Butlletí nº 74 desembre 2014

La Bodega

Nen Jesús de Praga, 16 Tel. 972 86 87 10

17403 SANT HILARI SACALM

La Hispano VIATGES AMB AUTOCAR

SERVEIS REGULARS I DISCRECIONALS Ctra. de Vilablareix, s/n - Urb. Torre Mirona Tel. 972 24 50 12 - Fax 972 24 56 38 www.hispanohilarienca.com 17190 SALT (Girona)

Butlletí nº 74 Desembre del 2014

S U M A R I DAVANTAL LA CUINA D’EN VADÓ En Vadó Brugués, el nostre cuiner de referència, ens torna a sorprendre amb un plat senzill i, alhora, sabo-rós i original. Proveu-lo en aquestes festes! ELS AVIS DE L’ESCOLA Els avis s’estan implicant cada cop més en les activi-tats dels seus néts: torra-dors de castanyes, jardi-ners, acompanyants en les sortides, contistes, direc-tors de teatre... Tot un lu-xe... per als néts i per als avis! MONOGRÀFIC Dedicat, un cop més, als guanyadors del nostre cen-tre del “Premis de recerca Josep Moragues”. En aquest número podrem gaudir dels treballs d’en Gerard Casa-cuberta i d’en Marc Clarasó. L’HORA DEL CODI Dintre de la “Setmana de les ciències computacio-nals” hem celebrat aquest esdeveniment on hi han participat més de 10 mili-ons de nens i de nenes de tot el món. COMIAT DEL Sr. ÀNGEL L’Àngel Serradesanferm es va jubilar el 14 d’octubre, després de 40 anys dedi-cats a l’educació i a la for-mació de nois i de noies de Sant Hilari. L’Àngel vol aprofitar aquest número per acomiadar-se i nosal-tres per manifestar-li la nostra complicitat i el nos-tre agraïment.

El primer trimestre ha estat molt intens. Hem treballat els continguts corresponents i els hem avaluat, s’han fet les reunions de curs il’Assemblea de l’Associació de Pares, hi ha hagut els actes correspo-nents a la jubilació de l’Àngel i hem rebut la visita del senyor Albert Ba-yot, Director dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Girona. Hemconfeccionat murals amb receptes de bolets, hem fet poemes per al ba-teig del gegant del General Moragues, hem decorat estrelles per al pi de Nadal, sortides, colònies, xerrades, tallers i un piló d’activitats, algu-nes d’elles, explicades en aquest butlletí. El 14 d’octubre, l’Àngel es va jubilar. Li agraïm la seva dedicació al Col·legi i esperem ser capaços de seguir treballant amb l’empenta i ladedicació que la feina requereix. Hem fet un comiat amb els alumnesdel Sant Josep i de la Llar, per cert, molt emotiu. També una trobada amb membres de Junta, el professorat i tot el personal dels dos centres i la presència de representants de l’Ajuntament, per fer un reconeixe-ment als anys d’exercici professional al món de l’educació i a les seves aportacions més enllà de les portes del Col·legi. Àngel, pots sentir-te molt satisfet de la teva trajectòria com a docent, director i convilatà. Laintenció de tots plegats era que et sentissis apreciat i acotxat. Et me-reixes un període per a gaudir dels records, de descans, de poder fertot allò que has deixat enrere per manca de temps. El 3 de novembre vam rebre la visita del senyor Albert Bayot. Va tenirinterès per conèixer les instal·lacions, va poder veure les pissarres digi-tals en marxa, la tasca de l’auxiliar de conversa, alumnes treballant enel laboratori, el Teatre Catalunya... En començar la xerrada, va treure de la seva carpeta els resultats dels nostres alumnes a les provesd’avaluació externa i va dir que n’estava molt content. Ens va fer expli-car el nostre projecte d’Escola Multilingüe i el pla de millora previst per aquest curs. Ell creu que l’escola concertada té futur si sap donar res-posta a les demandes i als interessos de les famílies. Així doncs, hem de procurar, pares, mestres, professors i alumnes, mantenir vives les ganes d’engegar o de seguir tirant endavant projectes i processos d’innovació. A nivell de Claustre, creiem que hem de seguir treballant en aquesta línia i millorar tots aquells aspectes que siguin possibles. A vosaltres pares, deixeu que, segons el meu punt de vista, us faci ar-ribar un consell per aplicar a l’hora d’analitzar els resultats acadèmics:sempre convé fer-ho amb actitud calmada i dialogant, amb la finalitat de trobar els recursos adients i eficaços per arreglar uns mals resultatsque es puguin donar en un moment concret, per aconseguir una petita millora o una millora amb escreix. No es tracta de tirar la tovallola per-què encara queda molt curs per endavant i vosaltres podeu ajudar moltperquè canviïn algunes situacions. El curs segueix una trajectòria positiva i entre tots el tirarem endavant.Bon Nadal!

Maria Frigola

Butlletí nº 74 Alumnes de P1

Pàgina 2 Desembre 2014 Col·legi Sant Josep

Aprofitant que al pati de la nostra escola tenim uns arbres molt grossos, els nens poden obser-var que a la primavera comencen a sortir les fulles i a la tardor cauen. Doncs, aquest és el nostre objectiu. Ara estem a la tardor i podem observar, manipular i experimentar amb les fu-lles. És imprescindible tenir present que els in-fants actuen i aprenen des de la seva pròpia au-tonomia tot expressant-se lingüísticament i des-envolupant-se socialment i afectivament envers els altres infants i la natura.

Quan hem arribat aquest matí, la senyoreta ens ha explicat que avui faríem l’activitat a l’exterior, aprofitant que estem a la tardor i que el pati és ple de fulles. Ens hem quedat una mica sorpre-sos.

Què farem? Què ens explicarà? Doncs bé, quan hem acabat de fer el “Bon dia”, ens hem començat a abrigar, hem fet la fila i cap a fora!

Una vegada hem sortit hem vist que hi havia algunes muntanyes de fulles, ens hem assegut a terra i la senyoreta ens n’ha donat una a cada un, l’hem tocada, hem sentit el soroll quan la movíem o quan l’aixafàvem amb les mans.


Col·legi Sant Josep Desembre 2014 Pàgina 3

La senyoreta ens ha dit que ara ens tocava esti-rar-nos a terra i observar els arbres. Hem vist com les branques es mouen, com cauen fulles i hem sentit el soroll de les branques quan dansen amb el vent.

Sense gairebé adonar-nos, la senyoreta ha co-mençat a posar-nos fulles a sobre, com si ju-guéssim a cuit i a amagar. Ha estat una experi-ència molt bonica!

Ens hem aixecat i hem cantat la cançó de la tardor:

Mentre cantàvem hem començat a agafar fulles de terra i ens les hem tirat per sobre com si fos el confeti d’una festa.

Aquelles boniques muntanyes que hi havia, han quedat disperses per tot el pati.

Ha estat una activitat molt divertida!



ELS RACONS a l’aula de P2

Aquest any la classe de P2 ha fet un gran canvi: s’ha omplert de nous racons per poder treballar així amb una nova metodologia.

Què són els racons? El joc és una necessitat vital, el primer instru-ment d’aprenentatge per conèixer-se a sí mateix i a l’entorn.

Els infants juguen de manera espontània. Per a ells, el joc és una activitat natural que els pro-porciona plaer i satisfacció i, a la vegada, incideix en la construcció de coneixements, el desenvolu-pament de capacitats, habilitats, maduració, aprenentatges i actituds.

L’organització de racons de joc suposa la creació d’espais on es porten a terme diverses activitats lúdiques amb metodologia activa i participativa, les quals poden realitzar-se individualment o en grups reduïts.

Alguns dels objectius dels racons són: Promoure l’aprenentatge de l’autonomia. Compartir espais, materials i joguines. Afavorir la comunicació i la socialització. Aprendre a viure en grup i a compartir. Facilitar el desenvolupament de les habilitats

manuals. Estimular la imaginació i la socialització.

Els racons que hi trobem són:

MOTRICITAT FINA: La motricitat fina comprèn totes les activitats realitzades pels infants que necessiten una precisió, un alt nivell de coordina-ció visio-manual, una força controlada i una bona concentració.

Cordar botons, cargolar i descargolar, jugar amb agulles d’estendre o amb clips, pescar amb pin-ces de cuina, fer un braçalet… Amb aquestes activitats agafem agilitat, precisió i força als nos-tres dits i mans!

JOC SIMBÒLIC: Aquest racó permet als infants recrear experiències quotidianes, assumir rols diferents als habituals i, fins i tot, representar situacions que els han comportat dificultats emo-cionals.

DISFRESSES: Els infants tenen al seu abast vestits, disfresses, davantals, bosses, barrets, perruques…



En aquest racó els infants aprenen a compartir, a relacionar-se i a ser creatius. També els permet prendre consciència d’ells mateixos i identificar-se amb personalitats de l’entorn proper.

CONSTRUCCIONS: Mirar de fer la torre més alta amb peces de fusta, construir un cau amb els blocs per explicar secrets als amics o refugiar-se dels dolents, fer girar una peça que no vol encaixar…

CONTES: El racó de lectura és un espai molt important de l’aula on els nens i les nenes poden anar a mirar llibres lliurement, els quals també poden ser explicats per l’educadora. És un mo-ment on s’ofereix a l’infant una atenció persona-litzada.

A través dels contes, els infants aprenen a escol-tar amb atenció i es fomenta la comprensió, s’afavoreix l’adquisició de vocabulari i es potencia la comunicació verbal o gestual entre ells i entre ells i l’educadora.

EXPERIMENTACIÓ: Els nens i les nenes es-tructuren la ment mitjançant la informació que reben a través de l'experimentació.

En el racó, els infants exploren experimentant i manipulant amb diversos materials: serradures, pasta petita, sal, farina, arròs… Fan servir tots els sentits, observen els resultats de les seves accions sobre el material, experimenten el plaer i exploren les sensacions que produeix el contacte amb aquests materials. Descobreixen, també, qualitats dels diferents elements: suau, aspre, fred, calent, brillant, dolç, salat, llefiscós, sec, humit...

Butlletí nº 74 Alumnes de P3 i P4


Celebrant l'arribada de la tardor, l'escola s'omple de tradicions i festes, i una d'elles, vinguda d'un altre país... una festa terrorífi-ca: el Halloween.

Cada vegada és més evident la influència anglosaxona a les nostres festes tradicionals, però podríem dir que Halloween és l’estrella. Com a escola multilingüe, un dels objectius de l'aprenentatge de la llengua estrangera és la competència intercultural de l'alumnat. Per aquest motiu, des de fa alguns cursos, hem inclòs aquesta festa anglosaxona al nostre calendari escolar.

Durant les setmanes anteriors a Tots Sants, des de l'àrea de llengua anglesa, es va estar treballant aquesta festa: el vocabulari, els seus costums, la construcció de disfresses i la preparació d'una dansa.

El dimecres 29 d'octubre, alguna cosa màgi-ca i misteriosa va passar a la nostra escola. Quan vam arribar a les 9 del matí, s'havia convertit en una escola fantasmagòrica: les portes amb cares monstruoses, teranyines i rat-penats pels passadissos, carbasses i fan-tasmes per tot arreu, i fins i tot, alguna brui-xa.

Durant tot el matí vam estar treballant diver-ses activitats relacionades amb aquesta fes-ta, les mestres ens havien preparat uns ta-llers divertits i aterridors.

T'atreveixes a veure'n les fotografies?



Després ens vam posar les disfresses: ulls de monstre, barrets de bruixes, carbasses, rat-penats i aranyes per continuar la festa.

Quina poooooooor!

Amb aquesta vestimenta terrorífica vam ba-llar tots junts una dansa!

I fins aquí la festa de Halloween, però sense oblidar-nos de les tradicions de casa nostra, també vam fer un taller de panellets i vam celebrar la Castanyada!

Butlletí nº 74 Exalumnes


Espàrrecs amb maionesa de mandarina

Aquesta vegada m’he posat a fer la recepta amb la idea clara que la que us proposes fos ex-

tremada i senzilla però molt bona. He anat rumiant i la veritat és que ha estat fàcil, us porto

una recepta per fer en 30 minuts, bona, diferent i fàcil.

Només haureu de menester espàrrecs blans de llauna ( si poden ser supergruixuts millor) maio-

nesa i mandarines i veureu quin plat més bo.

Preparació

El procés es molt simple, feu un suc de man-darina y coeu a foc lent amb una culleradeta de sucre de manera que quedi ben reduït (en fred hauria de quedar una miqueta dens). Refredeu

Barregeu la reducció de mandarina amb la maionesa de manera que us quedi amb força gust de mandarina (guardeu una miqueta de suc per decorar el plat).

Col·loqueu els espàrrecs ben escorreguts en una placa que pugui anar al forn ( o bé di-rectament al plat)

Cobriu els espàrrecs amb la maionesa de mandarina y passeu durant uns segons per un forn ben calent on estigui encesa la part del gratinador de manera que en pocs mo-ments la salsa quedi daurada. Munteu en plat.

Decoreu amb alguns trossets de mandarina , pell de mandarina ratllada y unes gotes de reducció de mandarina.

Vinga, cap a la taula i èxit segur!

Salvador Brugués (cuiner)

Ingredients

Espàrrecs de llauna blancs (els més gruixuts que tro-beu)

Mandarines

Sucre

Maionesa

ANGLÈS per a mainada (a partir de P5),

joves i adults.

Preparació de SELECTIVITAT: anglès,

català, castellà i llatí.

Preparació per a exàmens oficials: KET,

PET, First certificate...

FRANCÈS

HORARI D’ATENCIÓ: dimarts, de 6h a 8h.

dijous i divendres, de 5 a 9.30

Tel. 639 06 91 21

Ctra. d’Arbúcies, 46, 1r C/ Mn. Fèlix Paradeda, 6Sant Hilari Sacalm Malgrat de Mar

PASTISSERIA

MALET TORRENT

Sant Jordi, 4

Tel. 972 86 93 08


Servei de grua

Garatge TRIMA, S.L.

Piscina, 83 Tel: 972 86 83 28

SANT HILARI SACALM

Passeig Palacagüina, s/n Tel: 972 16 25 99 ARBÚCIES

GRUP ASSEGURADOR

Josep Ximeno, 4




Els avis i les àvies

de la nostra escola A l’escola considerem que els avis i les àvi-es són persones molt importants en la vida dels nens i de les nenes, tant pel que fa a la transmissió dels seus valors com, sobre-tot, per l’estimació i l’afecte que senten i mostren cap als més menuts. D’altra banda, suposen un suport indiscuti-ble en el dia a dia de les nostres famílies, un ajut indispensable que fa que, molt sovint, els i les mestres mantinguem amb ells, a diari, un contacte molt estret, a vegades més que amb els propis pares. És per aquests motius que, des de l’escola, fa temps ens plantegem la necessitat de demanar la intervenció dels avis i de les àvies per a tot allò que poden aportar als infants i, també, pel que poden rebre d’ells. Ens referim a valors, vivències, saviesa, experiències, emocions, hàbits... Així doncs, els volem donar un espai, un temps i un protagonisme. Per aconseguir-ho, a Educació Infantil els obrim les portes a qualsevol aportació que vulguin fer, els de-

manem ajut en moltes de les tasques de l’escola, amb la intenció de fer un petit reco-neixement a la seva figura. Els darrers cursos, ben convençuts del bene-fici que en tindríem, hem mirat de portar a la pràctica unes experiències que impliquen els nostres avis i àvies. Hem constatat que, a més d’aquest benefici, aquesta pràctica ha estat tot un èxit i, per això, a partir d’ara, sens dubte, repetirem i ampliarem l’experiència. Arranjant el jardí

A l’inici de curs, dos avis van netejar els jar-dins dels dos patis. Torrant castanyes

Com cada any, i des ja en fa uns quants, a finals d’octubre celebrem la castanyada. Aquest any van venir a torrar castanyes els avis de tres alumnes de l’escola.



Explicant contes a segon cicle

Tot va començar a partir d’una iniciativa ex-terna, ja que va ser des del Casal dels Avis que se’ns va proposar l’activitat. Un cop al mes duem a terme el “Dia del Conte”. Avis i àvies passen, de manera vo-luntària, una estona a les nostres aules ex-plicant-nos contes, històries…

Dirigint l’obra teatral de Nadal

Aquest any, com a novetat i tenint a l’abast un avi expert en el món del teatre, ens sentim reconfortats amb el seu desinteressat ajut. Ajudant-nos en les sortides

Són molts els avis i les àvies que ens donen el seu suport en sortides com la d’anar a bus-car castanyes o bé d’acompanyants en l’activitat de la piscina.

Gràcies, avis i àvies. Us estimem!



Com cada any, preparar el Festival de Nadal suposa molta feina i molts nervis. Totes les mestres i educadores volem que infants i pares gaudeixin de l’espectacle. Ens va semblar que tornar a posar en escena un clàssic com “Els pastorets” d’en Josep Maria Folch i Torres podia ser divertit i educatiu alhora.

L’Anna es va posar a buscar diàlegs i músiques adequades per a les nostres edats i la Montse, cançons i danses. Des d’un primer moment vam voler integrar tota l’educació infantil (0-6) en el mateix espectacle.

I van començar els assajos!

Aquí és on volíem arribar per tal d’explicar-vos com, a partir dels diàlegs dels alumnes de P5, s’ha realitzat una activitat molt interessant per tal de millorar l’expressió oral. S’ha pogut realitzar gràcies a la col·laboració, totalment desinteressada, d’un avi de la nostra escola: en Jaume Fàbregas. No volem deixar de remarcar com és de valuosa la implicació dels avis i àvies en els projectes de la llar.

A les reunions d’inici de curs, ja vam destacar la importància que tenia un bon desenvolupament

de l’expressió oral en aquestes edats tan primerenques. L’oferiment d’en Jaume ens va fer adonar de l’oportunitat que teníem per poder treballar l’expressió oral en grups molt reduïts i amb una persona experta en posar-se dalt d’un escenari.

Aquesta activitat s’ha desenvolupat de la següent manera:

1. Repartiment de papers.

2. Primer assaig dels alumnes de P5 al Teatre Catalunya, en Jaume ens va orientar en la posada en escena.

3. Entrega a les famílies dels diàlegs per poder-los estudiar a casa.

4. Durant les setmanes prèvies al Festival en Jaume venia a l’escola una horeta a les tardes i treballava, per escenes, la memorització del diàleg, la pronunciació, l’entonació i la dramatització.

5. Realització de dos assajos conjunts tot el segon cicle d’educació infantil amb l’orientació d’en Jaume a l’hora d’expressar-se oralment dalt de l’escenari (to de veu, gesticulacions, control postural, localització…)

6. Assaig general, tots els alumnes d’educació infantil ens trobem per tal de realitzar el darrer assaig.

7. Festival de Nadal.

Butlletí nº 74 Alumnes d’EP 2


Apadrinament científic

Des de fa un parell de cursos, els alumnes de segon de primària estem apadrinats científicament pels companys grans d’ESO. Aquest curs els nostres padrins són els alumnes de l'assignatura Short Investigations, de segon d’ESO.

L’apadrinament consisteix en què un cop al mes ens trobem al laboratori, ens mostren els experiments que han fet i ens els ensenyen a fer a nosaltres.

Per poder dur a terme aquestes activitats, hem hagut de dividir-nos en cinc grups de cinc alumnes

cadascun i cada grup té dos padrins que són els que ens ajuden a fer els experiments.

En la primera trobada, vam experimentar amb aigua i laca d'ungles, dos líquids que no es barregen.

Per fer aquest primer experiment vam necessitar gots petits de plàstic, depressors de fusta i, tal com hem dit més amunt, aigua i laca d’ungles. Un cop acabada l’experiència, ens van quedar uns punts de llibre d’allò més originals i bonics, tal com podeu veure a les fotografies.



La segona trobada va ser dins la Setmana de la Ciència en honor a Sant Albert, patró dels científics. Aquesta vegada vam experimentar sobre la “Tensió superficial de l’aigua”.

Vam descobrir per què un got ple d’aigua fins a vessar, no es vessava, per què una gota d’alcohol s’expandia més ràpidament que una d’aigua.

Vam fer aguantar agulles de cap sobre l’aigua i vam veure que s’ajuntaven.

Vam comprovar que gràcies a una reixeta podíem omplir un got d’aigua i posar-lo de cap per avall sense que l’aigua es vessés.

També ens van mostrar com ho fan les plantes per fer pujar l’aigua des de les arrels fins a les fulles.

I tots aquests descobriments gràcies a la força anomenada tensió superficial.

Butlletí nº 74 Alumnes de 3r i 4t d'ESO


Aquest any ha tornat als escenaris Mar i cel, el musical que ha fet història. La companyia de teatre de Dagoll Dagom celebra 40 anys de vida posant en escena, per tercer cop, aquesta adaptació de l'obra d'Àngel Guimerà, amb text de Xavier Bru de Sala i música d'Albert Guinovart. I el dia 5 de febrer els alumnes d'ESO l'aniran a veure a Barcelona. És per això que a 3r i 4t d'ESO han llegit i treballat l'obra com a lectura del primer trimestre. Per què llegir-la abans de veure-la? Segons els experts, els textos teatrals són una font de plaer intel·lectual que sovint val la pena descobrir amb una lectura en privat, per no limitar-lo només a les sensacions immediates produïdes pel vertigen de l’escenari. Llegir-la els ha apropat al fet teatral des d’una mirada més reposada amb l'objectiu que els doni eines per entendre i gaudir amb major profunditat el muntatge que podran veure al teatre Victòria. Per a qui no conegui l'obra, Mar i cel ens submergeix en el món dels pirates. Saïd i la seva tripulació han de solcar els mars per anar a la recerca de nous tresors, sense témer res, amb la certesa que tot ho poden encabir a bord, tret dels sentiments. La pell del bon pirata no pot sentir el calfred de la compassió i, encara menys, l’escalf de l’amor. Així ho defensen quan canten a cor en diverses escenes. Però ni el mateix Saïd és invulnerable.

Com tampoc no ho és Blanca, la noia cristiana que és capaç de sentir el patiment dels altres, encara que aquests altres siguin els moriscos. Entre ells, representants de dos mons oposats per l’odi i el desig de venjança, sorgeix un amor impossible. Laia Casas ens explica les sensacions que ha tingut llegint l'obra i ens parla del personatge que més l'ha captivat. "Aquest any, en l’àrea de llengua catalana, hem llegit una adaptació del musical anomenat Mar i cel. Mai havíem llegit en forma de teatre, fet que em va produir una mica d’incertesa. Tot i així, aquest sentiment va anar desapareixent mica en mica i va donar pas a una lectura agradable i entretinguda. El resultat? Esperar amb il·lusió el dia que anem a Barcelona per poder veure el personatge que m’ha robat el cor: Idriss. Idriss és el grumet del vaixell que va atacant naus cristianes i vivint dels rescats juntament amb tota la tripulació. No només és fidel a Saïd per ser el seu capità, sinó també perquè el veu com un pare. Per aquesta raó faria el que fos necessari per salvar-li la vida. Al llarg de la història es percep que tots els pirates li tenen certa estima. Ho comprovem quan no l'obliguen a fer coses que ell no vol fer, com per exemple tallar-li l'orella al virrei Carles. A més, Idriss és l'únic pirata que sap tots els secrets de la tripulació, ja que s'amaga pels llocs més inimaginables de la nau. L'únic que no el respecta és en Malek, gelós que Saïd el tracti millor que a la resta. Idriss somia a créixer per convertir-se en capità i obtenir totes les riqueses que Saïd li ha promès al llarg del temps. Tanmateix, com qualsevol nen, l'únic que es proposa és jugar i passar-s'ho bé."

Efectivament, ldriss és la part innocent dins de tota aquesta brutalitat i aquesta bogeria, aquest enfrontament de cultures absurd. Aporta frescor, alegria i vitalitat. Per a ell, la vida és un joc. Tot i així, la realitat venç, el joc s'acaba i Idriss es converteix en una altra víctima innocent.

HIDROSERVEIS GUILLERIES, S.L.

Polígon Industrial “La Bòbila” P-16 Tel. 972 86 95 90

Mòbil: 659 43 08 64 17403 Sant Hilari Sacalm (Girona)

Perruqueria i estètica, fotodepilació, fotorrejoveniment, tractament de taques, acne,

tractament per a l'eliminació de toxines, tractaments de queratina...

C/ Lleida, 11

Tels. 972 86 82 65 - 605 42 64 39

17403 Sant Hilari Sacalm (Girona)

Motos Malet, s.l.

Josep Malet Torrent

Venda i reparació: motos i bicicletes

maquinària agrícola, forestal i jardí

Joan Serras, 5-B

Tel. 972 86 90 38 Fax 972 [email protected]


VINE A PROVAR LES NOSTRES ESPECIALITATS

Macarrons - espaguetis Patata i col Croquetes

Pèsols amb pernil Espinacs amb panses i pinyons

Cargols Canelons

Cup cakes burguer Bomba de vedella

Delícies de pollastre Varietat de pinxos

Cuixes farcides Brandada de bacallà

Pollastre farcit Samfaina Sofregit

Caldo

CARNISSERIA “CAN CISQUET” PREMIADA PER LA CAMBRA DE COMERÇ DE GIRONA L’ANY 2009 I DISTINGIDA I PREMIADA EN L’ANY 2010 PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA

INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

AIGUA-GAS

CALEFACCIÓ

SERVEI TÈCNIC

CHAPPEÉ

Carreras Candi, 14 Tel. 972 86 81 04

17403 SANT HILARI SACALM (Girona)



Aquest curs els alumnes i mestres de la Llar infantil i el Sant Josep ens impliquem en el Projecte de reciclatge de l’oli domèstic, impulsat i coordinat per l’Ajuntament de Sant Hilari a través de l’Associació Montseny Guilleries i les Guilleries Associació Ambiental.

L’objectiu és la recollida de l’oli de cuina usat a través de la participació activa de les famílies, sabent que aquest oli serà utilitzat com a matèria primera en la fabricació de biodièsel. La recollida la porten a terme persones en risc d’exclusió social (les del Centre Especial de Treball Montseny Guilleries - TOM-). Amb l’oli recollit, una empresa especialitzada, en farà el biodièsel.

El projecte té un important valor educatiu i social en la formació i la promoció de conceptes de reciclatge de residus i en la producció d’energies renovables.

Per conscienciar i sensibilitzar els alumnes, la Montse va venir a fer-nos diferents tallers adaptats a cada cicle. A primer de primària ens va explicar el conte “L’aventura de l’Olinet” i després amb goma eva cada nen i nena vam fer una gota d’oli.

Els alumnes de primer us volem mostrar alguns dibuixos del que hem après en aquest taller.

La mascota Olinet



Tirar l’oli per l’aigüera suposa un greu perjudici mediambiental.

L’oli només pot anar al contenidor taronja.

Un cop s’ha fet servir l’oli de cuina el posem dins del pot.

Cada divendres, al matí, si tenim el recipient d’oli ple, el portem a l’escola i els del TOM el vénen a recollir. Una empresa especialitzada convertirà l’oli de cuina en biodièsel, una gasolina que no embruta l’entorn.



Aquest trimestre, als alumnes de tercer, ens ha tocat treballar el tema dels planetes. Des del primer dia, l’interès i l’entusiasme per a saber-ne moltes coses no han faltat.

Sabeu que hi ha planetes que tarden mesos en fer el seu moviment de rotació? I això no és tot, n’hi ha que amb el de translació fins i tot anys!

La veritat és que hem après moltes coses i aprofitant que el tema ens agradava vam decidir treballar-ho més a fons a partir d’un petit treball cooperatiu interdisciplinari. Així doncs, vam optar per aprofundir a partir de les àrees d’informàtica i de llengua. A conti-nuació teniu tot el procés que vam seguir.

Primerament, a classe de Medi, vam haver d’estudiar tot allò que havíem de saber sobre els planetes: els que hi ha a la via làctia, quin nom reben, quins moviments tenen, etc. I quan ja ho vam tenir tot ben après,

vam posar els nostres coneixements en pràc-tica. Per a fer-ho, vam aprofitar l’àrea d’informàtica en la qual, des de comença-ment de curs, hem estat aprenent com fun-cionen els programes d’Office, en concret el Word i el Power Point.

El treball consistia a realitzar un petit Power Point en grups de 3 i 4 persones on hi ha-gués informació sobre el planeta que havíem escollit. I no us penseu que fos fàcil... Calia saber com funcionaven moltes coses! Per exemple, havíem de saber buscar informació i imatges a Internet, també havíem de copiar les imatges i enganxar-les al document, inse-rir un títol ben gran i bonic o simplement escriure tota la informació correctament. A més a més, també era molt important que sabéssim treballar en equip, és a dir, tots havíem d’aportar idees i repartir-nos la feina.



La veritat és que ens van quedar molt i molt bé, però la cosa no s’acabava aquí... ara ve-nia el més difícil!

Aprofitant que havíem fet uns treballs tan ben fets i que érem uns entesos del tema, vam pensar que seria interessant realitzar petites presentacions orals davant dels com-panys de classe sota l’objectiu de treballar també un àmbit tan important de la llengua com és l’expressió oral.

Ens ho vam haver de preparar molt bé per-què no estem gaire acostumats, però tot i la vergonya i algun que altre petit error, va anar molt bé.

A més a més, entre tots, quan vam finalitzar les presentacions, vam fer una breu valoració de coses que havien anat molt bé o coses en les quals calia millorar.

Tots coincidíem en què havíem treballat bé i ens sabíem la informació, però ens cal dei-

xar-nos anar una mica i perdre la vergonya de parlar en públic.

Sigui com sigui, ens ho vam passar molt bé i vam aprendre moltes coses: des de contin-guts de medi, passant per incorporar conei-xements de la competència digital i acabant per millorar les habilitats d’expressar-se en públic.

N’ estem segurs que si seguim treballant i hi posem ganes i esforç, d’aquí poc, serem uns experts!

Butlletí nº 74 Monogràfic


Any rere any, els alumnes de secundària del Sant Josep participen en els “Premis de Recerca Josep Moragues”, impulsats per l’Ajuntament de Sant Hilari per aplegar i recuperar informació sobre aspectes de la nostra vila que moltes vegades passen desapercebuts o, en mots casos, es tracta d’informacions que resten només en la memòria de persones grans i, per tant, corren el risc de desaparèixer per sempre. També s’aprofiten aquests premis per donar a conèixer la figura del general Josep Moragues, heroi i màrtir de Catalunya i fill predilecte de Sant Hilari. Des de ja fa força anys, vam decidir dedicar el monogràfic del Butlletí del desembre a publicar els treballs guanyadors del nostre centre, per tal que tothom els pugui conèixer, en pugui gaudir i, per què no, aprendre moltes coses de Sant Hilari que potser desconeixem. Els treballs guanyadors d’enguany van ser “Cançons populars de Sant Hilari” d’en Marc Clarasó Rossell en la categoria A (1r i 2n d’ESO) i “Els bolets a Sant Hilari Sacalm”, d’en Gerard Casacuberta Moragas, en la categoria B (3r i 4t d’ESO). Us els presentem tot seguit.

INTRODUCCIÓ Sovint ens preguntem d’on surten les cançons que sentim casualment un dia qualsevol o que, fins i tot nosaltres, cantem però no en sabem el seu origen. Encuriosit per aquest misteri, vaig demanar al meu avi quina era la procedència del que jo en deia, “cançons de quan era petit”. Ell de seguida em va dir que el nom no era el correcte, ja que s’anomenaven cançons populars. Em va explicar que el seu pare i



el seu avi les hi havien ensenyat i que ell, per mantenir la tradició, les va voler transmetre a les noves generacions (primer als seus fills, es clar, i llavors als seus néts).

Amb això no en vaig tenir prou i vaig voler saber-ne més de les cançons populars, principalment les relacionades amb el meu poble. És per aquest motiu que em vaig posar mans a la feina i vaig començar a buscar més informació, tant en llibres com preguntant a testimonis reals.

En el present treball, hi mostro tres exemples del que he trobat de cançons que parlen del meu poble, de personatges relacionats amb ell i de situacions que van tenir lloc ara fa molts anys.

CANÇONS POPULARS DE SANT HILARI SACALM La cançó popular és aquella composició poètica produïda o adoptada per les capes populars de la població, que es transmet oralment.

A conseqüència d’això, les cançons sofreixen variacions segons el gust de l’època o de cada cantaire, i sovint hi ha intercanvis de textos i de melodies.

En el present treball hi ha narracions mot variades. Tenint en compte la seva destinació, el seu caràcter i el seu contingut textual, s’han classificat en diversos gèneres i totes tenen en comú que fan referència a esdeveniments passats de Sant Hilari. Són per tant testimoni de fets històrics del poble, de maneres de viure d’una època o simplement tradicions del passat. Quasi totes són transcrites per vilatans del municipi.

S’hi distingeixen:

Cançons de bandolers

Goigs

Corrandes, cançons de “pandero” i cançons de bressol.

Cada gènere presenta uns quants exemples de cançons:

1. Cançons dels bandolers De ben segur hi va ajudar el fet de tenir una geografia farcida de llocs despoblats, masies solitàries, parròquies i infinitat de cases per amagar-s’hi i sens dubte ser una comarca molt aïllada de les ciutats més grans i lluny de vies de comunicació importants que va propiciar que hi haguessin bandolers a les Guilleries.

Durant els segles XVI i XVII hi havia, arreu de Catalunya, bandolers. El més llegendari i mitificat, fill del Mas Sala de Viladrau, era Joan Sala i Ferrer, més conegut per Joan de Serrallonga, perquè es va casar amb Joana Torrellas amb la qual va tenir una filla al Mas Serrallonga de Sant Hilari Sacalm. La seva història i estil de vida es poden conèixer a partir de cançons populars.

Algunes, com per exemple:



Quan jo n'era petitet festejava i presumia,

espardenya blanca al peu i mocador a la falsia.

Adéu, clavell morenet! Adéu, estrella del dia!

I ara, que ne sóc grandet, m'he posat a mala vida.

Me só posat a robar, ofici de cada dia.

Adéu...

La justícia m'ha pres i en presó fosca en duia.

La justícia m'ha pres i em farà pagar amb la vida.

Adéu...

EN SERRALLONGA

Quatre bandolers Van de camarada: Un era Serrallonga,

L’altre sa amiga Joana, Fararà,

L’altre el fadrí de Sau, Fararà.

Les ninetes ploren, ploren de tristor

perquè en Serrallonga n’és a la presó

fararà Joana i la sua amiga, son germà deshonrà,

al Cel ell va jurar, fararà.

Bernat de Serrallonga per son fill va plorar,

i per a que el prenguin ell mateix lo entregà,

fararà.

2. Els goigs Els Goigs són cançons que invoquen un Sant. Els que es mostren a continuació van adreçats a la Mare de Déu del Pedró, que és una capella construïda a l’any 1535 i que pertanyia a la parròquia de Santa Margarida de Vallors, arxiprestat de Sant Hilari Sacalm i Bisbat de Vic.

Es cantava el dia de l’Ascensió. Aquest dia es celebrava un aplec i es cantaven els goigs, es resava el rosari i es dinava allà. Dins dels mateixos goigs hi havia pregaries perquè plogués o fes sol. Actualment encara persisteix aquesta tradició malgrat que hi va menys gent i que es celebra el tercer diumenge de juny.

Goigs a Honra de Nostra Senyora del Pedró

Pregàries de pluja Pregàries de sol

Ja que sou tan poderosa. mare amorosa, valgan’ns vostra

intercessió, Mare de Déu del Padró.

Sou dels Cels, emperadora, gran senyora, i advocada dels mortals. Per lliurar-los del mal.

Aquí venim avui dia, Mare pia,

Implorant vostra pietat; mireu la gran sequedat

que Déu envía; la pluja i la sauitat

doneu-nos la poderosa!

La terra és assaonada i amarada

de ploure tant persistent, sia vostre valiment

Verge Sagrada, el que ens lliuri del torment ja que sou tant generosa!



3. Corrandes, cançons de “pandero” i cançons de bressol Les cançons transcrites a continuació foren escrites per en Marià Brugués i interpretades pels Nois Alegres, cor de Sant Hilari. Eren cançons de caire irònic amb música d’altres cançons conegudes a les quals se’ls canviava la lletra. Gràcies a aquestes cançons sabem ara que a l’any 1948 al poble es va crear una sala per anar a ballar. De la cançó es desprèn el costum de l’època de les mares d’acompanyar les seves filles al ball mentre elles xafardejaven i xerraven les unes amb les altres, també podem saber quan va arribar el primer cotxe al municipi, o que la festa de benedicció dels animals que es feia per Sant Antoni va anar desapareixent com a costum popular, o el fred que feia el dia de la inauguració del primer cinema de Sant Hilari.

Música: Marieta Cistellera (cançó popular) Música: Cançó dels traginers

Marieta cistellera, si tu en vols disfrutar en tenim a Sant Hilari una sala per ballar.

De criatures i dones que allà van a retallar, mentre casaments arreglen, a n’el nen donen de mamar.

Ara diu que l’empresari eix cartell i posarà:

“NO’S PERMET ENTRAR A LA SALA ALS QUE SÓN PER BATEJAR”

Marieta cistellera, això molt t’agradarà; per veure aquest espectacle quinze peles fan pagar

Aquest any per Sant Antoni gran festival, gran festival,

No va sortir a la plaça cap animal, cap animal.

Va succeí… que en “Pere de les Illes”

va anar a beneir, va anar a beneir, mentre els traginers feien el tupí, el tupí.

Traginers de la Vila Com us porteu, com us porteu?

deixeu perdre la festa del vostre hereu, del vostre hereu.

Va succeí… Que ara amb el preu de la garrofa

no es pot sortir ni a beneir.

CONCLUSIÓ En resum, un cop llegits els tres tipus de cançons populars del meu poble, de Sant Hilari Sacalm, he arribat a la conclusió que sense les cançons populars, actualment no sabríem moltes de les històries que hi van tenir lloc a l’edat mitjana. En aquests temps que corren, tenim moltes eines, com Internet o altres tecnologies per esbrinar fets del passat, però abans, tot això no existia, i el llegat de les coses es transmetia oralment. Per això era molt important mantenir viu el record de tot el que succeïa i gràcies a aquells que ho van aconseguir, ara tenim unes cançons populars que a part de fer-nos gaudir una bona estona, ens mostren fets del passat.

BIBLIOGRAFIA Cançons populars recollides a les Guilleries. Ed. Barcelona. Eusebi Bosch Humet. L’Avenç, 1908.

Arxiu Xavier Rossell Terris.

“Les Guilleries” Quaderns de la Revista de Girona. Emili Rams i Josep Tarrés. Vol. 91 (2001).

Cançoner popular de Catalunya.

Testimonis orals de gent gran de Sant Hilari



1. Introducció 2. Parts del bolet 3. Hàbitats dels bolets

3.1. Pinedes i avetoses 3.2. Fagedes, rouredes, alzinars i suredes 3.3. Bedollars, boscos de ribera, altres hàbits 3.4. Perxades

4. Com anar a buscar bolets 4.1. L’equip boletaire 4.2. Consells i normes bàsiques de conducta al bosc 4.3. Intoxicacions a causa del bolets 4.4. Com trobar bolets 4.5. Collir i transportar bolets 4.6. Triar i netejar els bolets

5. Bolets comestibles que trobem a Sant Hilari 6. Bolets no comestibles que trobem a Sant Hilari 7. Bolets com a aliment 8. Conservació dels bolets 9. Recepta gastronòmica 10. Activitats micològiques a Sant Hilari

10.1. Fira de la Micologia i el Bolet 10.2. Ruta dels Bolets

11. Conclusió 12. Bibliografia 13. Annex (mapa de zones o podem trobar bolets)

1. INTRODUCCIÓ

És ben coneguda la tradició boletaire de Catalunya i l’entorn de Sant Hilari Sacalm és una zona ideal per a la recol·lecció de bolets. Quan arriben les pluges de la tardor o de la primavera, un gran nombre de persones es desplacen als boscos per passar una estona d'esbarjo i omplir els cistells.

Els bolets són l'òrgan reproductor dels micelis que constitueixen els fongs. Els fongs transformen les restes de matèria orgànica, d'animals i de plantes, en substàncies aprofitables per als vegetals. A més a més, els micelis dels fongs formen part de l'estructura del sòl, que és imprescindible per al desenvolupament de la vida vegetal.

Es coneix amb el nom de bolet la part visible dels fongs, la que té per missió produir i dispersar les espores, que són els elements que permetran la reproducció de l'espècie.

L’objectiu d’aquest treball és ampliar els coneixements sobre el món dels bolets, explicar què són, quin és el seu hàbitat, els que podem trobar a Sant Hilari, la seva conservació, la distinció entre els comestibles i els tòxics, el seu cultiu i la importància del bolet com a aliment.

Personalment, és un tema que m’atrau, ja que cada dia se’n parla més a la vida quotidiana i, a més a més, la televisió n’ha fet una gran difusió. Per altra banda, nosaltres vivim en una zona amb molta tradició boletaire i es fan diverses activitats, relacionades amb el món dels bolets, que desperten l’interès i la curiositat.



2. PARTS DEL BOLET

Barret És la part superior dels bolets que protegeix les espo-res.

Anell És una estructura en forma d'anell que es pot trobar al peu d’alguns bolets.

Làmines Són un replec radial que hi ha sota el barret de molts bolets, conté les espores.

Peu És la cama d’un bolet, la qual aguanta el barret.

Volva És un vel que embolcalla el bolet quan neix. Alguns bolets la mantenen a la part baixa del peu.

3. HÀBITATS DELS BOLETS Per créixer, els bolets necessiten unes condicions determinades, sobretot del sòl, i la seva aparició també varia segons el tipus de bosc. Així hi ha bolets que neixen més fàcilment en un bosc concret i d’altres que creixen a tot arreu. A les Guilleries hi ha una gran varietat de boscos i per tant una gran diversitat de bolets. PINEDES I AVETOSES

Pinedes Són els boscos on hi trobem pins, ja que han estat plantats per tal de substituir els camps de patates que ja no es cultivaven. Algunes pinedes de Sant Hilari són: Vallcla-ra, Roca d’en Pla, Pla de les Are-nes, etc. A les pinedes hi creixen diferents bolets comestibles com són: els rovellons, alguns ceps, les llene-gues, el fredolic, els mollerics, la cama de perdiu i el rossinyolic. Tot i així n’hi podem trobar de no comestibles i de tòxics.

Avetoses Són boscos constituïts per un únic avet, l’Abies alba. A Sant Hilari les avetoses les podem trobar en el Pla de les Arenes. Hi podem trobar diferents bolets comesti-bles i verinosos. El cep, el rovelló i el fredolic com a comestibles. El fredolic metzinós i el reig bord com a verinosos

FAGEDES, ALZINARS, ROUREDES I SUREDES

Fagedes Els fajos són arbres caducifolis amb un tronc recte d’escorça llisa i de color gris pàl·lid. Algu-nes fagedes de Sant Hilari són, la de les Valls, el Rebost d’en Ribot, la Gavarra, etc. Els bolets que hi podem trobar són: el rossinyol, els ceps, l’ou de reig i peus de rata (comestibles) i el reig bord, el pixacà i peus de rata (no comestibles).

Alzinars, rouredes i suredes L’alzina és un arbre molt comú al Mediterrani. L’alzina surera, és igual que l’alzina, però se situa a les zones litorals. A Sant Hilari en podem trobar a la Gavarra. En indrets orientals al sud i solell. Els roures, àrees més humides, són arbres de fulla caduca.. En aquests bos-cos i a tots podem collir: el reig, el carlet, el sureny fosc, la llora verda, la paloma, trompeta de la mort, el rossinyol, la llengua de bou i una espècie medicinal com el bolet de tinta. De bolets tòxics podem trobar la farinera borda, el pixacà i el mataparent.



BEDOLLARS, BOSCOS DE RIBERA I ALTRES

Bedollars, boscos de ribera El bedoll és arbre de muntanya en llocs oberts. L’escorça és blanca. Els bolets comestible que trobem són: l’abró i el bolet tòxic és el reig bord. En els boscos de ribera trobem arbres com el salze, gatells, po-llancres i verns. Tots són caduci-folis. El pollancró i la gírgola són els bolets comestibles d’aquest hàbitat.

Prats i clarianes herboses En prats i clarianes abunden els fongs sapròfits, ja que no hi han arbres. L’únic bolet que hi podem collir és el cama-sec.

Perxades El castanyer és un arbre de fulla caduca. L’escorça és llisa i de color gris o bruna, si és jova. Els bolets co-mestibles que hi trobem són el sureny fosc i el rossi-nyol i el no comestible és el rovelló de cabra.

4. COM ANAR A BUSCAR BOLETS L’equip boletaire Per anar a buscar bolets és ne-cessari portar un ganivet i un cistell. El ganivet per tallar el bolet per la cama i així deixem el miceli, del qual pot tornar a créi-xer un bolet. El cistell ens servirà per dipositar els bolets i alhora, amb el moviment les espores s’aniran escampant. També podem portar un bastó, que ens ajudarà a no tocar els bolets amb la mà si no els coneixem; una guia de bolets i un bon calçat.

Consells i normes bàsiques de conducta en el bosc. Hi ha una sèrie de consells i normes bàsiques que són vàlids per tots, ja que hem de cuidar i mantenir el medi ambient.

♦ Respectaràs la natura, els boscos i els conreus. ♦ No bramaràs ni faràs l’esvalot. ♦ No faràs forats com el porc senglar. ♦ Tallaràs els bolets amb cura i amb ganivet. ♦ No malmetràs els bolets que consideris dolents. ♦ No colliràs cap bolet a la babalà. ♦ T’emportaràs els bolets amb el cistell. ♦ Mantindràs les boleteres en secret ♦ No deixaràs rastre ni senyal.

Intoxicacions a causa dels bolets La toxicitat d’un bolet és produïda per les toxines. La quantitat de toxines que produeix un bolet pot variar segons l’hàbitat i les condicions del creixement.

Prevenció Quan es menja un bolet comestible per primer cop un, ha de ser ben cuit i tastar-ne una petita quanti-tat, ja que per moltes persones pot ser mal tolerat.

Com cal actuar en cas d’intoxicació? En el cas d’una intoxicació cal anar al metge, perquè la persona intoxicada rebi un tractament mèdic. Cal portar les restes de menjar i que hi vagin les perso-nes que hagin fet l’àpat. Es recorda que el període de l’aparició de símptomes pot ser de vuit o més hores. Com més aviat es detecti la intoxicació més bé sortirà el tractament mèdic.

Com trobar bolets Anar a buscar bolets és una activitat a l’abast de tothom, però trobar-ne és més complicat. Com més pràctica tinguem més omplirem el cistell, perquè el secret és conèixer l’hàbitat de les espècies i saber a on es troben. Els únics bolets que creixen en prats són els moixernons i cama-secs. La majoria viuen sota els arbres, la seva recerca és difícil si no saps a quin arbre creixen. Per poder diferenciar bolets cal consultar-los a una guia.

Collir i transportar bolets Per collir cal estar segur de quin bolet és. S’han de tallar arran de peu amb un ganivet. Usar un cistell per transportar-los, ja que d’aquesta manera les espores dels bolets es dispersen.

Triar i netejar els bo-lets Els bolets cal netejar-los bé abans de consumir-los. Són molt delicats i s’ha de fer amb un ras-pall o un ganivet i, per últim, els hem de rentar amb l’aigua. Cal fer-ho el més aviat possible per evitar que es facin malbé. Després els podem cuinar o conservar.



5. BOLETS COMESTIBLES QUE TROBEM A SANT HILARI

Nom del bolet Descripció Localització

Pinetell o Rovelló (Lactarius delicious)

Barret de color ataronjat en forma d’embut o arrodonit. El peu és

ataronjat

Surt des de l’agost fins a l’octubre en coníferes.

Rossinyol (Cantharellus cibarius)

Té forma de bolet típic, amb una cama i un barret. El barret té un

color entre el groc i el groc ataronjat.

Surt de juny a novembre. Acostuma a viure en boscos

de coníferes, fagedes, d’alzinars, i rouredes.

Cep o sureny (Boletus aereus)

Barret de color bru fosc, llis i sec. La cama és molt robusta, és

obesa de jove i més endavant cilíndrica.

El podem trobar del juny a l’octubre en alzinars o sureres

i rouredes.

Reig o ou de reig (Amanita caesarea)

És un bolet carnós i corpulent, d’un color taronja vistós i amb una volva de color blanc al cap d’avall

del peu.

Surt de l’agost a octubre en sòls àcids des de la costa fins a mitja muntanya. En alzinars

o suredes, rouredes i fagedes.

Múrgola (Morchella rotunda)

Té la carn prima i el barret està format per alvèols i està adherit a

un peu buit.

Surt del febrer al maig. En alzinars o suredes, rouredes, fagedes, boscos de ribera i

boscos mixtos

Camagroc (Cantharellus lutescens)

El barret és fràgil, i de color brunenc amb tonalitats grogues.

La cama és d’un color groc ataronjat.

Surt de l’agost fins al novembre en pinedes i

avetoses.

Trompeta de la mort (Craterellus cornucopioides)

El barret és de color bru negre. El marge és ondulat. L’himeni és llis i

de color gris.

Surt a l’octubre fins al gener. En alzinar o suredes, rouredes i fagedes.

Fredolic, negret, brunet (Tricholoma terreum)

El barret és gris negrós, les làmines són blanques i la cama és

d’un blanc grisós.

El podem trobar des del setembre fins al gener. En

Pinedes i estepars.

Carlet (Hygrophorus russula)

El barret és llis, blanquinós i de color vinós. Les làmines són

gruixudes. La cama té molts tons i és obesa.

El podem trobar des del setembre fins el gener, en

alzinars o suredes.

Llengua de bou (Hydnum repandum)

El barret té forma de ventall de color crema. L’himeni té forma

d’agulletes, està a la cara inferior del barret, és de color crema. La

cama és robusta i pàl·lida.

El podem trobar de l’agost fins al novembre. En pinedes, alzinars o suredes, rouredes,

boscos mixtos, fagedes i avetoses.

Cama-sec, carretera (Marasmius oreades)

El barret és de color bru clar, les làmines són de color clar i la cama

és resistent.

El podem localitzar de l’abril fins al novembre en prats.

Bolet de tinta (Coprinus comatus)

El barret està format per escames i és cilíndric. El barret adult és

desfà pels marges i deixa anar un líquid negre. La cama és allargada

i cilíndrica.

El podem localitzar del maig fins al novembre en prats i

boscos de ribera.

Paloma, apagallums (Macrolepiota procera)

El barret i la cama hi ha esquames. L’anell és doble i

mòbil. Les làmines estan separades de la cama.

En podem trobar des del juliol fins al novembre. En

pinedes, alzinars o suredes, rouredes, boscos mixtos i en

prats.



Llora (Russula cynoxantha)

El barret és de color vinós. La superfície és lluent i llisa. La cama

és blanca i la carn té un sabor suau.

La podem localitzar des del juny fins al novembre; en

alzinars o suredes, rouredes, boscos mixtos i fagedes.

Llora verda (Russula virescens)

El barret és de color verd. La superfície és lluent i llisa. La cama

és blanca i la carn té un sabor suau.

La podem trobar des del maig fins a l’octubre en

fagedes.

Peu de rata groc (Ramaria aurea)

Un bolet molt ramificat, en forma de corall. La base és massiva i robusta i té branques de color

groc.

El podem trobar des de l’agost fins a l’octubre; en

fagedes, principalment, o en rouredes.

Lleterola (Lactarius rugatus)

El barret és arrodonit vermell ataronjat. Les làmines són

gruixudes de color crema. La cama té forma cilíndrica i és del

mateix color que el barret.

La podem trobar des de l’agost fins al novembre. En

alzinars o suredes i en fagedes.

Sabatera (Albatrellus pes-caprae)

El seu barret és en forma de ventall. Té un peu curt i robust.

Té uns porus blanc en comptes de làmines.

La podem collir des de final de juliol fins al novembre. En

fagedes (curiosament en algunes pinedes)

Llenega (Hygrophorus latitabundus)

El barret és de color bru fosc i viscós. Les làmines són blanques i

espaiades. La cama és blanca i viscosa

La podem recol·lectar des del setembre fins el gener, en

pinedes.

6. BOLETS NO COMESTIBLES QUE TROBEM A SANT HILARI

Nom del bolet Descripció Localització

Mataparent radicant (Boletus radicans)

Té un barret llis de color bru gris. Els porus són de color groc. La cama és obesa i de color groc.

El podem veure des del juliol fins a l’octubre

Reig bord (Amanita muscaria)

El barret és vermell amb pics fràgil de color blanc. Les làmines són denses i l’anell és bulbosa.

El podem veure des de l’agost fins al desembre, en pinedes, suredes, rouredes,

boscos mixtos, fagedes i avetoses.

Farinera borda (Amanita phalloides)

El barret és verd brunenc. Les làmines són lliures i blanques. La base de la cama està embolicada

amb una volva

El podem observar des del juliol al novembre, en

rouredes, alzinars i fagedes.

Rovelló de cabra (Lactarius chrysorrheus)

El barret i les làmines són ataronjades. La cama és buida i

blanquinosa. Conté un làtex blanc i després groc.

El podem veure des de l’agost al novembre, en

alzinars o suredes, rouredes, perxades i boscos mixtos.

Carlet bord, fals carlet (Entoloma lividum)

El barret és llis i grisós. Les làmines són grogues, més

endavant, rosades. La cama és grisa, massissa i cilíndrica.

El podem observar entre el setembre fins el novembre en alzinars o suredes i en

rouredes.

Peu de rata bord (Ramaria formosa)

Semblen coralls, les ramificacions són gruixudes i de color salmó,

les puntes groguenques i la base és blanquinosa

El podem observar des de l’agost fins al novembre en alzinars,o suredes, rouredes

i fagedes



7. ELS BOLETS COM A ALIMENT Els bolets tenen un valor nutritiu baix, però són con-sumits i apreciats per les seves textures, aromes i sabors. La composició nutricional dels bolets és vari-able; depèn de l’espècie, de l’hàbitat, de si són culti-vats o no, de si són frescos o secs.

Contenen molta aigua i un gran nombre de matèries nitrogenades. També, altres substàncies que fan que siguin difícils de digerir, per la qual cosa cal cuinar-los molt bé.

Recomanacions per al consum de bolets: ♦ Evitar collir-los en zones contaminades i llen-

çar els bolets vells o amb cucs. ♦ Consumir-los al més aviat possible i d’una

forma moderada. ♦ Evitar menjar-los crus, ja que si els cuinem

podem eliminar substàncies perjudicials. ♦ Si és la primera vegada que mengem una espè-

cie cal fer-ho en poca quantitat, per si es produeix una intolerància.

8. CONSERVACIÓ DELS BOLETS Els bolets són un producte de temporada i la millor manera de consumir-los és quan hi són. Tot i així, si volem tenir-ne tot l’any podem conservar-los.

Per fer conserves és important que tinguem el mate-rial adequat. És convenient escollir els exemplars més sans i tendres, i netejar-los bé. Caldrà fer-ne trossos regulars, ni massa grossos ni massa petits, i poden començar a fer la conserva.

A molts llocs de Catalunya hi ha fàbriques que con-serven bolets per als supermercats, però a Sant Hilari no n’hi ha cap.

Tipus de conserva: ♦ Conserva amb oli: Els bolets

més adients per aquesta con-serva són: la llenega i la cama de perdiu.

♦ Conserva amb vinagre: El bo-let que és fa servir per aquest tipus de conservació és el rove-lló.

♦ Conserva amb sal: Els bolets que s’utilitzen per a la conserva-ció amb sal són el rovelló, la pi-nenca, ceps i la sabatera.

♦ Bolets assecats: Els bolets que fem servir per aquesta con-servació són: camagrocs, sabateres, ceps.

♦ Bolets envasats al buit: Tots els bolets es poden envasar al buit.

9. RECEPTA GASTRONÒMICA Els bolets són ingredients en la preparació de molts plats.

RISOTTO AMB SAFRÀ I LÀMINES DE CEPS

Ingredients ♦ Ceps ................................. 12 unitats ♦ Mantega ............................ 1,5g ♦ Parmesà rallat ................... 90g ♦ Suc llimona ........................ (1 cullera sopera) ♦ Brou de pollastre ............... 1,8L ♦ Arròs ................................. 540g ♦ Safrà ................................. 1 pessic ♦ Ceba a “dauets” ♦ Vi Blanc ............................. 60mL ♦ Oli ..................................... 50mL

Preparació 1. Emboliqueu el safrà i torreu-lo. 2. Sofregiu la ceba amb l’oli sense que agafi color. 3. Poseu el vi blanc i l’arròs; deixeu-ho ofegar durant 20

minuts. 4. Mulleu l’arròs amb el brou i incorporeu el safrà torrat. 5. Quan l’arròs estigui cuit incorporeu la mantega i el

parmesà. Remenar fins que quedi cremós. Salpebreu i poseu el suc de llimona.

6. Servir el risotto amb els ceps crus i tallats a làmines fi-nes.

Restaurant Les Estovalles, Sant Hilari Sacalm 10. ACTIVITATS MICOLÒGIQUES

Fira de la Micologia i el Bolet És el segon cap de setmana d’octubre els boletaires tenen una cita important a Sant Hilari, on ja fa 12 anys que s'hi celebra la Fira de la Micologia i el Bolet, on es fan tot tipus d’activitats relacionades. Algunes són:

♦ Ruta pels boscos de bruixes i bandolers (guiada per un micòleg).

♦ Taller de cistelleria i cuina de bolets. ♦ Balls per a tocats del bolet i tast de bolets i

d’altres.

A part d’aquestes activitats hi ha l’exposició de bolets, que ja va ser la 30a. S’inaugura el diumenge de la fira i dura fins dilluns, perquè els alumnes de les escoles de Sant Hilari la puguin anar a veure.



La ruta del bolet Durant l’agost hi ha dues excursions organitzades des del Museu Guilleries:

♦ La ruta de la Font d’en Gurb a la Font Vella (6km).

♦ La ruta de la Font de les Formigues (5km).

En aquestes rutes pots trobar uns bolets molt especi-als. Són de fusta fets per els alumnes de les escoles. Si se’n troba un s’ha de portar a l’Oficina de Turisme Can Rovira i allà li donaran un val, que l’haurà de bescanviar a la botiga indicada de Sant Hilari.

CONCLUSIÓ Els bolets és un tema molt interessant i apassionant. No és un tema fàcil ja que hi ha una gran varietat de bolets i un ampli món al seu voltant. De bolets, n’hi ha d’infinites classes, d’infinites formes i d’infinits colors. Molts s’assemblen, però tots són diferents, n’hi ha d’exquisits i d’altres que no ens podem ni plantejar de tastar perquè són mortals. Jo he decidit enfocar el treball cap als principals bolets que trobem al terme municipal de Sant Hilari, aquest municipi té una gran riquesa forestal i, per tant, també micològi-ca.

Anar a buscar bolets no només significa saber identi-ficar un bolet, sinó que hi ha altres factors importants que s’han de tenir en compte i és per aquesta raó que els he inclòs en el meu treball. Primer de tot cal saber l’hàbitat on es troba cada bolet, l’actitud que ha de tenir un bon boletaire al bosc per trobar-ne i

respectar l’entorn. Un cop collits hem de saber com netejar-los per cuinar o bé les tècniques que podem fer per conservar-los. També he fet referència a les intoxicacions, els bolets que les provoquen i com s’ha d’actuar en aquests casos.

A Catalunya l’únic bolet cultivat és el xampinyó, al terme municipal de sant Hilari no hi ha cap empresa que es dediqui el cultiu d’aquest bolet, però de totes maneres he trobat interessant parlar del cultiu ja que per mi era un tema desconegut.

Per acabar el treball, he comentat les diferents activi-tats sobre els bolets que es fan a la nostra població.

BIBLIOGRAFIA Fotos de bolets, de làmines de la col·lecció: ELS BO-

LETS, d’Enciclopèdia Catalana. Fotos de la sabatera, de la fageda i de l’entrevista de

l’autor Fotos de la roureda, bedoll, pineda i perxada; de Salva-

dor Bosch i Cornellà. Logotip de Sant Hilari: http://www.santhilari.cat/ Làmines d’una col·lecció: ELS BOLETS, Enciclopèdia ca-

talana. Enciclopèdia Club Super 3, Volum 2, La vida, Barcelona,

primera edició, maig del 2002. Docta Carrrogggio, Guia educativa, Volum 3, Barcelona. Jaume Sañé, ELS BOLETS, El 9 Nou http://www.diaridegirona.cat (Ruta del bolet) http://www.santhilari.cat/ Amb la col·laboració de Salvador Bosch i Cornellà, i Àn-

gel Serradesanferm i Valls.

A la Llar estem subscrits a la revista “VIURE amb família“ que conté articles molt interessants tant per als mestres com per als pares.

Vaig llegir aquesta carta d’una mare molt amoïnada pel seu fill i el seu problema. Em va semblar fer-ne ressò a tots els pares mitjançant el Butlletí. (C.M.C.)

El meu fill de 9 anys s’està engreixant cada cop més. Ens estranya perquè tant el seu pare com jo tenim una constitució més aviat prima. És veritat que té un caràcter poc actiu, però juga a futbol regularment i no creiem que la seva dieta ara, a més, regulada pel metge, sigui inadequada. Què ho pot causar?

Nicolau Roig (dietista i naturòpata) li contesta:

L’origen del problema pot ser molt divers. És possible que el motiu resideixi en els hàbits alimentaris. Per això, en un primer moment hauria de ser un dietista que revisés la dieta, ja que és possible que amb això sigui suficient. De totes maneres, cal dir que la majo-ria de vegades l’augment de pes en infants es deu a que el nen menja adequadament però per sobre de les seves necessitats, és a dir menja més calories de

les que li pertoquen. No seria doncs un problema de qualitat sinó de quantitat. El fet de menjar més del compte es pot deure a diverses causes: l’ansietat n’és una i, en aquest cas, caldria explorar la seva situació emocional. Altres raons poden ser el fet de tenir molts aliments calòrics atractius sempre disponibles o potser n’hi ha d’altres, com el fet que l’hagin forçat sempre a acabar-se el menjar i, al final, hagi agafat l’hàbit de menjar més del compte. Com dèiem, aquests solen ser els casos més corrents davant el problema que ens plantegeu.

Si no és així, és quan cal pensar en la possibilitat d’alguna altra patologia que hauria de definir un met-ge. En principi podria tractar-se d’algun tipus d’intolerància alimentària, cosa que es determina a través de proves cutànies o d’altres tipus. Si tampoc no és aquest el cas, ens queda una última possibilitat que pot ser de tipus endocrí. Cal suposar, però, que el metge haurà fet ja les proves necessàries.

La majoria de vegades l’augment de pes en in-fants es deu a què el nen menja adequadament però per sobre de les seves necessitats.

L’agencia de viatges del nostre centre

Plaça Dr. Gravalosa, 15

Tel. 972 86 80 79

17403 SANT HILARI SACALM Girona

INVERTIR EN FINESTRES = ESTALVI ENERGÈTIC

Escollir els perfils i els vidres adequats pot suposar un estalvi del

68% Vols saber quant et pots estalviar

per canviar les teves finestres?

Càlcul estalvi i pressupost sense cap compromís

JMJ FUSTERIA I DECORACIÓ SCP Mn. Palà, 10 - Tel. 972869770 17403 SANT HILARI SACALM

[email protected] - www.jmjfusteriaidecoracio.com

Butlletí nº 74 Alumnes d’EP 5 i EP 6


AVUI CUINO

JO Des de l’àrea de gestió de residus del Consell Comarcal de La Selva, se’ns va oferir un taller de sensibilització i prevenció del malbaratament alimentari per als alumnes de 5è i 6è. Va ser una activitat emmarcada dins la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, celebrada del 22 al 30 de novembre. Concretament, el dissabte dia 22 es va celebrar el dia temàtic de la prevenció del Malbaratament Alimentari i es van organitzar, a tot Catalunya, activitats per promoure-la: tallers d'aprofitament de sobrants, xerrades a les escoles, recollida d'excedents comestibles per entitats socials, etc.

El malbaratament alimentari es dóna quan desaprofitem i llencem aliments que encara tenen valor nutritiu. Es refereix, tant a totes aquelles restes de menjars cuinats que llencem, com al que es fa malbé o caduca a la nevera o al rebost i no hem pogut consumir.

Els responsables del malbaratament no som només els consumidors finals, sinó també els productors (quan rebutgen productes perquè no compleixen unes mides determinades o no tenen bon aspecte), les botigues i supermercats (quan acumulen més aliments dels que poden vendre per tenir una àmplia oferta de productes i caduquen) o els restaurants (quan per oferir un menú variat compren molts aliments que després llencen, o quan les racions d'aliments dels plats són massa grans).

El malbaratament és un problema propi de les societats desenvolupades que ocasiona la pèrdua de milers de tones d'aliments i això suposa una pèrdua substancial d’altres recursos: terra, aigua, energia i mà d’obra.

Tenim unes dades que fan posar la pell de gallina:

Una tercera part dels aliments que es produeixen mundialment es perd o es malbarata.

A Catalunya, comptant només famílies, comerç i restauració, es malbaraten 260.000 tones de menjar cada any.

Es calcula que una família catalana formada per dos adults i dos infants, llença 81 kg de menjar cada any.

Un cop ens van haver explicat què signifiquen aquests números va ser hora de pensar què està a les nostres mans per poder-les reduir. De consells en van sortir uns quants i, la veritat, no és gens difícil. Tot seguit us en mostrem un quants:

PLANIFICAR LA COMPRA

Preparem-nos un menú setmanal. Seguidament comprovem què tenim a la nevera i al rebost. D’aquesta manera podrem fer una llista i sabrem què comprar quan arribem al supermercat. Un cop allà cenyim-nos a la llista i si podem comprar productes a granel serà possible comprar la quantitat justa que necessitem.

Butlletí nº 74 Alumnes d’EP 5 i EP 6


BONA ORGANITZACIÓ DELS ALIMENTS Un cop arribem a casa carregats amb la compra cal guardar-la organitzadament.

Els armaris són el millor lloc per emmagatzemar pasta, arròs, aliments en conserva i llaunes sense encetar. A la nevera hi guardarem aliments frescos i làctics, però sempre distribuint-los bé ens els diferents prestatges per aprofitar bé el fred i evitar que els aliments es facin malbé.

Un cop sabem on hem de col·locar els productes és necessari ordenar-los. Cal tenir en compte les dates de caducitat o de consum preferent, per tal de situar al davant allò que cal consumir abans.

CUINAR I MENJAR AMB RESPONSABILITAT Quan ens posem a la cuina cal que tinguem sentit comú i procurar cuinar la quantitat el màxim de justa possible en funció del nombre de persones que serem.

De la mateixa manera, a taula, hem ser responsables i demanar la ració que sabem que ens podrem menjar, ja que el que quedi en el nostre plat no es podrà aprofitar.

APROFITAR ELS ALIMENTS Si un aliment està a punt de caducar, cal que procurem fer-lo servir i incloure’l en alguna recepta.

No tinguem por fer servir les sobralles. Podem fer fantàstiques receptes! A continuació hi trobareu algunes idees.

Tenen bona pinta, oi?



SORTIDA A L’ESCALA

El dimarts 21 d’octubre els nens i nenes de tercer fins a sisè vam anar al poble de l’Escala, municipi de l’Alt

Empordà i en plena Costa Brava, a fer una sortida amb creuer, visitar el Museu de l’Anxova i la Sal i conèixer el

poble.

Vam sortir a les nou, ben puntuals, per arribar a de temps i poder tenir una estona per esmorzar. El camí fou llarg

però entretingut. En arribar, vam menjar amb una esgarrapada, just davant del creuer que ens havia de passejar.

En acabar d’esmorzar vam pujar al vaixell “Atlàntida III”, de la companyia Mare Nostrum. Vam seure a coberta i al

cap d’un moment el creuer ja començà a navegar. Pel port anàvem a poc a poc, per no xocar amb els altres

vaixells i respectar les normes que hi ha establertes. En sortir del port, el capità va accelerar el ritme i anàvem més

ràpid i era més divertit.

Un cop en marxa, des de coberta, vam veure meduses gegants i molta varietat de peixos. Per megafonia ens

explicaren coses molt interessants sobre la zona. El que més ens agradà va ser la cova del sabó. Es diu així perquè

a l’època dels pirates, en aquell espai hi guardaven sabó de contraban. En un dia de pluja, la marea va pujar i

s’escampà tot el sabó pel mar provocà una enorme bassa d’espuma. També vam veure la Roca Foradada, una gran

massa de pedra de més de 50 m. d’alçada amb un forat de 5 m. d’altura al seu peu.

Un cop vistos els trets més significatius de la Costa Brava en aquesta zona, des del creuer van donar menjar a les

gavines. Primer els llançaven peix i les gavines l’agafaven des de l’aire. Finalment, la noia que els tirava el menjar



aixecà el braç amb un peix a la mà i les gavines es van acostar molt a prop i li van agafar. Després, ens donaren

un caramel perquè el viatge fins a les Illes Medes fos més entretingut.

Al cap d’un moment vam arribar a les illes i vorejàrem els primers illots. El vaixell s’aturà davant la més gran. El

capità parà el motor i baixàrem a la part interior del vaixell per veure el fons marí. Van tirar menjar pels peixos i de

cop i volta n’aparegueren molts. A més, també vam poder veure corall i els diferents tipus de plantes de la zona.

Un cop tots els cursos hagueren vist el fons marí, vam tornar a pujar a coberta. Ja seesguts, el capità engegà el

motor per anar cap a port. La tornada fou més curta perquè no ens vam parar i el vaixell anava mes ràpid.

En arribar a port, vam dinar en un parc proper al mar. Mentre menjàvem tranquil·lament, van venir les gavines a

cruspir-se el nostre dinar... Per sort, tots vam poder menjar perfectament.

Després de dinar, cap a l’autobús i en direcció al Museu de l’Anxova i la Sal. Arribats, ens repartírem en tres grups.

Tots vam visitar el Museu i ens van explicar com es conservava el peix amb la sal antigament. També ens van

ensenyar les maneres de pescar i com es subhastava el peix. Seguidament, vam sortir del Museu per visitar el

safareig públic de l’Escala, on abans les dones de l’Escala rentaven la roba. Pujàrem fins a una de les tres torres de

guaita que hi havia per poder vigilar el territori i anunciar, si era el cas, que venien els pirates. Finalment, ens

mostraren un vídeo sobre com era el poble de l’Escala, com eren i què feien els pescadors antigament i veure les

diferències entre els diversos estils de pesca.

Acabada tota la ruta, vam sortir del Museu per anar a berenar en una zona propera al Camí de Ronda. Quan eren

quarts de cinc, tots cap a l’autobús per tornar a Sant Hilari.

CLÍNICA DENTAL

Dr. Joan de Ribot i Porta Odontòleg Nº Col. 2495

Valls, 2, baix

972 86 98 14

17403 SANT HILARI SACALM Girona

Font de laCorbadora

BAR - RESTAURANT

Parc La Corbadora, Can Pons, 40 17401 Arbúcies (Girona)

Tel. 972 86 19 52

EMBALATGES SALVADOR, S.L.

GRÀFIQUES OFFSER, S.C.P.

Ctra. Font Picant, 11

Tel. 972 86 87 75 Fax 972 86 92 63


Carme Ramon

PERRUQUERIA HOME DONA

Plaça Gravalosa, 2

: 972 86 89 51


Butlletí nº 74 Alumnes d’ESO 4


Setmana de la Ciència

Albert el Gran o Magne, va ser un gran pensador de l’Edat Mitjana, una auto-ritat en física, matemàtiques, biologia, geologia, astronomia, filosofia i al-químia, entre altres disciplines, que va introduir la ciència i la filosofia gre-ga i àrab en el món medieval. És per això que, pels volts del 15 de novem-bre, en honor a Sant Albert, al col·legi celebrem la Setmana de la Ciència.

Aquest any, els alumnes de ciències de 4t d’ESO hem volgut treballar amb experi-ments molt senzills que poguessin realitzar tots els nens de primària i P5. Per això hem practicat una propietat molt important de l’aigua i, a vegades poc coneguda, però que dóna resposta a molts fenòmens biològics: la tensió superficial de l’aigua. La tensió superficial és una propietat que presenten molts líquids i consisteix en què les molècules s’atrauen entre elles, formant una mena de “xarxa” que les manté unides. La tensió superficial, però, no és igual en tots els líquids, en l’aigua, per exemple, la força entre molècules és molt més gran que en l’alcohol, per això diem que la tensió superficial de l’aigua és més gran que la de l’alcohol.

Per poder comprovar aquest fenomen, hem realitzat una sèrie d’experiments que us detallem a continuació.

Aigua versus alcohol Tal com hem dit abans, la tensió superficial de l’aigua és més gran que la de l’alcohol i,

per comprovar-ho, hem fet dos experi-ments. El primer consisteix en posar una gota d’aigua sobre la taula i, al costat, una altra d’alcohol i observar-les. Si les mirem bé, veurem que la gota d’alcohol s’escampa més que la d’aigua perquè les molècules no tenen tanta força entre elles i, per tant, se separen més.

En el segon experiment hem comprovat que l’alcohol mulla més que l’aigua. Hem posat una mica de cada líquid sobre un teixit i hem vist que l’alcohol s’absorbeix ràpida-ment, mentre que l’aigua tarda uns segons més ja que, primer, forma una gota gràcies a l’elevada força que hi ha entre les partí-cules d’aigua que impedeix que aquestes es puguin separar. És per aquest motiu que, quan rentem la roba, hem d’afegir sabons tensioactius a l’aigua. D’aquesta manera, el sabó trenca la tensió superficial de l’aigua i, així, pot penetrar millor en els teixits per, després, eliminar la brutícia.



Aigua i agulles Per poder veure que l’aigua forma una “xarxa” a la superfície, hem omplert un got amb aigua i, amb molta cura, hem anat in-troduint agulles de cap dins l’aigua. Hem vist que les agulles, no només s’aguanten a la superfície (tot i ser més denses que l’aigua), sinó que també es van ajuntant en el centre del líquid. Això passa perquè la mateixa força que uneix les molècules d’aigua actua també sobre les agulles, em-penyent-les cap al centre. Un cop les agu-lles han estat col·locades, hem agafat un bastonet de cotó, amb una mica de sabó, i l’hem introduïm dins el got. Ràpidament, hem observat com les agulles queien al fons del got. El què ha passat és que, en posar el sabó, aquest ha trencat la tensió superficial de l’aigua, de manera que les agulles no s’han pogut aguantar i han caigut cap al fons.

Un experiment semblant amb la mateixa explicació és basa en agafar un got amb ai-gua, posar una mica de pebre a la superfície i introduir el bastonet amb sabó. En aquest cas, veurem com tot el pebre va ràpidament cap a les vores en trencar-se la tensió su-perficial.

Aquests dos experiments ens poden servir per comprendre que hi ha alguns animals que poden desplaçar-se sobre l’aigua sense enfonsar-se, com és el cas del sabater, un insecte aquàtic.

L’aigua enganxa?

Segurament molts heu fet l’experiment d’omplir un got amb aigua, posar-hi un tros de cartolina a sobre, aguantar-lo amb la mà, girar ràpidament el got i, finalment, treure la mà per observar que el paper que-da enganxat en el got i l’aigua no en pot sortir. Quina és l’explicació per aquest ex-periment? Doncs que la força que manté unides les molècules d’aigua a la superfície, també li permet “enganxar-se” a les parets d’un recipient o objecte.

Així doncs, aquí el què ha passat és que l’aigua ha quedat enganxada a la vora del got, però també a la cartolina, de manera que la manté enganxada en el recipient i l’aigua no pot sortir.



Una versió més espectacular d’aquest expe-riment és substituir la cartolina per un filtre de mida petita. Per la pressió de l’aixeta, l’aigua podrà entrar en el recipient a través del filtre, però en girar el got, veurem que l’aigua no pot travessar el filtre i no caurà. Aquest fet també s’explica a partir de la tensió superficial de l’aigua. Tal com hem vist en l’experiment anterior, l’aigua és ca-paç d’enganxar-se a les parets del got, però quan posem un filtre de mida petita, l’aigua es pot enganxar entre els forats del filtre fent una capa que impedeix la sortida de la resta d’aigua del got. Cal dir que és un dels experiments que més ha impressionat els nens!

Com s’alimenten les plantes? Bé sabem que les plantes agafen aigua i sals minerals per les arrels, però també és veri-tat que la fotosíntesi la fan a les fulles, que és on hi ha la clorofil·la. Així doncs, com

s’ho fan per fer pujar l’aigua de les arrels fins a les fulles sense cap bomba? Doncs l’explicació també està en la tensió superfi-cial de l’aigua i els petits vasos conductors que hi ha dins la tija d’una planta. Dins la tija tenim uns tubs de mida minúscula, anomenats capil·lars, el fet que aquests vasos conductors siguin tan estrets, permet que l’aigua pugui anar “escalant” pels tubs, tot enganxant-se a les parets. Per a com-provar-ho hem fet un experiment molt sen-zill que consisteix en unir dos vidres amb un clau en un extrem (per poder veure dife-rents mides de pas) amb una goma de po-llastre. Quan hem col·locat aquest muntat-ge en un recipient amb una mica d’aigua tenyida, hem comprovat que l’aigua puja per les parets internes dels vidres, de ma-nera que, allà on el pas és més estret, l’aigua arriba més amunt. D’aquest feno-men se’n diu capil·laritat.

I és així com hem celebrat, aquest any, la Setmana de la Ciència al col·legi; ja ho veieu, uns experiments molt senzills que podeu fer a casa, en família, aquestes vacances.

Visca Sant Albert!

Butlletí nº 74 Alumnes d’ESO


El 2014 és l’any del General Moragues i des de l’escola hem decidit dedicar el nostre curs escolar 2014 - 2015 a realitzar un seguit d’activitats al voltant de la figura d’aquest heroi oblidat de la guerra de successió. Així, hem aprofitat l’excursió del primer trimestre per visitar la capella de Sant Sebastià on el 17 de maig de 1705 es va firmar el pacte de Sant Sebastià, pacte on els vigatans es comprometien a reunir un exèrcit de 5000 homes que permetés desembarcar les tropes de l’arxiduc Carles a Barcelona. Catalunya es posicionava clarament a favor de la causa austriacista. Per preparar la sortida, tots els alumnes d’ESO, van llegir la vida del general Moragues publicada al programa de Festa Major i van visualitzar el documental de TV3 “El cas dels catalans”. En la capella es pot veure una recreació del pacte amb figures i apunts bibliogràfics de tots els signants, entre ells el general Moragues.

Placa del general Moragues on, per error, fixa el seu naixement al 1663 en comptes del 1669

Pedra commemorativa del pacte amb el nom de tots els signants

Figura de l’escenari que representa la signatura del pacte

Per arribar a la capella, l’autocar ens va deixar a Santa Eulàlia de Riuprimer i després de seguir el traçat marcat per una bona pujada vam arribar a la capella des d’on es pot observar una magnífica vista de la plana de Vic amb el Montseny al fons. Un lloc privilegiat que permetia controlar els accessos a la capella per reunir-se amb seguretat. Després de les explicacions dels guies a la capella, vam baixar per un corriol i vam anar fins a Vic caminant. Allà vam dinar i vam completar l’excursió amb una visita guiada per Vic, des dels seus orígens fins als temps més actuals, fent menció especial als fets referents a la guerra de Successió i als vigatans.

Placa commemorativa a la figura de Bac de Roda, un altre dels vigatans signants del pacte

Butlletí nº 74 Alumnes d’ESO


També hem participat en el bateig del nou gegant de Sant Hilari, el dia 26 d’octubre, inspirat en la figura del general Moragues amb la lectura de la poesia guanyadora del concurs que vam fer a nivell de centre amb els alumnes de 3r i 4t d’ESO. A continuació, podeu llegir la d’en Marc Obiols.

L'HEROI DELS COMBATS

Entre pobles i masies, entre boscos i penya-segats,

al mig de les Guilleries hi nasqué l’home dels combats.

El poble estava molt orgullós d’aquell heroi tan cavallerós,

defensant els drets dels catalans i provocant revoltes amb els vigatans.

Entre pobles i masies,

entre boscos i penya-segats, al mig de les Guilleries

hi nasqué l’home dels combats.

La revolta es va iniciar i un himne es va proclamar tot lluitant amb molta por

intentant veure la resplandor.



En Moragues va ser condemnat

i molt més tard fou decapitat. I aquest home martiritzat,

sempre serà recordat.



Durant tot el curs continuarem treballant la figura del nostre heroi local amb noves activitats, com la sortida al Born de Barcelona o el treball de síntesi.

Butlletí nº 74 Alumnes d’ESO 1 i 2


AnAgRaMeS La llengua és sens dubte una matèria que, literalment, dóna molt de joc. A part d’estudiar sintaxi, fonètica, morfologia o semàntica, a banda d’escriure redaccions, fer dictats i aprendre normes ortogràfiques, la llengua és tan present i imprescindible en la nostra vida quotidiana que permet que ens hi acostem des de molts angles diferents. Això és el que hem fet els de primer cicle d’ESO aquests últims dies. Entre nervis i exàmens, enmig de presses i cabòries, hem intentat refugiar-nos una estona en la part lúdica de la llengua. Concretament, hem jugat a crear anagrames a partir dels nostres noms i cognoms. Un anagrama és un mot o frase format per la transposició de les lletres d’un altre mot o frase. El nostre joc tracta, doncs, de combinar totes les lletres del nom i els cognoms propis per tal de crear una construcció gramaticalment correcta, cosa que no necessàriament significa que tingui un significat acceptable: certament, a vegades surten anagrames força estrambòtics i divertits. Per fer-ho més fàcil, ens hem pres algunes llicències, com per exemple l’ús de formes verbals dialectals (port, trobe) o l’ús de l’antiga conjunció copulativa “e” en lloc de “i”. Us deixem un recull dels més rellevants: Anna Juan Cortina: A UN NAN: “JA TINC RAÓ” Eudald Casals Masó: LA CAMADA DELS SOUS Lluís Pimpao Martins: PORT LUPA, MINA, MÍSSIL Carlota Carreras Buenavida: LA BARCA ATRACA I DU OR EN VERS Clara de Ribot Abril: TROBE L’ARA DE L’ABRIC Jordi Marcó Masramon: JO DIC: “MAR, AMOR, ROMANS” Clàudia Viñas: LA CUIDA, VINYAS Elsa Brugarola Corpas: REGALA ROBA ALS PORCS

Clara Peracaula Estragués: ARA PUGES RECS A L’AULA RECTA Arnau Puig Vila: GRIPAU, NUA L’AVI Èric Blanco Crous COU RECS I OR BLANC Roc Bigas Ortuño: BROTI GAS, ROC O NYU Hanane Sumar Haddouti: HAS DIT “MOUHA”, NENA DURA? Martí Puigderrajols Fauria JA PROMETS GUIAR I D’ARA FLUIR Guillem Cornellà Masó: LLIGUEM SO, COR EN MALLA

Roger Taberner Vilamala BERTA, MALA VIDA E NEGROR Jana Mateu Baxerias JA ABAIXES RAN, MATEU? Albert Fauria Soler LA FAS RIURE, LA BERTA Soumia Abenali Malaab ALABAL, EN MUSA, AMB IAIO Marc Clarassó Rossell: CLAROR, RASCA’M ELS SOLS Fariha Jalouli Benali: ALÍ, JA LI FA NIAR L’OU BÉ David Ruiz Bassó: US BRODI VIDA... ZAS!

Dr. Morales, 1

Tel. 972 86 87 47

[email protected]


Tel. 972 87 38 18

Carrer del Serrat, 38


Plantes forestals i ornamentals d’exterior

Tel. 972 86 87 30

Fax. 972 87 23 19

[email protected]

Miquel i Malena

Passeig Font Vella, 9

Tels: 972 86 80 46 i 972 86 91 39 Fax: 972 86 91 78


CUBERTA

Tapisseria i cortinatge

Sant Jordi, 11 Telèfon: 972 86 83 33


Butlletí nº 74 ESO Llengua estrangera


CERTIFICACIONS EXTERNES Un any més els alumnes d’ESO que han volgut s’han presentat als exàmens oficials d’anglès del Trinity. Uns 25 candidats van estar fent aquestes proves al mateix centre amb resultats molt satisfactoris. Els examens del Trinity són reconeguts externament i equiparats al Marc Comú Europeu de Referència (MCER). Aquí teniu una taula amb els diferents nivells d’anglès:

MCER LEVEL Trinity GESE

(orals)

Trinity ISE (oral i

escrit) Cambridge

A1 Pre-elementary

Grade 1 and 2

A2 Elementary Grade 2 and 3 ISE 0 KET

B1.1 Pre-intermediate

Grade 4 and 5

B1.2 Intermediate Grade 6 ISE I PET

B2.1 Upper-intermediate Grade 7

B2.2 Grade 8 ISE II

FCE (First

Certificate) B2.3 Pre-advanced Grade 9 C1.1 Advanced 1 Grade 10 C1.2 Advanced 2 Grade 11

ISE III CAE

(Cambridge Advanced)

C2.1 Pre-proficiency

C2.2 Proficiency Grade 12 ISE IV

CPE (Cambridge Proficiency)

L’AUXILIAR DE CONVERSA Des de mitjans de setembre, els alumnes del Col·legi Sant Josep i els de la Llar d’infants Les Cent Fonts tenen una nova auxiliar de conversa: la Courtney McQuade. Té 23 anys i és d’Ottawa, Canada. Els alumnes d’ESO li han fet una entrevista per conèixer-la millor. What did you think when you knew you had to come to Sant Hilari Sacalm? I was happy to be living in a small town, I feel like I would get a real European experience in a smaller village.

What do you think about Sant Hilari Sacalm? I like how quaint the village is; everyone is so friendly and makes an effort to speak English to me. The village has been very welcoming; it’s made it much easier to be away from my family and friends.

What is a funny anecdote from you being in Sant Hilari Sacalm? There have been some instances that people have tried having a conversation with me in Catalan. When I tell them

that I don’t understand, and that I speak English they keep speaking Catalan, only slower and louder thinking that eventually I’ll understand.

Do you prefer working with the teenagers or the kids? Why? I’ve loved working with all ages; but if I had to choose, I would say I prefer working with the older children because they understand me a lot better and we’re able to have full English conversations. The younger children are so adorable, but they don’t comprehend that I don’t speak Catalan. And I think they get upset because it seems like I’m ignoring them when I don’t respond to them. The younger kids are great

Butlletí nº 74 ESO Llengua estrangera


and a lot of fun to play with, but I’m happy I get to experience all the age groups.

What holidays did you miss in Canada that we don’t celebrate in Catalonia? In the first weekend of October, Canada celebrates Thanksgiving; we celebrate with our family and friends by having a big turkey dinner. On October 31st, North America celebrates Halloween. On November 11th, North America celebrates Remembrance Day to honour our veterans.

What is your favourite musical group? I don’t have a specific music group that I like, but when I’m in Canada I really enjoy Country Music which is a popular genre of music in North America.

What do you do in your free time in Canada? In my free time, I like to go shopping, go to the gym or spend time with my friends.

Do you like Catalonia? I love it so far, there have been so many beautiful cities and villages that I’ve visited so far; it’s amazing to see all the great history that you have in this nation. I’ve loved visiting Girona; it reminds me of my hometown because it’s big enough to have all the essentials, but small enough that I haven’t been overwhelmed with the amount of people or gotten lost while exploring the city on my own.

Do you know any Catalan words? I can say the days of the week in Catalan, and I’ve learned about 15 or 20 other words. I’m not able to say any

sentences yet, but I feel like I’ve progressed fairly quickly based on the fact that I had never heard the Catalan language before coming to this country.

What do you think about Spanish people? I’ve noticed that the people here are a lot more passionate or emotional than Canadians. Canadian people are much more laid back and easy going and the Spanish people have this Latin “fire” that I don’t see that often in Canada.

Do you like the school? The school is great; the students and the teachers are very friendly. The kids still seem excited that I’m at the school, it doesn’t look like my novelty has warm off yet; I feel like a mini celebrity at school.

Was it a difficult decision to leave your country and move so far away? Since I’m 23, I have moved out of my parent’s home in Canada, this really wasn’t that difficult of a choice. After university, I was looking forward to seeing the world and I definitely wanted Europe to be my first stop. I obviously miss my family and friends a lot, but the excitement of travel and the fact that everyone has been so welcoming has definitely made this process a lot easier.

Would you recommend this experience to other people? Absolutely, it’s a great way to immerse yourself in a culture; living with a Catalan family and being around Catalan teachers and students all day long makes it much easier to learn the customs of this nation. For me, this experience has been amazing and I would definitely suggest this to anyone who was looking to come to Europe and get a teaching experience.

Butlletí nº 74 Hora del Codi

Col.legi Sant Josep Desembre 2014 Pàgina 51

HORA DEL CODI

L’hora del Codi és un moviment a nivell mundial, liderat per code.org, que pretén, durant una ho-ra, introduir les ciències computacionals a alum-nes d’arreu del món.

En els últims anys, la tecnologia s’ha anat gua-nyant un lloc força important dins l’educació, fins al punt que ja no es concep una escola sense aula d’informàtica o sense pissarres digitals. De totes maneres, l’ús que en podem fer d’aquesta tecnologia dins les aules és molt ampli i variat: des d’una simple presentació amb PowerPoint amb un projector, a exercicis interactius amb la pissarra digital. Però una nova moda està co-mençant a guanyar terreny en les escoles: la programació!

Sovint, quan sentim l’expressió “programació d’ordinadors” pensem en quelcom molt complicat que només els “frikis” són capaços d’entendre i practicar. Però la realitat és totalment diferent. Qualsevol pot practicar la programació amb exercicis adaptats al seu nivell, ja que, a Internet hi ha programes pensats, fins i tot, per a nens de 4 anys.

El que vam fer a l’escola durant la setmana del 8 al 12 de desembre va ser introduir-nos al món de la programació durant l’hora d’informàtica. Des de 1r de primària fins a 4t d’ESO vam tenir l’oportunitat de treballar el codi per etiquetes.

“M’ho vaig passar molt bé durant l’hora del codi. M’agrada programar perquè s’ha de pensar.” (Roger, ESO1)

“M’agrada molt la informàtica i durant l’hora del codi vaig passar una estona lúdi-ca i vaig aprendre de manera diferent.” (Albert, ESO2)

“M’agrada la programació perquè puc fer que les màquines facin el què vull. La pro-gramació es díficil però amb esforç i confi-ança pots arribar a divertir-te amb ella.” (Isaac, ESO3)

“A mi personalment quan em van dir que faria programació em vaig espantar una mica, però un cop vaig començar a fer els exercicis em vaig anar motivant perquè anava aprenent i alhora m'ho passava bé.” (Anna, ESO4)

Tot i que ja ho teníem força clar abans, després d’aquesta experiència podem tornar a afirmar que la programació és assequible a tots els ni-vells i que, a més, ens aporta múltiples beneficis, tant didàctics com personals. Les ciències com-putacionals ajuden a fomentar les habilitats de resolució de problemes, la lògica i la creativitat; tot, d’una manera molt amena i divertida.

A la velocitat que avança la tecnologia, ja no ens podem limitar a ser-ne mers usuaris, sinó que hem de començar a comprendre com funciona aquesta tecnologia. Així, hem de saber evolucio-nar d’usuari a creador, i això és exactament el que ens ofereix la programació.

Mireia Colon Bosch

Butlletí nº 74 Claustre de mestres i professors


ÀNGEL, AIXÍ ET VEIEM ELS TEUS COMPANYS S’ha proposat a tota la gent del claustre del Sant Josep, escriure un parell o tres de frases que t’identifiquessin des del punt de vista de cadascú. Un cop fet el buidatge de les opinions, te les fem arribar. L'Àngel és un treballador incansable a qui mai

no li ve d'una hora quan es tracta del funciona-ment del cole.

Has estat sempre el primer d’arribar i l’últim de marxar. Costa imaginar l'escola oberta sense el Sr. Àngel dins.

Persona que sempre que hi ha conflictes no tracta d'evitar-los, sinó d'entendre'ls.

Darrera d'una façana aparentment impenetra-ble, s'amaga un Àngel disposat sempre a donar un cop de mà.

Un clar exemple de la diferència que existeix entre fer de mestre i ser mestre.

Des del primer dia que t'hem conegut, sempre t'hem vist implicat al màxim en la tasca educati-va, fent més d'allò que et pertocava i dedicant-hi tots els teus esforços i mitjans.

Pal de paller. Com es coneix aquesta dita, en tot grup hi ha d'haver qui guia, assessora, orienta... la resta de companys.

Com a company: al davant sempre el rigor i les ganes de fer les coses ben fetes intentant ser el màxim de just quan cal resoldre un conflicte.

Coneix molts racons del nostre poble i de les nostres contrades, i tots els racons dels bolets, també.

L'Àngel ha esdevingut un bon puntal pel nostre projecte d'escola.

Gran persona, sensible i amb un ric món interi-or. Ferm, constant i pacient. Has dedicat gran part de la teva vida a l’escola, estimant la teva feina que ha estat, per a tu, una gran vocació.

Davant d'un aspecte seriós i, fins i tot, una mica rude, s'amaga un cor sensible i generós.

Un director humil, senzill i de dedicació plena a l'escola. No era estrany trobar-lo arreglant panys i taules, traient la neu del pati amb una pala o desembossant un lavabo.

Persona que sap escoltar i sap callar. Sap dir en el moment precís, les paraules adequades, sen-se haver de buscar-les.

Ningú no coneix tan bé l'escola com ell, des de petit guarda històries que fan la Història del Col·legi Sant Josep.

La teva figura dins d'aquesta escola ha estat un element clau per aconseguir aquesta harmonia i complicitat entre tots nosaltres.

Com a mestre: he tingut la sort de tenir-lo com a mestre durant molt de temps. Jo i els meus com-panys en vam aprendre moltes coses, des de la serietat per la feina fins a ser crítics i pensar.

Quan la majoria dóna per acabada i per bona una feina, l'Àngel encara troba una manera de millo-rar-la.

Àngel, ets i has estat un col·lega, company i edu-cador referent excepcional.

Un exemple d'estimació de la natura, sobretot de la que envolta el nostre poble i les nostres Guille-ries.

Persona serena i raonable, bon professor i gran company.

És un home arrelat a la seva terra. De fet, no li agrada moure-se'n gaire. No se sent segur fora dels seus dominis.

Em sento orgullosa, feliç i agraïda d’haver treba-llat amb tu, durant força anys, entusiasmats en "el mateix vaixell", amb un bon clima efectiu i afectiu.

És home de pluges, boires i llevantades. Se sent còmode amb el clima propici per als bolets.

La teva tasca al Col·legi mereix el reconeixement de tots els que formem part del Sant Josep.

Costa d'imaginar el Sant Josep sense tu. Els que vam començar l’aventura estem en vies d'extin-ció. Però ens queda el record d'una família que ha anat creixent i que ha fet una bona feina. Ara els hereus hauran de continuar-la.

Gràcies, Àngel, per tot el que hem compartit.

Claustre de mestres i professors

Sant Hilari Sacalm, 17 d’octubre del 2014

Butlletí nº 74 A mode de comiat


Adéu Aprofito l’ocasió del butlletí del Col·legi per donar les gràcies a les persones, famílies i institucions que m’han fet arribar escrits o paraules de reconeixement en aquestes darreres setmanes.

És evident que amb la paraula gràcies no n’hi ha prou per agrair el que heu fet per mi en aquest inici de curs. La trobada del dia 14 no l’oblidarem ni els alumnes ni jo i les mostres d’agraïment tampoc.

Aquests 41 anys de plena dedicació a l’escola han satisfet l’objectiu que de jove m’havia proposat, ser mestre per, entre altres coses, ajudar a millorar la formació global dels nens i nenes, nois i noies del poble que optessin per l’escolarització al Sant Josep.

M’hi ha ajudat molt el fet de tenir al costat una persona com la Margarita, amb qui ja havia compartit aula -amb quinze anys-, en aquest mateix col·legi. Ens hem ajudat i recolzat molt.

Al final del passat curs vaig deixar les aules i ja abans havia renunciat a la direcció i a la tutoria. Endarrere deixava 39 anys de tutor i 38

d’acompanyar a les sortides de fi de curs. Marxo content perquè amb la Maria els pares poden tenir enormes garanties de que les coses sortiran millor.

Mentiria si digués que no ho trobo a faltar, però m’hi ha ajudat el fet de les llargues vacances d’estiu. He treballat i viscut per al Col·legi durant tots aquests anys i és lògic que me l’apreciï, si ja hi venia a l’edat de vuit anys...

He intentat fer les coses tan bé com he sabut, acompanyat de tot el professorat, ja que una escola no és una persona o persones, sinó un col·lectiu, un equip i l’hem tingut..

Demano disculpes per aquelles coses o decisions que no han satisfet les perspectives d’alguns. A vegades hi ha situacions en què no es poden acontentar les dues parts. Marxo, això sí, amb la consciència tranquil·la d’haver fet el que creia que havia de fer i que ha estat al meu abast.

Aprofito per donar les gràcies als que han estat companys de feina en tots els estaments, siguin d’on siguin, de la junta, d’administració, del claustre de professors, de serveis... a TOTS! Continueu així i que tingueu una bona feina i sort.

Ja us explicaré més coses del col·legi i la seva vida en el proper número, quan gairebé farà 50 anys de l’existència del que va ser el nou i flamant Col·legi Sant Josep, allà per l’any 1965...

Àngel Serradesanferm

Pàgina DAVANTAL ........................................................................................... 1 MANIPULEM LES FULLES DEL PATI ..................................................... 2-3 ELS RACONS A L’AULA ........................................................................ 4-5 HALLOWEEN ........................................................................................ 6-7 LA CUINA D’EN VADÓ .......................................................................... 8 ELS AVIS DE L’ESCOLA ........................................................................ 11-12 ELS PASTORETS .................................................................................. 13 APADRINAMENT CIENTÍFIC ............................................................... 14-15 MAR I CEL ........................................................................................... 16 BIODIÈSEL .......................................................................................... 19-20 ELS PLANETES ..................................................................................... 21-22 MONOGRÀFIC: PREMIS DE RECERCA JOSEP MORAGUES .................. 23-33 AVUI CUINO JO ................................................................................... 35-36 SORTIDA A L’ESCALA .......................................................................... 37-38 SETMANA DE LA CIÈNCIA ................................................................... 41-43 ANY MORAGUES .................................................................................. 44-45 ANAGRAMES ........................................................................................ 46 LLENGÜES ESTRANGERES ................................................................... 49-50 L’HORA DEL CODI ............................................................................... 51 ÀNGEL, AIXÍ ÉS COM ET VEIEM .......................................................... 52 ADÉU ................................................................................................... 53

♦ El Butlletí del Col·legi Sant Josep és una publicació oberta a tothom que està coordinada per un consell de redacció format per alumnes i professors. El Col·legi Sant Josep no subscriu, necessàriament, les opinions expressades pels autors dels treballs o dels articles publicats al Butlletí.

♦ Donem les gràcies a tots els col·laboradors. Ells fan possible l’edició d’aquest Butlletí.

Amb el suport de:

Bar Ca la Fina

Menú del dia, de dilluns a dissabte

Passeig Font del Cirerer, 45 - al costat de la gasolinera BP -

Tel. 972 86 86 48


Ctra. Vilavecchia, 47

Tel. 972 87 39 92

17403 Sant Hilari Sacalm

[email protected]

Pol. Ind. La Bòbila, s/n 17403 Sant Hilari Sacalm -Girona- Tel:972 869 518 [email protected]

Can JomboF. Camó Ridorsa, S.L.

Ctra. Arbúcies, 8-10


Tel. 972 86 83 08 - Fax 972 86 95 33

[email protected]

Documents

Butlletí nº 74 desembre 2014