CARACTERÍSTIQUES DELS PUNTS D’AIGUA DE LA XARXA BÀSICA …€¦ · almenys amb les característiques d’accés secundari que defineix el Pla INFOCAT: o una amplada del ferm superior

Generalitat de Catalunya Departament d’Interior Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments

1

GUIA TÈCNICA

CARACTERÍSTIQUES DELS PUNTS D’AIGUA

DE LA XARXA BÀSICA D’INCENDIS FORESTALS

V2-JULIOL 2011


2

INDEX

1. DEFINICIÓ D’UNA XARXA BÀSICA DE PUNTS D’AIGUA PER INCENDIS

FORESTALS .................................................................................................................. 3 2. CRITERIS D’UBICACIÓ ......................................................................................... 3 3. MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ.......................................................................... 4 4. CRITERIS D’AUTOABASTAMENT ........................................................................ 5 5. CRITERIS D’IMPERMEABILITZACIÓ.................................................................... 6 6. CRITERIS D’ACCÉS PER MITJANS TERRESTRES ............................................ 7 7. ZONA DE PROTECCIÓ ALS PUNTS DE CÀRREGA DELS MITJANS

TERRESTRES.............................................................................................................. 10 8. CRITERIS D’ACCÉS PER MITJANS AERIS........................................................ 12 9. CRITERIS DE SENYALITZACIÓ.......................................................................... 13 10. CRITERIS PER A LA PROTECCIÓ DE LA FAUNA............................................. 14 11. CRITERIS PER LA INSTAL·LACIÓ DE LA TANCA PERIMETRAL .................... 16


3

1. DEFINICIÓ D’UNA XARXA BÀSICA DE PUNTS D’AIGUA PER

INCENDIS FORESTALS La construcció de punts d’aigua per incendis forestals ha estat una de les principals actuacions dutes a terme per les diferents administracions implicades en la prevenció d’incendis forestals els darrers 20 anys. L’experiència acumulada, la millora i augment dels mitjans d’extinció, i els canvis soferts en el territori, ens condueixen a redefinir les característiques dels punts d’aigua que formen la xarxa bàsica. Aquestes reserves d’aigua necessiten d’una important custòdia pública: creació, inventari i manteniment. La important despesa anual que s’hi realitza en aquesta matèria obliga a optimitzar la ubicació dels punts d’aigua i per això s’ha proposat ja des de fa uns anys la definició d’una xarxa bàsica de punts d’aigua per a la prevenció i extinció d’incendis forestals. Aquesta xarxa bàsica inclouria reserves d’aigua que tinguin totes aquestes característiques:

- una capacitat superior als 200 metres cúbics. Es continuaran considerant de la xarxa bàsica aquells punts d’aigua actualment ja construïts sota l’antic criteri de capacitat superior als 120 metres cúbics

- accessibles per mitjans aeris d’extinció d’incendis forestals –helicòpters. - accessibles per mitjans terrestres d’extinció d’incendis forestals. - tenen establerts mecanismes pel manteniment del punt d’aigua amb les

característiques de xarxa bàsica. Els punts d’aigua que no compleixen amb alguna d’aquestes característiques i estan situades en llocs estratègics en la lluita contra els incendis forestals, s’inclouran en la xarxa complementària de punts d’aigua per incendis forestals

2. CRITERIS D’UBICACIÓ Tal i com estan definits els punts d’aigua de la xarxa bàsica han de situar-se lluny d’obstacles a l’arribada dels vehicles, tant camions o cotxes com helicòpters. Les distàncies que s’han de garantir es resumeixen en la següent taula Paral·leles a la trajectòria

d’entrada i sortida de l’helicòpter

Perpendiculars a la trajectòria d’entrada i sortida de l’helicòpter

Aerogeneradors (*) 100 metres (*) 500 metres (*) Línees elèctriques alta tensió 100 metres 500 metres Línees elèctriques mitja tensió

100 metres 200 metres

Línees elèctriques baixa tensió, telefonia, etc

50 metres 100 metres

(*)Es considera distància a la zona d’afectació del rotor o turbina de l’aerogenerador


4

El terreny sobre el que si hi situen els punts d’aigua ha de ser sensiblement pla i a més a més:

- fora de la zona de servitud de vies de comunicació (carreteres, ferrocarril ....) - a més de 25 metres d’un tal·lus elevat - fora de les zones agrícoles on el pas de l’helicòpter perjudiqui el conreu ni en parcel·les urbanitzables.

3. MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ Els punts d’aigua –basses i dipòsits- poden construir-se en diferents materials; tots ells tenen avantatges i inconvenients relatius a la durabilitat en el temps i costos de construcció i manteniment.

o Formigó armat - formigó projectat – obra ceràmica - per plaques prefabricades

Són els més durables en el temps i els que menys despeses de manteniment impliquen. El principal manteniment són esquerdes de dilatació que poden ser segellades amb tractaments puntuals. El cost de construcció –a igual capacitat- és car tant en material com en mà d’obra durant el muntatge. Indestructibles al vandalisme. Per les seves característiques aquest tipus de materials de construcció són els més recomanables, per tant en mesura de les possibilitats caldrà prioritzar la construcció dels punts de la xarxa bàsica amb aquests materials

o Basses recobertes amb geomembranes Són durables en el temps però cal estar especialment atents a un manteniment periòdic pel risc d’aterrament que tenen. Pot implicar el buidatge i neteja de sediments i vegetació que ha sortit per les vores cada 2 o 3 anys. El cost de construcció por ser barat –a major capacitat més barat surt- però no s’ha d’escatimar en la instal·lació del geotèxtil+geomembrana ja que és la clau per la durabilitat de la bassa. Una junta mal executada pot fer inservible la bassa La geomembrana té una vida útil estimada al voltant de 10 anys, que pot ser inferior si la làmina d’aigua és variable al llarg de l’any.

o Xapa metàl·lica amb geomembrana Els dipòsits de xapa metàl·lica són els menys durables en el temps i impliquen un cost de manteniment important al ser especialment vulnerables al vandalisme i que la geomembrana té una vida útil estimada al voltant de 10 anys, que pot ser inferior si la làmina d’aigua és variable al llarg de l’any –igual que les basses. El cost de construcció és barat ja que s’instal·la ràpidament i no cal fer gaires moviments de terres.


5

Fig 1.-Punt d’aigua deteriorat per la corrosió de les parets metàl·liques

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

RECOMANACIÓ

FORMIGÓ ARMAT RECOMANAT FORMIGÓ PROJECTAT RECOMANAT OBRA CERÀMICA RECOMANAT GEOMEMBRANA RECOMANAT PER

GRANS CAPACITATS XAPA METÀL·LICA NO RECOMANAT XAPA METÀL·LICA + LONA NO RECOMANAT TERRA COMPACTADA NO APTE FIBRA DE VIDRE NO APTE

Taula 1.-Taula resum de materials constructius Es continuaran considerant de la xarxa bàsica aquells punts d’aigua actualment ja construïts amb materials que en aquest document no es recomana o es consideren no aptes i que compleixen les característiques dels punts d’aigua de la xarxa bàsica. També es recomana que a mesura que els punts d’aigua es vagin deteriorant es substitueixin amb materials recomanats en aquest document.

4. CRITERIS D’AUTOABASTAMENT Els punts d’aigua de la xarxa bàsica han d’autoabastir-se. Hi ha moltes possibilitats per que les basses i dipòsits siguin plens:

- proveir-los amb una canonada des d’una font - canalitzar les aigües de pluja fins al dipòsit - com a darrera opció, connectar-los a la xarxa urbana d’aigües

La canonada des d’una font és una solució en zones remotes, però cal tenir clar que és difícil i car fer tirades molt llargues (de més de 300 metres) i calcular molt bé el diàmetre de la canonada. El diàmetre mínim serà de 45 mm i amb registres per facilitar la neteja.


6

Una altra opció és la canalització de les aigües des d’un canal de rec, riu o torrent, i de pluges que generin un escolament superficial per un camí o vessant, concentrant-los en un punt d’entrada al dipòsit. Abans d’entrar a la bassa cal fer una petita bassa de decantació o un arenador de grava per eliminar la part de sediments que porta en suspensió. Aquests dipòsits han de preveure sobreeixidors d’aigües si s’omple per sobre del nivell màxim, que poden permetre un petit aiguamoll o un abeurador proper amb objectius faunístics. La connexió a la xarxa urbana d’aigües ha de ser la darrera alternativa, sempre que no sigui viable cap de les anteriors. És molt bona ja que assegura que el dipòsit sempre serà ple, però el cost de l’aigua per metre cúbic és molt alt. En tot cas cal regular el consum al mínim i col·locar un sistema de boia d’entrada i quan el nivell baixa, s’omple fins dalt. En punts d’aigua amb problemes d’autoabastament , per tal de reduir les pèrdues d’aigua per evaporació, es podran construir punts d’aigua semi-coberts sempre que es compleixin els criteris d’accés per mitjans aeris que s’especifiquen en el punt 8 Els punts d’aigua disposaran d’un sobreeixidor canalitzat a la part més elevada i podran disposar de boies sempre que es compleixin els criteris d’accés per mitjans aeris que s’especifiquen en el punt 8

5. CRITERIS D’IMPERMEABILITZACIÓ La impermeabilització són totes les operacions necessàries per evitar la pèrdua de les aigües recollides per filtració de les parets de basses i dipòsits . Estant del tot ple, la làmina d’aigua no hauria de baixar més de 35 centímetres des del límit superior del dipòsit o bassa, ja que aquest és un volum important d’emmagatzematge d’aigua que perdem.

Fig 2.-Punt d’aigua deteriorat per la corrosió de les parets metàl·liques

Els dipòsits fets de formigó ja són impermeables si no tenen esquerdes. En aquests casos cal actuar puntualment tapant les esquerdes. Per impermeabilitzar dipòsits i basses que no siguin de formigó la millor solució és instal·lar una lona plàstica impermeable –geomembrana- col·locada sobre un geotèxtil que evita que les pedres o deformacions del terreny trenquin la geomembrana.


7

Es denominen geomembranes les làmines prefabricades de poc gruix (menys de 2,5 mm) formades per una o més capes de materials impermeables. Es recomanen els tipus PVC d’1,2 mm i PEAD (polietilè d’alta densitat) d’1,50 mm de gruix. El procés d’instal·lació de la geomembrana és decisiu pel seu bon funcionament. Les peces han d’estendre’s de dalt a baix i per tant les juntes han de ser verticals i encavallar-se un mínim de 10 cm i soldant-se tèrmicament o cosint-se amb una màquina adequada. Les peces han de tenir una folgança superficial del 2 al 6% per evitar tensions superficials. Les làmines de geotèxtil i geomembrana han d’ancorar-se a la part superior del punt d’aigua.

Fig 3.-Punt d’aigua impermeabilitzat amb geomembrana

6. CRITERIS D’ACCÉS PER MITJANS TERRESTRES Els mitjans terrestres d’extinció, com les bombes rurals pesades (BRP) carreguen en hidrants que estaran alimentats pels punts d’aigua de la xarxa bàsica. La canonada de sortida del punt d’aigua cap a l’hidrant té habitualment un diàmetre de 110 mm i està situada uns 10 cm per sobre del fons de la bassa per evitar la sortida de sediments. Aquesta sortida és independent de la clau de fons de neteja i buidatge del punt d’aigua. La canonada que alimenta l’hidrant o punt de carrega de mitjans terrestres ha de disposar d’una vàlvula de “palometa” per poder tancar el pas d’aigua entre el punt i l’hidrant i poder buidar la canonada a l’hivern (zones amb risc de glaçades) o altres operacions de manteniment. Camí d’accés a l’hidrant o punt de càrrega: El camí d’accés per vehicles BRP al punt d’aigua de la xarxa bàsica ha de complir almenys amb les característiques d’accés secundari que defineix el Pla INFOCAT:

o una amplada del ferm superior a 3 metres d’amplada, amb sobre amples cada 100 o 150 metres

o una caixa de pas lliure d’obstacles i vegetació de 4 metres d’alçada i tres metres d’aplada

o El diàmetre de gir de les corbes del camí ha de ser com a mínim de 20


8

Fig 4.-Amplades del camí d’accés al punt de càrrega Espai de maniobra de càrrega: On es trobi la connexió de càrrega s’ha de disposar d’un espai suficient perquè estant un camió estacionat, un segon hi pugui maniobrar sense dificultat. En aquest espai hi ha de cabre una circumferència inscrita de 10 metres de radi o una cruïlla de camins tipus T.

4 m

3 m

4 m

3 m

3 m


9

Punt de càrrega per mitjans terrestres: El punt de càrrega per mitjans terrestres ha d’estar localitzat a més de 25 metres del punt d’aigua per tal que es puguin fer càrregues terrestres simultànies amb els mitjans aeris. Les característiques tècniques del material de construcció de la conducció entre el punt d’aigua i el punt de càrrega han de permetre d’aguantar una sobrepressió del doble que la que suportarà el punt de càrrega o hidrant En funció de la pressió que doni l’hidrant tenim dos tipus de connexions: o Si la pressió que pot donar l’hidrant és inferior als 10 KPa (aproximadament 10

metres de desnivell) els vehicles carregaran aigua per aspiració i cal instal·lar ràcords STORZ 110. Les connexions STORZ cal situar-les en posició vertical i a una alçada que permeti l’obertura tant de la vàlvula com de la connexió. La porta d’accés tindrà unes mides mínimes de 75 cm d’amplada i 100 cm d’alçada.

Fig 5.-Armari vertical amb connexió Storz

o Si la pressió que pot donar l’hidrant és igual o superior als 10 KPa els vehicles

carregaran aigua per gravetat i cal instal·lar 2 ràcords BCN 70 i vàlvula de quadradet.

De vegades, en punts d’aigua molt grans com embassaments o rius el més convenient és condicionar una rampa formigonada o amb grava compactada per estacionar els vehicles al límit del nivell de l’aigua.


10

7. ZONA DE PROTECCIÓ ALS PUNTS DE CÀRREGA DELS MITJANS TERRESTRES

Les dimensions de la zona de protecció es definiran en funció dels paràmetres del comportament del foc en el cas que aquest l’afectés. Per les seves característiques es pot assimilar a una franja de baixa càrrega de combustible. Per definir la superfície a tractar al voltant del punt de càrrega es valorarà la radiació a la que s’exposaran els mitjans d’extinció terrestres i es poden adoptar com a dimensions mínimes de les zones de protecció les indicades a la taula adjunta.

Dimensions de la zona de protecció als punts de càrrega dels mitjans terrestres (metres)

Pendent %

Model 1 Model 2 Model 3 Model 4 Model 5 Model 6 Model 7

0-20 25 25 25 50 25 25 25 20-40 25 35 25 50 35 35 35 >40 25 50 25 50 50 50 50 > 80 25 50 25 50 50 50 50

Fig 12.-Distància de protecció en punts de càrrega dels mitjans terrestres


11

Fig 13.-Distància de protecció per mitjans aeris i terrestres en terreny pendent

Fig 14.-Distàncies de protecció on el punt de càrrega per mitjans terrestres està apartat del punt d’aigua A l’interior de la zona de protecció dels punts de càrrega dels mitjans terrestres la vegetació ha d’estar tractada, amb una restricció del sotabosc important i una aclarida de l’arbrat fins al 35% del recobriment. Les condicions tècniques en les àrees de baixa càrrega com aquestes queden establertes per l’annex 2 del Decret 123/2005.


12

8. CRITERIS D’ACCÉS PER MITJANS AERIS La làmina mínima d’aigua en basses i dipòsits per permetre la càrrega d’un helicòpter ha de tenir una amplada mínima de 4 metres (diàmetre en cas circular, de costat en cas quadrat) sempre situada a menys d’un metre de fondària de les parets del dipòsit. L’alçada màxima del punt d’aigua serà de 3,5 metres i la mínima de 2 metres. A excepció dels punts d’aigua de gran capacitat construïts amb geomembrana, els punts que és construeixin semi-soterrats tindran una alçada mínima de 2 metres construïda sobre rasant.

Fig 6.- Diàmetre mínim i fondària màxima de la làmina mínima d’aigua La zona d’accés vindrà definida per la trajectòria d’entrada i sortida al punt d’aigua. Per definir aquesta trajectòria cal tenir en compte el pendent, el vent dominant i la presència d’obstacles com línies elèctriques, línies de comunicacions, aerogeneradors i edificacions. Cal evitar que aquesta trajectòria coincideixi amb la direcció de sortida i posta del sol durant els mesos d’estiu.

o Els 25 metres que envolten el punt estaran nets de tot tipus de vegetació. o Els 100 metres que envolten el punt tindran un pendent d’entrada i

sortida inferior al 12.5% lliure d’obstacles. És a dir, als 25 metres de distància del punt l’obstacle màxim no pot superar els 3 metres d’alçada i als 100 metres de distància no superarà els 12,5 metres.

Fig 7.-Zona d’accés a un punt d’aigua


13

Fig 8.-Distàncies mínimes lliures d’obstacles en la zona d’accés a un punt d’aigua

9. CRITERIS DE SENYALITZACIÓ La simbologia per representar els punts d’aigua en la cartografia està definida al Pla INFOCAT i es recull als següents símbols:

a. Mitjans aeris: Els punts d’aigua han de ser visibles des de l’helicòpter, per això cal pintar un arlequinat vermell i blanc en els 40 cm superiors del punt d’aigua a més del gruix de paret que aquest tingui. Les franges tindran una longitud entre 1,50 i 2 metres. Els aplacats de pedra o altres tipus de recobriment han de respectar els 40 cm superiors reservant-los per la senyalització

Fig 9.-Senyalització per mitjans aeris


14

b. Mitjans terrestres

Per a facilitar l’arribada dels mitjans terrestres als punts de càrrega poden instal·lar-se en les cruïlles dels camins d’accés senyals intuïtius i entenedors. Es proposa una senyalització vertical metàl·lica, de tipus informatiu amb placa principal quadrada blava i una placa complementària informativa de color blanc amb fletxa de direcció i/o distància. En la mesura del possible la grafia a adoptar en la representació del punt d’aigua s’ha de correspondre amb la simbologia de la cartografia, reflectida a l’inici d’aquest punt 9. A la següent pàgina web es poden trobar pictogrames emprats en senyalització de punts d’aigua http://www.diba.cat/incendis/publicacions/fitxestecniques.asp

c. Cartells informatius i d’avís a la població sobre els punts d’aigua Els punts d’aigua inclouran una senyalització informativa d’almenys 40 cm d’alt i 100 cm d’ample sobre la porta d’entrada dins del tancat on està el punt d’aigua o pintat directament sobre la paret en punts d’aigua elevats on s’indicarà que és un punt d’aigua per incendis i que resta prohibit banyar-se. A la part inferior s’indicarà l’entitat responsable del punt d’aigua i les senyals de prohibit banyar-se i perill de lliscament.

Fig 10.-Exemple de cartell informatiu

10. CRITERIS PER A LA PROTECCIÓ DE LA FAUNA Es proposen dos tipus d’actuacions • Instal·lar un abeurador o aiguamoll exterior al dipòsit: seria ideal que s’alimentés

amb l’aigua sobrant del dipòsit. Aquest abeurador s’ha de situar fora de la tanca i en punts d’aigua elevats preferentment a la part obaga del punt.

• Fer una rampa inclinada per a la sortida dels animals :


15

Les rampes han de ser visibles pel pilot abans de realitzar la maniobra de càrrega.

En basses soterrades o semisoterrades de geomembrana la rampa haurà de ser de formigó i malla metàl·lica i haurà de cobrir cada un dels costats del punt d’aigua sempre que el costat mesuri com a mínim 5 metres. Per a mesures superiors haurà d’haver una rampa per cada 25 metres de perímetre.

Fig 11.- Rampa de protecció per la fauna

En basses elevades les rampes hauran de disposar-se paral·leles a la trajectòria d’entrada i sortida més probable en funció dels vents dominants.

Les rampes s’han de poder desmuntar fàcilment en cas de contacte amb l’helicòpter ja sigui amb el manegot, la bomba d’aspiració o el “bamby bucket”.

Les rampes s’han de poder desmuntar i muntar fàcilment de forma manual en el moment que s’utilitza o es deixa d’utilitzar el punt d’aigua.

Els sistemes que s’instal·lin per a la protecció de la fauna hauran d’estar validats pels responsables de mitjans aeris de la Direcció General de Prevenció Extinció d’Incendis i Salvaments


16

11. CRITERIS PER LA INSTAL·LACIÓ DE LA TANCA PERIMETRAL Tots els punts de recàrrega d’aigua han de disposar d’una tanca que envolti el punt amb la finalitat d’impedir el pas de persones o animals. Característiques de la tanca:

o Alçada de la tanca: En punts d’aigua excavats sota la rasant del terreny o semi-

soterrats l’alçada de la tanca serà:

Distància entre la tanca al centre del punt d’aigua

Alçada màxima de la tanca (metres)

Inferior a 15 metres 1 metre Superior o igual a 15 metres Fins 1,80 metres

En punts elevats sobre la rasant del terreny la tanca no superarà

l’alçada de les parets del dipòsit.

o La tanca ha de disposar d’una porta d’accés d’una amplada mínima d’un metre, tancada amb un cadenat normalitzat.

o Entre la tanca i el límit del punt d’aigua ha de quedar un pas de persones d’amplada entre 1 i 1,5 metres.

o El pas de malla màxim de la tanca perimetral no superarà els 5 centímetres o Sempre que sigui possible la tanca es col·locarà en la part baixa dels tal·lus o En cap cas l’alçada de la tanca no envairà l’espai aeri definit pel 12,5 % de

pendent al voltant del punt d’aigua. Veure el punt 8

Manual d’inventari de camins V.2 2017

Manual d’inventari de camins | 1/12

Control de versions

Versió Autors

Cartografia

Data: 2001

01 Canvis: Redacció inicial del document

Autors

Cartografia

Data: 2017

02

Canvis: Actualització del document


Índex Preliminars ......................................................................................................... 3

1. Introducció ................................................................................................................... 3 2. Recomanacions........................................................................................................... 3

Manual d’inventari de camins ............................................................................. 4

3. Definicions ................................................................................................................... 4 4. Característiques dels camins ...................................................................................... 4

4.1. Identificació .................................................................................................................... 4 4.2. Característiques............................................................................................................. 4 4.3. Visita (Inventari) ............................................................................................................. 6

Metodologia........................................................................................................ 7

5. Mapa de la zona a inventariar ..................................................................................... 7 6. Traçat i identificació dels camins inventariats ............................................................. 7

6.1. Marcar el traçat i identificar el camí sobre el mapa en paper......................................... 7 6.2. Capturar el traçat amb GPS........................................................................................... 8

7. Recollida de dades dels camins inventariats .............................................................. 8 7.1. Omplint la fitxa d’inventari .............................................................................................. 9 7.2. Omplint els camps de la base de dades access ............................................................ 9

Annex: Vehicles principals d’extinció d’incendis............................................... 11


Preliminars

1. Introducció La cartografia és una eina de treball fonamental per a un cos d'emergències, tant per a les actuacions d'intevenció directa, com per a les tasques de prevenció. En aquest sentit, la Cartografia Operativa d'Emergències (COE) permet l’aproximació, l’anàlisi i el treball durant l’emergència, incorporant infraestructures d’interès per a les tasques del cos de Bombers com els camins forestals, els punts d’aigua o els hidrants, entre altres. Realitzar l’inventari d’aquestes infraestructures d’interès és doncs una tasca de gran importància per disposar d’una informació actualitzada que serà útil per a la presa de decisions i la planificació de l’emergència. Es tracta doncs de conèixer el territori i de compartir aquest coneixement amb tots aquells que participen en l’emergència, millorant així el servei que s’ofereix. El present document estableix les pautes per a realitzar l’inventari de camins forestals, amb la finalitat d’obtenir una informació fidel del territori (que es visualitzarà en la COE, tant en format paper com en format digital des del SIG-Bombers), i d’establir un sistema permanent d’actualització. 2. Recomanacions

L’inventari de la xarxa bàsica de camins és una tasca molt gran. Cal prioritzar començant pels camins principals.

Va bé dividir tot el territori a inventariar per així anar completant-ne l’inventari per zones.

És bo planificar les sortides d’inventari per tal d’aprofitar al màxim el temps de ruta. Una fitxa de camins o un camí en una base de dades sense la seva identificació al

plànol o sense el track capturat amb GPS no serveix (no es podria identificar). Per tant, cal mantenir identificades les fitxes dels camins inventariats amb els plànols d’inventari o els tracks capturats.


Manual d’inventari de camins

En aquest apartat es descriu com omplir correctament els diferents camps de la fitxa d’inventari de camins, així com el procediment per a inventariar camins incorporant la informació de la fitxa directament en una base de dades access. Les característiques dels camins que s’han considerat més importants per a l’extinció d’incendis són:

• Circulació mínima de BRP’s • Circulació creuada, en dos sentits • Ferm i estat en què es troba

Aquestes característiques es recullen tant en la fitxa d’inventari com en la base de dades access dividides en tres apartats: identificació, característiques, visita. Es descriuen en el punt 4 d’aquest document. 3. Definicions Considerem camí tot aquell element de la xarxa viària que no és ni carretera, ni autopista, ni carrer, ni corriol. La xarxa bàsica de camins és aquella que permet la mobilitat pel territori amb tota fiabilitat durant tot l’any, i que és utilitzada per l’activitat rural i urbana. Alguns aspectes a considerar dels camins són els punts de gir i els sobre-amples. Són punts de gir aquells on un camió de bombers pot maniobrar per canviar el sentit de la seva ruta, mentre que els sobre-amples són els petits trams on es poden creuar dos camions però on no es pot canviar el sentit de circulació. Poden considerar-se també sobre-amples aquelles zones planes (camps de conreu) al costat del camí i que un camió podria aprofitar en cas d’emergència. 4. Característiques dels camins 4.1. Identificació • ID: és el número que serveix per identificar el camí en el mapa. • Nº Mapa: número del mapa de la COE (1:25.000). 4.2. Característiques • Nom del camí: en alguns casos els camins tenen nom • Tipus: en funció de la circulació de BRP’s:


Primari: dos camions BRP poden creuar-se en tot o quasi tot el camí

Secundari: dos camions BRP poden creuar-se només en punts concrets

No accessible: no hi passen camions

Tallat: no hi passen camions però és fàcil de solucionar: treure tronc, alguna roca,…

Terciari: només admet circular en un sol sentit d’un camió BRP

• Amplada mitja del camí: amplada de ferm i lliure d’obstacles, veure exemples:

En aquest cas, l’ample de camí equival a l’ample del ferm

L’ample del camí no són els 4 m del ferm, sinó els 3 de practicables; al camp “observacions” posaríem: “tallar branques”

• Distància entre sobre-amples: a escollir entre:

- Ample per a dos camions - Sobre-amples cada X metres (omplir la distància entre sobre-amples) - Sobre-amples esporàdics: és a dir, pocs i mal repartits.


• Vehicles: determinar el tipus de vehicles que poden entrar, circular i girar al final del camí (veuer annex), a escolllir entre:

- 1.Tota classe de vehicles - 2.BNP (Bomba Nodrissa Pesada) - 3.BRP (Bomba Rural Pesada) - 4.BRL (Bomba Rural Lleugera) - 5.No passa BRL

• Tipus de ferm, a escollir entre: - 1.Asfaltat - 2.Engravillat - 3.Sòl nu: ni asfaltat ni engravillat, sense protecció del ferm

• Estat del ferm, a escollir entre: - 1.Bon estat - 2.Algun sot - 3.Mal estat

• Circulació, a escollir entre - 1.Intensa durant tot l’any - 2.Moderada durant tot l’any - 3.Baixa o estacional

• Passos d’aigua fets d’obra en torrenteres principals • Cuneta i trenca-aigües • Cadena que barra el pas; marcar al mapa també o capturar coordenades amb el GPS • Observacions: comentaris tals com: “Acaba en cul de sac”, “Acaba en girador”,

“Tallar branques”, etc. 4.3. Visita (Inventari) És important conèixer la data i la font de la informació que arriba, i per tant cal omplir: • Data de l’inventari • Autor de l’inventari: nom i cognoms • Entitat: nom del parc de bombers o ADF al qual pertany l’autor de l’inventari.


Metodologia Per realitzar l’inventari de camins es poden seguir diferents metodologies, però en tot cas cal disposar del mapa de la zona a inventariar, cal marcar el traçat del camí inventariat i identificar-lo clarament en el mapa, i cal recollir les dades més rellevants del camí. A continuació es descriuen diferents opcions per a realitzar cada una de les taques. 5. Mapa de la zona a inventariar Per a inventariar camins s’utilitza la Cartografia Operativa d’Emergències (COE) on apareixen simbolitzats els camins per Tipus (primari, secundari, terciari, no accessible, corriol). D’aquesta manera, comparant al mapa, es pot veure sobre el terreny:

- si hi ha camins classificats que han canviat de tipologia - si cal classificar camins que no tenen tipologia - si cal dibuixar traçats de camins nous, inexistents al mapa - si cal eliminar camins del mapa que no existeixen sobre el terreny

El mapa que cal portar durant l’inventari pot ser en format paper (la darrera versió de la COE disponible) o en format digital (la darrera versió de les imatges generades per al SIG-Bombers) per visualitzar des d’un telèfon mòbil o una tablet.

6. Traçat i identificació dels camins inventariats Per marcar el traçat i identificar el camí que s’ha inventariat, es procedirà de manera diferent en funció del mapa de què es disposi. 6.1. Marcar el traçat i identificar el camí sobre el mapa en paper Si es fa el treball de camp amb un mapa imprès en paper, es ressaltarà amb un marcador fluorescent el traçat del camí sobre el mapa, de forma que es vegi clarament el principi i fi de cada tram homogeni de camí. Cal identificar cada tram homogeni de camí sobre el mapa (que serà també el camp ID a la fitxa) assignant una C més un número, fent que quedi un identificador únic, curt i clar. Per veure fàcilmant els identificadors al mapa cal ressaltar amb el marcador fluorescent. Al següent exemple de marcatge de traçat i identificació de camins inventariats podem observar que:

- S’han ressaltat amb marcador fluorescent el traçat del camins inventariats - S’han assignat identificadors (lletra C més un número) a cada tram amb

característiques homogènies i s’han remarcat en fluorescent - S’ha posat dos cops l’identificador C27 per evitar confusions - S’ha marcat clarament on comença i acaba cada camí o tram de camí


- S’ha dividit un camí en dos trams perquè les característiques canvien, és el cas de C24 i C25

6.2. Capturar el traçat amb GPS Si es fa el treball de camp amb algun dispositiu mòbil i no es disposa de mapa en paper, es pot capturar el traçat del camí amb GPS (funció de track), de manera que també quedi clar el principi i el final del tram de camí inventariat. Cal fer un track de cada tram de camí homogeni en les seves característiques. Cal identificar cada tram homogeni de camí assignant un nom al track corresponent, que serà el mateix nom que tindrà el camp “nom de l’arxiu” de la base de dades o el camp ID la fitxa d’inventari. Aquest identificador ha de ser curt, únic i clar, i no ha de portar espais, per exemple el quadrant SOC en el qual es troba o en el qual comença el camí seguit d’un número d’ordre separats per un guió baix, o la data (tal qual l’estableix el receptor GPS) afegint un número d’ordre separat per un guió baix. Els tracks capturats es faran arribar en format GPX a Cartografia (Servei de Prevenció), juntament amb les fitxes o la base de dades access plena, per tal d’actualitzar aquesta informació a les bases de dades originals de camins. 7. Recollida de dades dels camins inventariats A mesura que s’inventarien els camins, cal recollir les dades referents a les característiques més rellevants, descrites al punt 4. Això es pot fer també mitjançant diverses metodologies, omplint la fitxa d’inventari, o bé omplint els camps d’una base de dades access (que es proporcionarà des de Cartografia, Servei de Preveinció).

C25

C26

C24

C27

C27


7.1. Omplint la fitxa d’inventari Omplint els diferents camps de la fitxa d’inventari. Caldrà portar diverses fitxes impreses per tal d’omplir-les a camp. La fitxa d’inventari és aquesta:

En inventariar camins cal omplir una fitxa per cada tram homogeni en característiques. Així, per exemple: per inventariar un camí que surt d’una urbanització, està asfaltat fins a un mas, i després segueix sense asfaltar fins a un coll, el què es farà serà omplir dues fitxes, una del tram de l’urbanització al mas, i l’altra del tram del mas al coll. 7.2. Omplint els camps de la base de dades access Si es realitza el treball de camp amb una tablet, es pot optar per introduir directament els valors dels camps de la fitxa d’inventari a una taula access (cal sol·licitar-la a Cartografia, Servei de Prevenció), sense necessitar de portar paper imprès i facilitant així la


transferència d’atributs a les bases de dades de camins originals. Per introduir els valors a la taula només cal omplir el formulari fet dins la mateixa base de dades, d’igual disseny que la fitxa d’inventari. Si el traçat del camí s’ha capturat amb GPS, caldrà incorporar el nom de l’arxiu del track en el camp corresponent.


Annex: Vehicles principals d’extinció d’incendis

BNP (Bomba Nodrissa Pesada) Vehicles destinats principalment al transport d’aigua.

Amplada 2,6 metres Altura 3,25 metres Dimensions aproximades Longitud 7,8 metres Capacitat entre 9 i 12 m3

BNP Pegaso 1180 BNP Mercedes 2990

BRP (Bomba Rural Pesada) Vehicle destinat principalment a la intervenció.

Amplada 2,45 metres Altura 3,05 metres Dimensions aproximades Longitud 6,7 metres Capacitat entre 2,5 i 3 m3

BRP Mercedes 1222 AF BRP Pegaso 3041 (conegut com “egipci”)

BRL (Bomba Rural Lleugera) o 4*4 Vehicles destinats a la primera intervenció ràpida.

4*4 d’una ADF equipat amb una petita cuba Bomba Rural Lleugera

Manual d’inventari d’hidrants V.1 2009

Manual d’inventari d’hidrants | 1/9

Control de versions

Versió Autors

Cartografia

Data: 2009


Autors

Data:

02

Canvis:


Índex Manual d’inventari d’hidrants.............................................................................. 3

1. Introducció ................................................................................................................... 3 2. Identificació / Localització............................................................................................ 3 3. Característiques .......................................................................................................... 5 4. Revisió......................................................................................................................... 6


Manual d’inventari d’hidrants

1. Introducció Els hidrants són una eina bàsica per a la extinció d’incendis urbans i forestals. Per aquest motiu cal esmerçar esforços per obtenir la correcta ubicació dels hidrants i mantenir la informació necessària actualitzada periòdicament. La tasca de revisió d’hidrants ha de finalitzar en la notificació a les entitats gestores dels hidrants de les anomalies detectades per que aquestes, un cop en tinguin coneixement, puguin realitzar les accions oportunes per la seva reparació. El formulari d’hidrants conté tres parts ven diferenciades:

1. Identificació/localització 2. Característiques 3. Revisió

La primera i segona part del formulari s’han d’omplir a la primera visita a l’hidrant i les dades de revisió es completaran en les successives visites A continuació s’especifiquen els criteris bàsics per completar les dades dels diferents apartats del formulari. 2. Identificació / Localització En aquest apartat trobarem tota la informació que ens facilitarà la localització i ubicació de l’hidrant. NOM: En aquest apartat cal posar el nom que fa referència a l’hidrant. Normalment hauria de ser un codi alfanumèric. Si disposem de codi de la concessionària el posarem aqui. PARC: Cal anotar aquí el parc que li correspon de fer la revisió. Es a dir ha de coincidir amb el parc que li correspon per zona d’actuació. FITXA PARC: Correspon al codi de parc que s’assigna a aquest hidrant ja que hi ha parcs que porten una codificació per identificar-los des de fa temps i que en moltes ocasions coincideix amb el codi que assigna l’ajuntament o l’empresa de manteniment. RUTA: Per facilitar la gestió de les revisions els hidrants s’organitzen per rutes. Aquestes rutes reben un codi per identificar-les. Aquest codi l’assigna el propi parc i no ha de seguir cap criteri tot i que es recomana que hi hagi una referència del municipi a que pertany com per exemple ruta ALCO-1 que voldria dir que és la ruta 1 del municipi d’Alcover. No hi ha cap número determinat d’hidrants que s’han d’assignar a cada ruta però aquest número no hauria de superar els hidrants que es poden revisar en un període màxim de 3 hores. ADREÇA: L’adreça ha de fer referència sempre al nom del carrer, plaça, etc i el número de la finca més pròxima a la ubicació de l’hidrant. En els poligons industrials que no hagi


número de finca caldrà posar el de la nau més pròxima. En cas de que no hi hagi número per no estar edificat cal posar “s/n”. Quan l’hidrant es trobi pròxim a un edifici característic caldrà remarcar-ho entre parèntesi, ex: carrer Major número 4 (davant ajuntament). Quan l’hidrant es trobi en una cantonada caldrà posar primer el carrer més pròxim a l’hidrant i després anotar l’altre carrer separat per una barra, exemple: carrer major / Florència. UTM X i Y: En aquest apartat cal posar les coordenades que corresponguin a la ubicació de l’hidrant. Aquestes coordenades s’han d’agafar amb molta cura i posteriorment s’han de comprovar amb el SIG bombers i amb el mapa de carrerers per eliminar qualsevol error generat per una mala cobertura de GPS o de les dades que s’agafen amb les emissores portàtils que disposen de GPS. Cal recordar que les coordenades que dona l’emissora quan premem el “0” durant dos segons corresponen a la ultima posició que hi ha al servidor i no a les coordenades del lloc on ens trobem. Tanmateix les portàtils envien la posició cada 2 minuts això vol dir que si prenem aquestes com a referència es poden generar molts errors de posicionament. Es recomana mirar sempre la velocitat, hora i data del missatge de posició que rebem a l’emissora per determinar si aquesta posició és correcta o no. COMPROVADA: Aquesta casella la marcarem sempre que després d’haver comprovat les coordenades de la posició amb el SIG bombers la ubicació de l’hidrant sigui correcta. MUNICIPI: Fa referència al municipi on està situat l’hidrant. Aquest camp s’omple automàticament. SOC MAPA: Correspon al tall de mapa i coordenades SOC de la ubicació de l’hidrant. Si les coordenades s’han agafat correctament no cal posar-hi res. Ja que l’aplicació ho omplirà automàticament. ÀREA: En aquest punt cal posar quin tipus d’àrea i el seu nom on està ubicat l’hidrant per exemple urbanització (com a tipus d’àrea) Cel Rogent ( com a nom d’àrea). A continuació es relaciona el llistat de tipus d’àrea:

DESCRIPCIO CAP DE MUNICIPI COLÒNIA POBLE URBANITZACIÓ VEÏNAT, RAVAL,BARRIPOLÍGON INDUSTRIALAILLAT

Si l’àrea a la que volem assignar l’hidrant no existeix al llistat proposat, caldrà donar-la d’alta. UBICACIÓ: Aquí cal posar on es troba ubicat el mapa tenint com a referència les ubicacions estandaritzades.


3. Característiques En aquest apartat es troben totes les dades que fan referència a les característiques que defineixen el tipus d’hidrant que és i de quins elements disposa i com són aquests elements. TIPUS D’HIDRANT: En aquest apartat marcarem la casella que millor defineixi el tipus d’hidrant que estem revisant.

- Columna. - Arqueta. - Altres. Correspon a aquesta categoria elements que permeten el repostatge amb

condicions similars a un hidrant però que físicament no es poden identificar com a tal, per exemple mànegues pel repostatge de cubes de pagesos, ràcords Barcelona amb diàmetre de 70mm col·locades a les connexions de les xarxes de rec de suport.

- Boca de reg. Aquestes només s’inventariaran en les àrees que no disposin d0’hidrants. Si l’àrea disposa de moltes boques de rec només cal inventariar aquelles més accessibles i que es trobin pròximes a elements vulnerables.

TIPUS DE RÀCORD: Cal marcar en aquest apartat el diàmetre dels ràcords de l’hidrant, el nombre de ràcords de cada diàmetre de que disposa l’hidrant i identificar amb una abreviació el tipus de ràcord que és. Abreviacions tipus de ràcord:

- B: Barcelona - R: Rosca - S: Storz

CONNEXIÓ: Cal marcar la casella amb l’opció que defineixi el dispositiu que alimenta d’aigua l’hidrant. L’opció Dipòsit/Punt d’aigua està pensada per aquells hidrants que s’alimenten directament dels dipòsits o basses per incendis forestals que es construeixen en el territori. ACCÉS: Determina el grau d’accessibilitat que té l’hidrant per repostar un camió. Posarem que l’accés és correcte si amb una sola mànega de 70mm es suficient per repostar el camió. En canvi si l’hidrant queda més lluny de la distància corresponent a una mànega de 70mm hi posarem que l’accés es incorrecte CLAU OBERTURA: Fa referència a quin tipus d’accionament porta la vàlvula de l’hidrant per obrir el pas de l’aigua. CONCESSIÓ: Aquí cal marcar la casella si l’hidrant es privat per exemple per que pertany a una empresa i a més cal posar el nom d’aquesta.


AIGUA NO POTABLE: Marcar si creiem que l’aigua que alimenta l’hidrant no és potable, per exemple si s’alimenta d’una bassa d’incendis. 4. Revisió Aquest apartat recull tota la informació de l’estat en que es troba l’hidrant i en definitiva el que determinarà si aquest és operatiu o no. CABAL: Cal indicar el cabal en l/min que ens ha donat el cabalímetre emprat. En cas de no disposar de cabalímetre no s’ha de posar cap quantitat aproximada. El cabal cal mesurar-lo amb les vàlvules de l’hidrant obertes al màxim. PRESSIÓ: Hi posarem el valor de la pressió estàtica. HIDRANT: Ens demana en aquest punt l’estat general de l’hidrant si no es bo cal especificar el motiu:

- No surt aigua. Tot hi tenir obertes totes les vàlvules de l’hidrant no surt aigua. - Es troba tapat (per sorra, ciments, objectes, etc). - Inundat.

VÀLVULA: Valora l’estat de la vàlvula del propi hidrant que accionarem per donar pas a l’aigua. En cas de trobar alguna deficiència marcar la que correspongui:

- Volant surt/manca. El volant o no existeix per què algú la sostret o bé surt del seu emplaçament.

- Dura- L’accionament de la vàlvula va molt dur dificultant la seva obertura. - Fonda. En el cas dels hidrants d’arqueta de vegades el col·loquen a una

profunditat superior a la establerta dificultant l’accionament de la vàlvula ja que s’hi arriba amb dificultat.

- Trencada. Tot i haver-hi aigua al donat tombs al volant de la vàlvula aquesta no respon

RÀCORD: En aquest punt es revisa l’estat dels ràcords de l’hidrant. En cas de disposar de més d’un les possibles anomalies cal remarcar-les igualment.

- Manca. El ràcord ha estat sostret i només hi trobem l’emplaçament roscat, cosa que no permet la connexió de cap mànega.

- Fondo/desplaçat. El ràcord es troba situat molt fondo en el cas dels hidrants d’arqueta o bé es troba desplaçat trobant-se molt a prop de les parets de l’hidrant dificultant la connexió de la mànega.

- Trencat. Quan un o varis ràcords es troben trencats no permeten la connexió de la mànega.

- No homologat. En els casos d’hidrants amb ràcord únic que no sigui del tipus Barcelona cal marcar aquesta casella.

- De llautó. Quan el material en que està fabricat el ràcord és de llautó. Bàsicament ho trobarem en hidrants antics.


TAPA: Valorarem l’estat de la tapa i en cas de no estar en bon estat cal determinar quin és el problema detectat:

- Manca. La tapa ha desaparegut i l’hidrant es troba al descobert podent ser accionar per qualsevol persona.

- Trencada. La tapa es troba trencada i facilita l’accés a l’hidrant. El fet de que el pany de l’hidrant estigui anul·lat no implica que la tapa estigui trencada.

- Soldada. Quan la tapa es troba soldada al marc de l’hidrant per la oxidació i en dificulta la extracció. També podem marcar aquesta casella quan estigui l’hidrant tapat amb ciment d’haver-lo instal·lat a la vorera.

- No pintada. Marcarem aquesta casella quan la tapa no estigui pintada de color vermell.

TAP RÀCORD: En el cas d’hidrants amb més d’un ràcord aquesta han de disposar de taps per poder utilitzar una sola sortida. Si hi ha alguna anomalia cal remarcar-ho:

- Manca. No hi ha taps tot i haver més d’un ràcord. En cas de ser sortida única no marcarem mai aquesta casella.

- Soldat. Quan degut a l’oxidació s’ha quedat el tap unit al ràcord. - Trencat. Quan el ràcord del tap està trencat i no permet la unió perdent la seva

funcionalitat. SENYALITZACIÓ: Tots els hidrants segons la normativa UNE han de dur una senyal que indica la seva ubicació respecte la col·locació d’aquesta senyal. Aquesta senyal indica la distància en metres des de la façana i des de la senyal on està situat l’hidrant. En cas de no ser així cal marcar el motiu:

- Manca. L’hidrant no disposa de la senyalització homologada. - No homologat. L’hidrant disposa de senyalització però no correspon a la

homologada. - Poc visible. La senyal és poc visible dificultant la localització de l’hidrant. - Altres. Marcarem aquesta casella en el cas d’haver-hi un altra anomalia i que no

correspongui a cap de les anteriors.

Senyalització homologada


Senyal no homologada ESTANQUITAT: En aquest punt es valora la estanquitat del conjunt de l’hidrant. Es a dir si un cop tancada la vàlvula l’hidrant perd o no perd aigua per qualsevol dels seus elements. OBSERVACIONS: Qualsevol incidència que es vulgui aclarir o que no surti reflexat en els apartats anteriors cal descriure-ho en aquest espai. OPERATIU I FUNCIONALITAT: Aquest punt és important ja que en funció del que s’hagi posat en els apartats anteriors determina si l’hidrant és operatiu o no. Si l’hidrant no és operatiu un cop passada la informació al SIG apareixerà amb una creu a sobre indicant la seva inoperativitat. INCIDÈNCIA AJUNTAMENT: En el cas de trobar alguna incidència i haver-la comunicat a l’ajuntament cal marcar la casella a més de posar la data en que aquesta es va realitzar. VISITA: Cal posar, per acabar, la data, codi dels bombers (no es poden posar noms) i parc en que es va realitzar la visita de revisió a l’hidrant.

Manual d’inventari i revisió de punts d’aigua V.1 2010

Manual d’inventari i revisió de punts d’aigua | 1/7

Control de versions

Versió Autors

Cartografia

Data: 2010


Autors

Data:

02

Canvis:


Índex Preliminars ......................................................................................................... 3

1. Introducció ................................................................................................................... 3 2. Cadència de l’inventari ................................................................................................ 3 3. Material disponible ...................................................................................................... 3

Manual d’inventari i revisió de punts d’aigua...................................................... 4

4. Identificació.................................................................................................................. 4 5. Localització.................................................................................................................. 4 6. Característiques .......................................................................................................... 4 7. Revisió......................................................................................................................... 6


Preliminars

1. Introducció L’inventari dels punts d’aigua per a incendis forestals és una de les tasques relacionades amb el coneixement del territori, especialment amb el coneixement de les infraestructures necessàries per a l’extinció d’incendis forestals. Les dades que es recullen en aquest inventari ens serviran tant per la localització d’aquests punts en el sistema d’informació geogràfica, com per conèixer les seves característiques en les vessants operatives i de gestió. Com a usuaris que som d’aquestes infraestructures, és important que, a més de conèixer si el funcionament del punt d’aigua és correcte, sapiguem si aquest garanteix les mesures de seguretat, tant pel que fa a l’accés per mitjans aeris com per mitjans terrestres. En funció de les característiques inventariades del punt d’aigua aquest serà inclòs a la xarxa bàsica de punts d’aigua per incendis forestals (veure la Guia tècnica de les característiques dels punts d’aigua de la xarxa bàsica d’incendis forestals, apartat 1). 2. Cadència de l’inventari L’inventari dels punts d’aigua per incendis forestals es realitzarà com a mínim una vegada a l’any abans de l’1 de juny. Seria recomanable que es fes més d’una revisió anual del punt d’aigua. 3. Material disponible Per realitzar l’inventari dels punts d’aigua hi ha disponibles els següents productes:

a) Formulari d’inventari, per recollir la informació en la visita a camp b) Cartografia de bombers c) Manual per a l’inventari de punts d’aigua per a incendis forestals, és el present

document. En aquest document es pretén recollir: la descripció dels camps del formulari d’inventari de punts d’aigua

d) Guia tècnica de les característiques dels punts d’aigua de la xarxa bàsica d’incendis forestals

e) Aplicació SIG-DGPEIS on l’usuari autoritzat podrà donar d’alta o bé modificar les característiques del punt d’aigua


Manual d’inventari i revisió de punts d’aigua

En aquest apartat es descriu com omplir correctament els diferents camps del formulari d’inventari de punts d’aigua. El formulari està integrat per qualtre blocs principals d’informació (Identificació, Localització, Característiques i Revisió). A continuació es descriuen els continguts de cadascun d’aquests blocs. 4. Identificació • Codi ID: és el codi que serveix per identificar el punt d’aigua. En el cas que es tracti de punts d’aigua que ja estan introduïts en l’aplicació SIG-DGPEIS, aquests ja disposaran d’un identificador assignat. Aquest identificador té la següent tipologia: AAA_PAI_Número

- AAA, lletres que indiquen el parc d’actuació que correspon al municipi on està ubicat el punt d’aigua.

- PAI, són les sigles que indiquen que es tracta d’un punt d’aigua. - Número, correspon a un autonumèric generat per l’aplicatiu SIG- DGPEIS.

En el cas que es tracti de nous punts, es pot assignar un identificador numèric temporal per tal de recollir les dades a l’hora de l’inventari. L’identificador definitiu serà assignat per l’aplicatiu SIG-DGPEIS en introduir les dades. • Nom: fa referència al nom amb el qual coneixem el punt d’aigua. Pot ser un codi propi

del parc o de la regió. • Parc: parc de bombers responsable de l’inventari i revisió del punt d’aigua. 5. Localització • Mapa nº: número del mapa 1:25.000 on es localitza el punt d’aigua. • UTM_X i UTM_Y: coordenades UTM on es localitza el punt d’aigua • Indret/paratge: Nom del lloc on es troba el punt • Municipi: Terme municipal al que pertany. 6. Característiques • Tipus, es diferencien 4 tipus de punts d’aigua:

- Bassa. S’inclou en aquest grup les infraestructures artificials que per les seves característiques permeten la càrrega d’aigua a mitjans aeris terrestres.

- Piscina. S’inventariarà la piscina si aquesta representa un recurs d’aigua aïllat, o sigui que en la seva proximitat no hi ha altres punts que puguin abastir-nos d’aigua.

- Dipòsit cobert. Fa referència a punts d’aigua on no es pot accedir per la seva part superior.


- Punt d’aigua natural. Fa referència a punts concrets on per les seves característiques o per que s’ha condicionat el lloc, es pot utilitzar per fer càrregues d’aigua per mitjans terrestres o aeris.

• Forma, la forma ens dóna idea de com és la bassa per poder-la identificar més fàcilment.

• Material, es refereix al tipus de material amb el que s’ha construït la bassa. • Rasant, fa referència a la posició del punt d’aigua respecte el nivell del sòl. • Connexió, en aquest apartat es recull la informació de la connexió per la càrrega

de mitjans terrestres. Es té en consideració la localització del punt de càrrega i el tipus de connexió.

- Si el punt de càrrega o hidrant no està situat a la paret del punt d’aigua, o molt proper a ell, es considerarà com un punt aïllat, per tant s’introduirà al GIS com un hidrant aïllat. En aquest supòsit caldrà anotar el codi de l’hidrant.

• Alimentació, defineix com s’alimenta el punt d’aigua i cal escollir entre les següents opcions:

Font, mina, pou, sèquia, xarxa de reg, xarxa d’aigua municipal, curs fluvial i aigües pluvials.

• Propietat, entitat pública o privada propietària del punt d’aigua. Si es té coneixement de que s’ha subvencionat o que és una concessió també cal indicar-ho.

• Accessibilitat, en aquest apartat es valora l’accessibilitat al punt d’aigua tant per mitjans aeris com per mitjans terrestres i si el punt d’aigua disposa o no de tanca perimetral. Veure la guia tècnica de les característiques dels punts d’aigua de la xarxa bàsica d’incendis forestals, apartats 6 , 8 i 11.

• Dimensions, mides de la bassa en metres. Ens serveix per calcular el volum d’aigua emmagatzemada. El volum es mesura en metres cúbics

• Subvenció/Concessió, si el punt d’aigua ha estat subvencionat o és una concessió caldrà anotar-ho, juntament amb els telèfons de les entitats que ho han subvencionat o concedit.

• Any de construcció, any que s’ha construït el punt d’aigua. • Senyalització, fa referència a si el punt d’aigua té senyalització per facilitar la

localització del punt, tant per mitjans aeris com terrestres. També s’inclou en aquest apartat si el punt disposa dels cartells informatius per informar dels riscos del punt d’aigua a la població. Veure la guia tècnica de les característiques dels punts d’aigua de la xarxa bàsica d’incendis forestals, apartat 9.

• Protecció de la fauna, en aquest apartat es recull si el punt d’aigua disposa d’estructures fixes o mòbils per afavorir que surtin els animals de dins de l’aigua. Veure la guia tècnica de les característiques dels punts d’aigua de la xarxa bàsica d’incendis forestals, apartat 10.

• Us Públic, es marcarà aquesta casella si el punt: - És d’utilitat pública encara que no sigui específicament per ús en incendis

forestals. Per exemple una piscina o una bassa d’una comunitat de regants.


- L’ha construït l’administració pública per a l’extinció d’incendis forestals, incloent els de titularitat privada que s’han subvencionat per l’administració .

• Punt d’aigua per incendis forestals (PAIF), fa referència als punts d’aigua construïts per a l’extinció d’incendis forestals. Poden ser tant públics com privats. S’inclourà a la xarxa bàsica de punts d’aigua per incendis forestals si compleix les característiques exigides per formar part d’aquesta xarxa. Veure la guia tècnica de les característiques dels punts d’aigua de la xarxa bàsica d’incendis forestals, apartat 1.

• Zona de protecció per mitjans terrestes, la zona de protecció al voltant del punt de càrrega garanteix a les diferents dotacions d’extinció la protecció durant el pas d’un front de foc. Veure la guia tècnica de les característiques dels punts d’aigua de la xarxa bàsica d’incendis forestals, apartat 7.

7. Revisió Aquest apartat del formulari s’ha d’omplir quan es faci la revisió del punt d’aigua; la finalitat és detectar les anomalies que poden afectar el correcte funcionament del punt, així com detectar problemes d’accés al punt. • Nivell, percentatge d’aigua que hi ha respecte la capacitat total del punt. • Vegetació, anotarem si s’ha de netejar la vegetació en la franja de 25 metres al

voltant del punt, si s’han de tallar arbres en la zona d’entrada i sortida de l’helicòpter o bé si la pista d’accés al punt s’ha de netejar. També cal anotar si la zona de càrrega per mitjans terrestres compleix els requeriments d’una zona de protecció

• Anomalies, s’anotaran les anomalies més típiques del punt d’aigua, si no se’n detecten d’altres es pot recollir en l’apartat de comentaris a la revisió.

• Camí d’accés, aquí es recull l’estat del camí d’accés i si aquest té una tanca o cadena.

Com a resultat de la revisió es decideix si aquest punt és o no operatiu. Per comunicar les incidències al seu propietari caldrà omplir la data de la incidència i en l’apartat comentaris especificar quin és el problema que presenta el punt d’aigua. Finalment cal anotar el codi de l’autor de la revisió i la data de revisió.

Documents

CARACTERÍSTIQUES DELS PUNTS D’AIGUA DE LA XARXA BÀSICA …€¦ · almenys amb les característiques d’accés secundari que defineix el Pla INFOCAT: o una amplada del ferm superior