1. Salutació

2. Un ascens per a la història, per Daniel Travesset

3. El Campionat de Catalunya per Equips ronda a ronda, per Sergi Obon

4. Partides

5. Cloenda

Secció d’EscacsCasal Catòlic de Sant Andreu

Butlletí InformatiuAny 10 Núm. extraordinari

2009

c/Pons i Gallarza, 58-60Responsable: Sergi Picatoste

Col·laboradors d’aquest número:Sergi Obon

Daniel Travesset Joaquim Travesset i BarbaJoaquim Travesset i Ribera

Antoni CastelltortÈric Domínguez

Pedro Díaz

Salutació

Secció d’EscacsCasal Catòlic de Sant Andreu

C.C

. S

AN

T A

ND

RE

U

1.Ja ho anunciàvem al butlletí núm. 19: el primer equip ha pujat a la divisió d’honor. Aquesta fita històrica mereix recordar-se en un butlletí extraordinari.

Sumari

Corria la temporada 1983-1984. Aleshores jo era un adoles-cent de 13 anyets que vivia els escacs o, millor dit, el C. C. Sant Andreu amb bastant intensitat, però encara no jugava en el primer equip. Recordo perfectament que després d’una bona fase regular a 2.ª divisió vam quedar segons de grup, per darrera del Centelles. Això ens permetia jugar el play-off d’ascens a 1.ª divisió (equivalent a l’actual divisió d’honor). El rival era la Gran Penya de Vilanova. I ja em teniu a mi de bon matí seguint el matx, però de «pipa». Ben aviat, el matx es posà de cara amb 4 a 1. Però al migdia el matx s’igualava, i arribàrem a l’ajornament amb un empat a 4. Restaven els dos primers taulers: Anguera i Miralles, davant Planas i Llaverias respectivament. Les dues partides mostraven finals inferiors, en els que calia lluitar per assolir taules. Això sí, l’empat (holandès) ens afavoria gràcies a les victòries de Travesset I i de Ribera, que defensaven els taulers 3 i 4 respectivament. El cas és que, en dos finals jugats amb molta precisió, vam poder arrencar dos empats, que ens donaren l’anhelat ascens.

La temporada 1984-1985 va significar la segona etapa del C. C. Sant Andreu a la màxima categoria (l’anterior a mitjan dècada de 1960). Només vam poder fer 1,5 punts en 11 rondes, empatant amb el Centelles i derrotant el Tarragona. Aquest pobre balanç ens condemnà, de nou, a la 2.ª divisió.

Han hagut de passar 25 anys (temporada 2008-2009) per tornar a viure aquelles sensacions i veure l’equip a la màxima categoria.

En aquests 25 anys s’han succeït molts alts i baixos, però la dedicació de bona part dels socis més veterans ens ha conduït a la situació actual. Sens cap mena de dubte, la millor

de la història. Ja no només per l’ascens, sinó pel gran planter que tenim. Sincerament, em sento molt orgullós de tots els joves, així com de tot l’equip de monitors. I aquesta és la gran diferència respecte a l’ascens de la temporada 1983-1984. Aquest tret fa que, si som capaços de seguir motivant tots aquests joves, tinguem el futur garantit en els propers anys.

L’equip d’enguany s’ha caracteritzat per la gran il·lusió de tots els jugadors. Prova d’això és que la majoria ha jugat totes les partides.

Érem conscients que no partíem com a favorits, ja que teníem rivals d’entitat com el Reus o el Tres Peons, però estic convençut que cadascú, de manera individual, sabia que podíem pujar. A més, l’equip base tenia una bona barreja de veterania (Joan Bautista i Jaume Anguera), joventut (Èric Domínguez, David Pueyo i Einar Castellano) i no tan joves (Marcelo Panelo, Quim Travesset II, Sergi Obon, Antoni Castelltort i Daniel Travesset). Un equip molt compacte, en el que tots els jugadors han superat el 50% (vegeu el quadre estadístic adjunt).

No vull oblidar-me dels altres companys (Marcel Peek, Jordi Castelltort, Travesset I, Tacón, Rise, Félix Romero i Pedro Díaz) que han format part de l’equip i també han estat part important d’aquest èxit.

Per acabar, m’agradaria dedicar l’ascens a tota la gent que estima i ha estimat aquest Club i, en especial, als que ja no estan entre nosaltres. De segur que, allí on siguin, es sentiran orgullosos del que hem assolit!!!

Daniel Travesset, delegat de l’equip «A»

Butlletí Informatiu

2. Un ascens per a la història

Butlletí Informatiu

CAMPIONAT DE CATALUNYA PER EQUIPS. 1ª DIVISIÓ GRUP I

RONDES

JUGADOR ELO TITOL 1 2 3 4 5 6 7 8 9 FINAL P %

1 MARCELO PANELO 2476 MI 1 1/2 0 1/2 1 1/2 1 0 0 1 5,5 55%

2 MARCEL PEEK 2372 MI 1/2 0,5 50%

3 JOAQUIM TRAVESSET II 2335 MC 1 0 1/2 0 1/2 1/2 1 1 0 4,5 50%

4 ÈRIC DOMÍNGUEZ 2333 MC 1 1/2 0 1/2 1 1/2 1 0 1/2 1/2 5,5 55%

5 JOAN BAUTISTA 2318 MC 0 1/2 1 1 0 1 1/2 1/2 4,5 56%

6 SERGI OBON 2314 MC 1 0 1 1 1/2 1/2 1 0 1/2 0 5,5 55%

7 ANTONI CASTELLTORT 2313 MC 1 1 0 1/2 1 1 1/2 0 1/2 5,5 61%

8 JAUME ANGUERA 2311 MN 1 1 1/2 1 1 1 1 0 1/2 1/2 7,5 75%

9 DAVID PUEYO 2298 1 1 1 1 1 1 1 0 0 1 1/2 7,5 75%

10 DANIEL TRAVESSET 2270 MC 1 1 1 1 1/2 1/2 1/2 1 0 1/2 7,0 70%

11 EINAR CASTELLANO 2240 1 1/2 1 1 1 0 0 3,5 58%

12 JORDI CASTELLTORT 2209 1 1 1,0 100%

13 JOAQUIM TRAVESSET 2200 2 1 1,0 100%

14 FULGENCI TACÓN 2142 1/2 0,5 50%

15 JOSEP Mª RISE 2139 0 0,0 0%

16 FÉLIX ROMERO 2132 0 0,0 0%

17 PERE DÍAZ 2129 1/2 1 1,5 75%

9 5,5 5,5 7,5 8,5 6,5 7 3 3,5 5

SA

NT

FE

LIU

BA

RC

ELO

NA

V

ULC

À

GE

RU

ND

A

AN

DO

RR

A

CO

MTA

L

TR

ES

PE

ON

S

TAR

RA

GO

NA

RE

US

D

EP

OR

TIU

SA

NT

BO

I

LLE

IDA

El 2010 serà un any recordat al nostre club, ja que vint-i-cinc anys després de l’últim ascens tornarem a jugar a la màxima categoria catalana. Per fer-ho possible hem hagut de recórrer un camí llarg que va començar fa uns quants anys i va arribar al seu punt culminant en el darrer campionat per equips.

A la primera ronda ens va tocar el Sant Feliu, l’equip més fluix del grup. Vam complir el tràmit sense dificultats i ens vam imposar per un contundent 9 a 1.

A la segona ronda ens visitava el Barcelona-Vulcà, un equip molt descompensat: tenia uns primers taulers molt forts, però a partir del sisè baixava molt. Sabíem que un matx amb un equip així sempre és complicat, i ens va tocar patir. Durant tot el matí vam estar contra les cordes, però finalment ens vam poder imposar amb una mica de sort. Aquesta treballada victòria es va fonamentar en els darrers taulers, en els que vam fer 4,5 de 5. Després de la segona ronda ja ens vam posar com a únics líders del grup.

A la tercera ronda ens tocava anar a Girona per a enfrontar-nos al Gerunda, un club que té un dels millors planters de Catalunya. És un equip perillós, ja que els seus jugadors són millors del que sembla per elo. A mig matí tot anava bé, no teníem cap partida malament i semblava que aconseguiríem un resultat clar. De cop i volta, diverses partides es van girar, i ens vam trobar amb un matx pràcticament perdut; semblava que com a molt empataríem. Finalment, un nou gir en la darrera partida ens va donar la segona victòria consecutiva per la mínima.

L’Andorra ens va visitar a la quarta ronda; va ser un matx sense massa història. Ells van venir amb un jugador menys, i des del principi es va veure que no patiríem. El 8 a 2 final va reflectir la diferència existent entre tots dos equips.

A la cinquena ronda jugàvem amb el Comtal, un equip força sòlid. A mig matí, el matx estava ple de partides disputades, i semblava que hauríem de patir fins al darrer moment. Poc a poc, totes les partides van anar caient de la nostra banda fins a imposar-nos per 8,5 a 1,5, un resultat que no reflecteix el desenvolupament del matx.

Havíem passat l’equador del campionat i comptàvem els nostres encontres per victòries. Aquest fet ens situava a la primera posició del grup amb una certa distància sobre la resta, però encara havíem de jugar amb els rivals directes. A la sisena ronda jugàvem al barri de Gràcia amb el Tres Peons, a priori un dels equips més fort del grup. Sabíem de la importància del partit perquè, en cas de guanyar, deixàvem fora dels primers llocs a un dels favorits. Vam jugar un matx molt seriós, probablement el millor del torneig, i ens vam imposar amb claredat per 6,5 a 3,5.

A la setena ronda ens visitava el Tarragona, un equip molt compensat que ens va portar l’equip de gala i

Butlletí Informatiu

ens va posar contra les cordes. A mig matí teníem un matx gairebé impossible, no es veia per on el podríem guanyar. Durant tot el campionat havíem basat la nostra força en la segona meitat de l’equip; en aquests taulers era habitual que guanyéssim amb molta claredat. El dia del Tarragona va ser diferent i la clau de la victòria van ser els cinc primers taulers, en els que vam fer un parcial de 5 a 0. El resultat final de 7 a 3 no mostra les dificultats que vam tenir durant tot el matx.

Des del dia que vam veure el calendari teníem marcada la vuitena ronda, que ens enfrontava al Reus, a priori el rival més fort del grup. Arribàvem al matx en situació privilegiada, ja que una victòria ens donava l’ascens matemàtic, a una ronda del final. Sabent que n’era d’important, el matx, vam presentar el millor equip possible: per primer cop en tota la història del club alineàvem dos mestres internacionals. El matx no va tenir història, tot ens va sortir malament des del principi i en cap moment vam tenir opcions de lluitar per la victòria. El resultat final va ser de 7 a 3. En aquest moment, només una derrota del Sant Boi davant el Comtal ens donava l’ascens, i vam començar a fer una sèrie de trucades per intentar esbrinar com havia quedat aquell matx. Finalment es va confirmar la notícia, i vam poder celebrar que érem equip de divisió d’honor. Aquesta no és la manera desitjada d’aconseguir un ascens, però acabàvem d’assolir l’objectiu marcat en els darrers anys; això va fer que oblidéssim ràpidament el resultat amb el Reus i celebréssim l’ascens durant un emotiu dinar, en el que vam recordar èpoques passades mentre rebíem les trucades de felicitació dels companys de club.

A la darrera ronda no ens jugàvem res i vam afrontar el matx amb el Sant Boi amb una certa relaxació. Vam perdre per 6,5 a 3,5, però el resultat ja no tenia importància.

Com a fi de festa ens vam enfrontar al Lleida, un dels millors equips de Catalunya, per decidir qui seria el campió d’enguany de primera divisió. Vam demostrar que, si nosaltres estem bé, per molts titulats que tingui l’altre equip no és tan fàcil guanyar-nos, i el resultat final d’empat a 5 reflecteix la gran igualtat que va haver en tot moment en el matx. Només el desempat per sistema holandès ens va deixar sense títol, però amb una bona sensació de victòria moral. Per posar el punt final a aquesta gran temporada vam fer un pica pica, al que vam convidar als companys del Lleida.

Abans d’acabar vull donar les gràcies a tots els jugadors que han fet possible aquest ascens i molt especialment al Daniel Travesset, que és qui des del primer moment ha cregut en aquest projecte i ha fet possible que es portés a terme.

Sergi Obon

3. El campionat de Catalunyaper equips ronda a ronda

1. Antoni Castelltort (MC, 2311, St.Andreu)– David Bosch (MC, 2293, Tres Peons)

Campionat de Catalunya per Equips, 1.ª divisió, 08.03.2009

1.e4 e6 2.Cc3 Cc6 3.Cf3 Ab4 4.Ce2 d5 5.e5 f6 6.c3 Af8 7.d4 Ad7 8.Cf4 De7 9.Ae2 0–0–0 10.0–0, … Després d’una obertura una mica estranya, en la qual ambdós jugadors semblaven decidits a fer la jugada més rara disponible, tenim plantejada una lluita amb enrocs oposats. 10...Df7 11.exf6, ... Les negres amenaçaven ..., g5, que no servia a la jugada anterior perquè les blanques prenien abans en f6, «tocant» la dama, i després el cavall de f4 passava a d3 i, a continuació, a e5. Amb 10...Df7, les negres també deixen lliure el camí per a les peces menors del flanc de rei. 11...gxf6 Obre la columna «g»; qualsevol altra captura lliura la casella e5 al rival. 12.c4, ... Les blanques pretenen desactivar el centre de peons enemics, abans que les negres acabin de desenvolupar-se. 12...Cge7 13.cxd5 exd5 14.b4 Cg6 És curiós que Rybka prefereixi menjar-se el peó de b4… 15.b5 Cce7 16.a4 Cf5 17.Db3 Cxf4 18.Axf4 Ad6 Les negres acaben de desenvolupar-se i provoquen a la vegada canvis de peces, però les blanques aprofiten aquests temps per avançar els peons en el flanc de dama. 19. Axd6 Cxd6 20.Tfc1 Rb8 21.a5 Tc8 22.b6 cxb6 23.axb6 a6 24.Cd2 Txc1+ 25.Txc1 Tc8 26.Tc5 Txc5 27.dxc5 Cf5 És clar que si les negres no poden millorar fins ara haurem de donar-li la raó a Rybka. Un cop s’han canviat les torres, el rei negre «pateix» amb el peó de b6. 28.Af1 Ac6? Entrar en una posició tan delicada tenint problemes de temps pot fer que qualsevol errada sigui decisiva. 29.Df3+-, ... Rybka. 29...Dd7 30.g4?!, ... Millor 30.Ad3, tot i que 30.g4 només perllonga la partida una miqueta més. 30...Cg7 31.Df4+ Rc8 32.Cb3 Ce8? 33.Cd4 Rd8 34.Ad3 Re7 35.Af5 Dd8 36.Dh6, … Les negres estan perdudes. 1–0

Comentaris d’Antoni Castelltort

2. Èric Domínguez Pons (2210, Sant Andreu)– Aramis Álvarez (2466, Lleida)

Final del Campionat de Catalunya per Equips, 1.ª divisió, 19.04.2009[B27]

En aquest matx pel títol de campions de primera divisió (amb l’ascens assegurat), personalment no m’esperava que el Lleida es presentés amb l’equip que va portar, i això va fer que la meva preparació fos una singular anècdota. 1.e4 c5 2.Cf3 g6!? Drac hiperaccelerat; realment no m’esperava de cap manera aquesta variant; no és que sigui dolenta, ni de bon tros, però és poc utilitzada pels mestres internacionals. 3.c3 Ag7 4.d4 cxd4 5.cxd4 d5 6.e5 Ag4 7.h3 Axf3 8.Dxf3 Cc6 9.Ab5 e6 10.Axc6+ bxc6 Aquest és un sistema senzill de jugar amb blanques, bastant posicional; la idea principal és evitar les ruptures c6-c5 i f7-f6 per mitjà de peces menors. 11.0-0 Db6 11...c5 12.dxc5 Axe5 13.Te1 Ag7 14.Cc3 Ce7 15.Ag5 0-0 16.Cxd5 Dxd5 17.Axe7 Dxf3 18.gxf3 Tfb8 ( 18...Tfe8 19.Ad6 ) 19.c6 Axb2 20.Tad1 Tc8 21.Te2 Tab8 22.Tc2 Ae5 23.Td7±. 12.Td1 Ce7 13.Cc3 0-0 14.Ca4 Db4 15.Cc5, … Controlant la debilitat e6. 15, … Cf5 16.Dc3 Tfb8 17.g4, … S’ha d’expulsar aquest cavall ara que es pot. 17. …, Dxc3 18.bxc3 Ce7 19.Cd7 Tb5 19...Tb7 20.Cc5 Tbb8 21.Cd7=. 20.Aa3 Cc8 21.Tdb1, … 21.Tab1!? Ta5 22.Ab4 Txa2 23.Ta1 Txa1 24.Txa1∞, amb compensació pel peó. 21...Cb6 22.Txb5 cxb5 23.Cxb6 axb6 24.Ab4 Af8 25.Axf8 Rxf8 26.a3=, … S’arriba a un final que pràcticament és taules per tots costats. 26. …, Re7 27.f4 f6 28.exf6+ Rxf6 29.Rf2 h6 30.h4 h5 31.g5+ Re7 31...Rf5 32.Rf3 Tc8 33.Tc1 Tc4 34.Tc2 Tc8 35.Tc1=. 32.Re3 Rd6 33.Rd3 Tf8 34.Tf1 Ta8 35.Ta1 Rc6 36.Te1 Rd6 36...Txa3 37.Txe6+ Rc7 38.Rd2 Ta2+ 39.Re3 Ta3 40.f5 Txc3+ 41.Rf4 gxf5 42.g6 Tc1 43.Te3 Tf1+ 44.Rg5 Tg1+ 45.Rxh5 b4 46.Rh6+–. Taules per triple repetició. 37.Ta1, ½-½

Comentaris d’Èric Domínguez

Butlletí Informatiu

Partides4.

Butlletí Informatiu

3. J. Esparbe Grau (2006, Lleida)– Pedro Díaz López (2129, Sant Andreu)

Final del Campionat de Catalunya per Equips, 1.ª divisió, 19.04.2009[D35]

1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.Cc3 d5 4.Ag5 c6 5.cxd5 exd5 6.Cf3 Ae7 7.e3 0–0 8.Ad3 Cbd7 9.Tc1 Te8 10.0–0 Ce4 11.Af4 Cdf6 [11...f5 12.Cxd5 Ad6 13.Axd6 Cxd6 14.Cf4 Cf6 15.Ce5 g5 16.Ce2 Ae6 17.Cc3 Tc8 18.Da4 a6 19.b4 Cd5 20.Cxd5 Axd5 21.Dc2 Tf8 22.Ac4 Cxc4 23.Cxc4 g4 24.Ce5 Dh4 25.f3 gxf3 26.Cxf3 Ulrichsen,J (2350)-Hoen,R (2350)/Noruega 1975/MCL/0–1 (61); 26...Dh6 27.Tce1 Tc7 28.Ce5 De6 29.a3 Tg7 30.Tf2 Ae4 31.Dc4 Ad5 32.De2 Dh6 33.Tef1 Tg5 34.Tc1 Th5 35.h3 Tg5 36.Rf1 Tg3 37.Tc3 f4 38.Re1 fxe3 39.Txf8+ Dxf8 40.Txe3 Txg2 41.Df1 Ulrichsen,J (2350)-Hoen,R (2350)/Noruega 1975/MCL/0–1 (61)] 12.Dc2 Ab4N 13.Cg5 Cxg5 14.Axg5 h6 15.Ah4 Dd6 16.Ag3 De7 17.a3 Ad6 [17...Axc3 18.Dxc3 Ce4] 18.Axd6 Dxd6 19.b4 Ad7 [19...a5=] 20.Db3 Cg4 21.g3 De7 22.Tfe1 Dg5 23.b5 h5 24.bxc6 bxc6 25.Db7 Tad8 26.Dxa7 Df6 27.Tc2 Af5 28.Axf5 Dxf5 29.Tce2 Td7 30.Dc5 Dg6 31.Cb1 h4 32.Cd2 Tb7 33.a4 Tb2 34.Cf3 Txe2 35.Txe2 h3 [¹35...Df5 36.Ce1 Cxh2 37.Rxh2 hxg3+ 38.Rg2 gxf2 39.Txf2 Dg4+ 40.Rf1 Txe3 41.Db4 g6=] 36.Dc2 Df6 37.Ce1 Tb8 38.Da2 Df5 39.Tb2 Ta8 40.a5 Ta6 41.Tb6?? Txa5 42.Db2 Ta1 43.De2 Df3 44.Tb2 Dg2# 0–1Comentaris de Pedro Díaz.

4. Joaquim Travesset Barba (2200, Sant Andreu)–Josep Codina García (MC, 2247, LLeida)

Final del Campionat de Catalunya per Equips, 1.ª divisió. Taula 9, 19.04.2009[D43]

1.d4 d5 2.c4 e6 3.Cf3 c6 4.Cc3 Cf6 5.Ag5 Ae7 6.e3 0–0 7.Ad3 dxc4 8.Axc4 Cd5 9.Axe7 Dxe7 10.0–0 [10.Tc1 Cd7 11.0–0 Cxc3 12.Txc3 Td8 13.Db3 Cb6 14.Ad3 Ad7 15.Ce5 Ae8 16.a3 f6 17.Cf3 Cd5 18.Tcc1 Af7 19.Dc2 g6 20.Tfe1 Tac8 21.h4 Rg7 22.g3 Tc7 23.b4 a5 24.e4 Cb6 25.bxa5 Cd7 26.Dc3 Te8 27.e5 fxe5 28.dxe5 Dd8 29.Cg5 Cf8 30.Ac4 Tee7 31.Df3 Cd7 32.Tcd1 De8 1–0 Cooke,E-Bognar,C/Budapest HUN 2001 (32)] 10...Cd7 11.Te1!? Cxc3 12.bxc3 e5!? 13.e4! c5?! [13… exd4] 14.d5!, ... Aquí vaig pensar uns quinze minuts. El dilema estava en si era millor crear un peó passat, limitant la mobilitat de l’alfil de c8 o bé continuar amb la pressió central. [14.Ad5!?] 14...Dd6 [14...Cb6] 15.Cd2 Cb6 16.a4 [16.Dh5] 16...Ad7 17.Db3 Tab8 [17...Dh6] 18.a5 Cc8 [18...Cxc4 19.Cxc4 Df6 20.Da3] 19.Ab5! Axb5 20.Dxb5 Dc7 21.Cc4 [21.Te3] 21...Cd6 22.Da4! Tfe8 23.Tab1 Te7! [23...h6? 24.Cxd6 Dxd6 25.Txb7! Txb7 26.Dxe8+ Rh7 27.a6+-] 24.Tb3 h6 25.Cxd6! Dxd6 26.Teb1 [26.c4] 26...Tc7 [26...f5 27.Tb5 fxe4 28.Dxe4±] 27.Dc4 Rh8 28.Tb5 Rg8 29.f3 Rh8 Les negres fan jugades d’espera. No saben per on tirar. El seu flanc de dama està pràcticament en Zugzwang. 30.g3 Rg8 31.De2! Te7 32.De3 Tc7 33.c4 [33.f4! Potser millor, però quan un porta una idea...] 33...

f6 34.T1b3 b6? Això no pot ser bo. 35.Dd2 Tcb7 36.Db2 Rh7 37.Rf2 g5 38.Db1, ... Potser era el moment de fer axb6. [38.axb6 Txb6 39.Txb6 axb6 40.Ta3+-] 38...Rg7 39.g4 Rg6 40.Re3 Rg7 41.Tb2 Rg6 42.Rd3 Rf7 43.Rc3 El rei blanc ha anat cap el flanc on pot fer mal. 43...Re7 44.axb6 [44.h4!?] 44...axb6? [44...Txb6] 45.Ta2 Dc7 46.Da1 Rd6 47.Ta6 h5? 48.h3? [48.gxh5! Th8 (48...Dh7? 49.Dg1!! Dxh5 50.Dxc5++-) 49.Dg1!+-] 48...h4 49.Tb2 De7 50.Tb5 Dc7 51.Da3 Rd7 52.Da4 Rd6 53.Tb1 Dd7 54.Rb3 Rc7 55.Dxd7+! Rxd7 56.Ra4 Rc7 57.Rb5 Td8 58.Tba1 Td7 59.Ta8 Rd6 60.T1a6 Rc7 61.Tf8, ... I el bàndol negre no té esperances.[=61.Te8] 1–0Comentaris de Joaquim Travesset i Barba.

5. Daniel Travesset (MC, Sant Andreu)–Jordi Palomares (Barcelona-Vulcà)

Campionat de Catalunya per Equips, 2009, 1.ª divisió, 2.ª ronda[A49]

He triat aquesta partida per l’emocionant final d’aquest matx davant un equip històric com el Barcelona-Vulcà dels Orestes, Martín, Ayza, etc. Es disputava la segona ronda i el resultat era d’empat a 4,5. La victòria, doncs, dependria d’aquesta partida. 1.d4 Cf6 2.Cf3 g6 3.g3 Ag7 4.Ag2 0-0 5.0-0 d6 6.a4, ... Sortint de les idees teòriques. Idea vista fa molts anys a David G. Ilundain. 6...c5 7.dxc5 dxc5 8.Ce5 Dc7 9.Cc4 Td8 10.Af4 Txd1 11.Axc7 Txf1+ 12.Rxf1, ... Hem arribat a una posició bastant igualada, però considero que el blanc té un lleuger avantatge, ja que l’alfil de g2 és més fort que el de g7 i la torre blanca s’apodera abans de la columna oberta. 12...Cc6 13.Cba3 Ae6 14.Td1 Tc8 15.Af4 Td8 16.Txd8+ Cxd8 17.Ac7 Cc6 18.Axc6!, ... Aquesta és la jugada que justifica totes les anteriors. La torre negra volia neutralitzar la torre blanca mantenint-se forta a la columna «d». Per això cal pagar un preu: l’estructura de peons es debilita considerablement. 18...bxc6 19.Ab8 a6 20.Ae5 Ah3+ 21.Rg1 Ce4 22.Axg7 Rxg7 23.f3 Cd6 24.Ce5 Ae6 25.Rf2, ... Ja tindré temps de capturar el peó. 25...Rf6 26.Cd3 Cb7 27.e4 a5 28.c4 g5 29.Re3 Ad7 30.Cb1 e5 31.Cd2 Ae6 32.Cf2, ... Millor hauria estat f4 i, després dels canvis, situar el rei a f4, amb bones perspectives de victòria. Ara bé, donada la posició esclava del negre i els meus problemes de rellotge, volia evitar donar-li vida a l’alfil. A partir d’aquí només jugo amb l’increment dels 30 segons. 32...Cd6 33.Rd3 h5 34.h3, ... Jugada bastant fluixa. Era preferible b3 per seguir amb la idea de f4. 34...Rg6 35.Rc3 f5 36.g4, ... 36. Cd3?! era dubtosa perquè després de 36. ..., fxe4 37.Cxe4 Cxe4+ 38.fxe4 Axh3 39.Cxe5+ Rf6 40.Cxc6 h4 41.gxh4, gxh4 el peó negre corre molt... 36...fxg4 37.fxg4 hxg4 38.hxg4 Rf6 39.b3, ... Quasi obligada. Cal alliberar el rei. 39...Cf7 40.Cf1 Ch6 41.Ce3 Ad7 42.Rd3 Ae6 43.Re2 Ad7 El bàndol negre no s’adona que té el cavall molt mal situat... Ara sí que ja és qüestió de temps. L’avantatge blanc és definitiu. 44.Rf3 Ae6 45.Cd3 Cf7 46.Cxc5 Ac8 47.Cf5 Axf5 48.exf5 Re7 49.Ce4 Rd7 50.Cf6+ Rd6 51.Ce4+ Rd7 52.Cc5+ Rc7 53.Re4 Ch6 54.Rxe5 Cxg4+ 55.Re6 Ch6 56.f6 g4 57.Ce4 c5 58.f7 Cxf7 59.Rxf7 Rd7 60.Rf6 1-0Comentaris de Daniel Travesset.

Butlletí Informatiu

6. Zurano (MF, 2390, Reus)–Joaquim Travesset Ribera (2335, Sant Andreu)

Campionat de Catalunya per Equips, 1.ª divisió, 22.03.2009[D08]

1.d4 d5 De tant en tant els canvis són benvinguts. Feia temps que el Quim no guanyava dos partides seguides amb negres! (Tarragona i Reus). Això sí, amb blanques en sis anys només ha estat derrotat una vegada (no comptem les partides que perd amb «Ananin» al ICC!!!) 2.Cf3 Cc6 3.c4 e5 4.dxe5 d4 5.a3 a5 6.e3 Ac5 7.exd4 Axd4! El Quim ha fet els deures. Tot teòric, encara que sembli el contrari. 8.Ae2 Ae6 9.0–0 Cge7 10.Da4 Ad7 11.Td1 Axe5 Ara o mai! 12.Cxe5 Cxe5 13.Db3 Dc8 14.Dg3 C5g6 15.Cc3 0–0 Ja tardava! 16.Cd5 Cxd5 17.cxd5 De8! 18.Ah5 c5 19.Ag5 Db8! La superioritat del blanc és fictícia, les peces no estan coordinades. 20.Dc3?!, ... Millor canviar dames. 20. …, Dd6 21.Tac1 b6 22.g3 h6! A recular! 23.Ae3 Tfe8 Comencen els destrets de temps del Quim; li quedaven 5 minuts. 24.Af3 Tac8?! 25.Rh1? Af5 El blanc iguala per temps al Quim i fa jugades fluixes. 26.Rg1? Ae4! Comença el CANVI DE RITME famós!! 27.Ae2 Ce5 28.Af4 g5! Sense contemplacions! 29.Axe5 Txe5 30.Ac4 g4! Per descomptat! 31.Te1 Tce8 32.Tcd1 h5! La posició del blanc amb destrets de temps dels dos no la recomano! 33.Dd2 h4 34.Df4 Af3 35.Txe5 Txe5 36.Tc1 hxg3 37.Dxg3 De7 38.Af1 Txd5 Primera conquesta, però en vindrà una de més grossa! 39.Db8+ Rg7 40.Dxb6 Th5! 41.Db8, ... Per defensar la diagonal però… ara ve «la grossa». 41. ..., g3!! 42.Dxg3+ Tg5 43.Tc3 Txg3+ 44.hxg3 De4 45.Te3 Dd5 46.a4 Dh5 47.Ag2 Axg2 48.Rxg2 Dd5+ 49.Tf3 c4 El blanc no volia patir més... Bona partida de les negres a partir de la jugada 20. Quin canvi de ritme en els destrets de temps. 0–1Comentaris de JIMMYX

7. Joaquim Travesset Ribera (2335, Sant Andreu) – Martínez (Sant Feliu)

Campionat de Catalunya per Equips, 1.ª divisió, 1.ª ronda

1.d4 d5 No deixen fer la Trompowsky, però sí la Londres!! 2.Af4 c5 3.e3 Cc6 4.c3 Db6 5.Db3 c4 6.Dc2 Af5?! Sense saber-ho, el Quim entra en una línia que fan diversos jugadors del Sant Feliu (com li va dir el seu germà durant la partida), però ell té les seves línies!!! 7.Dxf5!!, ... I ara... qui és el sorprès??? 7. ..., Dxb2 8.Dxd5 Dxa1 9.Db5!, ... Poseu el Fritz!!! Val la pena!! 9. ..., e5 10.Dxb7 Tb8 11.Dxc6+ Rd8 12.Dd5+ Rc8 13.Dxc4+ Rd8 14.Dd5+ Rc8 15.Aa6+, 1–0 Qui deia que el Quim no sap jugar agressiu??Comentaris de JIMMYX

8. David Huici (Gerunda)–Sergi Obon (MC, Sant Andreu)

Campionat de Catalunya per Equips, 1.ª divisió, 15.02.2009[C10]

1.e4 e6 2.d4 d5 3.Cc3 dxe4 Aquest plantejament d’obertura no és massa ambiciós, però fuig de les línies més estudiades i garanteix a les negres una posició sòlida. 4. Cxe4 Ad7 5. Cf3 Ac6 6. Ad3 Cd7 7. O-O Cgf6 8. Te1?!, ... Aquesta jugada permet a les negres igualar completament el joc. Les blanques han d’intentar conservar la parella d’alfils jugant 8.Cg3 Ae7 9. Te1 Axf3 10. Dxf3 c6 11. c4 +=. 8... Cxe4 9. Axe4 Axe4 10. Txe4 Ae7 11. c4 c6 12. b3 O-O 13. Ab2 Da5 Portant la dama al flanc de rei i deixant la casella d8 per a la torre. 14. Dc2 Df5! Clavant la torre. 15. De2, ... 15. Te2 Dxc2 16. Txc2 Tfd8 17. Te2 Af6 =+. La pressió sobre el punt d4 garanteix a les negres una partida activa. 15...Tfd8 16. Td1 Af6 17. Te3 Cf8 18. Ce5 Cg6 19. g3?, ... Millor per les blanques és 19. Cxg6 hxg6 20. Ac3 Td7 21. Tf3 Dg5, amb joc complicat. 19... Cxe5 20. dxe5 Txd1+ 21. Dxd1 Td8! Aconseguint l’única columna oberta. 22. De2 Ag5 Debilitant encara més la posició blanca. 23. f4 Db1+ 24. Rg2 Ae7 25. a3 Ac5 26. Tf3?, ... Era imprescindible 26. Tc3 Td1 27. Rh3 Th1 28. Dc2 Df1+ 29. Dg2 Dd1 30. Df3 Dxf3 31. Txf3 Ag1 32. Rg2 Txh2+ 33. Rxg1 Txb2, i el final és molt favorable a les negres. 26... Td1 27. b4?, ... La darrera errada. De tota manera, la posició ja és desesperada. 27. ..., Tg1+ 28. Rh3 Df5+ 0-1Comentaris de Sergi Obon.

Butlletí Informatiu

Posem punt final a aquest butlletí extraordinari amb un poema d’en Joaquim Travesset i Barba, que evoca emotivament els tres ascensos que ha aconseguit el nostre Club al llarg de la seva història.

UN DIA D’ANIVERSARI(C. C. Sant Andreu 1919-2009)

Noranta anys!Quina cosa més fàcil de dir

i que difícil de complir.Quin munt de gent fent camí!

Quants neguits i quants averanysi quantes il·lusions perdudes,

però també dies de joia.Quants amics hi hem conviscut

des que bastiren la casa!Tots estimant el Casal...

tots estimant els Escacs...Recordo, quan ja fa molts anys,

quan no en tenia ni tretze,una colla de jovent,

que jugàvem pel carrer,vàrem fer cap al Casal.

La gent de la secció d’escacs era gran,els joves només érem uns quants,

però la nova saba brollavai anàvem pujant poc a poc.

I va arribar el dia gloriósquan el nostre primer equip

-només en teníem dos-quedà campió de primera

i es va enfilar fins al punt més alt de tot.I a dalt s’hi estava molt béi aguantàrem tres anys,

fins que una gran nevadaamb la consegüent allauens va colgar fins al coll.

Després, hagueren de passar vint anysperquè tornés la glòria.

Efímera, si voleu,però plena del goig nostre.

I és avui, vint i cinc anys després,dia més o dia menys,

i en la fornada més gran que s’ha vist mai,una nova colla de jovent

ha tornat a fer el cim.Tornem a ser a dalt de tot;

tornem a ser entre els millors.Campions... Campions...

hem cridat tots a una.Mai no ho havien vist els més joves.

I els més vells, agraïts,per la vàlua de la nova saba

també alçaren el crit.Que l’esperit casalenc i la creu de sant Andreu

ens donin força,que el braç no donem mai a tòrceri que la sort ens ajudi a estòrcer

d’una altra perduda allau.

Joaquim Travesset i Barba13 de juny de 2009

(Sopar de cloenda de la temporada)

Cloenda5.