Butlletí Oficialdel

Bisbat de Tortosa

FEBRER 2017

Venda d’Equips, TPV’s, Consumibles i Accessoris. Servei Tècnic. Aplicacions a mida. Internet i Xarxes. LOPD. Formació.

www.gis.cat

C/ Vergés Paulí, 2 43500 — Tortosa

Telèfon: 977 588 082 Correu-e: gis@gis.cat

ANY CLVIII - TOM CXXX

Febrer 2017 Núm. 2

Butlletí OficialD E L

BISBAT DE TORTOSA

91

Bisbat

Sr. Bisbe

Homiliade l’Excm. i Rvdm. Sr. Enrique Benavent Vidal,

Bisbe de Tortosaen l’Eucaristia d’ordenació sacerdotal

del Rev. Gerard Reverté Escrihuela

Santa Església Catedral de Tortosa, 19 de febrer de 2017Diumenge VII durant l’any. Cicle A

- Lectures:1a: Lv 10,1-2.17-18Salm: 102,1-4.8.10.12-132a: 1Co 3,16-23Ev: Mt 5,38-48

Il·lm. Sr. Vicari General, membres del Capítol catedraliciSenyors rectors i formadors dels seminaris diocesà i interdiocesàEstimats germans en el sacerdoci, diaques, seminaristesVull saludar especialment als pares i el germà de Gerard, als famili-ars, a tots els seus amics i a tots vosaltres que, amb l’alegria que ens dona la fe, heu vingut a participar en aquesta celebració tan signifi-cativa per a la nostra diòcesi.

1.- La teua acció de gràcies a Déu

Benvolgut Gerard: des que sent un xiquet vas començar a partici-par en l’Eucaristia en la teua parròquia de Sant Josep Obrer, de Sant Carles de la Ràpita, has escoltat sempre que el que és just i necessa-

92

ri, el nostre deure i la nostra salvació estan en saber donar-li gràcies a Déu sempre i en tot lloc.

Aquesta invitació del celebrant, que tantes vegades has escoltat, a partir d’avui seràs tu qui la proclamarà cada vegada que celebres l’Eucaristia, convidant a tots els fidels a fer de la seua vida una llo-ança alegre i plena d’agraïment al Senyor. Això que tantes vegades has sentit i que des d’ara tu diràs, avui ho vius d’una manera espe-cial, recordant tot el que el Senyor ha anat fent en la teua història, amb una actitud d’agraïment per totes les persones que ha posat en el teu camí i que t’han ajudat a conèixer i estimar Jesús i a descobrir la seua crida. Tin sentiments de reconeixement a tots els qui s’han preocupat i t’han ajudat en la teua formació, i a l’Església, perquè després d’un temps de discerniment et considera apte per rebre el do del sacerdoci, del qual no som mereixedors perquè és un regal massa gran si mirem en la veritat de les nostres vides les pròpies mancances. Viu també aquest moment amb sentiments d’humilitat, perquè sempre hem de reconèixer que Déu ens dóna molt més del que mereixem. Avui, des d’eixes actituds, dóna gràcies al Senyor.

Ell es fia de tu, et considera digne i et confia el ministeri. És un tresor molt gran el que Déu ens ha donat, abans a nosaltres i avui a tu, perquè som gerres de terrissa. Malgrat tot, no tingues por: Déu, que ha començat en tu aquesta bona obra, la portarà a terme. Per això, que aquesta acció de gràcies sigui també un lliurament total de la teua persona al Senyor, dient-li: aquí estic, Déu meu, vull fer la vostra voluntat.

2.- Acció de gràcies de l’Església

A la teua acció de gràcies ens unim tots els qui avui t’acompa-nyem. En primer lloc els teus pares i el teu germà, els teus familiars i amics, els feligresos de la parròquia de Sant Josep Obrer de Sant Carles de la Ràpita, i aquells que has conegut en el teu temps de diaconat en la parròquia de la Mare de Déu dels Dolors de Tortosa i en les altres realitats eclesials on has treballat o t’has fet present. L’afecte i l’estima que et tenim ens porten a donar gràcies al Senyor.

Però la raó fonamental de la nostra acció de gràcies no és eixe afecte personal. L’Església diocesana, començant pel bisbe, el pres-biteri, els diaques, els seminaristes, els laics i les persones consagra-des… tots agraïm avui al Senyor que vulga continuar el seu sacerdo-

93

ci en la teua persona. Tu vas a rebre un gran do, que és el ministeri sacerdotal, però eixe regal no és per a tu: és per a l’Església. Sant To-màs de Villanueva, en el sermó d’una ordenació, dirigint-se a aquell que rebia el ministeri, li diu: reps tu el sacerdoci, però no el reps per a tu. El poble de Déu veu en el teu sacerdoci un do que el Senyor li fa a ell, per al seu bé i la seua edificació.

L’Església sap que quan administres els sagraments és el mateix Jesucrist qui continua realitzant el seus signes de salvació; que quan proclames amb fidelitat l’Evangeli estem escoltant al mateix Jesu-crist, que ens parla per tu; que quan governes des de la caritat pasto-ral el poble de Déu, la teua actuació li recordarà l’únic Bon Pastor, que és Jesús. El poble creient et mira avui amb ulls de fe, perquè eixa fe li descobreix que en els moments més importants del teu ministeri sacerdotal no ets tu, Gerard, el qui actues, sinó que és Jesucrist qui continua salvant, parlant i guiant el seu poble per mitjà teu.

Certament, els pastors estem al davant de la comunitat cristiana representant a Crist, però no hem d’oblidar que ni el sacerdoci ni la comunitat que se’ns confia són propietat nostra: Tot és vostre, diu sant pau, però vosaltres sou de Crist i Crist és de Déu. En la comu-nitat cristiana no són importants ni Pau ni Apol·lo ni Quefes. Pertany a Crist i, per tant, és a Ell a qui hem de servir. Per això, viu el teu ministeri, no per convertir-te en centre de la comunitat ni perquè t’estimen a tu, sinó perquè tots estimen Jesús.

3.- Seràs sant. El temple de Déu és sagrat

La paraula de Déu que s’acaba de proclamar em porta també a compartir unes reflexions amb tu i amb tots els presents, sobre les exigències de vida que tenim els pastors de l’Església. No hem d’oblidar que aquest do tan gran que hem rebut comporta una gran responsabilitat. Sant Pau ens ha recordat que el temple de Déu, que som cadascú de nosaltres i tota l’Església, és sagrat. Perquè en ella viu l’Esperit i perquè pertany a Déu, l’Església és santa.

També ens ha dit Sant Pau que si algú profana el temple de Déu, Déu li demanarà compte, perquè el temple de Déu és sagrat. Estem davant d’una advertència que els pastors no hauríem d’oblidar mai: l’Església és quelcom sagrat i per això mai l’hem de fer nostra. La nostra missió consisteix a tenir cura d’ella. Per això en la vivència diària del nostre ministeri estem cridats a ser sants. Recorda l’exhor-

94

tació que hem escoltat en la primera lectura: Sigueu sants perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, soc sant. El beat Manuel Domingo i Sol, que era del nostre presbiteri diocesà, no entenia ni podia imaginar una cosa més trista que una vocació al sacerdoci d’algú que no tingués el desig de la santedat. En la meua pregària d’anit, preparant-me per aquesta celebració, vaig llegir les pàgines del diari de l’ànima, de Sant Joan XXIII, en les que narra els dies de la seua ordenació sacer-dotal i primera missa. El que recorda de la primera Missa, celebrada en la cripta de la basílica de Sant Pere del Vaticà, és que li va dir al Senyor: Senyor, tu ho saps tot, tu saps que t’estimo. Si vius el teu ministeri sacerdotal des d’eixe amor a Crist mantindràs viu el desig de santedat. Llavors, el teu sacerdoci no sols serà una alegria per a tu, sinó un bé per a l’Església, perquè en ningun moment profanaràs el temple de Déu, que és sagrat.

4.- La humilitat del nostre ministeri

Benvolgut Gerard: el nostre ministeri és humil. Avui la catedral està plena perquè estem de festa. Però et recomano que acceptes des del primer dia la humilitat i la petitesa del ministeri. Sant Pau ens ha recordat que no hem de voler ser savis segons la saviesa del món present, i que aquell que es faci ignorant arribarà a ser savi de veritat. No busques el poder ni el prestigi, ni l’admiració de la gent ni l`èxit humà. Això no dóna l’alegria. Fonamentar el ministeri sobre aquests desitjos és posar un fonament de sorra, perquè quan això s’aconsegueix mai en tenim prou, i quan això manca la nostra vida sacerdotal corre el perill d’enfonsar-se.

Per a viure el ministeri amb alegria has d’acceptar la humilitat del sacerdoci. Quan un prevere està al costat dels malalts i els visita; quan acompanya en el dolor una família que ha perdut un ser esti-mat; quan sembra la llavor de la Paraula en els xiquets que venen a la catequesi o en els joves, quan pot, perquè no sempre podem… Estem fent coses petites, senzilles, poc importants als ulls del món però molt valuoses als ulls de Déu. No desitges més i seràs un pre-vere content amb el teu sacerdoci.

5.- Testimoni de l’amor de Crist

En l’Evangeli hem escoltat les paraules de Jesús en el sermó de la muntanya, on ens parla de l’amor que el deixeble està cridat a

95

viure. El manament d’estimar els enemics és una exigència tan ex-traordinària que únicament Jesucrist la va viure. Ell els va estimar fins a donar la vida i va pregar pels qui el perseguien. Ell, que no havia vingut a buscar als justos sinó als pecadors, va lliurar la vida per tots, pels bons i pels dolents, perquè sabia que el Pare fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos (Mt 5,45).

D’eixe amor de Crist estàs cridat a ser signe en el nostre món. Nosaltres no som els qui salvem o condemnem el món. De vegades hem de recordar les exigències de l’Evangeli; hem de dir que tot no val en el seguiment del Senyor; hem de recordar que hi ha actituds i comportaments que no estan d’acord amb la vocació a la santedat a la que tot batejat està cridat; hem de cuidar la fe dels senzills… Però això no ens ha de portar a condemnar ningú perquè no hem de deses-perar de la salvació de ningú. Més bé ens hauria de portar sempre a unir a l’anunci de l’evangeli una gran caritat a la veritat.

6.- Mirant a Maria

Benvolgut Gerard: avui estàs content perquè quan un prevere, el dia de la seua ordenació, rep el ministeri sacerdotal sent que ha arri-bat a una meta, a un objectiu per al que s’ha preparat molt de temps. Una religiosa contemplativa em va dir en una conversa que allò que és important de veres no és arribar al sacerdoci, sinó perseverar en ell. Tu ets el primer responsable de cuidar la teua vocació. Si vols fer-ho no deixes de mirar cada dia a Maria, la Mare del Senyor. Ella, quan li va dir sí a Déu no va mirar enrere, no va tornar a plantejar-se si allò que havia fet era lo millor, no va dubtar mai de la seua entrega, ni en els moments de goig ni en els moments terribles de dolor al peu de la creu.

Demana-li que t’ajude cada dia a què el teu sí al Senyor siga com el seu i que, així, per la fidelitat al ministeri que avui rebràs, puguis arribar als premis als quals Déu et crida en Crist Jesús, Senyor nos-tre. Amén.

† Enrique Benavent i Vidal Bisbe de Tortosa

96

Campanya contra la fam en el mónPARAULES DE VIDA – 5 de febrer de 2017)

El proper diumenge les nostres parròquies s’uniran a la campa-nya contra la fam, organitzada per l’associació Mans unides. La vi-sita pastoral m’ha permès constatar la vitalitat d’aquesta associació en la nostra diòcesi, que es manifesta en la gran quantitat d’inicia-tives que es realitzen en molts dels nostres pobles. La col·lecta de diumenge vinent ens ofereix a tots els qui participem habitualment en la celebració de l’Eucaristia la possibilitat d’unir-nos a aquesta causa tan justa.

És important que recordem algunes dades sobre aquest problema per a tindre una idea de les seues dimensions. Actualment 795 mili-ons de persones passen fam en el nostre món. Però aquesta dada es refereix a aquelles que, al tindre uns ingressos menors a 1,5€ diaris, no tenen suficients aliments per a viure dignament. La xifra s’en-grandiria si ens plantegem la qüestió des de la perspectiva del dret de tota persona a l’alimentació, que és quelcom més que tindre lo necessari per a subsistir. Consisteix en el dret a tindre accés, d’una forma regular, permanent i lliure, siga directament o comprant amb els propis diners, a una alimentació qualitativa i quantitativament adequada i suficient, segons les tradicions culturals del poble del qual forma part el consumidor, de manera que la persona tinga ga-rantida una vida psíquica i física sense angoixa pel futur, satisfactò-ria i digna.

A més, no podem oblidar el que va dir el papa Sant Joan Pau II en 1992: “Hi ha menjar per a tots, però no tots poden menjar”. Men-tre tantes persones passen fam, en països desenvolupats el consum excessiu d’aliments i el seu malbaratament és un fenomen quotidià: 1300 milions de tones d’aliments aptes per al consum (1/3 de la producció total en el planeta) són desaprofitats. També avui estem assistint al fenomen de la mercantilització dels aliments, que en una economia caracteritzada per l’especulació, han deixat de ser menjar per a saciar la fam i s’han convertit en un actiu financer per a especu-lar i guanyar diners, amb la qual cosa es dificulta encara més l’accés a l’alimentació als més pobres.

Si considerem el problema des d’aquesta perspectiva, podem en-tendre millor l’opció de Mans unides, que vol plantar-li cara a aquest problema, no sols lluitant contra la fam, sinó fent front a les causes que la provoquen. Per això es financen projectes per lluitar con-

97

tra el subdesenvolupament cultural i material que està en l’origen d’aquesta nafra del nostre món, com poden ser: la promoció de cul-tius per a diversificar la producció agrícola; la construcció de sitges per a guardar el gra; l’organització de campanyes per a sensibilitzar sobre el dret a l’alimentació, sobre el problema del desaprofitament dels aliments i la necessitat de canviar els hàbits de consum en les societats desenvolupades.

La fe cristiana ens porta a una visió de l’home com a ésser amb una dignitat que és igual en totes les persones, i a pensar que si tenim prou per a viure dignament, la millor forma d’agrair-ho a Déu és compartint amb el germà que no té. Poder ajudar al necessitat és una gràcia de Déu perquè ¿què tenim que no hàgim rebut?

† Enrique Benavent Vidal Bisbe de Tortosa

Jornada mundial del malaltPARAULES DE VIDA – 12 de febrer de 2017)

El dia 11 de febrer se celebra en tota l’Església la Jornada mun-dial del malalt, que va ser instituïda fa 25 anys pel papa Sant Joan Pau II. Per a facilitar la participació dels malalts i dels seus fami-liars, l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes ha preparat la celebració Eucarística, que tindrà lloc el diumenge 12 de febrer en la catedral de la diòcesi.

Aquesta jornada, com ens ha recordat el papa Francesc en el mis-satge que ha dirigit a l’Església, constitueix una ocasió per prestar especial atenció a la situació dels malalts i de tots els qui pateixen. És també una crida dirigida a tots els qui estan prop d’ells i els acompanyen en la malaltia, bé per raons de treball (agents sanitaris), per relació familiar o pel servei desinteressat del voluntariat. Una crida perquè donen gràcies al Senyor per la vocació que han rebut d’acompanyar els germans malalts. Estic convençut de què, si es viu la relació amb ells des de la proximitat i la solidaritat en el dolor, es rep molt més del que es dona. Personalment m’he sentit moltes vegades evangelitzat pels malalts, quan he vist que la infermetat no els havia llevat l’alegria, la pau i la fe en el Senyor, i quan he escoltat autèntics testimonis de fe.

98

M’agradaria que aquesta celebració fóra una ocasió perquè en les nostres parròquies revisem tots, començant pels sacerdots, com estem acompanyant als qui passen per la prova del dolor. Moltes ve-gades, portats per una mentalitat utilitarista, fàcilment podem caure en la temptació de pensar que és un aspecte secundari en la pastoral de l’Església, quan no és així. Si ens guiem per l’exemple del Se-nyor, descobrim l’important que va ser per a Ell la relació amb els malalts durant tota la seua vida pública. Sembrar esperança en el cor dels qui pateixen és el signe més clar del Regne de Déu. El criteri que ha de guiar les nostres prioritats pastorals és estar més prop dels qui més pateixen.

A més, no hem de menystindre l’eficàcia evangelitzadora d’aques-ta dimensió de la vida pastoral de l’Església: la visita i l’acompanya-ment als malalts possibilita la trobada i la relació pastoral amb les seues famílies, desperta sentiments d’agraïment i obre les portes a l’Evangeli. En trobades amb malalts i ancians en les visites pastorals als nostres pobles i parròquies, molts d’ells han recordat amb grati-tud les visites dels bisbes anteriors als seus pares i han manifestat la seua alegria per rebre també ells la visita del bisbe. La possibilitat de rebre al Senyor és viscuda com un regal i un moment de gràcia.

En aquesta jornada dirigim una mirada de fe i amor a la Mare de Déu, Salut dels malalts i Consoladora dels afligits. Que Ella ens ajude a tots a ser instruments de la Salvació i del consol que Déu vol vessar sobre els nostres germans malalts.

Amb la meua benedicció i afecte.

† Enrique Benavent Vidal Bisbe de Tortosa

Us donaré pastors segons el meu cor (Jer 3, 15)PARAULES DE VIDA – 19 de febrer de 2017)

El papa Sant Joan Pau II començava la seua exhortació apostòlica Pastores dabo vobis comentant aquestes paraules del profeta Jere-mies: “Déu promet al seu poble no deixar-lo mai privat de pastors que el congreguen i el guien”. Unes línies més avant el papa afe-gia: “L’Església, poble de Déu, experimenta sempre el compliment d’aquest anunci profètic i, amb alegria, dóna contínuament gràcies

99

al Senyor”, perquè sap que “sense sacerdots no podria viure aquella obediència fonamental que se situa en el centre mateix de la seua existència i de la seua missió en la història, açò és l’obediència al mandat d’anunciar l’evangeli i de renovar cada dia el sacrifici del seu cos entregat i de la seua sang vessada per la vida del món” (PDV núm.1 ).

Aquest diumenge, en l’ordenació sacerdotal de Gerard Reverté, experimentarem en la nostra diòcesi el compliment d’aquesta pro-mesa del Senyor, i acollirem amb goig i gratitud el do d’un nou sacerdot que vol lliurar la seua vida al servei de Déu i del seu Poble Sant.

El que un jove responga positivament a la crida que el Senyor li ha dirigit perquè el serveixi i el segueixi és un acte de generositat. El sacerdoci no és actualment, com ho era en èpoques passades, una professió socialment valorada. No dóna autoritat ni prestigi en el nostre món i es viu des de la humilitat i la senzillesa. Aquest fet, que pot ser una dificultat que explicaria l’escassetat de seminaristes en aquest moment, ens ajuda a valorar més el ministeri, perquè ens per-met entendre millor l’única motivació que pot portar a un jove a lliu-rar la seua vida al Senyor: acceptar la missió de pasturar el seu poble és un acte d’amor a Crist. Únicament l’amor al Senyor, i no el desig de poder, de prestigi o d’afecte, justifica l’entrega de la pròpia vida.

L’ordenació d’un nou sacerdot és un esdeveniment d’esperança per a la diòcesi. Malgrat la poca valoració social del ministeri, en el poble cristià hi ha un desig de què no falten sacerdots que anuncien l’evangeli, celebren l’Eucaristia i cuiden la fe de les comunitats par-roquials. La falta de sacerdots és viscuda com un empobriment de la vida eclesial. Per això us vull invitar a viure aquest esdeveniment com un moment de gràcia i d’esperança. Gerard rebrà el do del sa-cerdoci, però no el rep per a ell, sinó per al servei del Poble de Déu, per a tots nosaltres.

Que l’ordenació d’un nou sacerdot serveixi també per crear en les nostres famílies, comunitats cristianes i grups juvenils, en la ca-tequesi i en tota la vida eclesial un ambient de valoració positiva de la vocació al ministeri sacerdotal. Però no una valoració basada en el desig de poder o de prestigi, sinó en l’amor a Crist, en el desig de servir i d’entregar la vida pels altres.

I si algun jove sent en el seu interior la crida del Senyor, que no la rebutge immediatament, sinó que aprofundisca en ella pregant i

100

demanant consell a un amic sacerdot que li puga ajudar a discernir i que l’anime a ser generós.

† Enrique Benavent Vidal Bisbe de Tortosa

Un temps de conversióPARAULES DE VIDA – 26 de febrer de 2017)

Dimecres que ve comencem a recórrer el camí quaresmal que ens portarà a la celebració de la pasqua, acompanyant el Senyor en l’en-trega de la seua vida per nosaltres i celebrant la seua victòria sobre el pecat i la mort. Més que un temps de solemnitats i ritus externs, la quaresma és un moment de gràcia i de conversió interior per a supe-rar la mediocritat de la nostra vida cristiana, tornant a Déu de tot cor i creixent en l’amistat amb el Senyor.

El beat Pau VI, en el Credo del Poble de Déu va afirmar que l’Es-glésia “no gaudeix d’una altra vida que la vida de la gràcia” (núm. 19). Perquè açò siga realitat en cadascun dels batejats, el papa Fran-cesc ens ha recordat, en el missatge que ha dirigit a l’Església per a orientar la vivència d’aquests dies, que “la quaresma és un temps propici per a intensificar la vida de l’esperit mitjançant el dejuni, l’oració i l’almoina”.

En el text evangèlic que es proclamarà el dimecres de cendra, pres del Sermó de la Muntanya (Mt 6, 1-8. 16-18), escoltarem una advertència: “Mireu de no fer el bé davant de la gent perquè ho ve-gin” (Mt 6, 1). Si l’almoina, l’oració i el dejuni queden en el secret de la nostra relació amb Déu, rebrem la recompensa del Pare, “per a qui no hi ha secrets” (Mt 6, 18). Per això, si volem viure aquest temps amb autenticitat cristiana, no oblidem que l’important no és el que fem de cara a l’exterior, sinó el que puga ocórrer en l’interior de cadascú de nosaltres: la conversió de la nostra vida, de les nostres actituds, pensaments i sentiments.

L’actitud espiritual decisiva que ens portarà a una autèntica con-versió és l’obertura a la voluntat de Déu, estar a l’escolta del que vullga dir-nos a cadascú de nosaltres en el nostre interior. L’exhorta-ció del salm 94, amb el que cada dia iniciem la litúrgia de les hores (“tant de bo escolteu avui la seua veu, no enduriu el cor” [vv. 7-8])

101

ha d’obrir-nos l’oïda per a descobrir eixa veu del Senyor amb el de-sig de conformar la nostra vida segons la seua voluntat.

El papa Francesc, en el missatge per a la quaresma d’enguany, comentant la paràbola de l’home ric i del pobre Llàtzer (Lc 16, 19-31), ens recorda que la “veu” del Senyor ens arriba a través del ger-mà necessitat i de la Paraula de Déu. També ens ensenya aquest text evangèlic que la cobdícia, que “és l’arrel de tots els mals” (1 Tim 6, 10) és el que ens cega i ens impedeix obrir el cor tant al germà (el ric es mostra indiferent enfront de la pobresa de Llàtzer), com a la Paraula de Déu (els germans del ric no es converteixen perquè no volen escoltar els profetes i tampoc ho farien encara que ressuscitara un mort).

Aquest text evangèlic, que el papa Francesc ens proposa per al nostre examen de consciència en aquesta quaresma, ens recorda a més el criteri per discernir l’autenticitat de la nostra conversió: no obrir el cor al germà necessitat és signe de què tampoc escoltem la paraula de Déu.

Amb el desig d’una santa quaresma, rebeu la meua benedicció.

† Enrique Benavent Vidal Bisbe de Tortosa

Campaña contra el hambre en el mundo(PALABRAS DE VIDA – 5 de febrero de 2017)

El próximo domingo nuestras parroquias se unirán a la campaña contra el hambre, que organiza la asociación Manos unidas. La visi-ta pastoral me ha permitido constatar la vitalidad de esta asociación en nuestra diócesis, que se manifiesta en la gran cantidad de inicia-tivas que se realizan en muchos de nuestros pueblos. La colecta del próximo domingo nos ofrece a todos los que participamos habitual-mente en la celebración de la Eucaristía la posibilidad de unirnos a esta causa tan justa.

Es importante que recordemos algunos datos sobre este problema para tener una idea de sus dimensiones. Actualmente 795 millones de personas pasan hambre en nuestro mundo. Pero este dato se re-fiere a aquellas que, al tener unos ingresos menores a 1,5€ diarios, no tienen suficientes alimentos para vivir dignamente. La cifra se

102

agrandaría si nos planteamos la cuestión desde la perspectiva del derecho de toda persona a la alimentación, que es algo más que tener lo necesario para subsistir. Consiste en el derecho a tener acceso, de una forma regular, permanente y libre, sea directamente o compran-do con el propio dinero, a una alimentación cualitativa y cuantitati-vamente adecuada y suficiente, según las tradiciones culturales del pueblo del cual forma parte el consumidor, de forma que la persona tenga garantizada una vida psíquica y física sin angustia por el futu-ro, satisfactoria y digna.

Además, no podemos olvidar lo que dijo el papa San Juan Pablo II en 1992: “Hay comida para todos, pero no todos pueden comer”. Mientras tantas personas pasan hambre, en países desarrollados el consumo excesivo de alimentos y su derroche es un fenómeno coti-diano: 1300 millones de toneladas de alimentos aptos para el consu-mo (1/3 de la producción total en el planeta) son desaprovechados. También hoy estamos asistiendo al fenómeno de la mercantilización de los alimentos, que en una economía caracterizada por la espe-culación, han dejado de ser comida para saciar el hambre y se han convertido en un activo financiero para especular y ganar dinero, con lo que se dificulta todavía más el acceso a la alimentación a los más pobres.

Si consideramos el problema desde esta perspectiva, podemos entender mejor la opción de Manos unidas, que quiere plantarle cara a este problema, no sólo luchando contra el hambre, sino haciendo frente a las causas que lo provocan. Por ello se financian proyec-tos para luchar contra el subdesarrollo cultural y material que está en el origen de esta lacra de nuestro mundo, como pueden ser: la promoción de cultivos para diversificar la producción agrícola; la construcción de silos para guardar el grano; la organización de cam-pañas para sensibilizar sobre el derecho a la alimentación, sobre el problema del desaprovechamiento de los alimentos y la necesidad de cambiar los hábitos de consumo en las sociedades desarrolladas.

La fe cristiana nos lleva a una visión del hombre como ser huma-no con una dignidad que es igual en todas las personas, y a pensar que si tenemos lo suficiente para vivir dignamente, la mejor forma de agradecerlo a Dios es compartiendo con el hermano que no tiene. Poder ayudar al necesitado es una gracia de Dios porque ¿qué tene-mos que no hayamos recibido?

† Enrique Benavent Vidal Obispo de Tortosa

103

Jornada mundial del enfermo(PALABRAS DE VIDA – 12 de febrero de 2017)

El día 11 de febrero se celebra en toda la Iglesia la Jornada mun-dial del enfermo, que fue instituida hace 25 años por el papa San Juan Pablo II. Para facilitar la participación de los enfermos y sus familiares, la Hospitalidad de la Virgen de Lourdes ha preparado la celebración Eucarística, que tendrá lugar el domingo 12 de febrero en la catedral de la diócesis.

Esta jornada, como nos ha recordado el papa Francisco en el mensaje que ha dirigido a la Iglesia, constituye una ocasión para prestar especial atención a la situación de los enfermos y de todos los que sufren. Es también una llamada dirigida a todos los que están cerca de ellos y les acompañan en la enfermedad, bien por razones de trabajo (agentes sanitarios), por relación familiar o por el servicio desinteresado del voluntariado. Una llamada para que den gracias al Señor por la vocación que han recibido de acompañar a los herma-nos enfermos. Estoy convencido de que, si se vive la relación con ellos desde la cercanía y la solidaridad en el dolor, se recibe mucho más de lo que se da. Personalmente me he sentido muchas veces evangelizado por los enfermos, cuando he visto que la enfermedad no les había quitado la alegría, la paz y la fe en el Señor y cuando he escuchado auténticos testimonios de fe.

Me gustaría que esta celebración fuera una ocasión para que en nuestras parroquias revisemos todos, comenzando por los sacerdo-tes, cómo estamos acompañando a quienes pasan por la prueba del dolor. Muchas veces, llevados por una mentalidad utilitarista, fácil-mente podemos caer en la tentación de pensar que es un aspecto secundario en la pastoral de la Iglesia, cuando no es así. Si nos gui-amos por el ejemplo del Señor, descubrimos lo importante que fue para Él la relación con los enfermos durante toda su vida pública. Sembrar esperanza en el corazón de los que sufren es el signo más claro del Reino de Dios. El criterio que debe guiar nuestras priorida-des pastorales es estar más cerca de quienes más sufren.

Además, no debemos minusvalorar la eficacia evangelizadora de esta dimensión de la vida pastoral de la Iglesia: la visita y el acompañamiento a los enfermos posibilita el encuentro y la relación pastoral con sus familias, despierta sentimientos de agradecimiento y abre las puertas al Evangelio. En encuentros con enfermos y ancia-nos en las visitas pastorales a nuestros pueblos y parroquias, muchos

104

de ellos han recordado con gratitud las visitas de los obispos ante-riores a sus padres y han manifestado su alegría por recibir también ellos la visita del obispo. La posibilidad de recibir al Señor es vivida como un regalo y un momento de gracia.

En esta jornada dirigimos una mirada de fe y amor a la Virgen María, Salud de los enfermos y Consoladora de los afligidos. Que Ella nos ayude a todos a ser instrumentos de la Salvación y del con-suelo que Dios quiere derramar sobre nuestros hermanos enfermos.

Con mi bendición y afecto.† Enrique Benavent Vidal Obispo de Tortosa

Os daré pastores según mi corazón (Jer 3, 15)(PALABRAS DE VIDA – 19 de febrero de 2017)

El papa San Juan Pablo II comenzaba su exhortación apostólica Pastores dabo vobis comentando estas palabras del profeta Jeremías: “Con estas palabras, Dios promete a su pueblo no dejarlo nunca pri-vado de pastores que lo congreguen y lo guíen”. Unas líneas más adelante el papa añadía: “La Iglesia, pueblo de Dios, experimenta siempre el cumplimiento de este anuncio profético y, con alegría, da continuamente gracias al Señor”, porque sabe que “sin sacerdotes no podría vivir aquella obediencia fundamental que se sitúa en el centro mismo de su existencia y de su misión en la historia, esto es, la obe-diencia al mandato… de anunciar el evangelio y de renovar cada día el sacrificio de su cuerpo entregado y de su sangre derramada por la vida del mundo” (PDV nº 1).

Este domingo, en la ordenación sacerdotal de Gerard Reverté, experimentaremos en nuestra diócesis el cumplimiento de esta pro-mesa del Señor, y acogeremos con gozo y gratitud el don de un nuevo sacerdote que quiere entregar su vida al servicio de Dios y de su Pueblo Santo.

Que un joven responda positivamente a la llamada que el Señor le ha dirigido para que le sirva y le siga es un acto de generosidad. El sacerdocio no es actualmente, como lo era en épocas pasadas, una profesión socialmente valorada. No da autoridad ni prestigio en nu-estro mundo y se vive desde la humildad y la sencillez. Este hecho, que puede ser una dificultad que explicaría la escasez de seminaris-

105

tas en este momento, nos ayuda a valorar más el ministerio, porque nos permite entender mejor la única motivación que puede llevar a un joven a entregar su vida al Señor: aceptar el encargo de pastore-ar a su pueblo es un acto de amor a Cristo. Únicamente el amor al Señor, y no el deseo de poder, de prestigio o de afecto, justifica la entrega de la propia vida.

La ordenación de un nuevo sacerdote es un acontecimiento de esperanza para la diócesis. A pesar de la poca valoración social del ministerio, en el pueblo cristiano hay un deseo de que no falten sa-cerdotes que anuncien el evangelio, celebren la Eucaristía y cuiden la fe de las comunidades parroquiales. La falta de sacerdotes es vivi-da como un empobrecimiento de la vida eclesial. Por ello os quiero invitar a vivir este acontecimiento como un momento de gracia y de esperanza. Gerard recibirá el don del sacerdocio, pero no lo recibe para él, sino para el servicio del Pueblo de Dios, para todos nosotros.

Que la ordenación de un nuevo sacerdote sirva también para cre-ar en nuestras familias, comunidades cristianas y grupos juveniles, en la catequesis y en toda la vida eclesial un ambiente de valoración positiva de la vocación al ministerio sacerdotal. Pero no una valo-ración basada en el deseo de poder o de prestigio, sino en el amor al Señor, en el deseo de servir y de entregar la vida por los demás.

Y si algún joven siente en su interior la llamada del Señor, que no la rechace inmediatamente, sino que profundice en ella orando y pidiendo el consejo a un amigo sacerdote que le pueda ayudar a discernir y que le anime a ser generoso.

† Enrique Benavent Vidal Obispo de Tortosa

Un tiempo de conversión(PALABRAS DE VIDA – 26 de febrero de 2017)

El próximo miércoles comenzamos a recorrer el camino cuares-mal que nos llevará a la celebración de la pascua, acompañando al Señor en la entrega de su vida por nosotros y celebrando su victoria sobre el pecado y la muerte. Más que un tiempo de solemnidades y ritos externos, la cuaresma es un momento de gracia y de conversión

106

interior para superar la mediocridad de nuestra vida cristiana, volvi-endo a Dios de todo corazón y creciendo en la amistad con el Señor.

El beato Pablo VI, en el Credo del Pueblo de Dios afirmó que la Iglesia “no goza de otra vida que la vida de la gracia” (nº 19). Para que esto sea realidad en cada uno de los bautizados, el papa Francis-co nos ha recordado, en el mensaje que ha dirigido a la Iglesia para orientar la vivencia de estos días, que “la cuaresma es un tiempo propicio para intensificar la vida del espíritu a través del ayuno, la oración y la limosna”.

En el texto evangélico que se proclamará el miércoles de ceniza, tomado del Sermón de la Montaña (Mt 6, 1-8. 16-18), escucharemos una advertencia: “Cuidad de no practicar vuestra justicia delante de los hombres para ser vistos por ellos” (Mt 6, 1). Si la limosna, la oración y el ayuno quedan en el secreto de nuestra relación con Dios, recibiremos la recompensa del Padre “que ve en lo escondido” (Mt 6, 18). Por ello, si queremos vivir este tiempo con autenticidad cristiana, no olvidemos que lo importante no es lo que hagamos de cara al exterior, sino lo que pueda ocurrir en el interior de cada uno de nosotros: la conversión de nuestra vida, de nuestras actitudes, pensamientos y sentimientos.

La actitud espiritual decisiva que nos llevará a una auténtica con-versión es la apertura a la voluntad de Dios, el estar a la escucha de lo que quiera decirnos a cada uno de nosotros en nuestro interior. La exhortación del salmo 94, con el que cada día iniciamos la liturgia de las horas (“ojalá escuchéis hoy su voz, no endurezcáis el corazón” [vv. 7-8]) debe abrirnos el oído para descubrir esa voz del Señor con el deseo de conformar nuestra vida según su voluntad.

El papa Francisco, en el mensaje para la cuaresma de este año, comentando la parábola del hombre rico y del pobre Lázaro (Lc 16, 19-31), nos recuerda que la “voz” del Señor nos llega a través del hermano necesitado y de la Palabra de Dios. También nos enseña este texto evangélico que la codicia, que “es la raíz de todos los ma-les” (1 Tim 6, 10) es lo que nos ciega y nos impide abrir el corazón tanto al hermano (el rico se muestra indiferente frente a la pobreza de Lázaro), como a la Palabra de Dios (los hermanos del rico no se convierten porque no quieren escuchar a los profetas y tampoco lo harían aunque resucitara un muerto).

Este texto evangélico, que el papa Francisco nos propone para nu-estro examen de conciencia en esta cuaresma, nos recuerda además el criterio para discernir la autenticidad de nuestra conversión: no

107

abrir el corazón al hermano necesitado es signo de que tampoco es-cuchamos la palabra de Dios.

Con el deseo de una santa cuaresma, recibid mi bendición.

† Enrique Benavent Vidal Obispo de Tortosa

Activitats del’Excm. i Rvdm. Mons. Enrique Benavent i Vidal,

bisbe de TortosaFebrer 2017

1.- Tiana: participa en la reunió dels bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya.

Espai Patronat, de Tortosa: es reuneix amb la junta del Pa-tronat Escolar Obrer de la Sagrada Família.

2.- Parròquia la Purificació de Maria, de la Salzadella: presi-deix l’Eucaristia en la festa de la Mare de Déu de la Cande-lera.

3.- Parròquia la Nativitat de Maria, de Cabacés: presideix la Missa estacional, entre altres actes de la visita pastoral.

4.- Casa Mare de les Germanes Teresianes, Jesús: presideix la pregària en la jornada de la vida consagrada.

Parròquia Sant Agustí, d’Alfara de Carles: presideix la cele-bració de l’Eucaristia i administra el sagrament de la Confir-mació a un grup de joves.

5.- Reial capella de la Mare de Déu de la Cinta, de la Catedral de Tortosa: presideix la Missa Dominica a la Mare de Déu, i dóna inici en la diòcesi a les celebracions del 4rt centenari del carisma vicencià.

6-10.- Centre d’espiritualitat Sant Enric d’Ossó: participa en els exercicis espirituals adreçats al clergat diocesà.

12.- Catedral de Tortosa: presideix l’Eucaristia en la festa de la Hospitalitat de Lourdes.

14.- Rep visites i despatxa assumptes en la cúria.

108

15.- Rep visites i despatxa assumptes en la cúria.

Catedral de Tortosa: solemne acte d’extracció d’un fragment de la Santa Cinta del reliquiari menor i col·locació en un nou reliquiari.

16-17.-Visita pastoral a la parròquia Sants Joans, de Rossell.

18.- Tortosa, Seminari: es reuneix amb el consell diocesà de pas-toral.

Visita a un prevere malalt.

Parròquia Sant Pere, de Benicarló: presideix l’Eucaristia parroquial.

19.- Parròquia Sant Joans, de Rossell: presideix la Missa estaci-onal, entre altres actes de la visita pastoral.

Catedral de Santa Maria, de Tortosa: presideix la celebració de l’Eucaristia i confereix el sagrament de l’Orde sacerdotal a Mn. Gerard Reverté Escrihuela.

20.- Centre d’espiritualitat Sant Enric d’Ossó, de Jesús: presi-deix la jornada de formació del clergat diocesà.

Visita a un prevere hospitalitzat.

21.- Centre d’espiritualitat Sant Enric d’Ossó, de Jesús: presi-deix la jornada de formació del clergat diocesà.

Visita pastoral a la parròquia l’Assumpció de Maria, d’Am-posta.

22.- Centre d’espiritualitat Sant Enric d’Ossó, de Jesús: presi-deix la reunió de delegats diocesans i arxiprestes.

Visita pastoral a la parròquia l’Assumpció de Maria, d’Am-posta.

23.- Rep visites i despatxa assumptes en la cúria.

Visita pastoral a la parròquia l’Assumpció de Maria, d’Am-posta.

24.- Visita pastoral a la parròquia l’Assumpció de Maria, d’Am-posta.

25.- Tortosa: assisteix a la reunió del consell diocesà de Càritas.

Parròquia l’Assumpció de Maria, d’Amposta: visita pasto-ral.

109

26.- Parròquia l’Assumpció de Maria, d’Amposta: presideix la Missa estacional, entre altres actes de la visita pastoral.

27.- Rep visites i despatxa assumptes en la cúria.28.- Visita pastoral a la parròquia Sagrat Cor de Jesús, d’Am-

posta.

Secretaria General

Ordenació de prevere

El diumenge 19 de febrer de 2017 l’Excm. i Rvdm. Enrique Be-navent Vidal, bisbe de Tortosa, conferí l’orde del presbiterat al Rev. Gerard Reverté Escrihuela, natural de la població de Sant Carles de la Ràpita. L’acte tingué lloc a la Santa Església Catedral Basílica de Tortosa.

Donem gràcies a Déu per aquest nou prevere incardinat a la nos-tra diòcesi.

Esmena a la pàgina 62del Butlletí del mes de gener de 2017

Donat que hem detectat algun error en els números de compte on cal enviar les col·lectes obligades, hem optat per donar tots els números de comptes bancaris correctes, eliminant el que es deia a la pàgina 62 del Butlletí Oficial del Bisbat, del mes de gener de 2017

Els números correctes són aquests:

a.- Càritas: BBVA, ES42 0182 4332 8702 0018 3765

110

b.- Mans Unides: BBV. ES32 0182 4332 8202 0032 4452

c.1.- Missions: OMP, BBVA, ES22 0182 4332 8302 0012 8740

c.2.- Missions: Missioners diocesans, BBVA ES94 0182 4332 8802 0026 3678

d.- Residència Sant Miquel: BBVA, ES54 0182 4332 8702 0015 5904

Francisco García MonforteCanceller – Secretari General

Crònica diocesana

Capítol Catedralici

Extracció i transferènciad’un fragment de la Santa Cinta de la Mare de Déudel reliquiari menor al nou reliquiari de la Llaçada

Dimecres, 15 de febrer de 2017

M. I. Josep Alanyà i Roig, Canonge arxiver

L’Any Jubilar de la Nostra Senyora de la Cinta ha començat el 13 de gener proppassat a la capella de la Santa Cinta amb l’acte commemoratiu del IV Centenari de la fundació de la Reial Arxi-confraria. El diumenge 15 de gener s’ha celebrat la missa solemne d’obertura de l’Any Jubilar, presidida per l’Excm. i Rvdm. Sr. Dr. D. Enrique Benavent i Vidal, Bisbe de Tortosa, i concelebrada del Capítol Catedralici a l’altar major de la catedral de Santa Maria de

111

l’Estrella. El Bisbe ha impartit als fidels la benedicció papal i el po-ble, “reconciliat amb la seua història i amb les seues tradicions”, en paraules del prelat, ha venerat la sagrada relíquia.

Quan el primer majordom i la junta de la Reial Arxiconfraria dis-senyaven, encara a les beceroles, els actes de l’Any Jubilar, sol·licitat pel Sr. Bisbe a la Penitenciaria Apostòlica el 10 de maig de 2016 i concedit per mandat del Papa Francesc el 18 d’agost del mateix any, van expressar la voluntat que la Santa Cinta pogués visitar durant tot l’Any Jubilar les ciutats i llocs que històricament han tingut un estret lligam amb la sagrada relíquia, entre els quals la Basílica de Nostra Senyora del Pi de Barcelona, l’abadia de la Santíssima Trinitat de les Mares Benedictines d’El Tiemblo (Àvila), l’ermita de la Virgen de la Cabeza de Villar de Cañas (Cuenca) i l’església de la Mare de Déu del Remei de Vic, el Capítol Catedralici, custodi de la Santa Cinta, va demanar-los la presentació formal de la petició.

El Capítol, debatut el tema en sessió capitular ordinària, va acor-dar que havent-hi solament un reliquiari, no procedia autoritzar la sortida de la relíquia de la Mare de Déu de la catedral per portar-la a tants llocs diversos fora de la diòcesi. Acordà, però, que això no-més seria possible si hi havia un segon reliquiari que contingués un fragment de la Santa Cinta. Els capitulars ens trobàvem davant una situació, que esdevenia l’oportunitat més favorable per a l’existèn-cia, novament, de dos reliquiaris, com els havia hagut des del 1742, quan el Capítol regalà el reliquiari menor, que guarda dos pams de la Santa Cinta, obrat amb la plata i la pedreria de la mitra donada a la catedral pel Bisbe Alfons d’Aragó en visita pastoral, existint ja el reliquiari major donat pel Bisbe Lluís de Tena el 1619, avui perdut, que contenia deu pams de la Santa Cinta.

Però el desig i voluntat del Capítol venien moderats per la pru-dència, en sorgir l’alerta del perill que podria potser representar per a la integritat, més encara la conservació, del sagrat teixit del segle XII l’obertura total del reliquiari i la seva exposició a l’atmosfera ambient. Hi havia la por que, en obrir-se la caixa que guarda la Cin-ta, aquesta es tornés pols. Aquesta actitud del Capítol era coincident amb la que havien mantingut els capitulars antecessors nostres en els diferents deganats cada vegada que es plantejaven la conveniència de disposar d’un segon reliquiari per tenir preservada amb major seguretat la Santa Cinta.

Un altre problema, menor, era l’absència de la clau menuda del pany del reliquiari, que donem per perduda després del trasbals a

112

què fou sotmès des que es va treure de la catedral l’any 1936 fins que es va recuperar el 1939.

Analitzats tots els termes de l’assumpte, els favorables i els ad-versos, el Capítol arribà a creure en la validesa dels arguments for-mats des dels principis i experiències de la física dels teixits, més concretament dels teixits de seda, i aprovà l’extracció d’un fragment menut de la Santa Cinta del reliquiari menor i la col·locació en el nou reliquiari, quan el hi hagués. En la mateixa sessió capitular es va aprovar in genere el disseny de l’acte litúrgic, tècnic i històric, que hauria de ser solemne i alhora restringit, presidit pel Bisbe diocesà, amb la participació dels canonges que poguessin assistir-hi, de la representació de les autoritats locals en tant que la Verge de la Cinta és patrona de la Ciutat de Tortosa, de la representació de la Reial Arxiconfraria i de la Cort d’Honor de Nostra Senyora de la Cinta.

Un cop comunicada la resolució positiva aprovada pel Capítol Catedralici al Bisbe diocesà i a la Reial Arxiconfraria i Cort d’Ho-nor, el primer majordom i la junta de la Confraria van entrar en contacte amb els orfebres Piró de València demanant-los de fer el disseny d’un nou reliquiari per al fragment de la Cinta de Nostra Senyora. Els orfebres van fer visita a la catedral per conèixer el reli-quiari menor, saber quin era l’objectiu i quina l’estructura artística i funcional del nou reliquiari, veure en primera inspecció quina seria la forma millor d’obrir el reliquiari menor i, escoltades les opinions del Capítol, del qual eren portaveus el Degà president, el Prior de la Cinta i el Canonge arxiver, i de la Reial Arxiconfraria, representada pel seu primer majordom i confrares de la junta, van preparar el dis-seny del nou reliquiari.

Segons el disseny presentat, el reliquiari nou, d’un quilo de pes i 35 cm d’alt, és d’argent en el seu color amb alguns elements orna-mentals sobredaurats, en forma de Maria, com el reliquiari menor, presidit per una petita imatge de fosa de la Verge de la Cinta, d’estil modern, formada a partir de la barroca que presideix el reliquiari menor, amb una cinta ornamental emmarcant pels costats la Ma-ria, lloc de la Santa Cinta, amb la inscripció llatina de la salutació angèlica Ave Maria gratia plena, una llaçada sobredaurada per nus de la canya i, damunt el peu rodó, dins botons circulars, les armes heràldiques del Bisbe Enrique Benavent, del Capítol Catedralici, de la Reial Arxiconfraria i de la Cort d’Honor i la inscripció extreta de la tornada dels Goigs de la Verge de la Cinta de Mn. Tomàs Bellpuig: Mare, apreteu la llaçada, que no es desfaci mai més. Sota el peu hi

113

ha aquesta inscripció: Reliquiari fet l’any 2017 per Piró Orfebres i donat en memòria de Francesc Viñes Gombau i Josefa Albacar Va-llés. Marca dels Orfebres Piró. Essent Bisbe de Tortosa D. Enrique Benavent, Primer Majordom de la Confraria Francesc Viñes i Prior José Mª Membrado.

Així s’ha fet en ocasió de la celebració del IV Centenari de la Reial Arxiconfraria de la Santa Cinta, fundada pel bisbe Lluís de Tena l’any 1617. El reliquiari nou, que conté el fragment menut de la Santa Cinta, ha estat batejat amb el nom de la Llaçada pel llaç que forma el nus i la inscripció que porta al peu, extreta dels goigs de Mn. Tomàs Bellpuig.

Amb la confecció d’un nou reliquiari per a la Santa Cinta s’ha complert finalment la voluntat del Capítol Catedralici, en la condi-ció de custodi, expressada repetidament des dels primers anys de postguerra, quan, dels dos reliquiaris, el major i el menor, només va recuperar-se el segon. Gràcies a Déu s’ha arribat a bon port, superant amb èxit aquella certa reserva i prevenció a executar-ho tement que el teixit de la Cinta pogués experimentar algun dany. Amb el nou reliquiari s’assegura com cal la preservació de la sagrada relíquia de la Mare de Déu i és possible el seu trasllat als llocs on convingui sense perill de la seva integritat.

El dimecres, 1 de febrer de 2017, a la tarda, a la Sagristia Major de la Catedral, en un acte molt íntim, preparació de l’acte solemne, en el qual van participar el Sr. Bisbe, el Degà del Capítol, el Prior de la Cinta i el Canonge Arxiver, el primer majordom i uns pocs con-frares, l’orfebre Gabriel Piró, assistit del seu pare, obrí el reliquiari i va fer neteja del vidre que protegeix la capsa interior d’argent. Els presents vàrem constatar el bon estat de conservació del teixit de seda de la Santa Cinta després de nou segles d’existència. Tot quedà a punt per a la intervenció en l’acte solemne previst per al dimecres 15 de febrer.

El 15 de febrer de 2017, a les 12 h, a la Sagristia Major de la Santa Catedral Basílica de Santa Maria de l’Estrella, s’han reunit el Bisbe diocesà amb el Capítol Catedralici, l’Alcalde i els dos tinents de l’Alcaldia de la Ciutat, el primer majordom i quatre membres de la confraria i la presidenta i quatre dames de la Cort d’Honor.

Ha obert l’acte solemne el Sr. Bisbe amb la salutació litúrgica, el canonge prior de la Cinta ha dipositat damunt la taula el reliquiari menor i tots els presents hem cantat la Salve Regina mentre l’orfe-bre Gabriel Piró Mascarell, acompanyat del seu pare, Antonio Piró

114

López, obria el reliquiari. Després el Canonge Arxiver ha explicat als presents el sentit històric i singular de l’acte, ha descrit el nou re-liquiari de la Llaçada i el seu simbolisme, ha exposat el bon estat de conservació de la santa relíquia i ha precisat que no ha calgut tallar cap tros de la Santa Cinta perquè s’ha seleccionat un petit fragment que, l’any 1854, estant oberta la caixa de la relíquia al Palau Reial de Madrid, on era per a un dels parts de la reina Isabel II, concretament el de la infanta Maria Cristina (5 de gener-7 de gener de 1854), un frare agustí recol·lecte l’havia pres per quedar-se’l, però, descobert, hagué de restituir-lo; ha demanat als presents de referir a la persona de la Verge Maria, la Mare de Déu, en el misteri de l’Encarnació del Verb en el seu ventre virginal, tot el que s’estava fent.

A continuació el Sr. Bisbe ha invitat tots els presents a veure la Santa Cinta en el seu estat natural, sense el vidre que la protegeix, cosa que han fet amb gran veneració i respecte. El primer major-dom ha portat davant el Bisbe el reliquiari nou per beneir-lo amb les pregàries i l’aspersió rituals. Havent mostrat als presents el nou reliquiari, el Sr. Bisbe ha pres de la capsa d’argent del reliquiari menor el fragment de la Santa Cinta i l’ha estès damunt la placa d’argent daurat que mostra incís l’anagrama de Maria sobremuntat de corona de reina. L’orfebre l’ha relligat amb fil de plata, l’ha fixat amb un nus posterior i s’ha procedit al lacrat amb el segell del Ca-pítol Catedralici.

El Sr. Bisbe ha dirigit als presents una breu reflexió teològica sobre la Maternitat divina de Maria, el do de la Santa Cinta com a senyal d’amor a l’Església diocesana i a la Ciutat de Tortosa pel culte i la devoció que rep a la Catedral i, especialment, a la seva Re-ial Capella, i sobre el moment històric que s’estava vivint en aquell moment, una fita singular en el camí de la fe i de l’amor a la Mare de Déu expressats en la celebració de l’Any Jubilar i en la recupe-ració altra vegada dels dos reliquiaris. Després, el Prelat ha invocat la Mare de Déu de la Cinta amb l’oració col·lecta de la missa de la solemnitat i tots els presents hem venerat la sagrada relíquia guarda-da en el reliquiari nou mentre hem cantat l’himne de la Verge de la Cinta, música del beat Josep Mª Peris i lletra de Joan Moreira.

Finalment el Canonge Secretari, M. I. Ramon Font, ha llegit pú-blicament l’acta capitular històrica de l’acte i ha cridat a signar-la tots els convocats. S’han fet sis exemplars originals, signats i sege-llats amb els del Bisbe i Capítol, dels quals cinc han estat lliurats a l’Arxiu Capitular, a l’Arxiu Històric Diocesà, al Municipi, a la Reial

115

Arxiconfraria i a la Cort d’Honor, i el sisè ha estat col·locat dins el peu del nou reliquiari per a memòria de la posteritat.

La benedicció final impartida pel Sr. Bisbe ha tancat aquest acte històric i singular.

Acta Capitular

En nom de la Santíssima Trinitat Pare, Fill i Esperit Sant.A honor i glòria de la Verge Maria, Mare de Déu,

sota l’advocació de la Cinta.

Dimecres, dia 15 de febrer de 2017, a les 12 hores, a la Sagristia Major de la Catedral, l’Excm. i Rvdm. Sr. Enrique Benavent Vidal, Bisbe de Tortosa, ha transferit un fragment de la Santa Cinta de Nos-tra Senyora, extret del reliquiari petit de l’orfebre Innocenci Quinzà, al nou reliquiari de la Llaçada dels orfebres Piró, de València, que ha estat fabricat en ocasió del IV Centenari de la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta de la present Ciutat de Tortosa. El fragment ha estat fixat amb fil de plata, lacrat i segellat amb el del Capítol Catedralici.

Hi són presents, representant el Capítol Catedralici, els M. I. Srs. José-Luis Arín, Degà, Manuel Giner, Josep Mª Tomás, Enrique Aymerich, Antonio Ripollés, Isaïes Riba, Josep Alanyà, Francisco-Ramón García, Domingo Escuder, Josep Mª Membrado, Prior de la Cinta, Ramon Font, Anastasi Soriano, Emilio Vinaixa i Pasqual Cen-telles. Representant la Ciutat de Tortosa, de la qual és Patrona, l’Ex-cm. Sr. Ferran Bel, Alcalde de la Ciutat, i els regidors Josep Monclús i Meritxell Roigé. Representant l’Arxiconfraria, els Srs. Francesc Viñes, Primer Majordom, Bàrbara Cinta Marro, Joan Bonfill, Josep Miquel Marro i Josep Curto. Representant la Cort d’Honor, les Sres. Mònica Ripoll, Presidenta, Maria Teresa Cantó, Montserrat Cente-lles, Lourdes Ramon i Maribel Anoll.

Perquè consti per a memòria de la posteritat, signem la present acta capitular a la Catedral de Santa Maria de Tortosa avui, dia 15 de febrer, de l’any de la Nativitat del Senyor 2017.

Sigillum Episcopi + Enrique Benavent, Bisbe de Tortosa. = José Luis Arín, Degà del Capítol. = Josep Mª Membrado, Prior de la San-ta Cinta. = Ferran Bel, Alcalde de Tortosa. = Francesc Viñes, Pri-mer Majordom. = Mònica Ripoll, Presidenta de la Cort d’Honor. =

116

Sigillum Capituli. Josep Alanyà, Canonge Arxiver. = Ramon Font, Canonge Secretari.

La Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cintapresentà la nova caixa de transport del nou reliquiari

El diumenge, 5 de febrer, es celebrà a les 11 h. a la Capella de la Mare de Déu de la Cinta, la Missa Dominica com tots els primers diumenges de cada mes. L’Eucaristia fou presidida pel Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal i concelebrada pel rector de la par-ròquia del Sant Crist de la Catedral, Mn. Josep Ma Membrado i per Mn. Rafel Prades. Van participar també de la celebració les Filles de la Caritat de la Casa d’Acollida de Tortosa, fundades per sant Vicenç de Paül, amb motiu de la inauguració del 400 aniversari del Carisma Vicencià. Hi eren presents l’alcalde i regidors de la ciutat, l’Arxiconfraria de Ntra. Sra. de la Cinta, la Cort d’Honor i fidels que omplien la Capella de la Mare de Déu.

En el context de la celebració eucarística dominical, es presen-tà la caixa que ha de transportar el reliquiari, dins del marc de la celebració dels 400 anys de la fundació de la Reial Arxiconfraria de Ntra. Sra. de la Cinta. És obra de dos artesans tortosins: el sr. Joaquim Marro que ha fet la caixa i el sr. Joaquim Ginovart que ha fet les talles. A les dues portes hi ha la talla de sant Pere i sant Pau. Als laterals la Mare de Déu de la Cinta, al darrera el reliquiari i a la base de l’arca l’escut de la ciutat de Tortosa. Els materials emprats són fustes nobles de cirerer i castanyer dels Ports de Caro. És una obra digna de portar el nostre reliquiari, el nostre tresor. Es demanà que els artistes s’apropessin el presbiteri per donar-los les gràcies en nom de l’Arxiconfraria.

El nostre bisbe Enrique, va beneir l’arca: “… Mireu bondado-sament els vostres fills que volen traslladar el reliquiari de la Cinta de la Mare de Déu…” Després de la benedicció donà l’enhorabona als artistes i un fort aplaudiment sortí del cor de tots els qui havíem participat de la celebració, la qual fou molt reeixida.

El Sr. Bisbe, al final de l’Eucaristia, donà la benedicció solemne i digué que ens uníem a les Filles de la Caritat per a que les celebra-cions que faran al llarg de l’any, en acció de gràcies pels 400 anys del seu carisma, siguen de renovació espiritual sentint la crida del

117

Senyor, tal com va sentir-la sant Vicenç de Paül. Que el Senyor us beneeixi i us acompanye sempre. Beneïm el Senyor.

Com a final de la celebració vam passar a venerar la relíquia, mentre cantàvem l’himne de la Mare de Déu de la Cinta. La caixa per transportar el reliquiari van col·locar-la baix del presbiteri i així de més a prop vam poder contemplar-la millor. És molt bonica i molt adient per al que ha estat destinada. Maria Joana Querol Beltrán

Reunió del Consell Pastoral Diocesà

El dia 18 de febrer, a les 11 hores, va tenir lloc al Seminari, la re-unió del Consell Pastoral Diocesà, sota la presidència del Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal. S’inicià la reunió amb el rés comu-nitari de Tèrcia de la Litúrgia de les Hores.

Tot seguit el Sr. Bisbe saludà els membres del Consell, agraint la seua assistència i remarcant que el seu treball està emmarcat dintre un àmbit de reflexió sobre les activitats diocesanes, plans de pas-toral i de les diferents programacions que hi figuren en l’Agenda Diocesana. Estem en un moment en què les “Línies pastorals per a nou dinamisme evangelitzador”, programades per a tres anys (2013-2016), responent a la invitació del Papa Francesc en l’exhortació apostòlica “Evangelii Gaudium”, han arribat al seu termini. Per tant hem de veure quina influència real han tingut en la vida de la diòcesi i al mateix temps de manifestar la nostra opinió, donar idees per tal d’estudiar quines accions podem fer per a que tinguen una projecció pastoral. La vida dels grups i parròquies s’ha de seguir vivint cada dia millor, però hem de veure quina incidència tenen a nivell dioce-sà.

El punt següent de l’Ordre del dia fou l’aprovació per unanimitat de l’acta de la reunió anterior

A continuació vam passar al següent punt: REVISIÓ DE LES LÍNIES PASTORALS 2013-16

— Responia a les necessitats de l’Església diocesana?— S’ha treballat i aprofitat prou?— S’han dut a terme les revisions que s’hi proposaven?— Ha servit per conèixer millor l’exhortació apostòlica “Evan-

gelii Gaudium”?

118

El Sr. Vicari General, Il·lm. José Luís Arín Roig, va fer referència amb unes breus pinzellades a aquest punt de l’Ordre del dia, el qual tots els membres del CPD l’havien estudiat prèviament a casa, amb la finalitat de lliurar per escrit a la Secretària, les seues aportacions per fer-ne un resum final.

El Sr. Bisbe destacà tres elements:— “Evangelii Gaudium”. És una exhortació pastoral del

Papa molt interessant, però, no hi haurà una nova evan-gelització, si no hi ha nous evangelitzadors.

— Visita Pastoral. S’ha fet ja a la majoria de les parròquies de la diòcesi, però encara no s’ha acabat. Amb motiu d’aquesta Visita Pastoral es va elaborar un Informe per treballar les diferents realitats de les parròquies i al final un espai per a poder fer suggeriments per a que la Visita Pastoral sigue una ajuda per a la consolidació de les ac-tivitats pastorals de les parròquies.

— Càritas diocesana, ha aprovat un “Pla estratègic” inspi-rador de les Càritas de la nostra diòcesi.

La primera part de la reunió es dedicà a fer cada membre del Consell una exposició de tot el que s’havia treballat. Les aportacions foren molt enriquidores i amb la participació de tots els membres.

A continuació prengué la paraula el Sr. Bisbe, manifestant que era la primera Visita Pastoral que feia a la nostra diòcesi, i per tant ha estat molt completa, fent inclús diferents viatges a un mateix po-ble i, malgrat que la Visita Pastoral no pot solucionar-ho tot, és una manera d’apropar-se a la gent i crear un sentit d’església diocesana. També digué el Sr. Bisbe, que de tot el que s’havia dit al llarg de la intervenció dels membres del Consell, remarcaria:

— Tot document pastoral exigeix sempre un treball i una con-cretització. Però això s’ha de fer en cada grup, en cada par-ròquia, en cada arxiprestat i en la diòcesi. A nivell de diòcesi hi ha un nivell de comunicació que el trobarem a l’Agenda diocesana. Tots els mesos hi ha activitats a nivell de Càritas, formació permanent de catequistes, formació permanent i espiritual de capellans, de joves, etc. Per a que les “Línies Pastorals” tinguen una incidència a la diòcesi, cal fomen-tar les activitats proposades a l’Agenda. No és precís que participen tots en tot, però en algunes activitats a nivell di-ocesà, seria bo que hi participessin alguns representants de

119

les parròquies, per tal de sentir-nos implicats en la vida de l’església diocesana.

— Vam tenir la convocatòria del Papa Francesc per celebrar l’Any Jubilar de la Misericòrdia. Tot fou molt positiu. No només quant a celebracions a nivell d’arxiprestats, delega-cions, moviments, la cloenda que va ser una celebració molt digna, la Carta Pastoral “Misericordiosos com el Pare” que vaig escriure amb motiu de l’Any de la Misericòrdia, sinó també tantes activitats com es dugueren a terme al llarg de l’Any Jubilar.

— Les “Línies Pastorals es van estructurar a partir de l’exhor-tació apostòlica “Evangelii Gaudium”, on també ens inspi-rarem per elaborar el nou Pla Pastoral

Després vam passar a la segona part del punt central de l’Ordre del dia: PRIORITATS I OBJECTIUS CONCRETS DEL NOU PLA PASTORAL:

En l’àmbit de la transmissió de la feA) 1. En l’atenció pastoral a les Parròquies

2. En l’estructura organitzativa de a DiòcesiDe nou s’obrí un enriquidor diàleg amb les aportacions de tots els

membres del Consell. Al final el Sr. Vicari General cità les paraules del Papa Benet XVI: “Mai podrem oblidar que l’important és la Pa-raula de Déu celebrada a l’Església”. La litúrgia, la paràbola del gra de mostassa, la caritat que és el do de l’Esperit d’on ha de fluir l’ale-gria, el portar un estil de vida capaç de provocar preguntes veient la manera d’actuar d’algunes persones, etc. serà el millor testimoniatge que podrem donar. Un membre del CPD afegí unes paraules de Mn. Ramon Prat: “Evangelitzar és quan un pobre li diu a un altre pobre, on menjarà gratis”, no només fent referència al menjar aliment, sinó a altres classes de fam que hi ha al món.

Finalment el Sr. Bisbe va tancar el punt dient que respecte la transmissió de la fe, es constata en la Visita Pastoral que a totes les parròquies hi ha catequistes i es fa catequesi i, encara que de vegades la resposta no és la que es voldria, tenim la realitat que els pares se-gueixen demanant catequesi per als seus fills. Per tant, en les nostres parròquies la catequesi ha de ser una prioritat. Però no podem obli-dar que la fe no es transmet només en paraules, sinó en la vida. Els catequistes precisen d’una formació d’acord amb les necessitats que hi ha a l’Església. Almenys una formació mínima, però la necessària

120

per actuar en la parròquia. Els xiquets han de veure en la catequista un referent de la seua vida cristiana. Estem en una societat en què els pares volen que els seus fills reben la primera comunió, però no perquè consideren necessari que visquen una vida de fe. Avui la família cristiana ha perdut visibilitat i els xiquets podrien arribar a perdre quina és la seua referència concreta.

En l’apartat, Precs i preguntes, Mn. Arín expressà en nom de tot el Consell el condol al Sr. Mario Boronat, pel recent traspàs a la Casa del Pare de la seua esposa Rosa Ma Borràs. Es recordà que demà a la Catedral, 19 de febrer, a les 17’30 hores, serà ordenat prevere Gerard Reverté Escrihuela, de Sant Carles de la Ràpita, celebració a la que tots estem invitats.

La valoració de la sessió de treball fou molt positiva, amb un diàleg enriquidor i unes propostes concretes. Amb una pregària ens vam acomiadar fins la propera reunió. Maria Joana Querol Beltrán, Secretària del Consell Pastoral Diocesà

Celebració de l’ordenació sacerdotaldel Rev. Gerard Reverté Escrihuela

El dia 19 de febrer, la nostra diòcesi va estar de festa. Amb gran goig el Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal, a les 17’30 h. a la Catedral de Tortosa, ordenà prevere al diaca Gerard Reverté Es-crihuela de la parròquia “Sant Josep Obrer” de Sant Carles de la Ràpita. Van concelebrar amb el Sr. Bisbe, Mn. Norbert Miracle, Rector del Seminari Interdiocesà de Barcelona i el Vice-rector, Mn. Jaume Casamitjana i més de seixanta sacerdots del nostre presbiteri diocesà. Hi eren presents dos diaques permanents, i seminaristes de Tortosa i Barcelona, companys de Gerard. Els fidels omplien la nau central de la Catedral. Els cants foren a càrrec d’un grup de joves de les parròquies de La Ràpita, Benicarló i Tortosa i va portar la direc-ció dels cants, Glòria Vilarroya, de Benicarló.

Arribà el moment de la presentació del candidat. Que s’acosti el qui ha de ser ordenat prevere, digué el diaca permanent i, tot seguit Mn. Javier Vilanova, Rector del Seminari Diocesà, demanà al Sr. Bisbe l’ordenació de Gerard i respongué: Escollim aquest germà nostre per a l’orde del presbiterat. Tots vam cantar: “Donem grà-cies a Déu”

121

Després de l’homilia del Sr. Bisbe, tingué lloc el ritus d’ordena-ció presbiteral: expressió de la voluntat de rebre el sagrament, desig de celebrar piadosament els sants misteris i d’unió i consagració a Crist tot estimant els homes, promesa d’obediència al bisbe i als seus successors… lletanies dels sants, imposició de mans del bisbe i de tots els germans preveres, pregària consecratòria, imposició de l’estola i la casulla, unció de les mans amb el sant crisma. Amb el gest de pau als preveres, mentre cantàvem: “Pau a la terra”. acabà el ritus de l’ordenació.

Abans de la benedicció final, el nou prevere adreçà unes pa-raules, basades en la coneguda trilogia de “veure, jutjar i actuar”: Recordant els qui l’havien ajudat en el seu camí vocacional (pares, germà, amics, parròquia Sant Josep de Sant Carles de la Ràpita amb el seu rector, Seminari Diocesà i Seminari Interdiocesà amb els seus rectors, primeres experiències –com a diaca– parroquials, educati-ves i sanitàries) recordà les paraules de Jesús: “No us preocupeu pel demà, que cada dia en té prou amb els seus maldecaps”. Finalitzà mirant el futur amb confiança citant a Sant Agustí: “Ama y haz lo que quieras” i també a Sant Pau: “Hem veig capaç de tot gràcies a Aquell qui em fa fort” (Fl 4, 13). Donà gràcies a tots. Un fort aplaudiment trencà el silenci que s’havia respirat al llarg de tota la celebració.

Finalment el Sr. Bisbe adreçà unes paraules als joves. Us ho dic als joves que esteu presents; si algú sent que el Senyor el crida per servir l’Església, que no pense que és a l’altre. Cadascú s’ha de pre-guntar: no seré jo? Si és així, contesteu-li: Aquí estic Senyor per complir la teua voluntat. Maria Joana Querol Beltrán

Recull de notíciespublicades al setmanari “Vida diocesana”

Febrer 2017

Trobada sacerdotal de formació.

El dia 16 de gener, dilluns, hem tingut la trobada de formació dels sacerdots de la diòcesi de Tortosa, a la casa d’espiritualitat de

122

les teresianes. És una de les trobades programades durant el curs, que vénen a ser cada una per mes.

Hem tractat sobre la Litúrgia de les Hores, i ha vingut a impartir aquestes dues hores de formació el monjo de Montserrat dom Ignasi Fossas i ens ha invitat a viure la pregària de l’Església, en què ha recalcat que aquesta oració no solament és per als monjos i els sacer-dots, sinó també per als fidels cristians. En part, ha vingut a causa de la nova edició que s’ha fet de la “Litúrgia de les Hores” en català, on queda actualitzada l’edició antiga i a més es tradueixen els himnes.

S’han basat les conferències sobre la Constitució Apostòlica Laudis Canticum de Pau VI i sobre l’Ordenació general de la Litúr-gia de les Hores, que es va reformar fa uns anys. Dom Ignasi, ens ha convidat a viure com a sacerdots aquest gran cúmul d’oració i de doctrina que ens ofereix l’Església, i que es va estar treballant durant uns set anys després del concili Vaticà II; ací trobem també punts de meditació; la Litúrgia proposa una gran riquesa de textos, salms, lectures bíbliques, comentaris, i sobretot és l’oració de l’Església; tots els cristians preguem amb el salms, interpretats sota el misteri pasqual de Jesús. Mn. Antoni Bordàs

Pregària ecumènica.

El divendres dia 20 de gener, a la parròquia d’Alcanar, ens vam aplegar un bon nombre de persones de diferents confessions cristia-nes per tal de pregar junts per la unitat dels cristians.

Aquesta pregària es va fent des de fa uns anys i vol ser expressió de l’anomenat ecumenisme espiritual, es a dir, no solament demanar a l’Esperit Sant la unitat dels cristians sinó també fer-ho conjunta-ment i units cristians de diferents confessions.

El lema d’enguany de la setmana de pregària per la unitat dels cristians és: Reconciliem-nos. L’amor de Crist ens empeny (2 Co 5, 14). I això és el que va voler recordar-nos aquesta celebració. Aquest any és la commemoració del cinquè centenari de l’inici de la Reforma luterana, i seguint la proposta que va fer per a tot el món el Consell de les Esglésies d’Alemanya vam voler expressar en la celebració el murs que construïm amb els nostres pecats que produ-eixen divisió; però si escoltem la Paraula de Déu que ens invita a la reconciliació i la fem vida, aquests murs es desfan, i retrobant-nos

123

tots en Jesucrist i en la seva obra reconciliadora podem ser reflex de Crist, la llum del món. Delegació d’Ecumenisme

Jornada de formació per a catequistes.

El passat dissabte dia 21 de gener va tenir lloc al Seminari Dioce-sà la segona trobada d’aquest curs de formació per catequistes. Uns trenta de catequistes van poder escoltar a mossèn Felip Juli, sacerdot de Barcelona i encarregat del catecumenat al seu bisbat, al SIC i a la Conferència Episcopal. 

En la primera part de la formació el mossèn va animar molt als catequistes a tendir sempre més amunt, a mirar al Crist, a treballar amb esperança. També el sacerdot Felip Juli, va acompanyar la seva exposició amb l’aportació d’experiències personals viscudes en la seva pastoral parroquial. Va compartir sobretot l’experiència de la catequesi en família. Aquesta es fa dos diumenges al mes i es fa en diferents grups, pels pares, pels petits i joves de les 11 fins les 13’00h., que es quan es celebra l’eucaristia. L’acceptació d’aquest estil de fer catequesi ha tingut molta acceptació i sobretot hi ha con-tinuïtat, ens comentava el ponent.

A la part final del matí va parlar del catecumenat, i el molt bon treball que s’està fent en aquest moment en la nostra església. Els catequistes van agrair molt tot el que mossèn Felip Juli els va apor-tar. La propera trobada serà el recés de Quaresma el dissabte 11 de febrer. I la última jornada de formació del curs serà el dissabte 29 d’abril. Mn. Javier Vilanova

Recordant agraïts.

Diumenge 22 de gener més d’un centenar d’ex-joves que als anys 80-90 formàvem part del Moviment de Joves Cristians del Bisbat de Tortosa vam preparar una Eucaristia especial d’Acció de Gràcies a Déu amb singular agraïment a qui, des del començament l’any 1978, va estar el seu motor: Mn. Pepe Insa.

Els aplegats al voltant de l’altar, amb sentida emoció, hem agraït a Déu tot el que el Moviment (dirigit per Mn. Pepe i encapçalat pels consiliaris, iniciadors i engrescadors) ens va regalar sempre fidel a l’Evangeli. Però sobre l’agraïment es centrava en el nostre

124

Mn. Pepe, la seva generositat i entrega total als joves. Al moment de l’ofertori l’agraïment es mostrà amb unes targetes que cadascú va escriure breument llegint-se’n alguns al final. Així en clima de pregària i agraïment, moltes emocions i records vam celebrar l’Eu-caristia a la parròquia dels Dolors.

Tot seguit uns 80 vam dinar junts en ambient més festiu amb records en forma de video i mostra de fotos. Tot allò que vam viure fa anys havia estat molt real i molt cristià: per això segueix viu a les nostres vides. El mateix mn Insa ens reptà a repetir l’experiència amb una altra trobada en què a tothom li arribés la convocatòria i amb dimensió diocesana. La Comissió

125

Santa Seu

Sant Pare

Missatge del sant pare Francesc per a la Quaresma 2017La Paraula és un do. L’altre és un do

Benvolguts germans i germanes,

La Quaresma és un nou començament, un camí que ens porta a una destinació segura: la Pasqua de Resurrecció, la victòria de Crist sobre la mort. I en aquest temps rebem sempre una forta crida a la conversió: el cristià està cridat a tornar a Déu «amb tot el vostre cor» (Jl 2,12), a no acontentar-se amb una vida mediocre, sinó a créixer en l’amistat amb el Senyor. Jesús és l’amic fidel que mai no ens abandona, perquè fins i tot quan pequem espera pacientment que tornem a ell, i amb aquesta espera, manifesta la seva voluntat de perdonar (cf. Homilia, 8 gener 2016).

La Quaresma és un temps propici per a intensificar la vida de l’esperit a través dels mitjans sants que l’Església ens ofereix: el dejuni, la pregària i l’almoina. En la base de tot hi ha la Paraula de Déu, que en aquest temps se’ns convida a escoltar i a meditar amb més freqüència. En concret, voldria centrar-me aquí en la paràbola de l’home ric i el pobre Llàtzer (cf. Lc 16,19-31). Deixem-nos guiar per aquest relat tan significatiu, que ens dóna la clau per a entendre com hem de comportar-nos per aconseguir la felicitat veritable i la vida eterna, exhortant-nos a una conversió sincera.

1.- L’altre és un do

La paràbola comença presentant els dos personatges principals, però el pobre és el qui trobem descrit amb més detall: ell es troba en

126

una situació desesperada i no té força ni per aixecar-se, està ajagut a la porta del ric i menja les engrunes que cauen de la seva taula, té nafres per tot el cos i els gossos vénen a llepar-les-hi (cf. v. 20-21). El quadre és fosc, i l’home, degradat i humiliat.

L’escena resulta encara més dramàtica si considerem que el po-bre es diu Llàtzer: un nom ple de promeses, que significa literalment ‘Déu ajuda’. Aquest no és un personatge anònim, té trets concrets i es presenta com algú amb una història personal. Mentre que per al ric és com si fos invisible, per a nosaltres és algú conegut i gairebé familiar, té un rostre i, com a tal, és un do, un tresor de valor incalcu-lable, un ésser estimat, recordat per Déu, encara que la seva condició concreta sigui la d’una desferra humana (cf. Homilia, 8 gener 2016).

Llàtzer ens ensenya que l’altre és un do. La relació justa amb les persones consisteix a reconèixer amb gratitud el seu valor. Fins i tot el pobre a la porta del ric no és una càrrega molesta, sinó una crida a convertir-se i a canviar de vida. La primera invitació que ens fa aquesta paràbola és a obrir la porta del nostre cor a l’altre, perquè cada persona és un do, tant si és un veí nostre com si és un pobre desconegut. La Quaresma és un temps propici per obrir la porta a qualsevol necessitat i reconèixer en ell o en ella el rostre de Crist. Cada un de nosaltres els trobem en el nostre camí. Cada vida que trobem és un do i mereix acolliment, respecte i amor. La Paraula de Déu ens ajuda a obrir els ulls per acollir la vida i estimar-la, sobretot quan és dèbil. Però per a fer això cal prendre’s seriosament també allò que l’Evangeli ens revela sobre l’home ric.

2.- El pecat ens encega

La paràbola és despietada en mostrar les contradiccions en què es troba el ric (cf. v. 19). Aquest personatge, al contrari que el pobre Llàtzer, no té un nom, se’l qualifica només com ric. La seva opulèn-cia es manifesta en la roba que porta, d’un luxe exagerat. La porpra, efectivament, era molt valuosa, més que no pas la plata i l’or, i per això estava reservada a les divinitats (cf. Jr 10,9) i als reis (cf. Jt 8,26). La tela era d’un lli especial que contribuïa a donar a l’aspec-te un caràcter gairebé sagrat. Per tant, la riquesa d’aquest home és excessiva, també perquè l’exhibia de manera habitual tots els dies: «Celebrava cada dia festes esplèndides» (v. 19). En ell s’entreveu de manera patent la corrupció del pecat, que es realitza en tres moments

127

successius: l’amor al diner, la vanitat i la supèrbia (cf. Homilia, 20 setembre 2013).

L’apòstol Pau diu que «l’amor al diner és l’arrel de tots els mals» (1Tm 6,10). Aquesta és la causa principal de la corrupció i font d’en-veges, plets i recels. El diner pot arribar a dominar-nos fins a con-vertir-se en un ídol tirànic (cf. Exh. Ap. Evangelii gaudium, 55). En comptes de ser un instrument al nostre servei per a fer el bé i exercir la solidaritat amb els altres, el diner pot sotmetre’ns, a nosaltres i a tot el món, a una lògica egoista que no deixa lloc a l’amor i impedeix la pau.

La paràbola ens mostra com la cobdícia del ric el fa vanitós. La seva personalitat es desenvolupa en l’aparença, a fer veure als altres allò que ell es pot permetre. Però l’aparença amaga un buit interior. La seva vida està presonera de l’exterioritat, de la dimensió més superficial i efímera de l’existència (cf. ibid., 62).

L’esglaó més baix d’aquesta decadència moral és la supèrbia. L’home ric es vesteix com si fos un rei, simula les maneres d’un déu, oblidant que és simplement un mortal. Per a l’home corromput per l’amor a les riqueses, no hi ha altra cosa que el propi jo, i per això les persones que estan al seu voltant no mereixen la seva atenció. El fruit de l’afecció al diner és una espècie de ceguesa: el ric no veu el pobre famolenc, ple de nafres i prostrat en la seva humiliació.

Quan mirem aquest personatge s’entén per què l’Evangeli con-demna amb tanta claredat l’amor i el diner: «Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner» (Mt 6,24).

3.- La Paraula és un do

L’Evangeli del ric i el pobre Llàtzer ens ajuda a preparar-nos bé per a la Pasqua que s’acosta. La litúrgia del Dimecres de Cendra ens convida a viure una experiència semblant a la que el ric ha vis-cut de manera molt dramàtica. El prevere, mentre imposa la cendra al cap, diu les paraules següents: «Recorda’t, home, que ets pols, i que a la pols retornaràs.» El ric i el pobre, efectivament, moren, i la part principal de la paràbola es desenvolupa en el més enllà. Els dos personatges descobreixen de repent que «no dúiem res quan vam arribar al món, i no ens en podrem endur res» (1Tm 6,7).

128

També la nostra mirada es dirigeix al més enllà, on el ric manté un diàleg amb Abraham, al qual anomena «pare» (Lc 16,24.27), de-mostrant que pertany al poble de Déu. Aquest aspecte fa que la seva vida sigui encara més contradictòria, ja que fins ara no s’havia dit res de la seva relació amb Déu. En efecte, en la seva vida no hi havia lloc per a Déu, i ell era el seu únic déu.

El ric només reconeix Llàtzer enmig dels turments de l’altra vida, i vol que sigui el pobre qui l’alleugi del seu sofriment amb una mica d’aigua. Els gestos que es demanen a Llàtzer són semblants als que el ric hauria hagut de fer i mai no va realitzar. Abraham, però, li explica: «Fill, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments» (v. 25). En el més enllà es res-tableix una certa equitat i els mals de la vida s’equilibren amb els «béns».

La paràbola s’allarga, i d’aquesta manera el seu missatge es diri-geix a tots els cristians. En efecte, el ric, els germans del qual encara viuen, demana a Abraham que els enviï Llàtzer per advertir-los; però Abraham li respon: «Ja tenen Moisès i els Profetes: que els escoltin» (v. 29). I, davant l’objecció del ric, afegeix: «Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti» (v. 31).

D’aquesta manera es descobreix el veritable problema del ric: l’arrel dels seus mals es troba a no parar l’oïda a la Paraula de Déu; això és el que el va portar a no estimar ja Déu i per tant a menysprear el proïsme. La Paraula de Déu és una força viva, capaç de suscitar la conversió del cor dels homes i d’orientar novament a Déu. Tancar el cor al do de Déu que parla té com a efecte tancar el cor al do del germà.

Benvolguts germans i germanes, la Quaresma és el temps propici per a renovar-se en l’encontre amb Crist viu en la seva Paraula, en els sagraments i en el proïsme. El Senyor –que en els quaranta dies que va passar al desert va vèncer els enganys del Temptador– ens mostra el camí que cal seguir. Que l’Esperit Sant ens guiï a realitzar un veritable camí de conversió, per a redescobrir el do de la Paraula de Déu, ser purificats del pecat que ens encega i servir Crist present en els germans necessitats. Animo tots els fidels a manifestar també aquesta renovació espiritual participant en les campanyes de Qua-resma que moltes organitzacions de l’Església promouen a diferents parts del món perquè augmenti la cultura de l’encontre en una única

129

família humana. Preguem els uns pels altres per tal que, participant de la victòria de Crist, sapiguem obrir les nostres portes als dèbils i als pobres. Llavors viurem i donarem un testimoniatge ple de l’ale-gria de la Pasqua.

FrancescVaticà, 18 d’octubre de 2016Festa de sant Lluc evangelista

130

Conferència Episcopal Espanyola

Comissió permanent

Reunión de la Comisión Permanenteel 21 y 22 de febrero

La Comisión Permanente de la Conferencia Episcopal Española celebra su 240º reunión los días 21 y 22 de febrero en la Casa de la Iglesia, en Madrid. Se trata de la última reunión de la Permanente del trienio 2014-2017, antes de la renovación de cargos que tendrá lugar en la próxima Asamblea Plenaria, del  13 al 17 de marzo.

En la Comisión Permanente los obispos trabajarán sobre los si-guientes temas:

– Informe sobre “La situación de la Enseñanza de Religión en España, en el proceso del Pacto Educativo”, elaborado por la Comisión Episcopal de Enseñanza y Catequesis, que preside Mons. César A. Franco.

– El presidente de la Comisión Episcopal de Seminarios y Uni-versidades, Mons. Joan Enric Vives, expondrá las novedades que ofrece el documento, Nueva Ratio Fundamentalis Insti-tutionis Sacerdotalis “El don de la vocación presbiteral”.

– Información acerca del proceso de consulta en España sobre el documento preparatorio para la XV Asamblea General Or-dinaria del Sínodo de los Obispos, sobre el tema “Los jóve-nes, la fe y el discernimiento vocacional”.

131

– Actualización de Normas de la Biblioteca de Autores Cristi-anos.

La Comisión Permanente aprobará el temario de la CIX Asam-blea Plenaria. Como es habitual, recibirán información sobre diver-sos asuntos de seguimiento y temas económicos; además de realizar los correspondientes nombramientos. Se completa el orden del día con la información que presentan los presidentes de las Comisiones Episcopales.

132

Tarraconense

Comunicat de la reunió n. 221 de la CET

Els dies 31 de gener i 1 de febrer de 2017 ha tingut lloc la reunió n. 221 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) a la Casa d’Espiritualitat «Maria Immaculada» de Tiana. La reunió ha estat presidida per Mons. Jaume Pujol Balcells, arquebisbe de Tarragona, i hi han assistit tots els seus membres.

En començar, els bisbes han tingut un record i una pregària per Mons. Jaume Camprodon i Rovira, bisbe emèrit de Girona, que va morir el passat 26 de desembre de 2016. Els bisbes s’han reunit amb la Junta Directiva de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC) per dialogar amb ells sobre «la situació actual de la vida religiosa en el context de l’Església i la societat de Catalunya».

En nom dels religiosos, han fet les diverses intervencions el president de la URC, P. Màxim Muñoz, claretià; la vicepresidenta, Gna. Rosa Masferrer, religiosa de Sant Josep de Girona; el secretari, Gmà. Lluís Serra, marista; la Gna. Consol Muñoz, franciscana mis-sionera de la Immaculada Concepció; el P. Llorenç Puig, jesuïta; el P. Eduard Pini, escolapi; i la Gna. Mercè Arimany, superiora general de les germanes hospitalàries de la Santa Creu.

En un interessant diàleg entre tots s’ha posat en relleu el bon clima de col·laboració i confiança que hi ha entre els membres de la Vida Consagrada i les diòcesis. S’han valorat les debilitats i les for-taleses que es viuen en aquests moments, així com també les noves oportunitats que s’estan plantejant en la missió evangelitzadora a la nostra terra.

Els bisbes han encoratjat els religiosos pel treball que estan fent en els camps de l’ensenyament, la sanitat, la solidaritat…, tot agraint els carismes que la vida consagrada aporta al conjunt de tota l’Es-glésia i, més en concret, a les Esglésies diocesanes que formen la Conferència Episcopal Tarraconense.

El Sr. Francesc Roig Queralt, que inicia aquests dies el seu servei com a nou president de Càritas Catalunya, ha exposat als bisbes un informe global de les accions de les Càritas Diocesanes de Catalu-nya envers les persones refugiades. Ha explicat també alguns dels

133

objectius que en l’àmbit de la coordinació es proposen des de Càri-tas Catalunya.

Mons. Agustí Cortés, bisbe encarregat de la Pastoral Familiar a la CET, ha presentat una reflexió sobre l’aplicació pastoral de l’ex-hortació apostòlica Amoris Laetitia del papa Francesc. Així mateix, ha anunciat la celebració d’una trobada de les famílies cristianes a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona el proper 26 de març, organitzada per les Delegacions de Pastoral Familiar de les diòcesis catalanes com a clausura de la setmana de la Família i de la Vida.

Els bisbes han tractat diverses qüestions sobre el Gabinet d’In-formació de l’Església a Catalunya (GIEC), la documentació dels arxius eclesiàstics, i les traduccions dels textos litúrgics.

Mons. Joan Enric Vives, secretari de la CET, ha presentat als bis-bes el Balanç econòmic de l’any 2016 i el Pressupost de l’any 2017 del Fons Comú Interdiocesà, els quals han estat estudiats i aprovats.

Els bisbes han aprovat el nomenament dels nous president i vice-presidenta de l’Associació Bíblica de Catalunya que són el Dr. Joan Ferrer Costa, laic de la diòcesi de Girona i la Llic. Esperança Amill Rocamora, laica de l’arxidiòcesi de Tarragona.

Així mateix, Mn. Gabriel Carrió, prevere de l’arquebisbat de Bar-celona, ha estat nomenat consiliari de l’associació Pueri Cantores.

Tiana, 1 de febrer de 2017

Manifest de les delegacions de pastoral familiarde les diòcesis amb seu a Catalunya,

amb motiu de la Setmana de la Família i de la Vida

Cada any, les Diòcesis Catalanes amb seu a Catalunya, durant la primera setmana del mes de març celebren la Setmana de la Família.

Amb el lema “L’alegria de l’amor es viu en família” volem manifestar que l’amor viscut dins la família és el que ens fa experi-mentar més alegria i ens estimula a estimar-nos més i a compartir les nostres il·lusions i neguits.

Fer l’apologia de la família i dels valors que comporta no ha passat de moda; és més necessari que mai en els moments actuals. Sense l’experiència de l’amor no hi ha creixement de la persona i de

134

la família. Tanmateix avui no tothom entén el mateix per la paraula Amor.

El Papa Francesc en l’Exhortació “Amoris Laetitia” descriu què és estimar i com viure’l cada dia en la vida conjugal i familiar. La joia de l’amor està en fomentar el projecte familiar de comunió, tot superant els entrebancs que sorgeixen per causa de les limitacions de les persones. Estimar comporta esforçar-se a comprendre l’altra, a acceptar-lo tal com és, valorar les coses petites de la vida de cada dia, cercar la felicitat tot gaudint-la en la joia i intimitat de la família. Pels cristians hi ha un ideal d’amor i de vida familiar: donar-se un mateix a imatge de Jesucrist, i crear una vida de comunitat, de mutu servei, segons la família de Natzaret.

Avui la família té dificultats: famílies trencades, les que pateixen per causa de l’atur, les que han d’emigrar fugint de la fam o de la vi-olència i no troben acolliment, les abandonades injustament, etc. La llista és llarga. Les causes moltes: l’egoisme, l’individualisme, les estructures injustes, els interessos polítics, l’hedonisme, la manca de responsabilitat davant de les dificultats, la manca de Déu, etc., són les causes de dolor i angoixa en les que es troben immerses moltes famílies.

L’alegria de l’amor viscut en família també ens ajuda a for-mar-nos com a persones i educar en la vida, alhora que ens dóna eines per afrontar les dificultats que puguin sorgir.

Promouen la Setmana de la Família i la Vida les Diòcesis de Bar-celona, Tarragona, Lleida, Girona, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa, Tortosa, Urgell, Solsona i Vic.

El diumenge 26 de març es clourà la Setmana de la Família amb una Jornada Interdiocesana celebrant el Dia de la vida a la Sagrada Família, a Barcelona, a les 5 de la tarda.

135

Gràfica Dertosense, s.l.Cervantes, 21 - 43500 Tortosa Dipòsit Legal: T. - 22-1958

Sumari

BISBATSr. BisbeHomilia de l’Excm. i Rvdm. Sr. Enrique Benavent Vidal, Bisbe de Tortosa en l’Eucaristia

d’ordenació sacerdotal del Rev. Gerard Reverté Escrihuela. Santa Església Catedral de Tortosa, 19 de febrer de 2017. Diumenge VII durant l’any. Cicle A.......................... 91

Paraules de vida: Campanya contra la fam en el món ...................................................... 96 Jornada mundial del malalt ................................................................... 97 Us donaré pastors segons el meu cor (Jer 3, 15) ................................... 98 Un temps de conversió .......................................................................... 100 Campaña contra el hambre en el mundo............................................... 101 Jornada mundial del enfermo................................................................ 103 Os daré pastores según mi corazón (Jer 3, 15) ..................................... 104 Un tiempo de conversión ...................................................................... 105

Activitats de D. Enrique Benavent Vidal, bisbe de Tortosa. Febrer 2017 .............................. 107

Secretaria GeneralOrdenació de prevere ............................................................................................................. 109Esmena a la pàgina 62 del Butlletí del mes de gener de 2017 ............................................... 109

Crònica diocesanaCapítol Catedralici ................................................................................................................. 110 – Extracció i transferència d’un fragment de la Santa Cinta de la Mare de Déu del

reliquiari menor al nou reliquiari de la Llaçada. Dimecres, 15 de febrer de 2017. M. I. Josep Alanyà i Roig, Canonge arxiver ................................................................... 110

– Acta capitular ............................................................................................................... 115La Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta presentà la nova caixa de transport

del nou reliquiari ............................................................................................................. 116Reunió del Consell Pastoral Diocesà ..................................................................................... 117Celebració de l’ordenació sacerdotal del Rev. Gerard Reverté Escrihuela ............................ 120

Recull de notícies publicades al setmanari diocesà “Vida diocesana”. Mes de febrer .......... 121

SANTA SEUSant PareMissatge del sant pare Francesc per a la Quaresma 2017.

La Paraula és un do. L’altre és un do ............................................................................. 125

136

Gràfica Dertosense, s.l.Cervantes, 21 - 43500 Tortosa Dipòsit Legal: T. - 22-1958

CONFERÈNCIA EPISCOPAL ESPANYOLAComissió permanentReunión de la Comisión Permanente el 21 y 22 de febrero ................................................... 130

TARRACONENESEComunicat de la reunió n. 221 de la CET .............................................................................. 132

D i s p o n i b l e

D i s p o n i b l e

D i s p o n i b l e