10

del Consorciel butlletí

Entrevista:Josep Mayoral i Antigas,alcalde de Granollers

El reportatge:Al 2006, la generacióde residus s’estabilitza

El tema:La planta de triatge d’envasoslleugers

Butlletí Informatiu del Consorciper a la Gestió dels Residusdel Vallès Oriental

Març 2007

Xarxa de deixalleriescomarcals

Si trobeu els contenidors plens o ambbrutícia al voltant, truqueu i, al més aviatpossible, passaran a retirar els residus.Gràcies per la vostra col·laboració

Telèfons d’interès

Consorci per a la Gestió dels Residusdel Vallès Oriental:Tel. 93 870 85 79Fax. 93 860 16 69www.cresidusvo.catcresidusvo@cresidusvo.cat

Serveis Ambientals delVallès Oriental:Tel. 93 870 87 53Fax. 93 860 16 71www.savosa.catserveisambientals@savosa.cat

Horari deles deixalleries

902 13 31 13Telèfon d’atenció ciutadana

Crèdits:

Edició i elaboració: Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès OrientalDisseny: Miquel LlachImpressió: RapuDipòsit legal: B-51684-98Imprès sobre paper reciclat i ecològic

Llinars del Vallès93 744 50 96Pol. Ind. SudC/ del Porvenir, s/n

Martorelles637 83 10 54C/ de la Verneda, s/n

Mollet del Vallès93 597 00 14Àrea del Tir OlímpicAv. del Tir Olímpic, 2

Montmeló93 568 40 04Pol. Ind. Sota el MolíPasseig del Riu Besòs

Montornès del Vallès93 568 48 00Can Masferrer

Parets del Vallès93 573 14 54Pol. Ind. LlevantC/ del Tenes, 5

La Roca del Vallès93 842 07 25Can BorrellZona d’equipaments industrials

Sant Antoni de Vilamajor93 845 18 32Ctra. De Llinars del Vallès a SantAntoni de Vilamajor, KM.48Sector Ind. Can Mora Sud

Sant Celoni93 744 00 85Pol. Ind. Molí de les PlanesC/ del Rec del Molí, 4

Sant Feliu de Codines93 744 21 23 / 677 41 03 43Pol. Ind. Pla de la CostaC/ de la Indústria, 10

Santa Eulàlia de Ronçana93 844 68 58Camí Rovira, s/n

Santa Maria de Palautordera93 744 00 86Ctra. Nova a Sant Celoni, s/n

L’Ametlla del Vallès93 744 50 68Camí de Can Draper, s/n

Bigues i Riells93 744 21 20Pol. Ind. Can BarriC/ dels Esqueis

Caldes de Montbui93 744 21 21Pol. Ind. La BordaC/ del Priorat, s/n

Canovelles93 846 84 52Pol. Ind. Can CastellsC/ de la Indústria, 100

Cardedeu93 871 29 88Pol. Ind. SudAv. del Vallès, s/n

Castellterçol93 866 64 39Pol. Ind. El Vapor

Les Franqueses del Vallès93 744 50 58Pol. Ind. Pla de LleronaVia Europa, cantonada Itàlia

La Garriga93 744 50 98C/ Joan Brossa, 6Pol. Ind. Congost

Granollers93 840 01 28Camí del Cementiri, s/n

Granollers sud93 879 28 89C/ de Lluís Companys, s/n

La Llagosta93 544 85 81C/ de Gaudí, cantonada Vic

Lliçà d’Amunt93 841 58 71Av. dels Països Catalans

Lliçà de Vall93 843 94 33Pol. Ind. El PedrellotC/ del Pedrellot, s/n

DillunsTancades totes les deixalleries aexcepció de Granollers nord i Molletdel Vallès

De dimarts a divendresmatí: de 10 a 13 htarda: de 16 a 19 h

Dissabtematí: de 10 a 14 htarda: de 16 a 19 h

Diumengematí: de 10 a 14 h

Festes:Les deixalleries tancaran els dies defesta aprovats oficialment més lesdues jornades corresponents a lesfestes locals de cada municipi.En el cas que una festa de calendarioficial o local coincideixi ambdiumenge, les deixalleries estarantancades.

Jordi Terrades i SantacreuPresident del Consorci

per a la Gestió dels Residusdel Vallès Oriental

La gestió delsresidus, una prioritat i

un compromís

Només vuit anys després de la creació del Consorci per a la Gestió delsResidus del Vallès Oriental, el 2 de juny de 1998, la població de la comarca

ja recicla el 28% dels residus domèstics generats, percentatge que haaugmentat l’últim any un 3%, i que ha permès que els residus generats enl’àmbit del Consorci hagin crescut, per segon any consecutiu, per sota dela població.La millora d’aquest resultat és conseqüència de molts factors entre els qualsem permeto destacar el grau de participació ciutadana en els models derecollida, que augmenta cada any i és clau per optimitzar la recuperació i elreciclatge del vidre, paper cartró, envasos, matèria orgànica i els materialsrecollits selectivament a les deixalleries. També cal destacar el compromísciutadà amb el medi ambient i el desenvolupament sostenible, que fa possibleenfortir i estendre les recollides selectives, així com la millora i l’ampliaciódels serveis de recollida i gestió dels residus que ofereixen els ajuntaments através del Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental, que tenen,com a objectiu principal, adaptar-se a les necessitats de la població i a lesparticularitats de cada municipi, per augmentar la quantitat i la qualitat delsresidus recuperats.L’esforç conjunt de les administracions i la ciutadania, i la participació massivadel sector privat en recollides específiques com la del paper i cartró comercial,també han permès, un any més, tancar l’exercici amb uns resultats queconsoliden la tendència de creixement registrada els darrers anys en l’àmbitdel Consorci, i confirmen la implantació i l’arrelament dels models de recollidaselectiva en l’àmbit comarcal.Però per mantenir i continuar impulsant aquests resultats, la gestió delsresidus s’ha d’entendre, una vegada per sempre, i des de tots els col·lectius,com una prioritat. Per això, i per garantir el compliment de les directiveseuropees, les actuacions futures es continuaran centrant, primer, a potenciari prioritzar la prevenció i les recollides selectives de residus al conjuntdel territori; i segon, a garantir el tractament de totes aquestes fraccions,inclosa la fracció resta, prioritzant la valorització dels materials i reduinti estabilitzant el rebuig a disposició final.Per garantir aquestes línies d’actuació, la nostra comarca comptaràel 2008 amb una planta de digestió anaeròbica que permetrà ampliarla capacitat de processament de residus orgànics que passarà de25.000 a 45.000 tones a l’any, i obtenir biogàs per produccióelèctrica, combustible ecològic que serà utilitzat per a l’autoconsumi l’excedent s’exportarà a la xarxa elèctrica. La planificaciód’infraestructures també preveu la construcció d’una planta

de tractament de la resta. Aquest pla d’infraestructurescomporta que els municipis de la comarca es comprometin

a fomentar la recollida selectiva, i, molt especialment, adesplegar i promoure la recollida de la matèria orgànica.

3

2.000

9.246

6.243

4.193

16.399

2004

El r

epor

tatg

e4

La quantitat de materials recollits a les deixalleries haaugmentat un 9% durant el 2006. S’han recollit 19.336tones de residus en grans quantitats (runa, poda ferralla,voluminosos, etc.) i 1.423 tones més de residus enpetites quantitats (ferralla electrònica, vidre especial,neveres, bateries, olis vegetals i minerals, etc.), que entotal fan 20.759 tones. Paral·lelament a l’augment delsmaterials, també ha augmentat el nombre d’usuaris, queha arribat als 177.117, un 12% més que el 2005 (158.273usuaris).La recollida selectiva de la matèria orgànica també haexperimentat un important augment. Així, al 2006 aquestafracció ha registrat un creixement del 31% respecte al’any anterior, i s’ha situat en les 13.500 tones. Actualment,el 88% de la població de la comarca, 325.379 habitants,disposa d’aquest servei.

Un any més, els residus generats en l’àmbit del Consorcihan crescut per sota de la població, fet que ha permèsque la generació de residus domèstics per càpita hagipassat d’1,49 kg per habitant i dia el 2005 a 1,46 kg perhabitant i dia el 2006, molt per sota de la mitjana deCatalunya del darrer any que va ser d’1,55 kg per habitanti dia.Durant l’any 2006 s’han generat 196.385 tones de residusdomèstics en l’àmbit del Consorci, xifra que representaun increment de menys de l’1% respecte a l’any anterior(194.990 tones), i s’han recollit selectivament 55.499tones de residus domèstics, o el que és el mateix, un28% de tots els residus domèstics generats, que no hananat a parar als abocadors. Respecte al 2005, que esvan recollir selectivament 49.114 tones, hi ha hagut unincrement del 13%.Pel que fa a l’origen de la recollida selectiva, cal destacarun any més l’aportació de residus a les 25 deixalleriescomarcals i la recollida de matèria orgànica, que hansuposat el 40% i el 26%, respectivament, de tota larecollida selectiva.La recollida de vidre, paper cartró, i envasos lleugersen àrees d’aportació, el 34% de la recollida selectiva,ha estat de 17.615 tones, 2.555 tones més que el 2005,fet que representa un increment del 17%. Per fraccions,la recollida d’envasos lleugers és la que ha experimentatun increment més remarcable, del 26%, seguida delpaper cartró (16%) i el vidre (14%). Actualment, el paperi cartró és la fracció de la qual es recull més quantitat,concretament 9.112 tones, 1.659 de les quals provenende les recollides porta a porta de residus comercials.De vidre, se’n van recollir 5.230 tones i d’envasoslleugers, 3.274.Per fraccions s’han recollit aproximadament 27 kg perhabitant i any de paper cartró, 14 de vidre i 9 d’envasoslleugers, amb uns increments respecte al 2005 del 12%,11% i 23%, respectivament.Aquest augment de les quantitats recollides selectivamenten les àrees d’aportació es deu, fonamentalment, al’increment d’un 7,3% de la dotació de contenidors, 304més que el 2005, cosa que representa una xifra de4.456 contenidors per a la recollida selectiva de vidre,paper i cartró, i envasos lleugers en àrees d’aportació,de manera que a finals d’any n’hi havia un per cada 248habitants, dotació molt superior a la mitjana de Catalunya,de 500 habitants per contenidor.

Dades 2006

La generació deresidus s’estabilitza

PAPER

ENVA

SOS

VIDR

EOR

GÀNICA

DEIXAL

LERIA

3.274

13.481

9.112

5.230

20.759

2006

2.600

10.288

7.881

4.582

17.827

2005

TONES TONES TONES

La recollida selectiva ha crescut un 13% respecte al 2005,mentre que el creixement de la fracció resta se situa persota de l’1%. Estem davant d’un canvi de tendència?Sortosament, sí. Però és un canvi de tendència que encaraha de recórrer molt camí. Tenim una evolució en positiu, tot ique hauríem de procurar incrementar la recollida selectiva,perquè suposa un benefici ambiental i econòmic. Traslladara l’abocador la fracció que no reciclem té uns costos superiorsal preu que val la recollida i el tractament selectiu dels residusi, a l’hora, és manifestament inconvenient des del punt de lasostenibilitat.

També es confirma un increment progressiu d’usuaris deles deixalleries...És un bon indicador. Explica la creixent consciència ciutadana.Una consciència que cada vegada està més ben posicionadaa l’entorn d’un tractament sostenible dels residus. Tot i que,insisteixo, encara ens queda un llarguíssim camí per recórrer.És important percebre aquesta tendència positiva però somconscients que estem molt lluny encara dels objectiusdesitjables.

Quines iniciatives han contribuït a la consecució d’aquestsresultats?La incorporació del reciclatge i de la gestió correcta delsresidus són aspectes que la nostra societat cada vegada témés assumits. Per això és imprescindible fomentar lescampanyes de sensibilització ciutadana. Que afavorim lesbones pràctiques i perseverem en l’adopció de mesures quetendeixin a l’increment de larecollida selectiva. Un exempleés la recollida porta a porta ad e t e r m i n a d e s z o n e scomercials. Altres mesuresefectives són l’ampliació del’horari dels serveis de recollidade trastos vells per alsparticulars i del paper i cartróper als comerços. Cal continuardemanant la complicitat delscomerços a l’hora de seguir les instruccions de plegar el cartróperquè no faci volum i deixar-lo en els llocs i hores estipulats.

La campanya “Junts millorem Granollers”, per al fomentde la convivència ciutadana en els espais públics, incideixen l’ús correcte dels contenidors. Com està funcionant?Incidim i demanem a la ciutadania que estimi l’espai públic.La ciutat és un projecte col·lectiu, és l’àmbit de convivència,

Josep Mayoral i AntigasAlcalde de Granollers

és casa nostra i n’hem de tenir cura tots plegats. Un delsmissatges que es trasllada és fer un ús correcte delscontenidors. Continuarem demanant la col·laboració ciutadanaper endreçar la ciutat, en aquesta línia hem senyalitzat totsels contenidors de brossa amb un element gràfic que posaèmfasi en la necessitat de lligar bé les bosses, dipositar-lesdins del contenidor i fer-ho en l’horari establert: de 18 a 21 h.Creiem que es pot apreciar una certa millora, tot i que somconscients que persisteixen conductes incíviques. Insistiremen el foment de les bones pràctiques, informant i també, quancalgui, sancionant.

L’Ajuntament també ha incorporat la figura de l’agentcívic...La tasca dels agents cívics és informar la ciutadania sobre elcompliment de les ordenances, així com detectar elscomportaments incorrectes. La seva feina d’aquests darrersmesos s’ha traduït, entre d’altres qüestions, en un importantincrement del cartró comercial recollit porta a porta. De fet,des de juny a desembre de 2006 s’han recuperat un total de294.020 kg, un 19,3 % més que en el mateix període de 2005.La figura de l’agent cívic ens permet tenir un control mésexhaustiu de l’estat en el qual es troben els contenidors i, almateix temps, ens permet actuar més ràpidament en cas dedesbordament del contingut. També, detecta les zones en quèes fa mal ús dels contenidors i en fa un seguiment especialper corregir–ho.

Quins són els objectius municipals per als pròxims anysen matèria de gestió de residus?La implantació de la recollida del residu comercial en el municipiafavorirà l’increment de la recollida selectiva. Continuaremfent campanyes per augmentar, també, la recollida selectivaen l’àmbit domèstic, amb l’objectiu de portar menys residusa l’abocador. Potenciarem l’ús de les dues deixalleries que hiha a la ciutat. Mantindrem la presència dels agents cívics pertal que, per exemple, l’ús dels contenidors sigui cada vegadamés respectuós amb el medi ambient i amb la ciutat. Endefinitiva, es tracta d’assolir un elevat grau de complicitat ambla ciutadania per construir una ciutat i una societat mésendreçada i més sostenible.

I en l’àmbit comarcal?És positiva la remodelació i l’ampliació de les instal·lacions dela nostra comarca, com és el cas de la planta de compostatgede Granollers que podrà tenir una capacitat de tractament finsa 45.000 tones l’any. També és interessant l’aposta per a laconstrucció d’una nova planta de tractament de la fracció resta.El nou pla de gestió de residus municipals ens permetrà

compartir la planificaciód’infraestructures de gestió dela brossa, aprofitant lessinergies entre el Vallès Orientali el Maresme. Això ens hauràde facilitar i millorar la gestiódels residus, i fer-ho d’unamanera més sostenible, aixícom assolir els objectiusmarcats en el Programa degestió de residus municipals a

Catalunya que té un horitzó de treball fins a l’any 2012.La col·laboració entre el Vallès Oriental i el Maresme és unnou pas en la cultura del treball en xarxa, en la cultura deltreball conjunt de les institucions per gestionar el territori, ambels ajuntaments com a gran motor. Granollers valora moltpositivament el seu compromís amb el Consorci per a la Gestiódels Residus del Vallès Oriental, un autèntic punt de trobadadel món local per abordar col·lectivament una qüestiófonamental: el tractament de residus sòlids urbans.

5

L’en

trev

ista

“Incrementar la recollida

selectiva suposa un benefici

ambiental i econòmic”

Mollet del Vallès renovales àrees d’aportació derecollida selectiva

de la comarcaNotícies

Nou servei de recollidadel rebuig i voluminososa Vilalba Sasserra

Campanya decompostatge casolà a11 municipis de lacomarca

L’Ajuntament de Vilalba Sasserra hafirmat un conveni amb el Consorciper a la Gestió dels Residus del VallèsOriental per al desplegament de lagestió dels residus municipals i delsresidus voluminosos.

El servei, que presta des del dia 10de gener el Consorci mitjançant laseva societat Serveis Ambientals delVallès Oriental, SA, es realitza ambuna freqüència de recollida de tresdies a la setmana (dilluns, dimecresi divendres) en horari diürn.

El municipi disposa de 31 contenidorsde 1.000 litres per a la recollida delrebuig, residu que es portadirectament al dipòsit controlat deSanta Maria de Palautordera, i de 5àrees d’aportació per a la recollidaselectiva del vidre, paper cartró ienvasos lleugers. Durant el 2006 larecollida d’aquestes fraccions ha estatde 47,251 tones, la qual cosarepresenta un creixement del 24,41%respecte a l’any anterior.

Mollet del Vallès substitueix elstradicionals contenidors de plàsticper a la recollida selectiva de paperi cartró, vidre i envasos, per altresde metàl·lics. Dels 388 contenidorsdistribuïts pel municipi, el 68,5%, ésa dir, 266, són metàl·lics, i escaracteritzen, principalment, per sermés resistents als actes vandàlics,a les malformacions i trencamentsque afecten els altres, i per oferir, enconseqüència, una durada més llargai major capacitat (3 i 5 m3).

Durant el 2006 s’han recollit,mitjançant els 129 contenidors pera la recollida selectiva de paper icartró, 764,38 tones, un 12,87% mésque l’any anterior (667,29 tones).També s’han recuperat 491,79 tonesd’aquest material mitjançant el serveide recollida comercial porta a porta,servei que ha crescut un 69,26%.De vidre, a través dels 130contenidors repartits pel municipi, sen’han recuperat 506,13 tones, un36,16% més que al 2005, i d’envasoslleugers, 337,24 tones a través de129 contenidors, dada querepresenta un creixement del26,91%.

6

El Consorci per a la Gestió delsResidus del Vallès Oriental encol·laboració amb els municipis deCampins, Castellcir, Figaró-Montmany,Fogars de Montclús, Granera, Gualba,Montseny, Sant Quirze Safaja, SantaMaria de Martorelles, Tagamanent,Vilalba Sasserra, i amb l’Agència deResidus de Catalunya, han iniciat elmes de febrer una campanyad’implantació de compostatge casolàper estendre la gestió de la matèriaorgànica als municipis de menys de1.000 habitants. L’objectiu és oferireines i materials per tal de promourela recollida d’aquesta fracció, per això,cadascun d’aquests municipis disposade 30 compostadors individuals de310 litres i un compostador col·lectiude 660 litres, que s’entregaran deforma gratuïta a totes aquellespersones interessades a participaractivament en aquesta campanya,que es complementa amb laprogramació de sessions formativesi d’assessorament, que es duran aterme al llarg de l’any, coincidint ambles diferents fases del procés delcompostatge.

La plantade triatged’envasoslleugers

Al llarg del 2006 el Consorci per a la Gestió dels Residus delVallès Oriental ha gestionat 3.273,8 tones d’envasos lleugersa la planta de triatge de Santa Maria de Palautordera, un25,9% més que l’any passat. En aquesta instal·lació es separenels diferents tipus de residus que han estat dipositats en elscontenidors grocs de recollida selectiva d’envasos o recollitsmitjançant el servei porta a porta.Com que la barreja de materials que es recull (diversos plàstics,acer, alumini i brics) no té valor ni utilitat per si mateixa, fa faltaun procés per separar les diferents fraccions que es podenreciclar de manera separada. Així, en aquesta instal·lació elsenvasos recollits se separen segons el material de què estanfets, per després agrupar-los en bales d’alumini, de ferro, debrics i dels diferents plàstics, que varien de densitat i color.D’aquesta manera es poden portar a recuperar per reciclaren els llocs adients, on es transformaran en nous productes.

El procés de triatgeEls envasos de plàstic se separen de la resta d’envasosmitjançant aspiradors i operaris que els agrupen en funció deltipus de material (PET, PEAD o PBD). La selecció d’envasosmetàl·lics es realitza amb electroimants per a la separacióautomàtica dels envasos metàl·lics fèrrics, mentre que elsenvasos metàl·lics no fèrrics, generalment llaunes d’alumini, seseparen per inducció, mitjançant corrents de Foucault. Els bricses trien manualment de la resta d’envasos que circulen per lescintes. Tots els materials recuperats i classificats, són compactatsen bales i enviats a empreses recicladores, les qualss’encarregaran de transformar-los en nous productes.

Recepció de recollida selectivaTorba generalment soterrada pera facilitar la descàrrega delsvehicles que fan la recollida delsenvasos lleugers

Separació de voluminososEn aquest tros de cinta es separenmanualment els residusvoluminosos que podrienperjudicar el procés posterior

Obridor de bossesMecanisme que estripa les bossesi per tant facilita la separacióposterior dels diferents materials

Trommel o separació de bossesGeneralment es tracta d’uncilindre rotatiu que separa pervolum el flux de residus en tresfraccions diferents:Fracció fina, directament a rebuigFracció mitjana, a triatgeFracció grossa, a triatge

Aspiració de filmMitjançant una aspiraciópneumàtica es separa el PEAD iel PEBD (film bosses, etc.)

Separador magnèticElectroiman per a la separacióautomàtica dels envasosmetal·lics fèrrics

Premsa de fèrricsPremsa per a la compactació

dels envasos metal·lics fèrricsrecuperats

Separació per induccióMitjançant corrents de Foucaultes separen automàticament els

envasos metal·lics no fèrrics(generalment llaunes d’alumini)

Premsa de no fèrricsPremsa per a la compactació dels

envasos metal·lics no fèrricsrecuperats

Compactador rebuigContenidor compactador per a

optimitzar el transport del rebuig

Embaladora dels materialsrecuperats

Premsa embaladora per aldiferents materials recuperats

Àrea d’emmagatzematge delsmaterials recuperatsEs necessària un àrea

d’emmagatzematge dels materialsrecuperats suficientment gran peresperar de tenir viatges complets

i, per tant, poder optimitzar almàxim els transports

esquema d’una planta de triatge

7

El t

ema

àrea rebuig

àrea derecepció

AEROSOLS

BRICS

PVC

PE

PEAD COLOR

PEAD BLANC

CARTRÓ

FILM

1 2 3 45 11

12

7

9

6

8

10

Una vegada classificats, plàstics,brics i llaunes poden ser reciclatsper tornar-los a fer servir.

Quins materials s’hi trien?- Envasos de plàstic- Envasos flexibles de film (bosses i films d’embalatge, inclòs

el film extensible i el film retràctil)- Brics- Llaunes- Paper d’alumini

Què se n’obté?- Els envasos de plàstic es poden reciclar per a la fabricació de

molts objectes: bosses de plàstic, mobiliari urbà, senyalització,papereres, capses, catifes, fibres, jerseis... o bé per a l’obtencióde nous envasos d’ús no alimentari (lleixius, detergents...).

- De les llaunes de ferro o les d’alumini, envasos 100% reciclables,se’n fan noves llaunes.

- Els brics es poden reciclar aprofitant conjuntament els seuscomponents (fabricació d’aglomerat) o bé amb l’aprofitamentseparat de cada material (reciclatge del paper i valoritzacióenergètica del polietilè i l’alumini).

Beneficis del reciclatge dels envasos lleugers- Disminució del consum d’aigua.- Disminució del consum d’energia.- Disminució del volum de residus que van a parar als abocadors.

1

2

3

4

5

6

7

9

8

10

11

12