ButlletíInformatiuMunicipal

Núm. 7Any 2009

Ajuntamentde Susqueda

Col·laborador:

Diputacióde Girona

Com cada any el butlletí de l'Ajuntament veu la llum i per tant toca repassar lesnostres actuacions.

En primer lloc voldria dir que malauradament uns indesitjables varen entrar aL'Ajuntament i se'n van endur tots els ordinadors, això vol dir que hem tingut unafeinada a restituir tot el material que hi havia. Aquest any no hem fet grans actuacionsperquè el pla d'obres i serveis a Susqueda li toca al 2010 amb l'arranjament del localsocial i més tard la carretera del pantà. Aquest any arran de les fortes nevades quevaren caure hem tingut molta feina a netejar camins d'arbres caiguts; això sí, hem dedonar les gràcies a tots els voluntaris que desinterassadament hi han col·laborat.

També estem immersos en la redacció del POUM, el Catàleg de Masies i L'Agenda21 que ja estan bastant avançats.

Tota la resta és el treball que dia a dia es va fent i que no es veu tant però quede feina sí que en porta.

Només em queda agrair-vos la vostra confiança i el vostre suport i a veure si elproper any i entre tots som capaços de portar el poble de Susqueda allà on es mereix.

Bones festes a tots i a totes i fins aviat.Joan Mercader, Alcalde de Susqueda

Viure a Susqueda... i conviureUs recordem unes quantes normes de convivència que ens ajudaran a tenir un

poble més net, més sa i més habitable per a tots.Els propietaris de gossos tenen l’obligació de censar el seu animal a l’Ajuntament,

així com de tenir-los lligats, i sobretot els considerats de races perilloses hande seguir les normes que marca la Llei.

No deixeu les deixalles fora dels contenidors i tanqueu bé les bosses d’escombraries.Utilitzeu els diferents contenidors de reciclatge per als diferents tipus d’envasos

que els corresponen.Utilitzeu la deixalleria per la resta de residus que no disposa d’un servei de

recollida específic a cada veïnat.Feu un bon ús de l’aigua, utilitzant-la sense malgastar-la.Recordeu que els solars sense edificar han d’estar nets, igual que el voltants dels

habitatges, per tal de no córrer cap perill d’incendis.

Societat Esportiva de SusquedaEls caçadors del senglar sense fer gaire soroll van fent la seva tasca. Cada dimarts i dissabte de bon matí un lloc o altre de Susqueda van a visitar.Els rastres hi cerquen, un cop trobats s’organitzen i a partir d’aquí els senglars

comencen a empaitar, gossos i homes tots amb un mateix objectiu: trobar al senglari intentar abatre’l. Aquí comença la destressa d’uns i altres. Uns per endur-se’ls a casai els altres per escapar-se.

La passada temporada 2008/2009 al municipi de Susqueda es van abatre 107 porcssenglars.

Salutació Alcalde . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2Viure a Susqueda... i conviure . . . . . . . . . . . . . . . . . 2Societat Esportiva de Susqueda . . . . . . . . . . . . . . . 2Dades interès . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2Estacions meteorològiques a Susqueda . . . . . . 3Extracte d’acords . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4-5Pressupost municipal exercici 2009 . . . . . . . . . . 5Nota informativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5Calendari del contribuent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Matrimonis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Piràmide de població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Àrea d’Urbanisme:

POUM - Catàldeg de masies . . . . . . . . . . . . . . . 6Les llicències d’obres concedides . . . . . . . . 6

Informacions municipals:Pladetur . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Pla de joventut - Susqueda . . . . . . . . . . . . . . . . 7

1a Susqueda Camina:La caminada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8Rutes BTT i Grans Camins de l’Aigua . . . . . 8

Medi ambient:Neteja de parcel·les no edificades . . . . . . . 9Reducció de residus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Festes i aplecs:Santuari del Coll . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10Sant Miquel de Maifré . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11Coll de Condreu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11El Far . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12St. Martí Sacalm . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13Castanyada Popular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Esdeveniments:La llegenda del Capgròs de Susqueda . . 14Gent de Susqueda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Recollida de deixalles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Trobada de Corals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Camí de St. Jaume i Susqueda . . . . . . . . . . 15Anellament d’ocells . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

Cultura:La història de Susqueda . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16Remedios Varo i el castell de Fornils . . . 17

Secció infantil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18-19Editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20Thich Nhat Hanh . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20Fragments de noves corrandes . . . . . . . . . . . . . . . 20

Índex

2

AJUNTAMENT:Horari d’atenció al públic:De Dilluns a Divendres de 10 a 14 hores.Telf-972 190 188; Fax- 972 190 632;ajuntament@susqueda.netwww.susqueda.net

ASSISTENT SOCIAL:Ajuntament 972 190 188

URGÈNCIES:Mossos 088Bombers 085 Mèdiques 061

MOSSOS ESQUADRA:Santa Coloma de Farners: 972 181 675

EMERGÈNCIES: 112

INFORMACIÓ GENERALITAT: 012

CAP D’ANGLÈS: 972 421 498CAP VALL D’EN BAS: 972 690 302DISPENSARI AMER: 972 430 128

RESTAURANTS:

HOSTAL EL COLL: Tel. 972 190 191www.hostaldelcoll.net

COLL DE CONDREU: Tel/Fax 972 444 319www.condreu.com

SANTUARI EL FAR: Tel 972 190 169Fax 972 190 415

CASES RURALS:

MAS EL SOLANOT: Tel 972 190 253Fax 972 190 650www.maselsolanot.com

MAS ELS TERRATS: Tel/Fax 972 43 01 12www.elsterrats.com

Dades d’interès

Estacions meteorològiques a Susqueda

Velocitat del vent (km/h) Precipitació (mm)

VEÏNATDEL COLL

Resum climatològic anual

Velocitat del vent (km/h) Precipitació (mm)

VEÏNATDEL FAR

Resum climatològic anual

3

PLE ORDINARI21 de novembre de 2008

DONAR COMPTE DE LES LIQUIDACIONSDELS EXERCICIS DE 2006 I 2007.

S’informa i es dóna compte al Ple del’aprovació de la liquidació dels exercicisdel 2006 i 2007.

APROVACIÓ DEL COMPTE GENERAL DEL’EXERCICI DEL 2006

Aprovació del Compte General del Pres-supost de l’exercici de 2006.

APROVACIÓ INICIAL PRESSUPOST EXER-CICI 2009

Aprovació inicial del Pressupost Muni-cipal per a l’exercici de 2009, amb un totalde 265.000 €.

MODIFICACIÓ DE CRÈDIT DEL PRESSU-POST VIGENT DE L’EXERCICI DEL 2008

Aprovació de l’expedient de suplementde crèdit i crèdit extraordinari número1/2008, per import de 158.516,58 €.

PLE ORDINARI6 de febrer de 2009

APROVACIÓ DEL COMPTE GENERAL DEL’EXERCICI DEL 2007

Aprovació del Compte General del Pres-supost de l’exercici de 2007.

JUTGE DE PAU I JUTGE DE PAU SUBSTITUTProposta de nomenament de Jutge de

Pau Titular i substitut.

SUSPENSIÓ LLICÈNCIES URBANÍSTIQUESSuspensió, en tot el municipi, la trami-

tació de plans urbanístics derivats concretsi de projectes de gestió urbanística id’urbanització, com també de suspendrel’atorgament de llicències de parcel·lacióde terrenys, d’edificació, reforma, rehabili-tació o enderrocament de construccions,d’instal·lació o ampliació d’activitats ousos concrets i d’altres autoritzacionsmunicipals.

COMPENSACIÓ ECONÒMICA A FAVOR DELSAJUNTAMENTS ENTRE DETERMINATSCÀRRECS ELECTES LOCALS

Designar com a càrrec electe beneficiarid’aquesta convocatòria, a l’Alcalde – Pre-sident de la corporació, Sr. Joan Mercaderi Arimany.

CONVENI CAT.SALUTAprovació de la formalització del Pacte

de Salut per al Gironès-Pla de l’Estany-Selva Interior.

CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE ELCONSELL COMARCAL DE LA SELVA IL’AJUNTAMENT DE SUSQUEDA.

Aprovació del Conveni de col·laboracióentre el Consell Comarcal de la Selva il’Ajuntament de Susqueda per al manteni-ment i promoció d’itineraris de senderisme,cicloturisme i BTT.

DIETES PER ASSISTÈNCIA ALS PLENS ICOMISSIONS DE LA CORPORACIÓ

Aprovació de la proposta salarial pelscàrrecs electes dels ens locals de l’Asso-ciació Catalana de Municipis i Comarques,només, però en allò que té a veure ambl’assistència efectiva a les sessions delsòrgans col·legiats de l’Ajuntament, enconcepte d’indemnització pel lucre cessanten l’exercici de les tasques públiques.

MOCIÓ PER LA INTERNACIONALITZACIÓDEL DRET DE DECIDIR A TENIR UN ESTATPROPI DEL POBLE CATALÀ

Adhesió del Ple de la Corporació Muni-cipal als objectius de la manifestacióciutadana que recorrerà pels carrers deBrussel·les el proper 7 de març.

PLE ORDINARI 8 de maig de 2009

DEIXAR, PARCIALMENT, SENSE EFECTE LASUSPENSIÓ LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.

Es modifica l’acord de suspensió detramitacions i de llicències, atenentl’article 102.2 del Decret 305/2006, de 18de juliol, pel qual s’aprova el Reglament dela Llei d’urbanisme, precisant l’abast de lesllicències i tramitacions que se suspenen.

NOMENAMENT DELS MEMBRES DE LACOMISSIÓ DE DELIMITACIÓ DEL MUNICIPI.

Nomenament com a membres de laComissió Municipal de Delimitació que s’hade constituir per a representar a aquestAjuntament en l’elaboració dels mapesmunicipals a les següents persones:Alcalde: l’Alcalde Joan Mercader i ArimanyRegidors: La Regidora d’UrbanismeEl Regidor de turismeTècnic: Qui exerceixi les funcions d’Arqui-tecte MunicipalSecretari: Qui exerceixi les funcions deSecretari – Interventor

APROVACIÓ REHABILITACIÓ MASIA ELSESQUEIONS.

Aprovació del projecte de rehabilitacióde la masia Els Esqueions.

AUTORITZACIÓ DE COMPATIBILITAT DELES FUNCIONS DE SECRETARI AMB LES DEPROFESSOR ASSOCIAT A LA UNIVERSITATDE GIRONA

Autorització al Sr. Isidre Llucià i Sabarich,Secretari–Interventor d’aquest Ajuntamenta exercir la segona activitat com a ProfessorAssociat de l’Àrea de Dret Administratiu dela Universitat de Girona.

CONVENI AMB PRODAISA PER LA APORTA-CIÓ DE DADES DE CARÀCTER PERSONAL.

L’Ajuntament es compromet a lliurar aPRODAISA les dades necessàries per a laprestació del servei dels treballs de gestióper l’edició de les factures d’aigua potabledel servei municipal. Per altra banda,PRODAISA es compromet a utilitzar-lesúnicament per a les finalitats indicades.

PLE EXTRAORDINARI 22 de maig de 2009

APROVACIÓ INICIAL DEL CATÀLEG DEMASIES

Aprovació inicial del Catàleg de Masiesdel Municipi de Susqueda.

EXPOSICIÓ PÚBLICA DE L’AVANÇ DELPOUM

Exposició pública de l’avanç del POUM,al BOP, al DOGC, al diari “ El Punt”, altauler d’anuncis i a la web de l’Ajuntamentper un termini de 45 dies.

PLE ORDINARI 31 de juliol de 2009

CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE ELDEPARTAMENT D’INTERIOR I L’AJUNTA-MENT DE SUSQUEDA PER A L’ADHESIÓ ALA XARXA RESCAT.

Aprovació de la signatura del convenide col·laboració entre el Departamentd’Interior, Relacions Institucionals i Parti-cipació de la Generalitat de Catalunya il’Ajuntament de Susqueda per a l’adhesióde l’Ajuntament a la xarxa RESCAT (Radio-comunicacions d’emergències i seguretatde Catalunya) per coordinació amb ProteccióCivil.

Extracte dels acords: novembre 2008 - octubre 2009

4

APROVACIÓ INICIAL PROJECTE DEREFORMA LOCAL SOCIAL.

S’aprova inicialment el Projecte dereforma del local social amb un pressupostd’execució de 131.186,44 €.

APROVACIÓ INICIAL PROJECTE DE PAVI-MENTACIÓ DEL CAMÍ DEL PANTÀ AL COLLDE NAFRÉ.

Se sotmet a la consideració delsmembres del Consistori, el projecte depavimentació del camí del pantà al Coll deNafré, amb un pressupost d’execució de469.121,62 €-

DECLARACIÓ DE MUNICIPI ANTITAURÍAprovació que Susqueda esdevingui

municipi antitaurí, contrari a la pràctica deles curses de braus.

PLA DE DESPLEGAMENT DE LA RECOLLIDASELECTIVA DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA DERESIDUS MUNICIPALS.

Aprovació del Pla de desplegament dela recollida selectiva de la Fracció Orgànicade Residus Municipals (PD S FORM) quepresenta el consorci mediambiental de laSelva.

PLE ORDINARI 16 d’octubre de 2009

ACCEPTACIÓ RENÚNCIA DEL REGIDORJOSÉ LUIS HERRANZ I MARTÍNEZ

La Corporació accepta la dimissió i larenúncia com a Regidor, obrint-se el procéscorresponent de substitució.

DELEGACIÓ A FAVOR DEL CONSELLCOMARCAL DE LA SELVA DE LA GESTIÓRECAPTATÒRIA I TRIBUTÀRIA D’UNINGRÉS DE DRET PÚBLIC MUNICIPAL.

Delegació al Consell Comarcal de laSelva de la gestió recaptatòria i tributàriade la taxa pel servei de subministramentd’aigua.

FESTES LOCALS 2010Designar com a festes locals del muni-

cipi de Susqueda, per a l’any 2010, els dies22 de gener i 4 d’octubre.

ADHESIÓ AL CONSORCI ALBA-TERAprovació a l’adhesió al consorci ALBA-

TER.

RETIRADA TRANSFORMADOR DEL COLLAprovació de la retirada d’una edificació

del Coll que, inicialment, va ser previstaper a ubicar-hi una estació transformadorai mai va arribar a ser utilitzada per aaquest ús, ni cap altre.

7

Nota informativaBenvolguts susquedencs i susquedenques, com bé és sabut de tots vosaltres,

al municipi hi ha un petit grup de veïns i veïnes que demostren constantmentel malestar amb el tarannà de fer d’aquest consistori, en concret l’Associació deVeïns de Susqueda. Aquest és permanent i constant.

Intentant voler fer un canvi en aquest aspecte l’actual equip de govern hatingut una reunió el passat 9 d’octubre amb aquesta associació. Una reunió enla qual es va parlar de l’allau de denúncies urbanístiques entrades en el registrede l’Ajuntament. Actualment aquest consistori no té els recursos tècnics, nijurídics, ni econòmics per assumir-les.

També es va parlar del tema de l’aigua, des que aquesta s’ha de pagar tot sónexigències per part d’aquest petit col.lectiu. El consistori volent fer un acted’acostament va acordar de redactar un reglament i que es presentaria uncontracte per escomesa a tothom qui volgués.

Tot just una setmana desprès d’aquesta reunió a segons quines bústies vaaparèixer un escrit d’aquesta associació de veïns que no reflectia tot el ques’havia dit a la reunió, ni molt menys.

El 16 d’octubre va tenir lloc una segona reunió en la que també van assistirrepresentants de l’Associació de Veïns de Condreu i de la Plataforma perSusqueda, a més de l’Associació de Veïns de Susqueda i l’equip de govern.

En aquesta reunió es va acordar que les diferents associacions es reunirien iposarien damunt la taula els diferents aspectes que els amoïnen de la vida aSusqueda i el 13 de novembre ens tornaríem a trobar per valorar-los i establirunes prioritats al respecte.

El 5 de novembre l’Associació de Veïns de Susqueda entra un escrit al registrede l’Ajuntament dient que qui forma aquesta Associació “...no veuen represen-tades les seves necessitats amb les actuacions que duu a terme el consistori.”També esmenten quatre punts importants per a ells: aigua, accessos alshabitatges, pedrera i veïns.

Tot seguit el senyor Oriol Ortin, representant de CIU, convoca els mitjans decomunicació a una roda de premsa el 9 de novembre, i part de l’escrit abansesmentat surt reflectit en la premsa del dia 10 de novembre (i aquest consistorino l’ha fet públic).

El 13 de novembre les altres associacions es troben al consistori i els repre-sentants de l’Associació de Veïns de Susqueda no apareixen.

Després d’aquest acte els representants de l’Associació de Veïns de Condreu,la Plataforma per Susqueda, els Caçadors de Susqueda i l’Equip de govern (toteselles representades per gent que viu al municipi) vam arribar a l’acord que ambaquest fet l’Associació de Veïns de Susqueda va demostrar no tenir cap respectei ni ètica vers tots nosaltres. I que d’aquesta manera no se sembra benestar i bonveïnatge, ans tot el contrari.

El fet de tenir a la majoria d’associacions al nostre costat, ens manifestaconfiança i ganes de seguir treballant per Susqueda.

Equip de Govern

Pressupost municipal per a l’exercici de 20091.- DESPESES

1.- Despeses de personal ............................................67.288,15 €2.- Despeses de bens corrents i serveis........................161.111,85 €3.- Despeses financeres ................................................3.000,00 €4.- Transferències corrents ............................................5.000,00 €5.- Inversions ...........................................................25.000,00 €6.- Passius Financers....................................................3.600,00 €Total ....................................................................265.000,00 €

2. INGRESSOS1.- Impostos directes ...............................................141.632,00 €2.- Impostos indirectes ................................................4.000,00 €3.- Taxes i altres ingressos............................................9.100,00 €4.- Transferències corrents ..........................................83.268,00 €5.- Ingressos patrimonials ............................................2.000,00 €6.- Transferències de capitals ......................................25.000,00 €Total ....................................................................265.000,00 €

5

Àrea d’UrbanismeSeguiment del POUM i el Catàleg de Masies de Susqueda

Com bé sabeu durant aquest 2009 s’han dut a terme diferents actuacions relacionadesamb l’Urbanisme a Susqueda.

La primera d’elles fou una jornada de participació ciutadana de formació sobre el futurPla d’Ordenació Urbanística del Municipi (POUM) i l’Agenda 21, que es va dur a terme el25 d’abril d’enguany. En aquest acte hi va assistir l’equip redactor del POUM i tambél’equip redactor de l’Agenda 21. Aquest dia tothom va tenir l’oportunitat de manifestar lesseves preferències vers aquests dos documents, mitjançant diferents enquestes i en eldebat que es va fer posteriorment.

Tot seguit el dia 22 de maig en un ple extraordinari es va fer l’aprovació de l’Avanç dePoum i l’aprovació Inicial del Catàleg de Masies.

Un cop fet aquest acte es van enviar els documents a Direcció General d’Urbanisme ial Departament de Medi Ambient i Habitatge per tal que aquests puguin fer els seusinformes preceptius al respecte.

Tot seguit es va obrir el període d’al.legacions als dos documents.Actualment els dos equips redactors, tant el del POUM com el del Catàleg de masies

estan estudiant les al.legacions per a fer els corresponents informes.Tant sols fer esment que aquest POUM “Aposta per l’entorn” i aquest entorn és tant el

natural, com el social. El natural que volem que Susqueda conservi tant com pugui tot elseu encant natural i fomentar la cohesió social, intentant que totes les opinions quedinintegrades dins la proposta final.

Eva ViñolasÀrea d’Urbanisme

Piràmide de poblacióIntervalsd’edat Homes Dones Total

000 - 004 . . . . . . . . . . . . . . . . .1 . . . . . . . . . .2 . . . . . . . . . . .3005 - 009 . . . . . . . . . . . . . . . . .2 . . . . . . . . . .2 . . . . . . . . . . .4010 - 014 . . . . . . . . . . . . . . . . .1 . . . . . . . . . .2 . . . . . . . . . . .3015 - 019 . . . . . . . . . . . . . . . . .1 . . . . . . . . . .2 . . . . . . . . . . .3020 - 024 . . . . . . . . . . . . . . . . .5 . . . . . . . . . .2 . . . . . . . . . . .7025 - 029 . . . . . . . . . . . . . . . . .2 . . . . . . . . . .5 . . . . . . . . . . .7030 - 034 . . . . . . . . . . . . . . . .10 . . . . . . . . . .2 . . . . . . . . .12035 - 039 . . . . . . . . . . . . . . . .10 . . . . . . . . . .2 . . . . . . . . .12040 - 044 . . . . . . . . . . . . . . . . .3 . . . . . . . . . .4 . . . . . . . . . . .7045 - 049 . . . . . . . . . . . . . . . . .4 . . . . . . . . . .3 . . . . . . . . . . .7050 - 054 . . . . . . . . . . . . . . . . .8 . . . . . . . . . .5 . . . . . . . . .13055 - 059 . . . . . . . . . . . . . . . . .8 . . . . . . . . . .5 . . . . . . . . .13060 - 064 . . . . . . . . . . . . . . . . .2 . . . . . . . . . .3 . . . . . . . . . . .5065 - 069 . . . . . . . . . . . . . . . . .2 . . . . . . . . . .4 . . . . . . . . . . .6070 - 074 . . . . . . . . . . . . . . . . .4 . . . . . . . . . .6 . . . . . . . . .10075 - 079 . . . . . . . . . . . . . . . . .6 . . . . . . . . . .1 . . . . . . . . . . .7080 - 084 . . . . . . . . . . . . . . . . .2 . . . . . . . . . .0 . . . . . . . . . . .2085 - 089 . . . . . . . . . . . . . . . . .0 . . . . . . . . . .0 . . . . . . . . . . .0090 - 094 . . . . . . . . . . . . . . . . .0 . . . . . . . . . .3 . . . . . . . . . . .3095 - 099 . . . . . . . . . . . . . . . . .0 . . . . . . . . . .0 . . . . . . . . . . .0> = 100 . . . . . . . . . . . . . . . . . . .0 . . . . . . . . . .0 . . . . . . . . . . .0

TOTAL MUNICIPI . . . . . .71 . . . . . . . .53 . . . . . . .124

Calendari del contribuentUs comuniquem els períodes de cobraments

dels rebuts dels padrons fiscals per l’any2010, a les oficines del Consell Comarcal deLa Selva, Passeig Sant Salvador, 19 de Sta.Coloma de Farners.

CONCEPTE PERÍODE

IVTM - Impost Vehiclestracció mecànica . . . . . . . . . . . . . . . . . FEBRER-MARÇESCOMBRARIES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . MAIG-JUNYIBI URBANA . . . . . . . . . . . . . . . SETEMBRE-OCTUBREIBI RÚSTICA . . . . . . . . . . . . . . . SETEMBRE-OCTUBREIAE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . SETEMBRE-OCTUBREAIGUA* . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . REBUT TRIMESTRAL

* Per raons de reorganització administrativai ja que resultava convenient unificar lagestió tributària i recaptatòria dels principalsingressos de dret públic locals, amb el criteride finestra única, en el Ple del dia 16 d’octubrede 2009, l’Ajuntament va delegar al ConsellComarcal de la Selva la gestió recaptatòria itributària de la taxa pel servei de subminis-trament d’aigua; per aquest motiu, haureucomprovat que el rebut del 3r trimestre hacanviat de format.

Per la vostra comoditat us recomanemque domicilieu els rebuts. Només cal que usposeu en contacte amb el servei de gestiótributària a la següent adreça:

CONSELL COMARCAL DE LA SELVA- GESTIÓ TRIBUTÀRIA - Tel. 972 840 178

www.selvatributs.cat

MatrimonisAquest any a l’Ajuntament no s’ha celebrat

cap casament.

6

Llicències d’obres concedides Nov. 2008 - Oct. 2009Juan Pimentel - Obres reforma interior i ampliació habitatge veïnat del Coll.Joaquín Sánchez - Tanca finca habitatge veïnat del Coll.Joan Mercader - Pavimentació garatge i enllosat rampa accés habitatge Casanova de l’Hom.Joan Muntada - Adequació edifici situat a la finca el Salró.Josep Puigderrajols - legalització adequació accés habitatge El Soler.Juan Jiménez - Substitució de teules habitatge veïnat del Coll.Joaquín Sánchez - Substitució fusteria i paviment garatge habitatge veïnat el Coll.Granets i Porfits - Extracció recursos minerals “Ampliació Susqueda”.Plataforma per Susqueda - Construcció d’una font veïnat del Coll.Es Freus de Fenals - Substitució paviment terrassa i rampa garatge habitatge veïnat del Coll.Emili Arimany - Consolidació estruc. de la coberta de la cabanya La Triola Veïnat St. M. Sacalm.Danile Moller - Ampliació habitatge veïnat del Coll “Antiga casa Regolta”.Pere Casas - Rehabilitació parcial de la coberta habitatge Casanova del Pla.Laura Mateo - Col·locació de Rajoles terrassa habitatge Can Boires veïnat el Coll.Pere Mercader - Col·locació paviment exterior habitatge l’Hom veïnat el Far.Joaquín Sánchez - Reforma instal·lació elèctrica habitatge veïnat del Coll.

Pladetur (Pla estratègic del Turisme a Catalunya)Tal i com s’exposava en el projecte presentat per aquest Ajuntament per tal de poder

accedir a la convocatòria del Pladetur en el seu apartat n. 6.La tasca realitzada en el terme municipal de Susqueda ha estat la següent:En el camí Ral de St. Benet al Far, que l’Ajuntament de Susqueda ha senyalitzat i

millorat els accessos per tal de donar a conèixer el nostre municipi com a referent en elmón de les rutes a peu.

Aquest camí creua el GR- 178, la Ruta d’en Serrallonga i també creua el camí deSt. Jaume.

El nostre objectiu és poder oferir el coneixement de part del nostre municipi a quis’acosti a Susqueda, tant des del santuari del Far com des del santuari del Coll, passantper St. Martí Sacalm. I que els excursionistes tinguin l’oportunitat de desenvolupar aquestaruta en un sol dia, anant i tornant al punt d’inici, amb dos dies, fent nit al santuari delqual no s’ha sortit. O bé, enllaçant en diferents punts i fer caminades més curtes.

Per això s’han situat.15 pals de seguiment, tipus D. Al llarg de tot el camí i sempre en llocs estratègics i/o

encreuaments.4 cartells, tipus C. Un a st. Benet, un a la presa de Susqueda, un a sta. Anna i un a

st. Martí Sacalm.8 banderoles, tipus B. Quatre a la banda dreta del pantà i quatre a la banda esquerra

del pantà.2 plafons informatius, tipus A. Un al Far i l’altre al Coll.Eva Viñolas

10

Informacions municipalsPla de joventut - Susqueda

Desprès de fer el buidatge de l’enquestapresentada als 17 joves que hi ha a empa-dronats a Susqueda entre els 14 i 29 anys,podem dir les següents coses:

9 joves van fer arribar les seves respostesa l’Ajuntament.

Cap d’ells pertany a cap entitat i/oassociació.

La majoria, 7 d’ells, van manifestar elseu interès per les excursions i al mateixtemps també la majoria van respondre queen les activitats que realitzaven caminaveni feien excursions.

També constatar que la majoria no volenun punt de trobada per a joves al municipi.

Després d’aquests resultats i d’havertingut una reunió informal amb joves deSusqueda vam decidir muntar la primeracaminada a Susqueda, sota el nom de“Susqueda Camina”.

Es va comunicar a tots els joves aquestadecisió i se’ls va demanar la seva col·labo-ració. Els que van respondre són els que vandecidir l’itinerari, van confeccionar el cartell,els mapes i el tema d’intendència, amb lacol.laboració de l’Ajuntament.

Al mateix temps es va cercar la col·la-boració d’empreses i entitats de dins i foradel municipi.

Eva Viñolas

7

Aquest estiu el Consell Comarcal de la Selva va incorporar les rutes de BTT i elsGrans Camins de l’Aigua al portal Wikiloc. Aquestes ja han rebut més de 10000visites des de llavors. Aquesta web ha estat recentment guardonada pel GeotourismChallenge 2009 (National Geographic) i s’ha convertit en el portal de referènciaper a l’intercanvi de rutes amb els usuaris.

Aprofitem per recordar-vos que a http://ca.wikiloc.com/wikiloc/user.do?name=selvapodeu consultar les rutes del centre BTT la Selva i dels Grans Camins de l’Aigua,veure’n mapes interactius, descarregar fitxes i track per gps, etc.

Preparació

Sortida

La preparació de la caminadaPreparar la caminada va portar feina, i més sent la primera vegada que ho fèiem.

Primer buscar els col·laboradors, decidir un itinerari, que més o menys fos factible de fer-loen un matí, netejar els camins, decidir el disseny del fulletó i la propaganda, encarregar laimpressió de fletxes per marcar el recorregut...

Netejar els camins va ser feixuc, i més tenint en compte la nevada de l’hivern passat.Es van fer diverses batudes: Un dia netejar el grau del Goleró fins a la Triola, dos dies més

4 primers en arribar a la meta1a Susqueda Camina

8

el grau de Santa Anna, un altre els dos graus,el curt i el llarg, i un altre netejar tota lacarretera que va des de Sant Martí fins alcomençament del grau de Santa Anna, il’últim dia vam netejar el camí que va des deColl de Condreu fins al pla de Malla passantper darrere el puig del Moro, i seguidamentvam agafar el camí que va des del pla deMalla i porta a l’ermita de Santa Anna. Totaixò va ser gràcies a l’ajuda desinteressadadels veïns.

Un cop vam tenir els fulletons i les fletxesimpreses, vam quedar el divendres abans dela caminada, per anar a col·locar les fletxesque indicarien el recorregut. Vam començarel matí d’hora, des de Coll de Condreu anàvemclavant fletxes, cap al Solanot, l’Hom, fins alGoleró. Després, des de Coll de Condreu finsal pla de Malla. A la tarda, ens quedava perfer el tros que va des del Pla de Malla fins aSanta Anna, i baixar pel grau llarg fins a SantMartí, on ens esperaven amb el cotxe; aquelldia va ser el més llarg. El dissabte, ens vamtrobar el matí, per seguir amb la tasca de lesfletxes, des del Goleró a la Triola fins arribara Sant Martí. El dissabte a la tarda encaraquedaven coses per fer, vam acabar decol·locar les fletxes des del Pla de Malla finsa Santa Anna, i després vam fer el recorregutfins a Coll de Condreu per repassar que totestigués ben indicat. Ens vam reunir al res-taurant per quedar pel diumenge, i repartirels llocs de control i preparar les taules ambles taronges. El diumenge a les 7 del matí, jahi havia gent que esperava a la sortida, elsveïns estaven tots enfeinats muntant lestaules dels controls, i tallant les taronges,uns a la sortida, a Sant Martí, uns altres aSanta Anna, els que donaven l’esmorzar a Collde Condreu, i d’altres a la Triola. A la sortida,va ser un treball molt intens, tothom voliasortir el primer, uns feien la inscripció delsparticipants, uns altres donaven les gorres, iuns altres donaven aigües. Quan vam donar lasortida, la cosa es va anar calmant. Desprésd’una hora de la sortida, uns quants, van ferel recorregut, tot traient les fletxes, i repassantque no hagués quedat alguna cosa. Gràcies atots els veïns i col·laboradors, que desinte-ressadament van ajudar que la primera“Susqueda camina” fos un èxit.

Aquest any que ve farem la segonaSusqueda camina, el dia 23 de maig

Jordi Mercader

Rutes de BTT i Grans Camins de l’Aigua

La Selva aposta per la reducció dels residusDurant l’any 2009, el Consorci Mediambiental de la Selva, ha presentat a tots els municipis de la comarca una nova campanya

mediambiental orientada a la reducció dels residus.El sentit d’aquesta nova campanya és incorporar la reducció dels residus en els nostres costums quotidians i afegir-nos a una nova

directriu europea que vol reduir el malbaratament de recursos naturals i d’energia amb la fi d’arribar a uns nivells tan importants deprotecció del medi ambient que el reciclatge sol és incapaç d’assolir.

”La Selva hi aposta” presenta la reducció dels residus com un gest més que tenim a l’abast per posar el nostre granet de sorra enla protecció del planeta i que, a més a més, podem practicar en qualsevol lloc i moment del dia: a la botiga quan triem allò que volemcomprar, a casa mentre utilitzem el producte, a l’escola, al carrer, a la deixalleria...

Per escollir bé la millor opció sigui quina sigui la situació en la que ens trobem, la campanya comarcal ens ofereix una tècnica fàcilde recordar:

REDUEIX ELS RESIDUS INNECESSARIS I MARCA’T UN TRIPLEREUTILITZA TOT ALLÒ QUE ENCARA SERVEIX I MARCA’T UN DOBLERECICLA I MARCAT PUNTS CADA DIA A FAVOR DL MEDI AMBIENTAmb l’objectiu d’afavorir la incorporació dels selvatans i selvatanes a aquesta iniciativa, el Consorci Mediambiental ha confeccionat

un lot de materials sostenibles amb els quals podrem començar, o continuar, posant en pràctica els principals criteris de reducció deresidus.

Per a cada família: Fulletó de bones pràctiques - Bossa reutilitzable per a la compra - Bossa del pa - OueraPels infants: Carmanyola i bossa de cotó (que s’entrega a l’escola)Pels usuaris de la deixalleria: Obsequi de detergent servit a granelEls veïns i veïnes de Susqueda, podeu recollir el vostre lot de materials sostenibles, durant els mesos de gener i febrer a:VEÏNS DE COLL DE CONDREU . . . . . . . . . . . . . . . . . .AL RESTAURANT DE COLL DE CONDREUVEÏNS DEL COLL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .A L’HOSTAL DEL COLL O LA DEIXALLERIA D’AMERSANT MARTÍ SACALM I CARRETERA DEL PANTÀ . . . . . .A LA DEIXALLERIA D’AMER (dimecres matí, divendres tarda i dissabte matí)Des de l’Ajuntament esperem que rebeu aquesta iniciativa amb il·lusió i entre tots fem saber a tothom que SUSQUEDA també aposta

per la reducció dels residus.Rosa Busquets

Concretament, el darrer text refós de lallei del sòl fa referència a les obligacionsdels propietaris de terrenys vacants d’edi-ficació i estableix que, en aquest cas, eldeure de conservar-los suposa mantenir elsterrenys i la seva massa vegetal en condicionsd’evitar riscos d’erosió, incendi, inundació,perjudici a la seguretat o salut públiques,danys o perjudici a tercers o danys d’interèsgeneral, inclòs l’ambiental.

Des de l’Ajuntament volem fer especialesment al “risc d’incendi” i al “perjudici atercers” com els principals incompliments dela llei del sòl que estem cometent en elnostre municipi:

Encara hi ha propietaris que no netegenla seva parcel·la, amb el greu risc d’incendique això comporta.

Hi ha altres propietaris que, si bé netegenla seva parcel·la amb correcció, llencen lesrestes vegetals a altres parcel·les, mantenintel risc d’incendi, tot i haver netejat, i pro-vocant un greuge a les propietats veïnes.

Us hem de recordar que les empresesprivades que es dediquen a les feines dejardineria i neteja de parcel·les tenen lamateixa obligació que qualsevol altraactivitat empresarial de fer-se càrrec delsresidus que generen com a conseqüència dela seva feina. En tot cas, els propietaris querealitzeu les neteges pel vostre compte, calque tingueu present les èpoques de l’any enquè és possible fer foc i els permisos que caltramitar.

Rosa Busquets

Medi ambientNeteja de parcel·les no edificades

La obligatorietat dels propietaris de conservar els seus terrenys en perfecte estatestà continguda en totes les normatives que fan referència a la propietat del sòl, la lleidel sòl i la llei d’urbanisme:

“Els propietaris de tota classe de terrenys, construccions i instal·lacions estan obligatsa mantenir-los en condicions de seguretat, salubritat i ornament, així com de complir altresdeures d’ús, conservació i rehabilitació que puguin estar establerts en la legislació sectorialo en les ordenances locals”.

9

Aplec del Santuari del Coll

1 de maig

Aquest any el sol ens va acompanyardurant tot el dia.

L’aplec del Coll fou lluït en participacióde públic, tot i que el mateix dia i pelsvoltants es fan diferents aplecs i diferentsactes podem dir que en les darreres edicionsels assistents a l’aplec són cada vegadamés. El fet de poder menjar a l’aire lliure ifer-se la carn a la brasa qui ho desitja ésquelcom que es valora positivament.

La bona germanor que hi ha entre elsassistents és un valor a destacar.

Aquest any vam tenir la presència, persegon any, de la Coral Josep Ruhí. Primerens van acompanyar a la missa i tot seguitens van oferir el concert.

També vam tenir la segona edició delconcurs de coques casolanes, amb unanotable participació.

No hi podia faltar a la tarda la tradicionalballada de sardanes ofertes per la coblaSelvamar. A la mitja part de la mateixa elsenyor batlle Joan Mercader va fer entregadels premis i diplomes del concurs de coques.

En resum un dia rodó.

Festes i Aplecs

10

Sant Miquel de Maifré

10 de maig de 2009

Com és tradicional a l’aplec de st. Miquelde Maifré s’hi apleguen antics susquedencsi susquedenques. Aquest dia es fa la tra-dicional ofrena del pa. Aquests pans sónbeneïts i tot seguit es reparteixen entre elsassistents.

En un fragment del llibre “Susqueda: lahistòria submergida” ens expliquen l’inicid’aquesta ofrena:

“Aquesta tradició ve de molt enllà.S’explica que poc després del 1300 lescases de pagès petites de Susqueda, notenien prou collita per fer pa per a totl’any. Un capellà fou el que va idearaquesta ofrena perquè tothom poguésdisposar de pa com més dies millor.

Les cases com el Colobran, els Terrats,Sarsanedes i la Codina donaven 80 panscadascuna. Desprès de la missa i de labenedicció del pa aquests es repartienentre la gent que hi anava. Hi havia anysque es feia curt.”

Festa de Coll de Condreu

1 i 2 d’agost

El dissabte a la nit el sopar i el ballamb d’Amics Grup va encetar la FestaPopular al paratge de Coll de Condreu.

Bona participació de públic a la 13atrobada d’acordeonistes, tot i que elsassitents van acabar havent-se de posarla poca roba d’abric que portaven en elcotxe, ja que es va girar un vent fred i nogaire normal en els dies calurosos del mesd’agost que estem acostumats.

11

Aplec del Far

30 d’agost

L’últim diumenge del mes d’agost, es vacelebrar l’Aplec del Far amb molta afluènciade públic.

Aquest any, a més de la tradicionalMissa Solemne cantada, el concert que ensofereix la Coral Retorn Planenc de Les Planesd’Hostoles, el Rés del Sant Rosari, l’Audicióde sardanes i els jocs de cucanya per petitsi grans, s’hi ha d’afegir el berenar de coca,fuet i cava que va arrodonir la jornada.

12

Castanyada populara Sant Martí

1 de novembre de 2009

Com ja es tradicional, el dia 1 denovembre es va celebrar la castanyadaPopular a Sant Martí, amb castanyes delnostre municipi collides pels mateixosorganitzadors.

Aquest any l’afluència d’assistents vasuperar la dels altres anys, els quals vanpoder menjar coca amb sumaia (fuet),xocolata i per fer-ho baixar cava ben fresc,i un tast de vi verd casolà.

Festa Major de Sant Martí

150 esmorzars , 200 sopars i 300 dinarsUn any més, les diferents entitats de

Susqueda han posat en funcionament totsels seus engranatges per organitzar laFesta de Sant Martí.

Enguany, la festa començava a les 9 delmatí del dissabte amb l’esmorzar de pagèsi matinal folc organitzat pels veïns i veïnesde Sant Martí. De les 9 del matí, quan esvan entaular els primers visitants, fins a les12 del migdia, que es van desparar lestaules, tothom va poder gaudir d’un àpatsuculent de botifarra, xuia i arengadaacompanyat de la música de diversosartistes convidats: Jaume Arnella, que ensva cantar cançons tradicionals, Manelic dePera que ens va tocar de tot amb el seu

acordió i un grup novell de rock, la Banda del Camaleó, que ens van sorprendre ambla qualitat i potència dels seus instruments i la seva veu. La festa matinal també esva celebrar amb un concurs de pastissos que va tenir molt bona acceptació entre elsmúsics, que van fer de jurat, i la resta de convidats que van poder degustar aquellesreceptes exquisides.

Havent dinat, la Comissió de Coll de Condreu van agafar el relleu, i van començara preparar-se per rebre els 200 comensals que van anar arribant a partir de les 8 delvespre.

L’endemà al matí, sense gairebé ni dormir, la gent de Coll de Condreu va reprendrela feina per atendre com cal les més de 300 persones que, un any més, no es volienperdre el dinar de germanor.

Havent dinat, la sessió de ball amb Zdzislaw Grygus, habitual ja de la festa de SantMartí, va tornar a repetir l’èxit d’anys anteriors; i és que amb el polonès... ningú noes pot quedar assegut a la cadira!

13

La llegenda del Capgròs de Susqueda 22/08/2009Fa molts, molts anys, en un petit poblet de la Selva, anomenat Susqueda, tothom vivia

feliç i content. Els nens anaven a escola, els joves treballaven i alhora es divertien, elsavis es trobaven a xerrar en els camps… i tothom vivia feliç, molt feliç…

Però un dia varen arribar gent de la ciutat, portaven maletins plens de molts de papersi estudiaven el curs del riu Ter. Al cap d’ un temps, varen marxar i varen arribar màquinesi més màquines, i excavadores, fins que un dia, de cop, varen començar a fer voladuresaquí i allà.

Els habitants feliços de Susqueda, ja no eren gens feliços. A corre-cuita varen haverde deixar les seves cases, els seus camps, els seus amics, la seva vida… Ho deixaren tot,a canvi d’un futur incert.

Alguns d’aquests habitants varen decidir pujar muntanya amunt, perquè no volienmarxar gaire lluny de les seves terres, d’allà on havien nascut i viscut sempre. Uns varenanar a St. Martí, altres al Far, i els darrers varen anar cap al Coll. Des d’allà, volien veurepoc a poc com el seu estimat poble acabava dormint per sempre sota l’ aigua, sobretot elsque varen decidir quedar-se al Coll, ja que no quedava massa lluny del que, a partird’aquell moment, ja es coneixeria com a “el pantà de Susqueda”.

Però, malgrat esser tant a prop d’allà on havien viscut sempre, tots plegats estavensempre tristos, molt tristos, durant molts anys, i és que, per retrobar-se tots, havien decaminar molt i molt, pujant muntanyes molt difícils, o agafar els cotxes i fer molts i moltsde quilòmetres per camins fets malbé per esllavissades, o per arbres caiguts i així poc apoc, sense voler-ho, es varen anar distanciant entre ells, perquè les seves vides ja noestaven unides pel dia a dia com abans.

Fins que, finalment, un dia, degut a totes les llàgrimes dels Susquedencs, pels recordsdeixats enrere, en el gran pantà que havia engolit el seu passat, va començar a néixernovament la vida: uns petits éssers varen començar a moure’s molt ràpidament dins l’aigua verda, i anaven pujant i pujant muntanya amunt, de bassa en bassa, de dia i de nit,sense mai aturar-se, sobretot en els dies de pluja. Eren diminuts i quasi no tenien potes

per caminar, però no paraven d’enfilar-searreu de la muntanya i dels boscos, perquèvolien explicar als Susquedencs tristos el granmissatge que el poble submergit de Susqueda,el que quedava de les seves parets, els haviallegat, per portar a tots i cadascun dels anticshabitants de Susqueda, i era que haviend’estar en contacte per sempre, malgratvisquessin lluny, els havien de dir a tots icadascún que, malgrat visquessin a cadabanda del pantà, hi havia un fil transparenti invisible que els hi unia tots els cors. I això,cap dels Susquedencs, no ho sabia encara…

Totes les llàgrimes vessades durant tantsanys per la tristor, havien fet el miracle dedonar vida al poble submergit i aquestesllàgrimes, cada llàgrima, cada record, s’haviatransformat en un petit capgròs. Ara, aquestpetit animaló tenia la tasca de tornar l’alegriaals Susquedencs, de fer possible el fer-losretrobar-se un, dos, tres, quatre cops a l’any,a cada petita ocasió, fes bon temps o maltemps allà a les muntanyes… pels aplecs, perles castanyades… quan fos possible.

Per això, nens i nenes, si mai aneu aSusqueda, a la Susqueda d’ara, la de fora delpantà, la Susqueda viva, i us trobeu un petitcapgròs, no el perdeu de vista ni un moment,no li feu mal, no el molesteu… recordeu quenomés son les petites llàgrimes de tanta gentque va viure temps molt durs en el passat.

I penseu també que ara, els Susquedencsestan molt feliços, malgrat no tenir totes lescomoditats que tenien abans, i es que arasaben que els seus amics dels altres veïnatsels recorden. I penseu que si ara no hi hallàgrimes, és perquè se les varen emportartots els petits capgrossos, mentre elsSusquedencs dormien, en un lloc amagatd’aquests veïnats… així que NENS, VIGILEUBÉ i OBRIU ELS ULLS BEN GRANS, si mai entrobeu un de pedra que escup aigua de laboca, aquest és l‘amagatall de les llàgrimes…Vosaltres ja sabreu els seu secret, així quefeu-li una bona carícia al seu capgròs, isomrieu, i si esteu tristos, expliqueu-li lesvostres tristeses i preocupacions, però benbaixet, a cau d’orella, perquè ningú més hosenti, veureu que us agafarà les vostresllàgrimes del cor, i les escopirà per la sevaboca, sense mai parar… i vosaltres ja podreuésser per sempre més feliços, com elsSusquedencs dels tres veïnats.

I vet aquí un capgròs, i vet aquí unprat… a la font ja hauràs arribat!!

JPP Susqueda

Esdeveniments

14

Recollida de deixallesa les vores del pantàde Susqueda

El passat dissabte 14 de novembre,l’Ajuntament de Susqueda i la Plataformaper Susqueda van organitzar la tercerarecollida de deixalles a la banda esquerradel pantà de Susqueda.

En aquesta ocasió hi havia representantsde l’equip de govern, de la Plataforma perSusqueda, dels Caçadors de Susqueda,dels Pescadors de St. Hilari i veïns delmunicipi. En total vam ser una trentenade persones que vam estar recollint lesdeixalles que cap de setmana rere cap desetmana llencen els pescadors i visitantsdels voltants del pantà.

Es van recollir dues tones d’escombraries.I tot seguit vam tenir ocasió de gaudir

d’un esmorzar com cal ofert per laPlataforma per Susqueda a tothom quidesinteressadament hi va col·laborar.

Actualment, el consistori, junt amb elConsell Comarcal de la Selva i MediAmbient està preparant una campanya deconscienciació per a la propera primavera.Aquesta campanya anirà adreçada aaquests col.lectius que no tenen cura delmedi natural que els envolta.

Gent de SusquedaAquest vol ser un apartat on quedin

recollits diferents esdeveniments positiusque hagin protagonitzat gent de Susqueda.

Felicitar a la Rosa Bandrich, del Rajolet,al veïnat del Coll, pel logo guanyador deSusqueda. Tots en teniu exemplars dinsaquest butlletí.

En Jan Muntada Viñolas va ser el guanya-dor del concurs de coques de l’Aplec del Coll,en l’apartat infantil.

La Júlia Muntada Viñolas (representantal Ceip Pompeu Fabra d’Anglès) va resultarfinalista en els premis al concurs anual dedibuix infantil que cada any convoca l’em-presa Aqualia. Aquest concurs té un àmbitestatal, anualment vol premiar la creativitatdels alumnes de les escoles d’aquest país.

Trobada de Corals, 27 de setembre de 2009L’agrupació Coral de les Comarques de Girona va celebrar el dia 27 de setembre de

2009, l’Aplec Coral de Tardor al Porxo de l’Ajuntament de Sant Martí Sacalm.Hi participaren cantaires de les següents Corals:Orfeó Jonquerenc, La Jonquera, Cor Filharmonia de Girona, Coral Sant Gregori de Sant

Gregori, Coral Palandriu de Llançà, Coral els Cors Alegres d’Anglès, Cor parroquial d’Amer,Coral Rossinyol de Sales de la Cellera entre d’altres.

El matí es va fer un taller de Cançó Popular i a la tarda, i desprès d’un bon dinar, unconcert a càrrec de les Corals participants.

15

Camí de St. Jaume i SusquedaEl dia 15 de novembre de 2009 una colla de pelegrins aplegats de les comarques

gironines, van fer una etapa de camí de St. Jaume. En concret la que va des del Pasteral fins a la presa de Susqueda.A la seva arribada a la presa els esperava una representant del consistori que va

segellar, cadascun dels carnets dels pelegrins, perquè així quedés constància quehavien arribat fins a Susqueda.

La propera etapa serà la que va des de Susqueda fins a Vilanova de Sau, aquestaes durà a terme el mes de febrer del 2010.

Si voleu més informació al respecte tant sols cal que entreu a la següent adreça:www.camigironasantiago.com

La història de SusquedaLa història es defineix com la narració ordenada i verídica del conjunt de fets que

marquen el passat d’un territori, d’una comunitat o d’un tema concret. Aquesta es faaplegant informació i documentació escrita o oral, tant si es tracta d’un tema molt amplicom d’una matèria molt concreta. Per això els llibres poden ser d’història general, sectorialo d’un indret determinat o també de persones, d’institucions o de fets i així s’anomenaranhistòries mundials, nacionals, etc., o simples monografies o biografies.

Per fer una bona història es necessita comptar amb molta documentació o informaciósobre el tema que es vol estudiar i també algú que la sàpiga ordenar i interpretar o el quees coneix com un historiador.

Tot això que acabem d’abreujar és per dir que, des del 24 de juliol d’enguany, Susquedaés un dels pobles que compta amb una “història” pròpia o un llibre que pretén fer reviureel seu passat, ara en gran part sepultat sota tones d’aigua, per això s’intitula Susqueda.La història submergida, que té per autors el que subscriu aquestes ratlles i a Eva Viñolas,que l’hem fet aplegant dades d’arxius i relats de persones que varen viure el final de lapoblació.

Cal advertir que amb aquest llibre no s’ha pas esgotat tot el que es pot dir i estudiarsobre Susqueda, sinó que vol situar dins del seu marc geogràfic i del temps, el passatd’una petita comunitat humana. Nova documentació o una anàlisi més aprofundida de lainformació que s’ha conservat podria destacar aspectes que aquí s’han deixat de banda,com estudis de l’origen de persones i llinatges de cada mas i de famílies de la població ialtres aspectes de l’economia i mitjans de vida.

Amb tot això volem dir que aquest llibre no recull ni esgota tot el passat de Susqueda,només pretén destacar les coses que els seus autors han cregut que caracteritzen osingularitzen el lloc, que el situen dins la història general del país i que esperem que elfaran conèixer a la gent que s’apropa aquí per admirar el pantà o el paisatge majestuósque l’envolta i que sota el seu ampli embassament hi havia un poble ple de vida. Esperemque també deu plaure als que visqueren aquí o els que hi tenen les arrels del seu llinatge.

El llibre recull també la relació de les fonts documentals d’arxiu o d’altres publicacionsanteriors que s’havien ocupat del lloc que venen relacionats en apèndix. Aquí nomésvoldríem deixar constància del fet que, més o menys ben feta, Susqueda compta amb unapetita obra que moltes poblacions més importants no tenen pas i que sens dubte li envegensecretament.

Al llibre no s’hi descriuen grans fets històrics però s’hi ha volgut destacar els fets mésimportants, com el riu Ter i el que ell va representar d’ensurts amb els seus aiguats, peròtambé de vida pels molins i regadius, la il·lusió d’una indústria, la mineria, que no fou elque esperaven els seus senyors feudals, els comtes d’Aranda, però que un temps donà vidaal lloc, l’existència, categoria i extinció d’una gran família originària d’aquí, els Rocasalva,i també evocar moltes generacions que, sobreposant-se a penúries, guerres i inundacions,van mantenir-se fidels al lloc on va transcórrer tota la seva vida i que els darrers que elvan haver de deixar ho feren amb pena perquè aquell era el seu horitzó estimat, onvisqueren, treballaren i s’estimaren ells i els seus avantpassats.

Antoni Pladevall i Font

Anellament d’ocells

Des del naixement de l’associació Plataformaper Susqueda hem realitzat gràcies a lacol·laboració dels anelladors Ponç Feliu,Miguel Angel Fuentes, Gabriel de Jesús iGerard Dalmau, tres jornades d’anellamnetcientífic d’ocells a Susqueda, concretamental paratge Mas els Terrats al costat del riu Terabans d’arribar a la presa del Pasteral.

La primera jornada va ser el dia 27-set.-08, i es van capturar una seixantenad’ocells entre ells diverses espècies demallerenga, el tallarol de casquet, la merla,el pit-roig i el que va ser el rei de la festa, elblauet.

La segona jornada es va realitzar el dia21-juny-09. En aquest segon anellament novàrem capturar tants ocells com el primercop, aquesta vegada van ser una dotzenad’ocells, la majoria ocells joves. Entred’altres es van capturar gaigs, merles,blauets i pit-roigs.

La tercera jornada va ser el passat dia 17-oct-09, i es van capturar uns 25 exemplars isobre tot ens van sorprendre per la sevapetita mida el mosquiter i el cargolet, tambées van capturar una merla d’aigua, pit-roigs,blauets, mallerengues blaves i merles entrealtres.

Per capturar els ocells s’instal·len xarxesjaponeses que són molt fines i quasi invisiblesper als ocells en vol; les xarxes s’instal·lenel capvespre anterior, així que al dia següentla jornada comença aviat al matí per procurarque els ocells passin el menys temps possiblea la xarxa.

La trobada comença a primera hora delmatí amb la recuperació dels primers ocellsque han quedat atrapats a les xarxes i escol·loquen, amb molta cura, cadascú en unabossa de tela. A partir d’aquí els anelladorsfan una explicació general del perquè i comes fa l’anellament científic d’ocells, mentretambé atenen les preguntes dels curiosos.Després un a un es van treien els ocells deles bosses i es fa l’explicació de cada individu,el seu nom, les seves peculiaritats, esmesura, es pesa, es mira el greix, el sexe il’edat i finalment s’anella. Cada anella portaun número identificatiu que queda registraten una base de dades general.

Segons les explicacions que hem atèsdurant aquestes dies, la recuperació d’ocellsanellats és d’un per mil.

En definitiva són jornades divulgativesmolt interessants que ens ajuden a conèixeruna parts dels ocells que viuen, permanentmento temporades, en el nostre territori.

Tots esteu convidats a participar en elsfuturs anellaments.

Cultura

16

L’any 1935, Remedios Varo és separà del seu Marit Gerardo Lizarraga i començà unanova relació amb el pintor Esteban Francés a Barcelona. A Barcelona entrà a formarpart dins el moviment surrealista Logicofobista, que entre altres coses preteniamostrar l’estat de l’ànima o l’interpretació gràfica dels primers records a través de lapintura. Abans que esclatés la Guerra Civil, participà en una exposició surrealistaorganitzada per l’ADLAN (Amics de l’Art Nou) . Aquesta mostra que fou molt comentadaper la premsa de l’època es realitzà en uns baixos de la Llibreria Catalonia de la RondaSant Pere de Barcelona.

En començar la Guerra Civil, Remedios Varo conegué al poeta surrealista françèsBenjamin Péret que havia vingut a Barcelona com a brigadista internacional perparticipar amb el POUM al front de l’Aragó.

La guerra ho trenca tot, i s’exilià a França, on novament tingué molta relacióamb els cercles surrealistes francesos. Després vindria la segona Guerra Mundial, ifugint dels alemanys s’exilià juntament amb Benjamin Péret a Mèxic.

Malgrat les primeres dificultats la Remedios se sentí molt ben acollida a Mèxic.Allí trobà un nucli artístic força important on hi havia molts refugiats com ella mateixa.

L’any 1952 va conèixer l’exiliat polític austríac Walter Gruen, amb qui va conviurefins al final de la seva mort ocorreguda a Ciutat de Mèxic el dia 8 d’octubre de l’any1963 quan només tenia 55 anys.

Aquest va ser qui l’impulsà a pintar el que sentia. L’èxit li va venir a conseqüènciad’una exposició col·lectiva feta a la galeria Diana de Ciutat de Mèxic l’any 1955.

A Mèxic el nom de Remedios Varo és molt popular, i està considerada com una deles millors pintores de la història de l’art.

Enguany, Anglès, amb diferents actes que s’han fet durant tot aquest any vol donara conèixer aquesta gran figura del món de la pintura, molt desconeguda a tot el país.

La gran sorpresa ha estat descobrir en la pintura de Remedios Varo molts paisatges,urbanisme i elements d’Anglès i el seu entorn.

En un d’aquests quadres, el titulat “Hibernación” pintat l’any 1942, tal com podreuveure en les fotografies ens sembla descobrir el castell de Fornils de Susqueda. Forapossible que de petita hi hagués estat en alguna excursió amb el seu pare.

En els seus quadres, la Remedios Varo hi aboca els seus primers records, seguintla filosofia d’aquell grup d’artistes que l’any 1933 formà el grup Logicofobista. Aquestsrecords sens dubte es reforçaren amb la contemplació de fotografies d’Anglès i lazona, que tenia el seu pare, que era un gran aficionat a la fotografia.

Emili Rams i Riera

El dia 16 de desembre de 1908, naixiaa Anglès, la nena Remedios Varo Uranga.Que seria una de les més famoses pintoressurrealistes. El seu pare, Rodrigo VaroZejalvo, nascut a Córdoba, era enginyerhidràulic, la seva mare Ignacia UrangaBergareche, d’ascendència Vasca, havianascut a Paraná, Argentina.

Aquest matrimoni, acompanyats delseu fill Rodrigo i de l’àvia paterna JosefaZejalvo, s’instal·laran a Anglès. En RodrigoVaro, havia estat contractat per la Com-panyia “Saltos del Ter”, que volia construirun salt d’aigua a l’indret de Can Riera delPasteral. Com enginyer hidràulic era l’en-carregat dels estudis i de la direcció del’obra. Havia d’ésser una construccióimportant, que malauradament no es vaacabar, degut al cost de les obres.

La nena Remedios Varo va néixer alcarrer de la Indústria n. 5, que correspon al’actual n. 9. El matrimoni Varo Urangahavia perdut dos fills, pel tifus, i enRodrigo, el que els quedava també patiaaquesta malaltia. La seva mare, Ignacia,quan estava novament embarassada il’àvia Josefa, feren una promesa a la vergedel Remei, si en Rodrigo s’en sortia bé dela malaltia, i el naixement que esperavenera una nena li posarien el nom de Remei,la patrona d’Anglès. La nena doncs, foubatejada amb els noms de “Maria delRemedio, Alicia y Rodriga”.

Des de ben petita, la Remedios ja de-mostrà que tenia grans aptituds pel dibuixi la pintura; el seu pare li ensenyava dibuixlineal i potenciava en tot el que podia eltalent innat de la seva filla.

La família Varo Uranga, va viure a An-glès, fins l’any 1913. Aleshores, marxarend’aquesta població ja que al seu pare lihavia sortit feina a l’Àfrica. Amb el pas deltemps, la Remedios anà sobresortint enl’art dels pinzells. Un cop la família Varos’instal·là a Madrid, la Remedios anà aestudiar dibuix i pintura a l’escola de BellesArts de Sant Fernando, allà va coincidiramb artistes com Josep Lluís, Florit, Sal-vador Dalí o Gerardo Lizarraga amb qui escasà. Va acabar els estudis l’any 1929.

Remedios Varo i el castellde Fornils de Susqueda

Castell de Fornils (Susqueda)

17

Secció infantil

Els infants del municipi han dibuixat algunes cases. Endevineu quines són?

18

Secció infantil

I pinta-les.

19

La vida està plena de patimentPerò també està plena de meravelles:el blau del cel, el sol, la mirada d’un infant.Patir no és suficient.Cal que ens posem també en contacteamb les meravelles de la vida.Són allà, a dins i a fora de nosaltres mateixos,a tot arreu, en tot moment.

Thich Nhat Hanh

EDITORIALNovament ho hem aconseguit! Teniu

a les mans un nou butlletí de Susqueda,el que fa referència a l’any 2009.

Pensant en l’elaboració d’aquestbutlletí són diferents i varis els veïns iveïnes de Susqueda que ens ajuden anyrere any en la seva elaboració.

Gràcies a tots ells, als seus esforçosi a la seva il.lusió en recollir el materiali fer els escrits que acompanyen lesdiferents fotografies.

Dit això doncs que gaudiu de lesimatges i les lectures del butlletí 2009.

Fragments denoves corrandesVaig anar a Cal Sabater

per comprar-me unes sabates;i just abans d’entrar

em vaig trobar un amic banquerque em digué:

- Jo les tinc barates -.

Vaig anar a Cal Carnisserdoncs volia botifarres;

i sabeu el que em digué?- Sols em queda cansalada

i ni jo sé de quin animal ve-.

Vaig anar a Cal Pastorper comprar-li una ovella;

i mirant-me em va dir:- Sols em queda aquella negra,

les altres les té el rector-.

Tot tornant d’allà La Planasense haver-hi entès res,

vaig trobar-me un marinerque castanyes ensacava.

I aquest sí que em va fer el pes.

Caminant muntanya amuntvaig trobar quatre bolets;i en aquell precís instant

va sortir de no sé onun senglar caminant dret.

I tot just anava arribantfins a la porta de casa;

us diré amb què em vaig trobar:Un estol de funcionaris

protestant pel preu del vi.

Vaig passar raud per sa portai un cop dins tot respirant;

vaig dir a tots aquells de forasense ser ni un xic galant:

-Feu-vos-ho mirar per en Laporta-.

I és que el pais és va ensorranttot fotent-nos cops al ventre;

ja tenim prou maldecaps,veurem qui primer reventai qui pot seguir endavant.

Un gran mal ha rebrotati s’escampa per tot arreu;

i és que és la pobretatque ens empaita nit i diamalgrat que viatgi a peu.

Quim Xena. Can Marc. Abril 2009