaquesta nota.

El temps a què pertanyien les obresexhibides en aquesta darrera Exposició

comença a la fi del segle xvi i acaba amitjans de la centúria passada.

Recollia, dones, un aspecte molt im-portant, abundant i poc estudiat, d'un in-teressant període de la pintura espanyola,que s'inicia amb el barroquisme i predo-mina en els països on el barroquisme enla pintura fou més intens com Espanya,Itàlia i els Països Baixos.

De l'aspecte i el caràcter generalsde l'Exposició, se'n publicaren interes-sants estudis en el núm. 7 de l'any IVde la «Revista Española de Arte», i enel 871 de la «Gazette des Beaux Arts»de París.

El que volem esmentar en aquestespàgines, per les suggestions que ofe-reix, és la participació dels tres pintorscatalans.

Remarquem, en primer lloc, que els or-ganitzadors d'aquesta valuosa manifesta-ció artística varen recordar, en aquellaocasió, que el quadre de flors o de frui-tes respongué, en part i en els seus co-mençaments, a la práctica de substituiramb ells els pitxers que s'acostumaven aposar a cada costat de la imatge en l'in-terior de les cases particulars, o bé a lafinalitat purament decorativa que, comés natural, es perseguia en les residènciessenyorials, situades en l'ambient de luxeque sempre es produeix en el veïnatged'una cort reial.

Sembla que collaborà, a més, a l'èxitque varen tenir entre el públic, el desiggeneral d'una contemplació amable i re-posada, en contra dels temes de guerresi martiris que tant abundaven en els al-tres quadres.

Quant a la inclinació de l'artista per aproduir obres d'aquest gènere, en el qualcaldrà incloure-hi, també, el «bodegón»,nom de pura ascendència castellana, haestat recordada la predisposició innatade l'espanyol al més cru realisme, el quales troba sempre més a prop dels temespropis d'aquests quadres, que no pas delconcepte exuberant i esplendorós de labellesa, que el renaixement italià no vapoder fer triomfar entre nosaltres.

Aquestes són les característiques gene-rals que els organitzadors de l'esmentadaExposició de Madrid assenyalen a la pin-

348


Gabriel Planella. — «Flores»

Gaietà Benavent.— «Bodegón de frutas»

349


tura de florers i bodegons que allí varenreunir.

Però remarquen, per altra part, l'exis-tència, dintre d'aquest conjunt, de trescentres de producció, relativament dife-renciats i el fet que l'especialitat pictò-rica espanyola de què ens venim ocupant,a mitjans del segle xix es decanta peruna acusada imitació de les obres holan-deses i flamenques del segle xvii.

Aquells tres centres de producció són

El quadre d'aquest pintor que figuravaa l'Exposició es titulava «Flores» i erasignat del 1845, és a dir, de ben a propde l'època en què s'assenyala a la nostrapintura de flors i bodegons la tendènciaa imitar la pintura holandesa del mateixgènere corresponent al segle xvii.

Aquest quadre provenia del Palau Na-cional de Madrid, i, per tant, és de supo-sar que havia pertangut a la Coronad'Espanya.

Francisco Lacoma. — «Cesta de flores»

Castella, Andalusia i el grup de València,Mallorca i Catalunya.

La part catalana d'aquest darrer grupestava representada en la repetida Expo-sició de la «Sociedad Española de Ami-gos del Arte» pels següents autors, ambles obres que respectivament s'indiquen.

Gabriel Planella, que havia nascut aBarcelona el 1780 i hi va morir el 1850,havent estat professor de l'Escola de Di-buix de la nostra Junta de Comerç.

Altre d'aquests autors era Francesc La-coma, també fill de la nostra ciutat, enla qual va néixer el 1784; havia passat aresidir a París el 1808, i allí va morirdesprés d'haver deixat nombrosos qua-dres en diverses institucions de Madridi colleccions particulars.

El que figurava en l'Exposició era pro-pietat de 1' «Academia de Bellas Artes deSan Fernando» i es titulava «Cesta deflores».

350


L'últim dels tres pintors catalans del'Exposició era .Gaietà Benavent, fill deReus, deixeble de Martí i Alsina, i autord'innombrables obres de l'especialitat quemotiva la present nota, per bé que tambéd'algunes marines, com no podia ésserd'altra manera si es té en compte la in-fluència que forÇosaluent devia rebre delseu mestre.

Benavent pertany també per l'edat aaquesta meitat del segle xix a què abanshem fet allusió, per bé que va morir ala nostra ciutat quan ja havia finit aques-ta centúria.

L'obra d'aquest artista que es podiacontemplar en l'Exposició està catalogadaamb el títol de «Bodegón de frutas» iprovenia també del Palau Nacional deMadrid.

Els tres pintors que acabem d'esmen-tar, varen representar, dones, en aquellaexhibició monogràfica, la pintura cata-lana de flors i fruites de la primerameitat del segle passat.

Per la qualitat de llurs obres es veuque no varen desmerèixer gens de les al-tres, entre les quals n'hi havien dels niésbrillants mestres de l'antiga pintura es-panyola.

Però, a més, constituïen un documenthistòric eloqüentment demostratiu delmoment en què es produí entre nosaltresla corrent d'imitació de la pintura holan-desa i flamenca de què abans hem parlat.

Contemplant aquests quadres i algunsdels que foren exhibits en l'Exposició de«La Nature-morte Hollandesa» del 1929,anteriorment indicada, es troben a pri-mera vista aquestes concomitàncies.

És més, hom pot comprovar l'existèn-cia de l'única difèrència que, a judici delscrítics que han estudiat el problema, estroba entre les obres influents i les in-fluïdes d'aquell moment.

És la diferència que hi ha entre unesobres produïdes dintre l'ambient i . lescondicions psicològiques o religioses delpoble holandès del segle XVII i les quehan estat pintades sota l'admiració queaquelles obres mereixeren als pintors es-panyols, però també sota la gran ventadadel romanticisme que a casa nostra domi-nava en aquells dies.

Josep M. Xiró

JOSEP M. XIRÓ

El notable pintor Josep M. Xiró i Tal-tabull, que tan llegítim prestigi haviaaconseguit entre els nostres artistes mo-derns, ha mort a Barcelona, després deperllongada malaltia, el dia 18 del passatmes de juliol.

Tant pel seu estil com per la seva ins-piració, tenia en la nostra producció ar-tística una personalitat especial, assenya-ladament destacada.

Els títols de les seves obres més cone-gudes són per ells sols una indicació delcaràcter d'aquesta personalitat. Recor-dem entre ells: «Fantasia Nietzcheana»,«La mort del Sol», «Fete des Flots», etc.S'adeia perfectament amb la seva par-ticular manera de veure les coses i tras-plantar-les a la tela els temes de «L'At-làntida» i «La batalla de Lepanto» queli foren encarregats respectivament pera illustrar una edició monumental delpoema de Verdaguer i per a decorar undels plafons del saló de Sant Jordi de laGeneralitat.

Aquesta personalitat s"havia format enels estudis seguits alnb ànima d'artista aBarcelona, a París i a Munic. A París,on va residir una llarga temporada, va

351


fer, entre altres obres, alguns cartells,en els quals la seva fantasia es posavamagníficament al servei de la finalitat depropaganda d'aquesta mena de treballs.A aquesta capital va prendre part a lesexposicions dels Independents, de la So-cieté Nationale i dels Orientalistes. AMunic va celebrar dues exposicions ambun èxit brillant.

A Espanya havia obtingut nombrosesdistincions. Entre elles es poden esmen-tar els diplomes guanyats en exposicionsoficials de Madrid i Saragossa; la Medallad'Or de la Internacional de Belles Arts,celebrada a Barcelona el 1911, i els dospremis dels concursos de la nostra Socie-tat d'Amics del País. També n'havia ob-tingut un en una exposició de Mèxic.

El nostre Museu té dues interessantsobres d'aquest pintor. Una, titulada «Cori ales», fou adquirida en l'Exposiciódel 1919 i l'altra, que es diu «A laVictoria de Samotracia», ho fou en ladel 1929.

En diverses colleccions particulars espoden admirar uns notables paisatgesque últimament va fer a Versalles, a dis-tints punts del sud de França i a Girona.Al Palau Nacional una de les pinturesmurals que el decoren és seva; és la quees titula «El carro d'Apolló».

Havia nascut a la nostra ciutat el 21de febrer del 1878.

paper. Ho demostren encara avui els qua-dres que es poden veure en nombrosescolleccions particulars de París, com hovaren demostrar els que va exposar a lesGaleries Maragal l l'any 1934.

Darrerament, la Generalitat, en home-natge a la seva memòria, li ha adquirit

una pintura per a ésser destinada al nos-trc Muscu.

Ha mort a Capellades, on s'havia reti-rat, el dia 21 del darrer mes de febrer.

INGRESSOS ALS MUSEUS

Segon semestre del 1936

ADQUISICIONS

A l'Exposició de Primavera del 1936:

«Adela», pintura per Ernest Santasu-sagna. «Maternitat », pintura per RafaelEstrany. «Sant Gervasi», pintura per Ole-guer Junyent. «La núvia», pintura perLluís Masriera. «Figura vermella», pin-tura per Pere Créixams. «Flors», pinturaper Olga Sacharoff. «El gerro de Tala-vera», oli per Jaume Mercadé. «Bucò-lica», pintura per Joan Junyer. «Noiamirant un llibre», pintura per JosepObiols. Dibuixos per Carles Bécquer.«Illustracions», dibuixos per Josep Narro.«Adela», escultura per Josep Clarà.

LLEÓ SOLÀ GENÉ

També hem de donar compte del tras-pàs d'un artista català que s'havia distin

-git notablement: és Lleó Solà Gené.Havia nascut a Manresa el 24 d'abril

del 1886. Es va dedicar primerament alconreu de l'escultura, obtenint una Me-dalla d'Or a l'Exposició Internacional deBelles Arts de Barcelona corresponental 1911.

Després residí algun temps a l'Argen-tina on va deixar diverses obres seves.

D'allí passà a París, dedicant-se desd'aleshores a la pintura. Les seves pro-duccions d'aquest moment s'enquadrenen el moviment dels avantguardistes, en-tre els quals va fer sempre un bon

A particulars diversos:

Cinc retrats al carbó, per Ramon Casas.

DONATIUS

De la senyora Georgette Guillot:

Un botó discoidal d'aram repujat, delsegle XIX.

Del senyor Francesc de P. Uriach:

Testa de Santiago Rusiñol en terracuita, per Joan Borrell Nicolau.

Del senyor Jacint Ávila:

Diversos fragments d'ornamentació, enguix.

352


Del senyor E. Casacuberta: DONATIUS

Collecció numismàtica composta de2.538 peces.

Del senyor Carles Pirozzini:

Una tauleta a l'oli, per Manuel Moliné.

Del senyor Pere Sors Guàrdia

Un canó de bronze del 1751, dues palesi quatre fragments d'àncora, de plom.

Del senyor Martí Estany:

Setanta-nou cofrets antics, dos-centsdeu rellotges antics amb les màquinescorresponents i dues capses de rellotgeantic sense màquina.

Del senyor Lluís Masriera:

Crist jacent. Pintura a l'oli de la qualés autor.

De la senyora Rosa Hernan:

Collecció de. pintures, escultures, di-buixos, mobiliari, gravats, fotografies,autògrafs i llibres que havien pertanguta Ernest Soler de les Cases.

DIPÒSITS

Del senyor Josep Artigas Darnís:

Retrat d'home, pintura a l'oli per An-toni Caba.

Primer semestre del 1937

ADQUISICIONS

Al senyor Josep Manich:

5 monedes d'or, de darreries de l'EdatMitjana: 2 de genoveses, 1 de veneciana,1 de napolitana i 1 d'aragonesa.

Del senyor Miquel C. Arrau:

Collecció de pintures originals del seupare Josep Arrau i Barba: Autoretrat.Còpia de l'autoretrat del seu mestre JosepMolteni. Retrat de Damià Campeny. Re-trat de Josep Brocea i Campí. Retrat deFrancesc Barret i Druet. Retrat de RosaRigalt. Retrat de Pere Barret i Druet.Esbós del Lavatori pintat per a SantaMaria del Mar, de Barcelona. L'Evan-gelista Sant Marc. Esbós d'un retratd'Isabel II.

Del senyor Josep Guardiola:

Collecció d'obres originals del seu mes-tre Ramon Amado: Cap d'estudi del reiAmadeu I, pintura a l'oli. Cap d'estudid'home italià, pintura a l'oli. Cap d'estudide noia barcelonina, pintura a l'oli. Còpiad'un quadre de Fortuny, pintura a l'oli.Pont del diable de Martorell, aquarella.Figura anatòmica de Miquel Àngel, aqua-rella. Cap d'estudi d'home, dibuix a lasèpia. Còpia d'un frese de Tièpolo, aqua-rella. Còpia d'un frese de Tièpolo, aqua-rella. Picaporta de la catedral de Tarra-gona, dibuix al llapis. Pagès català, aigua

-fort. Pagesa catalana, aiguafort.

Del senyor Josep -F. Ràfols:

2 paisatges de suburbi al llapis-plom,originals d'Hortensi Güell.

Del senyor Antoni Coll Fort:

627 peces d'indumentària de diversosestils i èpoques.

DIPÒSIT

Del senyor Lluís Masriera:

51 objectes d'art àrab, persa, japonès,cubà, malai, etc.

353


BIBLIOTECA D'ART DE LA

COMISSARIA DE MUSEUS

Obres ingressades durant el primer se-inestre de l'any 1937

ADQUISICIONS

JOAN AMADES: Cultura infantil i Notesd'indumentària. — Enciclopedia Univer-sal Ilustrada Europeo-Americana, suple-mento anual 1934. — Estudis Universita-ris Catalans, vols. V, VI, VIII, XX, XXIi XXII. — POMPEU FABRA: Diccionari ge

-neral de la Llengua Catalana. — XIVCCongrés Internacional d'Histoire de l'Art(Suisse, 1936) : Programme. — Íd.: Co-mités et membres. — Íd.: Resumés descommunications presentées en section. -íd.: Ausstellung Kunstgewerbemuseumder stadt Zürich. Schweizer und werk-kunst. — íd.: Offentliche KunstsammlungBasel. Katalog. —Íd.: Exposition Bále auMusée des Arts Décoratifs. Tapisseriesgotiques de la region báloise. — Íd.: Aper-çus sur l'art suisse.—JOSÉ PIJOAN: Artecristiano primitivo. Arte bizantino hastael saqueo de Constantinopla por los cru

-zados el año 1204 (vol. VII de «SununaArtis») . — MARCEL AUBERT ET PAUL VI-

TRY: «La escultura gótica francesa. 1140-1270», 2 vola. — MANUEL GÓMEZ—MORENO:La escultura del Renacimiento en España.— JOSEP GUDIOL RICART: Els vidres cata-lans. — JosÉ CAMÓN AZNAR: Álbum de lagaleria de pinturas del Museo del Louvre.—JOSÉ FRANCÉS: Álbum de pintura mo-derna. — TANCRED BORENIUS i E. W. TRIS-TRAM: La pintura medieval inglesa. -MANUEL ABRIL: De la naturaleza al espí-ritu. Ensayo crítico de pintura contem

-poránea desde Sorolla a Picasso. — O. EL-FRIDA SAUNDERS: La miniatura inglesa,2 VOLS. — WILH Jos. V. WASIELEWSKI: Diebioline und ihre. meister. — PEDRO CAL-DERÓN DE LA BARCA i ENRIQUE C. RICART(ilustrador): La vida es sueño. — Íd. iJOSÉ DE TOGORES (ilustrador): El Al-calde de Zalamea. — PEDRO ANTONIO DEALARCÓN i XAVIER NOGUÉS (ilustrador):El sombrero de tres picos. — E. MARQUINAi LAURA ALBÉNIZ (ilustradora): Elegías.— Historia Universal (Instituto Gallach) ,

toms. IV i V. — Historia de España (Ins-tituto Gal lach) , opus. 35 al 43. — JAUMEVICENÇ I VivEs: Ferran II i la ciutat deBarcelona, 1479-1516.

DONATIUS

DE MUSEUS I ENTITATS ARTÍSTIQUES

VICTORIA AND ALBERT MUSEUM (Lon-dres) : «Annual Review 1936».

NATIONAL GALLERY (Londres) : «Natio-nal Gallery Illustrations. ContinentalSchools (excluding Italian) . «Picturesfrom the Gulbenkian Collection lent tothe National Gallery».

EXPOSITION AU JEU DE PAUME DES TuI-LERIES. MARS-AVRIL 1937 (París) : «L'artcatalan du x6 au xviè siècle».

MUSÉE DE L'ERMITAGE (Leningrad) :«Société pour les Études de l'AncientOrient. Publicacions. 2 (9) ». — «Altra pu-blicació oficial en llengua russa, relativaal joc d'escacs a l'antic Orient».

THE HISPANIC SOCIETY OF AMERICA(New York) : Werner Caskel, «Arabieinscriptions in the collection of the His-panic Socicty of America». — Alice Wil-son Frothingham, «Cataloguc . of hisl3ano-moresque pottery in the collection of thcHispanic Society of America». — Floren-ce Lewis May, «Catalogue of laces andembroideries in the collection of the His-panic Society of America». — Elizabethdu Gue Trapier, «Daniel UrrabietaVierge», 2 vols.

THE METROPOLITAN MUSEUM OF ART(New York) : «Annual Report 1936». -«The Egyptian Expedition 1935-36».

THE ART INSTITUTE OF CHICAGO: «Re-port 1936».

D'ENTITATS CULTURALS

ACADEMIA DE BONES LLETRES (Barce-lona) : «Butlletí. Anys acadèmics CCV-CCVIII (1933-36) ».

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS (Barce-lona) : «Anuari 1927-31». — «DiccionariAguiló, vols. V al VIII». — Manuel deMontoliu, <Aribau i la Catalunya del seutemps». — Manuel Trens, «Ferrer Bassai les pintures de Pedralbes».

354


INSTITUCIÓ DEL TEATRE (Barcelona) :N. Rin ski-Kórsakov (compositor) i V. I.Bielski (llibretista), «Rondalla de la vilainvisible de Kítej i de la donzella Fe-vronia. Traducció de Joaquim Pena iV. I. Bielski». — Francesco Curet, «Tea-tres particulars a Barcelona en el se-gle xvIIIè. — Josep Artís, «Semblança deLleó Fontova». — Prudenci Bertrana,«En Rossinyol que jo he tractat».

COURS UNIVERSITAIRES DE VACANCES ABRUXELLES: «Programme (Art flamandancien et art beige moderne) ».

UNIVERSITAT D'UPSALA: Henrik Cornell,«The iconography of the Nativity ofChrist». — Ragnar Josephson: «L'archi-tecte de Charles XII Nicodème Tessin ala tour de Louis XIV». — «UpplandsFornminnesforenings Tidskrift. XLV. 1».

DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

DEPARTAMENT DE PRESIDENCIA: «Pobla-ció de Catalunya. 1936».

DEPARTAMENT DE FINANCES: «La poli-tique financière de la Généralité pendantla Révolution et la Guerre. 19 juillet-19novembre».

COMISSARIAT DE PROPAGANDA: .«Le sau-vetage du Patrimoine Historique et Artis-tique de la Catalogne». — «Íd. edició an-glesa». — «The cultural work of liberalgovernments in the Generalitat of Cata-lonia». — «Nova Ibèria. Revista mensualilustrada, a comptar de la seva fundació(1 gener 1937) ». —J. Carner Ribalta,«Poetes russos de la Revolució». — «Re-cull de 4 publicacions relatives a l'actua-ció de la Generalitat durant els anys1936 i 1937». — « Altre, de 7 publicacionsrelatives a la transformació social, polí-tica i econòmica operada». — «Altre, de8 publicacions relatives als estralls dela guerra».

D'AUTORS

JOSEP-F. RÀFOLS: Manuscrits originalsdels assaigs «L'impressionisme català»,«La pintura humanista a Catalunya»,«Entorn del nostre barroc» i «Fi del se-

gle xix en les arts catalanes», acompa-nyat aquest de tot el material d'estudiaplegat per l'autor.

DE PARTICULARS

JOAQUIM BORRALLERAS: «Exposiciód'Art, organitzada per la Secció de B. A.del S. U. de Professions Liberals. Abril-maig 1937. Obres salvades per la C. N. T.i F. A. I. ». — Manuel Trens, «El retaulede Sant Jordi de Vilafranca».

PERE CANTARELL: «A propósito de uncentenario. Santa Inés Peranda de Asís».— «Exposición Iberoamericana de Sevi-lla. 1929. Sala del submarino Peral». -«Assaig d'ortografia catalana estampatper manament del Consistori dels JochsFlorals en lo present any de gràcia 1863».— «Exposition de la peinture chinoiseorganisée par le Musée des Ècoles Etran-gères et Contemporaines a París. Muséedu Jeu de Paume. Mai-Juin 1933».—An-tonio Sierra Corbella, «Guía del Museoparroquial de San Vicente. Toledo». -«Toledo. Museo de San Vicente (Publi-cació del P. N. de T.) ». — Auguste Mar-guiller, «La destruction des monumentssur le front occidental. Réponse aux plai-doyers allemands». — Giuseppe de Ma-nincor, «Guia del Museo del Risorgimen-to Trentino. Castello del Buonconsiglio».— J. de Man jarrés, «Teoría estética dela arquitectura». — J. M. Friesenegger,«Guide through the Cathedral in Augs-hurg». — Enrique Gómez Millán i JoséHernández Díaz, «Sevilla y la SemanaSanta. Año 1931». — « Cartones de Rae-maekers». — «Catalogue of an Exhibi-tion of Spanish Paintings from El Grecoto Goya (Publicació de The MetropolitanMuseum of Art - New York) ». — «Vila

-drich in the collection of the HispanicSociety of America». — «Das Mozart-Mu-seum zu Salzburg». — «Casa di Riposoper Musicisti. Fondaziones GiuseppeVerdi. Milano». — «Consistori dels JochsFlorals de Barcelona. Record del Cin-quantenari». — J. Puiggarí, «Capilla deSan Cristóbal del Regomir». — José Lla

-vallol, «Necrología del... Sr. D. ManuelDurán y Bas».

355'


J. GIBERT: Aurelio Capmany, «La vidagremial de los oficios en Cataluña». —«Generalitat de Catalunya. ComissariaGeneral d'Ordre Públic. Laboratori deTècnica Policial». — Petrov i altres, «LesMusées de la U. R. S. S.». — «Catàleg enllengua alemanya d'una subhasta d'ob-jectes d'art xinès. S. a.». — Ernst Kuhnel,«Persien in der Kunst». — Joaquim Folchi Torres, «Sobre l'art del moble a Ca-talunya».

GUSTAU GILI (editor) : Gabriel Miró,i Daragnès (illustrador) , «SemanaSanta».

JOAN TERRADES: «L'Exposition 1900.París. De la sèrie Guides pratiquesConty». — «Nouveau Paris Monumental.Itinéraire pratique de l'étranger dansParís».

J. VIDAL VENTOSA: «Conferentia Clul).Curs de Primavera 1930. Barcelona. Pro-grama». — «L'art que belluga. Barce-lona. Any 1, núm. 1 (7 abril 1934) ». —«Recull de 41 catàlegs d'exposicions in-dividuals i collectives celebrades en lesgaleries d'art barcelonines, durant elsanys del 1914 a l'actual».

MIQUEL CASSIMIR ARRAU: «El Juramentode un artista», manuscrit de Josep Arraui Barba; «El dibujo», manuscrit de JosepArrau i Barba; «Varias notas y precep-tos...», manuscrit de Josep Arrau i Es-trada; «Máximas generales para la pin-tura», manuscrit de J. C. Anglès; «Dis-curso leído en la Junta del año 1810»,manuscrit de J. C. Anglès; «Museo Cle-mentino», manuscrit de J. C. Anglès;«Máximas generales de Anatomía...», ma-nuscrit anònim; «Perspectiva y sombras»,manuscrit anònim».

DONANTS DIVERSOS: «Congrés d'His-toire de l'Art. París. 26 septembre-5 oc

-tobre 1921. Programme des séances». -«La Compagnia di Venezia-Murano all'Esposizione Nazionale di Milano 1881».— José Andrés Vázquez, «El barrio deSanta Cruz de Sevilla Ciudad jardín». -«Marcas de armas blancas y de fuego.Recull de làmines». — A. DURAN 1 SAN-IERE, «El retaule dels blanquers. Extretd'Arts i Bells Oficis». — ROBERT DORÉ,«État des inventaires et répertoires desArchives Nationales. 1919».

DEPARTAMENTS ANEXOS

(Dibuixos, gravats, fotografies...)

DONATIUS

COMISSARIAT DE PROPAGANDA DE LA GE-NERALITAT DE CATALUNYA: Un lot integratper 21 cartells, 9 auques i 2 romanços re-latius a la guerra; altre de 30 cartes pos-tals amb reproduccions de cartells, refe-rents també a la guerra i altre, compostde 12 fulls solts, amb reproduccions dedibuixos de Lola Anglada, Sunyer, Do-mingo, etc., d'idèntica finalitat.

JOSEP-F. RÀFOLS: 2 paisatges de suhurl)ial llapis conté, originals d'Hortensi Güell.

JOAN TERRADES: Un disseny anònim denu d'ambdós sexes en un paisatge de riu;un lot de 4 gravats, al boix comú, de mo-numents i indrets pintorescos de Catalu-nya; altre, de 363, al boix dit d'interpre-tació, referents a museus, exposicions itemes d'índole artística i una fotografiadels claustres del convent de Sant Fran-cesc, de Bellpuig.

UNA VISITA A LES NOSTRESCOL.LECCIONS

En virtut d'una invitació de l'ambai-xador d'Espanya a Londres, han fet unviatge al nostre país els directors del«British Museum» i de la «Wallace Co-llection» d'aquella capital Frederic Ke-nyor i J. C. Mann Keept.

Aquest viatge, que s'ha estès per Ma-drid, València i diversos llocs de Cata-lunya, tenia per objecte conèixer sobreel terreny la situació actual de les obresd'art i els treballs que s'havien realitzatper a salvar-les.

Una d'aquestes visites fou realitzada eldia 13 d'agost a les colleccions d'art delsnostres Museus, respecte a la situació deles quals els visitants prengueren totamena de detalls i informacions, que des-prés han aparegut carinyosament expli-cats en un dels diaris més prestigiososde Londres.

356

ACABEN DEPUBLICAR-SE

VOCAIUJLARICasll:^-Caé.î:^

per EMILI VALLÈS

*kWt*per S. MALUQUE.R NICOLAU

EI)Demani's a les bones lli-breries o bé als editorsINDÚSTRIES GRÀFIQUESSEIX 1 BARRAR.

EMPRESA COL•LECTIVITZADA

Provença, 219 - Telèf. 71671BARCELONA

La Pinacoteca

MARCS 1 GRAVATS

HIGINI GARCIASuccessor de Gaspar Esmatjes

Exposició perrnanent delsmillors paisatgistes catalans

Passeig de Gràcia, 34 - Telèf. 13704BARCELONA

Una joguina d'Art!

I1AIlla IÅ)1^

Demani's a totesles cases de joguinesi llibreries importants

® Att

11,1 IVEI®FOTOGRAVADOR

Carrer Casanova,núms. 157 i 159

BARCELONA

,iII

s t

•GISEX iBARRALEMPRESACOL- LEC ï IVITZADA

IMPRESSORSi EDITORS

Disposen d'una ferma collaboració

d'artistes especialitzats en tota obra

gràfica i el muntatge industrial mo-

dern de totes les branques del llibre.

Aquest conjunt está al servei de l'Art,

de la Indústria i del Comerç i la seva

consulta serà molt agraïda i atesa.

Provença, 219: BARCELONA : Telèfon 71671

La P®ii acotcca

Una joguina d'Art!

MARCS I GRAVATS

HI-GINI GARCÍASuccessor de Gaspar Esmatjes

Exposició permanent delsmillors paisatgistes catalans

Passeig de Gràcia, 34 - Telèf. 13704BARCELONA

L T F T^)I LO IN40%

Demani's a totesles cases de joguinesi llibreries importants

hEsPUBLICACIONS ESCOLARS

Llibre de lPRIMER GRAU

PER S. MALUQUER NICOLAU

I A. PARRAMON TUBAU

Ifistória, de CatalunyaPRIMERES LECTURES PER FERRAN SOLDEVILA

EDITADES 1 5 E11 -

I. G. SEIX- 1 BARRAL, E. C.Provença, 219 - BARCÉLONA - Telèfon 71671