Butlletí informatiu àrea autonòmica 31 març

Av.d’Andorra 11, esc. B- baixos 1, 43001- Tarragona Tlf. Unió Provincial: 977 231957 Àrea autonómica: Mòbils 24 hores: 633 053 080 - 655514060 FAX: 877 441 434

E-MAIL: [email protected]

mailto:[email protected]



PER QUÈ CANVIEM L’HORA? L'horari s'avança a tots els països de la UE per adoptar durant set mesos l'horari

d'estiu i estalviar energia

El passat dissabte ens va toca canviar els rellotges: a les 2.00 de la matinada vam posar les 3.00, un canvi per adaptar l'horari a l'estiu que s'allargarà set mesos, fins que a l'hivern toqui tornar a fer el mateix pas a la inversa. Regular l'hora als rellotges o esperar que ho facin automàticament els mòbils és una rutina bianual, però per què es fa?

Es consumeix menys energia? Avançar l'hora permet aprofitar més bé la llum del sol i utilitzar menys l'electricitat, segons els estudis de la Comissió Europea. Les mateixes institucions europees matisen aquest estalvi: les conclusions prèvies a l'última regulació, de l'any 2000, estableixen que l'estalvi és "relativament poc" i difícil d'estimar: menys despesa en llum artificial al vespre, però també s'encén més la calefacció els matins i s'agafa més el cotxe les tardes que encara hi ha sol.


http://epthinktank.eu/2014/04/01/summer-time/

http://epthinktank.eu/2014/04/01/summer-time/



Quants diners s'estalvia cada català? La dificultat de càlcul fa que el Govern català i espanyol facin estimacions diferents sobre quants diners s'estalvien les llars. Segons l'Institut Català d'Energia, el canvi d'hora permetrà estalviar 30 milions d'euros a tot Catalunya, pràcticament tots associats a l'estalvi a les llars, que acumulen el 90% de la incidència energètica del canvi d'hora. Això suposa, segons l'ICAEN, un estalvi d'entre 10 i 11 euros per llar. L'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia del Govern espanyol rebaixa l'estalvi per habitatge a sis euros. Segons les seves estimacions, la mesura pot suposar 300 milions d'euros menys de despesa, dels quals 210 milions d'euros són dels edificis d'oficines i la indústria.

Quina legislació ho regula? El Consell i el Parlament Europeu van aprovar el gener del 2001 la novena directiva sobre el canvi horari, que té caràcter indefinit i revisable. De fet, la cambra comunitària va debatre aquesta setmana la conveniència de mantenir la modificació horària, que té detractors. La regulació europea marca una harmonització per tots els països membres,que avancen els rellotges l'últim cap de setmana de març i els endarrereixen l'últim d'octubre.

De qui va ser idea? S'atribueix al polític i científic nord-americà Benjamin Franklin, que el 1784 va escriure el seu projecte al Journal du Paris, en què atribuïa justificacions econòmiques a adaptar l'horari a la sortida del sol. Més de cent anys després, l'astrònom neozelandès George Vernon Hudson va proporar canviar dues hores el rellotge al març i tornar-ho a fer a l'octubre. El 1905 va ser el constructor britànic William Willet qui va proposar-ho, amb un sistema que suposava avançar vint minuts l'hora cada diumenge d'abril i endarrerir-la cada diumenge de setembre. Alemanya va ser el primer país europeu a implementar-ho, el 1916, i a Europa el canvi horari es va generalitzar els anys 70, amb la crisi del petroli i la necessitat d'estalviar energia. La Comissió Europea va començar a regular-ho el 1980, amb successives directives que van harmonitzar les hores per evitar els problemes que s'havien trobat en sectors com el transport.

A l'hivern també s'estalvia energia? L'últim cap de setmana d'octubre tornarà a canviar l'hora, però el canvi no tindrà incidència en l'estalvi energètic. És més una qüestió social, segons la Generalitat: la majoria dels ciutadans prefereixen que al matí, quan comencen la jornada, hi hagi llum natural.


http://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/Canvi-dhorari

http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&ved=0CCIQFjAA&url=http%3A%2F%2Fwww.idae.es%2F&ei=sXoWVd_6IcP3UNzRgMgH&usg=AFQjCNG1G0SSa2jwM0Twsh9f2RIC0H-Uew&bvm=bv.89381419,d.d24

http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&ved=0CCIQFjAA&url=http%3A%2F%2Fwww.idae.es%2F&ei=sXoWVd_6IcP3UNzRgMgH&usg=AFQjCNG1G0SSa2jwM0Twsh9f2RIC0H-Uew&bvm=bv.89381419,d.d24

http://www.webexhibits.org/daylightsaving/franklin3.html



GAIREBÉ 10.000 CIUTATS S’UNEIXEN A L’HORA DEL

PLANETA L'apagada busca conscienciar sobre l'escalfament global

Gairebé 10.000 ciutats i milers de persones i empreses vam participar el passat dissabte a L'Hora del Planeta, una apagada de llums públiques i domèstiques de 20.30 a 21.30 per alertar sobre el canvi climàtic. La iniciativa va ser engegada el 2007 per l'ONG ecologista WWF, i, des de llavors, ha anat guanyant adeptes.

A Barcelona, alguns dels monuments que s'han apagat són la Torre Agbar, la Sagrada Família, l'Arc de Triomf, la Font Màgica de Montjuïc, el monument a Colom o la façana de l'Ajuntament de Barcelona. A la llista d'edificis que s'hi han sumat, hi figuren el Palau Reial de Madrid, la Torre Eiffel de París, les piràmides de Gizeh, a Egipte, la porta de Brandenburg a Berlín, o el Vaticà. I, entre les empreses hi figuren Pascual, Grupo PRISA (editora d'EL PAÍS), Mahou San Miguel i Banc Santander.

La convocatòria d'aquest any era especialment important per a l'organització. A part del simbolisme i el petit estalvi en energia, es considera el punt de partida davant la reunió del proper mes de desembre a París, on es debatrà un nou acord sobre el clima que substitueixi el de Kyoto.


http://www.lahoradelplaneta.org.mx/



SALUT NO FA CAS DEL PARLAMENT I ACTIVA EL

CONSORCI SANITARI DE LLEIDA El departament vol que l'ens ja funcioni a l'estiu i nega voluntat privatitzadora

FONT.- EL PAÍS, 29 MARÇ 2015 “Intentarem tenir-ho tot a punt per començar a l'estiu”. La consigna del Departament de Salut pel que fa a la creació del controvertit consorci sanitari que unificarà la sanitat a Lleida és clar i, segons les declaracions del delegat territorial del departament a la província, Josep Pifarré, té data d'inici. Malgrat que compta amb nombrosos actors socials en contra i l'oposició en bloc del Parlament català, Salut ha decidit tirar endavant el projecte de crear un consorci públic per integrar en un sol ens els serveis sanitaris de la província, que ara depenen de dues empreses públiques —Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) i l'Institut Català de la Salut (ICS), el gran ens públic que gestiona vuit grans hospitals i el 80% de l'atenció primària de Catalunya—.

El pla, que cristal·litza una de les pretensions més ambicioses del conseller Boi Ruiz de redissenyar el mapa sanitari i el model de gestió del sistema públic de salut, s'ha topat amb un mur d'opositors des que al febrer de 2014 es concretés, en un acord de govern, donar llum verda a la proposta. Multitudinàries manifestacions en contra i els retrets constants de bona part de l'oposició en seu parlamentària van obligar Salut a retardar el projecte i fins i tot modificar, sobre la marxa, els estatuts inicials.

Els uns i els altres coincideixen en la necessitat d'unificar la sanitat de la província però, enfront de la creació d'un nou consorci, les veus discordants aposten per integrar tots els serveis dins de l'ICS, una empresa amb confiança per als usuaris i sotmesa al dret públic. Els opositors, que veuen en el projecte una privatització encoberta de la sanitat, han posat en dubte el caràcter públic de l'ens i la figura jurídica escollida que, asseguren, afavoreix una major opacitat en la gestió. Salut, per la seva banda, ha assegurat que en els estatuts del consorci -que estarà participat pel Servei Català de la Salut (CatSalut), l'ICS, la Universitat de Lleida i l'Institut d'Investigació Biomèdica-es prohibirà expressament l'entrada de capital


http://cat.elpais.com/tag/fecha/20150329

http://cat.elpais.com/cat/2015/03/19/catalunya/1426775300_451558.html


http://cat.elpais.com/tag/boi_ruiz/a/

http://cat.elpais.com/tag/boi_ruiz/a/



privat.

La Generalitat diu que no hi haurà capital privat i que només unificarà la gestió

L'últim revés al projecte l'ha donat el Parlament en aprovar una moció en el qual s'insta Salut a frenar definitivament el projecte. ERC s'hi ha posicionat en contra i ha donat suport a la paralització del projecte (només CiU hi va votar en contra i PP es va abstenir).

No obstant això, malgrat l'ordre del Parlament, la posició de Salut no ha canviat: “La millor i l'única solució per a la sanitat de la província és que totes dues empreses vagin juntes i això és irrenunciable”, sentència Pifarré. El personal de l'ICS, de caràcter estatutari, s'integrarà com a tal al nou ens i, de la mateixa manera, el de GSS, que és personal laboral, mantindrà la seva condició. Els opositors critiquen que es perdran les places d'estatutaris perquè les noves contractacions seran en règim laboral.

“No aturarem les mobilitzacions al carrer”, avisa la Marea Blanca

Salut manté que no tots els treballadors s'oposen al projecte. El representant dels caps de servei en la junta clínica de l'Arnau, Ferran Barbé, veu “ridícul” estar-hi en contra o a favor. “És un bon moment per descentralitzar la gestió”, assenyala. I assegura que “no es pot anar cap a un ICS encara més immens i ingovernable”. Barbé apunta que, de no tirar endavant el consorci, “Lleida es convertirà en un territori amb sanitat de segona classe i hospitals comarcals”.

Però l'oposició és obstinada i, malgrat la persistència de Salut, manté la seva postura. La Marea Blanca de Lleida ha organitzat tres manifestacions massives, 350 actes i ha recollit més de 38.000 signatures. Gerard Sala, portaveu de la plataforma, assegura:“Si ells no ho retiren, nosaltres no aturarem les

mobilitzacions al carrer”.




ENTRA EN FUNCIONAMENT EL PORTAL D'INTRANET

@PLEC 2.0, IMPULSAT PELS PROFESSIONALS DELS SERVEIS TERRITORIALS DE JUSTÍCIA A TARRAGONA

Es tracta d’una experiència d’innovació ascendent, transversal i de transformació col·laborativa pensada per atendre les necessitats d’informació dels professionals

del Serveis Territorials de Justícia a Tarragona

Els professionals dels Serveis Territorials de Justícia a Tarragona han posat en funcionament el portal d’intranet @plec 2.0, en el marc de la comunitat de pràctica del programa Compartim, que lidera el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Es tracta d’una experiència d’innovació de sentit ascedent, transversal i de transformació col·laborativa, que ha estat pensada per




atendre les necessitats d’informació, comunicació, gestió i aprenentatge dels professionals del Departament de Justícia a Tarragona. El portal @plec 2.0 Justícia a Tarragona es presenta com un punt de trobada i d’intercanvi digital per facilitar l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació entre els treballadors del Departament, els quals podran comunicar-se i compartir informació i coneixement de forma més efectiva, i així anticipar-se als processos de canvi de cultura administrativa que impulsa el Departament de Justícia. Altres reptes que es proposen amb la posada en funcionament d’aquest nou portal són la supressió de barreres culturals i tecnològiques, la superació de rutines burocràtiques, la utilització de les TIC com a instruments efectius de compartició de coneixement o la modernització –entre d’altres– dels serveis públics de l’Administració de justícia. El fet que aquesta transformació tingui un llarg recorregut dependrà, en gran mesura, del manteniment de la cooperació que ha permès que els Serveis Territorials de Justícia a Tarragona, la Secretaria General i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada l'hagin posada en marxa.




SALUT PUBLICA UNA GUIA D'ATENCIÓ AL PART

NORMAL PER A DONES EMBARASSADES I LES SEVES PARELLES I FAMILIARS

• El document pretén informar de les atencions que rebran les dones i

els seus nadons durant el part i el naixement normals a les maternitats hospitalàries

• Aquesta nova eina afavoreix la decisió compartida entre la dona embarassada i l’equip de professionals encarregats d’atendre-la durant el procés del part

• La publicació s’ha elaborat amb la participació d’un ampli grup de professionals de l’àmbit de la salut maternoinfantil i de dones embarassades i mares recents

• En l’elaboració d’aquest document hi han participat un ampli grup de professionals (llevadores, obstetres, pediatres i anestesistes) i de dones pertanyents a associacions que advoquen per una atenció respectuosa i de qualitat durant el part. La informació que s’hi facilita es basa en la "Guia de Pràctica Clínica (GPC) sobre l’atenció al part normal del Sistema Nacional de Salut: actualització i adaptació a Catalunya" L’atenció integral a la salut de la dona i, en especial, a la salut maternoinfantil és una prioritat del Pla de Salut 2011-2015. Atenció al part normal. Guia adreçada a dones embarassades, futurs pares i als seus acompanyants i familiars. Barcelona: Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS). Departament de Salut. Generalitat de Catalunya; 2015 Més informació Embaràs, part i postpart (Canal Salut)

COMPROMÍS, BONA FEINA I FER PINYA SÓN LES ACTITUDS QUE FAN FUNCIONAR EL NOSTRE SINDICAT, EL TEU SINDICAT,

CSIF


http://aquas.gencat.cat/web/.content/minisite/aquas/publicacions/2013/pdf/gpc_part_normal_catalunya_aquas2013.pdf



http://aquas.gencat.cat/web/sites/aquas/.content/minisite/aquas/publicacions/2015/documents/guia_part_normal_embarassades_aquas2015.pdf



http://canalsalut.gencat.cat/ca/home_ciutadania/salut_az/e/embaras_part_i_postpart/



CSIF PARTICIPÀ EN EL DIA INTERNACIONAL DE TOLERÀNCIA ZERO AMB LA MUTILACIÓ GENITAL

FEMENINA

CSIF ES REUNEIX AMB ENTITATS DE DONES QUE TREBALLEN DES DE CATALUNYA PER ERADICAR LA MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA

Des de CSIF sempre hem tingut molt clar el paper fonamental de les dones d’origen africà en aquesta lluita, com a principals protagonistes en el procés d’eradicació de la mutilació genital femenina, ja que en són les principals afectades. CSIF considera que el protocol establert pel Govern és básic. En aquest sentit, Catalunya és pionera en l’abordatge i la prevenció de la MGF amb un protocol interdepartamental vigent des del 2002 que s’està actualitzant d’acord amb institucions i associacions d’alguns països on es practica. L’objectiu és sumar sinèrgies i establir acords de col·laboració que permetin garantir els drets humans de les nenes i evitar que pateixin aquesta gravíssima agressió física i psíquica quan viatgen als seus països d’origen. Què és la MGF? És una forma extrema de violència masclista que constitueix una vulneració dels drets de les dones contra la salut, la seguretat i la integritat física. Més de 125 milions de dones al món han patit aquesta agressió, dades UNICEF. Aquesta pràctica ancestral de violència masclista s’infligeix majoritàriament a nenes residents a països africans de la franja del Sahel, però té repercussions a Catalunya degut a les migracions internacionals. La MGF és un costum mil·lenari de control sobre el cos i la sexualitat de les dones, que depèn més de les ètnies practicants que no pas del país d’origen. Segons l’OMS, la MGF comprèn tots els procediments que de manera intencionada i per motius no mèdics alteren o lesionen els òrgans genitals femenins. A més de practicar-se en condicions molt precàries comporta unes greus conseqüències psicològiques i físiques com hemorràgies, infeccions, complicacions en el part o, fins i tot, la mort.




FINALITZA L'EPIDÈMIA DE GRIP A CATALUNYA

La taxa de síndromes gripals és de 99 casos per cada 100.000 habitants,

ja per sota del llindar epidèmic La grip ha remès i ja no hi ha epidèmia a Catalunya. Durant la setmana del 16 al 22 de març de 2015, els casos han continuat baixant fins arribar a una incidència de 99 casos registrats per cada 100.000 habitants, un 25% inferior a la de la setmana anterior. Un descens que s’ha donat en tots els grups d’edat. El Pla Integral d’Urgències de Catalunya (PIUC) es defineix com el conjunt d’actuacions que, al llarg de l’any, implica tots els nivells assistencials del sistema sanitari, amb l’objectiu d’adequar la resposta a les necessitats generades en determinats moments, a través d’accions per millorar el sistema d’informació, per informar a la població i als professionals i per activar recursos addicionals. Per més informació: Canal Grip del Canal Salut


http://grip.gencat.cat/ca/



MESURES EXTRAORDINÀRIES DE PREVENCIÓ

D'INCENDIS FORESTALS A partir del diumenge 15 de març s'inicia el període de risc d'incendis forestals que es perllonga fins el 15 d'octubre.

Entre el 15 de març i el 15 d'octubre, queda totalment prohibit en els terrenys forestals (poblats o no per espècies arbòries) i en la franja de 500 metres que els envolta:

• Encendre foc per a qualsevol tipus d'activitat, sigui quina en sigui la finalitat. Especialment no es poden cremar rostolls, marges i restes d'aprofitaments forestals, agrícoles o de jardineria ni fer focs d'esbarjo. Queda exclosa de la prohibició, dintre de les àrees recreatives i d'acampada i en parcel·les de les urbanitzacions, la utilització dels fogons de gas i de barbacoes d'obra amb mataguspires. Tampoc es pot fer foc per a activitats relacionades amb l'apicultura.

• Llençar objectes encesos.

• Abocar escombraries i restes vegetals i industrials de qualsevol mena que puguin ser causa de l'inici d'un foc.

• Llençar coets, globus, focs d'artifici o altres artefactes que continguin foc.

• La utilització de bufadors o similars en obres realitzades en vies de comunicació que travessin terrenys forestals.




Amb tot, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural pot autoritzar, de manera extraordinària, realitzar determinats treballs i activitats que suposen un risc d'incendi forestal.

Autoritzacions excepcionals:

No obstant aquesta prohibició, es poden sol·licitar unes autoritzacions excepcionals per la realització de diferents tipus d’activitats relacionades amb el foc: Per a la crema de restes agrícoles i/o forestals i per a focs recreatius i festes tradicionals.

Sol·licituds individuals:

Les persones que hagin de fer foc presentaran la seva sol·licitud amb indicació del motiu i del lloc on s'ha de fer a l'ajuntament del terme municipal al qual afecti, per tal aquest doni el seu vist-i-plau i les traslladi al Departament.

Sol·licituds cremes col·lectives:

Els municipis que s'hagin acollit la modalitat de cremes col·lectives de brancatge i restes vegetals procedents de treballs agrícoles podran lliurar les autoritzacions del Departament directament a través de la plataforma EACAT. Consulteu disponibilitat d'aquest servei al vostre ajuntament.




UNA BONA INICIATIVA

EL GOVERN APROVA EL DECRET LLEI DE MESURES URGENTS EN MATÈRIA D'HABITATGE PER REFORÇAR LA PROTECCIÓ A LES FAMÍLIES MÉS VULNERABLES

• La Generalitat i els ajuntaments tindran dret a tanteig i retracte en les operacions de venda de tots els pisos provinents d'execucions hipotecàries o dacions en pagament

• El Decret llei preveu sancionar com a infracció greu les entitats

financeres que no mantinguin en condicions d’habitabilitat els pisos, per afavorir actuacions de manteniment i conservació

El Govern ha aprovat el Decret llei de mesures extraordinàries i urgents per reforçar la protecció de les famílies en risc de vulnerabilitat residencial acordat a la reunió del Consell Executiu del 3 de març passat i que entrarà en vigor de forma immediata. La iniciativa s’ha tirat endavant després que s’hagin detectat operacions de comercialització internacional de grans paquets de títols hipotecaris i d’habitatges, procedents d’execucions hipotecàries, on viuen famílies en situació de vulnerabilitat. Les mesures principals que proposa el Decret llei són les següents: - Dret de tanteig i retracte a favor de la Generalitat o dels ens locals en les transmissions de tots els pisos provinents d’execucions hipotecàriesposteriors a l'abril de 2008. S'aplicarà durant 6 anys, fins al 2021 als 72 municipis amb demanda acreditada. Es prioritzarà l'adquisició d'habitatges situats en zones amb elevat risc d’exclusió social per part de l'Administració. En les operacions de compra de pisos d'execució hipotecària, l’entitat haurà de comunicar la venda a la Generalitat, que, juntament amb els municipis, tindrà preferència per comprar-lo al mateix preu per destinar-lo a lloguer social.




- Obligació d'execució d'obres de rehabilitació dels habitatges buits provinents d’execucions hipotecàries o de dació en pagament. En 6 mesos a partir de l'aprovació del Decret llei, les entitats i altres gestors d'actius immobiliaris propietaris d'habitatges d'execucions o de dació en pagament estaran obligats a realitzar les obres necessàries per garantir el bon estat de l'habitatge o, en cas contrari, podran ser sancionats per una infracció greu. Si el pis està en un dels 72 municipis amb demanda acreditada, se’n podrà exigir la cessió temporal perquè l'Administració realitzi les obres de forma subsidiària i el pugui destinar a famílies en risc d'exclusió residencial durant un termini de 10 anys. - Protecció dels residents en pisos que han estat objecte d’una execució hipotecària que hi segueixin vivint en lloguer social. Les famílies tindran la consideració de col·lectiu prioritari a l’hora d’obtenir un ajut per pagar el lloguer per garantir la permanència a l’habitatge. Es vol evitar així el risc d’un possible doble desnonament. - Creació del registre administratiu d’habitatges buits. En un termini de 3 mesos s’hi hauran d’inscriure els habitatges buits o ocupats sense títol provinents de les execucions hipotecàries propietat de les entitats financeres o d’altres persones jurídiques. No s’hi hauran d’inscriure els habitatges de les persones físiques fins que estigui aprovat el reglament que desenvoluparà el registre.

CSIF ES SUMÀ AL DIA MUNDIAL DE LA SÍNDROME DE DOWN I DESTACA LES CAPACITATS DE TOTES

AQUESTES PERSONES

CSIF es va sumar el passat 21 de març al Dia Mundial del Síndrom de Down que donant suport a les iniciatives que destaquen les capacitats que tenen aquestes persones i la seva contribució a la societat.




EL COS D'AGENTS RURALS PROMOU LA

SENSIBILITZACIÓ I L'EDUCACIÓ AMBIENTAL AMB MÉS DE 1.000 ACTIVITATS A L'ANY

Agricultura activa el twitter oficial del Cos d’Agents Rurals

Des del 21 de març, coincidint amb el Dia Mundial dels Boscos, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural posà en marxa un perfil específic de twitter corporatiu per poder informar, divulgar i posar en valor la feina que fan els Agents Rurals de Catalunya en l’àmbit del medi natural

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ha activà, coincidint amb el Dia Internacional dels Boscos, un nou compte a twitter @agentsruralscat que permetrà difondre l’activitat que realitza el Cos d’Agents Rurals dependent del Departament. Des d’aquest nou perfil, i a través de les xarxes socials, es pretén arribar al màxim nombre de ciutadans per donar a conèixer les tasques que porten a terme els Agents Rurals en l’àmbit de les seves competències i de la prevenció i, especialment pel que fa tot allò que interacciona amb la gestió del medi natural i la biodiversitat, així com la sensibilització i les campanyes d’educació ambiental.




En aquest sentit, cal recordar que el Cos d’Agents Rurals del Departament d’Agricultura impulsa i ofereix aquestes setmanes xerrades informatives a les diferents escoles que de manera habitual ja participen en el programa educatiu del Departament sobre els boscos que tenim a Catalunya i les particularitats forestals que hi ha en l’àmbit comarcal. En aquestes xerrades es posa de manifest que Catalunya és un país de boscos ¾el 61% del territori té la consideració de terreny forestal¾ i aprofiten per explicar-ne la importància per la seva funció productiva, ambiental i social, i quins són els seus principals usos tant actuals com històrics. També s’explica quines són les principals espècies d’arbres que tenim i quines característiques i utilitats els hem donat al llarg del temps i també quines són les seves principals amenaces: els incendis i el canvi climàtic. Dins del programa de sensibilització i educació ambiental que duu a terme el Cos dels Agents Rurals, cal destacar que durant el curs passat es van realitzar un total de 1.172 activitats d’educació ambiental en les quals van participar 35.930 persones. Totes les xerrades estan fonamentades en principis de sostenibilitat i coresponsabilitat i tenen per objectiu ampliar la base de coneixement i la protecció del nostre patrimoni natural amb la finalitat d’actuar com una mesura preventiva més.

CSI-F ÉS UN SINDICAT PROFESSIONAL I INDEPENDENT, QUE NO ESTÀ LLIGAT A CAP IDEOLOGIA POLÍTICA NI GOVERN DE TORN.

PER TANT, NO TENIM LES MANS LLIGADES AMB NINGÚ, I AIXÒ ENS DÓNA GARANTIES DE IMPARCIALITAT EN

LA DEFENSA I NEGOCIACIÓ DELS DRETS DELS TREBALLADORS, TANT DE MANERA INDIVIDUAL COM

COL·LECTIVA




LA PRIVATITZACIÓ DE LA SALUT LABORAL ATREU GEGANTS

DEL CAPITAL DE RISC Una firma del fons CVC aspira al 30% del mercat de les societats de prevenció

Sala de rehabilitació de l'Hospital de Fremap a Sevilla. / GARCÍA CORDERO

El gegant sanitari IDC Salud (fins al 2013 anomenat Capio), que controla el fons de capital de risc CVC, protagonitza el procés de privatització de les societats de prevenció de les mútues d'accidents de treball, que ha d'acabar el 31 de març.

IDC, que al gener va comprar les clíniques Quirón, s'ha quedat les societats de prevenció de Fraternidad, Mutua Universal i MC Mutual. Ara, és la favorita per fer-ho amb Fremap. D'aquesta manera tindria un 30% del mercat amb una inversió que fonts del sector xifren en uns 100 milions d'euros i que supera amb escreix el que estan oferint els seus competidors. El negoci inclou els reconeixements mèdics a 1,6 milions de treballadors d'empreses, cosa que farà que IDC Salud tingui el conglomerat de sanitat privada més gran a Espanya.

La venda de les societats de prevenció de les mútues d'accidents de treball està sent un procés sigilós amb implicacions enormes. Aquestes mútues, organitzacions sense ànim de lucre tutelades pel Ministeri d'Ocupació, tenen fins al 31 de març per desprendre's de les seves societats de prevenció o es veuran obligades a liquidar-les. Són empreses que fan programes de prevenció de riscos laborals i reconeixements mèdics. Ocupació va imposar la seva venda per impedir




que les mútues facin activitats comercials i que els diners de les cotitzacions socials acabin en altres finalitats que no siguin la cobertura d'accidents laborals.

Les compres semblaven destinades a petites societats del sector de la prevenció de riscos laborals –n'hi ha 538– o fins i tot a treballadors i directius de les societats de les mútues. No obstant això, IDC Salud ha irromput posant molt més diners del que el sector esperava. “Ofereixen un 30% sobre els seus competidors”, explica un directiu de la competència que demana l'anonimat.

Pugna per la firma de Fremap

La pugna per les societats de prevenció de les mútues s'ha enterbolit amb la venda de la més gran del sector, la de Fremap. Amb l'aquiescència de la presidència de la mútua, IDC Salud ha manat als seus auditors que analitzin els llibres de la seva empresa per licitar. No obstant això, els directius i treballadors preparen una oferta similar, una fórmula que va funcionar a Ibermutuamur (venuda per 13 milions al seu equip directiu i treballadors). La junta directiva està dividida i hi ha qui, com el líder agrari Pedro Barato, s'inclina per l'oferta d'IDC Salud amb l'argument que és la que més diners donarà. Barato ha rebut crítiques internes perquè és conseller dominical en la cotitzada Deoleo en nom de CVC, alhora que defensa en la mútua l'oferta de IDC, controlada pel mateix fons. Barato, president de la comissió de mútues a la patronal CEOE, nega que hi hagi conflicte, ja que CVC no compraria directament. El 2014, la junta directiva de Fremap va acceptar una oferta de només 100.000 euros per la seva societat de prevenció malgrat que segons els llibres valia 12,7 milions. Va ser el Ministeri d'Ocupació qui va parar la venda. Fonts sindicals temen que si és IDC qui es queda amb la societat de prevenció hi hagi pèrdua d'ocupació perquè en fusionar-se amb tres societats més hi haurà llocs redundants. L'octubre passat, IDC Salud va arribar a un acord per adquirir la societat de prevenció de Fraternidad per 28,5 milions, més 1,5 milions per una societat que aquesta té a l'Argentina. El 2012, Fraternidad va realitzar 350.000 reconeixements mèdics, té més de 1.000 treballadors i factura uns 60 milions a l'any.

Després, va adquirir la societat de MC Mutual per uns 22 milions, segons fonts del sector, i el 17 de març Mutua Universal va pactar vendre-li la seva per 25 milions més. El Ministeri d'Ocupació encara ha d'aprovar les vendes i les xifres no són




oficials sinó de fonts de les negociacions. El procediment no és públic.

Una part clau de les compres són les dades sanitàries que manegen les societats de prevenció, segons fonts del sector. Si tanca la compra de Fremap, controlaria quatre societats de prevenció de riscos que el 2013 van facturar 273 milions. Això suposa un 30% del mercat i queda per sota del que causaria problemes amb Competència. “La prevenció de riscos ara és molt poc rendible perquè és un sector molt petit i atomitzat, però creuen que amb una facturació superior a 150 milions hi ha negoci”, explica un executiu del sector que ha negociat amb IDC.

Rubén Rodríguez, president de la patronal de la prevenció Aspa, destaca que IDC es convertirà en líder del mercat de la nit al dia, demana que es mantingui l'ocupació i mostra la seva sorpresa per l'enorme inversió: “Aquest és un sector amb un marge escàs i poc valor afegit”.




QUINS BARRUTS!!

ENTITATS MUNICIPALISTES, PÚBLIQUES O PRIVADES?

Anticorrupció defensa que la Federació de Municipis és pública; l'Audiència, al

contrari, així que no hi ha control de les despeses

Bustos va carregar a la FMC 4.000 euros en àpats amb familiars i amics

Al centre, els presidents de l'ACM, Miquel Buch, i la FMC, Manuel Bustos.

Les entitats municipalistes naveguen entre dues aigües: la pública i la privada. Les dues grans associacions catalanes –que exerceixen com “lobby” a favor dels ajuntaments– s'han vist embolicades en escàndols judicials pel maneig irregular dels seus fons. Per raons diferents, la Fiscalia ha perseguit la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i a l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Però la naturalesa amfíbia d'aquests ens els ha fet esmunyedissos a la justícia, que té serioses dificultats per atribuir als seus responsables un delicte de malversació.

En una decisió polèmica, l'Audiència de Barcelona ha arxivat la causa oberta contra més de 50 regidors i exregidors que van cobrar gairebé 300.000 euros de la FMC sota la presidència de Manuel Bustos. En plena fase d'instrucció, els magistrats ni tan sols han examinat el fons de l'assumpte –si els pagaments eren dietes lícites o, com sostenen els Mossos, sobresous encoberts–, sinó que hi han



http://cat.elpais.com/tag/fmc_federacion_municipios_cataluna/a/






donat carpetada amb un altre argument: la Federació és una entitat de dret privat i els fons que maneja també ho són, encara que l'origen sigui públic. “Quan la FMC ingressa la quota de cada ajuntament per formar-ne part, els diners perden la consideració de cabal públic”, assenyalen.

Com és possible que un capital que neix públic (dels pressupostos municipals) es transformi en privat com per art de màgia? Per defensar-se de les acusacions, l'ACM i la FMC han encarregat dictàmens jurídics (dret administratiu, jurisprudència) que avalen aquesta tesi. Tanmateix, la Fiscalia es resisteix a acceptar una interpretació “formalista” i recorda que les associacions “es nodreixen de fons públics, fan funcions públiques i estan gestionades per càrrecs públics” (els alcaldes).

“Si es consagra la idea que són fons privats, obrim la porta al fet que es facin servir per a qualsevol fi i sense control”, protesta Raúl García Barroso, advocat de la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, acusació popular en el cas Mercuri. El lletrat posa com a exemple que Bustos carregués, a la Federació, àpats de plaer per gairebé 4.000 euros. O que regalés, a càrrecs de l'ens, rellotges Calvin Klein de 200 euros cadascun.

A l'ACM saben que els diners es poden fer servir per a finalitats que no tenen res a veure amb els serveis, la formació o l'assessorament prestat als consistoris. Els que van ser els seus màxims responsables d'aquesta entitat –Josep Maria Matas i Xavier Solà– esperen judici per apropiar-se de 900.000 euros mitjançant treballs ficticis i factures falses. El fiscal demana per a ells cinc anys i mig de presó per malversació: sosté –i així ho avala un informe de la seva secretaria tècnica– que van pispar fons públics. Ara bé, per curar-se en salut ha plantejat una alternativa: si els jutges decideixen que són fons privats (l'assumpte és ben delicat), poden condemnar-los per apropiació indeguda.

“S'obre la porta al fet que els fons s'utilitzin per a qualsevol fi”, diu un lletrat L'esquizofrènia latent es reflecteix en la interlocutòria que posa fi a la investigació de les dietes de la Federació: la quota que paguen els consistoris perquè defensi els seus interessos davant la Generalitat i el Govern central (principal ingrés d'aquestes entitats) “és inequívocament part del fons públic de l'Ajuntament”. Els magistrats matisen que “es podria qüestionar” la raó que ha portat cada




ajuntament a associar-se (de manera voluntària) i també “la despesa” que suposa. Admeten fins i tot que la FMC té “aparença” pública, però conclouen que la “realitat jurídica” apunta cap al seu caràcter privat.

Les defenses dels alcaldes han aportat una bateria d'arguments jurídics. Sostenen que la FMC és “una associació de dret privat” que es regeix per la normativa d'associacions i la Llei de bases de règim local. “La FMC no exerceix funcions públiques, no exerceix potestats públiques ni presta serveis públics”, segons aquestes normes. És “evident”, afegeixen, que els fons tenen “un origen públic”, però això “no és un obstacle” perquè “es produeixi un efecte jurídic denominat de transformació d'aquestes aportacions en fons privats des del moment en què són ingressats”. En un informe del febrer, el Departament de Governació també va assenyalar que les entitats “tenen una funció de representativitat institucional” i va apuntar que “algunes de les seves funcions estan connectades amb el públic”, però tot això “no altera” la seva naturalesa privada.

El cas és que, en ser privades, tampoc se sotmeten a l'escrutini d'una administració pública. “No tenen obligació de retre comptes de la seva activitat” a la Sindicatura ni al Tribunal de Comptes, i de fet no ho fan. Aquesta absència de fiscalització les ha situat, sovint, en l'opacitat.




ANTICORRUPCIÓ RECORRERÀ L’ARXIVAMENT DE LES

DIETES IRREGULARS DE LA FMC El ministeri públic discrepa de la tesi de l'Audiència de Barcelona sobre els fons

Manuel Bustos, expresident de la FMC. / CRISTÓBAL CASTRO

La Fiscalia Anticorrupció anuncià la presentació d'un recurs davant el Tribunal Suprem contra la decisió de l'Audiència de Barcelona d'arxivar la causa dels sobresous a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) en entendre que els fons de l'entitat no són públics.

Segons han informat fonts judicials, el fiscal anticorrupció Fernando Bermejo ha anunciat la presentació del recurs contra l'arxivament de la causa "per infracció de llei", però sense exposar-ne els arguments, que hauran de recollir-se en l'escrit que es dirigirà al Tribunal Suprem.

El ministeri públic discrepa de la tesi de l'Audiència que els fons de laFederació de Municipis de Catalunya no són de naturalesa pública, sinó privada, cosa que va comportar el sobreseïment de la causa per malversació en la qual estaven imputats una cinquantena d'alcaldes, exalcaldes i càrrecs de l'entitat

municipalista. Aquests càrrecs de la FMC, la majoria socialistes, estaven imputats per un jutjat d'instrucció de Sabadell (Barcelona) acusats de cobrar dietes per assistir a les reunions de l'entitat municipalista que, en opinió de la Fiscalia,






suposaven en realitat sobresous encoberts. El raonament de la secció tercera del Tribunal comportarà també l'arxivamentd'una altra causa oberta pels rellotges que l'expresident de la FMC Manuel Bustos va regalar a una vintena de càrrecs de l'entitat, la declaració com a imputats dels quals ja va ser suspesa la setmana passada. Amb l'anunci de la presentació del recurs, la Fiscalia evita esgotar el termini de cinc dies que tenia per impugnar la decisió de l'Audiència. Posteriorment, serà la Fiscalia del Suprem la que analitzarà si hi ha motius per tirar endavant el recurs i redactarà l'escrit amb els arguments jurídics en els quals se sustentaria la seva impugnació.

L'Audiència argumenta que els ajuntaments que s'integren a la FMC ho fan de forma "voluntària" i que l'aparença que l'entitat té caràcter públic no es correspon amb la seva "realitat jurídica", de manera que "els fons rebuts i gestionats no tenen caràcter públic", requisit indispensable per poder atribuir un delicte de malversació. "Podria qüestionar-se la raó que ha portat cada Ajuntament a integrar-se a la FMC (o en una altra associació de característiques semblants) i, per tant, podria qüestionar-se la despesa que suposa aquesta integració, perquè la quota que es reporta per fer-ho és part inequívocament dels fons públics gestionats per l'Ajuntament", apunta el tribunal.

No obstant això, el Tribunal conclou que "des del moment en el qual la FMC ha ingressat la quota que es paga per part de cada Ajuntament per formar part de l'entitat, els diners han perdut la consideració de cabal públic, cosa que comporta que el que es faci amb aquests fons ja no constitueix cap infracció incardinable" en els delictes contra l'Administració.







Hepatitis C CASTELLÀ VALORA POSITIVAMENT

L'AUTORITZACIÓ PER IMPARTIR GRAUS UNIVERSITARIS DE 3 ANYS, APROVADA AVUI PER L'ESTAT

FONT.- GOVERN.CAT El secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, valorà positivament l’aprovació del decret estatal que autoritza a les universitats a impartir graus de 3 anys, a partir del pròxim curs 2015-2016. Castellà ha recordat que es tracta d’una “reivindicació històrica” de Catalunya i ha subratllat el fet que el nou decret incideix en la flexibilitat del sistema universitari perquè “no hagués tingut cap sentit passar estrictament a graus de 180 crèdits”. Castellà ha destacat que l’autorització per impartir graus de 3 anys es traduirà “en una major autonomia pel sistema universitari català” que podrà decidir com articula l’oferta de titulacions per tal d’incrementar “la qualitat i la internacionalització”. Precisament, el secretari d’Universitats i Recerca ha incidit en què aquesta decisió ens equipara a Europa “on hi ha sistemes de 3 anys, sistemes que combinen els graus de 3 i 4 anys, però en cap cas sistemes únicament de 4”. A partir de l’aprovació del nou decret, en el sistema universitari català podran conviure els actuals graus de 4 anys amb una nova oferta de 3 anys. En aquest sentit, el secretari d’Universitats ha destacat l’acord existent entre el Govern i els 12 rectors de les universitats catalanes, en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), per obrir un debat sobre el model d’implementació dels graus de 3 anys i en quins àmbits de coneixement s’oferirien estudis de 180 crèdits. L’objectiu final és que, tot i respectant l’autonomia universitària, es consensuï una oferta de sistema, un model de país. Un debat que “en qualsevol dels casos preservarà que el model sortint no tingui cap perjudici econòmic per a l’estudiant”. Així, Castellà ha recordat el compromís amb el Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) per consultar-los prèviament en les decisions que s’adoptin en el marc del CIC. El secretari d’Universitats i Recerca ha incidit, especialment, en què l’aprovació del decret estatal no significa un canvi de sistema cap a l’anomenat 3+2. Castellà ha explicat que “conviuran els graus de 3 i 4 anys, amb màsters d’1 i 2 anys”. Una flexibilització que és “l’instrument d’autonomia que necessitem en un sistema d’alta qualitat i molt internacionalitzat com el de Catalunya”. Tot i que el pròxim curs 2015-2016 ja es podria oferir algun grau de 180 crèdits, Castellà ha indicat que l’aplicació efectiva serà el curs 2016-2017. Pel que fa a les professions regulades, com ara educació o enginyeries, el nou decret, tal i com recullen la majoria dels països europeus, s’hauria de complementar amb normes especifiques.




EL DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA DESTINA MÉS DE 53 MILIONS D'EUROS A GARANTIR L'ASSISTÈNCIA

JURÍDICA GRATUÏTA AMB ADVOCAT A LES PERSONES SENSE RECURSOS

El Departament de Justícia destinarà enguany 53,1 milions d’euros al finançament de les actuacions de representació segons els mòduls de compensació económica. Així ho estableix l’Acord que han signat el conseller de Justícia, Germà Gordó, i el president del Consell de l’Advocacia Catalana, Abel Pié, en el qual es defineix el marc d’actuació en aquesta matèria durant el 2015.

VINE A LA CSIF, VINE A UN SINDICAT PROFESSIONAL I INDEPENDENT!!!







ASSEGURANÇA INDEMNITZACIÓ PER BAIXA LABORAL

MAPFRE I LA CSI·F UNIM ESFORÇOS I CREEM UNA ASSEGURANÇA PER COMPENSAR LES RETALLADES ALS

EMPLEATS DE BAIXA PER MALALTIES El Reial Decret de 13 de juliol de 2012, va modificar la regulació que els treballadors públics tenien respecte a la prestació per incapacitat temporal.

Davant aquest canvi, CSIF ha arribat a un acord amb MAPFRE per oferir als nostres afiliats una assegurança d'indemnització diària que ajudi a compensar la pèrdua econòmica d'ingressos que es derivi d'una incapacitat laboral transitòria.

Dirigit a tots els empleats públics per protegir el 100% de la seva nòmina durant els primers 20 dies de baixa per malaltia comuna, a canvi d'una cuota anual. Aquesta mesura pretén respondre a la retallada realitzada per totes les administracions sobre les nòmines dels empleats públics que es troben de baixa per malaltia comuna, amb la suposada fi de perseguir l'absentisme laboral. Podran contractar aquest segur tots aquells empleats públics que tinguin entre 18 i 65 anys, es trobin en situació activa (que no estiguin d'excedència). Davant aquestes retallades, l’assegurança que llança la CSI-F garantirà el pagament d'un capital diari per valor de la reducció aplicada pels organismes públics en els casos de malalties que han estat objecte de les retallades.

BUTLLETÍ D’ADHESIÓ ASSEGURANÇA PER AFILIATS A CSIF DE BAIXA PER MALALTIES

■ Companyia asseguradora de reconeguda solvència i especialitzada en aquest tipus d'assegurances: MAPFRE ■ Cobertura del 100% de l'import assegurat. ■ Sense declaració de salut. (cobertes les malalties d'origen anterior a la contractació excepte preexistències d’enfermetats greus) ■ Sense distinció per edats. ■ Sense període de carència (es poden donar parts de baixa des del primer dia d'entrada en vigor de la pòlissa) ■ Límit d’indemnitazció de 55 dies any i assegurat. ■ Es cobrarà la indemnitz corresponent a l’opció contractada




DATOS PERSONALES (IMPRESCINDIBLE CUMPLIMENTAR TODOS LOS CAMPOS EN MAYUSCULAS)

Nombre y apellidos: _________________________________________ F. Nacimiento: ______________

NIF:______________ Domicilio: __________________________________________________Localidad: ____________

Provincia:_______________

C.Postal:____________ Tlfn/móvil:_________________ e-mail:_______________________

COBERTURA: Indemnización diaria derivada de enfermedad común y accidente no laboral (RDL 20/12 de 13 de julio)

MARQUE CON UNA X LA OPCION QUE DESEA CONTRATAR

DATOS BANCARIOS PARA EL COBRO DE RECIBOS E INDEMNIZACIONES IBAN Banco Oficina D.C. Número de cuenta

TITULAR:____________________________________________________

FECHA: ______________________ FIRMA:_______________________

SI T’INTERESSA, AFILIA’T a CSIF TARRAGONA i envia’ns-ho a: E-mail: [email protected] o FAX: 877 441 434

OPCIONES SALARIO NETO

Coste total

anual

Indemnización diaria del 1º al 3º

día de baja

Indemnización diaria del 4º al 20º

día de baja □ OPCION 01 – 550 € 17,56 € 10,00 € 5,00 € □ OPCION 02 – 600 € 17,56 € 10,00 € 5,00 € □ OPCION 03 – 900 € 26,33 € 15,00 € 7,50 € □ OPCION 04 – 1000 € 29,85 € 17,00 € 8,50 € □ OPCION 05 – 1.250 € 36,87 € 21,00 € 10,50 € □ OPCION 06 – 1.500 € 43,89 € 25,00 € 12,50 € □ OPCION 07 – 1.750 € 52,67 € 30,00 € 15,00 € □ OPCION 08 – 2.000 € 57,94 € 33,00 € 16,50 € □ OPCION 09 – 2.250 € 66,71 € 38,00 € 19,00 € □ OPCION 10 – 2.500 € 71,98 € 41,00 € 20,50 € □ OPCION 11 – 2.750 € 80,76 € 46,00 € 23,00 € □ OPCION 12 – 3.000 € 87,78 € 50,00 € 25,00 €


mailto:[email protected]%20o%20FAX:%20877%20441%20434



¡Descubre ahora tus ventajas exclusivas en GAES por ser afiliado a

CSIF Tarragona!

• Revisión Auditiva Gratuita

• 15% de descuento en audífonos

Disfruta además de todos los servicios del Club GAES:

• 50% de descuento en moldes (1 por año) en caso de audífono retro

• 1 paquete de filtros gratis al año en caso de audífono intra

• Precio especial pilas

• 36 pilas al año por audífono (máximo 3 años)

• 15 % de descuento en reparaciones

• 1 spray de limpieza al año

• Atención y trato preferente

• Revista Gente GAES gratuita en domicilio

• Programa de puntos canjeables por regalos

• Regalo de cumpleaños

• Descuentos en empresas colaboradoras

• 3 años de Garantía Especial GAES (componentes internos y externos)

IMPRESCINDIBLE MOSTRAR CARNET DE AFILIADO

Para más información pincha en: www.gaes.es


http://www.gaes.es/



Afiliar-se a la CSI·F no costa res!!!

Efectivament, això és així perquè tot i que la quota mensual d’afiliació per a l’any 2015 és de 9 €, que es cobra trimestralment, a l’hora de fer la declaració de la renda aquesta quantitat desgrava íntegrament. A més, si t’afilies a la CSI·F et garantim: confidencialitat de la teva afiliació, si així ho desitges. Informació i assessorament professional permanent. Representar-te i defensar-te, sense que res ni ningú condicioni la nostra activitat.

DADES D’AFILIACIÓ Nom.................. Cognoms.............................................................. Data de naixement......................... NIF............................Domicili............................................................................C.P................... Localitat ..........................Telèfon ...................................N.R.P...........................e-mail ................................................................................Cos........................Especialitat..............................Centre destinació ......................................................................................

AUTORITZACIÓ BANCÀRIA Sr/a Director/a del Banc/Caixa . En/Na......................................................................................, amb NIF .............. autoritzo al Banc/Caixa ........................................... a què em siguin carregats a la llibreta IBAN _ _ _ _c.c / - - - - / - - - - / - - / - - - - - - - - - - / els rebuts que trimestralment presentarà la CSI·F en concepte de quota sindical.

Data i signatura.

• Si us plau, ompliu aquest full i ens el feu arribar, per • FAX: 877 441 434 o per e-mail: [email protected]

Us informem que aquestes dades s’incorporaran a la base de dades de la CSI·F, i que podeu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, mitjançant un comunicat adreçat a la CSI·F., d’acord amb la llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades.









Documents

Butlletí informatiu àrea autonòmica 31 març