Embed Size (px)
Citation preview
1
BUTLLETÍ INFORMATIU Butlletí núm. 87, març 2017
Editorial Tarragona
Cotxes vells i contaminació atmosfèrica
En l’editorial anterior ens referíem al problema de contaminació atmosfèrica greu que pateixen diverses ciutats europees, que presenten nivells de pol·lució substancialment superiors a aquells que recomanen com a límits raonables tant
l’Organització Mundial de la Salut com la Unió Europea. Encara que no l’esmentàvem en aquell comentari, entre les
ciutats europees afectades de manera significativa per aquest problema, hi ha Barcelona.
En aquest context, la Generalitat, la Diputació, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i diferents municipis de la zona
—entre ells, l’Ajuntament de Barcelona— han decidit impulsar una mesura adreçada a la reducció de les emissions vinculades al trànsit, que representen una de les fonts més importants de la contaminació atmosfèrica en la conurbació
barcelonina. Amb aquest motiu, s’ha decidit restringir, a partir de l’1 de gener de 2019, la circulació de vehicles a aquells turismes matriculats a partir de 1997 i a les furgonetes matriculades a partir de 1994.
Els objectius en els que s’enquadra la mesura són remarcables, ja que es pretén reduir les emissions en un 10% en els
pròxims cinc anys i en un 30% en els pròxims quinze. Cal preguntar-se, però, fins a quin punt una mesura com l’anunciada representa una opció adequada per afrontar el problema, tenint en compte les dimensions del parc
automobilístic envellit a l’àrea de la capital catalana. En aquest sentit, cal demanar-se si es tracta d’una decisió que va més enllà de les aparences i pot produir resultats efectius.
Més enllà d’això, cal interrogar-se també sobre la mesura des del punt de vista de la justícia ambiental, ja que, en
definitiva, suposa una càrrega per als automobilistes menys afavorits econòmicament, de cara a resoldre un problema, la qualitat de l’aire, que afecta tothom. Més enllà de les qüestions tecnològiques, que fan que aquests vehicles siguin
menys eficients des del punt de vista de les emissions, cal veure que, en realitat, la majoria d’elles provenen de vehicles més nous, que circulen en una massa molt significativa per l’àrea metropolitana.
Cal admetre que les mesures més radicals, adoptades en ciutats com Hèlsinki o Oslo, que han estat comentades en aquestes pàgines en editorials anteriors, impliquen un esforç social molt més significatiu i, segurament, més equilibrat.
En conclusió, tot i que la mesura comentada ha d’acabar tenint un impacte en la millora de la qualitat de l’aire de la
conurbació barcelonina, cal preguntar-se si és una mesura suficient, si és socialment equitativa i si promou, de manera efectiva, un canvi en la cultura de la mobilitat que permeti avançar cap a una atmosfera més neta.
Març 2017
Agenda
Jornada "Impulsant l'autogas, la mobilitat sostenible avui". Data i lloc: 15 de març de 2017, Sala d’Actes del Departament de Territori i Sostenibilitat (Barcelona).
Organitza: Associació Espanyola de Operadors de Gasos Liquats del Petroli, Departament de Territori i Sostenibilitat i Clúster Autogas.
Per a més informació: http://mediambient.gencat.cat
Congrés Internacional sobre el dret de les energies renovables i l'eficiència energètica: nous reptes
després de l'horitzó 2020. Data i lloc: 16 i 17 de març de 2017, Palau de Congressos de Ronda (Màlaga).
Organitza: La Universitat de Sevilla, la Universitat de Màlaga, i l'Institut García Oviedo. Per a més informació: http://www.actualidadjuridicaambiental.com
El Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (TICCC) i l’aigua. Acte Commemoratiu del Dia Mundial de l’Aigua 2017.
Data i lloc: 22 de març de 2016, Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Terra, Universitat de Barcelona (Barcelona). Organitza: Institut de recerca de l'aigua (UB).
Per a més informació: http://www.ub.edu/aigua/ca/activities/show/objects_id/1735
II Congrés de l’Aigua a Catalunya. L’aigua com a recurs sostenible.
Data i lloc: 22 i 23 de març de 2017, Cosmocaixa (Barcelona).
2
Organitza: Associació Catalana d'amics de l'aigua. Per a més informació: http://www.congresaiguacatalunya.com/index.php
El canvi climàtic i la seva complexitat
Data i lloc: 23 de març de 2017, Palau Macaya, Barcelona. Organitza: Fundació Fòrum Ambiental, Obra Social “La Caixa”, Capítol Espanyol del Club de Roma.
Para más información: http://www.forumambiental.org/imagenes_boletines/CRoma/ciclo conferenciasCAT.pdf
IX CONEIA- Congrés Nacional d’Avaluació d’Impacte Ambiental.
Congrés Nacional d'Avaluació d'Impacte Ambiental (IX CONEIA), lema "Èxits i reptes de l'Avaluació Ambiental". Data i lloc: 29, 30 i 31 març de 2017, Saragossa.
Organitza: Associació Espanyola d'Avaluació d'Impacte Ambiental.
Per a més informació: http://www.coneia2017.com/
Cap a un nou model de desenvolupament basat en l’eficiència ambiental. Quines forces de canvi generen noves oportunitats i condicions que poden fer possible més progrés i a la vegada una major resiliència
ambiental, econòmica i social? Data i lloc: 26 d’abril de 2017, la Pedrera (Barcelona).
Organitza: Departament de Territori i Sostenibilitat.
Per a més informació: http://territori.gencat.cat
II Trobada d'Horts EcoDidàctics de la Xarxa Universitats Conreades (RUC) Data i lloc: del 26 al 29 d'abril de 2017, en la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB (Campus de Bellaterra).
Organitza: RUC, Gresca @ i ARAG de la Universitat Autònoma de Barcelona, l'Ajuntament de Sant Cugat, la
Universitat de Valladolid i Gàbies Obertes de la Universitat de Màlaga. Tema: El paper de les universitats en la dinamització agroecològica comunitària.
Per a més informació: universidadescultivadas.org
II Congrés Internacional de Tarragona sobre Dret Ambiental: “Longing for Justice in a Climate-Changed World: From Theory to Practice”.
Data i lloc: 18 i 19 de maig de 2017, Campus Catalunya, Universitat Rovira i Virgili (URV).
Organitza: Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT). Per a més informació: https://tiecolloquium.wordpress.com/
Saló sobre el Finançament de la Lluita contra el Canvi Climàtic.
Data i lloc: del 22 al 26 de maig de 2017, recinte de Montjuic (Barcelona).
Organitza: Fòrum Europa, Fira de Barcelona. Per a més informació: http://canviclimatic.gencat.cat
Congrés internacional: Els nous desafiaments de l'acció jurídica internacional i europea enfront del canvi
climàtic.
Data i lloc: 23 de juny de 2017, Saló de Graus de la Facultat de Dret de la Universitat de Huelva (Huelva). Organitza: Universitat de Huelva.
Per a més informació: http://www.actualidadjuridicaambiental.com
Noticies
Internacional
Radioactivitat a Fukushima mataria a un humà en 2 minuts
El robot que va enviar la Tòquio Electric Power Company (TEPCO) va captar 210 sievert de radiació però va quedar atrapat dins del reactor de la Unitat 2 i va ser abandonat.
En dos minuts pot ser aniquilat un ésser humà si s'exposa als alts nivells de radioactivitat oposats en el reactor de la Unitat dues en la Central nuclear japonesa de Fukushima.
El robot escorpí Sasor, enviat per l'empresa Tòquio Electric Power Company
(TEPCO), que opera la planta nuclear en Fukushima, va registrar una radiació de 210 sievert, nivell suficientment alt per matar a un humà en dos minuts.
Una dosi d'un sol sievert al dia pot causar danys greus a la salut humana i fins a la mort, per la qual cosa els nivells benvolguts de 530 sieverts per hora
en aquest punt de l'interior de les instal·lacions nuclears impossibiliten l'accés d'operaris humans.
Font: telesurtv.net
3
No obstant això, el robot Sasor va quedar embussat a l'interior del reactor després de les seves funcions de rastreig i va haver de ser abandonat dins del mateix.
La Central nuclear de Fukushima està en un procés de fosa des de fa sis anys després del terratrèmol i el tsunami que
van provocar l'accident nuclear a Japó l'any 2011.
Els reactors 1, 2, i 3 van sofrir fusions parcials dels seus nuclis arran del desastre natural i la TEPCO avança recerques
per conèixer l'estat exacte de les barres de combustible radioactiu i així procedir amb el maneig i la retirat dels enderrocs. Igualment, els científics busquen desenvolupar una nova tecnologia que sigui capaç de retirar el reactor.
El desmantellament del reactor durarà prop d'uns 30 o 40 anys segons càlculs dels experts i els alts nivells de radiació
dificultessin la retirada dels enderrocs.
Font: http://www.telesurtv.net (8 de març de 2017)
La Terra enregistra la temperatura més alta dels últims 115 mil anys
Els desglaços de glaceres, l'augment de la temperatura de l'oceà, la destrucció d'ecosistemes i la desaparició d'espècies són els efectes d'un problema major: l'augment de
la temperatura global, causada principalment per l'emissió de
gasos d'efecte hivernacle.
Un estudi fet per James Hansen, científic pioner en indagar sobre el canvi climàtic, indica que la temperatura del Planeta
aconseguí el seu punt més alt en 115 mil anys.
Els resultats publicats per Earth System Dynamics asseguren que la temperatura d'aquest any és de 1,25 graus Celsius per sobre dels temps preindustrials, la qual ha anat augmentant a
una velocitat de 0,18 graus per dècada en els últims 45 anys.
"Hi ha una idea errònia de que hem començat a abordar el problema del canvi climàtic. La ciència és clara, hem d'eliminar les emissions en les properes dècades ", va assenyalar Hansen, qui a més es va mostrar crític dels mecanismes que es fan servir per frenar el fenomen.
Alhora, l'expert va advertir que l'actual situació li costarà milers de milions de dòlars a les noves generacions, les que
hauran d'invertir en tecnologia adequada per combatre el fenomen.
Font: ambientum.com (15 de febrer de 2017)
¿Com i per què es creen les “illes” de brossa als oceans?
Els mars i oceans de la Terra acumulen grans quantitats de residus, molts dels quals són plàstics que suren en l'aigua durant dècades.
Durant els últims anys diversos estudis han confirmat l'existència de diverses zones oceàniques en què la
concentració d'aquests residus és especialment
significativa, arribant-se a parlar d'illes o taques de contaminació per plàstics.
Un equip que lideren investigadors de la Universitat de
Miami (EUA) ha desenvolupat un nou model matemàtic que ajuda a explicar com i per què es formen aquestes
acumulacions de residus en zones allunyades dels punts
d'abocament dels residus.
Les dades obtingudes amb aquest model, que utilitza els coneixements més actualitzats sobre corrents marins i
vents, està ajudant els experts a localitzar les grans masses de plàstics flotants i, en conseqüència, podria facilitar la
seva retirada. Els resultats d'aquesta investigació han estat publicats a la revista Geophysical Research Letters (edició impresa del 16 de desembre de 2016).
Francisco Beron-Vera, professor associat d'investigació en el Departament de Ciències Atmosfèriques de l'Escola
Rosenstiel de la Universitat de Miami i autor principal de l'estudi, explica que l'acumulació de residus a les zones conegudes com girs oceànics és massa ràpida per ser deguda únicament l'efecte dels vents alisis que convergeixen en
aquestes regions. Els autors van utilitzar dades de diverses boies fixes i boies mòbils de la NOAA (Administració Nacional
d'Oceans i Atmosfera dels Estats Units) per posar a prova el seu model de desplaçament per corrents marins i vents en els cinc grans girs oceànics en un termini de 20 anys .
Font: lavanguardia.com
Font: ambientum.com
4
Els resultats d'aquest estudi confirmen els desplaçaments dels objectes flotants, en funció del seu volum i forma, en direcció al centre de les zones conegudes com a illes o taques de residus. Aquest model matemàtic pot ser utilitzat per
determinar l'evolució del problema dels residus al mar i, també, per localitzar restes de naufragis, segons els autors.
Font: lavanguardia.com (15 de febrer de 2017)
L'extensió del gel marí a l'Àrtic i l'Antàrtic és la més baixa en un mes de gener
L'Organització Meteorològica Mundial de l'ONU ha informat que l'extensió del gel marí a l'Àrtic i Antàrtic durant el gener passat va ser la més baixa registrada fins ara durant aquest mes, mentre que les concentracions de diòxid de carboni
a l'atmosfera van aconseguir un nivell rècord.
"El gel perdut en els dos pols ha estat extraordinari", ha advertit
David Carlson, director del Programa Mundial d'Investigacions Climàtiques, en una reunió informativa de l'ONU a Ginebra.
TEMPERATURES EN ALÇA
El mes passat va ser el tercer gener més calorós a la Terra des
que va començar el registre històric de temperatures en 1880,
segons l'última anàlisi mensual realitzat per científics de l'Institut Goddard per a Estudis Espacials (GISS, per les sigles en anglès)
de la NASA, fet públic aquest dimecres.
Les dades de la NASA indiquen que la temperatura de gener
d'aquest any va superar en 0,92 graus la mitjana d'aquest mes en el període de referència entre 1951 i 1980, i va estar per sota dels
geners de 2016 (+1,13 graus ) i de 2007 (+0,96).
Gener del 2016 va ser l'únic a 137 anys del registre històric en què la temperatura mitjana de la superfície de la Terra va superar en un grau els valors habituals d'aquest mes. Llavors, el planeta es trobava en els seus moments més càlids
mai registrats, ja que entre l'octubre del 2015 i abril de l'any passat es van encadenar set mesos amb temperatures
superiors a un grau per sobre del normal.
Font: elperiodico.com (17 de febrer de 2017)
Unió Europea
Impulsar la retallada d’emissions contaminants sense perdre competitivitat
El ple del Parlament Europeu vota aquesta setmana mesurades per impulsar la retallada d'emissions contaminants sense perdre competitivitat industrial. L'objectiu és millorar el funcionament del sistema europeu de comerç de drets d'emissió,
pensat per obligar a pagar per contaminar. La baixada del preu del carboni ha restat eficàcia a aquest instrument, motiu
pel qual la UE està negociant revisar-ho.
El sistema de comerç de drets d'emissió (MTS, per les seves sigles en anglès) cobreix des de 2005 les emissions contaminants d'11.000 plantes elèctriques i
industrials, a les quals s'exigeix estar en possessió d'un permís d'emissió per cada tona de diòxid de carboni (CO2) que llancin a l'atmosfera.
La majoria d'aquests permisos es venen en subhastes. No obstant això, una part es concedeix de forma gratuïta a les companyies en risc de deslocalització, és a
dir, aquelles que podrien traslladar-se fora de la UE a regions amb regles mediambientals menys ambicioses.
La UE és el tercer emissor del món, després de Xina i Estats Units. La seva meta mediambiental és aconseguir una reducció de les emissions del 40 per cent en
2030, en comparació dels nivells de 1990.
Baixada del preu del carboni
Quan la UE va crear el sistema de comerç d'emissió, va calcular que la tona de
CO2 costaria uns 30 euros. La realitat va ser una altra, el preu del carboni va arribar a baixar fins als 2,46 euros al seu moment més crític, a l'abril de 2013, i
ara es paga a 5,3 euros.
En la pràctica, per tant, resulta molt barat contaminar i les companyies tenen poc incentiu per invertir en tecnologies
netes.
Font: europarl.europa.eu
Font: elperiodico.com
5
La Comissió Europea va proposar una sèrie de mesures per fer front a aquesta situació, sobre les quals aquest dimarts es pronunciarà el ple. Els canvis que proposin els eurodiputats asseuran les bases per negociar la normativa final amb
els governs de la UE.
L'eurodiputat conservador britànic, Ian Duncan, és el responsable del Parlament Europeu per a aquesta negociació.
Font: europarl.europa.eu (15 de febrer de 2017)
Un mercat d'emissions europeu cada vegada més feble no aturarà el canvi climàtic
Després de la publicació el passat mes de novembre de l'anomenat "paquet d'hivern" de clima i energia, que hauria de servir per complir els nostres compromisos internacionals en matèria de canvi climàtic, es porten a debat al Parlament
Europeu les diferents mesures que conté.
Una d'aquestes mesures fonamentals és l'anomenat mercat europeu de drets d'emissió o MTS. Un mecanisme de mercat
que atorga una quota determinada de drets gratuïts d'assignació a les empreses que emeten gasos d'efecte hivernacle, de manera que les emissions que no estan cobertes per aquests drets hauran d'adquirir-se en un mercat europeu de
drets d'emissió. El nombre d'assignacions gratuïtes es deu anar reduint per complir els compromisos de mitigació europeus. Un ritme de reducció que està en discussió entre els qui defensen un descens a l'entorn del 2,4% anual i que
el situen dues dècimes per sota. Un percentatge anual de reducció que s'hauria d'incrementar substancialment si volem
aconseguir la descarbonització de l'economia en 2050.
Independentment del ritme de descens dels crèdits gratuïts, és evident que l'autèntic límit de les emissions no vindrà marcat per ambicioses mesures legislatives, sinó que es deixa a la voluntat dels mercats, i per tant dels contaminants,
fixar un preu a les emissions no gratuïtes que sigui prou alt com per dissuadir les empreses de seguir impulsant
l'escalfament global.
En aquesta nova negociació queda patent que no té importància si l'ETS de la Unió Europea (UE) ha d'emetre un "senyal de preu" capaç d'influir en les inversions a llarg termini, ja que no s'estableix cap limitació als costos del bo de carboni.
Fixa un preu que resulta insignificant en comparar-se amb l'enorme cost que suposarà l'adaptació als efectes que ja estan succeint. A tot això s'afegeix l'esmena que permet seguir subvencionant sectors tan contaminants com el carbó,
obviant que només un sistema 100% renovable és garantia de futur especialment en els països amb rendes més baixes.
Continueu llegint la notícia completa a: ecologistasenacción.es
La UE decideix signar un acord amb Xile per al comerç de productes orgànics
Brussel·les (EuroEFE) .- Els ministres d'Agricultura i Pesca de la Unió Europea (UE) van acordar signar un acord amb
Xile sobre el comerç de productes orgànics, que implica el reconeixement mutu de l'equivalència de les seves normes i sistemes de control relatius a aquest tipus de producció.
Segons va explicar el Consell de la UE, a la pràctica això suposa que els
aliments orgànics que es produeixen en territori comunitari i estan coberts
per aquest acord podran comercialitzar a Xile "sense necessitat de controls ulteriors", i el mateix s'aplica per als productes orgànics xilens a la UE.
Aquest acord, ha afegit el Consell, també proporcionarà un "sistema de
cooperació, intercanvi d'informació i solució de conflictes en comerç orgànic".
"Aquest acord amb Xile impulsarà la producció orgànica de la UE i les seves exportacions, i ajudarà a generar creixement i crear ocupació", ha assegurat
el Consell.
D'altra banda, la decisió busca impulsar el comerç dels productes ecològics, "un gran recurs per a l'agricultura europea"
i millorar la protecció dels logotips orgànics.
Estan inclosos en l'acord productes europeus com les verdures no processades, productes d'origen animal no processats com la mel, productes d'aqüicultura, processats agrícoles, inclòs el vi, pinsos o llavors.
Per part de Xile, s'inclouen també les categories de productes vegetals sense processar, mel, processats com el vi, material de reproducció vegetativa i llavors.
Es tracta del primer acord de "nova generació" en comerç de productes orgànics i el primer amb un país llatinoamericà. L'acord encara ha de rebre el vistiplau del Parlament Europeu per a la seva adopció definitiva per part del Consell.
Font: http://euroefe.euractiv.es (6 de març de 2017)
Un jornaler treballant en la recol·lecció de la fruita en un predi de la localitat de Pelluhue, a uns 400
km al sud de Santiago de Xile. Foto: EFE/Arxiu
6
Espanya
El Congrés acorda la reforma del Codi Civil per a que els animals no siguin "coses" El text crida a preveure les reformes legals necessàries perquè els animals de companyia "no poden ser objecte
d'embargament en cap procediment judicial".
El Congrés dels Diputats ha recolzat per unanimitat una proposició
no de llei per la qual insta al Govern a promoure les reformes legals necessàries per crear una categoria especial en el Codi Civil
on es defineixi als animals com a "éssers vius dotats de sensibilitat".
A més, el text crida a preveure les reformes legals necessàries perquè els animals de companyia "no poden ser objecte
d'embargament en cap procediment judicial".
La iniciativa votada ha estat, finalment, un text transaccional a una proposta inicial presentada per Ciutadans que busca
"millorar la vida i el tracte de les mascotes" perquè aquestes deixin de ser tractades com a béns mobles, un fet que
segons el parer del portaveu de la formació taronja en aquesta matèria, Guillermo Díaz, "és inadmissible".
El diputat ha assenyalat que aquesta reivindicació la sostenen milions de persones i ha recordat les més de 240.000 signatures recollides per l'Observatori de Justícia i Defensa Animal, presentades fa unes setmanes al Congrés.
Continuar llegint la notícia completa: publico.es (16 de febrer de 2017)
Jugar a cobrar cèntims per les bosses de plàstic no està a l'altura
Ecologistes en Acció considera insuficients les mesures adoptades per l'Estat espanyol per a l'adopció del Reial Decret
sobre reducció de bosses de plàstic.
Cal apostar per una economia circular en què es talli el creixent problema derivat de l'excessiu consum de plàstics d'un
sol ús: bosses i també vaixella d'un sol ús.
Entre les possibilitats en termes de mesures aplicables per a la reducció de l'impacte per les bosses de plàstic d'un sol
ús que ofereix la Directiva Europea 2015/720, l'opció escollida pel Govern espanyol se cenyeix, de forma poc ambiciosa
i gairebé exclusiva, a la prohibició del lliurament gratuït de les bosses de plàstic. Per a Ecologistes en Acció, la introducció
d'instruments econòmics representa un pas dissuasiu tímid i poc contundent amb el ventall de mesures que es proposen
dins de l'esmentada Directiva.
Seria desitjable la introducció d'altres mesures, com ara la restricció de la comercialització, proposta en la mateixa
Directiva, i com les incloses en el Pla Nacional Integrat de Residus 2008-2015. D'aquesta manera, Ecologistes en Acció
considera que s'ha de donar prioritat als aspectes normatius de prohibicions de l'ús més que regular els aspectes
econòmics, seguint l'estela del que s'ha fet en altres països comunitaris, com ara França, Itàlia, Gran Bretanya, Irlanda,
i no comunitaris, com el Marroc, Cap Verd, Kenya, Sud-àfrica, etc. L'eficàcia de la introducció d'elements econòmics,
com cobrar per les bosses de plàstic, ja s'ha demostrat com un element dissuasiu limitat i insuficient, de manera que
seguir utilitzant-los com a única eina, encara que ara ampliada a tots els comerços, és, a totes llums, una mesura minsa.
En qualsevol cas caldria pensar si resulta més convenient un cobrament per part dels comerciants o un impost o
introducció d'una taxa ambiental obrint possibilitats per invertir en projectes de millora ambiental, de manera que la
recaptació sigui gestionada per l'administració competent i no per els distribuïdors.
Continueu llegint la notícia completa a: ecologistasenacción.es
Retards i excuses: el catàleg de la inacció espanyola enfront de la pol·lució de l'aire La Comissió Europea ha enviat un últim advertiment a Espanya ia altres quatre països (Alemanya, França, Itàlia i Regne
Unit) per no haver posat límit a les "reiterades infraccions" pel que fa als límits de contaminació atmosfèrica per diòxid de nitrogen (NO2) , fet que suposa "un risc sanitari greu", segons alerta. "Milions de persones pateixen malalties
respiratòries i cardiovasculars provocades per la contaminació de l'aire", indica la Unió Europea. La major part d'aquestes emissions procedeixen del trànsit rodat, especialment dels vehicles dièsel.
La CE ha enviat un dictamen motivat a Espanya "a causa de la persistent superació" dels valors límit de NO2 a tres zones espanyoles (una a Madrid i dos a l'àrea de Barcelona).
Font: publico.es
7
El document adverteix que "es precisa molt més esforç a nivell local, regional i nacional per complir les obligacions
que imposa la normativa europea i per protegir la salut pública". Si el Govern d'Espanya no actua en dos mesos,
l'assumpte es pot remetre al Tribunal de Justícia de la UE, a Luxemburg, que podria imposar les sancions.
De fet, les administracions espanyoles s'han mostrat molt indulgents i han adoptat una actitud contemplativa davant
la pol·lució a les grans ciutats, els nivells superen els màxims fixats per la UE -especialment per al diòxid de
nitrogen (NO2) -.
La llista d'excuses per justificar els retards permetria completar un exhaustiu catàleg de la inacció.
2. Pols sahariana. Durant anys, l'alcaldessa de Madrid, Ana Botella, va mantenir amagat en un calaix el protocol
d'actuació per combatre la pol·lució de la ciutat (feliçment ja la pols), per a desesperació dels que denunciaven que la boina de Madrid era molt més que el folklòric pols saharià, al qual sistemàticament es responsabilitzava del problema.
Ecologistes en Acció va denunciar que fins i tot s'havia canviat la localització d'estacions de control atmosfèric (per ser derivades a llocs menys urbans) dins d'aquesta estratègia de embenar-se els ulls. Madrid va sol·licitar sense èxit a la
UE retardar l'aplicació de les mesures anticontaminació.
Continueu llegint la notícia completa a: lavanguardia.com (17 de febrer de 2017)
Energia revisa els preus de referència per retribuir les energies renovables fins al 2019
L'ordre ministerial, l'ETU / 130/2017, estableix al llarg dels seus 846 pàgines les retribucions específiques de cada tipus
d'instal·lació en funció dels diferents aspectes contemplats en la reforma energètica aprovada pel Govern el 2013, entre
els quals figuren el tipus de tecnologia, l'antiguitat, la potència instal·lada o els costos d'inversió.
El Ministeri d'Energia, Turisme i Agenda Digital ha publicat l'ordre ministerial en
la qual estableix els preus de referència per calcular la retribució a les
instal·lacions de renovables, cogeneració i residus en el semiperíode regulador
comprès entre 2017 i 2019.
La ordre ministerial, la ETU / 130/2017, estableix al llarg dels seus 846 pàgines
les retribucions específiques de cada tipus d'instal·lació en funció dels diferents
aspectes contemplats en la reforma energètica aprovada pel Govern el 2013,
entre els quals figuren el tipus de tecnologia, la antiguitat, la potència
instal·lada o els costos d'inversió.
En un comunicat, el Ministeri indica que aquesta actualització, prevista a la Llei el sector elèctric, permet garantir una
rendibilitat raonable del 7,4% a les instal·lacions. Així, assenyala que la revisió suposarà un increment de la retribució
de les instal·lacions renovables, de cogeneració i de residus d'uns 600 milions d'euros a l'any, i "tot sense ser necessari
pujar els peatges".
La Llei Elèctrica estableix que, en finalitzar cada semiperíode regulador de tres anys, es revisin per a la resta del període
regulador les estimacions d'ingressos per la venda de l'energia en el mercat. Així mateix, estableix que, en finalitzar
cada període regulador de sis anys, es podran revisar tots els paràmetres retributius de les instal·lacions tipus, excepte
la vida útil reguladora i el valor estàndard de la inversió inicial.
EL PREU DEL MERCAT DE FUTURS PER AL PERÍODE
En la revisió duta a terme del preu del mercat per als propers tres anys s'ha considerat el preu del mercat de futurs per
a aquest període. Pel que fa al preu del mercat per al segon període regulador, aquest es revisarà l'any 2020, tal com
estableix la normativa. Per a la revisió, es recullen els preus de referència del mercat elèctric per al proper trienni. Els
incentius a les tecnologies de l'anteriorment conegut com a règim especial consisteixen en un complement per igualar,
sobre la base d'aquests preus, la rendibilitat raonable prevista per la normativa. En l'ordre ministerial, es fixa un preu
de referència de 42,84 euros per megawatt hora (MWh) per 2017, de 41,54 euros per a 2018 i de 41,87 euros per a
2019.
Continueu llegint la notícia completa a: ecoticias.com (24 de febrer del 2017)
Barcelona, desembre 2013. Font: la vanguardia.com
Font: ecoticias.com
8
Catalunya
La Generalitat, les administracions locals i el sector energètic constitueixen la Taula d'impuls a l'autoconsum fotovoltaic a Catalunya
Més de 70 agents -administracions, entitats i empreses- treballaran per facilitar que els ciutadans i les comunitats de veïns generin la seva pròpia energia elèctrica
L’objectiu de la taula és posar de relleu que des de Catalunya es pot avançar en l’autoconsum fotovoltaic malgrat les condicions limitants de la normativa de l’Estat Espanyol. La labor se centrarà a proposar solucions per resoldre barreres
tècniques i administratives. Un altre objectiu serà fomentar i incentivar econòmicament el desplegament de sistemes d’emmagatzematge d’energia elèctrica amb bateries d’ió liti
La Generalitat, les administracions locals i el sector energètic han constituït avui la Taula d’impuls a l’autoconsum fotovoltaic a
Catalunya, un instrument que ha de servir per proposar solucions per resoldre les barreres que actualment dificulten la instal·lació
de sistemes que permetin que els ciutadans generin la seva pròpia electricitat d’origen renovable. L’objectiu és avançar, tal
com estableixen les bases del Pacte Nacional per a la Transició
Energètica, cap a un model energètic més sostenible i democràtic, en què el ciutadà estigui al centre i pugui produir,
gestionar i utilitzar de la manera més eficient l’energia. L’acte ha estat presidit pel conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget.
El conseller ha assenyalat que “avançar en autoconsum és avançar en la democratització de l’energia”, i ha advertit que “el que volem fer no té gaires precedents”. Baiget ha
posat l'èmfasi en la finalitat de la Taula, que és “buscar on són les dificultats, on són les barreres, i fer un pas més entre tots els agents per eliminar-les”. En aquest sentit, el conseller ha recordat que la normativa estatal no facilita la pràctica
de l’autoconsum, “però lamentar-nos dient que no tenim competències no serveix de res”.
La funció de la Taula serà incentivar i facilitar que els propietaris del subministraments elèctrics de menys de 10 kW –
que són prop del 95% del total dels subministraments existents a Catalunya, i que són els que estan exempts de l’anomenat peatge al Sol-, on s’inclouen la pràctica totalitat d’usuaris domèstics, comunitats de veïns i autònoms, puguin
contemplar l’autoconsum fotovoltaic com una opció més a l’hora de proveir-se d’energia. Per això, la Taula reuneix més de 70 agents –administracions autonòmica i local, entitats i empreses- que tenen competència directa en aspectes com
els permisos i llicències d’obres, autoritzacions administratives, punts de connexió a la xarxa i contractació amb les
distribuïdores, la relació amb les comunitats de veïns, la fiscalitat dels habitatges o la formació de professionals per a projectar i instal·lar aquests sistemes.
Continuar llegint la notícia completa: premsa.gencat.cat (6 de març de 2017)
Catalunya prohibeix extreure el corall vermell Les poblacions de corall vermell a la costa catalana estan pràcticament exhaurides. El nivell d'explotació ha estat tan
intens i el dany infligit tan greu els últims anys, que l'única solució per preservar aquesta espècie és aturar la seva extracció.
Així ho indiquen les conclusions d'un informe sobre l'estat de
conservació del corall a la costa catalana elaborat per 14 experts
nacionals i internacionals.
Després de conèixer aquests resultats, la direcció general de Pesca de la Generalitat ha decidit posar fi a la pesca del corall vermell a
través d'una moratòria que durarà deu anys, període que podria ser
renovat. El corall vermell a Catalunya es troba sobretot a la Costa Brava (cap de Begur, Montgrí, Illes Medes i massís del cap de Creus),
on se centra l'activitat extractiva.
És la primera vegada que es pren aquesta mesura a la riba europea del Mediterrani.
La pesca del corall es porta a terme amb restriccions a Catalunya. Anualment, només es donen deu llicències per pescar amb immersions entre l'1 de maig i el 31 de desembre. La normativa exigeix que la talla mínima sigui de 7 mil·límetres
de diàmetre a la base, i es permet extreure un màxim de 300 quilos bruts a l'any. No obstant això, està prohibit fer-ho en l'àrea marina protegida del parc natural del Montgrí, a les illes Medes i el Baix Ter, així com en zones del parc natural
del Cap de Creus (cap Norfeu, cap de Creus i Farallons). Les alarmes sobre l'estat d'aquestes poblacions han estat
contínues els últims anys.
Font: premsa.gencat.cat
Font: la vanguardia.com
9
Les inspeccions intervenen repetidament captures que no respecten les mesures regulades, al que s'afegeix un furtivisme que ha agreujat la degradació. El resultat és que el ritme d'extracció supera la capacitat de regeneració del
corall.
En corall vermell (Corallium rubrum) està catalogat com a espècie en perill d'extinció a la Mediterrània. És la conseqüència d'una forta pressió pesquera, impulsada per un comerç que fa servir els seus esquelets en la indústria de
l'ornamentació i la joieria.
Font: la vanguardia.com (14 de febrer de 2017)
L’organització SEO/BirdLife critica el pinso anticonceptiu per a coloms
Barcelona utilitza aquest mètode esterilitzant per controlar la població d’aus urbanes.
L’organització SEO/Birdlife (Societat Espanyola d’Ornitologia) ha emès un comunicat en el qual qüestiona i desaconsella
l’ús de pinsos esterilitzants com els que aquesta setmana ha començat a dispensar l’Ajuntament de Barcelona per reduir la població de coloms a la ciutat.
L’ONG alerta que no hi ha prou informació sobre el mètode i aposta per
controlar les colònies limitant-ne l’accés a l’aigua i l’aliment. Finalment,
advoca per una regulació específica sobre l’administració dels fàrmacs.
El mètode que Barcelona va presentar aquesta setmana consisteix a dispensar, en 40 punts de la ciutat, grans de blat de moro recoberts de
l’anticonceptiu nicarbazina, que afecta l’ovulació de les femelles.
A la ciutat hi ha 85.000 coloms i fins ara la població es controlava
capturant-los i sacrificant-los, un mètode que les entitats animalistes han criticat històricament.
L’ONG SEO/BirdLife considera que “a falta d’informació científica contrastada sobre l’ús d’esterilitzants químics per al
control de coloms en nuclis de població, no resulta aconsellable ja que pot afectar negativament altres espècies i se’n
desconeixen els efectes en els ecosistemes. No hi ha dades concloents sobre l’impacte a llarg termini que aquest tipus de molècules poden tenir en el medi ambient”, apunta en un comunicat.
L’organització defensa controlar les espècies limitant l’aigua, l’aliment i els llocs de nifidicación de les aus, i també
conscienciant la ciutadania sobre la importància de no alimentar-les.
L’entitat recorda que el 1970 la ciutat suïssa de Ginebra va subministrar un producte que incloïa progesterona (hormona
d’ús comú en les persones) per controlar la natalitat dels coloms, però que va abandonar el mètode fa uns anys “pel risc que altres aus es mengessin el pinso”. París, Luxemburg i ara Barcelona han optat per opcions similars, diu
SEO/Birdlife. I alerta de la possibilitat que altres espècies ingereixin els grans –aus com les gralles, els tudons o roquers,
les merles, els becgrossos o els pardals– si aquests es trenquen. O els falcons, si es mengen els coloms, com fan cada vegada amb més freqüència les gavines.
Continueu llegint la notícia completa a: cat.elpais.com (23 de febrer de 2017)
Barcelona vetarà els cotxes de més de 20 anys els dies feiners a partir del 2019
Els turismes matriculats abans del 1997 i les furgonetes d'abans del 1994 no
podran circular els dies feiners pels 40 municipis de la conurbació barcelonina a partir de l'1 de gener del 2019. De fet, aquesta mesura entrarà en vigor a
partir de l'1 de desembre d'enguany els dies que hi hagi un episodi de contaminació ambiental.
L'acord, el primer de gran magnitud que s'ha aconseguit fins ara, s'ha adoptat aquest dilluns en la cimera que han celebrat la Generalitat, l'Ajuntament de
Barcelona, la Diputació, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i representants locals de 40 municipis. L'objectiu és reduir un 30% les emissions
vinculades al trànsit abans de 15 anys, i un 10% en els propers cinc anys.
L'acord suposa avançar un any les mesures que ja havia anunciat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i estendre-les
als 40 municipis que hi ha al voltant de la capital catalana. Aquestes mesures urgents s'adopten per aconseguir gradualment arribar als nivells recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
Segons les dades de l'Ajuntament, cada any la contaminació atmosfèrica és la causa de 3.500 morts prematures a l'àrea
de Barcelona. El passat mes de febrer, l'Executiu europeu va advertir per enèsima vegada alguns dels seus estats
membres, i especialment ciutats com Madrid i Barcelona, sobre la necessitat de rebaixar els nivells de diòxid de nitrogen
Dispensador de pinso amb contraceptius. Barcelona. M. MINOCRI. Font: EL PAÍS
Barcelona coberta per una densa capa de contaminació atmosfèrica. Foto: A. GARCIA
1
(NO2) en l'aire. Si no s'emprenen iniciatives contra la contaminació, Brussel·les es pot adreçar al Tribunal de Justícia de la UE perquè actuï contra aquests estats i ciutats.
En l'acte conjunt entre les administracions, presidit pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, s'ha detallat
l'abast de la restricció: afectarà les furgonetes matriculades abans de l'1 d'octubre del 1994 i els turismes anteriors a l'1 de gener del 1997. La mesura implica 106.018 cotxes, que suposen un 7% del parc automobilístic, i 22.049
furgonetes, un 16% del total d'aquest tipus de vehicles.
Per facilitar el canvi de vehicle, l'Àrea Metropolitana ja ha anunciat que destinarà 46 milions a millorar infraestructures
i ajudar els ciutadans a desfer-se dels cotxes vells. La mesura més destacada és l'emissió d'un títol de transport públic gratuït de tres anys de validesa a qui lliuri el seu vehicle contaminant.
Continueu llegint la notícia completa a: cat.elpais.com (7 de març de 2017)
CEDAT
El CEDAT participa al Seminari internacional “Empreses i Drets Humans: comparant experiències. Una mirada centrada en la perspectiva extraterritorial”
Els dies 16 i 17 de febrer al Palau del Parlament de Catalunya, i organitzat per
l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i la Direcció General de Cooperació s’ha celebrat el seminari internacional “Empreses i Drets Humans: comparant
experiències.
Una mirada centrada en la perspectiva extraterritorial”, amb l’objectiu d’abordar
l’impacte de les empreses sobre els drets de les persones i del medi ambient, a més de conèixer
les iniciatives més avançades per a promoure la responsabilitat empresarial.
El Dr. Antoni Pigrau, director del Seminari, n’ha formulat les principals conclusions,
just abans que el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència,
Raül Romeva, anunciés l’elaboració d’una estratègia del govern sobre responsabilitat empresarial i drets humans abans del proper mes de juliol.
Aquesta estratègia inclourà un codi ètic de protecció dels drets humans i de la igualtat de gènere, sobre la base de
l’informe presentat per un grup d’investigadors de la URV, disponible aquí.
Els Anacards de West Africa
Blog Mazafín
L'octubre passat vaig assistir a la conferència "Climate futures: Linking the Paris agreement with the Agenda 2030 for
Sustainable Development" al Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB), es va parlar dels Objectius de
Desenvolupament Sostenible (ODS) i dels reptes que presentaven, d'ells vaig parlar en el meu post "còpia, còpia, no surt". Les ponències i aportacions van ser molt interessants, però hi va haver una diferent, "Climate Justice", presentada
per la investigadora del Centre d'estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT), Susana Borrás.
En què es diferenciava? Fent un resum, va posar sobre la
taula les diferències que hi ha de tot tipus entre els països que han d'apostar i implantar els 17 objectius establerts per
tenir cura del planeta i de les persones sense deixar de banda
el benestar econòmic: quin lloc ocupen els ciutadans, els drets de les dones, la responsabilitat de les grans
companyies, l'impacte respecte al consum.
¿Tots consumeixen igual?, quin grau d'impacte social,
ambiental i econòmic tenen?, tots els països estan en el
mateix nivell? i ¿tenen la mateixa capacitat de resposta? No, no tots juguen amb les mateixes cartes.
En acabar la conferència vaig parlar amb ella i li vaig preguntar si coneixia algun projecte i / o entitat que treballés a
l'Àfrica subsahariana que contemplés "Environtmental & Climate Justice". No coneixia cap projecte concret, però sí a Javier Coca Sánchez, professor del departament d'economia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i gràcies a
ell, vaig arribar a conèixer als Anacards de West Àfrica. ¿Anacards? Doncs sí, els anacards cultivats i comercialitzats a
l'Àfrica de l'oest i les "Cashews West Africa Companies" (les empreses d'anacards de l'Àfrica de l'oest).
Continueu llegint sobre aquest blog: mazafin.com
Vídeo: El processament dels anacards a Ghana
1
Normativa
Unió Europea
Correcció d'errors de la Decisió d'Execució (UE) 2016/902 de la Comissió, de 30 de maig de 2016, per la
qual s'estableixen les conclusions sobre les millors tècniques disponibles (MTD) per als sistemes comuns de tractament i gestió d'aigües i gasos residuals en el sector químic conforme a la Directiva 2010/75/UE
del Parlament Europeu i del Consell (DO L 152 de 9.6.2016).
Per a més informació: eur-lex.europa.eu
Decisió (UE) 2017/265 de la Comissió, de 14 de febrer de 2017, per la qual s'inclou el Govern dels Territoris del Nord-oest de Canadà com a organisme reconegut a la llista esmentada en l'article 3 del
Reglament d'Execució (UE) 2015/1850 de la Comissió, pel qual s'estableixen disposicions d'aplicació del
Reglament (CE) núm. 1007/2009 del Parlament Europeu i del Consell, sobre el comerç de productes derivats de la foca.
Per a més informació: DOUE L Núm. 39, de 16 de febrer de 2017, pàgines 43 a 44 (2 pàgines).
Decisió d'Execució (UE) 2017/263 de la Comissió, de 14 de febrer de 2017, relativa a les mesures de reducció de riscos i de reforç de la bioseguretat, i als sistemes de detecció precoç en relació amb els riscos
que plantegen les aus silvestres pel que fa a la transmissió dels virus de la grip aviària altament patògena
a les aus de corral. Per a més informació: DOUE L Núm. 39, de 16 de febrer de 2017, pàgines 6 a 11 (6 pàgines).
Reglament (UE) 2017/227 de la Comissió, de 9 de febrer de 2017, que modifica, pel que fa al bis
(pentabromofenil) èter, l'annex XVII del Reglament (CE) núm. 1907/2006 del Parlament Europeu i del
Consell, relatiu al registre, l'avaluació, l'autorització i la restricció de les substàncies i preparats químics (REACH).
Per a més informació: DOUE L Núm. 35, de 10 de febrer de 2017, pàgines 6 a 9 (4 pàgines).
Espanya
Reial Decret 39/2017, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire.
Per a més informació: BOE Núm. 24, de 28 de gener de 2017, pàgines 6918 a 6930 (13 pàgines)
Reial Decret 115/2017 sobre comercialització i manipulació de gasos fluorats
Per a més informació: BOE Núm. 42, de 18 de febrer de 2017, pàgines 11096 a 11150 (55 pàgines)
Ordre APM/50/2017, de 26 de gener, per la qual es modifica l’Ordre ARM/1683/2011, de 2 de juny, per
la qual es regulen els fitxer amb dades de caràcter personal gestionats pel Ministeri de Medi Ambient, i Medi Rural i Marí.
Per a més informació: BOE núm. 26, de 31 de gener de 2017, pàgines 7377 a 7378 (2 pàgines.)
Resolució de 24 de febrer de 2017, de la Direcció general de l'Aigua, per la qual es publica l'Acord del
Consell de Ministres de 10 de febrer de 2017, pel qual es declaren noves reserves naturals fluvials en les
demarcacions hidrogràfiques intercomunitàries.
Per a més informació: BOE Núm. 57, de 8 de març de 2017, pàgines 17395 a 17402 (8 pàgines)
Resolució de 23 de febrer de 2017, de la Secretaria d'Estat de Medi ambient, per la qual es publiquen les
bases reguladores de la concessió d'ajudes per la Fundació Biodiversitat.
Per a més informació: BOE Núm. 58, de 9 de març de 2017, pàgines 17581 a 17642 (62 pàgines)
Catalunya Resolució EMC/270/2017, de 15 de febrer, per la qual s'obre la convocatòria per al 2017 per a la concessió
de subvencions per a la instal·lació d'infraestructures de recàrrega per al vehicle elèctric en el marc del
Pla d'Acció per al desplegament d'infraestructures de recàrrega per als vehicles elèctrics a Catalunya (PIRVEC 2016-2019).
Per a més informació: http://icaen.gencat.cat/ca/energia/ajuts/icaen-installacio-dinfraestructures-de-recarrega-per-al-vehicle-electric/index.html
Decret 1/2017, de 3 de gener, pel qual s'aprova el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2016-2021.
Per a més informació: Portal Jurídic de Catalunya
1
Ordre TES/8/2017, de 16 de gener, per la qual es modifiquen les bases reguladores de les subvencions per al foment dels sistemes voluntaris de gestió ambiental, aprovades per l'Ordre TES/130/2015, de 4 de
maig. Per a més informació: Portal Jurídic de Catalunya
Ordre ARP/26/2017, de 16 de febrer, per la qual s'aproven les bases reguladores dels ajuts per al
subministrament de llet i determinats productes lactis a l'alumnat de centres educatius i l'ajut
complementari per al subministrament de llet a centres educatius de màxima complexitat. Per a més informació: Portal Jurídic de Catalunya Jurisprudència
Unió Europea Sentència del Tribunal General, de 13 de gener de 2017, que desestima recurs contra decisió de l'Agència
Europea de Substàncies Químiques per la qual es revela informació "confidencial" presentada en procediment d'autorització de substància química (Reglament REACH).
Font: Actualidad jurídica ambiental
Interlocutòria del Tribunal General de la Unió Europea (Sala Primera), de 10 de febrer de 2017, assumpte
T-153/16, pel qual es resol desestimatòriament el recurs d'anul·lació presentat contra part de l'articulat del Reglament 2016/72 per l'Associació d'armadors del cèrcol de Galícia (Acerga)
Font: InfoCuria Jurisprudencia del Tribunal de Justicia
Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sala Tercera), de 21 de desembre de 2016,
assumpte C-444/15, pel qual es resol la petició de decisió prejudicial en relació a la validesa de l'article 3, apartat 3 de la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny de 2001,
relativa a l'avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, així com la interpretació de l'article 3, apartats 2 i 3 d'aquesta Directiva.
Font: InfoCuria Jurisprudencia del Tribunal de Justicia
Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sala Quarta), de 21 de desembre de 2016,
assumpte C-272/15, pel qual es resol la petició prejudicial en relació la validesa de la Decisió n.º 377/2013/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 24 d'abril de 2013, per la qual s'estableix una
excepció temporal a la Directiva 2003/87/CE, per la qual s'estableix un règim per al comerç de drets d'emissió de gasos d'efecte hivernacle en la Comunitat, en relació amb el principi general d'igualtat de
tracte i sobre la interpretació de l'article 340 TFUE.
Font: InfoCuria Jurisprudencia del Tribunal de Justicia
Sentència del Tribunal General de la Unió Europea, de 23 de gener de 2017, assumpte T-727/15, referida a l'anul·lació de la decisió inicial de la Comissió de 19 d'agost de 2015 i de la decisió confirmatoria de la
Comissió de 15 d'octubre de 2015 per les quals es rebutja concedir a la demandant accés a determinats
documents inclosos en l'expedient del procediment d'infracció 2008/2186 contra la República Txeca i relatiu a l'aplicació de la Directiva 2008/50/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de
2008, relativa a la qualitat de l'aire ambienti i a una atmosfera més neta a Europa.
Font: InfoCuria Jurisprudencia del Tribunal de Justicia
Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sala Primera), de 19 de gener de 2017, assumpte
C-460/15, pel qual es resol la petició de decisió prejudicial en relació a la validesa de l'article 49, apartat
1, i de l'annex IV, punt 10, del Reglament (UE) n.º 601/2012 de la Comissió, de 21 de juny de 2012, sobre el seguiment i la notificació de les emissions de gasos d'efecte hivernacle en aplicació de la Directiva
2003/87/CE del Parlament Europeu i del Consell.
Font: InfoCuria Jurisprudencia del Tribunal de Justicia
Espanya
Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó (Burgos), de 25 de novembre de 2016 (Sala
del Contenciós-Administratiu, Secció 1), sobre l'Acord de 21 de maig de 2015, de la Comissió Territorial de Medi Ambient i Urbanisme de Burgos, pel qual s'aprova definitivament el Text Refós de les Normes
Urbanístiques Municipals de Vall de Sedano (Burgos).
Font: Actualidad jurídica ambiental
1
Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid de 24 de novembre de 2016 (Sala del Contenciós-Administratiu, Secció 6), sobre la declaració d'extinció per incompliment de les autoritzacions concedides
a la mercantil Repsol Investigaciones Petrolíferas, SA per la Direcció General de Política Energètica i Mines que emparaven l'execució de sondejos exploratoris en els permisos d'investigació d'hidrocarburs
"Canàries 1" a "Canàries 9".
Font: Actualidad jurídica ambiental
Sentència 134/2017, de 20 de febrer, del Tribunal Superior de Justícia d'Oviedo (Sala del Contenciós), per la qual es resol desestimatòriament el recurs presentat per Explotaciones Mineras del Cantábrico
S.L. contra la Resolució emesa per la Conselleria d'Economia i Ocupació del Principat d'Astúries pel qual s'acordava no aprovar el Projecte Miner d'explotació aurífera del jaciment de "Salave", per no haver
superat la Declaració d'Impacte Ambiental.
Font: CENDOJ
Sentència 607/2017, de 23 de febrer de 2017. Tribunal Suprem – Sala del Contenciós. Recurs de cassació contra la sentència de 19 de novembre de 2015, sostingut contra l'Ordre Ministerial, del Ministeri de Medi
ambient, de 18 de desembre de 2007, per la qual s'aprova la partió dels béns de domini públic marítim-terrestre del tram de costes d'uns 49.626 metres de longitud, comprès entre S'Albufereta i el límit del
terme municipal de Muro, excepte el Marystany el límit nord de l'albufera de MURO (tram 2), en el terme
municipal de Alcudia, Illa de Mallorca (Illes Balears).
Font: CENDOJ
Sentència 615/2017, de 22 de febrer de 2017. Tribunal Suprem – Sala del Contenciós. Recurs de cassació
contra la sentència, de data 9 de novembre de 2015, sobre l'Autorització Ambiental Integrada per a una
instal·lació d'emmagatzematge i tractament de residus perillosos i no perillosos en la partida Santa, camí Azagador de la Torreta, 3 del Terme municipal de L’Alcor (Castelló) i la desestimació del recurs d'alçada
efectuada per sengles resolucions de la Secretaria Autonòmica del Territori, Medi ambient i Paisatge. Font: CENDOJ
Articles
Dopazo Fraguío, Pilar (2017). Protecció jurídica de les invencions biotecnològiques en el dret espanyol (Llei 24/2015, de 24 de juliol, de Patents, en vigor l'1 d'abril de 2017).
Soriano-Montagut Jené, Laia (2017). Prohibició de la implantació d’activitats de valorització energètica
de residus al medi urbà.
Publicacions de membres del CEDAT Capítols de llibres o articles de revistes
Cardesa-Salzmann, A., Pigrau Solé, A., “La agenda 2030 y los objetivos para el desarrollo sostenible.
Una mirada crítica sobre su aportación a la gobernanza global en términos de justicia distributiva y
sostenibilidad ambiental”, en Revista Española de Derecho Internacional, vol. 69, n. 1, 2017, pp. 279-286.
Publicacions de recent adquisició Disponibles en CRAI
Dünnwald, Sonja. Bilateral and multilateral investment treaties and their relationship with environmental norms and measures. Berlin : Duncker & Humblot, [2015].
Catàleg ecodisseny Catalunya. [Barcelona] : Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat, DL
2016.
Rojas Quiñonez, Claudia. Limitaciones ambientales a la libertad de empresa en el derecho colombiano. Bogotá :
Universidad Externado de Colombia, 2013.
Machado, Paulo Affonso Leme. Direito ambiental brasileiro. São Paulo, SP : Malheiros Editores, 2014.
Diálogo ambiental, constitucional e internacional : vol. 4. Río de Janeiro : Lumen Juris, 2015.
La protección ambiental a través del derecho fiscal. Córdoba : Universidad Nacional de Córdoba, 2015.
Justicia ecológica en la era del Antropoceno. Madrid : Trotta, 2016.
Haonat, Angela Issa. O direito ambiental em face da qualidade de vida : em busca do trânsito e do transporte sustentáveis. São Paulo : RCS Editora, 2007.
1
Retos internacionales de la protección de los derechos humanos y el medio ambiente. Curitiba : Gedai/,UFPR, 2015.
Toledo, André de Paiva. Direito internacional e recursos biológicos. Belo Horizonte : Editora D'Plácido, 2015.
Toledo, André de Paiva. Amazônia : soberania ou internacionalização. Belo Horizonte : Arraes Editores, 2012.
Medio ambiente en Andalucía : informe. [Sevilla] : Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía, D.L. 2008.
Confronting ecological and economic collapse : ecological integrity for law, policy and human rights. London : Routledge, 2015.
Derecho y fracking. Cizur Menor (Navarra) : Civitas Thomson Reuters, 2016.
Hamilton, Clive. Requiem for a species : why we resist the truth about climate change. Abingdon : Routledge, 2015.
Caúla, Bleine Queiroz. A lacuna entre o direito e a gestão do ambiente : os 20 anos de melodia das Agendas 21 locais. Fortaleza : Premius, 2012.
Pan-amazônia : o ordenamento jurídico na perspectiva das questões socioambientais e da proteção ambiental. Belo Horizonte : Dom Helder, 2016.
Amado Gomes, Carla. Textos dispersos de direito do ambiente : e matérias relacionadas. Lisboa : Associaçao
Académica da Faculdade Direito Lisboa, <2008-2014>.
El butlletí informatiu és un servei gratuït del Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT)
Par altes o baixes de subscripció, comentaris o suggeriments, escriure a [email protected] https://www.facebook.com/CEDAT.URV
