En venda a: Albelda: Estanc Conchita. Calaceit: Papereria Abàs. El Torricó: Llibreria Pilarín. Fraga: Llibreria Badia i Kiosko Casanova. Girona:Llibreria Les Voltes. Lleida: Llibreria de la Generalitat. Mequinensa: Papereria González. Reus: Llibreria Gaudí. Saidí: Llibreria Panadési Llibreria Sorolla. Saragossa: Papelería Germinal. C. Sepulcro, 21. Tamarit: Estanc Patrito. Tortosa: Llibreria El Temple. Vall-de-roures: Llibreria Serret.

TEM

PS D

E FR

AN

JAd

igit

al /

n. 1

7 /

sete

mb

re-o

ctu

bre

201

4C

AR

TES

CR

EUA

DES

2

TEMPS DE FRANJA digital 17

Sumari2 Cartes dels lectors

3 Editorial

4 Matarranya

7 Baix Cinca

10 Entrevista

12 Llitera

14 Cultura

15 Tema del mes

16 Aragó

17 Any Desideri Lombarte

19 Reportatge

Edita:

C. Major 4, 44610 Calaceit. T. 978 85 15 21• Associació Cultural del Matarranya• Consells Locals de la Franja• Institut d’ Estudis del Baix Cinca-IEA• Centre d’ Estudis Ribagorçans (CERib)

Coordinació: Carles Terès i Isabel Calafinfo@teresantolin.com

Gestió i administració: Cèlia Badet

Cap de redacció i maquetació gràfica:Isabel Calaf • tempsdefranja@gmail.com

Consell de redacció:El Matarranya: Josep M. Baró, M. D. Gimeno,José Miguel Gràcia, Artur Quintana, CarlesSancho. El Baix Cinca: Pep Labat, Rosa Arqué, CarmeMesseguer i Hugo Sorolla. La Llitera i la Ribagorça: Carles Barrull, JosepEspluga, Glòria Francino i Josefina Motis.Aragó: Màrio Sasot. PP.CC.: Hugo Sorolla.

Fotografia: Marina Barrafon, Sigrid Schmidt Von der Twer.

Opinió: Esteve Betrià, Quim Gibert, Merxe Llop,Vicent de Melchor, Juli Micolau, JoaquimMontclús, Ramón Mur, Francesc Ricart, M. TeresaSerrano, Ramon Sistac, Natxo Sorolla, CarlesTerès i Joaquim Torrent.

Subscripcions i publicitat: 978 85 15 21

Producció: Terès & Antolín s.c.info@teresantolin.com

Disseny: Carles Terès Bellès

Dipòsit legal: TE-88/2000

ISSN: 1695-7709

Sobre la Trobada Cultural delMatarranya a Pena-roja

Molt encertat fer los principals actes davantde la casa de Desideri Lombarte. Felicitats perla idea.

Començaré explicant un fet que ho rela-ciona tot lo que a continuació diré. Em vaigseure amb un senyor d’uns 70 anys. Al cap deuna hora em va dir que se’n anava tot dient:“Em pensava que veníem a parlar de cultu-ra i només parlen del català”.

Li vaig explicar ràpidament que ASCUMAfeia moltes activitats més de promoció de lacultura del Matarranya i que quedaven re-flectides per a sempre en les publicacions es-crites en la nostra llengua, però que també feiaaltra activitat com la que s’estava fent avui aPena-roja. Em va deixar amb aquell “si, si”.

A partir d’aquí vull concretar les meues ob-servacions crítiques que demano agafeu en placonstructiu sobre lo que se va dir a la mesa ro-dona:

1.- Terrible i no comparteixo en absolut par-lar de “terra enemiga”. Que ens hem begutl’enteniment? A Queretes hem tingut ajun-taments de tots los colors i mai cap problemaper fer les activitats en català.

2.- Totalment d’acord amb la sospita de queens veuen (los que ens veuen) com una elit si-tuada en un pedestal cultural molt allunyadade la base, on es trobaria la gent “real” delsnostres pobles.

3.- Totalment d’acord amb la necessitat d’u-tilitzar les xarxes socials sense donar massa im-portància a l’estricte ús de la gramàtica, queen lo nostre cas al Matarranya pot convertir-

Cartes dels lectors

A Temps de Franja volem saber lateua opinió. Envia’ ns les teuescartes, tot indicant el teu nom ipoblació, a:tempsdefranja@gmail.com

Recordem a tots els subscriptorsde Temps de Franja

que ens comuniquin la sevaadreça de correu electrònic aadministracio@ascuma.org

per a rebre els pdf dels números digitals

SUBSCRIU-T’ HIT. 978 85 15 21tempsdefranja@gmail.com

Imatge coberta: L’Alifara Clarió de l’any2013, a Mont-roig. Foto @Carles Terès.

se, millor dit és una eina excloent i desincen-tivadora de l’ús del català escrit.

4.- I tenint en compte los tres punts ante-riors i los percentatges de gent que s’apuntaa temes culturals al “mundo – mundial”, to-talment d’acord en que hem de ser més op-timistes i estar contens del nombre d’afiliats(la veritat és que no sé si hem pujat o baixatrespecte anys anteriors).

Finalment concloure que la tasca que s’hafet des de l’associació ha estat extraordinàriaen aspectes concrets i molt importants com arala publicació de llibres de diferents assump-tes culturals dels nostres pobles en la nostrallengua (que ha dignificat) i en la defensa delcatalà davant de les Institucions, però crec ho-nestament que estem mancats en part de l’«es-tratègia» adequada (no sempre ha estat així)per difondre i socialitzar aquesta tasca i tam-bé de la diversificació cultural necessàriaque, al meu entendre, comporta lo nom d’AS-CUMA als pobles del Matarranya.

Aquestes ratlles no lleven en cap cas quepersonalment vos done moltes felicitats pels25 anys i sobretot molt agraïment a tots elspresidents (especialment al recordat ToniLlerda), membres de les diferents Juntes i so-bretot a Cèlia, pel temps dedicat i l’esforç im-pagable. Així com reconèixer la importànciad’ASCUMA en aquest període i la necessi-tat que la segueixi mantenint per molts anysmés. Moltes gràcies.

Una abraçada a tots i totes,

Juan Luis CampsQueretes

3

TEM

PS D

E FR

AN

JAd

igit

al /

n. 1

7 /

sete

mb

re-o

ctu

bre

201

4ED

ITO

RIA

L

Tothom diu que est estiu no haresultat com els altres. Ha plogut,ha pedregat, ha fet fred quan no to-cava, han caigut bòlids, ha fet tor-nados (o torbonades o esclafits, quedia a dia anem augmentant el nos-tre lèxic pel que fa a meteors es-pectaculars i desgràcies còsmiquesdiverses...). I molta xafogor, que ésla creu dels països mediterranis, perbé que a les nostres terres hauriad’arribar, en l’estiu tradicionalmentsec, si més no apaivagada... Po-dríem dir que, des que s’escalfa elplaneta, passem més fred i més ca-lor que mai però sempre a deshora,i tot va capgirat.

I ací rau el problema: com diu lacançó del Serrat, “el món està bengirat! Va remugant la padrina...”.Esta temporada, com a mínim, pa-reix que s’estiguen atansant les deuplagues d’Egipte (o eren set?). Peruna vegada que no hi ha sequera nigaires incendis i els pantans estanraonablement plens, tronades im-pressionants foten les festes majorsenlaire, a Tamarit ixen volant elsteulats de les granges i les mança-neres i tot, en altres indrets les pe-dregades trinxen fruiters i panissarsi, allà on s’ha salvat la fruita, hemde córrer a fer-ne confitura, ara queels russos no la volen, implicatscom estem fins al coll la gent de laFranja en la guerra d’Ucraïna...

Però, ai!; no són estes les úniquestronades que ens cauen del cel:se’ns pixen al damunt i encara hemde dir que plou. El govern d’Aragó,després de l’enorme pífia que hafet amb l’ensenyament de l’arago-nès (intentant imposar un modelortogràfic sense el consens dels en-senyants), ara canvia el nom del’assignatura de català. Millor dit,no l’hi canvia: ara ja no es diu decap manera (“asignatura de lenguaaragonesa propia del AragónOriental”). En certa manera, com sil’anglès passés a dir-se “asignaturade lengua europea propia de la isladonde hace un tiempo infame y estáal otro lado del Canal de laMancha”. Encara bo que un diaridels dits “nacionals” (en doble sen-tit) ens aclaria que això es fa “para

frenar el expansionismo de la co-munidad vecina”. Clar i esclater. Elcanvi de nom és, doncs, no res mésque un “efecte col·lateral” de laguerra no declarada (però gairebé)del partit que mana a Espanya(que no pas de tota la societat es-panyola, com volen fer creure)contra la infame Catalunya. Anembé! De moment, l’única victòriaque han aconseguit és posar1.800.000 persones al carrer (en-cara que, segons ells, n’hi havia totjust mitja dotzena...). Com diuenels comentaristes de futbol, “s’hanmarcat un gol en pròpia porta”.

Catalans manifestant-se al carrer(i també algun “franjolí empre-nyat”, com van poder comprovarels corresponsals de Temps deFranja). Aragonesosde llengua aragonesaen deriva ortogràfica.Aragonesos de llen-gua catalana entranten la “dimensió desco-neguda”. Asturiansamb la llengua ama-

EDITORIAL

El món està ben girat

gada. Valencians amb un simulacred’anglès vehicular, imposat per apoder tancar les línies en valencià.Balears amb més d’un any en vagaintermitent en defensa de la llen-gua. Aranesos al Constitucional.Gallecs castellanitzats... I els des-nonaments continuen. I l’atur nomillora substancialment, malgratles operacions de maquillatge. I en-cara tanquen empreses. I ens costaarribar a final de mes. Però, sobre-tot, tenim la percepció que la tro-nada encara no s’ha acabat, que lapedregada forta està per arribar.Inserits de ple dins l’España Negra,comencem a valorar seriosamentun dolç exili escocès. Total, segurque hi fa més bon temps.

“l’anticatalanisme

—que ara per ara és evident,

tossut i visceral—”

Epistolari (1981-1989) p. 229

TARINGA.NET

TEM

PS D

E FR

AN

JAd

igit

al /

n. 1

7 /

sete

mb

re-o

ctu

bre

201

4M

ATA

RR

AN

YA

4

Aprofito l’avinentesa de que Sa-bine Finkenauer té una beca de sismesos de la regió alemanya del Pa-latinat per residir a la «Cité Interna-tionale des Arts» de París, tocant alSena, prop de l’Hôtel de Ville, perparlar amb ella del Matarranya i deVall-de-roures. Sabine va néixer a lapetita ciutat de Rockenhausen, a lavall del Rin l’any 1961. Estudià a l’A-cadèmia de Belles Arts de Munic del1981 fins al 1988. Al final dels seus es-tudis, ella que com la majoria dels ar-tistes alemanys tirava més cap a Ità-lia, que ja coneixia, decidí viatjar a Es-panya. L’estiu del 1989 entrà amb cot-xe per La Jonquera i decidí anar finsa Madrid, no però agafant les auto-pistes, si no per petites carreteres quela van portar primer fins a Calaceit.En el mapa va veure que una micamés lluny hi havia un poble anome-nat Vall-de-roures, el nom li va fer

Sabine Finkenauer, una artista alemanya arrelada a Vall-de-roures// ELISEU TRENC

gràcia i hi va anar. S’hi va quedar unsdies, va anar a parar a l’única fondadel poble i recorda que era l’àvia quicuinava. Li va agradar molt el poblei els seus contorns amb els Ports deBeseit que tancaven l’horitzó. Re-corda que la vida era encara molt ar-caica aleshores al poble, no hi haviacap turista i pagava 500 PTA al dia ala Fonda en pensió completa. De re-torn de Madrid, a la tardor del mateixany 1989, es va tornar a parar a Vall-de-roures. S’hi va quedar unes tressetmanes i va començar a mirar ca-ses; n’hi havia moltes mig abando-nades, buides, i valien entorn del mi-lió de pessetes. El maig de 1990 va tor-nar a Vall-de-roures i comprà unacasa bastant gran, amb un petit jardíinterior, al carrer Vicent Ferrer, unvell carrer costerut del casc anticdel poble que porta cap a l’esglésiagòtica de Santa Maria la Major del se-

gle XIV i al magnífic castell de l’ar-quebisbe de Saragossa. Va viure unstres anys entre Munic i el Matarranyafins que l’any 1993 una fotògrafaalemanya, Sigrid Neubert que teniaun gran pis a Barcelona al carrer delCarme, la hi va llogar, i d’aleshoresençà viu entre Barcelona i Vall-de-roures amb el seu company, el tam-bé pintor Carles Gabarró. Acostumenpassar totes les vacances, de Nadal, de

Carta dels alumnes de l’IES de Vall-de-roures als inspectors d’educacióÚLTIMA HORA

Señor/a inspector/a de educación: Como alumnos del IES Matarranya le queremos presentar nues-

tra preocupación por lo que está ocurriendo. No venimos a que-jarnos del funcionamiento de este IES. Le queremos prestar nues-tra atención a otro problema. No le presentamos esta carta paradiscutir el nombre de una lengua, sino para asegurarnos de quese garantizan nuestros derechos como alumnos.

Las lenguas están hechas para dialogar, no para luchar, y nosestamos viendo reprimidos por parte de algunos colectivos.Creemos de sentido común poder hablar y escribir nuestra len-gua materna; una lengua que nuestros ancestros ya hablaban.

El año pasado, en una reunión con la Directora provincial deEducación de Teruel se dijo que la enseñanza de nuestra lenguamaterna seguiría como había seguido hasta entonces, o sea, queseguiríamos estudiando la ortografía y gramática catalana en ho-rario lectivo. Esto nos demuestra que la credibilidad de algunosservicios públicos es prácticamente nula.

La Ley de Lenguas Aragonesa reconoce el derecho al estudiode la gramática de la lengua propia de nuestra región, pero comobien usted sabrá, el LAPAO carece de normas gramaticales, porlo que el sentido común nos dice que lo más correcto es recurrir

a la gramática de la lengua catalana para poder saber escribir nues-tra lengua, como se ha hecho hasta ahora.

Tan importante creemos que es esta causa, que está recogida porla Convención Sobre los Derechos del Niño, firmada por nume-rosos países, entre ellos España; concretamente en el Artículo 30,el cual dice que “es derecho de los niños que pertenecen a mino-rías tener su propia vida cultural, practicar su propia religión y em-plear su propio idioma.” Además, dicha convención defiende quetodos los niños tienen los mismos derechos, por lo que nosotrosconsideramos que nos veríamos privados de uno muy importante,que es el de estudiar nuestra lengua en nuestro propio instituto.

Como conclusión, le queremos proponer que no se paralicenlas clases sin antes haber estudiado las leyes aragonesas y acuer-dos internacionales, ya que creemos que lo que está sucediendoes perfectamente recurrible desde el Justicia de Aragón hasta el Tri-bunal Europeo de Derechos Humanos.

Apreciamos que haya empleado su tiempo en nosotros y pien-se por una vez en el bien de los alumnos y no sólo en el interésegoísta de algunos profesores.

Atentamente, los alumnos partidarios de estudiar su lengua ma-terna.

Davant l’intent de suprimir les classes de català a l’IES Matarraña de Vall-de-roures, es van mobilitzar pares i alumnes, ambel suport de l’equip directiu, polítics de la comarca i associacions. Informarem en el proper número.

Ara publiquem la carta que van redactar i signar els alumnes de l’Institut de Vall-de-roures de tots els nivells (fins i tot elsque no fan català). La van llegir a la reunió dels pares amb els inspectors d’educació. La reproduïm literalment, en castellà. Coma colofó, hi van afegir el poema de Salvador Espriu A vegades és necessari i forçós.

SabineFinkenauer

CATÀLEG EXPOSICIÓ

TEM

PS D

E FR

AN

JAd

igit

al /

n. 1

7 /

sete

mb

re-o

ctu

bre

201

4M

ATA

RR

AN

YA

5

amb unes ressonàncies molt més trà-giques i metafísiques que una repre-sentació mimètica de les fàbriques.Sabine i Carles caminen molt per lazona, acostumen a anar sovint a l’er-mita dels Sants, a 5 km del poble desd’on, em diu Sabine, hi ha una vistamolt maca sobre els Ports de Beseit,on també fan excursions, amb amicso per anar a veure amics com PacoBarceló que viu en el Mas de las Pu-billes. A la zona, les pubilles sónunes fonts que rajen de la terra. Fadoncs 25 anys que Sabine coneixVall-de-roures i em parla de la gentque ha conegut, primer de tot delsamos dels bars del carrer Major, onli agrada anar, Ana i Juan, natural deSaragossa, que porten El Regis i Vi-cenç i Ana que porten El Casino. Unsanys després d’ella va arribar al po-ble una artista holandesa, MarianTijm, que s’hi va quedar, casant-seamb Jose Mari Coronas, fill de la co-marca. Una parella amiga que tam-bé té casa a Vall-de-roures és la deBarbara Kersten i Juan Guerrero. Sa-bine i Carles també són amics de Ma-riano Peralta que es cuida del pantàde Pena. També coneixen bé LolaPintado, codirectora del Museu JoanCabré de Calaceit i l’Octavi, de la Lli-

breria Serret, el gran animador de lacultura en llengua catalana de lazona. Sabine també em parla de pin-tores de la zona que ha conegut comGemma Noguera de Beseit o de no-ies joves amb qui es relaciona, i queestudien a Barcelona, Laia Vaquer iEster Galdón. Es curiós que surtintantes dones artistes del Matarranya.També em diu que la comarca ha can-viat molt aquests darrers anys, so-bretot a l’estiu, amb un gran incre-ment del turisme, molta gent de Sa-ragossa o de Barcelona amb la cons-trucció d’hotels i restaurants. Tots’ha modernitzat, un suïs va crear faanys una finca vitícola, la Ventad’Aubert, a Cretes i s’ha arribat aobrir a La Freixneda un centre d’artde mà d’una altra suïssa, UrsulaStraub. Al final de l’entrevista, es notaque Sabine té moltes ganes, desprésd’aquest llarg sojorn a París, de tor-nar a Vall-de-roures on dibuixa, pin-ta i fa tapissos amb la tranquil·litatque li ofereix encara el poble, i on l’es-peren uns vuit gats salvatges queviuen o més aviat fan la viu-viu entreel pati i els teulats de la casa i delsquals es cuida una veïna, la Paquita,que saludem Sabine i jo, i a qui do-nem les gràcies, de París estant.

Setmana Santa i d’estiu al Matarra-nya. També venen a la tardor ja quesón molt aficionats a la percaça de ro-vellons, camagrocs, llenegues (la gentde la comarca els anomena babosos)i fredolics (negrilles en la variant dela comarca em diu Sabine). Malgratque no es noti massa a la seva obra,molt depurada i amb un punt esque-màtic, on Sabine plasma més aviatl’essència de les coses que llur apa-rença, nogensmenys, com a filla delcamp, necessita del paisatge, de la na-turalesa i em diu que ha trobat en elMatarranya l’autenticitat d’una ter-ra de conreu, d’una terra de secà ambels cultius tradicionals de l’olivera, elsametllers i la vinya, amb al mig delscamps unes roques rodones amb pà-tina, evidentment els roures i l’encantdels rius amb la confluència a Beseitdel Matarranya i de l’Ulldemó, alstolls del qual va a banyar-se a l’estiu.A l’obra de Carles Gabarró és notamés l’impacte de la zona, sobretot enla sèrie La Fàbrica, inspirada en lesantigues fàbriques de paper aban-donades de Beseit, que exposà l’any2010 al Museu Joan Cabré, de Cala-ceit. Tampoc però en aquest cas no estracta de representació, sinó de lacreació d’un món purament pictòric

El 21 d’agost d’enguany s’ha ce-lebrat la 2a Alifara de CLARIÓ (As-sociació de Pares del Matarranya endefensa del català) a Beseit, amb lacol·laboració de l’Ajuntament, laComarca del Matarranya i la CaixaRural de Terol. Durant tot el dia unsmenuts del Matarranya –entre paresi infants una cinquantena– han po-gut gaudir d’una sortida escolar onla seva llengua no és perseguida nidiscriminada, ni tampoc se l’han demossegar perquè se’ls ha ‘escapat’ unmot en català, o algú s’altera en sen-tir-lo. La jornada s’ha clos amb un di-vertit espectacle del mag Zapata. Haestat tot un èxit i que tindrà conti-nuïtat en la 3a Alifara. CLARIÓ,fundada ara fa tres anys, es va cons-tituir per un grup de pares i mares,patriotes aragonesos, que no po-dien seguir inactius davant la dis-criminació que des de sempre els

nostres governs, tant elcomunitari com l’estatal,exerceixen sobre aquestpatrimoni tan íntima-ment aragonès que ésel català d’Aragó. Pre-ocupats perquè la nostrallengua es continue trans-metent de pares a fills,com declaren en els seusescrits, centren els es-forços en l’escola. Ma-lauradament encara hi ha no pocsmestres d’escola que creuen que laseua missió és: anorrear l’aragonèsi el català, imbuint als infants, ambtota la subtilesa si cal, que deixin deparlar-los. Enfront d’aquestes acti-tuds, i l’alarmant retrocés en l’ús delcatalà entre els infants en alguns po-bles matarranyencs, des de CLARIÓdeclaren: Volem fomentar l’ús de lallengua materna entre els sagals dins

i fora de l`àmbit escolar, fent troba-des lúdico culturals –les ALIFA-RES CLARIÓ en són unes–, xerra-des i tallers de formació per a paresi mestres, oferint materials didàcticsi de discussió de la llengua. Per a fer-vos-en socis –10 € a l’any– escriviua clariomatarranya@gmail.com. Es-perem que l’exemple de CLARIÓs’estenga a d’altres comarques. L’A-ragó ho necessita.

2a Alifara CLARIÓ// JÚLIA LLAMBERT

El mag Zapataa la plaça deBeseitSIGRID SCHMIDT VON

DER TWER

TEM

PS D

E FR

AN

JAd

igit

al /

n. 1

7 /

sete

mb

re-o

ctu

bre

201

4M

ATA

RR

AN

YA

6

Espai Franja d’Aragó // Juli Micolau

L’ ARGADELL

Sempre he vist l’Espai Mallorca de Barcelona com un exem-ple del que hauríem de fer per a donar a conèixer l’àmbit lite-rari i artístic a la capital catalana. Es tractaria de fundar al ro-vell de l’ou del casc antic de la ciutat barcelonina un espai on espogués adquirir la producció bibliogràfica (llibres i revistes) i dis-cogràfica d’autors de les nostres comarques.

Necessitaríem llicència per a vendre productes culturals i pera vendre conserves (mel, oli, pastisseria, formatges, licors...). S’hau-ria de constituir una S.L. o, en el millor dels casos, una fundació.

Podria estar en mans privades, o no, i s’hauria de mirar d’im-plicar a les associacions culturals del Baix Cinca, la Ribagorça,la Llitera i el Matarranya. I també a les institucions públiques(Ajuntament de BCN, Govern d’Aragó, Diputacions provincials,consells comarcals i ajuntaments).

L’Espai Franja d’Aragó estaria obert de dilluns a dissabte. Elsseus usuaris serien les persones residents a BCN i rodalies, ori-ginaris de la Franja ponentina i tota la gent de l’àrea metropo-litana de Barcelona interessats per la cultura, l’entorn natural ila gastronomia del nostre territori.

S’hauria d’editar un catàleg amb tots els productes disponiblesi fer-lo arribar als usuaris o possibles consumidors. Les coman-des també es podrien servir a través d’internet.

Bé, l’Espai Franja d’Aragó hauria de ser el punt de referènciade les nostres comarques a Barcelona i la seua àrea d’influència.Seria el lloc adequat on canalitzar les activitats franjolines. In-clús serviria com una ambaixada en defensa dels nostres in-teressos turístics. Serviria per mantindre els lligams. Serviria perser més presents al nostre món més pròxim.

L’última setmana d’agost la lli-breria Serret de Vall-de-roures va or-ganitzar cinc jornades al voltant dela literatura i de la cultura per ator-gar els Premis Serret de LiteraturaRural que van itinerar per Gande-sa, Calaceit, Beseit, Vall-de-roures iMorella. El guanyador de poesia encastellà va ser José Manuel Sorianoamb el poemari ‘Campo de ortigas’i Conxita Jiménez amb ‘Veles ivent’ en català, premis que es vanlliurar a Beseit en una intensa jor-nada poètica a la Font del Pas queva iniciar-se durant tot el matí ambuna ruta literària pels llocs més em-blemàtics de la vila recitant a Desi-deri Lombarte i conduïda per JoanArrufat, acte inclòs en la celebracióde l’Any Desideri Lombarte 2014.Com a convocatòria central de lesjornades, el dissabte 30, amb el Salóde Plens de l’Ajuntament de Vall-de-roures ple de públic, es concedirenels Premis Serret de Literatura Ru-ral que van recaure en ‘Bajo man-tel’ de la vall-de-rourana Alícia Es-topiñá i el seu marit Emilio Gon-zález en la modalitat de narrativa encastellà i es va fer una menció es-pecial del jurat pel treball ‘Masíasdel Matarraña’ de Veronika Schmidti Monique Van Rossum. En catalàdestacaren Francesc Roma amb‘Estudis sobre el patrimoni exis-tencial de la Catalunya rural’ i gua-nyaren la modalitat de l’àlbum in-fantil il·lustrat Luis Grañena i Sarah

Jane amb ‘Mario thesinging cat’. El premi enaragonès va quedar de-sert perquè els origi-nals presentats no com-plien les bases de laconvocatòria. Una llàs-tima la poca recepcióde treballs! Els guar-dons tenen una impor-tant retribució econò-mica i el compromísd’edició dels originals.Estos premis Serret sónla resposta de la socie-tat civil a la supressió el2012 dels Guillem Ni-colau per part de l’actual govern ara-gonès. S’han presentat en esta pri-mera convocatòria literària 44 ori-ginals: 15 en castellà, 14 en català, 13en infantil i 2 en aragonès. A Cala-ceit els actes de la jornada vandesenvolupar-se a l’antiga FundacióNoesis, gràcies a l’oferiment del seunou propietari Antonio David al’organitzador de les activitats. Noe-sis va ser un important nucli cultu-ral, literari i artístic des del 1982 al1996 sota la direcció de l’agitadorcultural francès Didier Coste i queara, amb un nou propietari, vol tor-nar a estar actiu i ser un referent enel territori. Durant les cinc jornadeshi va haver gran quantitat de con-vocatòries: presentacions de llibres,interpretacions musicals, lecturesde textos, taules redones, recita-

cions de poètiques, signatura d’au-tors, visites culturals, espectacles... Enels diferents actes estigueren pre-sents personalitats molt destacadesdel món del llibre com Ana Santos,directora de la Biblioteca Nacionalvinculada a Beseit, Carles Duarte,president del Consell Nacional deCultura i de les Arts, Àlex Susanna,president de l’Institut Ramon Llullque té casa a Calaceit, Jordi Llavi-na, Fernando Martínez Laínez, Víc-tor Amela... Els premis han segutpossible per la col·laboració de di-verses entitats, editorials, escriptors,ajuntaments, consells comarcals iparticulars amb la Llibreria Serretde Vall-de-roures que ha coordinatla programació. La intenció del lli-breter és convocar els premis cadados anys.

Itineraripoètic deDesideriLombarte perBeseitCARLES SANCHO

Els Premis Serret de Literatura Rural// CARLES SANCHO

7

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

7 /

sete

mb

re-o

ctu

bre

201

4BA

IX C

INC

AXVII Baixada internacional del Riu Cinca// ROSA ARQUÉ

La XVII edició de la Baixada In-ternacional del Riu Cinca va tindrelloc lo dia 24 d’agost entre Fraga,Torrent i Mequinensa. Eixa activitat,organitzada per la Comarca delBaix Cinca, suposa un punt de tro-bada indispensable dins de la pro-gramació esportiva de l’estiu i un re-ferent turístic que atreu molta genta la Comarca. Segons Daniel Soro-lla, director tècnic de la prova, el mésimportant d’eixa edició ha estatl’obtenció de la categoria interna-cional i la participació d’equips deprimer nivell nacionals i estrangers.

Lo pavelló del Sotet de Fraga vaser el punt de trobada on es repar-tien els dorsals, la informació turís-tica de la Comarca i on es va ins-tal·lar una zona comercial amb es-tands d’organitzadors, col·labora-dors i patrocinadors. Enguany, un to-tal de 736 participants nacionals i in-ternacionals, un nou rècord d’ins-cripcions, van eixir de Fraga passa-des les 10 h del matí. Les pluges dels

darrers dies havien fet pujar lo nivellde les aigües del Cinca i del Segreperò la prova es va desenvoluparsense cap incident important i l’ar-ribada a Mequinensa es va poderveure en directe pel canal de You-tube que té preparat l’Ajuntament.

Lo guanyador de la modalitat decompetició, va ser Kiko Vega, de laSocietat Cultural i Esportiva Riba-

desella, que va fer els 19 kilòmetresdel recorregut fins a Mequinensa en1 hora i 13 minuts.

Un any més, la Baixada del Cin-ca va ser tot un èxit tant d’organit-zació com a de participació. Cal fe-licitar també a totes les persones quehi participen com a voluntaris i quefan que eix dia sigue una festa pertothom.

Concentracióde piragüesal riu CincaROSA ARQUÉ

Excel·lents resultats del X Campus de Bàsquet de la Comarca del Baix Cinca// R. A.

Al voltant de 40 nois inoies han participat aquestestiu en la X edició delcampus comarcal de bàs-quet que es realitza a Ba-llobar i que s’enquadradins de l’oferta estival d’ac-tivitats esportives. El cam-pus està organitzat per l’à-rea d’esports de la Co-marca del Baix Cinca, l’A-juntament de Ballobar il’empresa Gestió A, la sec-ció de bàsquet de la PeñaFragatina hi col·labora.

En aquesta edició elnombre d’inscrits ha estatsuperior al d’anys ante-riors i el Campus ha comp-tat amb cinc entrenadors iun director tècnic que hanestat els encarregats de laformació. El Campus de

Bàsquet s’ha dividit en di-verses modalitats: inicia-ció, perfeccionament i elcampus de tecnificació.

Durant dues setmanesels participants han seguituna programació en la qualel bàsquet ha estat l’eixprincipal. El campus s’hacomplementat amb jocs,activitats aquàtiques i noc-turnes. Els horaris han es-tat intensius de dilluns a di-vendres des de les 9:30 delmatí fins a les 8 de la tarda.

Per acabar el Campus, esvan jugar les finals de lesdiferents competicions in-ternes i, posteriorment, esvan entregar els diplomesi obsequis als participants,per part de les autoritatslocals i comarcals. Participants al Campus de Ballobar / ROSA ARQUÉ

8

TEM

PS D

E FR

AN

JAd

igit

al /

n. 1

7 /

sete

mb

re-o

ctu

bre

201

4BA

IX C

INC

A Festival de la Fruita Dolça a Fraga// ROSA ARQUÉ

El Festival de la Fruita Dolça deFraga va tancar la seva segona edi-ció el dia 24 d’agost, després de cincdies d’activitats culturals que vanportar a la capital del Baix Cinca ar-tistes de primer nivell.

El festival incloïa també la Rutade la Fruita Dolça, un acte en el qualvan participar més de 30 establi-ments que es van unir per oferir es-pecialitats en què la fruita local te-nia un paper central. A més, set barsi restaurants més van estar pre-sents durant el cap de setmana en elrecinte de les Carpes del Sotet, l’es-pai que es va condicionar per fer-hiels concerts, actuacions, tallers i de-mostracions gastronòmiques. Dins ifora de les Carpes el públic va gau-dir de la mà dels professionals localsde tapes, racions, còctels, batuts, ge-lats, sorbets i pintxos en els quals te-nien un paper destacat els mullare-

ros (préssecs), platerines, nectarines,cireres, figues, albercocs i altres frui-tes que es produeixen a la zona coma pomes i peres.

El Festival de la Fruita Dolçaforma part de l’estratègia de pro-moció de Fraga a través del seu prin-cipal producte agroalimentari: lafruita dolça. Cada any, Fraga i Co-marca produeixen més de 280 mi-lions de quilos de fruita que proveeixmercats nacionals i europeus. L’ac-tual situació que travessa el sectorde la fruita –Rússia, un dels princi-pals mercats de distribució de la frui-ta aragonesa, ha vetat l’entrada deproductes alimentaris procedentsde països membres de la UE– fa mésnecessàries que mai les mesuresd’estímul del consum de fruita almercat nacional. En aquest con-text, actes com el Festival de laFruita Dolça redoblen el seu sentit.

I Triatló Vila de Mequinensa// R. A.

Més de 1.000 persones van segu-ir les evolucions dels 137 triatletesque van participar en la Prova Ab-soluta i en el Campionat d’Aragó deTriatló en categoria cadet.

El recorregut va resultar acci-dentat en el tram de bicicleta, en eldescens a ‘La Mina’, per algunacaiguda. Entre elles la protagonit-zada per Javier Magallón, que des-prés es va convertir en Campiód’Aragó cadet.

La zona del moll, al costat de lesinstal·lacions del Capri Club, vaconcentrar a les més de 1.000 per-sones que van assistir a presenciarla prova i que després es van distri-buir pel Passeig Fluvial on es va ins-tal·lar la meta.

La sortida es va fer en dos tandes,primer la categoria femenina i unsminuts després la masculina. Elsparticipants van haver de nedar750 metres, recórrer 20 quilòmetresamb bicicleta i 5 quilòmetres méscorrent per completar el recorregutprevist. El primer participant que va

proclamar campió amb un temps de1 hora 10 minuts i 9 segons. El mi-llor temps d’un atleta del Baix Cin-ca, va ser el de José Labrador delClub Triatló Fraga Baix Cinca ambun temps de 1 hora 12 minuts i 19 se-gons.

Aquesta vistosa primera edició delTriatló Vila de Mequinensa reforçales possibilitats que ofereix la loca-litat, amb un espectacular entorn na-tural i unes excel·lents instal·lacionsesportives.

passar la meta va ser Fer-nando Zorrilla, que va ar-ribar destacat a l’últim tramdel triatló, amb un tempsd’1 hora, 4 minuts i 38 se-gons; a 43 segons va entrarSergi Escobar del Mone-grosman Triatló que va sersegon, i a 1 minut 47 segonsJesús Casasnovas del Sta-dium Casablanca-Almoza-ra, tercer. En categoria fe-menina Chus Til, una de lesfavorites, es va alçar amb lavictòria invertint un temps de 1hora 15 minuts i 15 segons seguidade Marta Pintarel del Stadium Ca-sablanca-Almozara amb un tempsde 1 hora 22 minuts i 23 segons i deLucía Morelli del Zénit Triatló.

Paral·lelament a la prova, orga-nitzada pel Restaurant Piscis i elClub Triatló Fraga Baix Cinca ambla col·laboració de l’Ajuntamentde Mequinensa, es va disputar elCampionat d’Aragó de Triatló en ca-tegoria cadet. Javier Magallón es va

I Triatló deMequinensaAJUNTAMENT DE

MEQUINENSA

9

L’aire que circula pels sotacoberts d’Ekinci és un bàlsam quanl’estiu pica de valent. Ekinci? És un veïnat dels afores de la ve-lla Antioquia, actualment capital de la província turca de Ha-tay (antic sultanat d’Alexandreta).

En els sotacoberts de les cases d’Ekinci es reben visites; s’hillegeix; es fa la migdiada en una catifa (no he aclarit si és deles voladores); els marrecs hi juguen; s’hi bada; s’hi estén la roba;es parla a distància amb la veïna; s’hi menja... Ras i curt, hi pas-sa la vida sense que la calor et faci la murga.

Tomàquets, cogombres, pebrots, formatge de cabra, pollas-tre trossejat, olives, melmelada de mores, iogurt, mel... són elselements imprescindibles d’un dinar. Amb un pa, que recordales creps bretones, es van prenent les racions directament delsplats i dels bols. Els regalims d’oli entre els dits són inevitablesentre els babaus en fase d’aprenentatge.

A Ekinci, com a molts altres topants d’Àsia Menor, les ca-ses estan per acabar (sol ser la façana i altres exteriors). Emdiuen que ningú vol estirar més el braç que la màniga: «a me-sura que tinc, inverteixo». En la via pública, molts carrers tam-bé han quedat per enllestir o part de les llambordes dels vialsurbanitzats han estat mal col·locades. I, aleshores, és fàcil en-sopegar. Per acabar-ho d’adobar, el polsim és omnipresent.

Ha estat en els sotacoberts d’Ekinci (n’hi ha uns quants endesús), on s’ha dut a terme, entre el 6 i 16 de juliol, la sisenaedició del campus infantil Live with us, share with us. Es trac-

ta d’una cita internacional de voluntaris de SERVAS disposatsa aportar algun ensenyament i/o entreteniment creatiu als vai-lets de la contrada que diàriament assisteixen 3 hores al matíi 2 al capvespre. SERVAS Turquia (www.servasturkiye.org), elspromotors de la idea, faciliten l’allotjament i la manutenció enllars de famílies locals. El voluntariat només ha d’assumir el des-plaçament fins a Antakya (denominació turca d’Antioquia).Aquesta plana del pròxim Orient, entre la Mediterrània i lesserralades de Síria, és una terra de gent humil i feliç. Les co-moditats pels hostes són les justes. Però l’acollida dels convi-latans és esplèndida. L’altruisme fa meravelles. Tant és així, queper Mehmet Ates, pare de la criatura, l’experiència estiuencaés un èxit ja que tothom, canalla i adults participants, «hi sur-ten guanyant».

En les contrades escassament turístiques, de l’estil d’Antio-quia i rodals, el viatger cansat sempre arriba amb un farcell d’his-tòries inaudites que trenquen la rutina dels locals. I en aquestscasos, els més amatents paren l’orella. Les novetats els sor-prenen, intercanvien impressions, gaudeixen de la company-ia... Quina cosa hi ha millor? En definitiva, escolten i desco-breixen l’altre, fet que també és possible per mitjà del llengu-atge no-verbal (quan els interlocutors desconeixen els respectiusidiomes).

Un gat kurd amb ull groc i un altre de color blau ronda amunti avall pel sotacobert.

Els sotacoberts d’Ekinci // Quim Gibert

ESTAMPES RIBERENQUES

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

7 /

sete

mb

re-o

ctu

bre

201

4BA

IX C

INC

A

La jornada Cinga 2014 de l’IEBC-IEA porta per títol «Vil·la Fortuna-tus: passat i futur», i pretén oferir ele-ments per a una millor i major difu-sió del jaciment romà de Vil·la For-tunatus.

La jornada, que inclou una mostrade diversos models de gestió de jaci-ments arqueològics, compta amb lapresència de dos exemples d’èpocaibèrica i de quatre models de gestióde vil·la romana d’Aragó, Catalunyai Navarra, a càrrec d’arqueòlegs, ges-tors de patrimoni o representants de

JORNADA CINGA 2014 DE L’IEBC-IEA

“Vil·la Fortunatus: passat i futur”// IEBC

l’administració. Així, estan represen-tades la Ciutadella Ibèrica de Calafell,el consorci Patrimonio Ibérico deAragón, amb seu a Alcanyís, la Vil·ladels Munts d’Altafulla, la vil·la de LaLoma del Regadío d’Urrea de Gaén(Terol), la vil·la de La Malena d’A-zuara (Saragossa) i la Villa de las Mu-sas d’Arellano (Navarra).

La jornada Cinga 2014 de l’IEBC-IEA tindrà lloc el dissabte 27 de se-tembre al Palau Montcada de Fraga,coincidint amb les Jornades Europeesdel Patrimoni.

Cartell de la Jornada

10

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

7 /

sete

mb

re-o

ctu

bre

201

4EN

TR

EVIS

TA

Pregunta. Explica’ns on vas nàixer iquins records tens de la teua infància.Resposta. Vaig nàixer a Gallocantael dos d’octubre de 1966. El meupare era agricultor i va morir quanjo tenia un any i mig. Fins als vuitanys vaig viure al poble, però lameua mare va decidir marxar a viu-re a la ciutat perquè es va pensar queací tindríem un millor futur. Recor-do la meua infància normal, comqualsevol noi.P. Quin significat té el teu lloc de nai-xement en la teua llengua de “devo-ció”. R. El tòpic, marxes del poble i la cul-tura castellana parla de coses dife-rents, al poble hi ha coses que a laciutat no es veuen: badil, escobar, po-zal… T’adones que el teu món és di-ferent, que tens paraules que t’in-dividualitzen de la ciutat.

Em sento molt identificat amb elmeu poble, i això és el que em va ferveure l’especificitat d’una sèrie deparaules que després va resultarque eren part de l’aragonès.P. És per això que parles, escrius, i tra-dueixes obres a l’aragonès?R. Si perquè parlo una llengua quejo identifico amb els meus orígens,amb les coses del meu poble, que sóncoses d’una llengua aragonesa queen algunes zones s’ha perdut en granpart.P. Què representa l’aragonès per a tu?R. Defensar i potenciar el lloc d’onvinc. Si fos solament un idioma pi-

rinenc que no té a veure amb jo, se-ria interessant, com el gascó, perexemple, però alié a jo. Jo ho consi-dero com alguna cosa pròpia, algu-na cosa patrimonial, és alguna cosatotalment emotiva, és part de mi.

D’altra banda, és curiós que l’a-ragonès es diferencia de la majoriade les llengües en què una personaque s’acosta a treballar-hi per alçarl’idioma és benvinguda. En l’ara-gonès no, si no té pedigrí; sempre hiha algun que diu allò de: “Ja estàaquest principiant, si total no és“altoaragonés”, i no és “patrimo-nial” com si les llengües no fossin pa-trimoni de tothom, que ve a…P. Però dir que l’aragonès és la teuallengua amb la fermesa que tu hoafirmes sona a romanticisme i a cer-ta rebel·lia.R. L’aragonès és la meua llenguaperquè jo he volgut que ho siga i lasento com a pròpia. És més meuaque d’una altra gent que, encara quela té com a llengua materna, l’hamenyspreat.P. Cóm vas aprendre l’escriptura i lagramàtica?R. Sent un xaval de barri, a Sara-gossa, vaig conèixer l’existència d’u-na associació que treballava perl’aragonès: el Ligallo de Fablans. Emvaig integrar, vaig aprendre arago-nès i allí vaig conèixer a gent com enChusé Aragüés, en Chesús Casaus ien Miguel Ánchel Barcos. Conèixera aquestes persones em va canviar

PascualMiguel

BallestínMERCHE CATALÁN

la vida; portem més de vint i cincanys treballant junts.P. I d’esta relació, d’esta amistat vasorgir un projecte editorial molt im-portantR. Sí, es va muntar Gara d’Edi-zions, fa 22 anys, quasi mitja vidajunts ja. En l’associació de Fablanshi havia lluites internes de poder,nosaltres pertanyíem al bàndol delsperdedors i va nàixer Gara, que és

l’eina que ens ha por-tat al fet que centremel nostre treball en elmón de l’edició per arecolzar el desenvo-lupament editorial enaragonès.P. Gara d’Edizions ésuna relació d’amorautèntic entre unespersones i la llenguaaragonesa; parla’ns

una mica de la vida de GaraR. Som quatre persones, els esmen-tats. Prenem totes les decisions, par-lem de nous projectes. El Chesús ésel més expert en toponímia i carto-

PASCUAL MIGUEL BALLESTÍN, DEFENSOR INCOMBUSTIBLE DE LA LLENGUA ARAGONESA

“La defensa del català i l’aragonès són lluites paral·leles”// M. LLOP

Nosaltres treballem fonamentalment l’aragonès però entronca amb el ca-talà; són lluites paral·leles, els mateixos interessos.

No hi ha cap raó per a deixar de treballar per les nostres llengües, i sí mol-tes per a seguir fent-ho. Fer que la nostra llengua sigui un canal de comu-nicació és un plaer quasi físic. Com es pot deixar perdre açò?

En un món globalitzat com aquest, quin sentit té mantenir i potenciar unesllengües tan xicotetes? La resposta és: en un món globalitzat com aquest,quin sentit té donar una besada al teu fill? La resposta seria la mateixa: ésun plaer que fa que moltes coses valguin la pena.

«Fer que lanostra llenguasigui un canal decomunicació ésun plaer quasifísic»

11

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

7 /

sete

mb

re-o

ctu

bre

201

4C

ULT

UR

A

grafia; es dedica en cos i ànima a re-cuperar la toponímia d’un pobleabandonat, cerca a l’home majorque coneix els noms, l’entrevista, cor-regeix camins en mapes... El MiguelÁnchel és el nostre expert en temesdidàctics i pedagògics i un dels mi-llors coneixedors del dialecte anso-tà... I el Chusé és l’ànima i el motorde Gara, un professional del món delllibre que aconsegueix treure en-davant projectes que a uns altres enssemblen impossibles, a més de tenirun profund coneixement de la llen-gua aragonesa que ho converteix enla nostra base de dades vivent. Sensdubte, és un gran equip.

Gara és una cosa voluntària, vo-cacional, és com una associació sen-se ser-ho: és l’ideal de vida, és fer co-ses amb gent que vols, és un plaer,encara que solament sigui revisar unoriginal, corregir proves d’imprem-ta per a millorar una mica: és un goigper a mi.

Gara és una editorial sense ànimde lucre, doncs tot el que es guanyaes torna a invertir a l’empresa peròamb un objectiu molt concret: po-tenciar l’edició en aragonès. És unaempresa privada que no cerca fer di-ners.P. Com us sentiu en relació a la nos-tra llengua materna també en situa-

ció d’inferioritat respecte a la llenguaoficial?R. És molt gratificant el fet de co-nèixer a una altra gent que es mouen activitats paral·leles, tu amb el ca-talà, el projecte del llibre El tren dela Val de Zafán, proposat pel Ser-ret… Nosaltres treballem fona-mentalment l’aragonès però en-tronca amb el català; són lluites pa-ral·leles, els mateixos interessos.P. El dia 23 d’abril El Periódico deAragón venia el teu llibre “Insultar enAragón” que va estar un èxit de ven-des en la Fira del llibre. Parla’ns d’a-questa recopilació que has publicat.R. La veritat és que ha sigut una sor-presa, els majors sorpresos somnosaltres. Aquest llibre ho plantegemcom una cosa curiosa, però en capmoment vam pensar que anava a te-nir la repercussió que ha tingut. Co-mentant-ho amb gent que no té resa veure amb el món de les llengüesminoritàries, deien que s’ha editat enel moment adequat, ja que amb lacrisi, la gent necessita és algunacosa que la faci somriure, que liaporti una mica d’alegria a la triste-sa que ens envaeix. Quant al llibre,no és una altra cosa que una reco-pilació de paraules emprades a l’A-ragó per a insultar, i inclou veus ara-goneses, catalanes i castellanes. L’ú-

nica condició és que no coincideixinplenament en la forma i en el signi-ficat ni amb el castellà standard niamb el català normatiu.P. Com es pot sostenir una activitatcom la vostra amb un govern que norecolza les nostres llengües: català iaragonès? R. Doncs de la mateixa forma que hofa la resta de la gent que treballa perles llengües minoritàries a l’Aragó,i que consti que som molts: a forçade voluntarisme. Jo tinc un amic quediu que arriba un moment en què es-tàs tan cremat que ja ets incombus-tible. Així ens sentim moltes voltes.P. Per acabar, et demano un consello més d’un per no perdre la il·lusió.R. No hi ha cap raó per a deixar detreballar per les nostres llengües, i símoltes per a seguir fent-ho. Fer quela nostra llengua sigui un canal decomunicació és un plaer quasi físic.Com es pot deixar perdre açò?

En un món globalitzat com aquest,quin sentit té mantenir i potenciarunes llengües tan xicotetes? La res-posta és: en un món globalitzat comaquest, quin sentit té fer una besa-da a un fill? La resposta seria la ma-teixa: és un plaer que fa que moltescoses valguin la pena.

Muitas grazias, moltes gràcies.,

Presentació del llibre El penúltimoprofeta de R. MeseguerMANOLO JÚDEZ

12

TEM

PS D

E FR

AN

JAd

igit

al /

n. 1

7 /

sete

mb

re-o

ctu

bre

201

4LL

ITER

A Activitats del Centre d’Estudis Lliterans// JOSEFINA MOTIS

es col·labora amb la InstitucióFernando el Católico en l’e-dició d’un treball sobre elnobiliari de la Llitera. S’estàtreballant amb l’Ajuntamentde Binèfar en la publicaciód’un treball sobre toponímialocal.

D’altra banda, es col·labo-ra amb publicacions de prem-sa escrita i ràdio de la co-marca.

S’està incorporant mate-rial gràfic, arxius i gravacionsen suport analògic i digital.

S’ha modificat el programainformàtic per facilitar la con-sulta als fons de la biblioteca,fototeca, videoteca o arxius.Estava previst seguir amb lagravació de diferents mani-festacions musicals dels po-bles.

S’aprofiten les possibilitatsque ofereix la xarxa informàtica(web i Facebook) per fomentar eldebat i donar a conèixer les activi-tats del Centre d’Estudis.

Col·laboració ambassociacions, ajuntaments i investigadors

– Gravació d’ un documental sobrel’aigua

– Arquitectura tradicional– La Guerra Civil a la Llitera– Música religiosa– Estudis sobre topònims locals– Catalogació de construccions ru-

pestres com són habitatges, aljubs,síes i trulls.

Beques-ajuda per a la investigació

A fi d’estimular els joves estu-diants en l’estudi de diferents temesculturals referits a la Llitera, el seupatrimoni i la seva gent, es convo-quen dues beques dirigides a estu-diants de Secundària i Universitat,dotades amb 600€ per a Batxillerati Secundària, i 1.000€ per a univer-sitaris o recent llicenciats, donant-

se com a data límit d’entrega desol·licituds el 31 d’octubre, amb lesdades del sol·licitant i documentacióa presentar, entre les que hi had’haver un projecte detallat del tre-ball a dur a terme.

Feta la selecció dels treballs, el re-sultat serà comunicat als guanyadors,atorgant-se el 40% de la quantitatconcedida al moment de la seva no-tificació i la resta a l’entregar els es-tudis el novembre del 2015. El Ce-llit podrà publicar els treballs coma propietari intel·lectual dels ma-teixos.

Per al seu funcionament, el Cellitcompta amb un pressupost global demenys de 16.000 € que sembla for-ça ben gestionat. Amb quantitatsmoderades es fan força coses.

Es reben subvencions de les Ins-titucions comarcals: Comarca de laLlitera i Ajuntament de Tamarit, mésles quotes dels socis, sumant totplegat uns 2.600€ que serveixenper les despeses de funcionament,informàtica telèfon, assegurances,material d’oficina, enviaments, etc.

L'aportació de l'IEA serveix ex-clusivament per a les activitats cul-turals desenvolupades que pugen untotal d'uns 13.200€.

El 2014, Centre d’Estudis Llite-rans, CELLIT segueix les activi-tats programades per continuar ambels seus objectius de treballar pelsvalors patrimonials de la Lliteradesenvolupant activitats adients.Entre les mes significatives:

Cicle de conferències sobreHistòria comarcal

A Tamarit i Binèfar estan previs-tes conferències sobre la història dela Baixa i Alta Edat Mitjana enaquesta terra de frontera.

Exposicions

Es continua amb la mostra itine-rant Records de l’Ahir, la Llitera enBlanc i Negre, conjunt de fotografiesque recullen aspectes de cada poble,vida social, patrimoni desaparegut ielements significatius de la vidaquotidiana que han configurat elspobles a través dels anys.

Les exposicions es fan amb elmaterial gràfic dels fons de la Fo-toteca provincial, el del propi CE-LLIT, i aportacions particulars decada poble. Enguany l’exposicióestà prevista fer-la a Camporrells iSorita.

També hi ha una exposició itine-rant d’un conjunt d’aquarel·les i di-buixos de Fernando Alvira, titulada“Cuadernos de Viaje: La Llitera”. Estracta de paisatges rurals i urbansamb 42 obres exposades ja enguanya Albelda, Peralta, Sanui, Alcampelli Valldellou.

Publicacions

Aquest any veurà la llum el quartnúmero de LITTERA, Revistad’Estudis Lliterans, i es va contactantamb els autors i programant elsnúmeros següents.

Amb la Universitat de Saragossas’està preparant un estudi arqueo-lògic sobre el poblament preromà ala Llitera dins un estudi centrat enla “Cova del Moro” d’Alins. També

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

7 /

sete

mb

re-o

ctu

bre

201

4LL

ITER

A

13

Mentre estreno temporada comprovo, esparverat, la quan-titat ingent de feinada que em ve damunt. Dels bons propòsitsde l’estiu no n’he complert ni un i ara, al setembre, tot se m’a-cumula (fins i tot els greixos). Aprofito per a repassarmentalment alguna de les activitats caniculars fetes, deixantde banda, és clar, migdiades de canonge i tiberis episcopals,passejades de capvespre i tertúlies de porró i ametlles. Ohdolça Arcàdia rural! Refugi fidel dels que anem al poble per-què no tenim ni un ral per anar de viatge i ens repetim comuna salmòdia (ara en diuen mantra) que, com a casa, no s’hiestà enlloc, a veure si amb una mica d’insistència ens auto-convencem.

Tampoc no és del tot cert que no m’haja bellugat. De fet,tot aprofitant alguns compromisos laborals i personals he fetviatges llampec a tres ciutats importants de la Península, laqual cosa m’empeny fatalment a comparar-les: Barcelona,Saragossa i Madrid. Què se’n pot dir, de Barcelona? Barce-lona està esdevenint la Meca del turisme, el paradís del guiri.Barcelona, la gran encisera com deia Maragall, segurament ésla ciutat més espectacular d’esta banda de món, però, per ami, és un parc temàtic que ha venut la seua ànima als turistes.Barcelona, avui, fa pudor de bronzejador, de paella amb san-

gria. Penso sincerament que hi ha la mateixa diferència entreuna gran capital i Barcelona que entre la Fontana di Trevi iuna falla valenciana: l’una és de pedra i l’altra de cartó.

Pel que fa a Saragossa, és una ciutat que, al meu entendre,ha guanyat molts punts i, sense ser espectacular, ha esdevin-gut polida i bonica, ben arreglada. Em temo, però, que un certcolossalisme arquitectònic fora mida i, sobretot, l’aposta pelscentres comercials perifèrics, combinats amb la crisi, li estantallant força les ales. En tot cas, i a diferència del que pensenels taxistes, a mi m’agrada força l’aposta que ha fet pel trans-port públic i les zones de vianants. Per al meu gustd’observador extern, Saragossa va amunt.

Madrid és tota una altra cosa. Hi he estat poques hores, iamb prou feines he pogut passejar pel barri de Salamanca,però, com que en els darrers temps hi he estat unes quantesvegades, penso que me’n puc fer una idea. Una ciutat monu-mental, impressionant i amb bones infraestructuresturístiques, una ciutat d’ambient... però una ciutat força bruta,poc endreçada, deixada, vinguda a menys (no és el cas, és clar,del barri de Salamanca). I vés a saber què li espera... En unacosa, però, sí que està clarament pel damunt de les altres dues:hi pots sopar peix ben fresc fins i tot un dilluns d’estiu.

URBS // Ramon Sistac

TOT ENSENYANT LES DENTS

Els rapsodes de la Franja a les tertúliesd’Alcampell// J. ESPLUGA TRENC

els bancs, a càrrec de César Torres(de l’associació de consumidors i es-talviadors d’Osca); una altra sobrehistòries de misteri i malediccions,pel periodista Jaume Garcia (di-rector de La Litera Información.

com), i una altra sobre el debatRepública o Monarquia, a càrrec del’historiador Iván Heredia. Tota lainformació es pot veure i llegir ahttp://tertuliesalcampell.word-press.com/

Esto estiu, a la Llitera, hem tingutl’oportunitat de veure al Duo Re-capte en el marc de la seua exitosagira commemorativa de l’Any De-sideri Lombarte. El divendres 8d’agost van fer un recital a l’abadiad’Albelda, en un clima d’intimitatmolt adient al lloc i a la temàtica, onvan fer emocionar un públic moltconcentrat i agraït. El recital d’Al-campell va ser a l’aire lliure, a la pla-ça major, gairebé com si fos unconcert d’estadi (en comparació, eld’Albelda seria un unplugged), en elmarc de les ‘tertúlies a la fresca’. Elrecital va impactar amb força elnombrós públic que omplia la pla-ça, hipnotitzat per aquells poemestan diàfans, irònics, sentits i rebregats,interpretats amb innegable mestriapels rapsodes Sasot i Bengochea. Enacabar el recital, s’encetà un inte-ressant debat amb el públic, que entot moment manifestà l’admiraciópel que acabava de veure i escoltar.

El cicle de ‘Tertúlies a la fresca’ escompletà amb tres xerrades més:Una sobre l’auto-defensa davant

Un moment dela tertúlia ambel Duo Recaptea AlcampellJ. ESPLUGA

http://www.laliterainformacion.com/http://www.laliterainformacion.com/http://tertuliesalcampell.wordpress.com/http://tertuliesalcampell.wordpress.com/

TEM

PS D

E FR

AN

JAd

igit

al /

n. 1

7 /

sete

mb

re-o

ctu

bre

201

4C

ULT

UR

A

14

Matarranya Íntim 2014 a Mont-roig// JOSÉ MIGUEL GRÀCIA

No era pas difícil de preveure queel festival Matarranya Íntim –dies 1,2 i 3 d’agost– de teatre proper, íntimi experimental a Mont-roig de Tas-tavins fóra un conjunt de represen-tacions força concorregudes, com hovan ser l’any passat a la vila de Rà-fels. El que potser ningú s’esperavaés l’èxit tan espectacular d’aquest any:públic arribat de diferents indrets, ma-joritàriament de parla catalana, comde Catalunya, València, a mes delspropis veïns del poble, de la comar-ca i voltants; i un munt de jóvens i notant, interessats pel fet teatral, portata l’interior de cases particulars i es-pais històrics de riquesa patrimo-nial. Tot envoltat amb un hàlit de re-cerca de sensacions, d’obertura i sa-tisfacció després de cada espectacle.Segons informació dels organitza-dors es van vendre més de 1.500passis per als espectacles, xifra quedobla la del any passat a Ràfels. Al-guns espectacles eren plens de goma gom, altres quasi plens, la qualcosa va suposar omplir un 95 per centde l’aforament total, per tant, no calcap comentari més envers la presèn-cia d’espectadors.

Comentar tots i cadascun dels es-pectacles o peces representades ul-

trapassaria de bon tros l’espai d’a-questa petita crònica, Tot i que, si empermeteu fer una curta volada a rasde terra per sobre dels espectacles, usdiré que vaig veure el desig surrealistad’entendre’s de Lijie Wansui, les me-lodies i esdeveniments sota una fal-dilla a Volcán azul, la degradació imarginació de l’ésser humà, titella cir-cumstancial, a Parias, les pallassesdels desigs més reals a A todo trapo,el naixement, l’amor i la dura reali-tat interior fetes dansa a Presen-cia/Ausencia, el més desembarassattransvestisme que et fa pensar, i quetotes les coses no tenen una explica-ció lògica a El escondite.

La meua sentida enhorabona al di-rector del festival, Jacobo Roger, a Isa-bel Caballero a Marta Borcha i a totala resta de l’equip; a les companyies“A tiro hecho”, “Begonya Tena”,“Compañía Javier Aranda, “Kanca-neo teatro”, “Lorenza di Calogero”“Miguel Vicente Clager”, “Teatre-companyia”, i a l’Associació CulturalSucarrats de Mont-roig pel seu treballi coordinació. Si Cabanyal Íntim, delPaís Valencià —bé diguem-ne Co-munitat Valenciana— és el Pare, Ma-tarranya Íntim és el fill gran.

Els actes es van cloure esplèndi-

dament a l’ermita de la Consolació:des del pòrtic “Temps al temps” i “Yababé” cantant poemes del Desideri ienfront escoltant, molta, molta gentseguda als bancs de l’ermita, arren-glerats sobre la gespa i sota unaapaivagada llum de les estrelles delcel matarranyenc. Cançons, poemesi aromes de la terra.

Quant de bo està fent la Comarcadel Matarranya per la cultura i la llen-gua! Fins l’any vinent.

Actuació alcarrer al

MatarranyaÍntim

JOSÉ MIGUEL GRÀCIA

VII Jornada de Lectura Pública a Bellmunt// J. M. G.

Una Jornada més de Lectura Pú-blica a Bellmunt de Mesquí, i ja envan set, tingué lloc a aquesta bella vilade la Vall del Mesquí el passat 15 d’a-gost. Ramón Mur, l’inesgotable acti-vista cultural bellmuntà, alma materde totes les jornades, pot estar bencontent de l’èxit de públic i del res-sò que ha pres la Jornada per tota lacontrada. Els que vam assistir-hi,participant o no en la lectura, vamquedar satisfets de debò com cadaany. Gràcies, Ramon, per obrir lesportes de la històrica casa de Juan PioMembrado, per a poder gaudir de lesestances on va viure i escriure el re-generacionista baixaragonès, PíoMembrado.

Aquest any, com un acte més de

l’Any Desideri Lombarte (1989-2014), commemorant el 25è aniver-sari de la seua mort, va estar dedica-da la Jornada a la lectura de dos lli-bres d’en Desideri: Les aventuresdel sastre Roc d’Arça, en català, i Ati no te conozco, (una crònica d’unalumne dels Escolapis d’Alcanyís1947-1952), en castellà, obra poc co-neguda de l’autor pena-rogí. Més decinquanta lectors van passar pel bal-conet del pati de la casa Membrado,lectors de totes les edats i d’ambdu-es llengües –català i castellà. El pativa està sempre ple d’un públic atenta la lectura de les dues obres i a totsel comentaris i intervencions quevan tenir lloc en el transcurs delmatí, fins les dues de la tarda.

15

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

7 /

sete

mb

re-o

ctu

bre

201

4T

EMA

DEL

MESEl debat de la reforma electoral

es trasllada als ajuntaments de la Franja// EMMA ZAFÓN

al popular Antonio Algueró en unasonada moció de censura que vaprovocar fortes divisions entre elsveïns de la localitat. Algueró va ha-ver de renunciar al càrrec tot i lide-rar la formació més votada.

Situació també cridanera la quees pot trobar a l’extrem oposat dela Franja, en la nòrdica comarca dela Ribagorça. L’Ajuntament de Be-nasc és actualment presidit per ladirigent popular Luz Gabàs, qui vaobtenir 66 vots menys que la for-mació més votada, el PAR. Amb-dós partits van empatar a quatreregidors però va ser Gabàs qui fi-nalment fou investida alcaldessa.La realitat del govern local deGraus és la que més s’aproxima ala que es produiria en el cas de durendavant la reforma electoral. Enla localitat governa el popular JoséAntonio Lagüéns, cap de la llistamés votada amb 739 vots. Lagüénses va imposar tot i comptar amb elmateix nombre de regidors que elPSOE, un total de quatre. El ma-teix succeeix un poc més al sud, enel municipi de Binèfar, de la veïnacomarca de la Llitera. L’alcaldiaresta en mans de la llista més vo-tada, el PP, però sense gaudir de lamajoria absoluta ja que empata acinc regidors amb el Partit Socia-lista. El context de Tamarit és idèn-tic però amb les formacions políti-

ques a la inversa. Amb cinc regi-dors per a cadascú dels partits ma-joritaris, el govern municipal recauen la llista més votada, la socialista,que igual que a Binèfar, no comptaamb la majoria absoluta.

Pel que fa a la comarca del BaixCinca, la composició dels diferentsajuntaments és potser la més esta-ble de tot el territori. Amb fortesmajories, el Partit Socialista go-verna a Mequinensa i Saidí. Men-trestant, el Partit Popular mantél’alcaldia de Fraga amb suport delPAR. L’alcalde, Santiago MiguelEscandil, guarda l’avantatge d’unregidor (8 front a 7) vers el següentpartit més votat en el municipi, elPSOE. Es repeteix la mateixa tò-nica en els municipis catalanopar-lants del Baix Aragó Casp. Ambfortes majories, el PSOE governacòmodament a Favara mentre elPP ho fa a Maella, Faió i Nonasp.En aquest cas, el canvi més relle-vant es registraria al consell co-marcal, on els pactes de govern hansuscitat variades polèmiques en ladarrera legislatura. No obstant aixòi tenint en compte que el governcentral només s’ha referit als muni-cipis en la reforma electoral, cal-dria esperar per analitzar les impli-cacions reals que tindria la norma-tiva en la composició de les comar-ques.

L’inici del curs polític ha situaten el punt de mira del debat pre-electoral als ajuntaments de tots elsmunicipis de l’Estat. Els consistorisfranjolins, uns dels més emblemà-tics d’Aragó pel que fa a la compo-sició del govern local, podrien veu-re’s afectats per les propostes del’executiu central si finalment s’a-prova la reforma o regeneracióelectoral. A petita escala, el puntque més debat ha suscitat en lesdarreres setmanes és el que esta-bleix que l’alcaldia es reservarà peral cap de llista de la formació mésvotada tot i no haver obtingut lamajoria absoluta. El futur alcaldenomés es veuria obligat a superarel 40% del suport popular i, en casde no fer-ho, es convocaria una se-gona volta. En altres paraules, la re-forma electoral preveu instaurarun sistema similar al presidencia-lista en tots els ajuntaments delpaís. La premissa tanca les portes apactes de govern com els que s’hansucceït fins l’actualitat en quasi to-tes les localitats.

Per comarques, la del Matarra-nya és la que oferiria canvis méssignificatius. La reforma electoralpodria canviar la tendència de go-vern en diverses localitats. La méssignificativa és Calaceit, on unpacte entre el Partit Popular deJosé Maria Salsench (288 vots) iL’Entesa de Paulí Fontoba va ferfora del govern municipal a la llistamés votada, la de la socialista RosaMaria Domènech (295 vots). Unasituació similar es viuria a l’Ajun-tament de Beseit, actualment enmans d’Alberto Moragrega. El pri-mer edil aconseguí l’alcaldia mit-jançat un pacte amb el PAR tot ique el Partit Popular va obtenir lamajoria (174 vots front als 164 delPSOE) en les eleccions municipalsde 2011. Cas apart és el govern lo-cal de La Freixneda. En novembred’aquell mateix any, la aliança en-tre PSOE i PAR, que sumaven elsquatre regidors necessaris per a lamajoria, va desbancar de l’alcaldia

Ple del’Ajuntamentde CalaceitEMMA ZAFÓN

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

7 /

sete

mb

re-o

ctu

bre

201

4A

RA

GÓ

16

El passat onze de setembre es pre-sentava a Saragossa, a la llibreria Losportadores de sueños, lo llibre Co-cina con Historia. Recetas, dichos ysaberes populares de Mequinenza, dela professora i historiadora mequi-nensana resident a Saragossa, Fran-cisca Vilella Vila.

El professor d’Història Medievalde la Universitat de Saragossa, Es-teban Sarasa, comentà, durant lapresentació de l’acte, que aquest eraun llibre compromès, on es podiatrobar, “a més d’un munt de recep-tes clàssiques i d’altres més innova-dores pròpies d’aquesta àrea bor-dejada de l’Ebre, el Cinca i el Segre,comentaris i notes al marge que si-tuen aquestes receptes, en el seumarc històric, etnogràfic i antropo-lògic”.

El llibre, en paraules de l’autora,“està estructurat en quatre tipus decontinguts. Per una banda, les re-ceptes (250) explicades de formabreu i senzilla perquè tot lo mónl’entengue. Després ocupen un llocmolt important les imatges, on no solapareixen los plats cuinats sinó elsdiferents estris i cassoles i altres ins-truments tradicionals del món de lacunya. Un tercer apartat són algunesdites, refranys i frases fetes referentsals aliments o a determinats plats. I

per últim, també he vol-gut fer un seguit de co-mentaris a les tradicionsmés típiques de l’any: lamona de Pasqua, lo troncde Nadal, etc., èpoquesde l’any i festivitats moltvinculades amb determi-nades receptes tradicio-nals.”

El receptari està or-ganitzat seguint l’ordreculinari habitual: els pri-mers plats, on podem tro-bar receptes d’arròs ambabadejo, mongetes amborella i xorisso, escaliva-da, pataques al caliu, ca-ragols, canalons, etc. Des-prés estan les carns, ontenen especial protago-nisme el conill, el tossino,les perdius i el corder. Altercer bloc, dedicat alpeix, podem trobar unmunt de receptes de com apanyarl’abadejo, els calamars.la sardineta,sense oblidar els peixos tradicionalsde riu com l’anguila. Els tres últimsapartats estan dedicats als ous, alspostres i dolços, i a les confitures iconserves.

Segons explicà a la presentació Pa-quita Vilella, “la cuina tradicional ha

RECEPTES AMB HISTÒRIA

Presentat a Saragossa un llibre de cuinatradicional de Mequinensa// MÀRIO SASOT

estat la gran oblidada en els llibresclàssics de cuina de l’Edat Mitjanai el Renaixement, on figuraven no-més les receptes de les classes pri-vilegiades. Avui dia els plats cam-perols dels nostres pobles conti-nuen vigents, tot i que s’han anat fentinnovacions adequant-se als nous ti-pus de vida de la gent”.

Teri Blanton // M. Llop

DONES

Va nàixer fa uns 57 anys a l’estat de Kenturky, on la seua iaiaes va instal·lar a la ciutat de Dayhoit. La seua infància està im-pregnada de natura en un lloc envoltat de muntanyes i aigua.A l’estiu, tots els xiquets nedaven i jugaven al riu Cumberland.Com a conseqüència de la destrucció de la muntanya per l’ex-tracció massiva de carbó, els seus fills i altres xiquets mai novan poder jugar com ella ho va fer a la seua infància. L’ex-plotació minera expansiva i destructiva dels anys 80-90 a celobert va produir una contaminació de l’aire, terra i aigua quesobrepassava els límits de protecció ecològica, a part del tràn-sit de camions i per uns camins fins aleshores tranquils per totsels éssers vius, pols de les explosions…. Teri va formar un grupde ciutadans preocupats contra la brossa tòxica. Es va unir alKFTC moviment de defensa dels recursos naturals de Ken-tucky i la lluita per un nou equilibri de poder i una societat

justa. Va iniciar el projecte Canary (en record d’una pràcticaantiga que consistia a portar canaris a les mines per detectargasos tòxics). KFTC i altres grups de Carolina del Nord, Ten-nessee, Virginia… van formar l’Aliança per a la regió dels Ap-palachian Mountains. La destrucció de muntanyes a cel obert,els materials pesants que contenen i la crema de carbó brut nosolament perjudica el paisatge, les espècies animals, les plan-tes… també enverinen les persones i afecta el canvi climàticglobal degut a la destrucció de milions d’hectàrees d’alguns delsboscos més diversos de fusta del món Teri Blanton s’ha con-vertit en líder de la justícia ambiental, de la lluita per l’aiguaneta; veu poderosa en contra de la destrucció dels boscos. Témolts premis: Rain-forest Action NetworK, en 2010, Xarxa enacció…. Podeu trobar-la a Facebook i fins i tot sol·licitar-li amis-tat!

Coberta del llibre

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

7 /

sete

mb

re-o

ctu

bre

201

4A

NY

DES

IDER

I LO

MBA

RT

E

17

Aquesta passada primavera, Martí de Riquer i Morera –sensdubte, l’estudiós hispànic de la literatura romanç més presti-giat del segle XX– hauria fet cent anys; però aquest mestre demestres no va aconseguir acomplir el segle de vida perquè elprimer dia de la Santa (ja em perdonareu, mestre, la referèn-cia localista) de l’any passat –17 de setembre de 2013– moriaa Barcelona. També, el proppassat 24 d’agost, ha mort –sensdubte, massa aviat– a Barcelona un dels deixebles més desta-cats del doctor Riquer, Jaume Vallcorba Plana, l’editor catalàmés curós i atent a l’ortotipografia i al disseny editorial que haconegut el país en les darreres dècades; Vallcorba fou funda-dor i director de Quaderns Crema, l’editorial on publiquen ha-bitualment –entre altres destacats escriptors catalans– els sai-dinencs Mercè Ibarz i Francesc Serés; i que trobem, si més nopel que fa al nom, en el rerefons de les nostres col·leccions Qua-derns de la Glera, Quaderns de les Cadolles i de la paralitza-da Quaderns del Cingle.

Si ara esmento aquests dos reputats filòlegs i editors és grà-cies a l’entrevista que li fan a Esteve Miralles en el número delNúvol el digital de cultura del proppassat 4 de setembre. N’Es-teve hi reflexiona, entre altres coses, al voltant de les tres dar-reres generacions culturalment actives i hi apunta que “La ge-neració més jove està ben formada. A un nivell europeu, for-ça homologable, penso. Però accedeixen a un mercat que els diu:que el seu nivell formatiu no rebrà recompensa salarial, i queel seu salari no els permetrà guanyar-se la vida. És un contractesocial trencat. I reaccionen, sí. Però la política, la veuen com un

monstre incomprensible. I fan acció immediata amb passió, i al-hora es resignen a ser assimilats… Culturalment, gràcies a in-ternet, sí, ens han descobert les possibilitats d’una interacció cul-tural sense intermediació, sense mitjancers: directa del creadoral públic. Però pateixen, justament, l’ansietat de la falta de va-lidació, i d’opcions de professionalització… O, almenys, de ma-neres de poder crear i produir sense haver de posar-hi dinersde la butxaca. La intermediació cultural està fallant. I fa falta:calen mecanismes que donin valor. Quan lamentem les mortsde Riquer, o de Vallcorba… sabem que la generació següent notindrà Riquers ni Vallcorbes. Perquè el poder no els fa possi-bles. I els dirigents culturals han dimitit de liderar res.”

I jo encara lamento més, per esmentar només dos noms prouconeguts, la desaparició física (en aquest cas, quasi inevitable)del mestre Joan Coromines (1997) –amb un conegut compro-mís amb el país, en clar contrast amb l’actitud cívica de Mar-tí de Riquer– i la desaparició clarament prematura de Joan Solà(2010), també amb un evident i conegut compromís amb la llen-gua i el país. I ja en un àmbit més íntim, la desaparició de De-sideri Lombarte (1989), Jesús Moncada (2005) i Josep Galan(2005). Esclar que sempre ens queda el consol –únic consol peral meu cor salvatge– de saber que si, com apunta la conegudametàfora atribuïda a Bernard de Chartres, ara ataüllem unamica més lluny, si aconseguim fer un petit pas més enllà, és grà-cies al fet que ens enfilem a muscles de gegants. Ara només enscal, que no és pas poc, fer-nos dignes del llegat que ens han dei-xat aquests gegants que ens han precedit.

Martí de Riquer i Jaume Vallcorba // Esteve Betrià

U12

Torredarques s’ha sumat als actesde l’emotiu Any Desideri Lombar-te. El Saló Social va aplegar el 19 d’a-gost un recital poètic a càrrec delDuo Recapte, que va fer un tast del’obra poètica de l’escriptor matar-ranyenc més rellevant del segle XX.Una actuació on es van escoltar al-guns dels versets més sonats d’enDesideri, com ara Les Belles Parau-les, Joc de Paraules, Lluny de tu o Lallegenda de La xica tornada serp. Unaactuació que va omplir el local deTorredarques i que va reunir tambéels familiars del poeta pena-rogí, des-aparegut ara fa 25 anys. Una emoti-va actuació emmarcada en les Fes-tes Patronals de Torredarques i en unAny Desideri Lombarte que ha re-corregut diversos municipis del Ma-tarranya, entre ells Mont-roig i Pena-roja, així com municipis de la Llite-ra, el Baix Cinca, la Terra Alta i les

ciutats de Saragossa i Bar-celona.

En una entrevista conce-dida a Ràdio Matarranya,Duo Recapte va parlar sobrel’obra poètica i la figura d’enDesideri. En este context,Màrio Sasot, bandúrria imandolina elèctrica, va de-tallar que “en el nostre es-pectacle intentem reflectir lavarietat de temes, d’estils,de mètriques del poeta pena-rogí, i aprofitar este 25è ani-versari perquè es conega la seua obraamb més profunditat”. Per la seuapart, Antoni Bengochea, que recitaa Desideri Lombarte, va reconèixerque “tocava vindre al Matarranya”,tot i que “enguany la gira s’ha des-envolupat més cap a dalt”. Perquètot i que “el coneix més la gent delmoviment de reivindicació de la

llengua i la cultura, és un tipus depoesia que arriba a tothom”.

Sasot va subratllar que “com la si-tuació lingüística no ha avançat gai-re per part de les institucions, Desi-deri és més vigent que mai. De fet,els poemes que parlen de llenguacontenen un missatge tant recentcom fa trenta anys.”

Desideri Lombarte va obrir les festes de Torredarques// REDACCIÓ

Recital del DuoRecapte aTorredarquesRUBÉN LOMBARTE

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

7 /

sete

mb

re-o

ctu

bre

201

4A

NY

DES

IDER

I LO

MBA

RT

E

18

M’hi van convidar: serà un acte per parlar de com es veu elprocés de la Independència de Catalunya des dels altres païsoscatalans. I em va fer il·lusió i respecte, i així ho vaig apuntar alFacebook. Els participants a l’acte amb DNI espanyol vam coin-cidir a mantenir-nos a l’expectativa tot i que en un principi, enrelació a la llengua catalana, es poden témer reaccions contrà-ries des de les administracions. Com que un servidor ja he es-crit al respecte un article en aquesta casa, ara no m’hi estenc perbé que reitero que considero una qüestió cabdal el procés i l’e-fecte positiu que sens dubte tindrà en un termini més o menyscurt en tot l’àmbit lingüístic català.

Dit això, em deixo portar per dues de les notícies d’estiu, una,escampada per l’Heraldo de Aragón, amb allò de la frontera il’altra, d’antologia, pròpia del Celtiberia Show (aquella seccióde la revista Triunfo): em refereixo a l’escàndol de les botifar-res etiquetades només en català en una superfície comercial.Quan ho vaig llegir, vaig pensar que ja tenia el titular de l’arti-cle: “A que jode!” Era molt llaminer burxar davant aquest exem-ple d’intransigència: pobres clients que els venien un productetan exòtic, només presentat en una llengua tan exòtica com lacatalana. Han pensat els espanyols amb el greuge històric delscatalans que a penes mai no veuen la seua llengua en els pro-ductes comercials, tot i que sovint en són els millors clients? Avuiho deixo ací.

La preocupació per deixar ben clar el límit geogràfic d’Ara-gó –o d’Espanya?– m’ha fet pensar més. Que quede ben clar quesom a Aragó, que no pensen que són a terres catalanes...Supo-so que és aquest el temor quan es denuncia la falta de senyalsen autovies i carreteres. I més en aquests moments en què mol-ta gent acusa els catalans de voler posar fronteres.

En els temps d’Europa, de l’espai Schengen, què coi hi han defer les fronteres! La voluntat de sobirania d’un territori, la cons-titució d’un Estat sobirà, avui i en aquesta part del món, no res-pon a voler plantar fronteres; és una altra cosa que té a veure ambla llibertat col·lectiva i l’oportunitat d’un poble per disposar detotes les competències com qualsevol altre Estat i gestionar-lesmés bé a favor. No entenc que es fortifiquen fronteres amb unpaís –ara dic Espanya– amb qui segur que es tindran molt mi-llors relacions de veïns que les actuals. La frontera, si n’hi ha, seràla que hi posem nosaltres; i en el nostre cas –ara sí, parlo de Fran-ja– serà la frontera mental. Al meu entendre, justament, és l’o-portunitat que tenim per fer caure les fronteres mentals que enshan modelat enfront de tot allò català i aprofitar, també nosal-tres, l’oportunitat de beneficiar-nos del nou Estat que impulsa-rà la llengua de tots els catalans; i amb la llengua, ben segur, queha d’afavorir l’activitat dels àmbits culturals, econòmics...

De fronteres fortificades, no n’hi haurà; això sí, hem d’afanyar-nos a desmantellar les mentals.

A l’UCE, a Prada de Conflent, i més coses // Francesc Ricart

NO SOM D’ EIXE MÓN

Ben tocades les 10 de la nit delpassat 14 d’agost, a la plaça de l’Es-glésia d’Horta de Sant Joan, co-mençà el recital de poesia i música,aquest any dedicat a Desideri Lom-barte en el 25è aniversari de la seuamort, organitzat per la regidoria deCultura de l’Ajuntament, dirigit perCinta Mulet, amb la col·laboració del’Associació de Joves “Passeu-me labota” i l’Associació Cultural delMatarranya.

Van assistir com a autors convidatsJosep Miquel Gràcia, Blanca Deus-dad, Àngel Querol, Jesús Tibau iMaria Dolors Gimeno, afegint-se enel transcurs de l’acte Juli Micolau.

El públic omplia la bella plaça del’Església i l’Ajuntament, il·luminantl’escenari una llum suau i càlida, entant que els versos d’en Desideri i elspropis dels autors invitats, envoltatsde notes musicals sorgides d’un pia-no, un saxo i unes guitarres, acaro-naven la oïda i la sensibilitat dels as-sistents. Un acte més, però molt es-pecial, en honor d’en Desideri dinsdel actes commemoratius del 25è

3r Recital de poesia i música a Horta de Sant Joan// JOSÉ MIGUEL GRÀCIA

aniversari de laseua mort.

Sense capmena de dubte,la participaciódels jóvens, tanten la part recita-da com en l’a-companyamentmusical, va ser elmés destacat isorprenent de lavetllada. Ambfrescor de joven-tut, agilitat parti-cipativa i entu-siasme, aquest ti-pus d’actes hande sortir bé for-çosament. I peraixò hi eren Ma-ria Sancho, Enric Serrano, AnnaM. Gil, Lorena Vives, Esther Vilar,Alfonso Dobon, Amanda Vilar iElies Gil. I per dir alguna cosa mésdel recital, cal destacar també els seuescenari natural, la informació visualque es va projectar i seu el ritme, se-

gurament força assajat.I en acabar, la bona copa de cava

de Vinyes del Convent, va ser l’afe-gitó gustatiu de la vetllada que calrepetir l’any vinent. Objectius i mo-tius en sortiran. Enhorabona a laCinta Mulet, a l’Ajuntament d’Hor-ta i a tots els participants.

Recital depoesia aHorta de SantJoanJOSÉ MIGUEL GRÀCIA

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

7 /

sete

mb

re-o

ctu

bre

201

4R

EPO

RTA

TG

E

19

Una exposició repassa l’efímera experiènciaferroviària del MatarranyaPresos republicans van acabar el tren ‘el Sarmentero’, clausurat l’any 1973

// LLUÍS RAJADELL

postguerra, quan es va utilitzar apresos de guerra republicans com ama d’obra semiesclava. Els treballsde construcció van sembrar, a més,la llaó de la lluita sindicalista alMatarranya. Durant la Guerra Ci-vil, els franquistes van accelerar laconstrucció per transportar mate-rials i hòmens cap a la transcen-dental batalla de l’Ebre.

Durant unes poques dècades,l’estampa del tren pujant i baixantper la via va marcar el paisatge delspobles del nord del Mataranya.Però l’any 1973, quan el país sencerentrava en l’época de creixementeconòmic i demogràfic del “desar-rollismo”, el tancament de la líniaretornave les comunicacions de lacomarca al segle XIX i les limitavaa una precària xarxa de carreteres.

El nom de l’exposició ‘El Sar-mentero. Antiga línia de tren deVal de Zafán’ fa referència al pai-satge de vinyes que la línia traves-sava en bona part del seu traçat pel

Matarranya i la Terra Alta. L’allu-nyament de les estacions respectede les poblacions va ser una de lescauses de la poca utilització deltren per al tràfic de passatgers.També algunes mercaderies circu-laven per esta via de comunicació,com el carbó produït a les mines deBeseit i als Ports de Morella. Lagent més gran encara recorda elpas de camions carregats de mine-ral per les carreteres cap a les esta-cions ferroviàries. Però ni passat-gers ni mercaderies van aconseguirque la via fóra rendible, una situa-ció que va precipitar-ne el tanca-ment.

Després de trenta anys d’aban-donament, la línia va tornar a l’ac-tualitat amb la seua reconversió envia verda per a recorreguts turístics.La plataforma, els ponts –algunsd’ells imponents– i les estacions dela Terra Alta i el Matarranya hanrecuperar la utilitat. Però esta ja ésuna altra història.

La Comarca del Matar-ranya va gaudir durantpoc més de trenta anys delsegle XX d’una línia deferrocarril, la de Val deZafán, que enllaçava elsseus pobles amb Tortosa iCatalunya, per un costat, iamb Alcanyís i l’interiord’Aragó, per l’altre. Aque-lla experiència de moder-nitat i d’integració en laxarxa ferroviària estatal esva evaporar l’any 1973.Amb l’excusa de l’esfon-drament d’un túnel propde Bot (Tarragona), el trà-fic es va suspendre defini-tivament. Per recordar elquaranta aniversari d’a-quella decisió i també perrepassar el que va suposarla curta experiència ferro-viària matarranyenca, laComarca ha organitzatuna exposició itinerantamb 25 fotos antigues querepassen des de la construcció de lavia fins a la seua clausura. El fonsfotogràfic pervé de l’Arxiu de Fo-tografia Antiga de la Comarca i delMuseu del Ferrocarril de Catalu-nya de Vilanova i la Geltrú (Barce-lona).

L’exposició ha passat per la ma-jor part dels pobles de la Comarcai encara passarà per la Portellada,del 25 al 31 de setembre, i per Vall-de-Roures, abans d’acabar l’any. Elrecorregut expositiu va començar aLledó i va seguir per Queretes, Rà-fels, Massalió, Valljunquera, Cala-ceit, Beseit, Arenys de Lledó, Fon-despatla i la Freixneda.

Les imatges inviten a la gent mésgran a la nostàlgia per un temps deprosperitat, quan les “obres de lavia” ocupaven tota la mà d’obradisponible al Matarranya i encaravenia gent d’altres comarques pro-peres en busca d’un jornal. Laconstrucció es va allargar des de fi-nals del segle XIX fins a la primera

Ferroviaris a lavia al seu pasper la Vall delTormoARXIU DE FOTOGRAFIA

ANTIGA DE LA COMARCA

DEL MATARRAÑA/

MATARRANYA.

FOTOGRAFIA CEDIDA PER

SALVADOR SANCHO. 1964

MATÍ, al Centre Cultural

09:45 h Recepció dels participants i entrega de documentació.

10:00 h Benvinguda per part de les autoritats. Presentació del dossier: “Benvinguts profess@rs del Matarranya!”.

10:20 h Conferència inaugural: “El model d’immersió de la Bressola”, a càrrec de Joan Pere Le Bihan, responsable de la Bressola del 1981 al 2012 (Escoles laiques catalanes a la zona francesa de parla catalana).

11:15 h Presentació i pràctica de tallers didàctics de cultura popular: Cantem Junts”, a càrrec de Margarita Celma

a càrrec de Pepa Nogués

12:00 h Pausa-cafè

12:30 h Taula rodona: Amb la participació de professorat, alumnat i pares.

11 a 13 h Taller infantil: Mural Party

VESPRADA

16:00 h Visita

16:30 h

20:00 h Lectura de totes les activitats realitzades,

En finalitzar, s’oferirà un pica-pica.

NOTES

Més info: clariomatarranya.blogspot.com.es clariomatarranya@gmail.com Tel. 676 308 021

1a JORNADA LLENGUA i ESCOLA AL MATARRANYA

CLARIÓAssociació de Pares del Matarranya en Defensa del Català

Comarca del Matarraña/Matarranya

del Matarranya