Upload
danaian
View
144
Download
14
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Teoria y practica para aprender catalan.
Citation preview
Lección 1ª
~ Hola. Bon dia!
1 Diàleg (diálogo) 2 Les salutacions i els comiats (los saludos y las despedidas) 3 L'alfabet català (el alfabeto catalán)
o 3.1 Els dígrafs (los dígrafos) o 3.2 Les lletres modificades (las letras modificadas)
4 Gramàtica (gramática): Els articles (los artículos) o 4.1 L'article definit (El artículo definido) o 4.2 L'article indefinit (El artículo indefinido)
5 Gramàtica (gramática): Els pronoms personals (los pronombres personales) 6 Els números (los números) 7 El cos humà (el cuerpo humano)
Diàleg (diálogo)
Les salutacions i els comiats (los saludos y las despedidas)
Buenos días Bon dia! · Muy buenos días · Bon dia i bona horaBuenas tardes Bona tarda! / Bona vesprada · Muy buenas tardes · Bona tarda i bona horaBuenas noches Bona nit! · Muy buenas noches · Bona nit i bona horaHola Hola!Adiós Adéu!/Adéu-siau!Hasta luego A reveure. Fins desprésHasta mañana Fins demàHasta pronto Fins aviat / Fins prompte (Valenciano y balear)Hasta ahora Fins ara
Bona tarda se utiliza a partir de las tres y bona nit cuando ya se haya hecho de noche, con lo que en verano bona tarda tendrá más horas de uso que en invierno.
En el valenciano y balear no se emplea bona tarda sinó bona vesprada que equivale al castellano buenas tardes.
Hay algunos autores que rechazan las formas bona tarda/bona vesprada, ya que argumentan que es una forma reciente y que tradicionalmente en catalán se utilizan bon dia y bona nit en un uso parecido al del francés.
¿Cómo estás? Com va això? Com va tot? Com va? Què hi ha?Estoy bien. Bien Va bé. BéMuy bien Molt bé¿Qué tal estamos? Com anem? Què fem?Vamos tirando Anar fent. Anem fent.
Si quieres escuchar en catalán oriental algunas de las expresiones vistas hasta ahora visita esta página: Guia de conversa universitària También puedes escuchar algunos de los términos vistos -y muchos otros-, en el catalán de las Baleares en esta página: A l'abast, comunicació bàsica en llengua catalana
L'alfabet català (el alfabeto catalán)
En la parte superior aparecen las 27 letras que tiene la lengua catalana y en la parte inferior aparecen los nombres de dichas letras en catalán.
a b c ç d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y za be
alta
ce ce trencad
a
de e efa/e
ge hac
i (llatina
)
jota
ca ela/e
ema/e
ena/e
o pe cu
erra/e
essa/e
te u ve baix
a
ve dobl
e
xeix, la ics
i greg
a
zeta
la a. Se pronuncia con la boca más abierta que en castellano: fàcil (fácil). la b. Se pronuncia como en castellano: balena (ballena). la c. Se pronuncia como la c castellana delante de a, o, u: carrer (calle). Se pronuncia como la s
castellana delante de e, i: cel (cielo) -e oberta-. la ç. Se pronuncia como la s castellana: braç (brazo). la d. Se pronuncia como en castellano: desembre (diciembre). la e. En catalán hay dos tipos de e tónicas. 1) La e oberta, para hacerla tienes que abrir más la boca
que cuando pronuncias una e en castellano: cel (cielo). 2) La e tancada, equivale a la e castellana: fera (fiera).
la f. Se pronuncia como en castellano: festa (fiesta). la g. Se pronuncia como la g castellana delante de a, o, u: gat (gato). Se pronuncia como la g italiana
delante de e, i: gerani (geranio). la h. No se pronuncia, como en castellano: home (hombre) -o oberta-.
la i. Se pronuncia como en castellano tanto en posición vocálica: filera (hilera) como en posición consonántica: rei (rey) .
la j. Se pronuncia siempre como la g de gerani: Jordi (Jorge). la k. Se pronuncia como en castellano: Kant (Kant). la l. Su pronunciación es diferente a la del castellano. En catalán es una ele velar. la m. Se pronuncia como en castellano: mare (madre).
la n. Se pronuncia como en castellano: nina (muñeca). la o. En catalán también hay dos tipos de o tónicas. 1) La o oberta, para hacerla tienes que abrir más
la boca que cuando pronuncias una 'o' en castellano: pot (puede). 2) La o tancada, equivale a la o castellana: amor (amor).
la p. Se pronuncia como en castellano: pare (padre). la q. Se pronuncia como en castellano: que (que). la r. Se pronuncia como en castellano: ratolí (ratón), turó (cerro). la s. En catalán hay dos tipos de s. 1) "s" la essa/e sonora, en castellano también se pronuncia en
algunos casos como en la palabra desde: rosa (rosa) o zebra (cebra) también se pronuncia cuando la s está entre 2 vocales de una palabra y cuando está al final de una palabra y la siguiente comienza con una vocal. 2) "ss" la essa/e sorda, sólo aparece entre 2 vocales, ver más abajo la rúbrica de la "ss".
la t. Se pronuncia como en castellano: taula (mesa). la u. Se pronuncia como en castellano: rus (ruso). la v. En catalán la v se pronuncia. es una consonante labiodental, eso quiere decir que se pronuncia
apoyando los dientes superiores en el labio inferior. se pronuncia como en francés, inglés o la w alemana: València.
la w. Se utiliza para palabras de origen extranjero. Si las palabras proceden del alemán se pronuncia como una v y si vienen del inglés como una u.
la x. El castellano no tiene este fonema. Equivale al fonema que el francés y el portugués representan como ch, el inglés como sh y el alemán como sch: la Xina (China), Xàtiva (Játiva), Xarxa(red), Xavier(Javier), Xeresa(Jeresa), Xuquer(rio Jucar). La combinacion Tx se pronuncia como la 'ch' de 'Chorro' A principio de palabra normalmente la x suena como ch castellana xiquet(chiquito) xarrar(charlar) xurro(churro) y, a mitad de palabra detrás de consonante p.e. panxa(pancha).
La IX o UX suena como [ʃ] eixida(salida): casos, 1) "A mitad de palabra" aixeta(grifo), això(eso), bruixòt(brujo), coixí(cojín), calaix(cajón), disbauxa(exceso), rauxa(pensamiento caprichoso). 2) "Al final de palabra" exigix(exige), ix(sale -de salir-). Excepciones: prefix(prefijo), apèndix(apéncice)... La X suena como [ks]-sorda- text(texto): casos 1) "Entre vocales" (excepto los casos anteriores -ix- y -ux-) reflexio(reflexión), axial, taxi. 2) "Entre vocal y consonante sorda" ambidextre(ambidiestro), excedent(excedente), explosió, extens(extenso). 3a) "Al final de palabra, detrás de vocal", perplex(perplejo), prefix(prefijo), apèndix(apéncice) y, 3b) "Al final de palabra, detrás de consonante sonora" esfinx(esfinge), larinx(laringe), linx(lince). La X suena como [gz]-sonora- exacte(exacto) en el prefijo "EX-" seguido de vocal, H o consonante sonora: examinar, exorbitant(exorbitante), exhortar, exhalar, exhibició, extra, exdiputat, exmandatari, exjugador. Es una caso irregular del que se precisa práctica escuchada.
la y. En catalán esta letra no se utiliza prácticamente, excepto en el dígrafo ny. Se pronuncia como la i: Nova York.
la z. En catalán la z se pronuncia siempre como la essa/e sonora "s", como ya se ha dicho, aparece en la palabra castellana desde, zona (... se pronuncia como una z latinoamericana).
Els dígrafs (los dígrafos)
Un dígrafo es un conjunto de dos letras (grafías) que representan un sonido. En catalán existen los dígrafos siguientes:
rr ss ll l·l ny qu gu ixla erra/e doble la essa/e doble la ela/e palatal la ela/e geminada la ena/e i grega la cu u la ge u la i ics
En esta lección sólo pondremos ejemplos de estos dígrafos. Los usos y las divergencias respecto al castellano se abordarán en el nivel intermedio del curso de catalán.
rr: Se pronuncia como la rr castellana. Ejemplos: la guerra (la guerra), córrer (correr). ss: És una essa/e sorda. Se pronuncia de una manera muy parecida a la s castellana; p.e.: un assassí
(un asesino), la pressa (la prisa). Recordar que sólo aparece entre 2 vocales. ll: Se pronuncia, si no eres yeísta, como la ll castellana. Ejemplos: el lluç (la merluza), en Lluc
(Lucas). l·l: Se pronuncia como la l castellana, pero alargando su pronunciación ligeramente. Ejemplos:
col·legi (colegio), intel·ligent (inteligente). ny: Se pronuncia como la ñ castellana. Ejemplos: el parany (la trampa), una canya (una caña). qu: Se pronuncia como la qu castellana delante de e, i, pero como cu castellana delante de a, o.
Ejemplos: qui (quien), un quadre (un cuadro). gu: Se pronuncia como la gu castellana. Ejemplos: guerxo -a (bizco -a), guiar (guiar). ix: Ver más arriba en la "x" la rúbrica de la "IX" y "UX".Se pronuncia como la sh inglesa como en
'shop'. Ejemplos: caixa d'estalvis (caja de ahorros), coix, coixa (cojo, coja).
Les lletres modificades (las letras modificadas)
En catalán existen las siguientes letras modificadas:
à é è í ï ó ò ú ü çla a
accentuadala e amb accent agut
la e amb accent greu
la i accentuada
la i amb dièresi
la o amb accent agut
la o amb accent greu
la u accentuada
la u amb
dièresi
la ce trencada
Una letra modificada es una letra a la que se ha añadido algún elemento (llamado signo diacrítico) como puede ser un acento, una diéresis, etc. (como en castellano la ñ, la é etc.).
à: valencià (valenciano), català (catalán) é: un préstec (un préstamo), témer (temer) è: un rèptil (un reptil), un mèrit (un mérito) í: un teuladí (un gorrión), el vímet (el mimbre) ï: un raïm (una uva), una veïna (una vecina) ó: de gaidó (oblicuamente, de lado, de soslayo), una fórmula (una fórmula) ò: un arròs (un arroz), un pòmul (un pómulo) ú: un bambú (un bambú), públic -a (público -a) ü: següent (siguiente) ç: una força (una fuerza), una lloança (una alabanza, una loa).
La è y la ò se distinguen de la é y la ó en el grado de apertura de la boca. En el caso de la è y la ò la boca está más abierta que en el de la é y la ó. La ç se pronuncia como una s castellana.
Gramàtica (gramática): Els articles (los artículos)
El artículo, como en castellano, acompaña normalmente a un sustantivo con el que concuerda en género (masculino y femenino) y en número (singular y plural). Como el castellano y el catalán son lenguas románicas, los artículos suelen coincidir en ambas lenguas pero no siempre es así. He aquí algunos ejemplos divergentes: la sabata (el zapato) o la dent (el diente).
L'article definit (El artículo definido)
masculí femení
singular el gat la gata
plural els gats les gates
Los artículos definidos singulares coinciden con los del castellano (el, la) mientras que sus correspondientes plurales (els, les) siguen las reglas catalanas de formación del plural que ya se verán más adelante.
Formes dialectals de l'article definit (formas dialectales del artículo definido)
1. Si vas a las Islas Baleares, a algunas zonas costeras catalanas o a la localidad valenciana de Tàrbena oirás unos artículos diferentes. Es el llamado article salat y sus formas son: es (masculino singular), sa (femenino singular), es/ets (masculino plural, ets sólo delante de vocal) y ses (femenino plural).
2. En la zona de Tortosa se emplea el artículo definido medieval lo para el masculino singular los para el masculino plural. El femenino es como la forma normativa del cuadro superior.
L'article indefinit (El artículo indefinido)
masculí femení
singular un gat una gata
plural uns gats unes gates
Los artículos indefinidos singulares también coinciden con los del castellano (un, una) mientras que sus correspondientes plurales (uns, unes) siguen las reglas catalanas de formación del plural que ya se verán más adelante.
Gramàtica (gramática): Els pronoms personals (los pronombres personales)
1a singu
lar
2a singu
lar
3a singu
lar
1a plural
2a plural
3a plural
català
jo tuell, ella
nosaltres
vosaltres
ells, elle
s
castellà
yo túél,
ellanosotr
osvosotr
os
ellos,
ellas
Los pronombres de cortesía son vostè/vosté (usted), vostès/vostés (ustedes). Al igual que en castellano este pronombre viene del antiguo vostra mercè/mercé (vuestra merced). Se trata de una forma contratada del 'tu' y el 'vós'.
Els números (los números)
0 El zero (ese sonora) 1 El número un. 2 El número dos. 3 El número tres, 4 El número quatre. 5 El número cinc. 6 El número sis. 7 El número set. 8 El número vuit/huit 9 El número nou. 10 El número deu.
Delante de un sustantivo y un adjetivo, el número un (un, uno) es como el artículo indefinido: un cotxe, una bicicleta. El número dos en catalán, como en portugués, tiene femenino. Se trata de la forma dues: dos cotxes (masculino), dues bicicletes (femenino). En el estándar valenciano 8 se dice huit y en la lengua hablada de la CV el número 2 no se suele decir en femenino pero en la escrita es recomendable.
El cos humà (el cuerpo humano)
Primer exercici (primer ejercicio)
ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador aparte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.
Sin volver a la página precedente intenta traducir al catalán estas expresiones:
El cos humàEl cuerpo humano
Castellà Català
el abdomen l'abdomen (m.)
el antebrazo l'avantbraç (m.)
la barbilla/el mentón
el mentó/barbeta
la barriga la panxa(pronunciat pancha)
el bazo la melsa
la boca la boca
el brazo el braç
la cabeza el cap
la cadera el malucop
la campanillael gallet/el gargamelló/la
campaneta
la ceja la cella
el cerebro el cervell
la cintura la cintura
el codo el colze
el cogote el clatell/el bescoll
el corazón el cor
el cuello el coll
el cuerpo el cos
el culo el cul
el dedo el dit
el diente la dent
la encía la geniva
la espalda l'esquena (f.)
la frente el front
el hígado el fetge
el hombro l'espatlla (f.)/el muscle
el hueso l'os (m.)
el labio el llavi
la lengua la llengua
la mano la mà
El cos humàEl cuerpo humano
Castellà Català
la mandíbula la barra/la mandíbula
la mejilla la galta
la muela el queixal
la muela cordal/la muela del juicio
el queixal del seny/el queixal de l'enteniment
la muñeca el canell/la monyica
el muslo la cuixa
la nariz el nas
el ojo l'ull (m.)
el ombligo el melic/el llombrígol
la oreja l'orella (f.)
el pecho el pit
el pelo (rubio) el cabell (ros)
un pelo (del brazo) un pèl (del braç)
el pene el penis
el pie el peu
la piel la pell
la pierna la cama
el pulmón el lleu/el pulmó
el riñón el renyó/el ronyó
la rodilla el genoll
la sangre la sang
la sien el pols
la axila l'aixella
el talón el taló
el tobillo el turmell
la tripa els budells
el tronco el tronc
la uña l'ungla (f.)
1. Buenas tardes.2. Hasta mañana.3. Buenas noches.4. Hola.5. Muy buenas noches.6. Adiós.7. Buenos días.8. Hasta luego.9. Muy buenos días.10. Hasta pronto.
Segon exercici (segundo ejercicio)
ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador, aparte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.
Escribe el artículo indefinido (un, una, uns, unes) de los siguientes sustantivos recordando que los géneros no tienen por que coincidir entre las lenguas:
1. ________riu2. ___ veu3. ___ porta4. ___ vi5. ___ fruita6. ___ ratolí7. ___ roba8. ___ dent9. ___ corda10. ___ cova11. ___ aixeta12. ___ camió13. ___ visió14. ___ germà15. ___ forn
Tercer exercici (tercer ejercicio)
ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.
Escribe el artículo definido (el, la, els, les ) de los siguientes sustantivos según el género y el número:
la casa de _____ muntanya és _____ de color verd. Amb ____ llet es produeix ____ formatge i ____ iogurts. ____ amics de _____ senyora Rius són _____ treballadors de _____ fàbrica. _____ senyor Giner veu _____ platja des de _____ finestra. _____ gos lladra, _____ gat miola i _____ persona parla. _____ gossa lladra i _____ gata miola. _____ calçotets i _____ pantalons són negres. ___ pera, ____ plàtan i _____ kiwi són fruites.
Quart exercici (cuarto ejercicio)
Sin volver a la página precedente intenta traducir al catalán estos pronombres:
1. vosotros ________2. ella ________3. tú ________4. ellos _________5. ustedes ________6. él ________7. nosotros _________8. yo ________9. ellas _________10. usted _________
Cinquè exercici (quinto ejercicio)
Traduce el diálogo inicial al castellano:
Pere: Hola Jaume. Com va això?Jaume: Hola Pere. Va bé. I tu?Pere: Bé també.Jaume: Fins demà.Pere: Adéu.
Sisè exercici (sexto ejercicio)
Deletrea las palabras siguientes:
1. Jaume.2. Exercici.3. Aviat.4. Hola.5. Com.6. Gat.7. Quadre.8. Bambú.9. Fórmula.10. plural.
Setè exercici (séptimo ejercicio)
Escribe las cifras siguientes en catalán:
2 más 2 son 4 3 más 4 son 7 7 más 3 son 10 5 más 1 son 6 4 más 4 son 8 1 más 4 son 5 5 más 4 son 9 2 más 4 son 6 9 más 1 son 10 4 más 5 son 9 2 más 3 son 5
8 más 1 son 9 5 más 3 son 8 1 más 1 son 2 6 más 1 son 7
Respuestas
Primer exercici (primer ejercicio)
1. Bona tarda, Bona vesprada2. Fins demà (atención al acento)3. Bona nit4. Hola5. Bona nit i bon hora, molt bona nit6. Adéu, Adéu-siau (atención al acento) au7. Bon dia8. A reveure, fins després9. Bon dia i bon hora10. Fins aviat, fins prompte
Segon exercici (segundo ejercicio):
1. un riu.2. una veu.3. una porta.4. un vi.5. una fruita.6. un ratolí.7. una roba.8. una dent.9. una corda.10. una cova.11. una aixeta.12. un camió.13. una visió.14. un germà.15. un forn.
Tercer exercici (tercer ejercicio):
La casa de la muntanya és la de color verd. Amb la llet es produeix el formatge i els iogurts. Els amics de la senyora Rius són els treballadors de la fàbrica. El senyor Giner veu la platja des de la finestra. El gos lladra, el gat miola i la persona parla. La gossa lladra i la gata miola. Els calçotets i els pantalons són negres. La pera, el plàtan i el kiwi són fruites.
Quart exercici (cuarto ejercicio):
1. vosaltres
2. ella3. tu (recuerda que en catalán no se acentúa)4. ells5. vostès6. ell7. nosaltres8. jo9. elles10. vostè
Cinquè exercici (quinto ejercicio)
Pere: Hola Jaume. Cómo estás?Jaume: Hola Pere. Estoy bien. Y tú?Pere: Bien también.Jaume: Hasta mañana.Pere: Adiós.
Remarca (nota): Los nombres de persona, en un principio, no los traduciremos, excepto algunos casos como: Joan Pau II, el rei Joan Carles, etc.
Sisè exercici (sexto ejercicio)
1. Jaume: la jota, la a, la u, la ema, la e.2. Exercici: la e, la xeix (o la ics), la e, la erra, la ce, la i, la ce, la i.3. Aviat: la a, la ve, la i, la a, la te.4. Hola: la hac, la o, la ela, la a.5. Com: la ce, la o, la ema.6. Gat: la ge, la a, la te.7. Quadre: la cu, la u, la a, la de, la erra, la e.8. bambú: la be, la a, la ema, la be, la u.9. Fórmula: la efa, la o, la erra, la ema, la u, la ela, la a.10. plural: la pe, la ela, la u, la erra, la a, la ela.
Setè exercici (séptimo ejercicio)
dos més dos fan quatre tres més quatre fan set set més tres fan deu cinc més u fan sis quatre més quatre fan vuit u més quatre fan cinc cinc més quatre fan nou dos més quatre fan sis nou més u fan deu quatre més cinc fan nou dos més tres fan cinc vuit més u fan nou cinc més tres fan vuit u més u fan dos sis més u fan set
Lección 2ª ~ Qui és ella? Ella és ...
Contenido
1 Diàleg (diálogo) o 1.1 Explicació del diàleg (explicación del diálogo)
2 Diàleg (diálogo) 3 Qui sóc? (¿Quién soy?)
o 3.1 Persones (personas) o 3.2 C o ses(o Coses) (cosas)
4 Gramàtica (gramática): el v e rb ser o ésser (el verbo ser) o 4.1 Alguns usos del verb ser o ésser (algunos usos del verbo ser)
5 Nacionalitats (nacionalidades) 6 Gramàtica (gramática): el v e rb haver-hi (el verbo haber) 7 Expressions de temps (Expressiones de tiempo) 8 Gramàtica (gramática): l'article personal (el artículo personal) 9 Els números (los números)
Diàleg (diálogo)
Pere: Bon dia Jaume!Jaume: Bon dia Pere!Pere: Qui és l'home de la samarreta blava?Jaume: És l'Albert. El pare del Joan i de la Maria.Pere: El Joan i la Maria? Qui són en Joan i la Maria?Jaume: Els meus cosins d'Eivissa.Pere: Gràcies Jaume. A reveure.Jaume: Adéu, Pere.
Explicació del diàleg (explicación del diálogo)
El diálogo comienza con una forma de saludar que ya conoces: Bon dia!. En la tercera línea se pregunta por una persona vestida con una camiseta (samarreta) azul (en catalán, azul tiene el mismo masculino que el alemán: blau. El femenino es blava). Las preguntas y respuestas para saber quién es alguien se detallan en el punto siguiente. En la cuarta y en la quinta línea tienes dos ejemplos de uso del artículo personal en catalán (ver más abajo). En la sexta línea se introduce un posesivo (mis primos: els meus cosins). Por ahora quédate con la traducción y un poco más adelante veremos sus formas catalanas. Finalmente, se utilizan dos fórmulas ya sabidas para despedir así como la palabra más usual para agradecer las cosas: gràcies.
Diàleg (diálogo)
Mireia: Bon dia! Jo sóc la MireiaAnna: Bon dia Mireia! Molt de gust. Jo sóc l'AnnaMireia: Com anem, Anna?Anna: Anant fent i tu Mireia?Mireia: Avui molt bé però ahir...Anna: Mireia què és això del dit?Mireia: És un anell. És d'un noi francès.Anna: I qui és el noi francès?Mireia: És un joier, és alt i és de Bordeus
Anna: L'anell és d'or?Mireia: Sí, és d'or.Anna: És molt guapo.Mireia: Moltes gràcies.Mireia: Igualment. Adéu.
Qui sóc? (¿Quién soy?)
Persones (personas)
Para preguntar "¿Quién soy?" en catalán se utiliza: Qui sóc?"
Para responder "Yo soy ...." en catalán se utiliza: Jo sóc ....."
Para preguntar "¿Quién eres?" en catalán se utiliza: Qui ets/eres?"
Para responder "Tú eres ...." en catalán se utiliza: Tu ets/eres ....."
Para preguntar "¿Quién es?" en catalán se utiliza: Qui és?"
Para responder "Él es ...." en catalán se utiliza: Ell és ....." Para responder "Ella es ...." en catalán se utiliza: Ella és ....." Para responder "Usted es ...." en catalán se utiliza: Vostè és ....."
Para preguntar "¿Quiénes somos?" en catalán se utiliza: Qui som?"
Para responder "Nosotros somos ...." en catalán se utiliza: Nosaltres som ....."
Para preguntar "¿Quiénes sois?" en catalán se utiliza: Qui sou?
Para responder "Vosotros sois ...." en catalán se utiliza: Vosaltres sou ....."
Para preguntar "¿Quiénes son?" en catalán se utiliza: Qui són?
Para responder "Ellas son ...." en catalán se utiliza: Elles són ....." Para responder "Ellos son ...." en catalán se utiliza: Ells són ....." Para responder "Ustedes son ...." en catalán se utiliza: Vostès són ....."
El pronombre interrogativo para preguntar por personas es "Qui"
Coses(o Coses) (cosas)
Para preguntar "¿Qué es eso?" en catalán se utiliza: Què(o Què) és això?
Para responder "Eso es ...." en catalán se utiliza: Això és ....."
Para preguntar "¿Qué son... ?" en catalán se utiliza: Què(o què) són?
Para responder "Son ...." en catalán se utiliza: Són ....."
El pronombre interrogativo para preguntar por cosas es què(o què). Recuerda que siempre se escribe con acento grave para distinguirlo del relativo que.
Gramàtica (gramática): el verb ser o ésser (el verbo ser)
Aquí está el gráfico del verbo ser que en catalán tiene dos infinitivos posibles: ser, que es la forma más popular y ésser, que es la forma más culta. la segunda forma se utiliza mucho como sustantivo l'ésser humà (el ser humano). Atención a los acentos en la primera persona singular sóc, en la tercera singular és y en la tercera plural són.
Persona Singular Plural
1a jo sóc nosaltres som
2a tu ets vosaltres sou
3a ell, ella és ells, elles són
En las Islas Baleares (Illes Balears), la primera persona del singular es jo som.En valenciano (valencià), la segunda persona del singular es tu eres.
Alguns usos del verb ser o ésser (algunos usos del verbo ser)
Como en castellano
Nacionalitats Ets francès (eres francés)Origen (de + nom) Vosaltres sou d'Anglaterra (sois de Inglaterra) Oficis És metge (es médico)Matèria El moble és de fusta (el mueble es de madera)Possessió (de + nom) El llibre és de la Maria (el libro es de María)Possessió (+ possessiu) El llibre és seu (el libro es suyo)Hora Quina hora és? Són les dues (¿Qué hora es? Son las dos)Temps en què té lloc una cosa Les festes de Gràcia són a l'estiu (Las fiestas de Gràcia son en verano)Adjectius (qualitats permanents) La mare és rossa (la madre es rubia)
Diferente del castellano
Estat civil Som casades (estamos casadas)Situació geogràfica Cadis és a Andalusia (Cádiz está en Andalucía)
Nacionalitats (nacionalidades)
He aquí una lista de países y su gentilicio correspondiente en catalán (tened en cuenta que las "e" abiertas i los acentos graves de las "e" de los gentilcios en valenciano y noroccidental son cerradas i agudos respectivamente):
Europa
País o nació gentilici masculí gentilici femení
Alemanya alemany alemanya
Anglaterra anglès anglesa
Espanya espanyol espanyola
França francès francesa
Itàlia italià italiana
Rússia rus russa
Àsia
País o nació gentilici masculí gentilici femení
Aràbia saudita saudita saudita
Corea coreà coreana
Índia indi índia
Iran iranià iraniana
Israel israelià israeliana
Japó japonès japonesa
Turquia turc turca
Xina xinès xinesa
Amèrica
País o nació gentilici masculí gentilici femení
Argentina argentí argentina
Brasil brasiler brasilera
Canadà canadenc canadenca
Colombia colombià colombiana
Estats Units estatunidenc, nord-americà estatunidenca, nord-americana
Mèxic mexicà mexicana
Àfrica
País o nació gentilici masculí gentilici femení
Àfrica del sud sud-africà sud-africana
Angola angolès angolesa
Egipte egipcià egipciana
Marroc marroquí marroquina
Nigèria nigerià nigeriana
Oceania
País o nació gentilici masculí gentilici femení
Austràlia australià australiana
Gramàtica (gramática): el verb haver-hi (el verbo haber)
En catalán, como en castellano, el verbo haber sólo se conjuga en tercera persona del singular:
català castellà
hi ha hay
La forma verbal conjugada del verbo catalán haver-hi es ha. Hi es un antiguo pronombre que se ha fijado, como ocurre también en francés (il y a). Hay que escribir siempre el pronombre hi. En este nivel sólo se verán los usos coincidentes de este verbo en castellano y en catalán.
Es un verbo impersonal y denota la existencia de algo:
Hi ha una cadira al menjador Hay una silla en el comedor.Hi ha un mapa nou d'Alacant? ¿Hay un mapa nuevo de Alicante?.Hi ha un diari damunt la taula Hay un periódico en la mesa.Hi ha un noi francès a l'escola Hay un chico francés en la escuela.
Expressions de temps (Expressiones de tiempo)
* avui/hui * hoy * ahir * ayer * abans-d'ahir/despús-ahir * anteayer * demà * mañana
* demà passat/despús-demà * pasado mañana * anit * anoche * despús-anit * anteanoche * ara * ahora * abans * antes * després * después * en acabat/en acabant * inmediatamente después * l'endemà * el dia siguiente/al día siguiente
Las formas hui, despús-ahir, despús-demà y en acabant se utilizan en la Comunitat Valenciana.
Gramàtica (gramática): l'article personal (el artículo personal)
Bienvenido a una de las grandes diferencias entre el castellano y el catalán: el artículo personal. En catalán, delante de los nombres de persona se introduce un artículo como ocurría con los ejemplos del diálogo: en Joan i la Maria y no se considera, en absoluto, un uso vulgar. En castellano, en cambio, formas como *el Juan o *la María no están aceptadas por la normativa y se deben evitar.
masculí femení
el Joan la Maria
en Joan na Maria
Como puedes comprobar, hay dos artículos personales en catalán. Las formas masculinas el, en y las formas femeninas la, na. Puedes usar cualquiera de las dos formas. Según la zona, se utilizan más unas u otras. Así, en las Baleares, las formas predominantes son en y na. En buena parte de Cataluña se usan ambas formas masculinas pero la femenina casi siempre es la. En la Comunidad Valenciana no se suele utilizar el artículo personal pero en aquellas zonas donde sí se utiliza, la tendencia es a utilizar el y la.
Cuando el nombre comienza por vocal, el artículo se apostrofa:
masculí femení
l'Oriol l'Agnès
n'Oriol n'Agnès
Els números (los números)
0 zero 1 ú o un 2 dos 3 tres 4 quatre 5 cinc 6 sis 7 set 8 vuit / huit 9 nou 10 deu 11 onze 12 dotze 13 tretze
14 catorze 15 quinze 16 setze 17 disset / dèsset 18 divuit / díhuit 19 dinou / dènou 20 vint
Como puedes observar los números son bastantes similares al castellano. El número más diferente es el setze similar al seize francés que no lleva la partícula catalana di- equivalente a la castellana dieci- del dieciséis. Los 6 primeros números tienen la ese sonora. El 17, 18 y 19 en el País Valenciano se dicen de la 2ª manera (dèsset , díhuit, dènou).
Otro caso especial del catalán es el uso del - entre las decenas y las unidades y entre las unidades y las centenas, a parte del veinte que entre el y sus unidades se escribe -i-.
21 vint-i-un 22 vint-i-dos 23 vint-i-tres 24 vint-i-quatre 25 vint-i-cinc 26 vint-i-sis 27 vint-i-set 28 vint-i-vuit 29 vint-i-nou 30 trenta 31 trenta-un 32 trenta-dos 40 quaranta 50 cinquanta 60 seixanta 70 setanta 80 vuitanta 90 noranta 100 cent 234 dos-cents trenta-quatre
En el siguiente enlace podéis consultar como se escriben los números en catalán entre 0 y mil billones.
Primer exercici
Escribe la forma correspondiente del verbo ser
1. Qui ___ tu? (el teu nom=tu nombre)2. Qui_ ella? ella__la veïna de la Núria.3. Qui__la dona rossa i el nen alemany? No sé qui__4. Qui_____vosaltres? ____ els cambrers del bar.5. Qui_____els homes de la porta? ____ el batlle i el regidor.6. Qui _la dona de la faldilla blava? ____la mare d'en Marc.
Segon exercici
Escribe el nombre personal correspondiente (en lugar del pronombre interrogativo qui):
1. qui_2. qui_3. qui_4. qui_5. qui_6. qui_
Tercer exercici
ATENCIÓNrecordamos que porfavor no se hagan los ejercicios editando esta página.
1. ___Carles.2. _____arquitectes.3. ____bones.4. ____cambrera.5. ____en Constantí i na Núria.6. ____alemany.
Quart exercici
Escribe en los espacios en blancos el verbo y la nacionalidad correspondiente.
1. Ell __ a________ (del Brasil).2. Ella __ néixer a _________________(de l'Àfrica del Sud)3. Carles Puyol ___ de ________________ (de Catalunya).4. Tu ___d ________ (d'Espanya).
Lección 3ª ~ La família
Contenido
1 Diàleg (diálogo) 2 Els possessius (los posesivos)
o 2.1 1a persona singular o 2.2 2a persona singular o 2.3 3a persona singular o 2.4 1a persona plural o 2.5 2a persona plural o 2.6 3a persona plural o 2.7 Possessius àtons (Posesivos átonos) o 2.8 Remarques (notas)
3 Vocabulari (Vocabulario) o 3.1 Els dies de la setmana (Los días de la semana) o 3.2 Els mesos (Los meses)
4 Gramàtica (gramática): V e rbs regulars de la 1a conjugació (Verbos regulares de la 1ª conjugación) 5 Els v e rbs pronominals 6 Gramàtica (gramática): el verb tenir o tindre (el verbo tener) 7 Els números (los números)
o 7.1 21-30 o 7.2 31-40 o 7.3 41-50 o 7.4 51-60 o 7.5 61-70 o 7.6 71-80 o 7.7 81-90 o 7.8 91-100
8 La família (la familia)
Diàleg (diálogo)
Pere: Bon dia Jaume!Jaume: Bon dia? Avui no és un bon diaPere: Per què no és un bon dia?Jaume: Perquè el meu pare és el teu pare.Pere: Aleshores, tu i jo som germans?Jaume: Sí, ara ja no som cosins com abans. Ara som germansPere: I la meva mare qui és?.Jaume: La teva mare és la meva mare.Pere: Tens raó. Avui no és un bon dia.Jaume: Sí que és un bon dia, home. Era broma.
Els possessius (los posesivos)
En catalán existen dos tipos de determinantes posesivos: los posesivos tónicos (el meu, el teu), que son los más utilizados, y los posesivos átonos (mon, ta), que sólo se utilizan en el lenguaje muy culto y en ciertas palabras de grado de parentesco (pare, mare, germà, germana, tia/tieta i tiet/tio/oncle) y con las palabras "casa" y "vida".
1a persona singular
Para decir mi gato, mi gata, mis gatos, mis gatas en catalán se usa:
masculí femení
singular el meu gat la meva gata
plural els meus gats les meves gates
2a persona singular
Para decir tu gato, tu gata, tus gatos, tus gatas en catalán se usa:
masculí femení
singular el teu gat la teva gata
plural els teus gats les teves gates
3a persona singular
Para decir su gato, su gata, sus gatos, sus gatas (de él, de ella o de usted) en catalán se usa:
masculí femení
singular el seu gat la seva gata
plural els seus gats les seves gates
1a persona plural
Para decir nuestro gato, nuestra gata, nuestros gatos, nuestras gatas en catalán se usa:
masculí femení
singular el nostre gat la nostra gata
plural els nostres gats les nostres gates
2a persona plural
Para decir vuestro gato, vuestra gata, vuestros gatos, vuestras gatas en catalán se usa:
masculí femení
singular el vostre gat la vostra gata
plural els vostres gats les vostres gates
3a persona plural
Para decir su gato, su gata, sus gatos, sus gatas (de ellos, de ellas o de ustedes) en catalán hay dos formas:
Forma usual
masculí femení
singular el seu gat la seva gata
plural els seus gats les seves gates
forma muy culta
masculí femení
singular llur gat llur gata
plural llurs gats llurs gates
Possessius àtons (Posesivos átonos)
Este tipo de posesivos es de uso limitado y opcional. Como se decía arriba, se utiliza habitualmente para ciertos grados de parentesco y las palabras "casa" y "vida", en el lenguaje culto y en el catalán antiguo.
Llur y llurs no se utilizan en el lenguaje común, sólo en el culto.
Remarques (notas)
1. Los posesivos llur, llurs sólo se emplean con la tercera persona del plural, es decir, el poseedor es plural: ellos, ellas o ustedes. Llur gos es el perro de ellos, ellas o ustedes y no el perro de él, ella o usted. En cambio el seu gos puede ser, como en castellano con la forma 'su perro', tanto el perro de él, ella o usted como el perro de ellos, ellas o ustedes. El uso de llur en catalán es similar al del francés o italiano: llur gos=leur chien=loro cane, llurs gossos=leurs chiens=loro
cani.
2. En valenciano, en noroccidental (provincia de Lleida y ribera del Ebro) y en ibicenco, las formas femeninas de la 1ª persona singular, de la 2ª persona singular, así como de la 3ª persona singular y plural, en vez de tener una v tienen una u:
masculí femení
1ª persona del singular
singular mon pare ma mare/casa
plural mos pares mes cases
2ª persona del singular
singular ton pare ta mare/casa
plural tos pares tes cases
3ª persona del singular
singular son pare sa mare/casa
plural sos pares ses cases
masculí femení
1ª persona del plural
singular nostre pare nostra mare/casa
plural nostres pares nostres cases
2ª persona del plural
singular vostre pare vostra mare/casa
plural vostres pares vostres cases
3ª persona del plural
singular llur* / son pare
llur* / sa mare/casa
plural llurs* / sos pares
llurs* / ses cases
resto del catalán ibicenco, valenciano y noroccidental
1ª persona
singular la meva gata la meua gata
plural les meves gates les meues gates
2ª persona
singular la teva gata la teua gata
plural les teves gates les teues gates
3ª persona
singular la seva gata la seua gata
plural les seves gates les seues gates
Vocabulari (Vocabulario)
Els dies de la setmana (Los días de la semana)
Recuerda que setmana se pronuncia /semmana/, pronuncia siempre esa t escrita como una m oral.
dilluns lunes dimarts martes dimecres miércoles dijous jueves divendres viernes dissabte sábado diumenge domingo
Els mesos (Los meses)
gener enero febrer febrero març marzo abril abril maig mayo juny junio juliol julio agost agosto setembre septiembre octubre octubre novembre noviembre desembre diciembre
Gramàtica (gramática): Verbs regulars de la 1a conjugació (Verbos regulares de la 1ª conjugación)
Los verbos de la primera conjugación acaban todos en -ar como parlar, plorar, etc. Aquí tienes la conjugación de Cataluña, la Franja y del norte del País Valenciano:
Persona Singular Plural
1a jo parlo nosaltres parlem
2a tu parles vosaltres parleu
3a ell, ella parla ells, elles parlen
Aquí tienes la conjugación de la mayoría del País Valenciano –como puedes ver sólo cambia la 1ª persona del singular–:
Persona Singular Plural
1a jo parle nosaltres parlem
2a tu parles vosaltres parleu
3a ell, ella parla ells, elles parlen
Finalmente, aquí tienes la conjugación de las Islas Baleares –como en catalán medieval–:
Persona Singular Plural
1a jo parl nosaltres parlam
2a tu parles vosaltres parlau
3a ell, ella parla ells, elles parlen
La variedad dialectal afecta a muchas lenguas. En el castellano de ciertos países de América existen las formas del voseo que son diferentes a las del castellano peninsular.
Els verbs pronominals
Hay dos modelos, el de los verbos que comienzan por vocal y el de los que comienzan por consonante.
Verb portar-se (portarse)
Persona Singular Plural
1a jo em portoem porte
nosaltres ens portem
2a tu et portes vosaltres us porteu
3a ell, ella es porta ells, elles es porten
Verb afanyar-se (darse prisa)
Persona Singular Plural
1a jo m'afanyom'afanye
nosaltres ens afanyem
2a tu t'afanyes vosaltres us afanyeu
3a ell, ella s'afanya ells, elles s'afanyen
Gramàtica (gramática): el verb tenir o tindre (el verbo tener)
Aquí está el gráfico del verbo tener. En catalán tiene dos infinitivos posibles: tenir y tindre, éste último muy usado en el catalán de Valencia. Atención a los acentos en la tercera persona singular té.
Persona Singular Plural
1a jo tinc nosaltres tenim
2a tu tens vosaltres teniu
3a ell, ella té ells, elles tenen
En las Baleares, la primera persona del singular del presente de indicatiu del verb tenir és jo tenc.
El verbo tenir se usa como en castellano para indicar la posesión de una cosa:
tinc una casa tengo una casa tens una clau tienes una llave té un porc tiene un cerdo tenim un cotxe tenemos un coche teniu una píndola tenéis una píldora tenen una paella tienen una sartén
Además el verbo tenir se usa, como en castellano también, para indicar sensaciones:
tinc gana/fam tengo hambre tens set tienes sed té fred tiene frío tenim calor tenemos calor teniu ganes de sopar tenéis ganas de cenar tenen son tienen sueño tinc por tengo miedo tenen febre tienen fiebre
Els números (los números)
A partir del número 21 hasta el 99 en catalán se utiliza el guión para separar las decenas de las unidades.
21-30
En los números comprendidos entre el 21 y 29 el catalán introduce la conjunción copulativa i entre las decenas y las unidades
21 vint-i-u 22 vint-i-dos 23 vint-i-tres 24 vint-i-quatre 25 vint-i-cinc 26 vint-i-sis 27 vint-i-set 28 vint-i-vuit 29 vint-i-nou 30 trenta
Lo que se dijo para los números u y dos es válido para el vint-i-u y para el vint-i-dos . Delante de un sustantivo adoptan las formas siguientes: vint-i-un gats, vint-i-una gates; vint-i-dos gats, vint-i-dues gates.
31-40
31 trenta-u 32 trenta-dos 33 trenta-tres 34 trenta-quatre 35 trenta-cinc 36 trenta-sis 37 trenta-set 38 trenta-vuit 39 trenta-nou 40 quaranta
Atención al cambio de vocal entre 'cuarenta' (castellano) y quaranta (catalán), así como a la grafía inicial q. El trenta-u y el trenta-dos adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: trenta-un albercocs, trenta-una pomes; trenta-dos albercocs, trenta-dues pomes.
41-50
41 quaranta-u 42 quaranta-dos 43 quaranta-tres 44 quaranta-quatre 45 quaranta-cinc 46 quaranta-sis 47 quaranta-set 48 quaranta-vuit 49 quaranta-nou 50 cinquanta
Atención al cambio de vocales e y a entre 'cincuenta' (castellano) y cinquanta (catalán), así como al cambio de la grafía c del castellano por la q del catalán. El quaranta-u y el quaranta-dos adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: quaranta-un peus, quaranta-una cames; quaranta-dos peus, quaranta-dues cames.
51-60
51 cinquanta-u 52 cinquanta-dos 53 cinquanta-tres 54 cinquanta-quatre 55 cinquanta-cinc 56 cinquanta-sis 57 cinquanta-set 58 cinquanta-vuit 59 cinquanta-nou 60 seixanta
Atención a las diferencias vocálicas entre 'sesenta' (castellano) y seixanta (catalán), así como a la pronunciación de la grafía x. El cinquanta-u y el cinquanta-dos adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: cinquanta-un cavalls, cinquanta-una eugues; cinquanta-dos cavalls, cinquanta-dues eugues.
61-70
61 seixanta-u 62 seixanta-dos 63 seixanta-tres 64 seixanta-quatre 65 seixanta-cinc 66 seixanta-sis 67 seixanta-set 68 seixanta-vuit 69 seixanta-nou 70 setanta
Atención al cambio de las vocales e y a entre la forma castellana setenta (de siete) y la catalana setanta (de set). El seixanta-u y el seixanta-dos adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: seixanta-un col•legis, seixanta-una escoles; seixanta-dos col•legis, seixanta-dues escoles.
71-80
71 setanta-u 72 setanta-dos 73 setanta-tres 74 setanta-quatre 75 setanta-cinc 76 setanta-sis 77 setanta-set 78 setanta-vuit 79 setanta-nou 80 vuitanta
Atención al cambio de las vocales e y a entre la forma castellana ochenta (de ocho) y la catalana vuitanta (de vuit). El setanta-u y el setanta-dos adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: setanta-un carrers, setanta-una cases; setanta-dos carrers, setanta-dues cases.
81-90
81 vuitanta-u
82 vuitanta-dos 83 vuitanta-tres 84 vuitanta-quatre 85 vuitanta-cinc 86 vuitanta-sis 87 vuitanta-set 88 vuitanta-vuit 89 vuitanta-nou 90 noranta
Atención al cambio de las vocales e y a entre la forma castellana noventa (de nueve) y la catalana noranta (de nou) así como al cambio entre la v del castellano y la r del catalán. El vuitanta-u y el vuitanta-dos adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: vuitanta-un nois, vuitanta-una noies; vuitanta-dos nois, vuitanta-dues noies.
91-100
91 noranta-u 92 noranta-dos 93 noranta-tres 94 noranta-quatre 95 noranta-cinc 96 noranta-sis 97 noranta-set 98 noranta-vuit 99 noranta-nou 100 cent
La forma catalana cent no tiene el diptongo de la castellana cien. Acuérdate de poner la t final en catalán. El noranta-u y el noranta-dos adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: noranta-un homes, noranta-una dones; noranta-dos homes, noranta-dues dones.
La família (la familia)
La família
la familia
el abuelo, la abuela
l'avi (m.), l'àvia (f.)/el iaio, la iaia (PV)
el cuñado, la cuñada
el cunyat, la cunyada
el hermano, la hermana
el germà, la germana
el hijo, la hija el fill, la filla
el padre, la madre
el pare, la mare
el primo, la prima el cosí, la cosina
el tío, la tía l'oncle (m.)/ el conco, la tia
el yerno, la nuera el gendre, la jove/la nora
el bisabuelo, la bisabuela
el besavi, la besàvia /el besiaio, la besiaia (PV)
el tatarabuelo, la tatarabuela
el rebesavi, la rebesàvia o el tresavi, la tresàvia / el
rebesiaio, la rebesiaia (PV)
el sobrino, la sobrina
el nebot, la neboda
ExercicisConjuga estos verbos regulares de la primera conjugación enlas personas indicadas. Utiliza las formas del catalán de Catalunya:в
Exemple (ejemplo): tu passes (passar) la pilota a la teva germana.
1. Nosaltres_____ (pensar)en tu sovint.2. Jo___ (cantar) òpera.3. Ella és andalusa i també_____(parlar) català perquè____ (estudiar) a Mallorca.4. La papallona____ (volar).5. Vosaltres _______ (necessitar) un cotxe?6. Vostès _______(agafar) l'avió avui.7. Tu____(treballar) quatre hores el dia.8. Antoni_____(cuinar) tots els divendres un arròs amb fesols i naps.9. Nosaltres sempre _(deixar) les sabates al menjador.10. Elles es_____(queixar) que tu __(arribar) sempre tard.11. Carolina i Vicenç_______ (dibuixar) un carrer d'Alacant.12. Maria______(pintar) les parets del passadís.13. Quan tu____ (tornar) el llibre de física _______(avisar)14. El nivell de la mar____ (augmentar) en aquesta platja tots els anys.15. Jo no _____(trobar) el paraigua enlloc.
1. Tu____(treballar) quatre hores el dia.2. Antoni_____(cuinar) tots els divendres un arròs amb fesols i naps.3. Nosaltres sempre _(deixar) les sabates al menjador.4. Elles es_____(queixar) que tu __(arribar) sempre tard.5. Carolina i Vicenç_______ (dibuixar) un carrer d'Alacant.6. Maria______(pintar) les parets del passadís.7. Quan tu____ (tornar) el llibre de física _______(avisar)8. El nivell de la mar____ (augmentar) en aquesta platja tots els anys.9. Jo no _____(trobar) el paraigua enlloc.
Segon exercici
Reescribe únicamente las frases en las que el catalán del Regne de València presente alguna variación:
Tercer exercici
Reescribe únicamente las frases en las que el catalán de les Illes Balears presente alguna variación:
Quart exercici
ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.
Conjuga el verbo tener en las personas indicadas:
Exemple (ejemplo): (Jo) tinc una casa.
1. Maria ________ un cosí de Finlàndia.2. (Tu) ________ febre? No ho sé.3. (Nosaltres) no ________ ni forquilla ni ganivet.4. L'Albert i La Carolina (tenir) ________ molta set.5. (Jo) no ________ ganes de parlar amb tu.6. (Vosaltres) ________ dos germans més? Sí, ________ dos germans més7. (Ella) ________ una fruiteria al carrer d'Ausiàs March.8. Quants fills ________ vostè? ________ dos fills i dues filles.9. (Ella) ________ el que tu no ________.10. La gossa que ________ l'Andreu i la Marta no és tan gran com la gossa que ________ nosaltres.
Nota: en catalán una palabra acabada en ch no debe pronunciarse nunca como la ch castellana sino que se pronuncia como una c. March se lee [marc], llach se lee [llac]. Esta ch final aparece en algunos apellidos i, a veces, en los topónimos.
Cinquè exercici
ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.
Escribe estas cifras en letras:
Exemple (ejemplo): El dia 25 és dimecres. El dia vint-i-cinc és dimecres.
1. La columna vertebral té 33 vèrtebres.2. Tinc 40 dies de vacances.3. 55 i 22 fan 77.4. L'avi de la Maria té 93 anys i l'àvia té 92 anys.5. Miro "els 39 graons", una pel·lícula d'Alfred Hitchcock.6. 1 minut són 60 segons.7. França té 96 departaments i 22 regions a Europa.8. 2 dies són 48 hores i 3 dies són 72 hores.9. La ciutat de Barcelona té 41 regidors (legislatura 2003-2007).10. Es parla de febre quan la temperatura de les aixelles depassa els 37 graus.
Sisè exercici
ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.
Añade los posesivos necesarios. Utiliza las formas femeninas de Catalunya y Mallorca.
1. ____________ oncle (de mi) i ____________ cosina (de tu) són germans.2. ____________ botiga (d'ella) és més gran que ____________ (de nosaltres).3. ____________ núvia (de mi) no té ____________ llibres (de tu) d'història.4. Quin és ____________ objectiu (de vosaltres) vital? ____________ objectiu (de nosaltres) vital és ser
completament independents.5. ____________ fills (d'ells) parlen català, castellà i anglès.6. ____________ casa (de nosaltres) és a tocar ____________ (la de volsaltres).7. ____________ professor (de mi) de portugués és brasiler.8. ____________ cambra (d'ells) té un llit molt gran9. ____________ germà (de mi) i ____________ (de tu) tenen la mateixa edat.10. ____________ cap (de vosaltres) és l'home de ____________ germana (de mi).
Setè exercici
Escribe las frases del ejercicio cuarto que presenten alguna variante en les Illes Balears.
Vuitè exercici
Reescribe las frases del ejercicio sexto que presenten alguna variante en el Regne de València i Eivissa.
Novè excercici
Rellena esta frase:
-Nosaltres______(cantar) cada dia amb la nostra amiga Marta.Després de________(cantar)_________(anar)al cinema i ______(fer)una festa amb tots els nostres amics.
Respuestas
Primer exercici
1. Nosaltres pensem en tu sovint.2. Jo canto òpera.3. Ella és andalusa i també parla català perquè estudia a Mallorca.4. La papallona vola.5. Vosaltres necessiteu un cotxe?6. Vostès agafeu l'avió avui.7. Tu treballes quatre hores el dia.8. Antoni cuina tots els divendres un arròs amb fesols i naps.9. Nosaltres sempre deixem les sabates al menjador.10. Elles es queixen que tu arribes sempre tard.11. Carolina i Vicenç dibuixen un carrer d'Alacant.12. Maria pinta les parets del passadís.13. Quan tu tornes el llibre de física m'avises14. El nivell de la mar augmenta en aquesta platja tots els anys.15. Jo no trobo el paraigua enlloc.
Nota. En la frase tercera, la sílaba tónica de las tres personas del singular y la tercera del plural del presente de indicativo de estudiar en catalán es -di- [es-tu-di-a] mientras que en castellano se pronuncia [es-tu-dia]. Esto ocurre en los verbos acabados en -iar: jo premio, tu anuncies, ell canvia, elles copien.
Segon exercici
En el catalán del País Valenciano sólo varía la primera persona del singular:
La frase número 2: Jo cante òpera La frase número 15: Jo no trobe el paraigua enlloc.
Tercer exercici
En el catalán de les Illes Balears varían la primera persona del singular, la primera del plural y la segunda del plural:
La frase número 1: Nosaltres pensam en tu sovint. La frase número 2: Jo cant òpera. La frase número 5: Vosaltres necessitau cotxe? La frase número 9: Nosaltres sempre deixam les sabates al menjador. La frase número 15: Jo no trob el paraigua enlloc.
Quart exrcici
1. Maria té un cosí de Finlàndia.2. (Tu) tens febre? No ho sé.3. (Nosaltres) no tenim ni forquilla ni ganivet.4. Albert i Carolina tenen molta set.5. (Jo) no tinc ganes de parlar amb tu.6. (Vosaltres) teniu dos germans més? Sí, tenim dos germans més.7. (Ella) té una fruiteria al carrer d'Ausiàs March.8. Quants fills té vostè? Tinc dos fills i dues filles.9. (Ella) té el que tu no tens.10. La gossa que tenen l'Andreu i la Marta no és tan gran com la gossa que tenim nosaltres.
Cinquè exercici
1. La columna vertebral té trenta-tres vèrtebres.2. Tinc quaranta dies de vacances.3. Cinquanta-cinc i vint-i-dos fan setanta-set.4. L'avi de la Maria té vuitanta-tres anys i l'àvia vuitanta-dos anys.5. Miro "els trenta-nou graons", una pel·lícula d'Alfred Hitchcock.6. Un minut són seixanta segons.7. França té noranta-sis departaments i vint-i-dues regions a Europa.8. Dos dies són quaranta-vuit hores i tres dies dies són setanta-dues hores.9. La ciutat de Barcelona té quaranta-un regidors (legislatura 2003-2007).10. Es parla de febre quan la temperatura de les aixelles depassa els trenta-set graus.
Sisè exercici
1. El meu oncle i la teva cosina són germans.2. La seva botiga és més gran que la nostra.3. La meva núvia no té els teus llibres d'història.4. Quin és el vostre objectiu vital? El nostre objectiu vital és ser completament independents.5. a) Els seus fills parlen català, castellà i anglès. b) Llurs fills parlen català, castellà i anglès.6. La nostra casa és a tocar la vostra.7. El meu professor de portugués és brasiler.8. La seva cambra té un llit molt gran. b) Llur cambra té un llit molt gran.
9. El meu germà i el teu tenen la mateixa edat.10. El vostre cap és l'home de la meva germana.
Setè exercici
La frase del ejemplo: (Jo) tenc una casa. La frase número 2: (Jo) no tenc ganes de parlar amb tu. La frase número 8: Quants fills té vostè? Tenc dos fills i dues filles.
Vuitè exercici
La frase número 1: El meu oncle i la teua cosina són germans. La frase número 2: La seua botiga és més gran que la nostra. La frase número 3: La meua núvia no té els teus llibres d'història. La frase número 8: La seua cambra té un llit molt gran. b) Llur cambra té un llit molt gran. La frase número 10: El vostre cap és l'home de la meua germana.
Novè excercici
-Nosaltres cantem cada dia.....Anem al cinema....fem una festa
Lliçó 4a ~ Em dic Pere...
Contenido
1 Lectura 2 Gramàtica: El verb dir-se (el verbo llamarse) 3 Gramàtica: V e rbs regulars de la 3a conjugació (verbos regulares de la 3ª conjugación)
o 3.1 V e rbs purs o 3.2 V e rbs incoatius
4 Del cent a l'infinit (del cien al infinito)
Lectura
Bon dia, em dic Pere Ferrer i tinc vint-i-un anys. Sóc un xic de la ciutat de Vinaròs, al nord del País Valencià i molt a prop de Catalunya. Estudio filologia catalana a la Universitat de València. Tinc una nóvia que es diu Empar. Empar és de la ciutat de Perpinyà i parla un català un poc diferent al català de València. Empar estudia medicina i compartix un pis amb dues xiques més que es diuen Roser i Pau. Roser és de la ciutat de Maó, a l'illa de Menorca, i Pau és de Lleida. Les tres xiques són molt divertides. Jo treballo en una pizzeria els caps de setmana.
Remarques (notas): Tened en cuenta la variedad del catalán que habla y del vocabulario que utiliza. Buscad las palabras que marcan el dialecto en que habla y buscad en el diccionario los sinónimos posibles.
Gramàtica: El verb dir-se (el verbo llamarse)
El verbo dir-se es un verbo irregular que pertenece a la segunda conjugación mientras que en castellano llamarse es un verbo regular de la primera conjugación. No hay que confundir el verbo dir-se con el verbo dir (decir).
Persona Singular Plural
1a jo em dic nosaltres ens diem
2a tu et dius vosaltres us dieu
3a ell, ella es diu ells, elles es diuen
Gramàtica: Verbs regulars de la 3a conjugació (verbos regulares de la 3ª conjugación)
En catalán la tercera conjugación puede hacerse de dos formas (3a conjugació pura i 3a conjugació incoativa). Normalmente cada verbo de la tercera se conjuga o bien por la forma pura o bien por la incoativa, excepto un número reducido que puede hacerlo por las dos. La mayoría de verbos utilizan la forma incoativa.
Verbs purs
Un ejemplo de conjugación regular pura es el verbo dormir:
Persona Singular Plural
1a jo dormodorm
nosaltres dormim
2a tu dorms vosaltres dormiu
3a ell, ella dorm ells, elles dormen
La raíz de dormir es dorm- y por lo tanto las desinencias son estas.
Persona Singular Plural
1a jo -o-
nosaltres -im
2a tu -s vosaltres -iu
3a ell, ella - ells, elles -en
La tercera persona del singular no tiene terminación y, por lo tanto, coincide con la forma de la raíz.
Los verbos pronominales de la 3ª conjugación pura se conjugan así:
Persona Singular Plural Singular Plural
1a jo m'esmunyom'esmuny
nosaltres ens esmunyim jo em ressentoem ressent
nosaltres ens ressentim
2a tu t'esmunys vosaltres us esmunyiu tu et ressents vosaltres us ressentiu
3a ell, ella s'esmuny ells, elles s'esmunyen ell, ella es ressent ells, elles es ressenten
Ya hemos comentado que la mayoría de verbos de la tercera conjugación son los incoativos, he aquí una lista de verbos que siguen la conjugación pura:
ajupir, bullir, dormir, esmunyir-se, grunyir, morir, munyir, punyir, retrunyir, sentir, también siguen este modelo algunos verbos derivados de éste último como son consentir, pressentir, ressentir-se. Sin embargo los verbos assentir y dissentir siguen el modelo incoativo.
Verbs incoatius
Un ejemplo de conjugación regular incoativa es el verbo decidir:
Persona Singular Plural
1a jo decideixodecidisc
nosaltres decidim
2a tu decideixesdecidixes
vosaltres decidiu
3a ell, ella decideixdecidix
ells, elles decideixendecidixen
La raíz de decidir es decid-. Si te fijas la conjugación incoativa es la misma que la pura simplemente en las tres personas del singular y la tercera del plural entre la raíz y la terminación se añaden las partículas -eix-/-eixe-/-eix o -isc/-ixe-/-ix para el valenciano (fíjate que sin esa e las diferencias serian mínimas). La primera y la segunda persona del plural coinciden en la pura y en la incoativa.
Persona Singular Plural
1a jo decid-eix-odecid-isc
nosaltres decid-im
2a tu decid-eixe-sdecid-ixe-s
vosaltres decid-iu
3a ell, ella decid-eixdecid-ix
ells, elles decid-eix-endecid-ix-en
Tras las partículas... la tercera persona del singular y la primera del singular (para el valenciano), como la pura, no tiene terminación.
Los verbos pronominales de la 3ª conjugación incoativa se conjugan así:
Persona Singular Plural Singular Plural
1a jo m'atreveixo nosaltres ens atrevim jo em reuneixo nosaltres ens reunim
2a tu t'atreveixes vosaltres us atreviu tu et reuneixes vosaltres us reuniu
3a ell, ella s'atreveix ells, elles s'atreveixen ell, ella es reuneix ells, elles es reuneixen
Los verbos pronominales en estándar valenciano estarían conjugados siguiendo la misma norma anterior.
Del cent a l'infinit (del cien al infinito)
100 cent 200 dos-cents (m.) o dues-centes (f.) 300 tres-cents (m.) o tres-centes (f.) 400 quatre-cents (m.) o quatre-centes (f.) 500 cinc-cents (m.) o cinc-centes (f.) 600 sis-cents (m.) o sis-centes (f.) 700 set-cents (m.) o set-centes (f.) 800 vuit-cents (m.) o vuit-centes (f.) 900 nou-cents (m.) o nou-centes (f.) 1.000 mil
Notas:
1. Como en castellano, en las centenas se diferencia entre masculino y femenino: dos-cents homes (doscientos hombres) dues-centes dones (doscientas mujeres).
2. En las centenas tambien se utiliza en catalán el guionet. La regla para el correcto uso del guión es D-U-C: desenes-unitats (quaranta-u) i unitats-centenes (tres-cents). En las otras combinaciones no se utiliza nunca el guión.
3. El catalán no hace la distinción del español entre cien y ciento, ambos se dicen en catalán cent.4. Para un número como el 834 es muy fácil: vuit-cents trenta-quatre. A las centenas se añaden los números
estudiados en las lecciones precedentes.5. Para la formación de los miles el catalán sigue el mismo esquema que el castellano:
2.000 homes: dos mil 2.000 dones: dues mil 3.425 cordes: tres mil quatre-centes vint-i-cinc 4.160 ratolins: quatre mil cent seixanta 10.712 senyores: deu mil set-centes dotze 16.000 amics: setze mil 22.322 mans vint-i-dues mil tres-centes vint-i-dues (f.) 33.504 germans trenta-tres mil cinc-cents quatre 46.000 metges quaranta-sis mil metges 59.789 brasileres cinquanta-nou mil set-centes vuitanta-nou brasileres 67.002 gràcies seixanta-set mil dues 72.913 exercicis setanta-dos mil nou-cents trezte 80.000 dimecres vuitanta mil 94.156 cases noranta-quatre mil cent cinquanta-sis
103.004 verbs cent tres mil quatre 156.700 fetges cent cinquanta-sis mil set-cents 222.222 respostes dues-centes vint-i-dues mil dues-centes vint-i-dues 649.351 caps sis-cents quaranta-nou mil tres-cents cinquanta-un caps 1.000.000 de canadencs un milió 1.000.000.000 de valencianes un miliard 1.000.000.000.000 de russos un bilió
Exercicis de la quarta lliçó == Primer exercici ==
ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.
Escribe la forma verbal correspondiente. Utiliza la forma incoativa.
Tu _________ (servir) un cafè amb llet. Nosaltres _________(oferir) un llibre a la Mireia. Ells ____________ (llegir) un periòdic. Jo ________________(competir) amb il·lusió. La Maria ______________ (decidir) perquè és la cap de l'empresa. Vosaltres ______________ (repetir) les coses massa. Tu ________ (repartir) les cartes? Marc i jo ______________ (assistir) a una exposició de pintura. Ell ________ (atribuir) l'accident de l'aeronau a una errada de càlcul. Jo ____________ (resistir) com puc la calor d'aquest estiu. Elles ___________ (contribuir) a difondre la música en català als Estats-Units Tu ______________ (agrair) l'assistència del públic a la inaguració del casal. Vostè _____________ (complir) cinquanta-nou anys el sis d'agost. Vosaltres ______________ no (sofrir) la cosina d'Anna. Jo ______________ (descobrir) a poc a poc com rutlla aquest aparell. Nosaltres ______________ (reflectir) amb un mirall la llum del sol. l'Andreu ______________ (establir) un tarannà més competitiu a la fàbrica. Tu ______________ (partir) pinyons per fer-ne un bon gelat. Vostès ______________ (compartir) un apartament a la costa blanca. Jo ______________ (retribuir) els treballadors cada quinze dies. Vosaltres ______________ (arrodonir) els euros en favor vostre.
Segon exercici
Conjuga los siguientes "verbos puros", de conjugación regular pura, en catalán en las seis personas:
Ajupir
1. _jo __m'ajupo________________2. _tu __t'ajupes_________________
3. _ell/a _______s'ajupa___________4. _nosaltres ___ens ajupim_______________5. _vosaltres ___hús ajupiu_________________6. _ells/es _________s'ajupen____________
Grunyir
1. _jo _____________________2. _tu _____________________3. _ell/a _____________________4. _nosaltres ____________________5. _vosaltres ____________________6. _ells/es _____________________
Morir
1. __jo __________________2. __tu __________________3. __ell/a ____________________4. __nosaltres ___________________5. __vosaltres ___________________6. __ells/es ___________________
Sentir
1. __jo _sento___________________2. __tu ___sents_________________3. __ell/a ___sent_________________4. __nosaltres ___sentim_________________5. __vosaltres _sentiu___________________6. __ells/es ____senten___________________
Tercer exercici
ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.
Escribe en cifras los números siguientes:
21 _______________________________________________________ 32 _______________________________________________________ 2.332 ____________________________________________________ 67 _______________________________________________________ 1.254.825 ________________________________________________ 80 _______________________________________________________ 109 ______________________________________________________ 20.756 ___________________________________________________ 422 _____________________________________________________ 2.222.541 ________________________________________________ 894 ______________________________________________________ 1.111 ____________________________________________________ 351 ______________________________________________________ 5.761 ____________________________________________________ 16 _______________________________________________________
416.739 _________________________________________________ 3.620 ____________________________________________________ 590.281.493 ______________________________________________ 14 _______________________________________________________ 10.000 ___________________________________________________ 951.462 __________________________________________________
Quart exercici
ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.
Transcribe las cifras a letras teniendo en cuenta que le sigue una palabra masculina.
21 homes _______________________________________________________ 32 homes _______________________________________________________ 2.332 homes ____________________________________________________ 67 homes _______________________________________________________ 1.254.825 homes ________________________________________________ 80 homes _______________________________________________________ 109 homes ______________________________________________________ 20.756 homes ___________________________________________________ 422 homes ______________________________________________________ 2.222.541 homes ________________________________________________ 894 homes ______________________________________________________ 1.111 homes ____________________________________________________ 351 homes ______________________________________________________ 5.761 homes ____________________________________________________ 16 homes _______________________________________________________ 416.739 homes __________________________________________________ 3.620 homes ____________________________________________________ 590.281.493 homes ______________________________________________ 14 homes _______________________________________________________ 10.000 homes ___________________________________________________ 951.462 homes __________________________________________________
Cinquè exercici
Transcribe las cifras a letras teniendo en cuenta que le sigue una palabra femenina.
21 dones _______________________________________________________ 32 dones _______________________________________________________ 2.332 dones ____________________________________________________ 67 dones _______________________________________________________ 1.254.825 dones ________________________________________________ 80 dones _______________________________________________________ 109 dones ______________________________________________________ 20.756 dones ___________________________________________________ 422 dones ______________________________________________________ 2.222.541 dones ________________________________________________ 894 dones ______________________________________________________ 1.111 dones ____________________________________________________ 351 dones ______________________________________________________ 5.761 dones ____________________________________________________
16 dones _______________________________________________________ 416.739 dones __________________________________________________ 3.620 dones ____________________________________________________ 590.281.493 dones ______________________________________________ 14 dones _______________________________________________________ 10.000 dones ___________________________________________________ 951.462 dones __________________________________________________
Primer exercici
Tu serveixes un cafè amb llet. Nosaltres oferim un llibre a la Mireia. Ells llegeixen un periòdic. Jo competeixo amb il·lusió. La Maria decideix perquè és la cap de l'empresa. Vosaltres repetiu les coses massa. Tu reparteixes les cartes? Marc i jo assistim a una exposició de pintura. Ell atribueix l'accident de l'aeronau a una errada de càlcul. Jo resisteixo com puc la calor d'aquest estiu. Elles contribueixen a difondre la música en català als Estats-Units Tu agraeixes l'assistència del públic a la inaguració del casal. Vostè compleix cinquanta-nou anys el sis d'agost. Vosaltres no sofriu la cosina d'Anna. Jo descobreixo a poc a poc com rutlla aquest aparell. Nosaltres reflectim amb un mirall la llum del sol. l'Andreu estableix un tarannà més competitiu a la fàbrica. Tu parteixes pinyons per fer-ne un bon gelat. Vostès comparteixen un apartament a la costa blanca. Jo retribueixo els treballadors cada quinze dies. Vosaltres arrodoniu els euros en favor vostre.
Segon exercici
Ajupir
1. Jo ajupo2. Tu ajups3. Ell ajup4. Nosaltres ajupim5. Vosaltres ajupiu6. Elles ajupen
Grunyir
1. Jo grunyo2. Tu grunys3. Vostè gruny4. Nosaltres grunyim5. Vosaltres grunyiu6. Ells grunyen
Morir
1. Jo moro
2. Tu mors3. Ella mor4. Nosaltres morim5. Vosaltres moriu6. Vostès moren
Sentir
1. Jo sento2. Tu sents3. Ell sent4. Nosaltres sentim5. Vosaltres sentiu6. Ells senten
Tercer exercici
21 vint-i-u. 32 trenta-dos. 2.332 dos mil tres-cents trenta-dos. 67 seixanta-set. 1.254.825 un milió dos-cents cinquanta-quatre mil vuit-cents vint-i-cinc. 80 vuitanta. 109 cent nou. 20.756 vint mil set-cents cinquanta-sis. 422 quatre-cents vint-i-dos. 2.222.541 dos milions dos-cents vint-i-dos mil cinc-cents quaranta-u. 894 vuit-cents noranta-quatre. 1.111 mil cent onze. 351 tres-cents cinquanta-u. 5.761 cinc mil set-cents seixanta-u. 16 setze 416.739 quatre-cents setze mil set-cents trenta-nou 3.620 tres mil sis-cents vint. 590.281.493 cinc-cents noranta milions dos-cents vuitanta-un mil quatre-cents noranta-tres. 14 catorze. 10.000 deu mil. 951.462 nou-cents cinquanta-un mil quatre-cents seixanta dos.
Quart exercici
Vint-i-un homes. Trenta-dos homes. Dues mil tres-cents trenta-dos homes. Seixanta-set homes. Un milió dos-cents cinquanta-quatre mil vuit-cents vint-i-cinc homes. Vuitanta homes. Cent nou homes. Vint mil set-cents cinquanta-sis homes. Quatre-cents vint-i-dos homes. Dos milions dos-cents vint-i-dos mil cinc-cents quaranta-un homes. Vuit-cents noranta-quatre homes. Mil cent onze homes. Tres-cents cinquanta-un homes
Cinc mil set-cents seixanta-un homes. Setze homes. Quatre-cents setze mil set-cents trenta-nou homes. Tres mil sis-cents vint homes. Cinc-cents noranta milions dos-cents vuitanta-un mil quatre-cents noranta-tres homes. Catorze homes. Deu mil homes Nou-cents cinquanta-un mil quatre-cents seixanta dos homes
Cinquè exercici
Vint-i-una dones. Trenta-dues dones. Dos mil tres-centes trenta-dues dones. Seixanta-set dones. Un milió dues-centes cinquanta-quatre mil vuit-centes vint-i-cinc dones. Vuitanta dones. Cent nou dones. Vint mil set-centes cinquanta-sis dones. Quatre-centes vint-i-dues dones. Dos milions dues-cents vint-i-dues mil cinc-centes quaranta-una dones. Vuit-centes noranta-quatre dones. Mil cent onze dones. Tres-centes cinquanta-una dones Cinc mil set-centes seixanta-una dones. Setze dones. Quatre-centes setze mil set-centes trenta-nou dones. Tres mil sis-centes vint dones. Cinc-centes noranta milions dues-centes vuitanta-una mil quatre-centes noranta-tres dones. Catorze dones. Deu mil dones. Nou-centes cinquanta-una mil quatre-centes seixanta dues dones.
Sisè exercici
Buenos días, me llamo Pere Ferrer y tengo veintiún años. Soy un chico de la ciudad de Vinaroz, en el norte del País Valenciano y muy cerca de Cataluña. Estudio filología catalana en la Universitat de València. Tengo una novia que se llama Empar. Empar es de la ciudad de Perpiñán y habla un catalán un poco diferente al catalán de Valencia. Empar estudia medicina y comparte un piso con dos chicas más que se llaman Roser i Pau. Roser es de la ciudad de Mahón, en la isla de Menorca, y Pau es de Lérida. Las tres chicas son muy divertidas. Yo trabajo en una pizzeria los fines de semana.
Remarques:
1. Los nombres y los apellidos no los traduciremos al castellano.2. Los nombres de ciudad, autonomía, país sí que los traducimos al castellano.3. El único nombre oficial es Universitat de València según los estatutos de dicha institución.
Lliçó5a
Contenido
1 Lectura
2 Gramàtica: V e rbs regulars de la 2a conjugació (verbos regulares de la 2ª conjugación) 3 Gramàtica: Els v e rbs regulars de la 2a conjugació al País Valencià i a les Illes Balears (Los verbos regulares de
la 2ª conjugación en el País Valenciano y en las Islas Baleares) 4 El g è nere dels n o ms (el género de los nombres) 5 M o ts masculins en espany o l i femenins en català (palabras masculinas en español y femeninas en catalán) 6 M o ts femenins en espany o l i masculins en català (palabras femeninas en español y masculinas en catalán)
Lectura
Al parc de la plaça hi ha una dona rossa que té un fill tan ros com ella. La dona, que es diu Roser, camina lentament i esguarda la gespa verda. La Roser segueix fins a una font petita i amb la mà toca l’aigua cristal·lina. L’infant no s’acosta a la font, s’estima més seure damunt la gespa, a l’ombra d’una garrofera centenària i, mentre els ocellets piulen, s’adorm un moment. La mare, quan deixa de tocar l’aigua, es dirigeix cap a la gespa i acarona el cap del fill mentre es venta amb un ventall antic a causa de la calor tan forta dels migdies de juliol a Elx.
Gramàtica: Verbs regulars de la 2a conjugació (verbos regulares de la 2ª conjugación)
Si has aprendido el presente de indicativo de los verbos regulares de la tercera conjugación, los de la segunda conjugación te parecerán una broma a causa de su facilidad, ya que todos los verbos de la segunda se conjugan igual y, excepto las terminaciones de la primera y segunda persona del plural, las otras cuatro personas coinciden con la forma de la tercera conjugación pura.
Hay verbos de la segunda conjugación que terminan en -er como el verbo témer (temer) y otros que acaban en -re como el verbo batre (batir). Se conjugan de la misma forma. La raíz de témer es tem- y la raíz de batre es bat-. He aquí las terminaciones de la segunda conjugación:
Persona Singular Plural
1a jo -o nosaltres -em
2a tu -s vosaltres -eu
3a ell, ella - ells, elles -en
Como ya pasaba en la tercera conjugación, la 3ª persona del singular no tiene terminación y, por lo tanto, coincide con la forma de la raíz. Sólo cambian la 1ª plural y la 2ª plural que en la segunda conjugación son -em, eu mientras que en la tercera conjugación son -im, -iu. He aquí los dos modelos de la 2ª conjugados.
Persona Singular Plural Singular Plural
1a jo temo nosaltres temem jo bato nosaltres batem
2a tu tems vosaltres temeu tu bats vosaltres bateu
3a ell, ella tem ells, elles temen ell, ella bat ells, elles baten
Los verbos pronominales se conjugan así.
Persona Singular Plural Singular Plural
1a jo m'abato nosaltres ens abatem jo em perdo nosaltres ens perdem
2a tu t'abats vosaltres us abateu tu et perds vosaltres us perdeu
3a ell, ella s'abat ells, elles s'abaten ell, ella es perd ells, elles es perden
Gramàtica: Els verbs regulars de la 2a conjugació al País Valencià i a les Illes Balears (Los verbos regulares de la 2ª conjugación en el País Valenciano y en las Islas Baleares)
La única diferencia respecto al catalán de Cataluña es que la 1ª persona del singular no tiene desinencia y coincide con la 3ª persona del singular. Si todo fuese igual de fácil en esta vida.....
Persona Singular Plural Singular Plural
1a jo tem nosaltres temem jo bat nosaltres batem
2a tu tems vosaltres temeu tu bats vosaltres bateu
3a ell, ella tem ells, elles temen ell, ella bat ells, elles baten
El gènere dels noms (el género de los nombres)
Normalmente en catalán las formas femeninas se forman a partir de las masculinas:
1. La forma más corriente consiste en añadir una -a al masculino.
masculí femení
gat gata
noi noia
senyor senyora
En catalán cuando se añade la -a para la formación del femenino a menudo la última consonante del masculino varía
varació masculí femení
p/b llop lloba
t/d nebot neboda
c/g amic amiga
f/v serf serva
u/v jueu jueva
l/l·l pupil pupil·la
s/ss gos gossa
2. Los masculinos acabados en una vocal tónica forman el femenino añadiendo -na.
masculí femení
germà germana
cosí cosina
ballarí ballarina
Excepciones: heroi, heroïna, Jordi, Jordina, orfe, orfena, rei, reina.
3. Algunos masculinos acabados en -e o en -o átonas, sustituyen estas dos vocales por -a.
masculí femení
mestre mestra
monjo monja
alumne alumna
4. Los sustantivos acabados en -eu forman el femenino en -ea
masculí femení
ateu atea
europeu europea
pigmeu pigmea
5. Los masculinos acabados en -leg frma el femenino en -loga
masculí femení
arqueòleg aarqueòloga
sociòleg sociòloga
6. Algunos masculinos tienen terminaciones propia de femenino
masculí femení
alcalde alcaldessa
comte comtessa
jutge jutgessa
Excepciones: marquès, marquesa
7. Los femeninos acabados en castellano en -iz suelen hacer en catalán el femenino en -iu
masculí femení
actor actriu
emperador emperadriu
institutor institutriu
8. El masculino presenta una forma diferente a la del femenino
masculí femení masculí femení
home dona pare mare
cavall euga oncle tia
porc truja bou vaca
Otros pares son: marrà/ovella, buc/cabra, padrastre/madastra, amo/mestressa, marit/muller, gendre/nora, mascle/femella, hereu/pubilla
9. Masculinos y femeninos acabados en -ANT y -ENT
La mayoria de estos nombres son invariables: (un/a) amant, cantant, conferenciant, delineant, demandant, dibuixant, estudiant, fabricant, resident, supervivent etc. Ahora bien, algunos añaden una -a para formar el femenino.
masculí femení
acompanyant acompanyanta
gegant geganta
10. Terminaciones invariables para los dos géneros:
6.1 -AIRE: (un/a) captaire, colombaire, dansaire, xerraire, etc. 6.2 -CIDA: (un/a) homicida, parricida, suïcida, etc. 6.3 -ISTA: (un/a) artista, capitalista, valencianista, taxista, etc.
11. Algunos masculinos acabados en -OT se forman a partir de la forma femenina en -A.
femení en -A masculí en -OT
abella abellot
dida didot
nina ninot
12. Algunos animales sólo tiene un genero la cadernera (jilguero), la formiga (hormiga), el rossinyol (ruiseñol) o el tauró (tiburón) y para precisar su género se añade mascle (macho) y femella (hembra).
masculí femení
la cadernera mascle la cadernera femella
la formiga mascle la formiga femella
el rossinyol mascle el rossinyol femella
el tauró mascle el tauró femella
Mots masculins en espanyol i femenins en català (palabras masculinas en español y femeninas en catalán)
espanyol català
un abrazo una abraçada
un ágape una àgape
un alicate o unos alicates
unes alicates
un alud una allau
un amargor una amargor
un amparo una empara
un análisis una anàlisi
un andamio una bastida
un andén una andana
un aroma una aroma
un atún una tonyina
un banquillo (fútbol) una banqueta (futbol)
un blancor una blancor
un bolsillo una butxaca
un buzón una bústia
un caparazón una closca
un centro (fútbol) una centrada (futbol)
un césped una gespa
un destino una destinació
un destrozo una destrossa
un dicho una dita
un diente una dent
un disfraz una disfressa
un empeine una empenya
un escalope una escalopa
un esplendor una esplendor
un frutero una fruitera
un hematíe una hematia
un icono una icona
un (diente) incisivo una (dent) incisiva
un lapicero una llapidera o una
llapissera
un limón una llimona
un maratón una marató
un merengue una merenga
un miedo una por
un níspero una nespra
un oído una oïda
un olor una olor
un orégano una orenga
un paredón una paredassa
un párpado una parpella
un pase (fútbol) una passada (futbol)
un pavor una paüra
un pendiente (oreja) una arracada (orella)
un postre unes postres
un remate (fútbol) una rematada (futbol)
un resplandor una resplendor
el resto la resta
un robledal una roureda
un rocío una rosada
un rumor una remor
un seguro una assegurança
un síndrome una síndrome
un sudor una suor
unos tallarines unes tallarines
un valle una vall
un verdor una verdor
un voladizo de una casa
una volada d'una casa
un zanco una xanca
un zapato una sabata
Mots femenins en espanyol i masculins en català (palabras femeninas en español y masculinas en catalán)
espanyol català
las afueras els afores
una alfalfa un alfals
una bacteria un bacteri
una cabeza un cap
una calle un carrer
una cantera (fútbol) un planter (futbol)
una carcoma un corc
una corriente un corrent
una costumbre un costum
una cuenta un compte
una deuda un deute
una duda un dubte
una escafandra un escafandre
una escadra un escaire
unas espinacas uns espinacs
una estratagema un estratagema
una frente (parte cuerpo)
un front
una grasa un greix
una haya un faig
una hoja de papel un full de paper
una ingle un engonal
una legumbre un llegum
una lejía un lleixiu
una luz (de cruce) un llum (d'encreuament)
una medición un mesurament
una merluza un lluç
una nariz un nas
unas narices uns nassos
una nube un núvol
una pimienta un pebre
una regla un regle
una rodilla un genoll
una ventaja un avantatge
una señal un senyal
una sonrisa un somriure
una sugerencia un suggeriment
una termita un tèrmit
una tornapunta un tornapunta
una uva un raïm
Exercicis
Primer exercici
Conjuga las siguientes formas verbales en catalán:
1. Nosaltres (batre) ____________.2. Ella (perdre) _____________.3. Tu (treure) _____________.4. Vosaltres (vèncer) _____________.5. Jo (tèmer) _____________.6. Elles (beure) _____________.
7. Nosaltres (vèncer) _____________.8. Ella (témer) _____________.9. Tu (beure) _____________.10. Vosaltres (batre) _____________.11. Jo (perdre) _____________.12. Vostès (treure) _____________.
Segon exercici
ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.
Conjuga los verbos siguientes en catalán en las seis personas:
Prometre
1. ______________________2. ______________________3. ______________________4. ______________________5. ______________________6. ______________________
Témer
1. ______________________2. ______________________3. ______________________4. ______________________5. ______________________6. ______________________
Retre
1. ______________________2. ______________________3. ______________________4. ______________________5. ______________________6. ______________________
Combatre
1. ______________________2. ______________________3. ______________________4. ______________________5. ______________________6. ______________________
Tercer exercici
¿Alguna de las formas verbales del primer ejercicio varía en el catalán de las islas Baleares o del País Valenciano? Si la respuesta es afirmativa reescribe las formas que cambian.
Quart exercici
ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.
Reescribe los verbos del segundo ejercicio en el catalán de las Baleares y del País Valenciano.
Respostes
Primer exercici1. Nosaltres batem.2. Ella perd.3. Tu treus.4. Vosaltres venceu5. Jo temo.6. Elles beuen.7. Nosaltres vencem.8. Ella tem.9. Tu beus.10. Vosaltres bateu.11. Jo perdo.12. Vostès treuen.
Remarques (notas): No todos los verbos empleados en este ejercicio son regulares -más concretamente son irregulares treure (sacar), vèncer (vencer) y beure (beber)-, pero las formas conjugadas en este ejercicio de dichos verbos siguen el esquema regular.
Segon exercici
Prometre
1. Jo prometo2. Tu promets3. Ell promet4. Nosaltres prometem5. Vosaltres prometeu6. Ells prometen
Témer
1. Jo temo2. Tu tems3. Ella tem4. Nosaltres temem5. Vosaltres temeu
6. Elles temen
Retre
1. Jo reto2. Tu rets3. Ella ret4. Nosaltres retem5. Vosaltres reteu6. Elles reten
Combatre
1. Jo combato2. Tu combats3. Vostè combat4. Nosaltres combatem5. Vosaltres combateu6. Vostès combaten
Tercer exercici
La forma que varía es la de la primera persona del singular: en vez de jo temo tenemos jo tem y en vez de jo perdo tenemos jo perd
Quart exercici
Prometre
1. Jo promet2. Tu promets3. Ell promet4. Nosaltres prometem5. Vosaltres prometeu6. Ells prometen
Témer
1. Jo tem2. Tu tems3. Ella tem4. Nosaltres temem5. Vosaltres temeu6. Elles temen
Retre
1. Jo ret2. Tu rets3. Ella ret4. Nosaltres retem5. Vosaltres reteu6. Elles reten
Combatre
1. Jo combat2. Tu combats3. Vostè combat4. Nosaltres combatem5. Vosaltres combateu6. Vostès combaten
Lliçó6a
Contenido
1 L'apostrofació de l'article (La apostrofación del artículo) 2 Altres casos en què s'apostrofa (Otros casos en los que se apostrofa) 3 Casos en què no s'apostrofa (casos en los que no se apostrofa) 4 Contraccions (contracciones) 5 Els demostratius (los demostrativos)
o 5.1 Remarques (nota) 6 Els demostratius neutres (los demostrativos neutros) 7 Els adverbis de ll o c (los adverbios de lugar) 8 Els colors (los colores)
L'apostrofació de l'article (La apostrofación del artículo)
Espero que recuerdes los artículos definidos en catalán porque si no te acuerdas, malament rai (mal estamos). Te adjunto, por si acaso, aquel cuadro de la primera lección (pero profe ¿Cómo quiere que me acuerde si hace ya 5 lecciones?).
masculí femení
singular el gat la gata
plural els gats les gates
La primera cosa que tienes que saber es que el plural no se apostrofa NUNCA, así que sólo queda el singular. Normalmente, se apostrofa cuando la palabra siguiente comienza por vocal o por hache, así que no me gustaría ver a nadie escribiendo una barbaridad como l'ballena, porque ballena comienza por una consonante y no se puede apostrofar. Pongamos dos ejemplos de apóstrofes:
masculí femení
l'ànec l'amanida
l'home l'hora
Ya hemos dicho que los equivalentes plurales de estas palabras no se apostrofan, así que quedarán de la siguiente manera:
masculí femení
els ànecs les amanides
els homes les hores
Altres casos en què s'apostrofa (Otros casos en los que se apostrofa)
1. L'apòstrof i les xifres (El apóstrofo y las cifras)
Cuando un cifra (1,15, 22) siga a un artículo, apostrofaremos si, al pasar la cifra a letras (u, quinze, vint-i-dos), ésta se apostrofa al aplicar la regla general. Por ejemplo, ya hemos dicho que una consonante normalmente no se apostrofa, por lo tanto, escribiremos el quinze de juliol y cuando aparezca esta cifra haremos lo mismo: el 15 de juliol.
Vamos ahora a una cifra como 11, en letras se escribe onze y si aplicamos la regla general de l'apostrofación tendremos l'onze. Si en vez de aparecer en letras la escribimos en números, seguiremos pronunciando (l'onze), así que lo escribiremos así: l'11. Pasa lo mismo con la primera cifra, ya que se escribe l'u de maig', así que cuando aparezca la cifra actuaremos del mismo modo l'1 de maig.
Ocurre lo mismo con las cifras romanas (l'XI, l'I)
2. La essa sorda
Las palabras de origen extranjero que comienzan por una s seguida de consonante como por ejemplo (snowboard) se apostrofan: l'sketch, l'snack-bar, l'snowboard, l'stop.
Casos en què no s'apostrofa (casos en los que no se apostrofa)
1. La i, u, hi, hu átonas en palabras femeninas.
Comenzaremos diciendo que, normalmente, en el masculino se apostrofa siempre y que en el femenino también, excepto cuando la palabra femenina siguiente comience por una i, una u, una hi o una hu ÁTONA. Si son tónicas sí que se apostrofan. Pongamos 4 ejemplos:
i, u, hi, hu inicials àtones
i, u, hi, hu inicials tòniques
la indiferència l'illa
la universitat l'úvula
la història l'hidra
la humanitat l'hulla
Con los ejemplos, supongo que resulta un poco más evidente. Cuando la palabra siguiente a la del artículo sea femenina, la primera sílaba reciba el acento de intensidad y comience por una i, una u, una hi o una hu, entonces esa palabra se apostrofará. En cambio, si esa i, u, hi o hu no reciben el acento de intensidad
entonces no se apostrofará. Te recomiendo que hagas los ejercicios siguientes, antes de pasar a otras excepciones y a otros usos del apóstrofo.
2. La i, u, hi, hu consonánticas
En la palabra castellana huevo la u no se pronuncia como en la palabra universidad. En el primer caso no es un sonido vocálico, en el segundo sí. Ocurre lo mismo con una palabra como yodo en el que la y no es una vocal. En catalán pasa lo mismo, ya que la i de iode no suena igual que la i de circ. En estos casos, no se apostrofa nunca, ni en el masculino ni en el femenino, cosa lógica porque ya habíamos dicho que una palabra que comienza por consonante no se apostrofa.
i, u, hi, hu consonàntiques
masculines
i, u, hi, hu consonàntiques
femenines
el iode la iarda
el uadi la uabaïna
el hiatus la hiena
el huit la huit
3. La hac aspirada
En palabras adoptadas de otras lenguas que comienzan por una hache aspirada
hac aspirada
el hobby
el hegelisme
el Harlem
Pero hay palabras que ya han sido adaptadas y que siguen las reglas generales de apostrofación l'handbol, l'hoquei, l'hàmster, l'handicap.
4. Las letras
No se apostrofa delante del nombre de las letras: la ema, la ena, la a.
5. A con valor negativo
En palabras como la anormalitat, la asimetria, la asexualitat en las que la a tiene un valor negativo, ya que si no se leerían de la misma manera que la normalitat, la simetria, la sexualitat.
6. En las palabras: la ira, la host, la una.
Contraccions (contracciones)
En castellano, no se dice: voy a el supermercado* o la madre de el niño* sino voy al supermercado y la madre del nño. En catalán pasa lo mimo que en castellano, simplemente hay mas casos en los que se contraen las preposiciones con el artículo determinado:
a de per
el al del pel
els als dels pels
En catalán, a diferencia del castellano, también se contra la preposición per (por) cuando va seguida del artículo masculino.
Veamos algunos ejemplos:
del = delEl germà del paleta. El hermano del albañil.dels = de losEl germà dels paletes. El hermano de los albañiles. al = al Torna això al noi. Devuelve eso al chico.als = a los Torna això als nois. Devuelve eso a los chicos.pel = por elTravessa pel pas de vianants. Cruza por el paso de peatones.pels = por losTravesseu pels passos de vianants. Cruzad por los pasos de peatones.
En el caso del artículo singular (el), si la palabra siguiente comienza por vocal no se contrae sino que se apostrofa:
El germà de l'astronauta rus. El hermano del astronauta ruso.El barret de l'home. El sombrero del hombre. Torna això a l'infant. Devuelve eso al niño.Torna això a l'infermer. Devuelve eso al enfermero. Travessa per l'altre pont. Cruza por el otro puente.Un compromís ferm per l'Estatut. Un firme compromiso por el Estatuto.
Els demostratius (los demostrativos)
Los demostrativos son unas palabras que sirven para situar algo en el espacio o en el tiempo. Indican que aquello de lo que hablamos está cerca o lejos de la persona que habla. En catalán el sistema es parecido al castellano:
masculí femení
singular aquest aquesta
plural aquests aquestes
La ese no se pronuncia en muchos dialectos del catalán. Equivale al castellano este, esta, estos, estas. En el castellano actual existe la forma aqueste, aquesta, aquestos, aquestas que la RAE considera como "pronombre demostrativo poético".
masculí femení
singular aqueix aqueixa
plural aqueixos aqueixes
Equivale al castellano ese, esa, esos, esas. En el castellano actual existe la forma aquese, aquesa, aquesos, aquesas que la RAE considera como "pronombre demostrativo poético".
masculí femení
singular aquell aquella
plural aquells aquelles
Equivale al castellano aquel, aquella, aquellos, aquellas.
Remarques (nota)
En muchos dialectos del catalán la forma aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes no se utiliza. En valenciano se utilizan, sobre todo a nivel oral, las formas siguientes: este, esta, estos, estes en lugar de aquest, aquesta, aquests, aquestes i eixe, eixa, eixos, eixes en lugar de aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes.
Els demostratius neutres (los demostrativos neutros)
castellano catalán
esto açò
eso això
aquello allò
Los dialectos catalanes que utilizan los tres demostrativos, también utilizan los tres neutros açò = aquesta cosa, això = aqueixa cosa i allò = aquella cosa. Los dialectos que no utilizan aqueix, no utilizan açò sólamente emplean això = aquesta cosa y allò = aquella cosa.
Els adverbis de lloc (los adverbios de lugar)
castellano catalán
aquí, acá ací
ahí aquí
allí, allá allà
Els colors (los colores)
En catalán la palabra color puede ser masculina o femenina. El color verd o la color verda. Suele utilizarse en masculino pero si la encontráis en femenino no es un error, es completamente correcto. Recordad que en francés es una palabra femenina (j'aime pas du tout la couleur verte de cette chambre).
català Color castellà
ambre ámbar
argent plata
beig beis
blanc blanco
blau azul
blau celeste azul celeste
color caqui caqui
cian cian
crema crema
gris gris
groc amarillo
indi añil
l lila
llimona dolça lima
magenta magenta
marró marrón
negre negro
ocre ocre
oliva oliva
or oro
rosa rosa
salmó salmón
sépia sepia
taronja naranja
turquesa turquesa
verd verde
align="left"
Exercicis de la lliçó sisena
Primer exercici
Escribe el artículo determinado que corresponda.l'amor, l'home, la mare, l'ordi, el gos, l'hora, l'avet, l'alçada, l'escola, l'horta,el camp, l'horari, l'ull, l'elefant, l'articulació, la paret,l' emperadriu, l'estudiant, el got,l' ordinador, el peix, l'amoníac, l'automòbil,l' auca, l'engonal,l' estri, l'interior, l'ullal, l'orgasme, el col·legi, el rector, l'estornell,l' Índia, l'objectiu,la guia de carrers, l'euro, l'ungla, l'heterosexual, l'armilla,l' atenció, l'oratge, la àvia, l'estora, l'alcaldessa, l'eremita, el retolador,l' espatla, l'arbre, l'ocell,l' esquena,el pallasso.
Segon exercici
Reescribe las palabras del primer ejercicio antecedidas por el artículo indeterminado.
Respostes
Primer exercici
l'amor, l'home, la mare, l'ordi, el gos, l'hora, l'avet, l'alçada, l'escola, l'horta, el camp, l'horari, l'ull, l'elefant, l'articulació, la paret, l'emperadriu, l'estudiant, el got, l'ordinador, el peix, l'amoníac, l'automòbil, l'auca, l'engonal, l'estri, l'interior, l'ullal, l'orgasme, el col·legi, el rector, l'estornell, l'Índia, l'objectiu, la guia de carrers, l'euro, l'ungla, l'heterosexual, l'armilla, l'atenció, l'oratge, l'àvia, l'estora, l'alcaldessa, l'eremita, el retolador, l'espatla, l'arbre, l'ocell, l'esquena, el pallasso.
Segon exercici
un amor (o una amor), un home, una mare, un ordi, un gos, una hora, un avet, una alçada, una escola, una horta, un camp, un horari, un ull, un elefant, una articulació, una paret, una emperadriu, un estudiant (o una
estudiant), un got, un ordinador, un peix, un amoníac, un automòbil, una auca, un engonal, un estri, un interior, un ullal, un orgasme, un col·legi, un rector, un estornell, una Índia, un objectiu, una guia de carrers, un euro, una ungla, un heterosexual (o una heterosexual), una armilla, una atenció, un oratge, una àvia, una estora, una alcaldessa, un eremita, un retolador, una espatla, un arbre, un ocell, una esquena, un pallasso.
Lliçó7a SNORE
El catalán tiene dos formas de decir la hora. Una es la valenciana (que es idéntica a la forma castellana y no resulta ningún problema: les cinc i cinc, i déu, i quart, i vint, i vint-i-cinc, i mitja, menys vint-i-cinc, menys vint, menys quart, menys déu, menys cinc, les sis...) y hay otra llamada la hora de cuartos (utilizada en Cataluña). Éste es un sistema diferente al del castellano para indicar que hora es pero no te preocupes porque es muy lógico y poco a poco lo aprenderás.
SNORE
|04:00||'''Són les quatre||de la matinadaSNORE
01:00 És la una de la matinada
02:00 Són les dues de la matinada
03:00 Són les tres de la matinada
07:00 Són les set del matí
08:00 Són les vuit del matí
09:00 Són les nou del matí
10:00 Són les deu del matí
11:00 Són les onze del matí
12:00 Són les dotze del migdia
13:00 És la una del migdia
14:00 Són les dues del migdia
15:00 Són les tres de la tarda
16:00 Són les quatre de la tarda
17:00 Són les cinc de la tarda
18:00 Són les sis de la tarda
19:00 Són les set del vespre
20:00 Són les vuit del vespre
21:00 Són les nou del vespre
22:00 Són les deu del vespre
23:00 Són les onze de la nit
24:00 Són les dotze de la nit
La una no se apostrofa, recuerda que se trata de una excepción. Si la una es femenino, lógicamente diremos les dues.
Para decir la expresión en punto, se utiliza el equivalente en punt.
Las partes del día varían un poco respecto al castellano:
matinada (1, 2, 3, 4, 5) madrugadamatí (6, 7, 8, 9, 10, 11) mañanamigdia (12, 13, 14) mediodíatarda (15, 16, 17, 18) tardevespre (19, 20, 21, 22) tarde-nochenit (23, 24) noche
Els quarts (los cuartos)
En catalán las horas giran entorno al concepto del quart (el cuarto). Cada quart son 15 minutos y, por lo tanto, una hora está dividida en cuatro cuartos:
15 minutos: un quart 30 minutos: dos quarts 45 minutos: tres quarts
minutos Catalán Castellano
15 minuts un quart y cuarto
30 minuts dos quarts y media
45 minuts tres quarts menos cuarto
Todos los cuartos lo son de alguna hora. Fijémonos cómo lo hace el castellano:
06:15= seis y cuarto 06:30= seis y media 06:45= siete menos cuarto
En castellano, hasta la media, los minutos se añaden (y cuarto) a la hora que acaba de sonar y a partir de la media se sustraen (menos cuarto) a la hora siguiente. En catalán todos los cuartos lo son de la hora siguiente:
06:15= és un quart de set 06:30= són dos quarts de set 06:45= són tres quarts de set
Siguiendo esta lógica las 7:15 es un quart de vuit, las 8:15 es un quart de nou, etc.
La meitat dels quarts (la mitad de los cuartos)
Además, els quarts se pueden dividir por la mitad:
minutos Catalán
7-8 minuts mig quart
15 minuts un quart
22-23 minuts un quart i mig
30 minuts dos quarts
37-38 minuts dos quarts i mig
45 minuts tres quarts
52-53 minuts tres quarts i mig
06:07-08= és mig quart de set 06:15= és un quart de set 06:22-23= és un quart i mig de set 06:30= són dos quarts de set 06:37-38= són dos quarts i mig de set 06:45= són tres quarts de set 06:52-53= són tres quarts i mig de set
Cada cinc minuts (cada cinco minutos)
01:05= És la una i cinc. Passen cinc minuts de la una. 01:10= Falten cinc minuts per a un quart de dues 01:15= És un quart de dues
01:20= És un quart i cinc de dues 01:25= Falten cinc minuts per a dos quarts de dues 01:30= Són dos quarts de dues
01:35= Són dos quarts i cinc de dues 01:40= Falten cinc minuts per a tres quarts de dues 01:45= Són tres quarts de dues
01:50= Són tres quarts i cinc de dues 01:55= Falten cinc minuts per a les dues. Són tres quarts i deu de dues 02:00= Són les dues
Si te fijas, cuando pasan cinco minutos de un cuarto, éstos se añaden a dicho cuarto. En cambio, cuando pasan diez minutos de un cuarto, se enuncian los minutos que faltan –es decir, cinco–, para llegar al cuarto siguiente.
Para profundizar más en la expresión de las horas en catalán puedes visitar esta página: un rellotge català.
Ejercicios de la sexta lección 1.-Completa les frases :
Quina hora és?
Les dotze en punt. i
La una
Les__________quatre_________ i ________________mitja________________(16:30)
Les_______________quatre_____menos quart__________________________________(15:45)
Les____________tres en punt_________(3:00 am)
Les_______________deu_______ menys cinc_______________________________(21:55)
2.-Observa y completa les frases segons la informació
HORARIS DEL PARC DE 10:00 A 24:00 H. ENTRADA NOCTURNA A PARTIR DE LES 19:00 H.
RESTAURANT DE 12:00 A 23:00 H.
ESPECTACLE DE 17:00 A 18:00 H.
1.-El parc obre a les _____deu_________del_matí___________ 2.-El parc tanca a les____dos_del migdia__________. 3.-El restaurant obre a les dotze_____________del__matí___________. 4.-El restaurant tanca a les _______onze__________de la____nit____________. 5.-L´espectacle comença a les _________cinc______________ de la ___tarda____________________. 6.-L´espectacle acaba a les ___________sis_________ de la ______tarda___________________-.
Lliçó7a SNORE
El catalán tiene dos formas de decir la hora. Una es la valenciana (que es idéntica a la forma castellana y no resulta ningún problema: les cinc i cinc, i déu, i quart, i vint, i vint-i-cinc, i mitja, menys vint-i-cinc, menys vint, menys quart, menys déu, menys cinc, les sis...) y hay otra llamada la hora de cuartos (utilizada en Cataluña). Éste es un sistema diferente al del castellano para indicar que hora es pero no te preocupes porque es muy lógico y poco a poco lo aprenderás.
SNORE
|04:00||'''Són les quatre||de la matinadaSNORE
01:00 És la una de la matinada
02:00 Són les dues de la matinada
03:00 Són les tres de la matinada
07:00 Són les set del matí
08:00 Són les vuit del matí
09:00 Són les nou del matí
10:00 Són les deu del matí
11:00 Són les onze del matí
12:00 Són les dotze del migdia
13:00 És la una del migdia
14:00 Són les dues del migdia
15:00 Són les tres de la tarda
16:00 Són les quatre de la tarda
17:00 Són les cinc de la tarda
18:00 Són les sis de la tarda
19:00 Són les set del vespre
20:00 Són les vuit del vespre
21:00 Són les nou del vespre
22:00 Són les deu del vespre
23:00 Són les onze de la nit
24:00 Són les dotze de la nit
La una no se apostrofa, recuerda que se trata de una excepción. Si la una es femenino, lógicamente diremos les dues.
Para decir la expresión en punto, se utiliza el equivalente en punt.
Las partes del día varían un poco respecto al castellano:
matinada (1, 2, 3, 4, 5) madrugadamatí (6, 7, 8, 9, 10, 11) mañanamigdia (12, 13, 14) mediodíatarda (15, 16, 17, 18) tardevespre (19, 20, 21, 22) tarde-nochenit (23, 24) noche
Els quarts (los cuartos)
En catalán las horas giran entorno al concepto del quart (el cuarto). Cada quart son 15 minutos y, por lo tanto, una hora está dividida en cuatro cuartos:
15 minutos: un quart 30 minutos: dos quarts 45 minutos: tres quarts
minutos Catalán Castellano
15 minuts un quart y cuarto
30 minuts dos quarts y media
45 minuts tres quarts menos cuarto
Todos los cuartos lo son de alguna hora. Fijémonos cómo lo hace el castellano:
06:15= seis y cuarto 06:30= seis y media 06:45= siete menos cuarto
En castellano, hasta la media, los minutos se añaden (y cuarto) a la hora que acaba de sonar y a partir de la media se sustraen (menos cuarto) a la hora siguiente. En catalán todos los cuartos lo son de la hora siguiente:
06:15= és un quart de set 06:30= són dos quarts de set 06:45= són tres quarts de set
Siguiendo esta lógica las 7:15 es un quart de vuit, las 8:15 es un quart de nou, etc.
La meitat dels quarts (la mitad de los cuartos)
Además, els quarts se pueden dividir por la mitad:
minutos Catalán
7-8 minuts mig quart
15 minuts un quart
22-23 minuts un quart i mig
30 minuts dos quarts
37-38 minuts dos quarts i mig
45 minuts tres quarts
52-53 minuts tres quarts i mig
06:07-08= és mig quart de set 06:15= és un quart de set 06:22-23= és un quart i mig de set 06:30= són dos quarts de set 06:37-38= són dos quarts i mig de set 06:45= són tres quarts de set 06:52-53= són tres quarts i mig de set
Cada cinc minuts (cada cinco minutos)
01:05= És la una i cinc. Passen cinc minuts de la una. 01:10= Falten cinc minuts per a un quart de dues 01:15= És un quart de dues
01:20= És un quart i cinc de dues 01:25= Falten cinc minuts per a dos quarts de dues 01:30= Són dos quarts de dues
01:35= Són dos quarts i cinc de dues 01:40= Falten cinc minuts per a tres quarts de dues 01:45= Són tres quarts de dues
01:50= Són tres quarts i cinc de dues 01:55= Falten cinc minuts per a les dues. Són tres quarts i deu de dues 02:00= Són les dues
Si te fijas, cuando pasan cinco minutos de un cuarto, éstos se añaden a dicho cuarto. En cambio, cuando pasan diez minutos de un cuarto, se enuncian los minutos que faltan –es decir, cinco–, para llegar al cuarto siguiente.
Lliçó8a
Contenido
1 Els interrogatius (los interragativos) o 1.1 Pronombres o 1.2 Determinantes o 1.3 Quantitats (cantidades)
2 V e rbs irregulars del present d'indicatiu (verbos irregulares de presente de indicativo) o 2.1 V e rbs acabats en -ENDRE, -ONDRE i -OLDRE o 2.2 V e rbs acabats en - È IXER o 2.3 V e rbs acabats en -URE o 2.4 Els v e rbs fer, anar i estar o 2.5 Els v e rbs tenir i venir o 2.6 Els v e rbs acabats per -bre o 2.7 Els v e rbs poder i voler o 2.8 Els v e rbs que canvien la vocal de l'arr e l (verbos que cambian la vocal de la raíz) o 2.9 Els v e rbs omplir i obrir
Els interrogatius (los interragativos)
Pronombres
Què (qué)
Què és això? ¿Qué es esto?
Qui (quién)
Qui té el meu mòbil? ¿Quién tiene mi móvil?
Com (cómo)
Com et dius? Em dic Pere. ¿Cómo te llamas? Me llamo Pere.
Quan (cuándo)
Quan és el teu aniversari? ¿Cuándo es tu cumpleaños?
Per què (por qué)
Per què no balles? Perquè no vull. ¿Por qué no bailas? Porque no quiero.
On (dónde)
On és Fankfurt? A Alemanya. ¿Dónde está Francfort? En Alemania.
Determinantes
Quin (qué o cuál) Quin cotxe vols? Quin és el teu cotxe? ¿Qué coche quieres? ¿Cuál es tu coche?Quina Quina solució hi ha? Quina és la televisió més antiga? ¿Qué solución hay? ¿Cuál es la televisión más antigua?Quins Quins contractes ens ofereixes? Quins són els teus llibres? ¿Qué contratos nos ofreces? ¿Cuáles son tus libros?Quines Quines sabates tens? Quines són les filles del rei? ¿Qué zapatos tienes? ¿Cuáles son las hijas del rey?
Nota: El interrogativo castellano qué equivale al catalán què cuando va seguido por un verbo: Què dius? = ¿Qué dices? (Què es un pronombre) En cambio, cuando el qué va seguido de un nombre entonces se traduce al catalán por quin, ya que es un determinante (que concuerda en género y nombre con el sustantivo al que acompaña): Quin cotxe condueixes? = ¿Qué coche conduces? Quina taula és? = ¿Qué mesa es? El pronombre cuál siempre se traduce por quin, quina, quins, quines.
Quantitats (cantidades)
Para expresar cantidades en catalán se utilizan los interrogativos siguientes:
Quant (cuánto)
Quant costa? Cinc euros. Quant suc tens? Un litre. ¿Cuánto cuesta? Cinco euros. ¿Cuánto zumo tienes? Un litro.
Quanta (cuánta)
Quanta llet compres? Compro sempre onze litres. ¿Cuánta leche compras? Compro siempre once litros.
Quants (cuántos)
Quants germans tens? Tinc dos germans i dues germanes. ¿Cuántos hermanos tienes? Tengo dos hermanos y dos hermanas.
Quantes (cuántas)
Quantes maduixes necessites? Un grapat. ¿Cuántas fresas necesitas? Un puñado.
Verbs irregulars del present d'indicatiu (verbos irregulares de presente de indicativo)
Los verbos irregulares no hay más remedio que aprenderlos. A pesar de su dificultad vamos a intentar agrupar los verbos irregulares para hacerlo un poquito más fácil.
Verbs acabats en -ENDRE, -ONDRE i -OLDRE
Verbs acabats en -ENDRE
Aqui os conjugo el modelo sobre el verbo aprendre
Persona Singular Plural
1a jo aprenc nosaltres aprenem
2a tu aprens vosaltres apreneu
3a ell, ella aprèn ells, elles aprenen
Se conjugan de la misma manera verbos como atendre, comprendre, dependre, entendre, estendre, ofendre, prendre, pretendre, reprendre, susprendre, vendre, etc.
Nota:
1. Los verbos prendre y vendre hacen la tercera persona del singular ell pren y ell ven sin el acento porque son monosílabos.
2. En el verbo prendre y sus compuestos la primera erre del infinitivo no se pronuncia.
3. Los verbos acabados en -tendre y -cendre llevan un acento cerrado en la 3ª persona del singular. Atendre (ell atén), entendre (ell entén), estendre (ell estén), pretendre (ella pretén), encendre (ella encén).
Verbs acabant en -ONDRE
Se conjugan como el grupo anterior. Simplemente cambia la e por la o. La tercera persona del singular no lleva nunca acento. Utilizaremos como modelo el verbo respondre
Persona Singular Plural
1a jo responc nosaltres responem
2a tu respons vosaltres responeu
3a ell, ella respon ells, elles responen
Responden a este modelo los verbos compondre, correspondre, fondre, tondre.
Verbs acabats en -OLDRE
Aquí os conjugo el modelo sobre el verbo absoldre. so conjugan como los verbos en -ondre simplemente hay que canviar la n por la l.
Persona Singular Plural
1a jo absolc nosaltres absolem
2a tu absols vosaltres absoleu
3a ell, ella absol ells, elles absolen
Responden a este modelo los verbos dissoldre, moldre, resoldre.
Verbs acabats en -ÈIXER
Aquí os conjugo el modelo sobre el verbo conèixer
Persona Singular Plural
1a jo conec nosaltres coneixem
2a tu coneixes vosaltres coneixeu
3a ell, ella coneix ells, elles coneixen
Otros verbos que se conjugan sobre este modelo son verbos como aparèixer, comparèixer, desaparèixer, parèixer, etc.
En catalán occidental (valenciano y noroccidental) la pronunciación abierta de las e en estos verbos se convierten en cerradas, así como los acentos abiertos en -èixer, aprèn, etc. son -éixer, aprén, etc.
Hay una segunda forma de conjugar este verbo que sólo varía del anterior en la primera persona del singular. Un verbo representativo es el verbo créixer.
Persona Singular Plural
1a jo creixocresc
nosaltres creixem
2a tu creixes vosaltres creixeu
3a ell, ella creix ells, elles creixen
Un verbo que se conjuga como créixer es merèixer
Verbs acabats en -URE
Siguen dos patrones diferentes:
1. Los que cambian la u del infinitivo por una v. Utilizaremos como modelo el verbo deure.
Persona Singular Plural
1a jo dec nosaltres devem
2a tu deus vosaltres deveu
3a ell, ella deu ells, elles deuen
Se conjugan como deure verbos como beure (beber), moure (mover), etc.
Els verbs fer, anar i estar
Fer (hacer)
Persona Singular Plural
1a jo faig nosaltres fem
2a tu fas vosaltres feu
3a ell, ella fa ells, elles fan
Anar (ir)
Persona Singular Plural
1a jo vaig nosaltres anem
2a tu vas vosaltres aneu
3a ell, ella va ells, elles van
Estar (estar)
Persona Singular Plural
1a jo estic nosaltres estem
2a tu estàs vosaltres esteu
3a ell, ella està ells, elles estan
Els verbs tenir i venir
Tenir o tindre (tener)
Este verbo ya lo conoces pero te lo ponemos de nuevo, ya que un pequeño repaso no viene nunca mal:
Persona Singular Plural
1a jo tinc nosaltres tenim
2a tu tens vosaltres teniu
3a ell, ella té ells, elles tenen
La tercera persona del singular: ell té tiene un acento diacrítico para distinguirlo de la letra la te, de la bebida aromática el te y de algunas formas del pronombre de segunda persona singular te.
Venir o vindre (venir)
Persona Singular Plural
1a jo vinc nosaltres venim
2a tu véns vosaltres veniu
3a ell, ella ve ells, elles vénen
La segunda persona del singular tu véns y la tercera del plural elles vénen llevan un acento diacrítico para distinguirlas de las formas correspondientes del verbo vendre (vender). Jo venc (vendo), Tu vens (vendes), ell ven (vende), nosaltres venem (vendemos), vosaltres veneu (vendéis), vostès venen (venden).
Els verbs acabats per -bre
Estos verbos se conjugan como la forma pura y son irregulares sólo ortográficamente, ya que la b pasa a p. Te ponemos un par de ejemplos:
Cabre (caber)
Persona Singular Plural
1a jo cabocap
nosaltres cabem
2a tu caps vosaltres cabeu
3a ell, ella cap ells, elles caben
Rebre (recibir)
Persona Singular Plural
1a jo reborep
nosaltres rebem
2a tu reps vosaltres rebeu
3a ell, ella rep ells, elles reben
Otros verbos que se conjugan sobre este modelo son: concebre (concebir), decebre (decepcionar), percebre (percibir).
Els verbs poder i voler
En estos verbos la irregularidad principal consiste en la primera persona del singular, ya que la vocal del radical varía y la consonante final de la raíz también es diferente.
Poder (poder)
Persona Singular Plural
1a jo puc nosaltres podem
2a tu pots vosaltres podeu
3a ell, ella pot ells, elles poden
Voler (querer)
Persona Singular Plural
1a jo vull nosaltres volem
2a tu vols vosaltres voleu
3a ell, ella vol ells, elles volen
Els verbs que canvien la vocal de l'arrel (verbos que cambian la vocal de la raíz)
Hay una serie de verbos que siguen la conjugación pura y que serían regulares en el presente de indicativo si la vocal de la raíz no cambiase en las tres formas del singular y la tercera del plural.
Collir (cosechar, recolectar)
Persona Singular Plural
1a jo cullocull
nosaltres collim
2a tu culls vosaltres colliu
3a ell, ella cull ells, elles cullen
Sortir (salir)
Persona Singular Plural
1a jo surto nosaltres sortim
2a tu surts vosaltres sortiu
3a ell, ella surt ells, elles surten
Otros verbos que siguen este modelo son: cosir (coser), escopir (escupir), tossir (toser).
Els verbs omplir i obrir
Estos verbos se conjugan como los de la conjugación pura. Simplemente a la segunda persona del singular y a la tercera del singular se les añade una vocal de apoyo.
Omplir (LLENAR)
Persona Singular Plural
1a jo omploòmplic
nosaltres omplim
2a tu omples vosaltres ompliu
3a ell, ella omple ells, elles omplen
Obrir (ABRIR)
Persona Singular Plural
1a jo obroòbric
nosaltres obrim
2a tu obres vosaltres obriu
3a ell, ella obre ells, elles obren
En la comunidad Valenciana la vocal de apoyo no es la e sino la i: tu omplis, ell ompli y tu obris, ella obri.
Lliçó9aEn catalán, como en todas las lenguas románicas, existen una serie de alternancias gráficas que debes de dominar para no cometer errores.
1. Como en castellano el fonema /k/ se escribe:
c- -a una casa
qu- -e un quebequès
qu- -i quiet
c- -o un conill
c- -u un cuc
2. Como en castellano cuando en los grupos QUE, QUI la U se pronuncia hay que añadir a esta última vocal una diéresis.
qu- -a un quadre
qü- -e una qüestió
qü- -i un aqüífer
qu- -o quotidià
3. Las grafias C/Ç, cuando representan al fonema /s/ se distribuyen así:
ç- -a una puça
c- -e un cendrer
c- -i un cigró
ç- -o un xoriço
ç- -u torçut
Recuerda que en catalán una c seguida de una e i un i siempre se pronuncia como la s castellana, nunca como la z castellana. Los que seseéis no tendréis ningún problema ya que en catalán para vosotros es como si seseara.
4. Como en castellano el fonema /g/ se escribe:
g- -a un gat
gu- -e una guerra
gu- -i una àguila
g- -o un got
g- -u un gust
5. Como en castellano cuando en los grupos GUE, GUI la U se pronuncia hay que añadir a esta última vocal una diéresis.
gu- -a un gual
gü- -e un güelf
gü- -i un pingüí
gu- -o aiguós
6, la alternancia entre la j y la g es la misma que en castellano pero no olvides que la j en catalán no se pronuncia como en español sino como en italiano.
j- -a una jaqueta
g- -e un gerani
g- -i una girafa
j- -o un joc
j- -u un jutjat
Como en castellano también podemos encontrar palabras escritas con je com Jesús o projecte.
Alternàncies gràfiques en alguns verbs
Hay algunos verbos que son completamente regulares pero que debido a estas alternancias gráficas que hemos señalado, su raíz varía dependiendo de la vocal que tenga la terminación.
1. Alternancia c/qu
Un ejemplo de esta alternancia es el verbo cercar (buscar)
Persona Singular Plural
1a jo cercocerque
nosaltres cerquem
2a tu cerques vosaltres cerqueu
3a ell, ella cerca ells, elles cerquen
Otros verbos que también tienen esta alternancia són: assecar, atacar, col·locar, embolicar, eradicar, ficar, lliscar, pescar, sucar, tacar, torcar, trencar, etc.
2. Alternancia qu/qü
Un ejemplo de esta alternancia es el verbo adequar (adecuar)
Persona Singular Plural
1a jo adequoadeqüe
nosaltres adeqüem
2a tu adeqües vosaltres adeqüeu
3a ell, ella adequa ells, elles adeqüen
Otros verbos que también tienen esta alternancia són: liquar, obliquar, etc.
3. Alternancia c/ç
Un ejemplo de esta alternancia es el verbo agençar (adecentar, acomodar, aliñar, aderezar)
Persona Singular Plural
1a jo agençoagence
nosaltres agencem
2a tu agences vosaltres agenceu
3a ell, ella agença ells, elles agencen
Otros verbos que también tienen esta alternancia són: alçar, amenaçar, avançar, boçar, caçar, calçar, començar, encalçar, eriçar, esmerçar, esquinçar, escurçar, finançar, forçar, llençar, llançar, traçar, etc.
4. Alternancia g/gu
Un ejemplo de esta alternancia es el verbo ofegar (ahogar)
Persona Singular Plural
1a jo ofegoofegue
nosaltres ofeguem
2a tu ofegues vosaltres ofegueu
3a ell, ella ofega ells, elles ofeguen
Otros verbos que también tienen esta alternancia són: abonyegar, afalagar, amagar, amuntegar, arrossegar, bategar, cagar, combregar, doblegar, embriagar, engegar, ensopegar, llegar, mastegar, pagar, pregar, regar, vagar, etc.
5. Alternancia gu/gü
Un ejemplo de esta alternancia es el verbo enaiguar
Persona Singular Plural
1a jo enaiguoenaigüe
nosaltres enaigüem
2a tu enaigües vosaltres enaigüeu
3a ell, ella enaigua ells, elles enaigüen
6. Alternancia j/g
Un ejemplo de esta alternancia es el verbo menjar (comer)
Persona Singular Plural
1a jo menjomenge
nosaltres mengem
2a tu menges vosaltres mengeu
3a ell, ella menja ells, elles mengen
El adverbis de manera (los adverbios de modo)
Aquí tienes algunos adverbios de modo más usuales:
bé (bien) Na Maria llegeix molt bé. Maria lee muy bien. malament (mal) Dormir bé o malament té res a veure amb la salut?. ¿El dormir bien o mal tiene algo que ver con la salud?. així (así) Nosaltres som així. Nosotros somos así. alhora (al mismo tiempo, a la vez, a la par) Vénen al treball alhora. Vienen al trabajo al mismo tiempo. almenys (al menos, por lo menos, como mínimo) Almenys podem menjar. Al menos podemos comer. de cop i volta, de sobte (de repente, de golpe, de sopetón) Tornàvem a casa i de cop i volta em diu: "t'estimo". Volvíamos a casa y de repente me dice: "te quiero". més aviat (más bien) Sento més aviat melàngia que pena. Siento más bien melancolía que pena. només, solament (sólo) Jo només menjo olives verdes. Yo sólo como aceitunas verdes. sobretot (sobre todo) Mon pare conrea sobretot taronges.
Mi padre cultiva sobre todo naranjas.
La mayoría de adverbios de modo acaban en -ment y como en castellano se forman añadiendo dicha terminación a la forma femenina del adjetivo, si existe. En el caso que el adjetivo lleve tilde el adverbio también la lleva.
ràpida + ment = ràpidament honesta + ment = honestament difícil + ment = difícilment
Exercicis de la lliçó novena
Primer exercici
Cambia de número las palabras siguientes:
Platja:_________________, vaca:________________, figues:________________, monja:_________________, monjo:________________, plaça:________________, poca:________________, aigua:________________, corretja:________________, amiga:________________, taca:_________________, maça:_________________, pasqua:________________, truges:________________, llengua:________________, raça:________________, maga:_______________, biblioteca:_______________, enveja:________________, paraigua:_______________, peça:________________,
Segon exercici
Escribe las siguientes formas verbales:
Pronom arrossegar arranjar embolicar escurçar liquar desaiguar
jo arrossego __________ __________ __________ __________ __________
tu __________ arranges __________ __________ __________ __________
ell __________ __________ embolica __________ __________ __________
nosaltres __________ __________ __________ escurcem __________ __________
vosaltres __________ __________ __________ __________ liqüeu __________
ells __________ __________ __________ __________ __________ desaigüen
Tercer exercici
Escribe las siguientes formas verbales:
Tu ____________ (tacar)
Nosaltres ____________ (esmerçar) Elles ____________ (barrejar) Jo ____________ (obliquar) Vostè ____________ (combregar) Vosaltres ____________ (enaiguar)
Quart exercici
Escribe la forma femenina de los adjetivos y forma el adverbio en mente siguiendo el modelo:
Adjectiu masculí Adjectiu femeni Adverbi
lleuger lleugera lleugerament
sagaç __________ __________
tendre __________ __________
feble __________ __________
sa __________ __________
sobtat __________ __________
probable __________ __________
amarg __________ __________
bo __________ __________
intens __________ __________
fosc __________ __________
amable __________ __________
senzill __________ __________
íntegre __________ __________
Respostes de la lliçó novena
Primer exercici
Platja: platges. vaca: vaques. figues: figa. monja: monges. monjo: monjos. plaça: places.
poca: poques. aigua: aigües. corretja: corretges. amiga: amigues. taca: taques. maça: maces. pasqua: pasqües. truges: truja. llengua: llengües. raça: races. maga: magues. biblioteca: biblioteques. enveja: enveges. paraigua: paraigües. peça: peces. Segon exercici
Pronom arrossegar arranjar embolicar escurçar liquar desaiguar
jo arrossego arranjo embolico escurço liquo desaiguo
tu arrossegues arranges emboliques escurces liqües desaigües
ell arrossega arranja embolica escurça liqua desaigua
nosaltres arrosseguem arrangem emboliquem escurcem liqüem desaigüem
vosaltres arrossegueu arrangeu emboliqueu escurceu liqüeu desaigüeu
ells arrosseguen arrangen emboliquen escurcen liqüen desaigüen
Tercer exercici
Escribe las siguientes formas verbales:
Tu taques Nosaltres esmercem Elles barregen Jo obliquo Vostè combrega Vosaltres enaigüeu
Quart exercici
Adjectiu masculí Adjectiu femeni Adverbi
lleuger lleugera lleugerament
sagaç sagaç sagaçment
tendre tendra tendrament
feble feble feblement
sa sana sanament
sobtat sobtada sobtadament
probable probable probablement
amarg amarga amargament
bo bona bonament
intens intensa intensament
fosc fosca foscament
amable amable amablement
senzill senzilla senzillament
íntegre íntegra íntegrament
Lliçó10a
Contenido
[
1 La e oberta i la o oberta 2 Distribució de la e oberta
o 2.1 Ante una r seguida de otra consonante o 2.2 Cuando en la sílaba siguiente hay una i o 2.3 Palabras esdrújulas
La e oberta i la o oberta
Llegamos a un punto que va a requerir un poco de esfuerzo por tu parte, ya que se trata de dos sonidos que en un principio no hacen los castellanoparlantes -si en tu dialecto no pronuncias la ese final en una palabra como mujeres o como todos, léelas en voz alta, posiblemente la seguda e o la segunda o las pronuncies con la boca más abierta que la primera e de mujeres o la primera o de todos, si es el caso, felicidades, ya sabes cómo se pronuncia una e y una o abiertas-. Si no la pronuncias no te preocupes la e y la o que pronuncias, equivalen a la e y a la o cerradas del catalán, para hacerlas abiertas cuando las pronuncies abre más la boca, no hay más misterio.
En catalán, la e y la o abiertas son un sonido más como la a, la b, etc. Esto quiere decir algunas cosas:
Distribució de la e oberta
Context Exemples Exepcions
Ante una l
aranzel, arrel, cel, cruel, delta, duel, Elda, Elx, estel, fel, fidel, fuel, gel, gratacel, hotel, infidel, mel, melsa, Miquel, model, Novelda, paral·lel, pèl, rebel, recel, selva, tela, vel,
feltre, pel
En el catalán del País Valenciano son cerradas las palabras delta, selva.
Ante una l·l Apel·les, bèl·lic, Brussel·les, cel·la, cèl·lula, libèl·lula, maquiavèl·lic, novel·la, parcel·la, satèl·lit
-
Ante una r seguida de otra consonante
Ante una rc cèrcol, cérvol, terme
Ante una rg verge, conserge -
Ante el grupo rt Albert, cert, concert, desert, ert, expert, julivert, obert, oferta, vèrtex
-
Ante el grupo rd gerd, merda, perdre, verd, -
Ante el grupo rp esquerp, serp
Ante el grupo rb acerb, erb, superb, verb, herba,
Ante el grupo rl merla, perla, -
Ante el grupo rn altern, autogovern, caverna, cisterna, extern, govern, hivern, etern, infern, intern, matern, modern, patern, Paterna, quadern, subaltern, taverna, Tavernes Blanques, Tavernes de la Valldigna,
-
Ante el grupo rs advers, anvers, Anvers, convers, dispers, divers, envers, obvers, pervers, revers, univers, vers,
- Los plurales de todas las palabras acabadas en -er
Ante el grupo rç cerç, comerç, esmerç, reesmerç, terç. -
Ante el grupo rx guerx, guerxa, perxa, -
Ante una rr cerra, desferra, erra, erro, esquerra, ferro, gerra, guerra, postguerra, serra, terra, verra, verro
-
Algunas palabras ante el grupo de consonantes -ndr-
cendra, divendres, gendre, tendre -
Algunas palabras acabadas en el diftongo -eu
Amadeu, ateu, Bordeus, caldeu, conreu, creu, deu, egeu, europeu, fideu, guineu, hebreu, hereu, jubileu, liceu, lleure, museu, peu, pigmeu, plebeu, preu, la seu (seo o catedral), trofeu
En los infinitivos acabados en -eure: beure, creure, deure, seure, treure, veure.
En los nombres acabados en -eula: neula, teula.
1. Si la u alterna con la v en palabras de la misma família: breu/brevetat, Déu/diví, greu/gravíssim, manlleu/manllevadíssim, meu/meva, neu/nevada, relleu/rellevant.
Los infinitivos en -eure y en las palabras acabadas en -eula se pronuncian con una e cerrada en el País Valenciano.
Cuando en la sílaba siguiente hay una i
Acabadas en -eri aeri, bacteri, deuteri, dicteri, encanteri, eteri, hemisferi, imperi, magisteri, ministeri, misteri, presbiteri, Tiberi.
-
Otros casos col·legi, confeti, congènit, emèrit, evangeli, excèrcit, èxit, incendi, inèdit, mèrit, Mèxic, neci, nervi, obsequi, pèrit, premi, tebi
-
Palabras esdrújulas
- gènesi, pècora, pèrgola, rèmora, sèmola, sèptuple,
Bétera
Lliçó11a
Contenido
1 L'imperfet 2 1a conjugació 3 2a i 3a conjugació
o 3.1 2a conjugació o 3.2 3a conjugació
4 Verbs irregulars
L'imperfet
El imperfecto es bastante fácil. Como en castellano, la primera conjugación tiene una terminación y la segunda y la tercera tiene otra terminación.
1a conjugació
Se forma añadiendo a la raíz las terminaciones siguientes :
Persona Singular Plural
1a jo -ava nosaltres -àvem
2a tu -aves vosaltres -àveu
3a ell, ella -ava ells, elles -aven
Por lo que un verbo como cantar cuya raíz es cant- queda:
Persona Singular Plural
1a jo cantava nosaltres cantàvem
2a tu cantaves vosaltres cantàveu
3a ell, ella cantava ells, elles cantaven
El imperfecto de los verbos pronominales se conjuga así:
Persona Singular Plural Singular Plural
1a jo m'afanyava nosaltres ens afanyàvem jo em llogava nosaltres ens llogàvem
2a tu t'afanyaves vosaltres us afanyàveu tu et llogaves vosaltres us llogàveu
3a ell, ella s'afanya ells, elles s'afanyaven ell, ella es llogava ells, elles es llogaven
2a i 3a conjugació
Se forman añadiendo a la raíz las terminaciones siguientes:
Persona Singular Plural
1a jo -ia nosaltres -íem
2a tu -ies vosaltres -íeu
3a ell, ella -ia ells, elles -ien
2a conjugació
Así los verbos de la segunda conjugación témer y batre cuyas raíces son tem- y bat- quedan de la siguiente manera:
Persona Singular Plural Singular Plural
1a jo temia nosaltres temíem jo batia nosaltres batíem
2a tu temies vosaltres temíeu tu baties vosaltres batíeu
3a ell, ella temia ells, elles temien ell, ella batia ells, elles batien
Los verbos pronominales se conjugan así.
Persona Singular Plural Singular Plural
1a jo m'abatia nosaltres ens abatíem jo em perdia nosaltres ens perdíem
2a tu t'abaties vosaltres us abatíeu tu et perdies vosaltres us perdíeu
3a ell, ella s'abatia ells, elles s'abatien ell, ella es perdia ells, elles es perdien
3a conjugació
En la tercera conjugación no se diferencia en el imperfecto entre la forma pura y la incoativa, así que un verbo como dormir cuya raíz es dorm- y un verbo como decidir cuya raíz es decid- quedan así:
Persona Singular Plural Singular Plural
1a jo dormia nosaltres dormíem jo decidia nosaltres decidíem
2a tu dormies vosaltres dormíeu tu decidies vosaltres decidíeu
3a ell, ella dormia ells, elles dormien ell, ella decidia ells, elles decidien
Los verbos pronominales de la 3ª conjugación, tanto los de la forma pura como los de la incoativa se conjugan así:
Persona Singular Plural Singular Plural
1a jo m'atrevia nosaltres ens atrevíem jo em reunia nosaltres ens reuníem
2a tu t'atrevies vosaltres us atrevíeu tu et reunies vosaltres us reuníeu
3a ell, ella s'atrevia ells, elles s'atrevien ell, ella es reunia ells, elles es reunien
Verbs irregulars
En el imperfecto hay dos grupos principales de verbos irregulares:
Verbs acabats en -endre
Son verbos de la segunda conjugación. Algunos ejemplos de verbos de este grupo pueden ser comprendre (comprender), prendre (tomar), etc. Las raíces de estos verbos acaba en d: comprend-, prend-. Para formar el imperfecto dicha d cae y se añaden las terminaciones de la segunda conjugación:
Persona Singular Plural
1a jo comprenia nosaltres compreníem
2a tu comprenies vosaltres compreníeu
3a ell, ella comprenia ells, elles comprenien
Verbs acabats en -ure
Este grupo se subdivide en:
a) Verbs que formen l'imperfet amb v
En verbos como beure (beber), escriure (escribir), etc., la u de la raíz se tranforma en v. Si te acuerdas, en la primera y segunda persona del plural del presente de indicativo ocurre exáctamente lo mismo:
Persona Singular Plural Singular Plural
1a jo bevia nosaltres bevíem jo escrivia nosaltres escrivíem
2a tu bevies vosaltres bevíeu tu escrivies vosaltres escrivíeu
3a ell, ella bevia ells, elles bevien ell, ella escrivia ells, elles escrivien
Otros verbos que forman el imperfecto de la misma manera son: moure (mover), viure (vivir)
b) Verbs que formen l'imperfet amb i
En verbos como creure (creer), seure (sentarse), etc., la u de la raíz desparece. Además el acento de intensidad recae sobre la e de la raíz en todas las personas:
Persona Singular Plural Singular Plural
1a jo creia nosaltres crèiem jo seia nosaltres sèiem
2a tu creies vosaltres crèieu tu seies vosaltres sèieu
3a ell, ella creia ells, elles creien ell, ella seia ells, elles seien
Lliçó12a
L'accentuació catalana (la acentuación catalana)
En catalán hay mots (palabras) aguts o oxítons (agudas o oxítonas), plans o paroxítons (llanas o paroxítonas) i esdrúixols o proparoxítons (esdrújulas o proparoxítonas). Las reglas de acentuación catalanas indican dónde recae el acento gráfico y, auxiliarmente, indican si la vocal que recibe el acento es abierta o cerrada: arròs, pantaló.
En catalán hay dos acentos:
accent agut (´)
-e tancada sépia
-i albergínia
-o tancada il·lusió
-u bústia
accent greu (`)
-a màrtir
-e abierta turbulència
o tancada| colònia
Resumen: la a siempre tiene un acento abierto, la i y la u siempre cerrado, la e y la o abierto o cerrado.
Mots aguts (palabras agudas)
-a
| germà |- | -e | bgcolor="#EEEEFF" | cafè, conté |- | bgcolor="#EEEEFF" | -i | gessamí |- | -o | bgcolor="#EEEEFF" | ressò, cançó |- | bgcolor="#EEEEFF" | -u | bambú |- | -as | bgcolor="#EEEEFF" | sedàs |- | bgcolor="#EEEEFF" | -es | obès, congrés |- | -is | bgcolor="#EEEEFF" | canyís |- | bgcolor="#EEEEFF" | -os | arròs, confós |- | -us | bgcolor="#EEEEFF" | bambús |- | bgcolor="#EEEEFF" | -en | comprèn, amén |- | -in | bgcolor="#EEEEFF" | Berlín
Se acentúan gráficamente las palabras catalanas agudas que acaban en: vocal, as, es, is, os, us, en, in.
mots aguts acabats en
bgcolor="#EEEEFF" }
Mots plans (palabras llanas)
Se acentúan todas las palabras llanas que no acabans en ninguna de las terminaciones anteriores: 'cànon, dictàmens, èxit, líquid, telèfon
Mots esdrúixols (palabras esdrújulas)
Se acentúan todas: Còrdova, fórmula, llàntia, úvula, València
Agradar
En catalán, como en castellano, hay algunos verbos que se conjugan con un pronombre y que sólo existen en la tercera persona. Suelen indicar preferencia o
sentimiento. En castellano se dice, por ejemplo "me gusta el color azul" y no *"yo gusto el color azul", como haría un inglés. En catalán ocurre lo mismo (m'agrada el color blau).
Los pronombres que se usan para conjugar estos verbos son, por orden de personas:
em et li ens us els
Algunos verbos que se conjugan igual que "agradar"
preocupar (em preocupa la contaminació) = preocupar interessar (no m'interessen les revistes del cor) = interesar encantar (ens encanta passejar) = encantar avorrir (us heu avorrit a classe?) =aburrir fer por (et fan por les aranyes) = dar miedo amoinar (els amoina el canvi climàtic) = preocupar
Lliçó13a
Contenido
1 El futur 2 1a conjugació 3 2a conjugació 4 3a conjugació
El futur
El futuro és muy fácil. Se forma añadiendo al infinitivo las siguientes terminaciones:
Persona Singular Plural
1a jo -é nosaltres -em
2a tu -às vosaltres -eu
3a ell, ella -à ells, elles -an
La tercera persona del plural no lleva nunca un acento. En catalán se acentúan las agudas acabadas en -én, -ín, pero las acabadas en -an, -on, -un no se acentúan.
1a conjugació
Persona Singular Plural
1a jo parlaré nosaltres parlarem
2a tu parlaràs vosaltres parlareu
3a ell, ella parlarà ells, elles parlaran
2a conjugació
Si el infinitivo acaba en vocal, como en el caso de batre, la raíz es el infinitivo excepto la última vocal (batr-) a la cual se añaden las terminaciones ya mencionadas.
Persona Singular Plural Singular Plural
1a jo temeré nosaltres temerem jo batré nosaltres batrem
2a tu temeràs vosaltres temereu tu batràs vosaltres batreu
3a ell, ella temerà ells, elles temeran ell, ella batrà ells, elles batran
3a conjugació
No se diferencia en el futuro entre la pura y la incoativa
Persona Singular Plural Singular Plural
1a jo dormiré nosaltres dormirem jo decidiré nosaltres decidirem
2a tu dormiràs vosaltres dormireu tu decidiràs vosaltres decidireu
3a ell, ella dormirà ells, elles dormiran ell, ella decidirà ells, elles decidiran
Lliçó14a
Futurs irregulars
Verb anar
La raíz a la que se añaden las terminaciones es ANIR-
Persona Singular Plural
1a jo aniré nosaltres anirem
2a tu aniràs vosaltres anireu
3a ell, ella anirà ells, elles aniran
Verb fer
La raíz a la que se añaden las terminaciones es FAR-
Persona Singular Plural
1a jo faré nosaltres farem
2a tu faràs vosaltres fareu
3a ell, ella farà ells, elles faran
Verb haver
La raíz a la que se añaden las terminaciones es HAUR-
Persona Singular Plural
1a jo hauré nosaltres haurem
2a tu hauràs vosaltres haureu
3a ell, ella haurà ells, elles hauran
Lógicamente el verbo haver-hi sguirá dicho modelo:
hi haurà
Demà a la nit hi haurà un partit de futbol.(Mañana por la noche habrá un partido de fútbol).
Verb poder
La raíz a la que se añaden las terminaciones es PODR-
Persona Singular Plural
1a jo podré nosaltres podrem
2a tu podràs vosaltres podreu
3a ell, ella podrà ells, elles podran
Els verbs tenir i venir
Estos verbos tienen dos infinitivos posibles tenir o tindre y venir o vindre. El futuro se conjuga a partir de tindre o vindre y, por lo tanto, se conjugan como los verbos de la 2ª conjugación acabados en una vocal. Las raíces són tindr- y vindr-, a las que se añaden las terminaciones del fututo.
Persona Singular Plural Singular Plural
1a jo tindré nosaltres tindrem jo vindré nosaltres vindrem
2a tu tindràs vosaltres tindreu tu vindràs vosaltres vindreu
3a ell, ella tindrà ells, elles tindran ell, ella vindrà ells, elles vindran
Els verbs voler i valer
Es posible que en algunas zonas catalanoparlantes escuchéis a gente utilizar en vez de voler el infinitivo *voldre y en vez de valer el infinitivo *valdre, estas formas no son normativas y por eso, al menos en la escritura, no las debéis de utilizar porque se considerará un error. Pero estas formas nos serviran para el futuro de dichos verbos, ya que la raíz para formar el futuro de voler es VOLDR- y la del futuro de valer es VALDR-
Persona Singular Plural Singular Plural
1a jo voldré nosaltres voldrem jo valdré nosaltres valdrem
2a tu voldràs vosaltres voldreu tu valdràs vosaltres valdreu
3a ell, ella voldrà ells, elles voldran ell, ella valdrà ells, elles valdran
Lliçó15a
Contenido
1 El comparatiu (el comparativo) o 1.1 Amb verbs (con verbos) o 1.2 Amb adjectius (con adjetivos) o 1.3 Amb noms (con sustantivos) o 1.4 Comparatius irregulars (comparativos irregulares)
El comparatiu (el comparativo)
El comparativo se forma en catalán de la manera siguiente:
Amb verbs (con verbos)
MÉS QUE Aquest ordinador val més que aquell (Este ordenador vale más que aquél) MENYS QUE Aquest ordinador val menys que aquell (Este ordenador vale menos que aquél) TANT COM Aquest ordinador val tant com aquell (Este ordenador vale tanto como aquél) NO.....TANT COM Aquest ordinador no val tant com aquell (Este ordenador no vale tanto como aquél)
Amb adjectius (con adjetivos)
MÉS.....QUE Aquest ordinador és més potent que aquell (Este ordenador es más potente que aquél) MENYS.....QUE Aquest ordinador és menys potent que aquell (Este ordenador es menos potente que aquél) TAN.....COM Aquest ordinador és tan potent com aquell (Este ordenador es tan potente como aquél) NO.....TAN.....COM Aquest ordinador no és tan potent com aquell (Este ordenador no es tan potente como aquél)
Amb noms (con sustantivos)
MÉS.....QUE Aquest ordinador té més potència que aquell (Este ordenador tiene más potencia que aquél) MENYS.....QUE Aquest ordinador té menys potència que aquell (Este ordenador tiene menos potencia que aquél) TANT.....COM Aquest ordinador té tant èxit com aquell (Este ordenador tiene tanto éxito como aquél) NO.....TANT.....COM Aquest ordinador no té tant èxit com aquell (Este ordenador no tiene tanto éxito como aquél)
En algunos dialectos las formas tant.....com y no.....tant.....com añaden una de y toman esta forma tant de.....com y no.....tant de.....com:
Tinc tant de seny com tu (Tengo tanto sentido común como tú) No tinc tant de seny com tu (No tengo tanto sentido común como tú)
La forma tant tiene género y número:
TANTA......COM Aquest ordinador té tanta força com aquell (Este ordenador tiene tanta fuerza como aquél) TANTS......COM Aquest ordinador té tants models com aquell (Este ordenador tiene tantos modelos como aquél) TANTES.....COM Aquest ordinador té tantes prestacions com aquell (Este ordenador tiene tantas prestaciones como aquél) NO.....TANTA......COM Aquest ordinador no té tanta força com aquell (Este ordenador no tiene tanta fuerza como aquél) NO.....TANTS......COM Aquest ordinador no té tants models com aquell (Este ordenador tiene tantos modelos como aquél) NO.....TANTES.....COM Aquest ordinador no té tantes prestacions com aquell (Este ordenador no tiene tantas prestaciones como aquél)
Comparatius irregulars (comparativos irregulares)
castellà català
mejor millor
peor pitjor
mayor major
menor menor
Lliçó16a
Contenido
1 El pretèrit perfet perifràstic o 1.1 1a conjugació o 1.2 2a conjugació o 1.3 3a conjugació
2 V e rbs pronominals o 2.1 1a conjugació o 2.2 2a conjugació o 2.3 3a conjugació
El pretèrit perfet perifràstic
Bienvenido a una forma verbal que el castellano desconoce, pero no te asustes porque es bastante fácil. El perifràstic corresponde al pretérito perfecto simple (o, antiguamente, indefinido) del castellano. Se conjuga con el presente de indicativo del verbo anar (excepto la 1ª y la 2ª personas del plural) seguido por el infinitivo. Así las tres conjugaciones tienen la misma forma y lo que es una ventaja para ti, no tiene ninguna forma irregular.
jo vaig + infinitiu
tu vas o vares + infinitiu
ell, ella va + infinitiu
nosaltres vam o vàrem + infinitiu
vosaltres vau o vàreu + infinitiu
ells, elles van + infinitiu
Las formas vares, vàrem y vàreu se utilizan poco, a excepción de algunos dialectos, como el balear, en donde abundan. Las otras seis formas son las que se emplean mayoritariamente en la lengua oral y abrumadoramente en la lengua escrita y el registro estándar.
1a conjugació
jo vaig cantar (canté)
tu vas o vares cantar (cantaste)
ell, ella va cantar (cantó)
nosaltres vam o vàrem cantar (cantamos)
vosaltres vau o vàreu cantar (cantasteis)
ells, elles van cantar (cantaron)
Así una frase castellana como ésta: La semana pasada trabajaste en una tienda da la frase catalana: La setmana passada vas treballar en una botiga.
2a conjugació
Tanto los verbos acabados en vocal batre como los acabados en consonante témer se conjugan igual.
jo vaig témer (temí)
tu vas o vares témer (temiste)
ell, ella va témer temió
nosaltres vam o vàrem témer (temimos)
vosaltres vau o vàreu témer (temisteis)
ells, elles van témer (temieron)
El año pasado temí mucho por tu salud. L'any passat vaig témer molt per la teva salut.
jo vaig batre (batí)
tu vas o vares batre (batiste)
ell, ella va batre batió
nosaltres vam o vàrem batre (batimos)
vosaltres vau o vàreu batre (batisteis)
ells, elles van batre (batieron)
El deportista catalán batió ayer el récord del mundo de lanzamiento de jabalina. L'esportista català va batre ahir el rècord del món de llançament de javelina.
3a conjugació
En el pretèrit perfet perifràstic no hay diferencias de conjugación entre los verbos que siguen el modelo puro o el incoativo.
Dormir (verb pur)
jo vaig dormir (dormí)
tu vas o vares dormir (dormiste)
ell, ella va dormir (durmió)
nosaltres vam o vàrem dormir (dormimos)
vosaltres vau o vàreu dormir (dormisteis)
ells, elles van dormir (durmieron)
Los más pequeños durmieron en la casa de madera. Els més petits van dormir a la casa de fusta.
Decidir (verb incoatiu)
jo vaig decidir (decidí)
tu vas o vares decidir (decidiste)
ell, ella va decidir (decidió)
nosaltres vam o vàrem decidir (decidimos)
vosaltres vau o vàreu decidir (decidisteis)
ells, elles van decidir (decidieron)
¿Qué decidisteis ayer? No decidimos nada. Què vau decidir ahir? No vam decidir res.
Verbs pronominals
En catalán el pronombre se sitúa normalmente delante del verbo. En cambio, en el pretèrit perfet perifràstic el pronombre también puede situarse detrás del verbo: Em vaig afanyar o vaig afanyar-me (me di prisa).
1a conjugació
jo em vaig afanyar (me di prisa) vaig afanyar-me
tu et vas afanyar (te diste prisa) vas afanyar-te
ell, ella es va afanyar (se dio prisa) va afanyar-se
nosaltres ens vam afanyar (nos dimos prisa) vam afanyar-nos
vosaltres us vau afanyar (os disteis prisa) vau afanyar-vos
ells, elles es van afanyar (se dieron prisa) van afanyar-se
Anna se dio prisa pero perdió el autobús. L'Anna va afanyar-se però va perdre l'autobús o L'Anna es va afanyar però va perdre l'autobús
jo em vaig llogar (me alquilé) vaig llogar-me
tu et vas llogar (te alquilaste) vas llogar-te
ell, ella es va llogar (se alquiló) va llogar-se
nosaltres ens vam llogar (nos alquilamos) vam llogar-nos
vosaltres us vau llogar (os alquilasteis) vau llogar-vos
ells, elles es van llogar (se alquilaron) van llogar-se
2a conjugació
Los infinitivos de la segunda conjugación que acaban en vocal apostrofan el pronombre, excepto la segunda persona del plural.
jo em vaig abatre (me abatí) vaig abatre'm
tu et vas abatre (te abatiste) vas abatre't
ell, ella es va abatre (se abatió) va abatre's
nosaltres ens vam abatre (nos abatimos) vam abatre'ns
vosaltres us vau abatre (os abatisteis) vau abatre-vos
ells, elles es van abatre (se abatieron) van abatre's
No os acordais que cuando suspendisteis el examen de inglés os abatisteis mucho. No us recordeu que quan vau suspendre l'examen d'anglès us vau abatre molt o No us recordeu que quan vau suspendre l'examen d'anglès vau abatre-vos molt
jo em vaig convèncer (me convencí) vaig convèncer-me
tu et vas convèncer (te convenciste) vas convèncer-te
ell, ella es va convèncer (se convenció) va convèncer-se
nosaltres ens vam convèncer (nos convencimos) vam convèncer-nos
vosaltres us vau convèncer (os convencisteis) vau convèncer-vos
ells, elles es van convèncer (se convencieron) van convèncer-se
3a conjugació
jo em vaig atrevir (me atreví) vaig atrevir-me
tu et vas atrevir (te atreviste) vas atrevir-te
ell, ella es va atrevir (se atrevió) va atrevir-se
nosaltres ens vam atrevir (nos atrevimos) vam atrevir-nos
vosaltres us vau atrevir (os atrevisteis) vau atrevir-vos
ells, elles es van atrevir (se atrevieron) van atrevir-se
jo em vaig reunir (me reuní) vaig reunir-me
tu et vas reunir (te reuniste) vas reunir-te
ell, ella es va reunirir (se reunió) va reunir-se
nosaltres ens vam reunir (nos reunimos) vam reunir-nos
vosaltres us vau reunir (os reunisteis) vau reunir-vos
ells, elles es van reunir (se reunieron) van reunir-se
Lliçó17a
Contenido
1 El pretèrit indefinit (pretérito perfecto) o 1.1 1a Conjugació
o 1.2 2a Conjugació o 1.3 3a Conjugació
2 Verbs pronominals o 2.1 1a conjugació o 2.2 2a conjugació o 2.3 3a conjugació
El pretèrit indefinit (pretérito perfecto)
Supongo que ya debes haber notado que en catalán, para nombrar los tiempos del pasado utilizamos un sistema contrario al de castellano. Así, el pretèrit indefit equivale al pretérito perfecto castellano y el pretèrit perfet perifràstic equivale al pretérito indefinido del castellano.
El pretèrit indefit se forma como en castellano: el verbo haver conjugado en presente seguido del participio.
jo he + participi
tu has + participi
ell, ella ha + participi
nosaltres hem + participi
vosaltres heu + participi
ells, elles han + participi
1a Conjugació
El participio de la primera conjugación se forma añadiendo la terminación -at a una raíz verbal. Así del infinitivo cantar tenemos el participio cantat.
jo he cantat (he cantado)
tu has cantat (has cantado)
ell, ella ha cantat (ha cantado)
nosaltres hem cantat (hemos cantado)
vosaltres heu cantat (habéis cantado)
ells, elles han cantat (han cantado)
Esta noche he soñado que mi sobrino vivía con nosotros. Aquesta nit he somiat que el meu nebot vivia amb nosaltres.
2a Conjugació
El participio de la segunda conjugación se forma añadiendo la terminación -ut a una raíz verbal. Así del infinitivo témer tenemos el participio temut o del infinitivo batre el participio batut.
jo he temut (he temido)
tu has temut (has temido)
ell, ella ha temut (ha temido)
nosaltres hem temut (hemos temido)
vosaltres heu temut (habéis temido)
ells, elles han temut (han temido)
Los rebeldes han entregado la ciudad al ejército ruso. Els rebels han retut la ciutat a l'excèrcit rus
jo he batut (he batido)
tu has batut (has batido)
ell, ella ha batut (ha batido)
nosaltres hem batut (hemos batido)
vosaltres heu batut (habéis batido)
ells, elles han batut (han batido)
El presidente de la Generalitat ha recibido esta mañana a los reyes de Suecia en el aeropuerto de Manises. El president de la Generalitat ha rebut aquest matí els reis de Suècia a l'aeroport de Manises.
3a Conjugació
El participio de la tercera conjugación se forma añadiendo la terminación -it a una raíz verbal. Así del infinitivo dormir tenemos el participio dormit o del verbo servir tenemos el participio servit. En el pretèrit indefinit los verbos que siguen el modelo puro y los que siguen el incoativo se conjugan igual.
jo he dormit (he dormido)
tu has dormit (has dormido)
ell, ella ha dormit (ha dormido)
nosaltres hem dormit (hemos dormido)
vosaltres heu dormit (habéis dormido)
ells, elles han dormit (han dormido)
jo he decidit (he decidido)
tu has decidit (has decidido)
ell, ella ha decidit (ha decidido)
nosaltres hem decidit (hemos decidido)
vosaltres heu decidit (habéis decidido)
ells, elles han decidit (han decidido)
Verbs pronominals
1a conjugació
jo m'he afanyat (me he dado prisa)
tu t'has afanyat (te has dado prisa)
ell, ella s'ha afanyat (se ha dado prisa)
nosaltres ens hem afanyat (nos hemos dado prisa)
vosaltres us heu afanyat (os habéis dado prisa)
ells, elles s'han afanyat (se han dado prisa)
Me he dado cuenta de que el unilingüismo es empobrecedor. M'he adonat que l'unilingüisme és empobridor.
jo m'he llogat (me he alquilado)
tu t'has llogat (te has alquilado)
ell, ella s'ha llogat (se ha alquilado)
nosaltres ens hem llogat (nos hemos alquilado)
vosaltres us heu llogat (os habéis alquilado)
ells, elles s'han llogat (se han alquilado)
Esta mañana Isabel se ha peinado con el peine que le regalaste ayer. Aquest matí la Isabel s'ha pentinat amb la pinta que li vas regalar ahir.
2a conjugació
jo m'he abatut (me he abatido)
tu t'has abatut (te has abatido)
ell, ella s'ha abatut (se ha abatido)
nosaltres ens hem abatut (nos hemos abatido)
vosaltres us heu abatut (os habéis abatido)
ells, elles s'han abatut (se han abatido)
3a conjugació
jo m'he atrevit (me he atrevido)
tu t'has atrevit (te has atrevido)
ell, ella s'ha atrevit (se ha atrevido)
nosaltres ens hem atrevit (nos hemos atrevido)
vosaltres us heu atrevit (os habéis atrevido)
ells, elles s'han atervit (se han atrevido)
jo m'he reunit (me he reunido)
tu t'has reunit (te has reunido)
ell, ella s'ha reunit (se ha reunido)
nosaltres ens hem reunit (nos hemos reunido)
vosaltres us heu reunit (os habéis reunido)
ells, elles s'han reunit (se han reunido)
Lliçó18a
Contenido
1 Els participis dels verbs irregulars (los participios de los verbos irregulares) o 1.1 Participis acabats per -GUT (participios acabados en -GUT) o 1.2 Participis acabats per -UT (participios acabados en -UT) o 1.3 Participis acabats per -ES (participios acabados en -ES)
Els participis dels verbs irregulars (los participios de los verbos irregulares)
La gran mayoría de participios irregulares en catalán se concentran en la segunda conjugación. aquí los agruparemos en grupos según las terminaciones.
Participis acabats per -GUT (participios acabados en -GUT)
beure: begut (bebido) M'He begut tres ampolles de rom. Me he bebido tres botellas de ron caldre: calgut (hecho falta) No ha calgut acomiadar el director sinó el sotsdirector. No ha hecho falta despedir al director sino al subdirector caure: caigut (caído) La Joana ha caigut aquesta nit i s'ha trencat la cama. Joana se ha caído esta noche y se ha roto la pierna. conèixer: conegut (conocido) Ella no ha conegut mai el meu pare. Ella no ha conocido nunca a mi padre.
córrer: corregut (corrido) Heu corregut quaranta-dos quilòmetres?. ¿Habéis corrido cuarenta y dos kilómetros?. creure: cregut (creído) He cregut sempre en tu. He creído siempre en ti. haver: hagut (habido) No hi ha hagut cap candidat estranger. No ha habido ningún candidato extranjero. ploure: plogut (llovido)
Ha plogut a bots i barrals. Ha llovido a cántaros. poder: pogut (podido) Has pogut parlar amb ells?. ¿Has podido hablar con ellos?. riure: rigut (reído) No he rigut mai tant com avui. No me he reído nunca tanto como hoy.
tenir: tingut (tenido) No has tingut ganes de pixar?. ¿No has tenido ganas de mear?.
venir: vingut (venido) Qui ha vingut? Ha vingut un home amb bigoti. ¿Quién ha venido? ha venido un hombre con bigote.
voler: volgut (querido) Han fet sempre el que han volgut. Han hecho siempre lo que han querido.
Participis acabats per -UT (participios acabados en -UT)
cabre: cabut (cabido) Només ha cabut un litre d'aigua en aquesta ampolla. Sólo ha cabido un litro de agua en esta botella. créixer: crescut (crecido) Li han crescut molt els cabells. Le ha crecido mucho el pelo. néixer: nascut (nacido) On heu nascut? El meu germà a Perpinyà i jo a Tortosa. ¿Dónde habéis nacido? Mi hermano en Perpiñán y yo en Tortosa. rebre: rebut (recibido) Aquesta setmana no hem rebut el correu al meu poble. Esta semana no hemos recibido el correu en mi pueblo. saber: sabut (sabido) La policia no ha sabut dir qui va robar el cotxe del batlle. La polícia no ha sabido decir quién robó el coche del alcalde. viure: viscut (vivido) He viscut tota la vida a la vora de la mar. He vivido toda la vida a la orilla del mar.
Participis acabats per -ES (participios acabados en -ES)
encendre: encès (encendido) Ha encès el llum. Ha encendido la luz. entendre: entès (entendido) Els romanesos del curs han entès de seguida el català. Los umanos del curso han entendido en seguida el catalán. estendre: estès (estendido/tendido) He estès la roba al terrat perquè allà s'eixuga aviat. He tendido la ropa en la azotea porque allí se seca pronto. prendre: pres (tomado) No he pres res des de les vuit del matí. No he tomado nada desde las ocho de la mañana.
Lliçó19a
El pronom ho (el pronombre ho)
Este pronombre no existe en castellano, sin embargo en catalán es muy utilizado. Existen algunos usos:
Amb els verbs ser, estar i semblar (con los verbos ser, estar y parecer)
Cuando estos tres verbos van seguidos de un adjetivo, éste es sustituye por el pronombre ho en catalán. En este caso el castellano utiliza el pronombre lo.
SER Són altes les teves amigues? Sí que ho són. No ho són. ¿Son altas tus amigas? Sí que lo son. No lo son. ESTAR Està malalta la teva mare? Sí que ho està. No ho està. ¿Está enferma tu madre? Sí que lo está. No lo está. SEMBLAR Sembla simpàtic aquell home? Sí que ho sembla. No ho sembla. ¿Parece simpático aquel hombre? Sí que lo parece. No lo parece.
El pronom ho d'objecte directe (el pronombre ho de objeto directo)
Sustituye AÇÒ,AIXÒ I ALLÒ Jo no canto açò i no ho cantaré. No canto esto y no lo cantaré. Has vist això? No ho he vist. ¿Has visto eso? No lo he visto. Has fet allò? Ho he fet avui. ¿Has hecho aquello? Lo he hecho hoy.
Sustituye una frase que hace función de objeto directo:Has vist que he deixat el llibre damunt la taula? No ho he vist. ¿Has visto que he dejado el libro sobre la mesa? No lo he visto.Saps que demà no treballo? Sí que ho sabia. ¿Sabes que mañana no trabajo? Sí que lo sabía.Saps quanta gent viu ací? No ho sé. ¿Sabes cuánta gente vive aquí? No lo sé.
A partir de las traducciones al castellano es lógico pensar que el pronombre catalán ho equivale al castellano lo, pero esto no siempre es así, ya que mira lo que ocurre al traducir frases como éstas:
¿Qué es lo que más te gusta? Lo que más me gusta es la morcilla. Què és el que més t'agrada? El que més m'agrada és la botifarra. Què és allò que més t'agrada? Allò que més m'agrada és la botifarra.Lo que pasa es que es imbécil El que passa és que és imbecil.
Lliçó20a
Contenido
1 Els ordinals (los ordinales) 2 Els ordinals acabats en - è /é-
o 2.1 De l'11è al 19è o 2.2 Del 20è al 29è o 2.3 Del 30è al .........
3 El condicional 4 1a conjugació 5 2a conjugació 6 3a conjugació
Els ordinals (los ordinales)
cardinal Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural Ordinal castellà
u primer 1er primera 1ra primers 1ers primeres 1eres primero
dos segon 2on segona 2ona segons 2ons segones 2ones segundo
tres tercer 3er tercera 3ra tercers 3eres terceres 3eres tercero
quatre quart 4t quarta 4a quarts 4ts quartes 4es cuarto
En catalán, mayoritariamente, para escribir en cifras el ordinal como por ejemplo primer, se escribe la cifra (1) y al lado se añade la última letra del ordinal (r). Así la forma catalana 1r equivale al 1º del castellano o 1a equivale al castellano 1ª. En el plural en vez de la última letra se añaden las dos últimas letras.
Els ordinals acabats en -è/é-
A partir del cardinal cinc, los ordinales se forman añadiendo la terminación -è- al masculino singular. Las formas masculina plural, femenina singular y femenina plural se forman a partir de las reglas de formación del género y del número ya vistas en el curso. Al añadir la terminación -è- no hay que olvidar la lección novena porque se pueden producir algunas alternancias gráficas. En el catalán occidental (valenciano y noroccidental) estas e abiertas se pronuncian cerradas, así cinquè será cinqué al igual que su contracción será 5é y no 5è.
cardinal Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural Ordinal castellà
cinc cinquè 5è cinquena 5a cinquens 5ns cinquenes 5es quinto
sis sisè 6è sisena 6a sisens 6ns sisenes 6es sexto
set setè 7è setena 7a setens 7ns setenes 7es séptimo
vuit vuitè 8è vuitena 8a vuitens 8ns vuitenes 8es octavo
nou novè 9è novena 9a novens 9ns novenes 9es noveno
deu desè 10è desena 10a desens 10ns desenes 10es décimo
El sistema del catalán no es del todo ajeno al del castellano tal como se puede observar en algunos términos de la lengua de Castilla: una novena o las decenas.
De l'11è al 19è
cardinal Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural Ordinal castellà
onze onzè 11è onzena 11a onzens 11ns onzenes 11es undécimo
dotze dotzè 12è dotzena 12a dotzens 12ns dotzenes 12es duodécimo
tretze tretzè 13è tretzena 13a tretzens 13ns tretzenes 13es décimo tercero
catorze catorzè 14è catorzena 14a catorzens 14ns catorzenes 14es décimo cuarto
quinze quinzè 15è quinzena 15a quinzens 15ns quinzenes 15es décimo quinto
setze setzè 16è setzena 16a setzens 16ns setzenes 16es décimo sexto
disset dissetè 17è dissetena 17a dissetens 17ns dissetenes 17es décimo séptimo
divuit divuitè 18è divuitena 18a divuitens 18ns divuitenes 18es décimo octavo
dinou dinovè 19è dinovena 19a dinovens 19ns dinovenes 19es décimo noveno
Del 20è al 29è
cardinal Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural Ordinal castellà
vint vintè 20è vintena 20a vintens 20ns vintenes 20es vigésimo
vint-i-u vint-i-unè 21è vint-i-unena 21a vint-i-unens 21ns vint-i-unenes 21es vigésimo primero
vint-i-dos vint-i-dosè 22è vint-i-dosena 22a vint-i-dosens 22ns vint-i-dosenes 22es vigésimo segundo
vint-i-tres vint-i-tresè 23è vint-i-tresena 23a vint-i-tresens 23ns vint-i-tresenes 23es vigésimo tercero
vint-i-quatre vint-i-quatrè 24è vint-i-quatrena 24a vint-i-quatrens 24ns vint-i-quatrenes 24es vigésimo cuarto
vint-i-cinc vint-i-cinquè 25è vint-i-cinquena 25a vint-i-cinquens 25ns vint-i-cinquenes 25es vigésimo quinto
vint-i-sis vint-i-sisè 26è vint-i-sisena 26a vint-i-sisens 26ns vint-i-sisenes 26es vigésimo sexto
vint-i-set vint-i-setè 27è vint-i-setena 27a vint-i-setens 27ns vint-i-setenes 27es vigésimo séptimo
vint-i-vuit vint-i-vuitè 28è vint-i-vuitena 28a vint-i-vuitens 28ns vint-i-vuitenes 28es vigésimo octavo
vint-i-nou vint-i-novè 29è vint-i-novena 29a vint-i-novens 29ns vint-i-novenes 29es vigésimo noveno
Del 30è al .........
Se sigue el mismo modelo que con las veintenas. Al numero cardinal se le añade la terminación -è- que se flexiona en género y número.
El condicional
El condicional és muy fácil. Se forma añadiendo al infinitivo las mismas terminaciones que las de la 2ª y la 3ª conjugación del imperfecto:
Persona Singular Plural
1a jo -ia nosaltres -íem
2a tu -ies vosaltres -íeu
3a ell, ella -ia ells, elles -ien
No olvides nunca que tanto nosaltres como vosaltres llevan siempre en el condicional un acento sobre la i, ya que es una palabra llana que no acaba en vocal, as, es, is, os, us, en, in.
1a conjugació
Persona Singular Plural
1a jo parlaria nosaltres parlaríem
2a tu parlaries vosaltres parlaríeu
3a ell, ella parlaria ells, elles parlarien
2a conjugació
Si el infinitivo acaba en vocal, como en el caso de batre, la raíz es el infinitivo excepto la última vocal (batr-) a la cual se añaden las terminaciones ya mencionadas.
Persona Singular Plural Singular Plural
1a jo temeria nosaltres temeríem jo batria nosaltres batríem
2a tu temeries vosaltres temeríeu tu batries vosaltres batríeu
3a ell, ella temeria ells, elles temerien ell, ella batria ells, elles batrien
3a conjugació
No se diferencia en el futuro entre la pura y la incoativa
Persona Singular Plural Singular Plural
1a jo dormiria nosaltres dormiríem jo decidiria nosaltres decidiríem
2a tu dormiries vosaltres dormiríeu tu decidiries vosaltres decidiríeu
3a ell, ella dormiria ells, elles dormirien ell, ella decidiria ells, elles decidirien
Lliçó21a
Contenido
1 Condicionals irregulars o 1.1 Verb anar o 1.2 Verb fer o 1.3 Verb haver o 1.4 Verb poder
2 Els verbs tenir i venir o 2.1 Els verbs voler i valer
3 L'objecte directe en català o 3.1 Pronoms d'objecte directe: el, la els, les o 3.2 La variació dels pronoms segons el lloc que ocupen
Condicionals irregulars
Verb anar
La raíz a la que se añaden las terminaciones es ANIR-
Persona Singular Plural
1a jo aniria nosaltres aniríem
2a tu aniries vosaltres aniríeu
3a ell, ella aniria ells, elles anirien
Verb fer
La raíz a la que se añaden las terminaciones es FAR-
Persona Singular Plural
1a jo faria nosaltres faríem
2a tu faries vosaltres faríeu
3a ell, ella faria ells, elles farien
Verb haver
La raíz a la que se añaden las terminaciones es HAUR-
Persona Singular Plural
1a jo hauria nosaltres hauríem
2a tu hauries vosaltres hauríeu
3a ell, ella hauria ells, elles haurien
Lógicamente el verbo haver-hi sguirá dicho modelo:
hi hauria
Demà a la nit hi haurà un partit de futbol.(Mañana por la noche habrá un partido de fútbol).
Verb poder
yo podia, tu podias, el podia, nos. podiamos;
La raíz a la que se añaden las terminaciones es PODR-
Persona Singular Plural
1a jo podria nosaltres podríem
2a tu podries vosaltres podríeu
3a ell, ella podria ells, elles podrien
Els verbs tenir i venir
Estos verbos tienen dos infinitivos posibles tenir o tindre y venir o vindre. El condicional se conjuga a partir de tindre o vindre y, por lo tanto, se conjugan como los verbos de la 2ª conjugación acabados en una vocal. Las raíces són tindr- y vindr-, a las que se añaden las terminaciones del fututo.
Persona Singular Plural Singular Plural
1a jo tindria nosaltres tindríem jo vindria nosaltres vindríem
2a tu tindries vosaltres tindríeu tu vindries vosaltres vindríeu
3a ell, ella tindria ells, elles tindrien ell, ella vindria ells, elles vindrien
Els verbs voler i valer
Es posible que en algunas zonas catalanoparlantes escuchéis a gente utilizar en vez de voler el infinitivo *voldre y en vez de valer el infinitivo *valdre, estas formas no son normativas y por eso, al menos en la escritura, no las debéis de utilizar porque se considerará un error. Pero estas formas nos serviran para el condicional de dichos verbos, ya que la raíz para formar el futuro de voler es VOLDR- y la del futuro de valer es VALDR-
Persona Singular Plural Singular Plural
1a jo voldria nosaltres voldríem jo valdria nosaltres valdríem
2a tu voldries vosaltres voldríeu tu valdriess vosaltres valdríeu
3a ell, ella voldria ells, elles voldrien ell, ella valdria ells, elles valdrien
L'objecte directe en català
En catalán hay una diferencia fundamental respecto al castellano en el objeto directo que consiste en que no se introduce por la preposición a, excepto en algunos casos que ya se verán más adelante. Pongamos algunos ejemplos:
Aquest matí he vist el teu nebot xativí.
Esta mañana he visto a tu sobrino setabense.
A Marràqueix vaig conèixer el gendre del rei del Marroc.
En Maraqués conocí al yerno del rey de Marruecos.
Els mossos d'esquadra van detenir un lladre al Museu Picasso.
Los mozos de escuadra detuvieron a un ladrón en el Museo Picasso.
Pronoms d'objecte directe: el, la els, les
Los pronombres de objeto directo, cuando éste va introducido por el artículo de terminado (el, la, els, les), coinciden con dicho artículo. Pongamos algunos ejemplos:
Ja tinc el cotxe verd que t'agrada tant. Ja el tinc.
Ya tengo el coche verde que te gusta tanto. Ya lo tengo.
Què fas? Llegeixo la novel·la. La llegeixo.
¿Qué haces? Estoy leyendo la novela. La estoy leyendo.
En Pere neteja els vidres de la cuina. Els neteja.
Pere limpia los cristales de la cocina. Los limpia.
El manyà treu les claus de la butxaca. Els treu.
El cerrajero saca las llaves del bolsillo. Las saca.
La variació dels pronoms segons el lloc que ocupen
Estos pronombres pueden ir situados delante del verbo o detrás. Además hay que tener en cuenta si el verbo comienza o acaba por consonante o vocal:
Pronom Ante verbo comenzado en consonante
Ante verbo comenzado en vocal
Tras verbo acabado en consonante
Tras verbo acabado en vocal
el el el llegeixo l' l'escolto -lo llegir-lo 'l escolta'l
Normalmente el pronombre se sitúa delante del verbo, pero si se trata de un infinitivo, gerundio o imperativo, entonces los pronombres van detrás. El pronom el davant un verb
En este caso el pronombre el actúa como lo hace el artículo: si la palabra siguiente comienza por consonante no se apostrofa pero cuando la palabra siguiente comienza por vocal sí que se apostrofa: Veig en Bel. El veig. (Veo a Bel. Lo veo)
Trepitjo el bolígraf. El trepitjo. (Piso el bolígrafo. Lo piso)
Escolto el disc. L'escolto. (Escucho el disco. Lo escucho)
Embolico el regal. L'embolico. (Envuelvo el regalo. Lo envuelvo)
El pronom el darrere un verb
En este caso se sigue la misma lógica que delante de un verbo. Si acaba en vocal se apostrofa y si acaba en consonante no se apostrofa: Vaig fer l'esmorzar. Vaig fer-lo (Hice el almuerzo. Lo hice)
Vols dur el pa? Vols dur-lo? (¿Quieres traer el pan? ¿Quieres traerlo?)
Vull veure el llibre. Vull veure'l (Quiero ver el libro. Quiero verlo)
Vas batre l'ou? Vas batre'l? (¿Batiste el huevo? ¿Lo batiste?)
Pronom Ante verbo comenzado en consonante
Ante verbo comenzado en vocal
Tras verbo acabado en consonante
Tras verbo acabado en vocal
la la la llegeixo l' l'escolto -la llegir-la -la escolta-la
els els els llegeixo els els escolto -los llegir-los 'ls escolta'ls
les les les llegeixo les les escolto -les llegir-les -les escolta-les