Nou canal de comunicació del

col·legiAra ens trobareu a la xarxa social Twitter

Tota la informació en 140 caractersTwitter.com/COMGirona

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE GIRONA a b r i l 2 0 1 3

108B U T L L E T Í

COMG | 3

Sumari[5] Informació COMGNou model de recepta privadaIntegració dels metges de contingentCarta oberta als professionals

[13] Jornada Cultural Concursos Artístics

[16] COMG Ajuda Senegal

[18] Espai del Metge i de la Salut RuralEnsenya’m la llenguaaa Notícies

[22] JubilatsLes activitats dels nostres jubilats

[24] Reportatge Casa Bonada – La història d’una de les nissagues de metges més nombroses de Catalunya

[27] Comissió de DeontologiaEn temps de crisis, rescatem els bons costums

[28] Flauta de PanL’home de la cadira

[30] Col·legiAcords de junta

La pasta utilitzada per a la fabrica-ció del paper d’aquest llibre s’obté a partir de fusta d’arbres proce-dents de boscos de tala controlada i és blanquejada sense utilitzar gas de clor (ECF-ELEMENTAL CHLO-RINE FREE)

Publicació InternaCOMG

President: Dr. Benjamí Pallarés Oro

Secretari: Dr. Pere de Manuel- Rim-bau Muñoz

Redacció: Meritxell Bonet Costa

Foto portada: Foto: Martí Artalejo

Fotografies: COMG, Shutterstock

Realització: Nexe Impressions, sl

Consell de redacció: Dr. Joaquim BarcelóDr. Francisco BastidaDr. Jordi CostaDr. Joan Profitós

Col·legi Oficial de Metges de Gironac/ Albereda 3-5 17004 GironaTelf: 972 20 88 00Fax: 972 20 88 08E-mail: comg@comg.cat Web: www.comg.cat

DIPÒSIT LEGAL: GI-1856/91 ISSN1577-5593

Edició: abril 2013

Escrits i opinions al : press@comg.cat

Aquest butlletí no s’identifica neces-sàriament amb les opinions expres-sades pels seus col·laboradors. La posició formal del Col·legi de Metges de Girona queda reflectida en els tex-tos editorials. El Butlletí resta obert a qualsevol text d’opinió, col·laboració, notícia o comentari dels col·legiats, que es publicaran sempre en el marc d’una revista col·legial.

4 | COMG

Editorial //////////////////////////

Han passat gairebé tres anys des que aquesta Jun-

ta de Govern del COMG va guanyar les eleccions per pre-sidir aquesta corporació i han estat tres anys d’intensa feina per a tots els seus integrants.

Si hi ha alguna cosa que ha ca-racteritzat l’actual Junta, ha es-tat el compliment del seu pro-grama electoral (entre altres accions, convocar una assem-blea perquè tots els col·legi-ats decidissin si volien seguir amb la responsabilitat civil dins de la quota col·legial ...). Dintre d’aquest programa, un dels compromisos que també vàrem assolir va ser la reforma dels Estatuts del col·legi.

A la darrera Assemblea Gene-ral Ordinària, es va plantejar aquesta qüestió, i es va acor-dar fer aquesta reforma amb la col·laboració més àmplia pos-sible entre tots els que formem el COMG. Així, juntament amb membres de la Junta de

Govern, participaran en la re-forma dels Estatuts membres de la Comissió de Deontologia i col·legiats que han manifes-tat el seu desig de col·laborar en aquesta tasca.

Entre d’altres temes que es vol que siguin objecte de la refor-ma, a part de les que vinguin imposades per llei, hi ha: la li-mitació del mandat del presi-dent, l’establiment d’un nou sistema de votació per llistes obertes, el vot telemàtic, l’es-tabliment de taules electorals en les diferents comarques per facilitar que tots els col·legiats que ho desitgin tinguin a prop on exercir el seu dret de vot... Una vegada tinguem el text dels Estatuts amb les reformes adients, aquest text serà penjat a la plana web del col·legi per a informació pública col·legi-al perquè el contingut sigui conegut per tots els col·legiats abans de l’aprovació en l’As-semblea General Extraordinà-

ria que es convocarà a aquest efecte.

Evidentment, totes les propos-tes que considereu que s’ha-gin de tenir en compte seran benvingudes i podeu tenir la seguretat que seran debatudes pels membres encarregats de l’elaboració d’aquesta refor-ma. Hem de tenir en compte que els Estatuts del Col·legi Oficial de Metges de Girona són els que han de regir el fun-cionament de la nostra institu-ció, d’acord amb el marc legal vigent.

La Junta de Govern vol agrair per endavant la vostra col·la-boració i implicació. Entre tots els que formem el COMG fem possible que la nostra institu-ció continuï representant els interessos de la professió que, en definitiva, són els nostres propis interessos.

> Dibuix: Maria Escobet

COMG | 5

informació COMG///////////////////////

CVIII Assem-blea Anual Re-glamentària

DLa CVIII Assemblea Anual Reglamentària del Col·legi

Oficial de Metges de Girona va tenir lloc ahir dimecres 13 de Febrer a la casa de cultura amb la presència d’una trentena de col·legiats.

L’Assemblea va transcórrer amb un context de col·labora-ció; es van debatre i aprovar per majoria l’acte de l’assem-blea del 2012, la liquidació del pressupost de l’any 2012 i el pressupost de l’any 2013.

Un dels punts que es va trac-tar, posant un èmfasi especial, va ser el tema de les quotes col·legials i el canvi del con-cepte de les quotes del Patro-nato, les quals també es varen aprovar per majoria i el tema de la relació de les mútues as-seguradores mèdiques lliures.

També es va informar de totes les accions que el COMG ha dut a terme durant el passat any i de les accions que es te-nen previstes desenvolupar al llarg d’aquestn

1a Jornada de Treball entre Metges i Farma-cèutics

El passat dia 31 de gener, al Centre Cultural La Mercè,

va tenir lloc la 1a Jornada de Treball entre Metges i Farma-cèutics.

Va ser un espai de trobada on els dos col·lectius van inter-canviar formes de treball, es varen compartir dificultats i es varen proposar possibles solu-cions a les temàtiques d’inte-rès comú.

Agraïm des d’aquí, a tots els assistents que ens varen acom-panyar la seva participación

Jornades formatives CEEM 0.0

Avui dijous 14 de febrer s’han inaugurat les jor-

nades formatives CEMM 0.0, organitzades per l’Associació d’Estudiants de Medicina de la Universitat de Girona (ae-mudg) i el Consell Estatal d’es-tudiants de Medicina (CEEM) i que compten amb la col·la-boració del Col·legi Oficial de Metges de Girona.

Han inaugurat les jornades la rectora de la UdG, la Sra. Anna Mª Geli, la vicepresidenta del Col·legi de Metges de Giro-na, la doctora Cristina Soler, l’Alcalde de Banyoles, Sr. Mi-quel Noguer i el president del CEEM, el Sr. Enrique Lázaro.

L’objectiu de les jornades és formar estudiants com a repre-sentants estudiantils en medi-cina. Durant 3 dies es mostrarà en els estudiants les diferents comissions de treball que els serviran per augmentar la seva fortalesa com a representants locals.

Les jornades tenen lloc entre Banyoles i Besalú i duraran fins diumenge.

6 | COMG

informació COMG ///////////////////

Per a més informació us ad-juntem el programan

Presentació clínica salus infirmorum

El passat 15 de gener va tenir lloc a les aules de formació

del col·legi oficial de metges de Girona la presentació de la clínica Salus Infirmorum i del seu equip directiu.

La clínica,situada a Banyo-les,és un centre de l’Institut de Religioses de Sant Josep de Gi-rona, que té la missió de servir al malalt en la doble dimensió corporal i espiritual.

Durant la jornada es va donar a conèixer l’àrea quirúrgica, la Unitat d’Hospitalització, l’Hospital de Dia i també es va informar de les possibilitats d’actuació professional dels metges col·laboradors externs.

A l’acte i van assistir una quinzena de persones i es va acabar la presentació amb un aperitiun

Sessió formati-va: adaptació del MEL al reta

El passat 27 de desembre de 2012 va tenir lloc la sessió

formativa “Adaptació del Mel –Metges Exercici Lliure– al Reta –Règim Especial Treballa-dors Autònoms–” amb motiu de l’actualització, adequació i modernització del Sistema de la Seguretat Social, la Mutual Mèdica, va aprovar el passat 20 de novembre, en Assemblea Extraordinària, l’adaptació de la Llei 27/2011 Disposició Ad-dicional 46ª de l’1 d’Agost que entra en vigor a partir de l’1 de gener de 2013.

Aquesta normativa estableix de forma expressa que les Mu-tualitats de Previsió Social que actuen com alternativa al Règim Especial de la Segure-tat Social de Treballadors per compte propi o Autònoms (RETA) hauran de garantir als seus mutualistes unes cober-tures mínimes, que són:

1- És obligatori que pu-guin atendre les diferents contingències que es puguin produir al llarg de la vida professional: mort (donant lloc a viduïtat i/o orfandat), Incapacitat Temporal, Inva-lidesa permanent i Jubila-ció.

2- Les prestacions que s’atorguen per les mutua-litats (en la seva condició d’alternatives al RETA) hau-ran de garantir unes quanti-tats mínimes per la pensió.

3- Això provocarà un in-crement de la prima (mí-nim 217,07€) que permetrà continuar en el MEL com alternativa al RETA. En cas contrari, el metge es veurà obligat a donar-se d’alta en aquest Règim Especial de la Seguretat Social.

L’aplicació d’aquesta normati-va i com afectarà a cada mutu-alista s’ha comunicat per es-crit, però per a qualsevol dub-te al respecte poden adreçar-se a les oficines de la Corredoria del Comg o trucar al número de telèfon 972 20 88 00n

Xerrada Infor-mativa assegu-rança RC

El passat 29 de gener el Dr. Josep Arimany Manso, di-

rector del Servei de Respon-sabilitat Professional del Con-sell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), va fer una xerrada informativa a la seu del Col·legi de Metges de Gi-rona sobre la nova pòlissa de responsabilitat civil contrac-tada pel CCMC, en ocasió de la contractació de nova pòlis-

COMG | 7

informació COMG///////////////////////

sa vigent per al període 2013-2017.

El Dr. Arimany va comentar que la nova pòlissa es va adju-dicar per concurs públic a la companyia asseguradora Zu-rich, amb una coassegurança de SegurCaixa i que són signi-ficatives les millores respecte a l’anterior pòlissa. Entre les millores que s’han assolit a la nova pòlissa hi ha l’augment de 750.000 € a 1.000.000 € per sinistre; cobertura dels as-saigs clínics, recerca biomèdi-ca, teràpies avançades i ús compassiu de medicaments en excés de l’assegurança obliga-tòria que la legislació determi-na.

També s’amplia la cobertura de la prestació econòmica per inhabilitació declarada per sentència judicial ferma, que passa de 24 mesos de la pòlis-sa anterior a 30 mesos en l’ac-tual i amb una cobertura de fins 3.800 €/mes.

Un aspecte molt important és que davant els 138 €/trimestre de prima de la pòlissa anterior, s’ha passat amb la nova pòlissa a pagar una prima de 98 €/tri-mestre. Els MIR, que pagaven abans 109 €/trimestre, passen a pagar 78 €/trimestre.

Un aspecte que va remarcar el Dr. Arimany és que els metges han participat activament en l’elaboració de la pòlissa con-tractada pel CCMC , de mane-ra que respon a les autèntiques necessitats dels metges. A més, es va emfatitzar el fet de comptar amb un servei de res-ponsabilitat professional amb advocats experts en respon-sabilitat sanitària i un cos de pèrits especialitzats i de reco-negut prestigi, i la importància de comptar amb una comissió integrada per metges, advocats i representants de l’assegura-dora que decideix en última instància respecte a cada si-nistre.

Tot això, va concloure el Dr. Arimany, fa que l’actual model d’assegurament de la respon-sabilitat professional a Catalu-nya sigui un model reconegut internacionalmentn

Nou model de recepta mèdica privada

El Real Decreto 1718/2010 ha modificat moltes de les

condicions de prescripció i els aspectes formals de la recep-ta mèdica, derogant la dispo-sició fins ara vigent de 1984. Aquestes noves condicions i el nou model de recepta mèdi-ca hauran de complir-se obli-gatòriament a partir del dia 21 de gener de 2013.

A continuació, us facilitem un resum de les condicions de

prescripció i dels aspectes for-mals més rellevants, així com un model de recepta mèdica privada en paper que serà la única recepta vàlida a partir de la data esmentada.

Aquest model ha estat consen-suat entre els quatre col·legis de metges de Catalunya.

1. Condicions de prescripció:

Únicament es pot prescriure un sol medicament i un sol envàs en cada recepta, excep-te en el següents casos, en els que es podran prescriure fins a quatre envasos:

- Presentacions en unido-sis i per via parenteral del grup terapèutic “J01 Antibacterianos para uso sistémico” excepte els subgrups J01E, J01M i J01R. En cas de presenta-cions orals es podrà pres-criure fins a dos enva-sos, sempre que tinguin la mateixa Denominació Comú Internacional , dosi, forma farmacèutica i format.

- Vials multidosis (excepte cartutxos multidosis) del grup terapèutic A10A “In-sulinas y análogos”

- Medicaments de diagnòs-tic hospitalari

- Es podran prescriure fins a sis envasos. Les presen-tacions de medicaments autoritzats en dosi única quin embalatge prima-ri coincideixi amb el seu condicionament primari.

8 | COMG

informació COMG ///////////////////

Fórmules magistrals i prepa-rats oficinals: no es podran prescriure conjuntament en una mateixa recepta amb al-tres medicaments, i en cada recepta només es podrà pres-criure una fórmula magistral o un preparat oficinal.

Termini màxim de dispensa-ció: 10 dies naturals des de la data de la prescripció excepte les vacunes individualitzades antialérgiques i vacunes indi-vidualitzades antibacterianes quin termini de validesa serà de 90 dies naturals.

Dispensacions successives de tractaments crònics o medicaments de prescrip-ció renovable: es consignarà obligatòriament la data de la prescripció o la data prevista per a la dispensació, i s’in-dicarà el número d’ordre de dispensació de cada recepta mèdica.

En qualsevol cas, el termini màxim de durada d’un tracta-ment que pot ser prescrit amb la recepta és de tres mesos am-pliable fins a sis en cas de que les administracions sanitàries així ho determinin per a trac-taments crònics.

La prescripció conjunta de medicaments i de productes sanitaris no és possible.

Estupefaents: resten exclosos d’aquesta nova regulació i es continuen regint per la seva normativa específica.

2. Aspectes formals de la nova recepta mèdica privada en pa-per:

Format: Es composa de dos cossos:

1) un cos constituït per la re-cepta pròpiament dita (que quedarà en poder de la oficina de farmàcia) i,

2)un altre cos que és un full d’informació per al pacient que ha d’estar clarament dife-renciat de la recepta com un separable de la recepta o com un imprès independent.

És important remarcar que amb aquesta nova norma, les oficines de farmàcia han de conservar la recepta un cop dispensat el medicament, pel que serà imprescindible om-

plir i entregar al pacient el full d’informació al pacient per a que pugui seguir-se la pauta indicada o aquelles al-tres recomanacions que pu-gui efectuar el metge en el moment de la prescripció. La mida aproximada del paper ha d’ésser de 22 X12 cm.

Dades obligatòries

Del pacient: Nom i dos cognoms i any de naixement. DNI o NIE.

Del medicament: Denominació del principi actiu o denomi-nació del medicament. Dosifi-cació i forma farmacèutica i si

COMG | 9

informació COMG///////////////////////

escau,l’esment dels destinataris (lactants, nens, adults). Via o forma d’administració, si és ne-cessari. Format: nombre d’uni-tats per envàs. Nombre d’en-vasos a dispensar. Posologia: nombre d’unitats d’administra-ció per presa, freqüència de pre-ses i durada total del tractament

Del prescriptor: Nom i dos cognoms. Adreça i població de l’exercici professional. Nú-mero de col·legiat i l’especiali-tat oficialment acreditada que exerceixi. Signatura estampa-da personalment un cop com-plimentades les altres dades de la recepta.

Altres dades: Data de la pres-cripció (dia, mes i any). Data prevista de la dispensació (dia, mes i any). Número d’or-dre en cas de tractaments suc-cessius o crònics. Visat de les administracions sanitàries, en el seu cas. Informació de pro-tecció de dades en el cos de la recepta.

3. Model de recepta

D’acord amb la normativa es-mentada, les entitats, consul-tes mèdiques, establiments o serveis sanitaris públics o privats son responsables de la edició, gestió, control i ins-pecció de la impressió, distri-bució i entrega de les seves re-ceptes mèdiques privades en suport paper.

Per a facilitar el compliment de la norma us facilitem un model en format PDF (http://www.comg.cat/cat/noticies/Comg/NOU_MODEL_DE_RECEPTA_MEDICA_PRIVADA_A_PARTIR_DEL_21_DE_

GENER_DE_2013/167/10) de la nova recepta privada en paper, que es pot utilitzar, alternativament, de les següents maneres:

Es pot complimentar directa-ment el formulari en format pdf des del web, o bé es pot guardar l’arxiu pdf en el vostre ordinador per utilitzar-lo tan-tes vegades com calgui sense haver d’accedir al web.

El formulari està dissenyat per a que de forma automàtica es repliquin les dades que siguin idèntiques en el full de recep-ta i en el full d’informació per al pacient.

Podeu arxivar el document per a futures consultes o per a facilitar l’emissió de noves receptes. Caldrà imprimir el formulari i signar a mà els dos cossos de la recepta abans d’entregar-la al pacient.

Disposeu d’un espai disponi-ble a la part superior dreta per a la vostra imatge comercial o institucional que, si voleu, podeu compartir amb el logo-tip del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.

També podeu imprimir el mo-del i posteriorment compli-mentar-lo o signar-lo a mà.

Podeu fer servir el model per encarregar l’edició dels vos-tres propis talonaris de recep-tes.

Per a qualsevol aclariment, l’Assessoria Jurídica del COMG resta a la vostra dispo-sición

ASSESSORIA JURIDICA COMG

Integració dels metges de con-tingent

Davant l’imminent aplica-ció del Real Decreto-Ley

16/2012 que ordena la integra-ció jurídica forçosa dels met-ges de contingent i dels APD abans del 31 de desembre de 2013, us informem que en la reunió celebrada el passat 5 de març entre el conseller de sa-lut i els presidents dels col·le-gis de metges de Catalunya, es va tractar aquest assumpte i es va garantir que abans de que l’ICS procedeixi a fer qualse-vol acció concreta, els metges i metgesses afectats seran con-sultats sobre la seva situació professional i voluntat indi-vidual per tractar de resoldre de la millor manera possible el canvi de règim i dedicació.

El passat 21 de març al COMG es va realitzar una reunió for-mativa pels afectats, presidida pel Dr.Pallarés i per membres de l’assessoria jurídica del col·legi, per explicar-ho detalladament i es va informar de les accions que s’emprendran des del col·legi.

10 | COMG

informació COMG ///////////////////

Les conclusions a que es van arribar són les següents:

- Es parlarà amb la resta de Col·legis de Metges cata-lans per coordinar i inten-tar donar una sortida satis-factòria per a tots els metges de contingent i APD, inten-tant obrir un diàleg ambla Conselleriade Salut per tal d’aconseguir aquest fi.

- Es promourà que les as-sessories jurídiques dels Quatre Col·legis de Metges catalans i del Consell de Col·legis de Metges de Ca-talunya, si escau,realitzin les accions que es consi-derin més oportunes.

- S’informarà a tots els inte-grants dels col·lectius de contingent i APD de totes les notícies que tinguem al respecten

Carta oberta als professio-nals metges

El passat 5 de març el Presi-dent del COMG juntament

amb la resta de presidents dels col·legiats catalans es varen reunir amb el Conseller de Sa-lut, el Sr. Boi Ruiz, per a posar en comú la greu situació per la

qual travessa el país i la Sani-tat Catalana en concret.

Volem destacar aquells punts que es varen acordar:

-Respecte a la Sanitat Catala-na es garantirà la continuïtat del Sistema Públic Sanitari de Catalunya com a model que ha donat grans èxits i pel qual cal seguir apostant, sense excep-cions i sense ànim de privatit-zació del mateix.

Aquest model ha de protegir la capacitat dels professionals mèdics de donar assistència a tots els malalts que sol·licitin consulta, sense excepcions i seguint la praxis mèdica.

- El conseller ha garantit també als presidents dels Col·legis de Metges que no hi haurà més rebaixes del sous dels metges i així ho ha fet saber a les diferents entitats proveïdores . S’ha arribat a l’acord que si una d’aquestes entitats no po-gués fer front al manteni-ment salarial actual, qual-sevol canvi en la remu-neració del mateix hauria de ser pactat directament amb el professional metge.

- Que d’acord amb el prin-cipi d’autonomia de gestió clínica, el metge aplicarà criteris purament profes-sionals derivats exclusi-vament de la bona praxis mèdica.

- Que en l’apartat de la re-organització de serveis dels centres hospitalaris, aquests canvis aniran en-

caminats a cobrir les ne-cessitats assistencials en el conjunt dels ciutadans, per sobre del concepte de centre hospitalari amb ser-veis fixes.

Els presidents dels col·legis de metges insten al conseller i a tots els altres grups politics a fer un gran pacte nacional per a preservar l’actual sistema sanitari, públic i gratuït, abo-cant-hi els recursos econòmics necessaris per a fer-lo sosteni-ble.

Benjamí Pallarés President de COMG i del CCMC

Rostres

Busco un metge que sà-piga llegir la malaltia

en profunditat i que sigui un bon crític de la medici-na…. Que no tan sols sigui un metge de talent, sinó

COMG | 11

informació COMG///////////////////////

també una mica metafísic, capaç d’imaginar la soli-tud en que viuen els ma-lalts crítics. Vull que sigui el meu Virgili que em guiï en el meu purgatori o en el meu infern, que m’indiqui tot el que hagi de mirar en el meu camí.

Són paraules de Anatole Broyard, que recull en el

seu llibre “Ebrio de enfer-medad” (Editorial: La uña rota). El llibre és un testi-moni lúcid de qui un càn-cer de pròstata li fa saber la data de caducitat. Qui va ser director del New York Times Book Review no es fa il·lusions, no busca “consols d’eternitat” (Niet-zsche dixit). S’enfronta al final del camí amb dignitat, valentia i sentit del humor. En una paraula, amb estil. Les paraules de Broyard re-corden que en ocasions el metge ha de guardar el seu talent professional a la but-xaca, seure al costat del pa-cient i tenir el coratge su-ficient de mirar-lo als ulls quan aquest li pregunti: i ara què?

I ara què? es pregunten els Rostres de l’exposició d’en Peio Pascual, metge de Llagostera, que poguérem veure a la Casa de Cultu-ra de Girona el passat mes de febrer. Siguin a llapis, a l’oli, a la cera o al pastel, en Peio ens mostra uns rostres enfrontats al seu destí, un destí divertit, agredolç o terrible sense més. El es-pectador es troba interrogat per cada un dels rostres i cada un d’ells sembla pre-guntar-li i ara què?

Recordo en Peio assentat al costat de la fotografia d’un nen. És en Peio quan tenia deu anys. Tots dos rostres somriuen. En nen somriu perquè és innocent i feliç. La vida és un paradís màgic,

12 | COMG

informació COMG ///////////////////

on fades i follets li fan creu-re que sempre serà així, que el pitjor que li pot passar es haver d’anar a l’escola. Els anys ens expulsen del pa-radís i de l’escola, la vida ens mostra les seves cartes, i nosaltres, que crèiem en fades i follets, ens pregun-tem: i ara què? El somriure irònic d’en Peio ens vol dir que la resposta no ha de ser necessàriament : mala cara quan morirem. Sempre es millor somriure que plorar.

D.W. Winnicot es un psi-coanalista britànic que en una autobiografia no aca-bada s’imagina que s’ha mort – com recorda el ma-teix Broyard en el seu lli-bre. He mort ….Anem a veure, que passava quan vaig morir? Les meves pre-garies han estat ateses. Estava viu quan vaig mo-rir. La nostra missió en la vida, o la millor resposta al i ara què, hauria de ser estar vius quan truquin a la porta. Viure amb estil, morir amb estil. Fa anys jubilaren en Peio com a metge. No han aconseguit, però, jubilar-li la creativi-tat, el seu esperit perepu-nyetes, la seva empenta inconformista, iconoclas-ta. No han aconseguit jubi-lar-li la mala lletn

Jordi Costa Subirós

Nota informati-va jubilació

Davant les consultes rebu-des a l’assessoria jurídica

del COMG d’alguns col·legi-ats sobre el Reial decret llei 5/2013, de 15 de març, de me-sures per afavorir la continuï-tat de la vida laboral dels tre-balladors de major edat i pro-moure l’envelliment actiu, es vol posar en coneixement dels col·legiats les consideracions següents:

1. Aquesta norma no afecta aquells metges que s’hagin jubilat de l’activitat públi-ca (o privada per compte d’altri) i estiguin exercint privadament i cotitzant per Mutual Mèdica.

2. La norma amplia els su-pòsits d’exercici profes-sional un cop jubilat el metge, que si està donat d’alta en qualsevol règim de la Seguretat Social po-drà continuar exercint. Es prohibeix la percepció de la jubilació amb una feina o càrrec del sector públic.

3. A partir d’ara, el metge que es jubili de l’activitat públi-ca (o privada per compte d’altri) podrà continuar tre-ballant al sector privat, per compte propi o per compte d’altri, a temps complet o parcial, encara que estigui cotitzant pel Règim Gene-ral o el Règim d’Autònoms (RETA) sempre que:

a) S’hagi accedit a la pen-sió un cop complerta l’edat de jubilació, sense que s’hi incloguin les jubilacions acollides a bonificacions o anticipacions de l’edat de jubilació de l’interessat.

b) El percentatge aplica-ble a la base reguladora a l’efecte de determinar la quantia de la pensió cau-sada sigui del 100%.

4. En aquells casos que es continuï treballant des-prés de la jubilació, la quantia de la pensió de jubilació compatible amb el treball serà del 50% de l’import reconegut inicial-ment.

5. Tot el que s’ha dit abans és aplicable a qualsevol fei-na que no sigui la mèdica quan el metge s’ha jubilat.

Per a qualsevol altra qüestió relacionada amb la jubilació o l’aplicació d’aquesta norma, dirigiu-vos a l’assessoria jurí-dica del COMG.

Assessoria Juridica Comg

COMG | 13

informació COMG///////////////////////

Lloc: AULA MAGNA – CASA DE CULTURA DE GIRONA

Plaça de l’Hospital, 6 – 17002 Girona

PROGRAMA

11.00h. Arribada a la Casa de Cultura de Girona

11.15h. Coffee break

11.45h. Conferència a càrrec del Sr. Enric Mirambell, cronista oficial de la ciu-tat de Girona, sobre: “De la parva Gerunda a Girona Temps de Flors”.

12.30h. Lliurament de Premis

13.30h. Desplaçament, a peu, al Restaurant Ultònia. Av. Jaume I, 22

16.30h. Desplaçament, a peu, a buscar el trenet

Visita a l’exposició “Temps de Flors, 58a Exposició de Flors, Monuments, Patis i Jardins”

Al finalitzar la visita comiat dels assistents.

NOTES

1.- Inscripció i recorregut en trenet gratuïts.

Preu del tiquet de dinar: 30€

Cal fer la inscripció, abonar els tiquets i reservar plaça pel trenet abans del dia 10 de maig al Departament de Comunicació del Col·legi Oficial de Met-ges de Girona, C/Albereda, 3-5 – Att. Miriam Cantarero

CONCURSOS ARTÍSTICS DELS COL·LEGIS DE METGES DE CATALUNYA 2013

JORNADA CULTURAL

Girona, 15 de maig de 2013

14 | COMG

//////////////

// Periòdic no subvencionat, sense conservants ni edulcorants. Senzillament diferent

LA VIDA A L’ENREVÈS

Com pot anar endavant un país on els còmics fan de polítics i els polítics de còmics! Els cò-mics denuncien que no ens mereixem el pedregam que ens cau a sobre. Que les nostres au-toritats, els responsables polí-tics, els responsables de les en-titats financeres, tots ells sense excepció han arribat al seu ni-vell de competència i porten el país al naufragi. Una excepció. Els nostres polítics són hàbils i competents a l’hora d’efectu-ar enginyeria financera amb els diners del contribuent. Els po-lítics, sempre que poden, que es el mateix que dir quasi bé sempre, o millor dit, sempre, es mostren com les criatures hu-manes més cómiques i estrafo-làries que hagin mai trepitjat la capa de la terra. Per què entra-ren a la política i no en un circ per fer el pallasso? .

ID NOU PARTIT POLITIC.Imputats per la democràcia serà un nou partit polític. Aple-garà en les seves files a polítics de totes les formacions que afectats d’hiperactivitat i dèficit d’atenció en temes polítics han estat imputats per una justícia que no està a l’altura dels temps moderns. El seu objectiu, ens ho diu un imputat, és regenerar la política, convertir-la en una eina més dinàmica i eficient. El seu lema serà: “que la teva mà dreta no sàpiga el que fa la mà esquerre.”

PAPA AUSTER (NO Paul Aus-ter. Ho veieu com el cervell és gandul i veu el més fàcil!)

Vull una Església pobre pels po-bres”. Els vaticanòlegs no acaben d’esbrinar el significat de la frase del Papa Francesc. Vol dir que to-tes les catedrals, les de sant Fèlix i sant Narcís les primeres) seran derruïdes i en el seu lloc s’aixe-caran habitatges socials? Vol dir que el nou Papa eliminarà el celi-bat i permetrà que els capellans es casin amb dones treballadores perquè portin un sou a casa (a la sagristia) i ajudin a l’economia domèstica que es el mateix que dir eclesiàstica? Vol dir que totes les sotanes, casulles, mitres, soli-deus i etcètera seran reciclats per poder vestir als necessitats? O, com pensen els experts, el Papa Francesc té sentit de l’humor?

ENTREVISTA THTAVUI ENTREVISTEM AL SR. JEFF KREISLER, AUTOR DEL LLIBRE: GET RICH CHEATING (FES-TE RIC AMB L’ENGANY)

Pregunta: Quin és senyor Kreis-ler el rovell de l’ou de la seva filosofia de vida?Resposta: Per què ser pobre si es pot ser ric! Si treballeu com un condemnat a galeres us po-dreu pagar un bon geriàtric. Si el que voleu és que en la vostra senectut un esbart d’angelets o angeletes un netegin el culet, aleshores treballeu poc i enga-nyeu molt. Entabaneu i multi-pliqueu-vos, aquest és el mis-satge.

P.: Però, enganyar no és ètic.R.: Deixeu-vos de romanços, enganyar no es pecat! Us han enganyat! El vostre model a se-guir no és Gandhi, ni les mares Tereses, la de Calcuta i la bene-dictina, o el Papa Francesc o Pep Guardiola i etcètera. Us heu d’emmirallar amb els Barce-nas, amb els Undarga, amb els Bernie Madoff, amb els Millet i Montulls i amb tots els grans pillastres que han fet fortuna gràcies a la seva empatia que els ha permès buidar les butxaques dels seus conciutadans.

P.: Sr. Kreisler, només li falta-ria anomenar a Judes, que va vendre al seu Mestre per quatre quartos!R.: Si el bon jan de Judes no ha-gués traït a Jesús com s’ho ha-

> Dibuix: Maria Escobet

COMG | 15

gués manegat el redemptor per redimir a la humanitat! No se li ha fet justícia. La Basílica de Sant Pere s’hauria de dir Basíli-ca del ciutadà Judes perquè sa-bem que era republicà. P.: Què diria a la gent que té perjudicis a l’hora d’enredar als altres.R.: Que si no enganyen els en-ganyaran. Hi ha dos tipus de persones, enganyats i enganya-dors. Trieu! Des de que ens lle-vem fins que anem a dormir ens plouen enganyifes. I la fàbrica més important de mentides és la classe política . L’engany és la segona pell del polític. És una qüestió de supervivència. El po-lític, igual que el conjugue, si digués la veritat duraria dos te-lenotícies. O la premsa mateix, una altra factoria d’enganyifes. Si la premsa és el quart poder és perquè fabrica veritats, que es el mateix que dir que fabrica grans mentides. I què dir de la casta clerical ... . Es tan gran l’engany en que vivim que els quatre que diuen la veritat passen per ser uns mentiders compulsius.

FLOR DE CACTUS El Consul-tori Sexologic de la Dra. Olívia Miramar. Pregunta: Estimada Dra. Mi-ramar. Coneix un portal en in-ternet que em permeti conèi-xer una noia sense cap interès pel sexe? Crec que el sexe està supervalorat per una societat hereua de Sodoma i Gomorra. Busco una noia a qui pugui esti-mar amb una amor autèntic, de forma pura i casta. L’epidèmia de separacions que patim es perquè l’amor viu presoner en la garjola del sexe. No creu que una mirada val per mil coits!

Resposta: Estimat Sr. asexual. Darrerament els qui el sexe ni fu ni fa surten de l’armari. Veuen a una noia o un noi i s’enamo-ren de la seva aura espiritual. El sexe és anècdota. Si fan o es fan l’amor es perquè s’ha de fer, com qui es renta les dents. Els científics creuen que els asexu-als són les escorrialles d’èpo-ques de fam o de la pesta negre quan la procreació era un in-convenient més que una avan-tatge. Pot consultar a la red amb paraules com: antisistema sexu-al, anorèxia sexual, humanitat punt i final, verges i sants, … .

PERLES DE SABIESA

Tota persona alimenta un somni secret, un somni que no té res a veure ni amb la bondat ni amb l’amor, té a veure amb un desig desbocat de plaer i egoisme.

Gabriele d’Annunzio

La tirania dels ignorants és in-superable i està assegurada fins el dia del judici final.

Albert Einstein

Si A és l’èxit en la vida, ales-hores A: X+Y+Z. On X seria treball, Y seria plaer i Z tenir la boca tancada.

Albert Einstein.

Tot aquell que aspira al poder ja ha venut l’ànima al diable.

Goethe

No espot dir en veure el que pas-sa al món que l’home europeu es comporti amb les altres races de manera diferent com l’home es comporta amb els animals.

Alex de Tocqueville (1835) NOU DICCIONARI THTGIRONA: És veritat que la ciutat enamora? Fa anys que una en-caputxada s’enamorà d’un ma-naia. Ella veié en les cuixes for-tes i peludes d’ell la fermesa i la tenacitat necessàries per aixecar una llar indestructible. L’armat veié en uns ulls felins que el fitaven des del interior d’una caputxa misteriosa la senyal del destí. El dia que ell desco-brí davant de correus una noia que el mirava, endevinà que era el destí, l’amor de la seva vida. Ell era andalús. Aconseguir un lloc entre els manaies de Girona havia significat la seva integra-ció. Ella, seguint els consells de l’època, esperava el seu prícep blau amagada dins una caputxe-ta. Per fi tots dos havien trobat l’amor.

GOLAFRE: Personatge que men-ja un bou i després se n’adona que no tenia gana. Que lliga pels descosits, però després no pot acabar la feina. Que treballa i treballa, i treballa, fins a una edad avançada. Com que no li dona temps per gastar-se la for-tuna acumulada, ni vol donar-la als fills perquè se la gastaran, es compra un gos i el nombra únic beneficiari de la seva fortuna.

Jordi Costa Subirós.

/////////////////////////////////////

> Dibuix: Maria Escobet

16 | COMG16 | COMG

COMG ajuda //////////////////////////

// Senegal

Si ja heu llegit articles an-teriors del Comg-Ajuda,

sabreu que el Sr. Mamadou Fayé, senegalès expatriat que viu a la nostra província, es va presentar un dia al despatx a demanar-nos ajuda per al dis-pensari del seu poble: Thille Boubacar.

El desembre passat, vàrem vi-atjar fins a Thille Boubacar, un poblet del nord del Senegal, a fer un estudi de camp del seu dispensari.

Thille Boubacar no arriba a 6000 habitants però el seu dispensari rep tota la pobla-ció del voltant, que és d’uns 35.000 habitants. L’hospital més important, a Podor, és a 45 km, i té solament les es-pecialitats de medicina gene-ral, maternitat, oftalmologia i odontologia (d’aquestes dues últimes se’n fan càrrec infer-

mers), i 40 km més enllà, hi ha un altre hospital amb més cara i ulls, però continua es-sent un hospital africà. Els hospitals de Dakar són una altra història, però estan a 6 hores de cotxe.

Vàrem arribar a Thille Bouba-car de nit, amb una comitiva de benvinguda impressionant, ens va venir a buscar un ra-

mat de cavalls, amb els genets muntant a pèl, i ens varen fer de guia fins a arribar al poble. Un cop al poble ens van fer seure i ens saludaren una a una totes les autoritats (imam, chef i marabú). Ens van rebre en fula i francès.

A partir d’aquest moment co-mença la nostra integració amb el poble de Thille i sobre-tot en el si de la família Ba, que és la del nostre col·laborador, Mamadou. Dormim, mengem i treballem amb ells.

El dispensari és una antiga ma-ternitat que per falta de metge s’ha convertit en un dispensa-ri. Això vol dir que compar-teixen sala les dones que han parit amb la resta de persones ingressades. Això fa que mol-tes dones prefereixin parir a casa, en la intimitat.

El personal del dispensari/maternitat està format d’un infermer que fa les vegades de metge i està pagat per l’estat, dues llevadores, velles i amb cataractes, una “sage famme” o sigui la llevadora, un infer-mer que fa les primeres cures i una tècnica en farmàcia que controla l’entrada i sortida de medicaments.

Després de quatre dies de con-vivència hem conegut les se-ves mancances i les seves pre-tensions, i hem tret un seguit de conclusions per modernit-zar i agilitzar el funcionament del dispensari/maternitat.

El primer i principal proble-ma és la manca d’higiene, tant del centre com dels afores. Els hem fet entendre que el fet de tenir un centre net, no soluci-ona la manca d’higiene de la població, i això és una tasca difícil ja que es tracta d’un problema de sanitat pública.

El segon problema és la infrau-tilització de l’espai de què dis-posa el dispensari i de la man-ca d’una sala d’hospitalització de medicina interna.

COMG | 17COMG | 17

El tercer problema és la manca d’instrumental bàsic tant de ginecologia com de primeres cures.

Pel que fa als medicaments, com sabeu, a l’Àfrica no són gratuïts. El dispensari disposa d’una sèrie de medicaments bàsics i necessaris. L’estat sub-venciona molts tractaments de malalties: paludisme, sida, contracepció però per a un habitant de Thille o dels vol-tants, pagar-se 10 dies de trac-tament antibiòtic no està al seu abast. Per això, l’ajuda en la compra de medicació o les

donacions de medicaments, poden servir per alleugerar els preus dels tractaments per als qui no poden costejar-los.

Ha estat un aprenentatge tant per a nosaltres com per a ells el fet d’haver conviscut i in-tercanviat opinions. Crec que ha estat una injecció de força per posar-nos a treballar junts i poder oferir a la població de Thillé Boubacar i voltants una sanitat digna.

Des d’aquí aprofitem per do-nar les gràcies al poble de Thi-lle, i en especial a la família

Ba, per l’acolliment desinte-ressat a uns tubabs (blancs), que sense conèixer-nos de res ens van oferir la seva casa i el seu menjar. Aquesta mostra de confiança obre uns llaços d’amistat que no et deixen in-diferent.

Comg Ajuda ja s’ha posat a tre-ballar. Volem que aquest som-ni es faci realitat al més aviat possible·

/////////////////////////////////////

18 | COMG

Espai del Megte i de la Salut Rural ///////////

// Ensenya’m la llenguaaaa...

A través de l’Espai del Metge i de la Salut Rural iniciem una col·laboració periòdica per do-nar a conèixer una part del tre-ball de recuperació de vocabu-lari mèdic popular. Són mots i expressions utilitzades popu-larment per a referir-se a mals, dolències, estats de salut, re-meis i diverses malalties.

Es tracta de no deixar perdre un vocabulari col·loquial propi i ge-nuí emprat fins no fa gaire anys i que actualment es troba en re-cessió o en clar perill de desapa-rició o de ser substituït per tecni-cismes o castellanismes.

Periòdicament, anirem publi-cant alguns d’aquests mots i us animem a comentar-los, apor-

tar-ne de nous o afegir informa-ció. Ho podeu fer enviant un correu electrònic a info@met-gerural.cat

1-ROGALLDescripció: Inflamació de la gola, del coll o la gargamella que fa fer una veu aspra i sor-da. Enronquir la veu.Expressions: Tenir rogall, es-tar enrogallat o rogallós.Castellà: ronquera.Derivat del llatí rancu, “ronc”.

2-ROTIJA-RUTIJADescripció: Coïssor inflamatò-ria a la gola. Pessigolleig o as-pror que es té a la gola i que fa estossegar.Castellà: carraspera.

3-CANYÓDescripció: La part interior del coll; sinònim de gola, gar-gamella.Expressions: Tenir mal de ca-nyó. Estic tan constipada que no puc encanyonar.Sinònim: Encanyonar: empas-sar, fer anar una cosa avall.Castellà: garganta.

4-CALIPÀNDRIA, GALIPÀNDRIADescripció: Refredat fort.Expressions: Tinc una calipàn-dria de cal Déu. He agafat una calipàndria que em matarà.Castellà:trancazo.

5-ENGARGUSSARDescripció: Obstrucció de la gorja per desviació del menjar

ANUNCI DE RECOLLIDA DE DONACIONSAmb l’objectiu de preservar i difondre el nostre patrimoni mèdic, l’Espai del Metge i de la Salut Rural ofereix als col·legiats i a les seves famílies la possibilitat de realitzar donacions d’instruments mèdics i d’arxius professionals de documentació personal o institucional.

Des de l’EMSR ens encarreguem de la gestió i avaluació d’aquest material.

Els interessats poden contactar trucant a l’EMSR: 972821575 o bé mitjançant el correu electrònic:info@metgerural.cat

COMG | 19

20 | COMG

o la beguda o per algun altre cos estrany.Expressions: M’he engargus-sat i tossit molt.Sinònims:ennuegar-se,esca-nyar-se.Castellà: atragantar.Derivat de gargus (del llatí gurgutia,gargamella).

Autor: Dr. Antoni Beltran i Genesca

// Activitats

CICLE DE CONFERÈNCIES “SALUT I SOCIETAT”

Us avancem les conferències programades per als propers mesos d’abril i maig de 2013:

19 Abril 2013, a les 19.30h: Conferència sobre “Medicina, Societat i Literatura: Morfi-na. Relats d’un jove metge”, a càrrec de Jaume Creus (Poeta i Traductor de l’obra)

càrrec de la Dra. Montserrat Cabré (Universidad de Canta-bria). Lloc: Sala d’Actes del Mones-tir de Sant Feliu de Guíxols

31 Maig 2013, a les 17.30h: Conferència sobre “Del rogall al cap-rodo. Un llenguatge que no hem de deixar perdre”, a càrrec del Dr. Antoni Beltran (Metge de l’ABS Sant Feliu de Guíxols). Lloc: Centre Cívic Vicenç Bou de Platja d’Aro.Dins les activitats de la 3a Quinzena de la Vellesa Activa·

* Reconeixement de 0,5 crèdits de lliure elecció amb l’assistència a un 80% de les xerrades del curs (Vàlid per estudiants de la Facultat d’Edu-cació i Psicologia, Facultat de Lle-tres, Facultat de Ciències, Facultat de Dret, Escola Politècnica Superior, Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i Facultat de Turisme).

Amb la col·laboració dels Clubs de Lectura de les Biblioteques Municipals de Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro i Castell-Platja d’Aro-S’Agaró i Edicions de 1984. Lloc: Castell de Benedormiens de Castell d’Aro

26 Abril 2013, a les 19.30h: Conferència sobre “El nen i l’esport. Avantatges i inconve-nients”, a càrrec del Dr. Miquel Rissech (Consultor Sènior de Cardiologia Pediàtrica. Hos-pital Sant Joan de Deu, Barce-lona; consultor de cardiologia pediàtrica de Centre Mèdic Teknon de BCN i Consultor de cardiologia pediàtrica de la Clínica Bofill de Girona.)Lloc: Biblioteca Mercè Rodo-reda de Platja d’Aro

24 Maig 2013, a les 19.30h: Conferència sobre “Les pràc-tiques de salut de les dones: una perspectiva històrica”, a

// Noticies

QUÈ SABEM I QUÈ HEM DE SABER SOBRE LA OSTEO-POROSI?El passat divendres 15 de fe-brer, a l’Espai Ridaura de Santa Cristina d’Aro la doctora Est-her Vilert, especialista en Me-dicina Familiar i Comunitària i responsable de la Unitat Do-cent SSIBE va tractar sobre el tema Osteoporosi: malaltia o factor de risc. La xerrada s’em-marcava dins el cicle de con-ferències Salut i Societat de l’Espai del Metge i de la Salut > Santa Cristina també acull conferències de l’Espai del Metge i de la Salut Rural. Foto:

Glòria Jara

Espai del Megte i de la Salut Rural ////////////

COMG | 21

//////////////////////////////////////

Rural, organitzat conjuntament per la Càtedra Martí Casals de la UdG i el Col·legi Oficial de Metges de Girona, amb la col-laboració dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà.

La Dra. Vilert va explicar, amb suport audiovisual, com i quan es formava l’osteoporosi i com es podia prevenir, responent a qüestions com: És l’osteoporo-si una malaltia o un factor de risc? Quins altres factors de risc coneixem? Cóm avaluem el risc de fractura? Cal tractar totes les osteoporosis ? I a totes les dones menopàusiques? En què ens basem per iniciar el tractament? Són importants les mesures no farmacològiques per millorar la massa òssia?

L’acte es va obrir per mitjà de la regidora de Cultura, Eva Claret i el Dr. Joan Prat, Director dels

Serveis Salut integrats del Baix Empordà va explicar, prèvia-ment a la conferència, com es van formar els metges especia-listes al Baix Empordà·

// Crèdits

Coordinadora de la secció:Laura Francès, tècnica de l’Es-pai del Metge i de la Salut Rural

Entitats participants:Museu d’Història de Sant Fe-liu de GuíxolsFundació Pascual i PratsCol·legi de Metges de GironaAjuntament de Sant Feliu de GuíxolsAjuntament de Castell-Platja d’Aro-S’AgaróAjuntament de Sant Feliu de Guíxols

Generalitat de Catalunya. De-partament de Salut.Càtedra Martí Casals de Medi-cina i Salut en l’Àmbit Rural de la Universitat de Girona. Diputació de Girona.

Entitats col·laboradores:Fundació-Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.Reial Acadèmia de la Medici-na de Catalunya.

Direcció:Espai del Metge i de la Salut Rural-Museu d’Història.Pl. Monestir s/n. 17220 Sant Feliu de Guíxols. Tel: 972821575. c/e: info@metgerural.catwww.metgerural.cat

22 | COMG

Tal com estava anunciat, el passat dia 22 de febrer de 2013, vam fer una sortida per visitar Besalú, Beuda i Palera.

A dos quarts de deu del matí sortíem de la plaça Poeta Mar-quina, en direcció a Besalú. L’entrada al Besalú monumen-tal es fa pel Pont Vell, de finals del segle XII, de grans dimen-sions, encamellat sobre el riu Fluvià, amb una torrassa de defensa sobre el pilar central. Té una singular forma angular des de la seva construcció tant per raons militars com per en-frontar-se a la direcció de l’ai-gua i sostenir millor els seus fonaments sobre el roquissar que aflora del llit del riu.

Acompanyats per la guia de turisme, vam visitar primer l’església monestir de Sant Pere, situada a la plaça del mateix nom. És un dels tem-ples més rellevants del segle XII. Seguidament vam visitar l’església parroquial de Sant Vicenç, situada al centre de la vila. Es tracta d’un valuós exemplar de l’art romànic.

Vam continuar la visita per l’antic call o jueria, penjat so-bre les velles muralles al cos-tat del riu Fluvià.

Vam anar a di-nar a Beuda, on vam ser molt ben atesos al R e s t a u r a n t Montserrat.

A la tarda, vam continuar les visites guiades a la comarca. En primer lloc, Sant Feliu de

Beuda, església romànica del segle XI situada a la plaça del poble, on destaca la pica bap-tismal.

A continuació, vam visitar el Sant Sepulcre de Palera, del segle XI i, finalment, Sant Pere de Lligordà, església romànica del segle XII.

Tot i que el dia no va acom-panyar gaire, va ser un dia de vent i pluja, els que hi vam po-der participar en guardem un molt bon recordn

La Junta

// Excursió al romànic de la garrotxa: besalú, beuda i palera

Jubilats //////////////////////////////

La tranquilidad expresada en cifras· Más de 300 años de antigüedad.· En España desde 1974.· Más de 48 millones de clientes en más de 50 países.· 150.000 millones de libras de liquidez1. · Ratio de capital del 10,9%1.

Más información en la oficina Barclays de Gran Vía Jaume I, 62, 17001 Girona; en el 972 210 904 o en oficina1133.es@barclays.es

1Fuente propia: Grupo Barclays Febrero 2013

24 | COMG

Reportatge [Casa Bonada] /////////////////

// La història d’una de les nis-sagues de met-ges més nombro-ses de catalunya

La casa Bonada alberga la vida d’una família, dedicada a la medicina, marcada per la Guerra Civil espanyola.

Un dels edificis més emble-màtics del Modernisme a Ri-poll ha commemorat el 2012 ceny anys de vida.

Ripoll ha commemorat du-rant el 2012 el centenari del modernisme a la vila, desta-cant amb nom propi la Casa Bonada, al carrer Progrés de Ripoll. Edifici emblemàtic que ha estat lligada a la his-tòria d’una de les famílies de forta arrel a l’àmbit de la me-dicina a la capital ripollesa.

Joan Rubió i Bellver (1871 – 1952) va ser deixeble i col-laborador d’Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926) i la casa Bonada va ser una de les principals emprestes que va deixar durant la seva estada a la comarca del ripollès

El 2012 es van complir 100 anys de la seva construcció (1912-2012) i, a més de la seva bellesa plàstica i del seu estil arquitectònic incompa-rable, la casa Bonada destaca per l’esperit que respira al seu

interior, ja que en ella hi han exercit, professionalment, diverses generacions de met-ges; i pels fets succeïts entre el 1936-1939 ja que durant la Guerra Civil espanyola va ser saquejada i espoliada per les Brigadas Internacionals Re-publicanes.

Avui, gràcies a la documen-tació i la memòria de Fran-cesc Bonada i Tarrés, actual propietari, metge i hereu de la 15ª generació, ens apro-pem a la història viscuda per la qual és, amb tota probabi-litat si no la que més, una de les nissagues de metges i cu-

COMG | 25

/////////////////////////////////////

randeros més nombrosa de Catalunya.

En Joan Bonada, procedent de la Gascunya o Bearn fran-cès i la seva esposa Joana Pradell, de Serrat de la Vall de Ribes, s’establiren l’any 1519 a la casa anomenada el “Mas Graner”, avui conegu-da per can Bonada, situada a la petita població de Serrat a la Vall de Ribes.

Els seus descendents foren paraires i pagesos, fins a la 13ena generació en què l’he-reu Francesc Bonada Parés estudià la carrera de metge, anant a exercir del 1901 fins al 1905 a Ribes de Freser i des de 1905 es traslladà a Ri-poll.

L’any 1912 va comprar un terreny d’uns 800m2 situat al carrer Progrés de Ripoll en el lloc conegut com a pa-ratge de la Roqueta pel preu de 1.500 pessetes. Aquell mateix any, va sol·licitar a l’Ajuntament de Ripoll per-mís per construir una casa.

Els plànols de la casa fo-ren encarregats al cone-gut arquitecte Joan Rubió i Bellver, col·laborador i dei-xeble d’Antoni Gaudí i la construcció la va realitzar el mestre d’obres ripollès Servando Martí i Casadesús (1852-1926), el qual elaborà el projecte de la casa moder-nista amb façana de pedra, coneguda avui com a casa Bonada de Ripoll. En l’ac-

tualitat forma part del patri-moni urbanístic de Ripoll.

La Guerra Civil del 1936 al 1939 tingué greus conse-qüències per la família Bo-nada. El fill gran Pers, metge, fou assassinat i dos germans capellans, Enric i Josep, ha-gueren de fugir a França. A finals de Febrer de 1938 en Francisco, fill petit de la fa-mília, que fins aleshores ha-via estat ajudant al seu pare, també fou mobilitzat per l’exèrcit republicà, tot i que tan sols tenia 19 anys.

El 27 d’agost de 1938 la Co-misaría Delegada de l’Or-dre Públic de Girona de la Generalitat de Catalunya, sota la presidència de Lluís

Companys, im-posà una multa de 10.000 pes-setes al metge i propietari de Can Bonada Francisco Bo-nada i Parés. La multa era pels seus fills ca-pellans Enric i Josep per haver desertat i no ha-ver-se presentat a lleves.

En aquells mo-ments la batalla de l’Ebre, des-prés de l’èxit inicial de les

26 | COMG

tropes republicanes, s’havia estabilitzat i començava la contraofensiva de l’Exèrcit Nacional.

El 16 de setembre el metge Bonada féu efectiva la multa.

El 19 de setembre el metge Bonada presentà un recurs al Ministeri de Governació a Barcelona. El recurs era acompanyat per l’aval favo-rable de l’alcalde-president de l’Ajuntament de Ripoll, Pedro Solanich Casas, i desfavorable d’”Inspección General de Fronteras – Je-fatura del 5º Sector-Ripoll” amb un informe en el qual degut a la seva conducta po-lítica l’autoritat creu neces-sari que se l’ha de desterrar a cinquanta quilòmetres de la frontera.

L’Ajuntament i el mateix Front Popular acordaren anar a Barcelona per evitar una mesura que considera-ven injusta.

El dia 14 d’octubre de 1938 es presentaren els policies de la Generalitat a la casa Bonada, amb l’ordre del desterrament per al metge i la seva família, es van tras-lladar immediatament a la ciutat de Vic.

Un cop desallotjada la casa, se l’apropiaren i s’instal·la-ren les tropes republicanes

i l’Inspecció de Policia de Fronteres, zona Pirineu Ori-ental.

Tan aviat com la família Bo-nada va conèixer la noticia de l’alliberament de Ripoll, a primers de febrer del 1939, van desplaçar-se des de Vic per tal de reclamar a les no-ves autoritats la devolució de la seva casa, així com el permís per tornar-hi a viu-re i poder novament exercir la seva professió. Un cop verificada la seva legítima propietat desallotjaren im-mediatament les tropes que s’hi havien instal·lat i li tor-naren al cap de pocs dies.

Quan la família retornà a casa seva, s’adonaren que havia estat totalment saque-jada i espoliats tots els seus béns i que es trobava en un estat tan lamentable que la feia gairebé inhabitable.

Després de molt buscar tro-baren en molt mal estat part del seu valuós mobiliari re-partit per diversos pisos del poble i que també els fou tornat. De seguida comen-çaren a netejar la casa i re-construir tots els desperfec-tes.

A la mort del metge Fran-cisco Bonada Parés, el 20 de juny de 1948, la propi-etat passà a Dolors Tarrés i Vilalta, vídua de l’hereu

Pere Bonada Sala de 14ena generació i en morir ella el 19 de setembre del 1980, la casa Bonada passà a l’actual propietari en Francisco Bo-nada Tarrès, metge i hereu de la 15ena generació.

A la casa exercí com a cu-randero d’ossos trencats en Pere Bonada i Bonada pro-cedent de la casa Mas Grané de Serrat de Queralbs, cu-randero de gran fama, tal com parla d’ell l’escriptor Francisco de Zamora. Com a metges exerciren el funda-dor de la casa Francisco Bo-nada Parés, el seu fill Pere Bonada Sala fins que fou assassinat, posteriorment el seu germà Francisco Bona-da Sala, i finalment l’hereu Francesc Bonada Tarrés.

Des de l’any 1519 fins a l’any 2000 a la família hi ha hagut diversos curande-ros i des de l’any 2000 fins ara nou generacions de met-ges, el que la converteix en la nissaga de metges i cu-randeros més nombrosa de Catalunya amb centenars de pacients guarits tant del Principat com de la Catalu-nya Nord.

Francesc X. Bonada Tarrés

Reportatge [Casa Bonada] /////////////////

COMG | 27

Comissió de Deontologia//////////////////

COMG | 27

Vivim temps difícils per a la professió, retalls de pressu-post, limitacions per al lliu-re exercici, baixades de sou i continues exigències a la pràctica quotidiana. Totes aquestes qüestions ens afecten com a persones i es tradueixen en crispació en l’exercici professional.

En els últims mesos s’han rebut diverses queixes a la Comissió Deontològica de col·legues que s’han sentit maltractats en certa manera quan han consultat a d’altres companys. El Codi Deontològic, en el capítol XII dedicat als Deures i Drets del metge envers els seus companys ens diu tex-tualment en l’article 86 : “el metge, per damunt de tota consideració jeràrquica, ha de tenir en compte que qual-sevol altre metge és un com-pany que mereix un respecte imposat pel costum mèdic universal i com a tal ha de tractar-lo” .

Aplicat a la situació que ens ocupa, en què el pacient és un col·lega, això s’ha de tra-duir en un especial respecte mutu. D’una banda, el metge que actua com a professional ha d’atendre al col·lega- ma-lalt amb l’especial afecte que

// En temps de crisis ... Rescatem els bons costums

donaríem a un amic, d’una altra el metge que actua com a pacient ha de mostrar la hu-militat pròpia de qui demana auxili. Vist des d’una perspecti-va més general podríem dir que la nostra obligació com a professionals de la salut és tractar qualsevol pacient amb respecte, lleialtat i proximitat (adequada a cada cas) . Aten-dre les seves necessitats amb calidesa, estimació i cortesia, procurant comprendre les se-ves emocions i mantenint la serenitat en moments difícils.

Quan ens referim al tracte en-tre professionals de la salut, l’especial consideració amb la qual hem de tractar a un com-pany de professió, és a dir un altre metge, no ha de compor-tar una discriminació per a la resta dels nostres pacients, però tampoc ha de represen-tar una discriminació negati-va respecte al company- met-ge per la seva pròpia condició de metge. L’equitat i la justícia assistencial no estan renyides amb la cura especial amb què hauríem de tractar un com-pany de professió. D’altra banda, és de rebut que el metge- malalt, que en defi-nitiva és pacient, ha de mos-trar el mateix respecte pel professional que l’atén que el

es demana en qualsevol rela-ció metge- pacient. Ser metge- pacient no dóna dret a privilegis com passar al davant en una llista d’espe-ra, ni a una prerrogativa per a una prova complementària, ni a un tractament específic. Encara que el metge-metge tingui l’obligació, com així ho recull el nostre codi de bona practica de tractar amb una especial deferència, fomentar i conrear aquest tracte exqui-sit entre companys ha de ser la conseqüència d’una pràcti-ca clínica basada en el tracte respectuós a tots els nostres pacients.

Fer-ho així, ens permetrà combatre la crispació, promo-cionar un clima de confiança que faciliti l’assistència sani-tària i possiblement fer molt més satisfactòria la nostra fei-na. Des de la Comissió Deontolò-gica us animem a mantenir les bones costums en aquests temps de crisi, pel nostre bé i pel bé de tots els nostres paci-ents siguin o no companys de professió·

Comissió de Deontologia del COMG

28 | COMG

Flauta de pan ///////////////////////////

// L’home de la cadira

“És ell!” És el clam unànime de tots els presents.

L’alcalde acaba de descobrir l’estàtua d’un home assentat en una cadira. Les cames li fan estisora, la barbeta descansa sobre una mà i la mirada endormiscada s’ajaça prop d’ell. Abelí Mestre 1947-2011. Al seu costat, el senyor Romanyà, director del centre comercial aplaudeix complagut. Aquell anuncia que l’ajuntament nombrarà Abelí fill adoptiu de la ciutat. L’empresari fa saber que no posarà pegues perquè la plaça porti el nom del cronista mut de la ciutat.

Can Butxaques més que un bar és una cova on la parròquia, paràsits d’una barra plena de bassiols d’aigua ardent i altres destil·lats, veu pels descosits, s’empassa el quitrà de caliquenyos i escup escurçons quan parla. A mitja tarda miren de refiló la porta. Esperen l’arribada del carté Abelí. Saben que després de la tercera cervesa se n’anirà de la llengua i compartirà amb ells histories picants i sucoses. La colla de patibularis baden les orelles quan el calavera d’Abelí els explica que la dona del propietari de la botiga d’electrodomèstics té tatuat un popeie en la natja esquerre. Un amor de joventut. El marit ni d’amors

de joventut ni de popeies en sap un borrall. O que la vídua del pastor evangelista que es penjà durant una crisi de fe, li encanta entonar la donna immobile durant uns moments que haurien d’estar embolicats amb cel·lofana. O que si el president de la societat de caçadors, un francmaçó, està sempre a punt de disparar es perquè li varen posar una pròtesi, un artefacte que no ha fet perdre el gust de la seva pels productes de la terra.

En Carmona, el propietari de can Butxaques, escombra abans de tancar a tots els clients que s’enganxen com paparres al taulell. Com cada nit Abelí es fa el ronsa, buida dins la gola els gots que queden sobre el taulell. Es disposa a sortir quan una presència imprevista el deixa palplantat. A escassos metres del carter es troba el francmaçó. Abelí veu el bigoti que es plega sobre una boca sanguínia, unes celles que volen encaixar, i els dos orificis negres de l’escopeta que el miren fixament.

Durant la convalescència a l’hospital Abelí rep una visita inesperada, el Crist del Sagrat Cor. Abelí veu en el cor resplendent la benevolència i la compassió de qui entregà en holocaust la seva vida per

redimir la humanitat. I en la corona d’espines els seus instints depravats i esgarriats, unes urpes afilades que li arranquen l’ànima i la llencen a les flames de l’avern. Una vegada la visita abandona l’habitació Abelí fa un jurament, mai més tornarà a tastar ni una gota de vi ni cap més dona.

En sortir de l’hospital es dirigeix a can Butxaques. Un espectre acaba d’entrar en el cau de malànimes. Els ulls vidriosos no es creuen el que veuen. L’espectre agafa una cadira i surt al carrer. S’asseu prop de la porta. L’endemà fa exactament el mateix i així dia darrere dia. Quan se li pregunta per què no entra es limita a fer una cabriola amb la mà. A vegades se n’oblida que no pot parlar – un dels perdigons se li incrustà a la gola - i gesticula com un ventríloc i els interlocutors escolten un ruflet escanyat que li surt de les entranyes.

En Carmona se n’adona que ha de pensar més del compte a l’hora de tornar el canvi, o que no aconsegueix servir una gerra sense que se li escapi un glop d’escuma. El dia que el senyor Romanyà li proposa comprar-li el solar per construir-hi un gran centre comercial no s’ho pensa dues vegades.

COMG | 29

Una valla protegeix l’Abelí de l’enderroc de can Butxaques, tal com han aconsellat els advocats en ser la vorera propietat municipal. Derruït el bar comença a agafar cara i ulls el que vol ser la gran botiga de la ciutat. S’aixeca en un terreny desaprofitat que es troba darrera el bar i on Carmona pretenia cultivar blat de moro i seva dona construir-hi un hivernacle d’orquídies. La mort inesperada d’ella el fa decidir a deixar el terreny erm com a testimoni de la vida ingrata.

Romanyà havia pensat posar una estàtua en la petita plaça situada davant el centre comercial. Per què gastar-se diners amb una estàtua si la té davant els seus propis nassos! Només té que demanar-li que abandoni la vorera i s’instal·li uns metres enrere.

Una generació deixa pas a la següent. Es retira un grapat d’ossos d’una tomba per fer

forat a un difunt recent plorat. Les fulles dels plataners són sombrilles durant l’estiu i una catifa amable durant la tardor. L’alegria i la tristesa són cares d’una moneda que a vegades cau cara i altres creu. La vida demana dinamisme, moviment. Només la mort aixopluga el descans perpetu. Per què sorprendre’ns que el centre comercial hagi escollit coma a lema: “Posi un petit canvi diari en la seva vida”! Per a Romanyà els canvis estacionals són un motiu més que suficient per tirar la casa per la finestra. Mireu sinó l’Abelí. Durant l’estiu assentat sota un parasol observa amb banyador i sandàlies dels acalorats ciutadans. Avança la tardor i la vestimenta d’Abelí es veu cada vegada més pulcre. Una farola de plàstic substitueix el parasol. Per Tots Sants un senyor amb fulard i americana de tweed mira la gent que camina amb pas viu. Nadal es troba a la cantonada i el papà Noel amb un trineu al

costat de la taula envia petons a la mainada que s’aplega al seu voltant. Finalment amb un pullover de mànega curta Abelí rumia sobre l’auca de la vida quotidiana.

Ningú sap dir amb certesa el temps que Abelí es troba en aquesta situació. Una mosca brunzidora el delata. “ No recordo els dies que fa que no s’ajau al llit” fa la dona de l’Abelí, una dona menuda, de cames tortes i la cara arrugada com una pansa. Pels ciutadans que viuen al marge del dia a dia de la ciutat, Abelí els continua observant assentat en la seva cadira.

Jordi Costa Subirós

/////////////////////////////////////

> Dibuix: Maria Escobet

30 | COMG

Col·legi ///////////////////////////////

10 d’octubre de 2012

S’aprova per unanimitat l’acta de la Junta de Govern del dia 26 de setembre de 2012,

14 de novembre de 2012

S’acorda aprovar unànimement l’acta de Junta de Govern del 10 d’octubre de 2012.

S’acorda que sigui el Secretari , en nom del COMG, qui signi el contracte de pro-tecció de dades dels col·legiats.

S’acorda que sigui el Sr. Xavier Roca qui accedeixi a les dades del col·legiats, se-guint el contracte de protecció de dades.

S’acorda oferir a l’empresa Spandoc, qui fa cursos d’idiomes als hospitals, fer pu-blicitat al butlletí i enviar-los les tarifes.

S’acorda penjar la nota de baixa com a membre de Junta de Govern de la Dra. Jau-mà i tot seguit una nota d’agraïment de la Junta de Govern cap a ella.

S’acorda que el Gerent organitzi i concre-ti quin personal del COMG realitzarà les trucades per informar als col·legiats que han de portar el seu títol d’especialista per així actualitzar les seves dades.

S’acorda que el Dr. Barceló sigui el repre-sentat del COMG en la selecció dels candi-dats a optar a les beques de matrícula d’es-tudis de Medicina que el COMG atorga.

S’acorda que un cop estigui feta la pàgina web de MxI s’informarà a tots els col·le-giats via mailing per si és del seu interès.

28 de novembre de 2012

S’acorda aprovar, un cop fetes vàries es-menes, l’acta del passat 14 de novembre de 2012.

S’aprova la proposta de la Comissió Deon-tològica de Ref.: 08/12

S’aprova la proposta de la Comissió Deon-tològica de Ref.: 09/12

S’aprova la proposta de la Comissió Deon-tològica de Ref.: 10/12

S’aprova la proposta de la Comissió Deon-tològica de Ref.: 11/12

S’aprova la proposta de la Comissió Deon-tològica de Ref.: 12/12

S’aprova la proposta de la Comissió Deon-tològica de Ref.: 14/12

S’aprova la proposta de la Comissió Deon-tològica de Ref.: 16/12

S’aprova la proposta de la Comissió Deon-tològica de Ref.: 17/12

S’aprova el moviment col·legial amb 7 al-tres i 22 baixes.

S’acorda atorgar 1.500€ a l’Associació d’estudiants de Medicina per a fer les Jor-nades formatives a Besalú i Banyoles du-rant el mes de febrer de 2013.

S’acorda delegar al Secretari i President a negociar el pagament del deute de la Fun-dació Patronato de Huérdanos.

S’acorda reclamar a un metge no col·legiat que presenti la carta del seu trasllat a fi de cobrar-li la quota d’ingrès.

S’acorda que el COMG s’adhereixi al” Programa de Solidaritat a l’empresa” de l’AECC a travès del qual s’enviaran mis-satges de salut i prevenció als treballadors del COMG.

S’acorda que l’assessoria jurídica del COMG presenti els requisits per tal que “Metges per a la Independència” (MxI) pu-gui ser considerada o no secció col·legial.

19 de desembre de 2012

S’aprova unàniment l’acta del Junta de Govern de 28 de novembre de 2012.

S’acorda que l’Assemblea General Ordi-nària es celebrarà el proper dia 13 de fe-brer de 2013,

S’acorda que s’enviarà a tots els membres de Junta de Govern la memòria de l’any 2012 de la Comissió Deontològica.

S’acorda aprovar el calendiar de reunions de Junta de Govern de l’any 2013.

S’acorda l’aprovació dels Estatus de la Fundació Pascual i Prats sense incloure tantes correccions en gèneres ( director/a, secretari/a,...)atès que es donen per sobre-enteses.

16 de gener de 2013

S’aprova unàniment l’acta de Junta de Go-vern del 19 de desembre de 2012

Acord de convocar al Gerent de l’ICS-IAS per a reunir-se amb els membres de Junta de Govern

S’aprova la proposta de la Comissió Deon-tològica de Ref.: 18/12

S’acorda posposar l’enviament del Butlle-tí del COMG al mes de Gener

S’acorda buscar una substituta en el De-partament de Comunicació durant la baixa per maternitat de la Sra. Meritxell Bonet

S’acorda recolzar la Jornada de l’Esport Femení amb la donació de 1,000€

S’acorda becar amb 4.812,50€ a tres es-tudiants de la Facultat de Medicina de Girona

30 de gener de 2013

S’aprova l’acta de la passada Junta de Go-vern del 16 de gener de 2013

S’aprova la convocatòria de la propera As-semblea Ordinària del COMG

S’aprova que els documents de tresoreria de l’Assemblea Ordinària del COMG es pengin al web del COMG.

// Acords JuntaS’acorda penjar la convocatòria i les bases de la borsa de treball pels cursos de For-mació de Dipsalut 2013.

S’acorda enviar un document Excel dels col·legiats que hi ha a Girona sense la seva adreça personal a la OMC ,tal i com sol-liciten.

S’acorda computar els pagaments que el COMG ha fet a l’Espai del Metge Rural , 35.134,50.- Euros , com a donació.

20 de març de 2013

S’aprova unànimement l’acta de Junta de Govern del passat 30 de gener de 2013.

S’aprova la proposta de la Comissió Deon-tològica de Ref.: 13/12

S’aprova la proposta de la Comissió Deon-tològica de Ref.: 01/13

S’aprova la proposta de la Comissió Deon-tològica de Ref.: 02/13

S’acorda mantenir el sou del Secreta-ri mantenint les condicions laborals en temps i disponibilitat que s’estan duent a terme actualment.

S’acorda que en el moment de reformar els Estatus es detallaran més explícita-ment les funciones del Secretari i el seu sou aplicant un preu per hora

S’aprova el moviment col·legial amb 17 altes i 8 baixes.

S’acorda que per part del COMG, a part dels membres de Junta, participin en les reunions el Dr Mulà qui va acceptar la invitació durant la darrera Assemblea, els dos advocats del COMG i el Sr. Xavier Roca com Adjunt a Gerència.

S’acorda que el Dr. Salleras serà l’encar-regat, en substitució de la Dra. Jaumà, de signar els convenis que es realitzin des del COMG.

En referència a l’editorial del proper but-lletí s’acorda que els assessors jurídics del COMG redactin un escrit en referència a la modificació d’estatuts.

S’acorda comprar 17 llicencies de Micro-sowft Office pel COMG.

S’acorda que des del COMG s’enviï una instància a l’Ajuntament de Girona per tal de fer ús del tren que fa el recorregut per l’exposició de flors a cost zero el proper 15 de maig,durant la Jornada de l’entrega de Premis literaris.