Embed Size (px)
DESCRIPTION
El Butlletí d'Escacs digital informa de les activitats de la Federació Catalana d'Escacs i dels jugadors catalans
Citation preview
1
Butlletí d'Escacs digital de la FC
E, nº 26 Juny 2012
D'ESCACSdigital
ButlletíJuny 201226
IX Circuit Català d'Oberts Internacionals d'Escacs 2012José Manuel López s'imposa a Mollet i és líder del Circuit
2
But
lletí
d'Es
cacs
dig
ital d
e la
FC
E, n
º 26
Juny
201
2
D'ESCACS
wwwwwwwwwwwwwww.escacs.cat.escacs.cat.escacs.cat.escacs.cat.escacs.cat
Confecció:Equip de redacció delBUTLLETÍ D'ESCACS DIGITAL dela Federació Catalanad’Escacs
Redacció i administració:Carrer Sant Adrià, 20(Recinte Fabra i Coats)08030 BarcelonaTel 93.3185926e-mail:[email protected]
L'opinió de la Federació Catalanad'Escacs només s'expressa en l'edi-torial.
digital
Butlletí
Juny 2012nº 26
Índex4 X Torneig Obert d’Escacs Actius "Vila de Santa Coloma de
Queralt"5 V Open Internacional Ezequiel Martín6 La Festa dels Escacs7 Una miniatura de gran valor teòric [C64]8 Fent memòria de...
Rosa Sensat, les escoles d’estiu i els cursos de didàctica delsescacs
3
Butlletí d'Escacs digital de la FC
E, nº 26 Juny 2012
4
But
lletí
d'Es
cacs
dig
ital d
e la
FC
E, n
º 26
Juny
201
2
Classificació final
X Torneig Obert d’Escacs Actius "Vila de SantaColoma de Queralt"
X Obert d’EEAA "Vila deSanta Coloma de Queralt"· 3 de juny de 2012· categoria: a· Participants: 95· Guanyador: Jorge Cori· Àrbitre principal: JM Camell
1. Cori, Jorge PER 7,52. Muñoz, Miguel Terrassa 6,53. Pérez, Orelvis Montcada 6,54. Lariño, David Escola E. BCN 6,55. Hernández, Holden CUB 66. Cruz, Cristhian PER 67. Farran, Francesc X Tarragona 68. Movsziszian, Karen ARM 69. Panelo, Marcelo ARG 6
10. González, Jorge A COL 6fins a 95 jugadors.
El jove GM Jorge Cori guanya la X edicióEl jove GM Jorge Cori guanya la X edicióEl jove GM Jorge Cori guanya la X edicióEl jove GM Jorge Cori guanya la X edicióEl jove GM Jorge Cori guanya la X edicióLLLLL’actual campió mundial sub’actual campió mundial sub’actual campió mundial sub’actual campió mundial sub’actual campió mundial sub-16 guanya amb un punt d'avantatge-16 guanya amb un punt d'avantatge-16 guanya amb un punt d'avantatge-16 guanya amb un punt d'avantatge-16 guanya amb un punt d'avantatge
Un total de 95 jugadors van participar al local del Teatre del’Estrella el passat dia 3 de juny, entre ells 23 titulats. Aixòsignifica un descens del 10% de participants i també de jugadorstitulats respecte el rècord de l’edició anterior, ja que enguany eren4 GM i 9 MI. El jove campió mundial sub-16, Jorge Cori, s’ha fetamb una clara victòria final.
Salvador Barrot
Hem de fer una reflexió entre tots, perquè hi ha un sa-turament de torneigs actius
durant els mesos de maig i juny ihem d’oferir nous incentius perquèels jugadors s’animin a participaren les properes edicions.
Dins el vessant esportiu, granvictòria del GM Jorge Cori, noméscedint unes taules. El peruà, queva aconseguir el títol de GM ambnomés 14 anys, va demostrar el seutalent i serà un jugador destacatdins el Circuit Català aquest estiu.El campió no es va decidir fins l’úl-tima ronda, on es van enfrontar elGM Cori amb la revelació del tor-neig, el FM tarragoní FrancescXavier Farran. Cal agrair la valen-tia d’aquests dos joves jugadors, jaque Cori amb unes taules en teniaprou per guanyar el torneig i Farranper optar al subcampionat, però ens
van regalar una intensa partida.El podi el van completar el
campió de Catalunya, MiguelMuñoz, que per tercera vegadaqueda subcampió de torneig, i coma tercer classificat l’Orelvis Pérez.
K Cori, J.
k Farran, FXDefensa Eslava [D45]1.d4 d5 2.c4 c6 3.e3 e6 4.¤c3 ¤f65.¤f3 a6
Podi del torneig, amb Orelvis Pérez, JorgeCori i Miguel Muñoz, d'esquerra a dreta.
Més normal 5..Cbd7 6.Ad3 dxc46.¥d3 dxc4 7.¥xc4 b5 8.¥d3 ¥b79.0–0 c5 10.a4 b4 11.¤e2 ¤c612.b3 cxd4! 13.¤exd4 ¤xd414.¤xd4 e5! 15.¤f5 g6 16.¤g3e4?!Preferible 16...h5 17.f3 Ag7 18.Ab2h4! amb iniciativa.17.¥c4! ¥g7 18.¥b2 0–0 19.¦c1£a5 20.¥d4 h5 21.h3 h4 22.¤e2Cori hauria d´haver jugat 22.Axf6!Axf6 23.Dg4!, amb superioritat.22...¦fd8 23.£c2 ¦ac8 24.£b2¤h5 25.¦fd1!?Encara és millor 25.Axg7! Cxg726.Df6!25...£g5 26.¥xg7 ¤xg7 27.¤f4¤e8 28.¤e6El jove talent arrisca amb encert iprofunditat de càlcul, tot i ser lapartida decisiva.28...fxe6 29.¥xe6+ ¢h7 30.¥xc8¦xd1+ 31.¦xd1 ¥xc8 32.£d4!¤f6Malgrat les dues peces per torre,el final blanc és millor.33.£a7+ ¢h6 34.¦d8 £f5?35.¦h8+ ¢g5 36.£g7 £e537.£h6+ ¢f5 38.¦xc8 £a1+39.¢h2 £e5+ 40.£f4+ £xf4+41.exf4 ¢xf4 42.¦a8 ¤d543.¦xa6 g5 44.¦d6 ¢e5 45.¦c6e3 46.fxe3 ¤xe3 47.a5 ¢d548.¦c1i Farran rendeix, ja que el peó a4decideix la partida.0–1J. Segura
5
Butlletí d'Escacs digital de la FC
E, nº 26 Juny 2012
Classificació final
V Open Internacional Ezequiel Martín
El Mercat Vell es confirmacom un marc ideal per unesdeveniment escaquístic
amb un nombre elevat de jugadors.En nombre total de participants, esl’edició amb més èxit de les 5 quees porten realitzades.
El fet de confeccionar un grupper jugadors amb Elo FIDE fins a1700 ha resultat un èxit i, per tant,l’any vinent es consolidarà aquestgrup, tot i reservar-lo expressamentper jugadors fins a sub-14 i amblimitació d’Elo.
Respecte al grup principal, vanprendre part jugadors de 8 nacio-nalitats, amb una participació unxic inferior en titulats, deguda, se-gurament, a què alguns estrangersque vénen a jugar el Circuit Catalàno havien arribat encara, doncssolen fer-ho a finals de juny, coin-cidint amb l’Open de Montcada.
El GM Josep Manuel López vaser el guanyador del grup princi-pal, tot i perdre a la quarta rondacontra el que seria tercer, LevanAroshidze. El bon final de torneigdel català, amb 4,5 de 5, el va llen-çar al triomf. David Lariño va sermés regular, acabant invicte, però
José Manuel López, campióJosé Manuel López, campióJosé Manuel López, campióJosé Manuel López, campióJosé Manuel López, campióEl jugador subEl jugador subEl jugador subEl jugador subEl jugador sub-12, del Llinars, Gerard Ayats, s'imposa en el grup B-12, del Llinars, Gerard Ayats, s'imposa en el grup B-12, del Llinars, Gerard Ayats, s'imposa en el grup B-12, del Llinars, Gerard Ayats, s'imposa en el grup B-12, del Llinars, Gerard Ayats, s'imposa en el grup B
Diumenge 27 de maig es va disputar la cinquena edició de l’OpenInternacional Memorial Ezequiel Martín que, amb una participacióde 103 jugadors (76 al grup A i 27 al grup B), va millorar les xifresde la passada edició. En un ajustat final de torneig, José ManuelLópez es va imposar, en el desempat, a David Lariño, tots dos amb7,5 punts.
Redacció
vor per guanyar el torneig, tot i quepartia amb el número 19 del ràn-quing. Anava amb 6 de 6, i líderen solitari quan, de cop, la sort liva canviar i va fer només mig punta les tres darreres rondes, quedantfinalment quart.
Pel que fa al grup B, reservat ajugadors fins a 1700 d’Elo FIDE,el jove sub-12 Gerard Ayats va serel guanyador, acabant amb un fa-bulós 8,5 de 9.
El torneig ha estat dirigit perFrancesc Fernández i arbitrat perJosep Ma. Salvans.
es va veure perjudicat pel desem-pat final. El MI de Costa Rica,Leonardo Valdés, ho tenia tot a fa-
1. López, J. Manuel SCC Sabadell 7,52. Lariño, David E.E.BCN 7,53. Aroshidze, Levan GEO 6,54. Valdés, Leonardo CRC 6,55. Narciso, Marc Barberà 6,56. Perpinyà, Lluís M. SCC Sabadell 6,57. Rojas, Luís XIL 6,58. Vidarte, Arturo Montcada 6,59. González, Arian CUB 6
10. Cruz, Cristhian PER 6fins a 76 jugadors.
José Manuel López, recollint el premi del campió.
6
But
lletí
d'Es
cacs
dig
ital d
e la
FC
E, n
º 26
Juny
201
2
Aquest 2012, la tradicionalFesta dels Escacs, que coma cloenda del programa Es-
caqueja organitza l’Institut Barce-lona Esports, ha tornat a ser unèxit.
Si l'any passat dèiem que aques-ta Festa seguia creixent i batent rè-cords, enguany haurem de tornar adir el mateix. Aquest cop s’hanaplegat al poliesportiu Bac de Roda676 nens i nenes i 24 escoles.
Com sempre, ambient tranquili partides a dojo. Podem calcularque si durant les gairebé dues ho-res de joc cada nen o nena va jugaraproximadament una mitjana decinc partides i que de partides si-multàniament se’n duien a terme338 la xifra total de partides juga-des va ser espectacular: 1.690.
Enguany es va organitzar unainteressant exposició de fotografi-es de peces d’escacs que durant tot
La Festa dels Escacs, novament un èxitLa Festa dels Escacs, novament un èxitLa Festa dels Escacs, novament un èxitLa Festa dels Escacs, novament un èxitLa Festa dels Escacs, novament un èxit
el matí nens i mestres van tenir oca-sió de contemplar. Totes les foto-grafies anaven acompanyades d’unpeu escrit que explicava les carac-terístiques de la peça.
Les escoles participants a laFesta van ser: ASPACE, Bàrkeno,Bosc de Montjuïc, Carles I, Casas,El Carmel, Els Pins, Escola delMar, Fort Pienc, Gayarre, Gravi,Ignasi Iglesias, Lavínia, l’Estel,Lloret, Parc del Guinardó, Patro-nat Domènech, Pau Vila, Reina Vi-olant, Sagrat Cor, Tres Pins, TuróBlau, Valldaura i Víctor Català.
Les persones que van fer tot elpossible perquè l’esdevenimentsortís rodó van ser: Beatriz Alfon-so, Cristina Bosch, Josep Garcia,Jordi Herms, Pep Melendres, AnnaOliver, Enric Oliver, Manel San-tolària, Xavier Santolària, Assump-ció Seguí i Toni Soler com a mo-nitors i Joan Davia, Roger Esteller,Albert Gago i Ferran Serra com amestres col·laboradors.
Com de costum, tots els parti-cipants van rebre un punt de llibrecom a obsequi. L’autor del dissenyd’aquest punt de llibre va ser enJan Molés, alumne de l’escola Rei-na Violant.
El punt de llibre.
Enric Oliver
7
Butlletí d'Escacs digital de la FC
E, nº 26 Juny 2012
1.e4 e5 2.¤f3 ¤c6 3.¥b5 ¥c5La Defensa Clàssica és de les mésantigues de l´obertura Espanyola.4.c3!Segons l´estat actual de la teoria,el millor moviment.4...f5!?
Amb aquesta activa continuació eljoc agut està garantit.5.d4 fxe4 6.¥xc6 dxc6 7.¤xe5S´ha de considerar 7.¤fd2!?£g5!? 8.dxc5 ¤f6 9.£e2 amb in-teressants i incertes complicacio-ns tàctiques. Mereix una profundaanàlisi (9.¤xe4)7...¥d6 8.£h5+ g6 9.¤xg6?Aquesta lògica jugada és unaerrada. Era millor 9.£e2 ¥f5!?10.¤d2 ¥xe5 11.dxe5 £d5 ambposició complexa.9...¤f6 10.£h4Per l´anàlisi de la variant i el re-sultat de la partida potser cal pen-sar que és preferible la continua-ció 10.£h6 ¦g8 11.¤e5 ¦xg212.h3 (no 12.¥g5? ¥xe5! 13.dxe5
Una miniatura de gran valor teòric [C64]Una miniatura de gran valor teòric [C64]Una miniatura de gran valor teòric [C64]Una miniatura de gran valor teòric [C64]Una miniatura de gran valor teòric [C64]
Joan Segura analitza una línia agressiva de la variant Clàssica enl'obertura Espanyola, en una partida jugada per l'autor contraSergi Torres (L'Espiga).
Joan Segura
¥g4! i es guanya) 12...¥f5 13.¥g5¥xe5 14.dxe5 ¤g8! i encara queles negres tenen millor joc, res noestà decidit.10...¦g8 11.¤e5 ¥xe5!?És curiós. Al I obert Int. Catalòniade Manresa, l´any 1974, vaig jugarcontra Jordi Ayza, dues vegadescampió absolut de Catalunya,11...¦xg2 12.¥g5? ¥xe5! 13.dxe5¥g4! 14.¤d2 £d3! 15.£xg4 ¤xg416.0–0–0 ¤xf2 17.¦hg1 ¦xg5 i Ayzaes va rendir. Però vaig recordarque les blanques podien millorarla partida i, per tant, calia trobar lacontinuació més eficaç.12.dxe5 £d3!Només un profund estudi de laposició pot aclarir si les blanqueses poden salvar. S´amenaça ambforça 13...¥g413.£xf6?Aquesta jugada és perdedora. Sónmés resistents 13.h3 ¥e6! 14.¤d2
e3! 15.£xf6 ¥d5 16.¤e4! £xe417.¥xe3 ¦xg2 18.0–0–0 ¦g6 i lesnegres tenen millors possibilitatstàctiques, així com 13.£h6 ¤g4!14.£h5+ ¦g6 15.£xh7! ¥f5!16.£h8+ ¢e7 17.£h3 (17.£xa8 e318.f3 £c2!) 17...e3! 18.¥xe3 ¢e6!19.£f3 ¤xe3 20.£xe3 £xe3+21.fxe3 ¦xg2 i la superioritat po-sicional negra és triomfadora; perdtambé 13.exf6? ¥g4 14.f7+ ¢xf715.£xh7+ ¦g7–+
13...¥g4! 14.f3Cap jugada salva el joc, però és lacontinuació menys dolenta.14...exf3 15.gxf3Pitjor 15.¢f2 £e2+ 16.¢g3 fxg2–+15...¦f8 16.£h6Per intentar resistir sense espe-rança es podia jugar 16.£xf8+¢xf8 17.¥h6+ ¢e7 18.¤d2(18.fxg4? £e4+) 18...¥xf3–+16...0–0–0Encara és més definitiu 16...¦xf3!i les blanques estan en xarxa demat.Finalment, Sergi Torres es va ren-dir. 0-1
8
But
lletí
d'Es
cacs
dig
ital d
e la
FC
E, n
º 26
Juny
201
2
Gairebé mai es comença unacasa pel terrat tot i que devegades hi ha alguna ex-
cepció. El que jo vaig fer a l’horad’iniciar la meva trajectòria profes-sional, que va ser dur a terme cur-sos de didàctica dels escacs per amestres abans de treballar de for-ma sistemàtica i regular amb alum-nes, és una d’aquestes excepcions.Em refereixo concretament als cur-sos que durant 9 anys, del 1976 al1984, vaig realitzar a les escolesd’estiu de Rosa Sensat.
Quan veiem que quan muntenun circ el primer que fan és aixe-car el pal central aplaudim. Per quèho fem? Doncs perquè ens agradacomprovar que aquell dia, homes idones, sense cap mena de por, co-mencen la casa pel terrat (comen-tari extret del relat “El mapa de lacuriositat” del magnífic llibre “Labicicleta estàtica” de Sergi Pàmi-es).
De moment començaré expli-cant qui va ser Rosa Sensat, en quèconsistien les escoles d’estiu (de fethauria de dir consisteixen perquèavui encara se n’organitzen tot ique ara són d’un altre caire) i què
RRRRRosa Sensat, les escoles d’estiu i els cursos de didàctica dels escacsosa Sensat, les escoles d’estiu i els cursos de didàctica dels escacsosa Sensat, les escoles d’estiu i els cursos de didàctica dels escacsosa Sensat, les escoles d’estiu i els cursos de didàctica dels escacsosa Sensat, les escoles d’estiu i els cursos de didàctica dels escacsFent memòria de...Fent memòria de...Fent memòria de...Fent memòria de...Fent memòria de...
L’article d’avui, que serà el darrer d’aquesta sèrie, el dedicaré aparlar d’aquests cursos i de la seva temàtica. Tanmateix uscomentaré coses referents a l’ambient que aleshores es vivia al’entorn d’aquelles escoles d’estiu i explicaré quines eren lesmanifestacions socials i polítiques del moment (no perdem devista que estic parlant d’una època de grans canvis).
Enric Oliver
Cartell anunciant l’escola d’estiu de 1983.
és l’Associació de Mestres RosaSensat (abans Escola de MestresRosa Sensat).
Rosa SensatRosa Sensat i Vila (El Masnou,1873 – Barcelona, 1961) va ser unamestra que contribuí al desenvo-lupament de l’escola pública cata-lana durant el primer terç del segleXX. Va estudiar magisteri a Bar-celona i a la Escuela Central deMagisterio de Madrid. La seva in-quietud per aprendre la va portar aestudiar posteriorment a l’InstitutRousseau de Ginebra i a conèixer
de prop noves propostes pedagò-giques en diverses escoles europe-es.
Desenvolupà una gran tasca di-vulgadora dels nous corrents edu-catius i la seva gran capacitat or-ganitzadora la va portar a ser la pri-mera directora de l’Escola delBosc, a la secció de nenes, càrrecque ocupà entre 1914 i 1930.
Al 1921 va rebre l’encàrrec dedissenyar el pla d’estudis de l’Ins-titut de Cultura i Biblioteca Popu-lar de la Dona. Complint les fun-cions del seu càrrec va establir unprograma força ampli per a les do-nes obreres i de classe mitjana.Durant aquells anys la seva activi-tat es concretà en diversos cursos iconferències que va dur a terme alsestudis normals de la Mancomu-nitat i al mateix Institut de la Dona.També durant aquells anys va es-criure articles i llibres.
Des de 1930 fins el 1939 va serdirectora del Grup Escolar Milà iFontanals del Patronat Escolar.
Després, amb l’arribada delfranquisme, va haver d’acceptaruna jubilació forçosa. En reconei-xement a la seva tasca un col·lectiude mestres fundà l’any 1965 l’Es-cola de Mestres Rosa Sensat.
9
Butlletí d'Escacs digital de la FC
E, nº 26 Juny 2012
Les escoles d’estiuLa primera escola d’estiu es cele-brà l’any 1914 i fou creada per ini-ciativa d’Eladi Homs i de la Man-comunitat de Catalunya. Es conti-nuà celebrant fins el 1923. L’anysegüent, però, fou suspesa per laDictadura de Primo de Rivera i noreprengué les seves activitats finsel 1930.
Durant el breu període demo-cràtic de la II República, comprésentre els anys 1931 i 1935, s’en-carrega d’organitzar l’escola d’es-tiu al Patronat de l’Escola Normalde la Generalitat.
És aleshores que a tot Espanyaes construeixen moltes escoles i esrenoven radicalment les orientaci-ons pedagògiques i la formaciódels mestres. Però la Guerra Civil
i la victòria d’una dictadura mili-tar trunca en sec tot aquest procésmodernitzador.
No és fins el 1965 que, de for-ma gairebé clandestina, es crea aBarcelona l’Escola de Mestres deRosa Sensat. La màxima respon-sable d’aquesta iniciativa fou Mar-ta Mata que, recolzada per una co-lla de mestres amb experiència iamb ganes de treballar, es va im-posar uns objectius: recuperar lamemòria històrica, dignificar laprofessió i iniciar una decididadefensa per una escola pública, de-mocràtica i catalana.
La primera escola d’estiud’aquesta nova etapa es va celebrarel juliol de 1966. Una primera es-cola d’estiu que posà en contacte amolts mestres de Catalunya, Valèn-
cia i Balears i que en certa manerareproduí el model de les escolesd’estiu de la Mancomunitat delsanys 1914-1923. Aquell mateixany, concretament el mes d’octu-bre, aquell col·lectiu inicià tambéels anomenats cursos de tarda, quees duien a terme durant els nousmesos del curs escolar, i que es fo-mentaven especialment en l’estre-ta relació entre la teoria i la pràcti-ca i en la reflexió concreta del tre-ball fet a l’aula.
Mica en mica les escoles d’es-tiu van anar agafant cos. Cada cophi havia més cursos i cada cop hihavia més mestres que s’inscrivi-en a aquests cursos. L’any 1971l’escola d’estiu ja anuncia els seuscursos amb un llibret i l’any 1974el col·lectiu Rosa Sensat impulsa
En aquest quadre que veieu només en surten 74. El meu curs és el 40421 (IV hora).
10
But
lletí
d'Es
cacs
dig
ital d
e la
FC
E, n
º 26
Juny
201
2 la creació d’una revista: Perspec-tiva escolar. Una revista de presti-gi que avui encara es continua pu-blicant. L’any següent es publicala declaració “Per una Nova Es-cola Pública” que entre moltescoses deia: la nova escola públicaha de ser una escola accessible,propera, gratuïta, oberta a nens detota procedència social, integrado-ra, respectuosa... S’intuïa el finalde la dictadura i el retorn de la de-mocràcia. De tot plegat el panora-ma educatiu n’havia de sortir be-neficiat.
L’escola d’estiu de 1976 va sermolt especial. I ho va ser per duesraons. La primera perquè va serl’any que jo vaig realitzar el meuprimer curs, del qual més endavanten parlaré, i la segona perquèaquell estiu tot era diferent. Es vi-vien moments d’il·lusió i esperan-ça ja que feia poc més de mig anyque el dictador havia mort i lescoses havien canviat una mica:aquells dies tothom estirava elsbraços perquè amb les mans voliaagafar la llibertat.
A aquella escola d’estiu i a lesdels anys següents els migdies erenuna festa. Es van organitzar moltsconcerts i moltes activitats. Enca-ra recordo l’emotiu concert de Llu-ís Llach (envoltat de grisos) can-tant “Campanades a mort” i el bo-nic espectacle “En Pere sense por”,representat per la companyia“Putxinel·lis Claca”, de Joan Bai-xas i Teresa Calafell.
També es van organitzar unsquants debats polítics i es van mun-tar paradetes on s’hi podien trobarllibres que fins aleshores havienestat mig amagats o prohibits.
De cursos n’hi havia per triar iremenar. Cada mestre podia ins-criure’s a un màxim de quatre: dos
els feia al matí i dos a la tarda. Hede dir que els meus cursos prefe-rits eren: “Manipulació de titelles”a càrrec de Jordi Pujol i Joana Clu-selles (grup Marduix), “Dansesarreu del món” a càrrec de Mario-na Cortés, “Construcció i enlaira-ment d’estels” a càrrec de JosepSerra, “Iniciació dels infants al ci-nema” a càrrec de Miquel PorterMoix i “Miranius i Miraneies” acàrrec de Noé Rivas i Toni Gi-ménez (si voleu ampliar informa-ció doneu una ullada al pla gene-ral de cursos que trobareu al finalde l’article i que corresponen al’escola d’estiu de 1984).
L’Associació de Mestres Rosa SensatEl 1980 va ser l’any de la restau-ració definitiva de la Generalitat deCatalunya. També va ser l’any quel’Escola de Mestres Rosa Sensat vacanviar de nom i va passar a ano-menar-se Associació de MestresRosa Sensat. De totes maneres eltreball d’aquest col·lectiu de mes-tres va seguir sent el mateix. És apartir d’aquest any que l’escolad’estiu és descentralitza (es cele-bren escoles d’estiu a més de vintpoblacions). Aquesta diversitatd’ofertes fa que sorgeixin diversosgrups de mestres que, amb esperitde recerca, es proposen renovarencara més l’escola: és aleshoresque neixen els “Moviments de Re-novació Pedagògica”. Aquell ma-teix any comença a publicar-se unanova revista que porta per nom “In-fància” i que està dedicada a l’edu-cació de l’infant des del seu naixe-ment fins a l’edat de sis anys.
Avui encara es continuen orga-nitzant escoles d’estiu, tot i queamb cursos de diferent contingut.Molts dels cursos que abans he es-mentat al parlar de l’escola d’estiu
de 1976 han anat desapareixent.
Els meus cursosEn començar aquest article ja hecomentat que quan jo em vaig pro-posar realitzar un curs de didàcti-ca dels escacs a l’escola d’estiu deRosa Sensat la meva experiènciaamb els nens era més aviat minsa:uns quants cursets en horari extra-escolar, algun en horari lectiu ipoca cosa més. Per això aquell pri-mer curs me’l vaig preparar a fons.Sabia que em disposava a iniciaruna etapa que podia ser decisivaper al meu futur professional i eraevident que no podia fracassar. Ino vaig fracassar. Afortunadamentel curs va ser un èxit.
Al curs s’hi van inscriure setzemestres (un nombre d’inscrits ques’apropava al màxim permès queera de vint, sinó recordo mala-ment). D’aquests mestres n’hi ha-via uns quants que sabien jugar unamica i n’hi havia uns altres quegairebé estaven en blanc. Per això,abans d’entrar de ple en la temàti-ca del curs, el que primer vaig ha-ver de fer va ser anivellar coneixe-ments. Aquest fet es va repetir ales quatre escoles d’estiu següents.Després la cosa va canviar perquèja es va demanar que només s’ins-crivissin al curs els mestres que tin-guessin coneixements bàsics deljoc. Curiosament a alguns delsmestres que aleshores vaig conèi-xer me’ls he tornat a trobar al capd’uns anys ja que ha coincidit queo bé treballaven a l’escola on joanava a fer cursets d’escacs o béeren pares d’algun dels meus alum-nes.
Les escoles d’estiu d’aquellsanys es van celebrar a diferentsllocs: Facultats de la Universitat deBarcelona (Facultat de Filosofia,
11
Butlletí d'Escacs digital de la FC
E, nº 26 Juny 2012
1976 – 11ª Escola d’EstiuDates: del 5 al 17 de juliolLloc: Nova Facultat de Filosofia i esco-la de Belles Arts St.Jordi, BarcelonaCurs: 5422 – Els escacs com a elementde lògica i creació – Monogràfic – IVhora
1977 – 12ª Escola d’EstiuDates: del 4 al 15 de juliolLloc: Universitat Autònoma de Bella-terraCurs: 5261 – El joc dels escacs: aspec-tes tècnics i pedagògics – Monogràfic –II hora
1978 – 13ª Escola d’EstiuDates: del 3 al 14 de juliolLloc: Universitat Autònoma de Bella-terraCurs: 5271 – El joc dels escacs: aspec-tes tècnics i pedagògics – Monogràfic –II hora
1979 – 14ª Escola d’EstiuDates: del 2 al 13 de juliolLloc: Universitat Autònoma de Bella-terraCurs: 5445 – Els escacs a l’escola – Mo-nogràfic – IV hora
1980 – 15ª Escola d’EstiuDates: d l’1 a l’11 de juliolLloc: Universitat Autònoma de Bella-terraCurs: 3461 – Didàctica dels escacs: de
3r. a 8è. – Primera i segona etapa – IVhora
1981 – 16ª Escola d’EstiuDates: de l’1 al 14 de juliolLloc: Facultats de Filosofia, de Ciènci-es de la Informació, etc., BarcelonaCurs: 3471 – Didàctica dels escacs: de3r. a 8è. – Primera i segona etapa – IVhora
1982 – 17ª Escola d’EstiuAquest any vaig fer dos cursos: un d’ini-ciació i un altre d’aprofundimentDates: de l’1 al 14 de juliolLloc: diverses facultats, BarcelonaCursos: 3372 – Didàctica dels escacs(iniciació) – secció 3 (8 a 12 anys) – IIIhora 3472 – Didàctica dels escacs(aprofundiment) – IV hora
1983 – 18ª Escola d’EstiuDates: del 4 al 15 de juliolLloc: diverses facultats, BarcelonaCurs: 3421 – Didàctica dels escacs –secció 3 (8 a 12 anys) – IV hora
1984 – 19ª Escola d’EstiuDates: del 2 al 13 de juliolLloc: diverses facultats, BarcelonaCurs: 40421 – Didàctica dels escacs –secció 3 (8 a 12 anys) – IV horaDestacar que aquesta vegada s’esmen-tava que jo era el coordinador de la cam-panya de la Generalitat.
Quadre de dades dels meus cursos Curs 3461Didàctica dels escacs
ObjectiuPartint d’un conjunt de temes bàsicsfer un treball pràctic sobre la meto-dologia a seguir a cadascun d’ells.
PropostesEstablir una programació general pera una primera fase d’ensenyamentd’escacs. Després adequar aquestaprogramació per nivells.
Donar idees per a la realització d’ac-tivitats complementàries relacionadesamb els escacs.
A càrrec de: Enric Oliver
Temàtica del curs que vaig realitzar l’estiude 1980.
Facultat de Ciències de la Informa-ció, etc.) o de la Universitat Autò-noma de Bellaterra. Aleshores elscursos estaven agrupats per secci-ons: secció I Escola Bressol, sec-ció II Parvulari, secció III CicleInicial i Cicle Mitjà, secció IV Ci-cle Superior i Monogràfics. Elsmeus cursos d’escacs van passarper diferents seccions: vaig comen-
çar als Monogràfics i vaig conti-nuar a les seccions IV i III. El títoldel curs també va anar canviantamb el temps.
Al quadre de dades que publi-quem més amunt hi trobareu infor-mació de tot plegat: any de cele-bració de l’escola d’estiu, dates,lloc, títol del curs i secció corres-ponent.
El comiatLa sèrie “fent memòria de...” s’aca-ba amb l’article d’avui. Han estatdotze articles que, com vaig diren el moment de presentar la sèrie(Butlletí nº 137, pàg. 76), han ser-vit per parlar de fets i esdeveni-ments que jo he viscut al llarg de35 anys. Són vivències que, talcom ja vaig comentar en un altrearticle, no podien quedar guarda-des per sempre al bagul dels re-cords: s’havien de donar a conèi-xer.
Espero que els que hagueu lle-git els articles opineu el mateix. Siés així fantàstic i si a més els arti-cles us han agradat encara més fan-tàstic.
Article dedicat a Maria Josep Udi-na, amiga i col·laboradora de MartaMata.
12
But
lletí
d'Es
cacs
dig
ital d
e la
FC
E, n
º 26
Juny
201
2
17 de juny III MEMORIAL JOSEP LORENTE ba
Jordi Chalmeta607472697
Del 25 de juny al 3de juliol
XX OPEN INT. CIUTAT DE MONTCADA A SUP.A
Arturo Vidarte687123114
[email protected]://unioescacs.montcada.cat
Del 30 de juny al 8de juliol
XIV OPEN DE TORREDEMBARRA BB
Jordi Salvat649 061 984
Del 4 al 12 de juliol XXXV OPEN INTERNACIONAL DE BARBERÀ A SUP.A SUP.
Víctor Pont629386528
Del 13 al 21 dejuliol
XIV OBERT INTERNACIONAL SANT MARTÍ AA SUP.
Pablo Castillo676204833
Del 16 al 24 dejuliol
XVII OPEN INT. "CIUTAT DE BALAGUER" AC
Cosme Barrera615842035
Del 20 al 28 dejuliol XXXVIII OPEN INT. "VILA DE SITGES"
BA
Francesc González600923277
Del 21 al 29 dejuliol
XXX OPEN INTERNACIONAL D'ANDORRAA SUP.A
Oscar de la Riva00376-347085
29 de juliol VIII OPEN DE CERVELLÓaa sup.
Juan Mª Santiago936840402
29 de juliol XIII OBERT D'OLOT ba
Jordi Pagès626035927
De l'1 al 9 d'agost XXXVIII OBERT INT. CIUTAT DE BADALONA AA SUP.
Manel Triquell677109802
De l'1 al 9 d'agost XXII OBERT INT. LA POBLA DE LILLET CB
Josep Salvador630625152
Del 9 al 16 d'agost XIII OBERT INT. DE FIGUERES "MIQUEL MAS" CB
Jordi Serra699848479
11-12 d'agost XII OBERT INT. ACTIUS VILA DE POBLENOU a sup.a
Joan Lorda659529581
Del 17 al 26 d'agost XIV OPEN INTERNACIONAL DE SANTS,HOSTAFRANCS I LA BORDETA
A SUPA SUP.
Cotxeres932918701
[email protected]/open/
27 d'agost XXXVIII OPEN INT. CIUTAT DE MANRESAbb
Marcel Albets658935395 [email protected]
Del 30 d'agost al 7de setembre V OBERT INT. "CIUTAT DE SABADELL"
BC
Pere Reginaldo681287254
8 de setembre X OBERT INT. "RIBERA D'EBRE-CN ASCÒ"ba
Josep Terrones696204203
9 de setembre X TORNEIG OBERT VILA DE SANTPEDOR bb
Josep Mascaró616477533 [email protected]
11 de setembre DIADA DE L'11 DE SETEMBRE D'ESCACS ACTIUS ab
Pere Reginaldo681287254
22-23 de setembre XX OPEN INTERNACIONAL ACTIUSVALLFOGONA DE BALAGUER
a sup.a sup.
Imma Montoliu649952482
IX Circuit Català d'Oberts Internacionals d'Escacs 2012
