NOVA ETAPA Nm. 80 SEGON TRIMESTRE DEL 2015 DONATIU: 1

EditorialELS RESULTATS ELECTORALS OBREN PAS A NOVES ENERGIESPOLTIQUES

Els resultats de les recents eleccions municipals,i autonmiques a la majoria d'Espanya, han cap-girat en gran part el mapa poltic de moltes ciu-tats i autonomies. Entre les ciutats cal destacar lesms grans de l'Estat: Madrid, Barcelona,Valncia, Sevilla, Saragossa, A Corunya, etc; ciu-tats la majoria de les quals han estat sota l'hege-monia electoral de la dreta, en concret del PP,durant molts anys (excepci de Barcelona onCiU ha governat en minoria noms quatre anys).s evident que el Partit Popular ha estat la forma-ci que ms prdues ha tingut en aquestes elec-cions. El PSOE per la seva part tamb ha experi-mentat una forta davallada, per que ha quedatesmorteda per l'ensulsiada del PP. S'ha d'asse-nyalar que malgrat aquests resultats, entre els dospartits sumen el 52% dels sufragis, cosa palesaon l'estructura bipartidista ha quedat malmesaper encara en peu. Els dos partits emergents:Ciutadans i Podem -directament o per mitj decandidatures unitries- han irromput amb foraper sense acabar definitivament amb el sistemabipartidista entronitzat per la llei electoral de laConstituci de 1978. A aix, cal afegir-hi el fra-cs de Izquierda Unida que malgrat aconseguirl'alcaldia a llocs com Zamora, ha quedat relega-da a un espai relativament marginal, i encara msel de UPD, que l'ha deixat en situaci de desapa-rixer. El panorama resultant, doncs, ha estat unaimportant sacsejada a la situaci poltica, quecaldr veure si es confirma i, fins i tot, es fa ms

w Editorial ....................................................pg. 1 i 3w Acte en record dels companys afusellats al camp de

la bota (10-4-2015) (11-4-2015) E. Pubill.......................................................pg. 4-5

w La violencia franquista sobre las mujeresMarina Garca Moreno ...................................pg. 6

w Dinar de germanor commemorant el 84 aniversari .de la proclamaci de la RepblicaE. Pubill..........................................................pg. 7

w Banc audiovisual de testimonis del Memorial Democrtic Montse Armengou ..........................................pg. 8

w Acte al parc de la Ciutadella el 8 de maig per commemorar el 70 aniversari de la fi a Europa de laSegona Guerra Mundial Llus Mart Bielsa ............................................pg. 9

w La Barcelona dels vensAndreu Mayayo i Artal...................................pg.10

w Pgina guerrilleraE. Pubill........................................................pg. 11

w Homenatges en el dinar de la Repblica .... pg. 12

(continuaci pg.3)

gran a les eleccions generals de final d'any. Un element a destacar d'aquests resultats s la fide les majories absolutes, cosa que obliga a lesforces poltiques a un exercici de dileg i nego-ciaci com mai abans no s'havia vist. s perfec-tament legtima i democrtica la formaci demajories que representin el sentit poltic delsresultats electorals i, en aquest cas, s evidentque els governs, municipals i autonmics, han dereflectir l'important gir electoral que es va pro-duir el passat dia 24 de maig. Malgrat que s'haintentat, i en part aconseguit, associar els governs

BUTLLET INTERIOR DE L ASSOCIACI CATALANA D EXPRESOS POLTICS(RESISTENTS ANTIFEIXISTES-MEMBRES DE LA FIR)

2PUBLICACIONS REBUDES

Gent del Masnou, nm. 329-332DIE GLOCKE VOM ETTERSBERG nm. 217Le Patriote Rsistant, nm. 898Jovent, nm.112-113Cercle catal de Marsella, nm. 4-5Mundo Obrero, nm.284-285Treball, nm. 210Carrer, nm. 135-136Guerra i repressi franquista a les illes BalearsEsquerra Nacional, nm. 222-223

AVS

Nota:El Consell de Redacci no es fa responsable del que s'expressa enles collaboracions inserides en aquest butllet i que s'han de consi-derar opinions personals dels sotasignats.

AJUTS AL BUTLLET

Gurrera 70,00Jos Lus Gamero 100,00 Joana Galicia 20,00Amadeo Zamora 40,00 Juan Sard 10,00 Maria Salvo 70,00Ramon Vagu 25,00Marc Carrillo 25,00 Janet 5,00 Jaume Zorres 30,00 Seor X 35,00 Francesc Caadas 20,00Diego Armengol 10,00

TOTAL................................................460

GRCIES A TOTS/ES PELS VOSTRES GENERO-SOS DONATIUS, SENSE TOTS ELLS AQUEST

BUTLLET NO SERIA POSSIBLE.

PLAF DEDICIAssociaci Catalana d'Expresos Poltics (Resistentsantifeixistes- membre de la FIR).Butllet Interior nm. 80. Segon trimestre de 2015.Coordinaci: Antnia MorenoConsell de redacci: E. Cama, Enric Pubill, AntniaMoreno (estem oberts a altres participacions).Muntatge: Sara BorrsIllustracions: JanImpressi: Imprenta ServicePointDipsit legal: B-33.493-95Edita: Associaci Catalana d'Expresos poltics.c/ Via Laietana, 16 -08003 Barcelona. Tel./Fax 934 812 853Correu electrnic: expres-pol@ccoo.catPg. web: www.conc.es/exprespolCompte corrent a la caixa:

ES07-2100-0429-6402-0017-5329

DURANT EL MES DAGOST

LASSOCIACI FAR VACANCES.

AL SETEMBRE TORNAREM AMB EL

MATEIX HORARI I LES PILES CARRE-

GADES DENERGIA.

GRCIES

(continuaci editorial)

3

pluripartidistes a inestabilitat poltica, l'experin-cia de les majories absolutes s'ha manifestat msperversa respecte al foment de la corrupci i al'impediment dels controls democrtics. Entre les causes d'aquest important gir electoralpot donar-se la combinaci de dos factors entre-llaats: el desig de canvi provocat per les conse-qncies de la crisi i, especialment, per lacorrupci omnipresent. I tot aix amb l'impor-tant component d'una conscincia collectivaheretada del 15-M, que malgrat molta gent vapensar que el seu impuls havia arribat a la fi, lallavor sembrada aquells dies ha anat fructificant iest present amb fora en les iniciatives unitriesque tant xit han tingut, especialment a Madrid ia Barcelona. La indignaci per la situaci polti-ca i econmica, la constataci de l'augment dela diferncia entre els benestants econmicamenti els cada dia ms nombrosos marginats econ-mics, el desprestigi dels partits poltics tradicio-nals, etc. tot plegat s'ha tradut en un desig decanvi i en una activa participaci poltica queexigeix ms proximitat dels governants i canvisen les relacions entre governants i governats. Elmalestar popular ha pres forma poltica. I aix haprovocat uns resultats que han evidenciat novesenergies poltiques i han obert expectatives quevan en direcci contrria a les poltiques austeri-cides i de supeditaci als grups econmics quedominen el panorama mundial. Els resultats elec-torals sn tamb un missatge que Grcia no estsola i que es poden bastir alternatives ambimportants suports populars.A Catalunya els resultats han confirmat la prduad'influncia de les dues grans formacions quedes de la Transici han mantingut l'hegemoniapoltica: CiU i el PSC, de la mateixa manera quehan deixat clara la davallada del PP. Els resultatstamb han palesat una fragmentaci poltica queha deixat uns consistoris abocats a pactes, ambmolt poques majories absolutes. L'Ajuntament deLleida, per exemple, ha passat de tenir presnciade 3 formacions a tenir-ne 7! Les forces que aug-menten els seus vots sn les forces emergentsque provoquen un increment de la pluralitat pol-tica i forcen pactar per aconseguir majories quepermetin accedir a les d'alcaldies. ERC (amb elmillor resultat de la seva histria en unes munici-pals), ICV-EUiA, C's i la CUP veuen incrementar

els seus vots en relaci a les eleccions de 2011.En el cas de ICV-EUiA aquest increment es deu ala seva aposta per la candidatura unitria de"Barcelona en Com", la ms votada a la capitalcatalana, mentre que C's i la CUP han irromputamb fora en el mapa poltic. Tot plegat significauna nova situaci encara no totalment dibuixadaa l'espera de les properes eleccions, a Catalunyai a l'Estat, i a l'evoluci del procs independen-tista que pot donar moltes sorpreses com estevidenciant la crisi d'UDC i la seva ms que pos-sible repercussi en la coalici CiU.Pel que fa a Barcelona, l'xit de la candidatura de"Barcelona en Com", encapalada per l'AdaColau, ha commocionat a gran part dels poderseconmics i socials. Les reaccions d'estupor al'endem de les eleccions i els retrets a Trias perreconixer massa aviat el triomf de Barcelona enCom expressaven la idea que de cap manera espodia permetre que Ada Colau fos alcaldessa.Per la realitat s'ha imposat i el govern d'esquer-res nucleat per BC ha aconseguit, sumant als seus11 regidors els vots dels regidors d'ERC i del PSC,la majoria per investir Ada Colau com alcaldessade la capital de Catalunya. Una majoria suficientper a emprendre l'esperanat cam d'una novamanera de governar la ciutat. Una majoria queobre expectatives i illusions en mplies capes dela poblaci. Finalment, remarcar un fet no poc important; elgran gir poltic que s'ha produt a Madrid i aBarcelona, sense oblidar Valncia, ha estatencapalat per dones: Manuela Carmena, AdaColau i Mnica Oltra. Cal saludar el fet. Nopodia haver-hi un millor presagi.

4ACTE EN RECORD DELS COMPANYS AFUSELLATS AL CAMP DE LA BOTA (10-4-2015)-(11-4-2015)

Bon dia, companyes i companys, amigues iamics que ens acompanyeu avui en aquest acted'homenatge a tots els que van ser afusellats enaquest lloc per la dictadura franquista. Un homenatge que fem a tres dies de commemo-rar el 84 aniversari de la proclamaci de la IIRepblica, aquell 14 d'abril del 1931, quan lesclasses populars van creure arribada l'hora de latransformaci del pas, no noms en el sentitpoltic, sin tamb en el sentit econmic i social.Malauradament els sectors econmicamentdominants no estaven disposats a acceptar lesreformes i van organitzar el cop d'estat que vafracassar davant la resposta popular que vadefensar aferrissadament la Repblica. Vacomenar aleshores una llarga i sagnant guerracivil que no es va acabar amb la victria delsfranquistes grcies a Hitler i Mussolini, sin queva continuar amb una salvatge repressi de laqual aquest indret n's solament un dels innume-rables exemples. La lluita va continuar i la resis-

tncia va ser coratjosa, com ho testimonien lesvides i els morts que avui aqu recordem.En nom de l'Associaci Catalana d'ExpresosPoltics del Franquisme, que tinc l'honor de pre-sidir, volem retre homenatge a aquells lluitadorsantifranquistes, a aquells republicans que vandeixar la vida en el combat per la llibertat, lamemria dels quals segueix viva en aquest espaiemblemtic. I perqu la seva memria i lamemria de la seva lluita no s'esborri som aqu,fent front a aquells que intenten, obstinadament,per sense aconseguir-ho, amagar la histria. Permeteu-me mencionar un detall personal quelliga el meu record a algunes de les persones quevan ser afusellades aqu. Quan van afusellar elscompanys del PSUC, ara fa 66 i 69 anys,Francesc Serrat, Sisquet -un jove comunista de 22anys-, Manuel Donaire, Joaquim Puig iPidemunt, Pere Valverde, ngel Carrero i eltamb molt jove Numen Mestres, que tenia 26anys (el grup de la JSUC on jo militava va adop-

5tar precisament el nom d'aquest darrer, enmemria seva). Sempre he portat amb mi els seusnoms, especialment el de Numen Mestres. Per no som aqu per fer un exercici de nostlgia.Cal tenir present la lluita i la mort dels companysque honorem aqu, perqu sn un referent queens ha d'ajudar a enfrontar la situaci actual. Calconvertir el seu record en una lli que ens ajudien la lluita d'avui. No podem quedar-nos en larecuperaci de la memria histrica, cal lluitarsobretot contra una realitat actual fora preocu-pant, tant a casa nostra com a Europa i al mn.Els companys als quals honorem van haver d'en-frontar-se a una situaci extremadament perillo-sa i complexa polticament. Van haver de lluitarcontra una dictadura producte de la victria enuna terrible guerra civil, i van haver de lluitar enel context internacional d'una guerra freda quegarantia la pervivncia del franquisme. Avui ens enfrontem a una situaci igualmentfora complexa. Tenim una situaci de guerra alcentre del continent europeu. La poltica agressi-va dels EUA a Ucrana i en relaci amb Rssiacolloca Europa en una situaci molt perillosa. Sia tot aix, hi afegim la situaci a l'Orient Mitj,producte de la poltica intervencionista dels EUAi els seus aliats a l'Iraq, Lbia, Sria, etc., ens tro-bem davant d'un mn en crisi en el qual, entrealtres qestions preocupants, es pot observarcom ressorgeix amb fora un nou feixisme.Si alg pensava que el feixisme era cosa del pas-sat anava ben errat. Malauradament no es aix.Les banderes feixistes tornen a onejar avui aEuropa, especialment a Kev, on els feixistescollaboradors dels nazis a la II Guerra Mundialvan realitzar l'any passat un cop d'estat organit-zat pels EUA i l'OTAN i sn avui al poder aliatsd'Occident en la seva poltica contra Rssia. Assistim tamb a un malestar general provocatper les poltiques que esbocinen el nivell de vidai els drets laborals, que liquiden conquestessocials que han costat molts anys de lluita, quedestrueixen l'estat del benestar, etc. Unes polti-ques destructives que alimenten altra vegada labstia d'un nou feixisme. Un neofeixisme queavana electoralment, que guanya posicions i alqual hem de fer front.I al nostre pas la situaci s plena d'incerteses.

Creix la confusi entorn del procs d'indepen-dncia a Catalunya, els partits tradicionals entrenen crisi, apareixen nous moviments poltics senseuna clara definici ideolgica i, mentre, augmen-ta la part de poblaci que est en situaci depobresa extrema. I tot aix amb un reguitzell d'e-leccions al llarg de l'any (municipals, autonmi-ques, generals) que no sabem si ajudaran asortir d'aquesta situaci o encara l'empitjoraranms.s, doncs, evident, que la situaci no ens permetlimitar-nos a un homenatge mirant el passat. sobligat fer-lo mirant el present i el futur. I, enaquest sentit, cal que agafem l'exemple delscompanys afusellats en aquest indret, als qualsavui recordem, amb l'obligaci de continuar laseva lluita, que s tamb la lluita d'avui.

E. Pubill

6LA VIOLENCIA FRANQUISTA SOBRE LAS MUJERES

"Nuestros valientes legionarios y regulares, handemostrado a los rojos cobardes lo que significaser hombres de verdad. Y de paso tambin a susmujeres. Esto est totalmente justificado porqueestas comunistas y anarquistas predican el amorlibre. Ahora, por lo menos, sabrn lo que sonhombres y no milicianos maricones. No se vana librar por mucho que berren y pataleen".Gonzalo Queipo de Llano, teniente general delejrcito franquista, emita este discurso en 1936desde la radio de Sevilla. Orgulloso de sus tro-pas, Queipo de Llano se jactaba del ajusticia-miento de los defensores de la Repblica. El deellos y el de sus mujeres, a las que su condicinde republicanas y revolucionarias las despojabade toda dignidad humana y daba legitimidad alos soldados del ejrcito sublevado para disponerde sus cuerpos libremente. Y es que durante laGuerra Civil, como en todos los conflictos bli-cos contemporneos, las mujeres fueron utiliza-das como botn y fueron vejadas y violadas siste-mticamente. En la contienda, al igual que en lasposteriores dcadas de Dictadura, el cuerpofemenino y su sexo fue objeto de castigo y humi-llacin. Sobre ellos, se cometieron torturas,humillaciones pblicas, explotacin sexual ytodo tipo de perversiones. El Estado franquista utiliz la violencia contra susenemigos polticos y contra aquellos que nocomulgaron con los valores nacional-catlicos.El fin ltimo de los castigos era domar y someterlas ideas del enemigo mediante su paulatinodebilitamiento fsico y moral. Pero si bien hom-bres y mujeres sufrieron los mtodos represivosde las autoridades franquistas, existen unascaractersticas particulares en la represin dirigi-da hacia las mujeres que obliga a tratarla deforma singular. La utilizacin de su sexualidadcomo forma de vejacin, tanto en la guerra comoen las comisaras y prisiones del Estado franquis-ta, se suma a la que ya padecen como sus com-paeros. Pero, adems, sus condenas se acom-paron de un juicio moral fundamentado en elmodelo de mujer ideal del Rgimen.El nacional-catolicismo consideraba que la natu-raleza femenina y las leyes divinas determinan alas mujeres a ocuparse del esposo, la casa y la

familia. Desde esa perspectiva, las disidentesdeban ser castigadas por sus ideales polticospero, adems, por no haberse mantenido en elpapel de la mujer de su casa, la esposa sumisa yla madre sacrificada. As, aquellas que cogieronun fusil y se fueron al frente, aquellas que defen-dieron sus ideas en el espacio pblico, las que seorganizaron en la clandestinidad o las ateas quese negaron a someterse a los ritos catlicos, nosolamente eran consideradas rivales polticassino que consideraban como una especie deinframujeres. Estas inframujeres eran mujeresdegeneradas que se encontraban fuera de su pro-pia naturaleza.La Iglesia catlica y la medicina especialmentela psiquiatra- jugaron un papel esencial en larepresin femenina. Ambas instituciones consi-deraron necesario no slo el castigo sino la pues-ta en marcha de un profundo sistema de reedu-cacin para reinsertar en la sociedad a esas ove-jas descarriadas. Estas mujeres estuvieron inter-nas en prisiones, en los centros del Patronato deProteccin a la mujer, en instituciones de benefi-cencia, en manicomios y en los distintos espa-cios que el Rgimen dispuso para el su encierro.En esos espacios, todas ellas se vieron obligadasa corregir sus ideales polticos y asumir los valo-res fundamentales del Nuevo Estado, donde lamujer no poda ser ms que una sierva de laautoridad masculina. Gracias a la lucha, la orga-nizacin y la solidaridad de las mujeres, el fran-quismo no logr su cometido. Por eso hoy escri-bimos las hijas, las nietas y las bisnietas de aque-llas a las que no lograron meter en el redil.Aquellas de las que hemos recogido su herenciay nos sentimos deudoras. Aquellas de las que nonos olvidamos.

Marina Garca Moreno

7DINAR DE GERMANOR PER COMMEMORAR EL 84 ANIVERSARI DE LA PROCLAMACI DE LA REPBLICA

Companyes i companys,No s costum en aquests dinars republicans fergaires discursos, per deixeu-me, avui, tal comest la situaci, dir algunes coses.En primer lloc, vull deixar clar que mai aquestescommemoracions republicanes han tingut carc-ter nostlgic, sin de reivindicaci, de reafirma-ci d'una actitud de mobilitzaci poltica, demirada cap als problemes d'avui, aix s, amb lareferncia sempre de l'esperit republic, ambconnexi amb tota la nostra experincia de lluitacontra la dictadura.Per, avui ms que mai, la situaci ens porta a nomirar enrere i afrontar el que tenim davant, queno s altra cosa que un panorama fora greu, enel qual una minoria segresta la democrcia, creales crisis econmiques amb bombolles especula-tives mentre el seu capital est ben guardat enparadisos fiscals lliures d'impostos. Un panora-ma en el qual assistim al gran robatori de fonspblics i el seu trasps als bancs fins al punt dedescapitalitzar l'Estat, liquidar part del seu patri-moni i limitar la seva capacitat financera. Aquests fets porten com a conseqncia unespoltiques d'extrema austeritat que destrueixenles poltiques socials i deixen la poblaci total-ment desemparada. Amb una corrupci en totsels mbits que indigna la ciutadania, amb la des-trucci de l'estat del benestar, cosa que posa fials avenos socials conquerits desprs de granslluites al llarg del segle XX i fa retrocedir les con-dicions de vida i treball a nivells del segle XIX. Veiem com es destrueix la feina, la poblacis'empobreix i, el pitjor de tot, assistim a l'esgarri-fosa anullaci del futur d'una generaci.Aquesta destrucci de l'esperana dels joves sel que ms ens obliga a no deixar de lluitar. Aquesta situaci de retorn a un capitalisme sal-vatge i de retrocs en drets socials i econmics,al costat del deteriorament del sistema poltic,amb el trasps de les decisions de la representa-ci democrtica als grups de pressi econmica,configura una sensaci de final d'etapa. De l'eta-pa iniciada a Espanya amb la Transici -i en

aquest cas ms evident encara amb la crisi de lesrelacions entre Espanya i Catalunya-, i pel que faa Europa i al mn, de la fi de l'etapa iniciada des-prs de la II Guerra Mundial. Les grans mobilitzacions que des de fa tempsomplen els carrers evidencien que la poblaci noes resigna a aquesta situaci; i que sn molts imoltes els que creuen que s possible vncer elpoder d'aquesta minoria que vol mantenir iincrementar els seus privilegis. Uns movimentsde protesta que han d'enfrontar-se a la criminalit-zaci de les seves actituds, com la brutal cam-panya contra la PAH. Per aquestes campanyesde criminalitzaci no podran evitar les mobilitza-cions d'uns moviments ciutadans que creuenque un altre mn s possible. La nostra associaci tamb ho creu. I creu que surgent plantejar alternatives poltiques clares quetendeixen a unir totes les forces progressistes ideixin de banda diferncies que noms debilitenla lluita contra l'enemic com. Al nostre enten-dre, cal articular moviments poltics unitaris quepuguin recollir la indignaci de la ciutadania i elseu desig de canvi. I cal partir del que tenim, delque ja est organitzat i tamb dels movimentsnous. Cal reivindicar la poltica, regenerant-la i obrint-la a la nova situaci, per sense renegar de l'ac-ci poltica. Aquesta sala s plena de companyesi companys que han fet de l'acci poltica contrala dictadura i per un mn millor l'ideal de la sevavida. I ho reivindiquem amb orgull. Cal comba-tre aquest desprestigi de la poltica. Ara la polti-ca s ms necessria que mai, i cal que ensmobilitzem darrere de poltiques unitries, trans-formadores, que identifiquin els objectius ambclaredat i que siguin capaces de proposar alter-natives engrescadores. En aquesta mobilitzaci l'associaci, com sem-pre, hi estar present, recordant la Repblica,per participant en la lluita d'avui. Amb aquesta convicci us convido a continuar

lluitant i a cridar: visca la Repblica!E. Pubill

8BANC AUDIOVISUAL DE TESTIMONIS DEL MEMORIAL DEMOCRTIC

El passat 19 de juny es va presentar el BancAudiovisual de Testimonis del MemorialDemocrtic de la Generalitat de Catalunya en unacte al Palau de la Generalitat que va comptaramb la presncia de nombrosos membres del'Associaci d'Expresos Poltics de Catalunya. Estracta de l'arxiu d'histria oral online ms grande l'estat espanyol, i un dels principals d'Europa.Cont en aquests moments 922 entrevistes quesumen un total de 1.121 hores d'enregistramentsaudiovisuals. Situat en el perode 1931 - 1980pretn reflectir la pluralitat de memries de lasocietat catalana i de la histria recent: SegonaRepblica, Guerra Civil, dictadura franquista, l'e-xili, la lluita per les llibertats democrtiques inacionals o la Transici espanyola.Per potser elms destacable s l'afany de fer una histria oralde les persones annimes, de les persones noreconegudes que han estat vctimes de la repres-si franquista, de l'oblit de la democrcia pertamb, de vegades, vctimes del pes de la mem-ria de les elits. Aquest s un Banc que destaca pel seu rigor cien-tfic, per la innovaci tecnolgica, per la sevavoluntat internacional (ja que ha estat tradut aquatre idiomes) i pel desig de seguir creixentcom un autntic viver de memria i de mem-ries. Neix amb voluntat de ser referent interna-cional, especialment per l'inters que genera elperode comprs entre la proclamaci de la IIRepblica i l'arribada de la democrcia desprsde la dictadura franquista. A travs de gaireb1.000 testimonis es poden trobar memries pol-tiques per tamb vivncies personals, lders idirigents destacats per tamb lluitadors an-nims, dones, dones de, militants, companyes demilitants... El Banc s un espai de preservaci dememria viva, un concepte que no entra en con-tradicci amb el fet que, malauradament, algunsdels testimonis ja no estan fsicament entre nosal-tres. Ms que mai, amb aquest banc, ens quedala seva memria.El Banc Audiovisual de Testimonis no hauria estatpossible si no fos per la generositat dels cente-nars de persones que amb aquestes entrevisteshan fet un darrer acte de lluita i comproms, i han

posat la seva experincia i exemple al servei dela societat civil. Ara que es parla tant del bcom, ells en sn exemple. Tamb s just agrair totes les persones que hanparticipat en els 72 projectes de recerca que hannodrit el banc. Ells van creure en el Banc des delprimer dia i, malgrat les dificultats logstiques ipressupostries, la seva feina i el seu compromshan fet que avui sigui una realitat. Grcies tamba tots els experts consultats que han aportat elseu saber al projecte. I crec que s tamb de jus-tcia agrair al malaguanyat Miquel Caminal i al'anterior directora general de MemriaDemocrtica M. Jess Bono haver cregut des delprimer dia en un projecte que l'actual direccidel Memorial no ha defallit fins a veure la llum.En Gerard Corbella, responsable del Banc, haestat la persona que durant tots aquests anys halluitat en el dia a dia per a que fos una realitat.Queda enrere aquell encrrec que al 2008 vamrebre en Ricard Belis i jo mateixa d'exploraralguns dels arxius orals internacionals de refern-cia i fer un disseny que s'ajusts a la nostra reali-tat i necessitats. Avui el Banc s un fet. Llargavida a un banc que no ha de fer sin continuarnodrint-se, creixent i convertir-se en un referentdavant del desert que ens envolta en aquesta ialtres qestions a l'estat espanyol i en un exem-ple del tipus de pas que volem construir.

http://bancmemorial.gencat.cat/web/home/

Montse Armengou

ACTE AL PARC DE LA CIUTADELLA EL 8 DE MAIG DEL 2015 PERCOMMEMORAR EL 70 ANIVERSARI DE LA FI A EUROPA DE LA

SEGONA GUERRA MUNDIAL

Molt Honorable Presidenta del Parlament deCatalunya, senyors diputats i diputades, com-panys/es, amics i amigues,Un any ms ens retrobem aqu, fidels al nostrecomproms de mantenir viva la memria de lanostra histria, de la histria que ens ha tocatviure des de la primera meitat del segle passat. Jasom pocs els que, encara avui, estem en condi-cions de parlar, amb el conjunt de la humanitat,del que es va haver de patir per la barbrie queva suposar la maleda Segona Guerra Mundial.Els historiadors/es parlen de 55 milions de mortsen aquella guerra, per, de fet, noms l'URSS enva comptabilitzar 22, d'aquests milions, s a dir,tants habitants com tenia Espanya abans de laguerra a la qual vam arribar per un cop d'estatmilitar fracassat. Jo mai he acceptat que la nostraguerra, la que vrem patir, fos una "guerra civil"entre germans; la nostra guerra -sempre ho hecregut- va tenir molt a veure amb l'aven del fei-xisme internacional, i s contra aquest feixismeque va haver de lluitar la Repblica.Encara avui, quan han passat 70 anys d'aquellaatrocitat, no he arribat a entendre com un pasque venia de perdre una guerra (1914-1918), dela qual va sortir arrunat i sotms a unes condi-cions en qu, prcticament, se'l prohibia respirar,va ser capa de desafiar el mn amb una altraguerra, que molt poc li va faltar per guanyar-la isotmetre tota la humanitat als seus deliris racials.A aix, encara avui, no hi he trobat cap explica-ci; i els que ens ho podien explicar, tampoc hohan fet. s el mateix que passa quan ens assegu-ren que "els aliats varen derrotar el feixisme a totEuropa"; de fet, va ser amb el coneixement i elconsentiment d'aquests mateixos aliats que aEspanya -sotmesa a una dictadura feixista des del'any 1939- hi va haver milers d'afusellats i cen-tenars de milers de persones que omplien les pre-sons de gom a gom. Tamb durant la guerra aEuropa, l'Espanya feixista, a travs d'una unitatde l'exrcit espanyol, va ser una estreta collabo-radora de les tropes de l'Alemanya de Hitler, i

amb el consentiment dels que havien guanyat laguerra, va continuar afusellant i empresonant a lavista de tots i fins a ms de 30 anys desprs del'acabament de la Segona Guerra Mundial. s per tot aix que encara avui ens escarrassem arecuperar i mantenir la memria histrica, i simaldem per fer-ne pedagogia s perqu els noisi noies d'avui siguin capaos d'evitar dem unaaltra barbrie com la que varen haver d'afrontarles generacions joves del segle passat.No ens cansarem de dir que no hi ha guerres quesiguin bones o necessries, i, malgrat aix, totjust n'acaba una que ja en comena una altra, iser aix fins que es deixin de fabricar enginysque noms serveixen -mentre uns s'enriqueixen-per matar ssers humans i destruir pobles i ciutatsamb tot all que l'home havia construt per a ferun mn on poder viure en pau.S'ha de fer pedagogia de veritat perqu l'sserhum afronti la realitat. No s'hi val parlar del ques'ha de fer, sin que cal fer-ho, aix com crear lescondicions perqu una guerra no sigui possible.No podem acceptar que uns quants tinguin a l'a-bast la vida o la destrucci de la terra en quvivim. Parlem d'aquesta pedagogia i ha d'estar al'abast de tothom. A Catalunya, on una institucicom el Parlament, que fa uns 30 anys que presi-deix aquest acte i que ha posat a disposici unallei, la Llei del memorial democrtic, no hi tenimexcusa. Tenim l'eina. Sabem el que ha costat iseria una llstima no treure'n el profit que t. Molt Honorable Presidenta, senyors diputats/es,companys/es , amics/es tots, avui, a ms, s undia assenyalat pel que fa a la meva persona.M'acomiado d'aquesta tasca: els anys no perdo-nen i jo ja en tinc molts. He rebut de tots un trac-te de favor que mai agrair prou. Ho deixo sabentque hi ha qui sobradament em pot reemplaar. Grcies a tots i totes per ser avui aqu, i per con-tinuar creient que un mn sense guerres s pos-sible i que aix, depn de nosaltres.GRCIES A TOHOM! VISCA CATALUNYA!

Llus Mart Bielsa

9

10

LA BARCELONA DELS VENS

Amadeu Hurtado, el fams advocat, editor i republi-c catalanista, subratlla amb una ancdota la impor-tncia cabdal de la ciutat de Barcelona per a la hist-ria de Catalunya. Quan va anar a Barcelona elGovern Azaa per a l'acte simblic de lliurar l'Estatutaprovat per les Corts, va tenir lloc una festa al PalauNacional de l'Exposici. En un interval, Hurtado vaanar a saludar Lus Bello, que estava assegut en unextrem de la terrassa mirant fixament la ciutat. El pre-sident de la Comissi parlamentria de l'Estatut li vadisparar a boca de can: vosts no ho saben perl'Estatut s aix. I assenyalava de punta a punta totl'mbit de Barcelona. Sense aquesta metrpoli -afegial'illustre escriptor i pedagog- ning no parlaria del'Estatut, per davant d'aquesta obra magna no espodr fer altra cosa que parlar de l'Estatut. Hurtado escriur anys ms tard: "ho deia commogut,i com que expressava el meu propi pensament, em vacommoure. Era un homenatge als constructors de lagran capital catalana; aquells homes que no sabienben b si eren catalanistes ni havien passat gaireshores pensant en les doctrines del nacionalisme, perque sabien que eren catalans i que amb el seu treballde cada dia feien Catalunya". La tesi doctoral de Marc Andreu, ara publicada enformat de llibre, omple un forat historiogrfic immensi recupera (alhora que vindica) el fil que ens lliga ambl'estudi pioner de la malaguanyada i molt estimadaAnna Alabart. No es tracta d'un llibre ms sobre elsbarris i els vens de Barcelona o b la crnica de laFAVB (que tamb ho s!) sin l'esfor de construir unmarc teric sobre el paper del moviment venal en laTransici fonamentat en una recerca exhaustiva a par-tir de diverses fonts que ens ofereix una mirada poli-drica, plena de matisos, i que ens obre, aix mateix,noves perspectives de reflexi i de recerca.Marc Andreu s un "huertamaro" i dels bons.L'entranyable Josep M. Huertas Claveria li va etzibarla consigna (com abans ho havia fet amb en JaumeFabre i d'altres) que calia aprendre les llions del pas-sat per a entendre la realitat del present. Ras i curt: lanecessitat de la Histria per a salpebrar la notcia. Elmateix Huertas va transitar per les aules universitriesabsorbint com una esponja les classes magistrals deprofessors com ara Josep Termes (sempre amb la car-tera plena de llibres) i Josep Fontana (sempre amb elcap ple i ben ordenat de teories) i del seu mestratgeen va sortir el primer (i encara no superat) manuald'histria del moviment obrer catal (L'Aven, 1982).

Curiosament, la mateixa editorial publica 33 anysdesprs el llibre d'en Marc Andreu (gaireb a lamateixa edat que tenia en Huertas) certificant la novacentralitat historiogrfica "ciutadana" davant la cen-tralitat "obrera". L'illustre ve del Poble Nou no tansols estaria encantat sin tremendament orgulls dela feina feta pel ms petit de la colla, a qui va passarel testimoni l'any 1996, amb tot just 23 anys, amb elllibre, fet a quatre mans, titulat, no endebades,Barcelona en lluita.Marc Andreu subratlla la importncia del movimentciutad forjat als barris durant la dictadura en laTransici a la democrcia a Espanya i la recuperacide l'autogovern a Catalunya i, nogensmenys, en latransformaci urbana i la socialitzaci d'una culturademocrtica i participativa que s, sens dubte, elrovell de l'ou del model Barcelona, que l'alcalde Triasva intentar convertir-lo en una marca per a fer calaix.La mobilitzaci venal va esperonar l'agenda polticade la ruptura catalana i les seves propostes han deixatempremta en un barri i un districte delimitats pelspropis vens en un mapa que l'Ajuntament democr-tic va fer seu l'any 1983. Val la pena reproduir una de les cites, de l'escriptorJavier Prez Andjar, amb la qual Marc Andreu obreaquest llibre imprescindible: "La democracia la fue-ron conquistando estos hombres y mujeres calle porcalle, rbol por rbol. La democracia es una cosa quese puede tocar, y que esta gente tuvo en sus manosdurante das seguidos y noches enteras. Conseguir uncolegio pblico en un barrio que no lo tena; la cons-truccin de un ambulatorio donde no llegaban losmdicos; dejar una plaza sin edificar para que losnios jueguen; hacer un polideportivo para que elnico deporte no sea apedrear perros; lograr que paseel autobs donde no pasaba nada o que llegue elmetro donde no llegaba para poder ir al trabajo sinnecesidad de pisar charcos, sin aguantar la lluvia y elfro de la madrugada, sin anadar por los descampa-dos que separaban el barrio de los transportes pbli-cos, esa es la democracia que hicieron realidad estasgentes encerrndose en los locales de sus asociacio-nes de vecinos, encadenndose a verjas, cortando eltrfico, protestando en la calle, luchando. La demo-cracia es algo que se ve y se toca, y donde no se per-cibe es que no la hay" (Paseos con mi madre,Tusquets, 2011).

Andreu Mayayo i ArtalCatedrtic d'Histria Contempornia de la UB

11

ACTE AL FOSSAR DE LA PEDRERA(15-2-2015)

"Bon dia, companyes/es, amics i amigues que ensacompanyeu avui en aquest acte de record a tots elsafusellats, desprs de la Guerra Civil, al Camp de laBota. Avui els recordem i els retem homenatge.Parlem de tots aquells lluitadors antifranquistes quevan deixar la vida en el combat per la llibertat. Aquestespai emblemtic fa que la seva memria segueixiviva. Per aix som aqu! Som aqu per evitar que s'es-borri la seva memria i la memria de la seva lluita. Per molt que ho intentin, que ho fan i amb moltafora, no poden amagar la histria. I la lluita i la mortdels companys que avui honorem aqu sn una refe-rncia histrica viva que ens ha d'ajudar a afrontar lasituaci actual. Perqu en honorar els companys afu-sellats no ho fem com un exercici de nostlgia, sinque ho fem perqu serveixi d'exemple per als nostresdies. Cal convertir el record d'aquells lluitadors anti-feixistes en una lli que ens ajudi a afrontar els rep-tes que tenim davant en aquests moments. Perqu no podem quedar-nos en la lluita per lamemria: cal lluitar, sobretot, contra una realitatactual preocupant, tant a casa nostra com a Europa ial mn. Permeteu-me mencionar un detall personalque lliga el meu record a algunes de les persones quevan ser afusellades aqu. Quan van afusellar els com-panys del PSUC, ara fa 66 i 69 anys, Francesc Serrat,Sisquet -un jove comunista de 22 anys-, ManuelDonaire, Joaquim Puig i Pidemunt, Pere Valverde,ngel Carrero i el tamb molt jove Numen Mestres,que tenia 26 anys (el grup de la JSUC on jo militavava adoptar precisament el nom d'aquest darrer enmemria seva).Tots aquests companys, als quals avui honorem, vanhaver d'enfrontar-se a una situaci extremadamentperillosa i complexa polticament, lluitant contra unadictadura producte de la victria en una terrible guer-ra civil, i van haver de lluitar en el context d'una guer-ra freda que garantia la pervivncia del franquisme,avui ens enfrontem a una situaci igualment foracomplexa. Tenim una situaci de guerra al centre delcontinent europeu. La poltica agressiva dels EUA aUcrana i en relaci amb Rssia colloca Europa enuna situaci molt perillosa. Si, a tot aix, hi afegim la situaci a l'Orient Mitj,

producte de la poltica intervencionista dels EUA (al'Iraq, Lbia, Sria, etc.) ens trobem davant d'un mnen crisi en el qual, entre altres qestions preocupants,es pot observar com ressorgeix amb fora un nou fei-xisme. Si alg pensava que el feixisme era cosa delpassat, anava ben errat. Malauradament, les banderesfeixistes tornen a onejar avui a Europa, especialmenta Kev, on els feixistes que van collaborar amb elsnazis a la Segona Guerra Mundial sn aliats, avui,d'Occident, van realitzar l'any passat un cop d'estatorganitzat pels EUA i l'OTAN, i sn part del poder.Tamb assistim avui a un malestar general provocatper unes poltiques que esbocinen el nivell de vida iels drets laborals, que liquiden conquestes socialsque han costat molts anys de lluita, que destrueixenl'estat del benestar... Unes poltiques que alimentenaltra vegada la bstia del feixisme. Un neofeixismeque avana, com es va demostrar en les darreres elec-cions al Parlament Europeu i a qui hem de fer front.I al nostre pas la situaci s plena d'incerteses. Creixla confusi entorn del procs d'independncia deCatalunya, els partits tradicionals entren en crisi, apa-reixen nous moviments poltics sense una clara defi-nici ideolgica i augmenta la part de poblaci queest en situaci de pobresa extrema. I tot aix amb unreguitzell d'eleccions al llarg de l'any (municipals,autonmiques i generals) que no sabem si ajudaran asortir d'aquesta situaci o l'empitjoraran ms.

s, doncs, evident, quela situaci no ens per-met noms limitar-nosavui a un homenatgemirant el passat: sobligat fer-lo mirant elpresent i el futur i, enaquest sentit, cal queagafem l'exemple delscompanys que avuirecordem i que conti-nuem la seva lluita,que s la lluita d'avui."

E. Pubill

En aquest nmero 80 agram la collaboraci de: E. Pubill, Marina Garca Moreno, Montse Armengou,Llus Mart Birlsa, Andreu Mayayo i Artal, Ignasi Espinosa, Servei lingstic de CCOO de Catalunya,

Sara Borrs i a tots els que feu possible aquest butllet.

RECONEIXEMENTS EN EL DINAR DE LA REPBLICA

Teresa Alonso Alfonsina Alonso Llus Mart Bielsa Pere Arcas

Josep Llus Rueda Antonio Cnovas Maria Bel Juliana Martnez iLola Gonzlez

Fotos I.Espinosa