147
Lección 1ª ~ Hola. Bon dia! 1 Diàleg (diálogo) 2 Les salutacions i els comiats (los saludos y las despedidas) 3 L'alfabet català (el alfabeto catalán) o 3.1 Els dígrafs (los dígrafos) o 3.2 Les lletres modificades (las letras modificadas) 4 Gramàtica (gramática): Els articles (los artículos) o 4.1 L'article definit (El artículo definido) o 4.2 L'article indefinit (El artículo indefinido) 5 Gramàtica (gramática): Els pronoms personals (los pronombres personales) 6 Els números (los números) 7 El cos humà (el cuerpo humano) Diàleg (diálogo) Les salutacions i els comiats (los saludos y las despedidas) Buenos días Bon dia! · Muy buenos días · Bon dia i bona hora Buenas tardes Bona tarda! / Bona vesprada · Muy buenas tardes · Bona tarda i bona hora Buenas noches Bona nit! · Muy buenas noches · Bona nit i bona hora Hola Hola! Adiós Adéu!/Adéu-siau! Hasta luego A reveure. Fins després Hasta mañana Fins demà Hasta pronto Fins aviat / Fins prompte (Valenciano y balear) Hasta ahora Fins ara Bona tarda se utiliza a partir de las tres y bona nit cuando ya se haya hecho de noche, con lo que en verano bona tarda tendrá más horas de uso que en invierno. En el valenciano y balear no se emplea bona tarda sinó bona vesprada que equivale al castellano buenas tardes. Hay algunos autores que rechazan las formas bona tarda/bona vesprada, ya que argumentan que es una forma reciente y que tradicionalmente en

Catala

  • Upload
    danaian

  • View
    144

  • Download
    14

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Teoria y practica para aprender catalan.

Citation preview

Page 1: Catala

Lección 1ª

~ Hola. Bon dia!

1 Diàleg (diálogo) 2 Les salutacions i els comiats (los saludos y las despedidas) 3 L'alfabet català (el alfabeto catalán)

o 3.1 Els dígrafs (los dígrafos) o 3.2 Les lletres modificades (las letras modificadas)

4 Gramàtica (gramática): Els articles (los artículos) o 4.1 L'article definit (El artículo definido) o 4.2 L'article indefinit (El artículo indefinido)

5 Gramàtica (gramática): Els pronoms personals (los pronombres personales) 6 Els números (los números) 7 El cos humà (el cuerpo humano)

Diàleg (diálogo)

Les salutacions i els comiats (los saludos y las despedidas)

Buenos días Bon dia! · Muy buenos días · Bon dia i bona horaBuenas tardes Bona tarda! / Bona vesprada · Muy buenas tardes · Bona tarda i bona horaBuenas noches Bona nit! · Muy buenas noches · Bona nit i bona horaHola Hola!Adiós Adéu!/Adéu-siau!Hasta luego A reveure. Fins desprésHasta mañana Fins demàHasta pronto Fins aviat / Fins prompte (Valenciano y balear)Hasta ahora Fins ara

Bona tarda se utiliza a partir de las tres y bona nit cuando ya se haya hecho de noche, con lo que en verano bona tarda tendrá más horas de uso que en invierno.

En el valenciano y balear no se emplea bona tarda sinó bona vesprada que equivale al castellano buenas tardes.

Hay algunos autores que rechazan las formas bona tarda/bona vesprada, ya que argumentan que es una forma reciente y que tradicionalmente en catalán se utilizan bon dia y bona nit en un uso parecido al del francés.

¿Cómo estás? Com va això? Com va tot? Com va? Què hi ha?Estoy bien. Bien Va bé. BéMuy bien Molt bé¿Qué tal estamos? Com anem? Què fem?Vamos tirando Anar fent. Anem fent.

Si quieres escuchar en catalán oriental algunas de las expresiones vistas hasta ahora visita esta página: Guia de conversa universitària También puedes escuchar algunos de los términos vistos -y muchos otros-, en el catalán de las Baleares en esta página: A l'abast, comunicació bàsica en llengua catalana

L'alfabet català (el alfabeto catalán)

Page 2: Catala

En la parte superior aparecen las 27 letras que tiene la lengua catalana y en la parte inferior aparecen los nombres de dichas letras en catalán.

a b c ç d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y za be

alta

ce ce trencad

a

de e efa/e

ge hac

i (llatina

)

jota

ca ela/e

ema/e

ena/e

o pe cu

erra/e

essa/e

te u ve baix

a

ve dobl

e

xeix, la ics

i greg

a

zeta

la a. Se pronuncia con la boca más abierta que en castellano: fàcil (fácil). la b. Se pronuncia como en castellano: balena (ballena). la c. Se pronuncia como la c castellana delante de a, o, u: carrer (calle). Se pronuncia como la s

castellana delante de e, i: cel (cielo) -e oberta-. la ç. Se pronuncia como la s castellana: braç (brazo). la d. Se pronuncia como en castellano: desembre (diciembre). la e. En catalán hay dos tipos de e tónicas. 1) La e oberta, para hacerla tienes que abrir más la boca

que cuando pronuncias una e en castellano: cel (cielo). 2) La e tancada, equivale a la e castellana: fera (fiera).

la f. Se pronuncia como en castellano: festa (fiesta). la g. Se pronuncia como la g castellana delante de a, o, u: gat (gato). Se pronuncia como la g italiana

delante de e, i: gerani (geranio). la h. No se pronuncia, como en castellano: home (hombre) -o oberta-.

la i. Se pronuncia como en castellano tanto en posición vocálica: filera (hilera) como en posición consonántica: rei (rey) .

la j. Se pronuncia siempre como la g de gerani: Jordi (Jorge). la k. Se pronuncia como en castellano: Kant (Kant). la l. Su pronunciación es diferente a la del castellano. En catalán es una ele velar. la m. Se pronuncia como en castellano: mare (madre).

la n. Se pronuncia como en castellano: nina (muñeca). la o. En catalán también hay dos tipos de o tónicas. 1) La o oberta, para hacerla tienes que abrir más

la boca que cuando pronuncias una 'o' en castellano: pot (puede). 2) La o tancada, equivale a la o castellana: amor (amor).

la p. Se pronuncia como en castellano: pare (padre). la q. Se pronuncia como en castellano: que (que). la r. Se pronuncia como en castellano: ratolí (ratón), turó (cerro). la s. En catalán hay dos tipos de s. 1) "s" la essa/e sonora, en castellano también se pronuncia en

algunos casos como en la palabra desde: rosa (rosa) o zebra (cebra) también se pronuncia cuando la s está entre 2 vocales de una palabra y cuando está al final de una palabra y la siguiente comienza con una vocal. 2) "ss" la essa/e sorda, sólo aparece entre 2 vocales, ver más abajo la rúbrica de la "ss".

la t. Se pronuncia como en castellano: taula (mesa). la u. Se pronuncia como en castellano: rus (ruso). la v. En catalán la v se pronuncia. es una consonante labiodental, eso quiere decir que se pronuncia

apoyando los dientes superiores en el labio inferior. se pronuncia como en francés, inglés o la w alemana: València.

la w. Se utiliza para palabras de origen extranjero. Si las palabras proceden del alemán se pronuncia como una v y si vienen del inglés como una u.

la x. El castellano no tiene este fonema. Equivale al fonema que el francés y el portugués representan como ch, el inglés como sh y el alemán como sch: la Xina (China), Xàtiva (Játiva), Xarxa(red), Xavier(Javier), Xeresa(Jeresa), Xuquer(rio Jucar). La combinacion Tx se pronuncia como la 'ch' de 'Chorro' A principio de palabra normalmente la x suena como ch castellana xiquet(chiquito) xarrar(charlar) xurro(churro) y, a mitad de palabra detrás de consonante p.e. panxa(pancha).

Page 3: Catala

La IX o UX suena como [ʃ] eixida(salida): casos, 1) "A mitad de palabra" aixeta(grifo), això(eso), bruixòt(brujo), coixí(cojín), calaix(cajón), disbauxa(exceso), rauxa(pensamiento caprichoso). 2) "Al final de palabra" exigix(exige), ix(sale -de salir-). Excepciones: prefix(prefijo), apèndix(apéncice)... La X suena como [ks]-sorda- text(texto): casos 1) "Entre vocales" (excepto los casos anteriores -ix- y -ux-) reflexio(reflexión), axial, taxi. 2) "Entre vocal y consonante sorda" ambidextre(ambidiestro), excedent(excedente), explosió, extens(extenso). 3a) "Al final de palabra, detrás de vocal", perplex(perplejo), prefix(prefijo), apèndix(apéncice) y, 3b) "Al final de palabra, detrás de consonante sonora" esfinx(esfinge), larinx(laringe), linx(lince). La X suena como [gz]-sonora- exacte(exacto) en el prefijo "EX-" seguido de vocal, H o consonante sonora: examinar, exorbitant(exorbitante), exhortar, exhalar, exhibició, extra, exdiputat, exmandatari, exjugador. Es una caso irregular del que se precisa práctica escuchada.

la y. En catalán esta letra no se utiliza prácticamente, excepto en el dígrafo ny. Se pronuncia como la i: Nova York.

la z. En catalán la z se pronuncia siempre como la essa/e sonora "s", como ya se ha dicho, aparece en la palabra castellana desde, zona (... se pronuncia como una z latinoamericana).

Els dígrafs (los dígrafos)

Un dígrafo es un conjunto de dos letras (grafías) que representan un sonido. En catalán existen los dígrafos siguientes:

rr ss ll l·l ny qu gu ixla erra/e doble la essa/e doble la ela/e palatal la ela/e geminada la ena/e i grega la cu u la ge u la i ics

En esta lección sólo pondremos ejemplos de estos dígrafos. Los usos y las divergencias respecto al castellano se abordarán en el nivel intermedio del curso de catalán.

rr: Se pronuncia como la rr castellana. Ejemplos: la guerra (la guerra), córrer (correr). ss: És una essa/e sorda. Se pronuncia de una manera muy parecida a la s castellana; p.e.: un assassí

(un asesino), la pressa (la prisa). Recordar que sólo aparece entre 2 vocales. ll: Se pronuncia, si no eres yeísta, como la ll castellana. Ejemplos: el lluç (la merluza), en Lluc

(Lucas). l·l: Se pronuncia como la l castellana, pero alargando su pronunciación ligeramente. Ejemplos:

col·legi (colegio), intel·ligent (inteligente). ny: Se pronuncia como la ñ castellana. Ejemplos: el parany (la trampa), una canya (una caña). qu: Se pronuncia como la qu castellana delante de e, i, pero como cu castellana delante de a, o.

Ejemplos: qui (quien), un quadre (un cuadro). gu: Se pronuncia como la gu castellana. Ejemplos: guerxo -a (bizco -a), guiar (guiar). ix: Ver más arriba en la "x" la rúbrica de la "IX" y "UX".Se pronuncia como la sh inglesa como en

'shop'. Ejemplos: caixa d'estalvis (caja de ahorros), coix, coixa (cojo, coja).

Les lletres modificades (las letras modificadas)

En catalán existen las siguientes letras modificadas:

à é è í ï ó ò ú ü çla a

accentuadala e amb accent agut

la e amb accent greu

la i accentuada

la i amb dièresi

la o amb accent agut

la o amb accent greu

la u accentuada

la u amb

dièresi

la ce trencada

Una letra modificada es una letra a la que se ha añadido algún elemento (llamado signo diacrítico) como puede ser un acento, una diéresis, etc. (como en castellano la ñ, la é etc.).

Page 4: Catala

à: valencià (valenciano), català (catalán) é: un préstec (un préstamo), témer (temer) è: un rèptil (un reptil), un mèrit (un mérito) í: un teuladí (un gorrión), el vímet (el mimbre) ï: un raïm (una uva), una veïna (una vecina) ó: de gaidó (oblicuamente, de lado, de soslayo), una fórmula (una fórmula) ò: un arròs (un arroz), un pòmul (un pómulo) ú: un bambú (un bambú), públic -a (público -a) ü: següent (siguiente) ç: una força (una fuerza), una lloança (una alabanza, una loa).

La è y la ò se distinguen de la é y la ó en el grado de apertura de la boca. En el caso de la è y la ò la boca está más abierta que en el de la é y la ó. La ç se pronuncia como una s castellana.

Gramàtica (gramática): Els articles (los artículos)

El artículo, como en castellano, acompaña normalmente a un sustantivo con el que concuerda en género (masculino y femenino) y en número (singular y plural). Como el castellano y el catalán son lenguas románicas, los artículos suelen coincidir en ambas lenguas pero no siempre es así. He aquí algunos ejemplos divergentes: la sabata (el zapato) o la dent (el diente).

L'article definit (El artículo definido)

masculí femení

singular el gat la gata

plural els gats les gates

Los artículos definidos singulares coinciden con los del castellano (el, la) mientras que sus correspondientes plurales (els, les) siguen las reglas catalanas de formación del plural que ya se verán más adelante.

Formes dialectals de l'article definit (formas dialectales del artículo definido)

1. Si vas a las Islas Baleares, a algunas zonas costeras catalanas o a la localidad valenciana de Tàrbena oirás unos artículos diferentes. Es el llamado article salat y sus formas son: es (masculino singular), sa (femenino singular), es/ets (masculino plural, ets sólo delante de vocal) y ses (femenino plural).

2. En la zona de Tortosa se emplea el artículo definido medieval lo para el masculino singular los para el masculino plural. El femenino es como la forma normativa del cuadro superior.

L'article indefinit (El artículo indefinido)

masculí femení

singular un gat una gata

plural uns gats unes gates

Los artículos indefinidos singulares también coinciden con los del castellano (un, una) mientras que sus correspondientes plurales (uns, unes) siguen las reglas catalanas de formación del plural que ya se verán más adelante.

Page 5: Catala

Gramàtica (gramática): Els pronoms personals (los pronombres personales)

1a singu

lar

2a singu

lar

3a singu

lar

1a plural

2a plural

3a plural

català

jo tuell, ella

nosaltres

vosaltres

ells, elle

s

castellà

yo túél,

ellanosotr

osvosotr

os

ellos,

ellas

Los pronombres de cortesía son vostè/vosté (usted), vostès/vostés (ustedes). Al igual que en castellano este pronombre viene del antiguo vostra mercè/mercé (vuestra merced). Se trata de una forma contratada del 'tu' y el 'vós'.

Els números (los números)

0 El zero (ese sonora) 1 El número un. 2 El número dos. 3 El número tres, 4 El número quatre. 5 El número cinc. 6 El número sis. 7 El número set. 8 El número vuit/huit 9 El número nou. 10 El número deu.

Delante de un sustantivo y un adjetivo, el número un (un, uno) es como el artículo indefinido: un cotxe, una bicicleta. El número dos en catalán, como en portugués, tiene femenino. Se trata de la forma dues: dos cotxes (masculino), dues bicicletes (femenino). En el estándar valenciano 8 se dice huit y en la lengua hablada de la CV el número 2 no se suele decir en femenino pero en la escrita es recomendable.

El cos humà (el cuerpo humano)

Page 6: Catala

Primer exercici (primer ejercicio)

ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador aparte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.

Sin volver a la página precedente intenta traducir al catalán estas expresiones:

El cos humàEl cuerpo humano

Castellà Català

el abdomen l'abdomen (m.)

el antebrazo l'avantbraç (m.)

la barbilla/el mentón

el mentó/barbeta

la barriga la panxa(pronunciat pancha)

el bazo la melsa

la boca la boca

el brazo el braç

la cabeza el cap

la cadera el malucop

la campanillael gallet/el gargamelló/la

campaneta

la ceja la cella

el cerebro el cervell

la cintura la cintura

el codo el colze

el cogote el clatell/el bescoll

el corazón el cor

el cuello el coll

el cuerpo el cos

el culo el cul

el dedo el dit

el diente la dent

la encía la geniva

la espalda l'esquena (f.)

la frente el front

el hígado el fetge

el hombro l'espatlla (f.)/el muscle

el hueso l'os (m.)

el labio el llavi

la lengua la llengua

la mano la mà

El cos humàEl cuerpo humano

Castellà Català

la mandíbula la barra/la mandíbula

la mejilla la galta

la muela el queixal

la muela cordal/la muela del juicio

el queixal del seny/el queixal de l'enteniment

la muñeca el canell/la monyica

el muslo la cuixa

la nariz el nas

el ojo l'ull (m.)

el ombligo el melic/el llombrígol

la oreja l'orella (f.)

el pecho el pit

el pelo (rubio) el cabell (ros)

un pelo (del brazo) un pèl (del braç)

el pene el penis

el pie el peu

la piel la pell

la pierna la cama

el pulmón el lleu/el pulmó

el riñón el renyó/el ronyó

la rodilla el genoll

la sangre la sang

la sien el pols

la axila l'aixella

el talón el taló

el tobillo el turmell

la tripa els budells

el tronco el tronc

la uña l'ungla (f.)

Page 7: Catala

1. Buenas tardes.2. Hasta mañana.3. Buenas noches.4. Hola.5. Muy buenas noches.6. Adiós.7. Buenos días.8. Hasta luego.9. Muy buenos días.10. Hasta pronto.

Segon exercici (segundo ejercicio)

ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador, aparte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.

Escribe el artículo indefinido (un, una, uns, unes) de los siguientes sustantivos recordando que los géneros no tienen por que coincidir entre las lenguas:

1. ________riu2. ___ veu3. ___ porta4. ___ vi5. ___ fruita6. ___ ratolí7. ___ roba8. ___ dent9. ___ corda10. ___ cova11. ___ aixeta12. ___ camió13. ___ visió14. ___ germà15. ___ forn

Tercer exercici (tercer ejercicio)

ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.

Escribe el artículo definido (el, la, els, les ) de los siguientes sustantivos según el género y el número:

la casa de _____ muntanya és _____ de color verd. Amb ____ llet es produeix ____ formatge i ____ iogurts. ____ amics de _____ senyora Rius són _____ treballadors de _____ fàbrica. _____ senyor Giner veu _____ platja des de _____ finestra. _____ gos lladra, _____ gat miola i _____ persona parla. _____ gossa lladra i _____ gata miola. _____ calçotets i _____ pantalons són negres. ___ pera, ____ plàtan i _____ kiwi són fruites.

Quart exercici (cuarto ejercicio)

Page 8: Catala

Sin volver a la página precedente intenta traducir al catalán estos pronombres:

1. vosotros ________2. ella ________3. tú ________4. ellos _________5. ustedes ________6. él ________7. nosotros _________8. yo ________9. ellas _________10. usted _________

Cinquè exercici (quinto ejercicio)

Traduce el diálogo inicial al castellano:

Pere: Hola Jaume. Com va això?Jaume: Hola Pere. Va bé. I tu?Pere: Bé també.Jaume: Fins demà.Pere: Adéu.

Sisè exercici (sexto ejercicio)

Deletrea las palabras siguientes:

1. Jaume.2. Exercici.3. Aviat.4. Hola.5. Com.6. Gat.7. Quadre.8. Bambú.9. Fórmula.10. plural.

Setè exercici (séptimo ejercicio)

Escribe las cifras siguientes en catalán:

2 más 2 son 4 3 más 4 son 7 7 más 3 son 10 5 más 1 son 6 4 más 4 son 8 1 más 4 son 5 5 más 4 son 9 2 más 4 son 6 9 más 1 son 10 4 más 5 son 9 2 más 3 son 5

Page 9: Catala

8 más 1 son 9 5 más 3 son 8 1 más 1 son 2 6 más 1 son 7

Respuestas

Primer exercici (primer ejercicio)

1. Bona tarda, Bona vesprada2. Fins demà (atención al acento)3. Bona nit4. Hola5. Bona nit i bon hora, molt bona nit6. Adéu, Adéu-siau (atención al acento) au7. Bon dia8. A reveure, fins després9. Bon dia i bon hora10. Fins aviat, fins prompte

Segon exercici (segundo ejercicio):

1. un riu.2. una veu.3. una porta.4. un vi.5. una fruita.6. un ratolí.7. una roba.8. una dent.9. una corda.10. una cova.11. una aixeta.12. un camió.13. una visió.14. un germà.15. un forn.

Tercer exercici (tercer ejercicio):

La casa de la muntanya és la de color verd. Amb la llet es produeix el formatge i els iogurts. Els amics de la senyora Rius són els treballadors de la fàbrica. El senyor Giner veu la platja des de la finestra. El gos lladra, el gat miola i la persona parla. La gossa lladra i la gata miola. Els calçotets i els pantalons són negres. La pera, el plàtan i el kiwi són fruites.

Quart exercici (cuarto ejercicio):

1. vosaltres

Page 10: Catala

2. ella3. tu (recuerda que en catalán no se acentúa)4. ells5. vostès6. ell7. nosaltres8. jo9. elles10. vostè

Cinquè exercici (quinto ejercicio)

Pere: Hola Jaume. Cómo estás?Jaume: Hola Pere. Estoy bien. Y tú?Pere: Bien también.Jaume: Hasta mañana.Pere: Adiós.

Remarca (nota): Los nombres de persona, en un principio, no los traduciremos, excepto algunos casos como: Joan Pau II, el rei Joan Carles, etc.

Sisè exercici (sexto ejercicio)

1. Jaume: la jota, la a, la u, la ema, la e.2. Exercici: la e, la xeix (o la ics), la e, la erra, la ce, la i, la ce, la i.3. Aviat: la a, la ve, la i, la a, la te.4. Hola: la hac, la o, la ela, la a.5. Com: la ce, la o, la ema.6. Gat: la ge, la a, la te.7. Quadre: la cu, la u, la a, la de, la erra, la e.8. bambú: la be, la a, la ema, la be, la u.9. Fórmula: la efa, la o, la erra, la ema, la u, la ela, la a.10. plural: la pe, la ela, la u, la erra, la a, la ela.

Setè exercici (séptimo ejercicio)

dos més dos fan quatre tres més quatre fan set set més tres fan deu cinc més u fan sis quatre més quatre fan vuit u més quatre fan cinc cinc més quatre fan nou dos més quatre fan sis nou més u fan deu quatre més cinc fan nou dos més tres fan cinc vuit més u fan nou cinc més tres fan vuit u més u fan dos sis més u fan set

Page 11: Catala

Lección 2ª ~ Qui és ella? Ella és ...

Contenido

1 Diàleg (diálogo) o 1.1 Explicació del diàleg (explicación del diálogo)

2 Diàleg (diálogo) 3 Qui sóc? (¿Quién soy?)

o 3.1 Persones (personas) o 3.2 C o ses(o Coses) (cosas)

4 Gramàtica (gramática): el v e rb ser o ésser (el verbo ser) o 4.1 Alguns usos del verb ser o ésser (algunos usos del verbo ser)

5 Nacionalitats (nacionalidades) 6 Gramàtica (gramática): el v e rb haver-hi (el verbo haber) 7 Expressions de temps (Expressiones de tiempo) 8 Gramàtica (gramática): l'article personal (el artículo personal) 9 Els números (los números)

Diàleg (diálogo)

Pere: Bon dia Jaume!Jaume: Bon dia Pere!Pere: Qui és l'home de la samarreta blava?Jaume: És l'Albert. El pare del Joan i de la Maria.Pere: El Joan i la Maria? Qui són en Joan i la Maria?Jaume: Els meus cosins d'Eivissa.Pere: Gràcies Jaume. A reveure.Jaume: Adéu, Pere.

Explicació del diàleg (explicación del diálogo)

El diálogo comienza con una forma de saludar que ya conoces: Bon dia!. En la tercera línea se pregunta por una persona vestida con una camiseta (samarreta) azul (en catalán, azul tiene el mismo masculino que el alemán: blau. El femenino es blava). Las preguntas y respuestas para saber quién es alguien se detallan en el punto siguiente. En la cuarta y en la quinta línea tienes dos ejemplos de uso del artículo personal en catalán (ver más abajo). En la sexta línea se introduce un posesivo (mis primos: els meus cosins). Por ahora quédate con la traducción y un poco más adelante veremos sus formas catalanas. Finalmente, se utilizan dos fórmulas ya sabidas para despedir así como la palabra más usual para agradecer las cosas: gràcies.

Diàleg (diálogo)

Mireia: Bon dia! Jo sóc la MireiaAnna: Bon dia Mireia! Molt de gust. Jo sóc l'AnnaMireia: Com anem, Anna?Anna: Anant fent i tu Mireia?Mireia: Avui molt bé però ahir...Anna: Mireia què és això del dit?Mireia: És un anell. És d'un noi francès.Anna: I qui és el noi francès?Mireia: És un joier, és alt i és de Bordeus

Page 12: Catala

Anna: L'anell és d'or?Mireia: Sí, és d'or.Anna: És molt guapo.Mireia: Moltes gràcies.Mireia: Igualment. Adéu.

Qui sóc? (¿Quién soy?)

Persones (personas)

Para preguntar "¿Quién soy?" en catalán se utiliza: Qui sóc?"

Para responder "Yo soy ...." en catalán se utiliza: Jo sóc ....."

Para preguntar "¿Quién eres?" en catalán se utiliza: Qui ets/eres?"

Para responder "Tú eres ...." en catalán se utiliza: Tu ets/eres ....."

Para preguntar "¿Quién es?" en catalán se utiliza: Qui és?"

Para responder "Él es ...." en catalán se utiliza: Ell és ....." Para responder "Ella es ...." en catalán se utiliza: Ella és ....." Para responder "Usted es ...." en catalán se utiliza: Vostè és ....."

Para preguntar "¿Quiénes somos?" en catalán se utiliza: Qui som?"

Para responder "Nosotros somos ...." en catalán se utiliza: Nosaltres som ....."

Para preguntar "¿Quiénes sois?" en catalán se utiliza: Qui sou?

Para responder "Vosotros sois ...." en catalán se utiliza: Vosaltres sou ....."

Para preguntar "¿Quiénes son?" en catalán se utiliza: Qui són?

Para responder "Ellas son ...." en catalán se utiliza: Elles són ....." Para responder "Ellos son ...." en catalán se utiliza: Ells són ....." Para responder "Ustedes son ...." en catalán se utiliza: Vostès són ....."

El pronombre interrogativo para preguntar por personas es "Qui"

Coses(o Coses) (cosas)

Para preguntar "¿Qué es eso?" en catalán se utiliza: Què(o Què) és això?

Para responder "Eso es ...." en catalán se utiliza: Això és ....."

Page 13: Catala

Para preguntar "¿Qué son... ?" en catalán se utiliza: Què(o què) són?

Para responder "Son ...." en catalán se utiliza: Són ....."

El pronombre interrogativo para preguntar por cosas es què(o què). Recuerda que siempre se escribe con acento grave para distinguirlo del relativo que.

Gramàtica (gramática): el verb ser o ésser (el verbo ser)

Aquí está el gráfico del verbo ser que en catalán tiene dos infinitivos posibles: ser, que es la forma más popular y ésser, que es la forma más culta. la segunda forma se utiliza mucho como sustantivo l'ésser humà (el ser humano). Atención a los acentos en la primera persona singular sóc, en la tercera singular és y en la tercera plural són.

Persona Singular Plural

1a jo sóc nosaltres som

2a tu ets vosaltres sou

3a ell, ella és ells, elles són

En las Islas Baleares (Illes Balears), la primera persona del singular es jo som.En valenciano (valencià), la segunda persona del singular es tu eres.

Alguns usos del verb ser o ésser (algunos usos del verbo ser)

Como en castellano

Nacionalitats Ets francès (eres francés)Origen (de + nom) Vosaltres sou d'Anglaterra (sois de Inglaterra) Oficis És metge (es médico)Matèria El moble és de fusta (el mueble es de madera)Possessió (de + nom) El llibre és de la Maria (el libro es de María)Possessió (+ possessiu) El llibre és seu (el libro es suyo)Hora Quina hora és? Són les dues (¿Qué hora es? Son las dos)Temps en què té lloc una cosa Les festes de Gràcia són a l'estiu (Las fiestas de Gràcia son en verano)Adjectius (qualitats permanents) La mare és rossa (la madre es rubia)

Diferente del castellano

Estat civil Som casades (estamos casadas)Situació geogràfica Cadis és a Andalusia (Cádiz está en Andalucía)

Page 14: Catala

Nacionalitats (nacionalidades)

He aquí una lista de países y su gentilicio correspondiente en catalán (tened en cuenta que las "e" abiertas i los acentos graves de las "e" de los gentilcios en valenciano y noroccidental son cerradas i agudos respectivamente):

Europa

País o nació gentilici masculí gentilici femení

Alemanya alemany alemanya

Anglaterra anglès anglesa

Espanya espanyol espanyola

França francès francesa

Itàlia italià italiana

Rússia rus russa

Àsia

País o nació gentilici masculí gentilici femení

Aràbia saudita saudita saudita

Corea coreà coreana

Índia indi índia

Iran iranià iraniana

Israel israelià israeliana

Japó japonès japonesa

Turquia turc turca

Xina xinès xinesa

Amèrica

País o nació gentilici masculí gentilici femení

Argentina argentí argentina

Brasil brasiler brasilera

Canadà canadenc canadenca

Page 15: Catala

Colombia colombià colombiana

Estats Units estatunidenc, nord-americà estatunidenca, nord-americana

Mèxic mexicà mexicana

Àfrica

País o nació gentilici masculí gentilici femení

Àfrica del sud sud-africà sud-africana

Angola angolès angolesa

Egipte egipcià egipciana

Marroc marroquí marroquina

Nigèria nigerià nigeriana

Oceania

País o nació gentilici masculí gentilici femení

Austràlia australià australiana

Gramàtica (gramática): el verb haver-hi (el verbo haber)

En catalán, como en castellano, el verbo haber sólo se conjuga en tercera persona del singular:

català castellà

hi ha hay

La forma verbal conjugada del verbo catalán haver-hi es ha. Hi es un antiguo pronombre que se ha fijado, como ocurre también en francés (il y a). Hay que escribir siempre el pronombre hi. En este nivel sólo se verán los usos coincidentes de este verbo en castellano y en catalán.

Es un verbo impersonal y denota la existencia de algo:

Hi ha una cadira al menjador Hay una silla en el comedor.Hi ha un mapa nou d'Alacant? ¿Hay un mapa nuevo de Alicante?.Hi ha un diari damunt la taula Hay un periódico en la mesa.Hi ha un noi francès a l'escola Hay un chico francés en la escuela.

Expressions de temps (Expressiones de tiempo)

* avui/hui * hoy * ahir * ayer * abans-d'ahir/despús-ahir * anteayer * demà * mañana

Page 16: Catala

* demà passat/despús-demà * pasado mañana * anit * anoche * despús-anit * anteanoche * ara * ahora * abans * antes * després * después * en acabat/en acabant * inmediatamente después * l'endemà * el dia siguiente/al día siguiente

Las formas hui, despús-ahir, despús-demà y en acabant se utilizan en la Comunitat Valenciana.

Gramàtica (gramática): l'article personal (el artículo personal)

Bienvenido a una de las grandes diferencias entre el castellano y el catalán: el artículo personal. En catalán, delante de los nombres de persona se introduce un artículo como ocurría con los ejemplos del diálogo: en Joan i la Maria y no se considera, en absoluto, un uso vulgar. En castellano, en cambio, formas como *el Juan o *la María no están aceptadas por la normativa y se deben evitar.

masculí femení

el Joan la Maria

en Joan na Maria

Como puedes comprobar, hay dos artículos personales en catalán. Las formas masculinas el, en y las formas femeninas la, na. Puedes usar cualquiera de las dos formas. Según la zona, se utilizan más unas u otras. Así, en las Baleares, las formas predominantes son en y na. En buena parte de Cataluña se usan ambas formas masculinas pero la femenina casi siempre es la. En la Comunidad Valenciana no se suele utilizar el artículo personal pero en aquellas zonas donde sí se utiliza, la tendencia es a utilizar el y la.

Cuando el nombre comienza por vocal, el artículo se apostrofa:

masculí femení

l'Oriol l'Agnès

n'Oriol n'Agnès

Els números (los números)

0 zero 1 ú o un 2 dos 3 tres 4 quatre 5 cinc 6 sis 7 set 8 vuit / huit 9 nou 10 deu 11 onze 12 dotze 13 tretze

Page 17: Catala

14 catorze 15 quinze 16 setze 17 disset / dèsset 18 divuit / díhuit 19 dinou / dènou 20 vint

Como puedes observar los números son bastantes similares al castellano. El número más diferente es el setze similar al seize francés que no lleva la partícula catalana di- equivalente a la castellana dieci- del dieciséis. Los 6 primeros números tienen la ese sonora. El 17, 18 y 19 en el País Valenciano se dicen de la 2ª manera (dèsset , díhuit, dènou).

Otro caso especial del catalán es el uso del - entre las decenas y las unidades y entre las unidades y las centenas, a parte del veinte que entre el y sus unidades se escribe -i-.

21 vint-i-un 22 vint-i-dos 23 vint-i-tres 24 vint-i-quatre 25 vint-i-cinc 26 vint-i-sis 27 vint-i-set 28 vint-i-vuit 29 vint-i-nou 30 trenta 31 trenta-un 32 trenta-dos 40 quaranta 50 cinquanta 60 seixanta 70 setanta 80 vuitanta 90 noranta 100 cent 234 dos-cents trenta-quatre

En el siguiente enlace podéis consultar como se escriben los números en catalán entre 0 y mil billones.

Primer exercici

Escribe la forma correspondiente del verbo ser

1. Qui ___ tu? (el teu nom=tu nombre)2. Qui_ ella? ella__la veïna de la Núria.3. Qui__la dona rossa i el nen alemany? No sé qui__4. Qui_____vosaltres? ____ els cambrers del bar.5. Qui_____els homes de la porta? ____ el batlle i el regidor.6. Qui _la dona de la faldilla blava? ____la mare d'en Marc.

Page 18: Catala

Segon exercici

Escribe el nombre personal correspondiente (en lugar del pronombre interrogativo qui):

1. qui_2. qui_3. qui_4. qui_5. qui_6. qui_

Tercer exercici

ATENCIÓNrecordamos que porfavor no se hagan los ejercicios editando esta página.

1. ___Carles.2. _____arquitectes.3. ____bones.4. ____cambrera.5. ____en Constantí i na Núria.6. ____alemany.

Quart exercici

Escribe en los espacios en blancos el verbo y la nacionalidad correspondiente.

1. Ell __ a________ (del Brasil).2. Ella __ néixer a _________________(de l'Àfrica del Sud)3. Carles Puyol ___ de ________________ (de Catalunya).4. Tu ___d ________ (d'Espanya).

Lección 3ª ~ La família

Contenido

1 Diàleg (diálogo) 2 Els possessius (los posesivos)

o 2.1 1a persona singular o 2.2 2a persona singular o 2.3 3a persona singular o 2.4 1a persona plural o 2.5 2a persona plural o 2.6 3a persona plural o 2.7 Possessius àtons (Posesivos átonos) o 2.8 Remarques (notas)

3 Vocabulari (Vocabulario) o 3.1 Els dies de la setmana (Los días de la semana) o 3.2 Els mesos (Los meses)

Page 19: Catala

4 Gramàtica (gramática): V e rbs regulars de la 1a conjugació (Verbos regulares de la 1ª conjugación) 5 Els v e rbs pronominals 6 Gramàtica (gramática): el verb tenir o tindre (el verbo tener) 7 Els números (los números)

o 7.1 21-30 o 7.2 31-40 o 7.3 41-50 o 7.4 51-60 o 7.5 61-70 o 7.6 71-80 o 7.7 81-90 o 7.8 91-100

8 La família (la familia)

Diàleg (diálogo)

Pere: Bon dia Jaume!Jaume: Bon dia? Avui no és un bon diaPere: Per què no és un bon dia?Jaume: Perquè el meu pare és el teu pare.Pere: Aleshores, tu i jo som germans?Jaume: Sí, ara ja no som cosins com abans. Ara som germansPere: I la meva mare qui és?.Jaume: La teva mare és la meva mare.Pere: Tens raó. Avui no és un bon dia.Jaume: Sí que és un bon dia, home. Era broma.

Els possessius (los posesivos)

En catalán existen dos tipos de determinantes posesivos: los posesivos tónicos (el meu, el teu), que son los más utilizados, y los posesivos átonos (mon, ta), que sólo se utilizan en el lenguaje muy culto y en ciertas palabras de grado de parentesco (pare, mare, germà, germana, tia/tieta i tiet/tio/oncle) y con las palabras "casa" y "vida".

1a persona singular

Para decir mi gato, mi gata, mis gatos, mis gatas en catalán se usa:

masculí femení

singular el meu gat la meva gata

plural els meus gats les meves gates

Page 20: Catala

2a persona singular

Para decir tu gato, tu gata, tus gatos, tus gatas en catalán se usa:

masculí femení

singular el teu gat la teva gata

plural els teus gats les teves gates

3a persona singular

Para decir su gato, su gata, sus gatos, sus gatas (de él, de ella o de usted) en catalán se usa:

masculí femení

singular el seu gat la seva gata

plural els seus gats les seves gates

1a persona plural

Para decir nuestro gato, nuestra gata, nuestros gatos, nuestras gatas en catalán se usa:

masculí femení

singular el nostre gat la nostra gata

plural els nostres gats les nostres gates

2a persona plural

Para decir vuestro gato, vuestra gata, vuestros gatos, vuestras gatas en catalán se usa:

masculí femení

singular el vostre gat la vostra gata

plural els vostres gats les vostres gates

3a persona plural

Para decir su gato, su gata, sus gatos, sus gatas (de ellos, de ellas o de ustedes) en catalán hay dos formas:

Forma usual

masculí femení

Page 21: Catala

singular el seu gat la seva gata

plural els seus gats les seves gates

forma muy culta

masculí femení

singular llur gat llur gata

plural llurs gats llurs gates

Possessius àtons (Posesivos átonos)

Este tipo de posesivos es de uso limitado y opcional. Como se decía arriba, se utiliza habitualmente para ciertos grados de parentesco y las palabras "casa" y "vida", en el lenguaje culto y en el catalán antiguo.

Llur y llurs no se utilizan en el lenguaje común, sólo en el culto.

Remarques (notas)

1. Los posesivos llur, llurs sólo se emplean con la tercera persona del plural, es decir, el poseedor es plural: ellos, ellas o ustedes. Llur gos es el perro de ellos, ellas o ustedes y no el perro de él, ella o usted. En cambio el seu gos puede ser, como en castellano con la forma 'su perro', tanto el perro de él, ella o usted como el perro de ellos, ellas o ustedes. El uso de llur en catalán es similar al del francés o italiano: llur gos=leur chien=loro cane, llurs gossos=leurs chiens=loro

cani.

2. En valenciano, en noroccidental (provincia de Lleida y ribera del Ebro) y en ibicenco, las formas femeninas de la 1ª persona singular, de la 2ª persona singular, así como de la 3ª persona singular y plural, en vez de tener una v tienen una u:

masculí femení

1ª persona del singular

singular mon pare ma mare/casa

plural mos pares mes cases

2ª persona del singular

singular ton pare ta mare/casa

plural tos pares tes cases

3ª persona del singular

singular son pare sa mare/casa

plural sos pares ses cases

masculí femení

1ª persona del plural

singular nostre pare nostra mare/casa

plural nostres pares nostres cases

2ª persona del plural

singular vostre pare vostra mare/casa

plural vostres pares vostres cases

3ª persona del plural

singular llur* / son pare

llur* / sa mare/casa

plural llurs* / sos pares

llurs* / ses cases

Page 22: Catala

resto del catalán ibicenco, valenciano y noroccidental

1ª persona

singular la meva gata la meua gata

plural les meves gates les meues gates

2ª persona

singular la teva gata la teua gata

plural les teves gates les teues gates

3ª persona

singular la seva gata la seua gata

plural les seves gates les seues gates

Vocabulari (Vocabulario)

Els dies de la setmana (Los días de la semana)

Recuerda que setmana se pronuncia /semmana/, pronuncia siempre esa t escrita como una m oral.

dilluns lunes dimarts martes dimecres miércoles dijous jueves divendres viernes dissabte sábado diumenge domingo

Els mesos (Los meses)

gener enero febrer febrero març marzo abril abril maig mayo juny junio juliol julio agost agosto setembre septiembre octubre octubre novembre noviembre desembre diciembre

Gramàtica (gramática): Verbs regulars de la 1a conjugació (Verbos regulares de la 1ª conjugación)

Page 23: Catala

Los verbos de la primera conjugación acaban todos en -ar como parlar, plorar, etc. Aquí tienes la conjugación de Cataluña, la Franja y del norte del País Valenciano:

Persona Singular Plural

1a jo parlo nosaltres parlem

2a tu parles vosaltres parleu

3a ell, ella parla ells, elles parlen

Aquí tienes la conjugación de la mayoría del País Valenciano –como puedes ver sólo cambia la 1ª persona del singular–:

Persona Singular Plural

1a jo parle nosaltres parlem

2a tu parles vosaltres parleu

3a ell, ella parla ells, elles parlen

Finalmente, aquí tienes la conjugación de las Islas Baleares –como en catalán medieval–:

Persona Singular Plural

1a jo parl nosaltres parlam

2a tu parles vosaltres parlau

3a ell, ella parla ells, elles parlen

La variedad dialectal afecta a muchas lenguas. En el castellano de ciertos países de América existen las formas del voseo que son diferentes a las del castellano peninsular.

Els verbs pronominals

Hay dos modelos, el de los verbos que comienzan por vocal y el de los que comienzan por consonante.

Verb portar-se (portarse)

Persona Singular Plural

1a jo em portoem porte

nosaltres ens portem

2a tu et portes vosaltres us porteu

3a ell, ella es porta ells, elles es porten

Page 24: Catala

Verb afanyar-se (darse prisa)

Persona Singular Plural

1a jo m'afanyom'afanye

nosaltres ens afanyem

2a tu t'afanyes vosaltres us afanyeu

3a ell, ella s'afanya ells, elles s'afanyen

Gramàtica (gramática): el verb tenir o tindre (el verbo tener)

Aquí está el gráfico del verbo tener. En catalán tiene dos infinitivos posibles: tenir y tindre, éste último muy usado en el catalán de Valencia. Atención a los acentos en la tercera persona singular té.

Persona Singular Plural

1a jo tinc nosaltres tenim

2a tu tens vosaltres teniu

3a ell, ella té ells, elles tenen

En las Baleares, la primera persona del singular del presente de indicatiu del verb tenir és jo tenc.

El verbo tenir se usa como en castellano para indicar la posesión de una cosa:

tinc una casa tengo una casa tens una clau tienes una llave té un porc tiene un cerdo tenim un cotxe tenemos un coche teniu una píndola tenéis una píldora tenen una paella tienen una sartén

Además el verbo tenir se usa, como en castellano también, para indicar sensaciones:

tinc gana/fam tengo hambre tens set tienes sed té fred tiene frío tenim calor tenemos calor teniu ganes de sopar tenéis ganas de cenar tenen son tienen sueño tinc por tengo miedo tenen febre tienen fiebre

Els números (los números)

Page 25: Catala

A partir del número 21 hasta el 99 en catalán se utiliza el guión para separar las decenas de las unidades.

21-30

En los números comprendidos entre el 21 y 29 el catalán introduce la conjunción copulativa i entre las decenas y las unidades

21 vint-i-u 22 vint-i-dos 23 vint-i-tres 24 vint-i-quatre 25 vint-i-cinc 26 vint-i-sis 27 vint-i-set 28 vint-i-vuit 29 vint-i-nou 30 trenta

Lo que se dijo para los números u y dos es válido para el vint-i-u y para el vint-i-dos . Delante de un sustantivo adoptan las formas siguientes: vint-i-un gats, vint-i-una gates; vint-i-dos gats, vint-i-dues gates.

31-40

31 trenta-u 32 trenta-dos 33 trenta-tres 34 trenta-quatre 35 trenta-cinc 36 trenta-sis 37 trenta-set 38 trenta-vuit 39 trenta-nou 40 quaranta

Atención al cambio de vocal entre 'cuarenta' (castellano) y quaranta (catalán), así como a la grafía inicial q. El trenta-u y el trenta-dos adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: trenta-un albercocs, trenta-una pomes; trenta-dos albercocs, trenta-dues pomes.

41-50

41 quaranta-u 42 quaranta-dos 43 quaranta-tres 44 quaranta-quatre 45 quaranta-cinc 46 quaranta-sis 47 quaranta-set 48 quaranta-vuit 49 quaranta-nou 50 cinquanta

Atención al cambio de vocales e y a entre 'cincuenta' (castellano) y cinquanta (catalán), así como al cambio de la grafía c del castellano por la q del catalán. El quaranta-u y el quaranta-dos adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: quaranta-un peus, quaranta-una cames; quaranta-dos peus, quaranta-dues cames.

Page 26: Catala

51-60

51 cinquanta-u 52 cinquanta-dos 53 cinquanta-tres 54 cinquanta-quatre 55 cinquanta-cinc 56 cinquanta-sis 57 cinquanta-set 58 cinquanta-vuit 59 cinquanta-nou 60 seixanta

Atención a las diferencias vocálicas entre 'sesenta' (castellano) y seixanta (catalán), así como a la pronunciación de la grafía x. El cinquanta-u y el cinquanta-dos adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: cinquanta-un cavalls, cinquanta-una eugues; cinquanta-dos cavalls, cinquanta-dues eugues.

61-70

61 seixanta-u 62 seixanta-dos 63 seixanta-tres 64 seixanta-quatre 65 seixanta-cinc 66 seixanta-sis 67 seixanta-set 68 seixanta-vuit 69 seixanta-nou 70 setanta

Atención al cambio de las vocales e y a entre la forma castellana setenta (de siete) y la catalana setanta (de set). El seixanta-u y el seixanta-dos adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: seixanta-un col•legis, seixanta-una escoles; seixanta-dos col•legis, seixanta-dues escoles.

71-80

71 setanta-u 72 setanta-dos 73 setanta-tres 74 setanta-quatre 75 setanta-cinc 76 setanta-sis 77 setanta-set 78 setanta-vuit 79 setanta-nou 80 vuitanta

Atención al cambio de las vocales e y a entre la forma castellana ochenta (de ocho) y la catalana vuitanta (de vuit). El setanta-u y el setanta-dos adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: setanta-un carrers, setanta-una cases; setanta-dos carrers, setanta-dues cases.

81-90

81 vuitanta-u

Page 27: Catala

82 vuitanta-dos 83 vuitanta-tres 84 vuitanta-quatre 85 vuitanta-cinc 86 vuitanta-sis 87 vuitanta-set 88 vuitanta-vuit 89 vuitanta-nou 90 noranta

Atención al cambio de las vocales e y a entre la forma castellana noventa (de nueve) y la catalana noranta (de nou) así como al cambio entre la v del castellano y la r del catalán. El vuitanta-u y el vuitanta-dos adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: vuitanta-un nois, vuitanta-una noies; vuitanta-dos nois, vuitanta-dues noies.

91-100

91 noranta-u 92 noranta-dos 93 noranta-tres 94 noranta-quatre 95 noranta-cinc 96 noranta-sis 97 noranta-set 98 noranta-vuit 99 noranta-nou 100 cent

La forma catalana cent no tiene el diptongo de la castellana cien. Acuérdate de poner la t final en catalán. El noranta-u y el noranta-dos adoptan las formas siguientes delante de un sustantivo: noranta-un homes, noranta-una dones; noranta-dos homes, noranta-dues dones.

La família (la familia)

La família

la familia

el abuelo, la abuela

l'avi (m.), l'àvia (f.)/el iaio, la iaia (PV)

el cuñado, la cuñada

el cunyat, la cunyada

el hermano, la hermana

el germà, la germana

el hijo, la hija el fill, la filla

el padre, la madre

el pare, la mare

el primo, la prima el cosí, la cosina

Page 28: Catala

el tío, la tía l'oncle (m.)/ el conco, la tia

el yerno, la nuera el gendre, la jove/la nora

el bisabuelo, la bisabuela

el besavi, la besàvia /el besiaio, la besiaia (PV)

el tatarabuelo, la tatarabuela

el rebesavi, la rebesàvia o el tresavi, la tresàvia / el

rebesiaio, la rebesiaia (PV)

el sobrino, la sobrina

el nebot, la neboda

ExercicisConjuga estos verbos regulares de la primera conjugación enlas personas indicadas. Utiliza las formas del catalán de Catalunya:в

Exemple (ejemplo): tu passes (passar) la pilota a la teva germana.

1. Nosaltres_____ (pensar)en tu sovint.2. Jo___ (cantar) òpera.3. Ella és andalusa i també_____(parlar) català perquè____ (estudiar) a Mallorca.4. La papallona____ (volar).5. Vosaltres _______ (necessitar) un cotxe?6. Vostès _______(agafar) l'avió avui.7. Tu____(treballar) quatre hores el dia.8. Antoni_____(cuinar) tots els divendres un arròs amb fesols i naps.9. Nosaltres sempre _(deixar) les sabates al menjador.10. Elles es_____(queixar) que tu __(arribar) sempre tard.11. Carolina i Vicenç_______ (dibuixar) un carrer d'Alacant.12. Maria______(pintar) les parets del passadís.13. Quan tu____ (tornar) el llibre de física _______(avisar)14. El nivell de la mar____ (augmentar) en aquesta platja tots els anys.15. Jo no _____(trobar) el paraigua enlloc.

1. Tu____(treballar) quatre hores el dia.2. Antoni_____(cuinar) tots els divendres un arròs amb fesols i naps.3. Nosaltres sempre _(deixar) les sabates al menjador.4. Elles es_____(queixar) que tu __(arribar) sempre tard.5. Carolina i Vicenç_______ (dibuixar) un carrer d'Alacant.6. Maria______(pintar) les parets del passadís.7. Quan tu____ (tornar) el llibre de física _______(avisar)8. El nivell de la mar____ (augmentar) en aquesta platja tots els anys.9. Jo no _____(trobar) el paraigua enlloc.

Segon exercici

Reescribe únicamente las frases en las que el catalán del Regne de València presente alguna variación:

Tercer exercici

Reescribe únicamente las frases en las que el catalán de les Illes Balears presente alguna variación:

Page 29: Catala

Quart exercici

ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.

Conjuga el verbo tener en las personas indicadas:

Exemple (ejemplo): (Jo) tinc una casa.

1. Maria ________ un cosí de Finlàndia.2. (Tu) ________ febre? No ho sé.3. (Nosaltres) no ________ ni forquilla ni ganivet.4. L'Albert i La Carolina (tenir) ________ molta set.5. (Jo) no ________ ganes de parlar amb tu.6. (Vosaltres) ________ dos germans més? Sí, ________ dos germans més7. (Ella) ________ una fruiteria al carrer d'Ausiàs March.8. Quants fills ________ vostè? ________ dos fills i dues filles.9. (Ella) ________ el que tu no ________.10. La gossa que ________ l'Andreu i la Marta no és tan gran com la gossa que ________ nosaltres.

Nota: en catalán una palabra acabada en ch no debe pronunciarse nunca como la ch castellana sino que se pronuncia como una c. March se lee [marc], llach se lee [llac]. Esta ch final aparece en algunos apellidos i, a veces, en los topónimos.

Cinquè exercici

ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.

Escribe estas cifras en letras:

Exemple (ejemplo): El dia 25 és dimecres. El dia vint-i-cinc és dimecres.

1. La columna vertebral té 33 vèrtebres.2. Tinc 40 dies de vacances.3. 55 i 22 fan 77.4. L'avi de la Maria té 93 anys i l'àvia té 92 anys.5. Miro "els 39 graons", una pel·lícula d'Alfred Hitchcock.6. 1 minut són 60 segons.7. França té 96 departaments i 22 regions a Europa.8. 2 dies són 48 hores i 3 dies són 72 hores.9. La ciutat de Barcelona té 41 regidors (legislatura 2003-2007).10. Es parla de febre quan la temperatura de les aixelles depassa els 37 graus.

Sisè exercici

ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.

Añade los posesivos necesarios. Utiliza las formas femeninas de Catalunya y Mallorca.

Page 30: Catala

1. ____________ oncle (de mi) i ____________ cosina (de tu) són germans.2. ____________ botiga (d'ella) és més gran que ____________ (de nosaltres).3. ____________ núvia (de mi) no té ____________ llibres (de tu) d'història.4. Quin és ____________ objectiu (de vosaltres) vital? ____________ objectiu (de nosaltres) vital és ser

completament independents.5. ____________ fills (d'ells) parlen català, castellà i anglès.6. ____________ casa (de nosaltres) és a tocar ____________ (la de volsaltres).7. ____________ professor (de mi) de portugués és brasiler.8. ____________ cambra (d'ells) té un llit molt gran9. ____________ germà (de mi) i ____________ (de tu) tenen la mateixa edat.10. ____________ cap (de vosaltres) és l'home de ____________ germana (de mi).

Setè exercici

Escribe las frases del ejercicio cuarto que presenten alguna variante en les Illes Balears.

Vuitè exercici

Reescribe las frases del ejercicio sexto que presenten alguna variante en el Regne de València i Eivissa.

Novè excercici

Rellena esta frase:

-Nosaltres______(cantar) cada dia amb la nostra amiga Marta.Després de________(cantar)_________(anar)al cinema i ______(fer)una festa amb tots els nostres amics.

Respuestas

Primer exercici

1. Nosaltres pensem en tu sovint.2. Jo canto òpera.3. Ella és andalusa i també parla català perquè estudia a Mallorca.4. La papallona vola.5. Vosaltres necessiteu un cotxe?6. Vostès agafeu l'avió avui.7. Tu treballes quatre hores el dia.8. Antoni cuina tots els divendres un arròs amb fesols i naps.9. Nosaltres sempre deixem les sabates al menjador.10. Elles es queixen que tu arribes sempre tard.11. Carolina i Vicenç dibuixen un carrer d'Alacant.12. Maria pinta les parets del passadís.13. Quan tu tornes el llibre de física m'avises14. El nivell de la mar augmenta en aquesta platja tots els anys.15. Jo no trobo el paraigua enlloc.

Nota. En la frase tercera, la sílaba tónica de las tres personas del singular y la tercera del plural del presente de indicativo de estudiar en catalán es -di- [es-tu-di-a] mientras que en castellano se pronuncia [es-tu-dia]. Esto ocurre en los verbos acabados en -iar: jo premio, tu anuncies, ell canvia, elles copien.

Page 31: Catala

Segon exercici

En el catalán del País Valenciano sólo varía la primera persona del singular:

La frase número 2: Jo cante òpera La frase número 15: Jo no trobe el paraigua enlloc.

Tercer exercici

En el catalán de les Illes Balears varían la primera persona del singular, la primera del plural y la segunda del plural:

La frase número 1: Nosaltres pensam en tu sovint. La frase número 2: Jo cant òpera. La frase número 5: Vosaltres necessitau cotxe? La frase número 9: Nosaltres sempre deixam les sabates al menjador. La frase número 15: Jo no trob el paraigua enlloc.

Quart exrcici

1. Maria té un cosí de Finlàndia.2. (Tu) tens febre? No ho sé.3. (Nosaltres) no tenim ni forquilla ni ganivet.4. Albert i Carolina tenen molta set.5. (Jo) no tinc ganes de parlar amb tu.6. (Vosaltres) teniu dos germans més? Sí, tenim dos germans més.7. (Ella) té una fruiteria al carrer d'Ausiàs March.8. Quants fills té vostè? Tinc dos fills i dues filles.9. (Ella) té el que tu no tens.10. La gossa que tenen l'Andreu i la Marta no és tan gran com la gossa que tenim nosaltres.

Cinquè exercici

1. La columna vertebral té trenta-tres vèrtebres.2. Tinc quaranta dies de vacances.3. Cinquanta-cinc i vint-i-dos fan setanta-set.4. L'avi de la Maria té vuitanta-tres anys i l'àvia vuitanta-dos anys.5. Miro "els trenta-nou graons", una pel·lícula d'Alfred Hitchcock.6. Un minut són seixanta segons.7. França té noranta-sis departaments i vint-i-dues regions a Europa.8. Dos dies són quaranta-vuit hores i tres dies dies són setanta-dues hores.9. La ciutat de Barcelona té quaranta-un regidors (legislatura 2003-2007).10. Es parla de febre quan la temperatura de les aixelles depassa els trenta-set graus.

Sisè exercici

1. El meu oncle i la teva cosina són germans.2. La seva botiga és més gran que la nostra.3. La meva núvia no té els teus llibres d'història.4. Quin és el vostre objectiu vital? El nostre objectiu vital és ser completament independents.5. a) Els seus fills parlen català, castellà i anglès. b) Llurs fills parlen català, castellà i anglès.6. La nostra casa és a tocar la vostra.7. El meu professor de portugués és brasiler.8. La seva cambra té un llit molt gran. b) Llur cambra té un llit molt gran.

Page 32: Catala

9. El meu germà i el teu tenen la mateixa edat.10. El vostre cap és l'home de la meva germana.

Setè exercici

La frase del ejemplo: (Jo) tenc una casa. La frase número 2: (Jo) no tenc ganes de parlar amb tu. La frase número 8: Quants fills té vostè? Tenc dos fills i dues filles.

Vuitè exercici

La frase número 1: El meu oncle i la teua cosina són germans. La frase número 2: La seua botiga és més gran que la nostra. La frase número 3: La meua núvia no té els teus llibres d'història. La frase número 8: La seua cambra té un llit molt gran. b) Llur cambra té un llit molt gran. La frase número 10: El vostre cap és l'home de la meua germana.

Novè excercici

-Nosaltres cantem cada dia.....Anem al cinema....fem una festa

Lliçó 4a ~ Em dic Pere...

Contenido

1 Lectura 2 Gramàtica: El verb dir-se (el verbo llamarse) 3 Gramàtica: V e rbs regulars de la 3a conjugació (verbos regulares de la 3ª conjugación)

o 3.1 V e rbs purs o 3.2 V e rbs incoatius

4 Del cent a l'infinit (del cien al infinito)

Lectura

Bon dia, em dic Pere Ferrer i tinc vint-i-un anys. Sóc un xic de la ciutat de Vinaròs, al nord del País Valencià i molt a prop de Catalunya. Estudio filologia catalana a la Universitat de València. Tinc una nóvia que es diu Empar. Empar és de la ciutat de Perpinyà i parla un català un poc diferent al català de València. Empar estudia medicina i compartix un pis amb dues xiques més que es diuen Roser i Pau. Roser és de la ciutat de Maó, a l'illa de Menorca, i Pau és de Lleida. Les tres xiques són molt divertides. Jo treballo en una pizzeria els caps de setmana.

Remarques (notas): Tened en cuenta la variedad del catalán que habla y del vocabulario que utiliza. Buscad las palabras que marcan el dialecto en que habla y buscad en el diccionario los sinónimos posibles.

Page 33: Catala

Gramàtica: El verb dir-se (el verbo llamarse)

El verbo dir-se es un verbo irregular que pertenece a la segunda conjugación mientras que en castellano llamarse es un verbo regular de la primera conjugación. No hay que confundir el verbo dir-se con el verbo dir (decir).

Persona Singular Plural

1a jo em dic nosaltres ens diem

2a tu et dius vosaltres us dieu

3a ell, ella es diu ells, elles es diuen

Gramàtica: Verbs regulars de la 3a conjugació (verbos regulares de la 3ª conjugación)

En catalán la tercera conjugación puede hacerse de dos formas (3a conjugació pura i 3a conjugació incoativa). Normalmente cada verbo de la tercera se conjuga o bien por la forma pura o bien por la incoativa, excepto un número reducido que puede hacerlo por las dos. La mayoría de verbos utilizan la forma incoativa.

Verbs purs

Un ejemplo de conjugación regular pura es el verbo dormir:

Persona Singular Plural

1a jo dormodorm

nosaltres dormim

2a tu dorms vosaltres dormiu

3a ell, ella dorm ells, elles dormen

La raíz de dormir es dorm- y por lo tanto las desinencias son estas.

Persona Singular Plural

1a jo -o-

nosaltres -im

2a tu -s vosaltres -iu

3a ell, ella - ells, elles -en

Page 34: Catala

La tercera persona del singular no tiene terminación y, por lo tanto, coincide con la forma de la raíz.

Los verbos pronominales de la 3ª conjugación pura se conjugan así:

Persona Singular Plural Singular Plural

1a jo m'esmunyom'esmuny

nosaltres ens esmunyim jo em ressentoem ressent

nosaltres ens ressentim

2a tu t'esmunys vosaltres us esmunyiu tu et ressents vosaltres us ressentiu

3a ell, ella s'esmuny ells, elles s'esmunyen ell, ella es ressent ells, elles es ressenten

Ya hemos comentado que la mayoría de verbos de la tercera conjugación son los incoativos, he aquí una lista de verbos que siguen la conjugación pura:

ajupir, bullir, dormir, esmunyir-se, grunyir, morir, munyir, punyir, retrunyir, sentir, también siguen este modelo algunos verbos derivados de éste último como son consentir, pressentir, ressentir-se. Sin embargo los verbos assentir y dissentir siguen el modelo incoativo.

Verbs incoatius

Un ejemplo de conjugación regular incoativa es el verbo decidir:

Persona Singular Plural

1a jo decideixodecidisc

nosaltres decidim

2a tu decideixesdecidixes

vosaltres decidiu

3a ell, ella decideixdecidix

ells, elles decideixendecidixen

La raíz de decidir es decid-. Si te fijas la conjugación incoativa es la misma que la pura simplemente en las tres personas del singular y la tercera del plural entre la raíz y la terminación se añaden las partículas -eix-/-eixe-/-eix o -isc/-ixe-/-ix para el valenciano (fíjate que sin esa e las diferencias serian mínimas). La primera y la segunda persona del plural coinciden en la pura y en la incoativa.

Persona Singular Plural

1a jo decid-eix-odecid-isc

nosaltres decid-im

2a tu decid-eixe-sdecid-ixe-s

vosaltres decid-iu

3a ell, ella decid-eixdecid-ix

ells, elles decid-eix-endecid-ix-en

Page 35: Catala

Tras las partículas... la tercera persona del singular y la primera del singular (para el valenciano), como la pura, no tiene terminación.

Los verbos pronominales de la 3ª conjugación incoativa se conjugan así:

Persona Singular Plural Singular Plural

1a jo m'atreveixo nosaltres ens atrevim jo em reuneixo nosaltres ens reunim

2a tu t'atreveixes vosaltres us atreviu tu et reuneixes vosaltres us reuniu

3a ell, ella s'atreveix ells, elles s'atreveixen ell, ella es reuneix ells, elles es reuneixen

Los verbos pronominales en estándar valenciano estarían conjugados siguiendo la misma norma anterior.

Del cent a l'infinit (del cien al infinito)

100 cent 200 dos-cents (m.) o dues-centes (f.) 300 tres-cents (m.) o tres-centes (f.) 400 quatre-cents (m.) o quatre-centes (f.) 500 cinc-cents (m.) o cinc-centes (f.) 600 sis-cents (m.) o sis-centes (f.) 700 set-cents (m.) o set-centes (f.) 800 vuit-cents (m.) o vuit-centes (f.) 900 nou-cents (m.) o nou-centes (f.) 1.000 mil

Notas:

1. Como en castellano, en las centenas se diferencia entre masculino y femenino: dos-cents homes (doscientos hombres) dues-centes dones (doscientas mujeres).

2. En las centenas tambien se utiliza en catalán el guionet. La regla para el correcto uso del guión es D-U-C: desenes-unitats (quaranta-u) i unitats-centenes (tres-cents). En las otras combinaciones no se utiliza nunca el guión.

3. El catalán no hace la distinción del español entre cien y ciento, ambos se dicen en catalán cent.4. Para un número como el 834 es muy fácil: vuit-cents trenta-quatre. A las centenas se añaden los números

estudiados en las lecciones precedentes.5. Para la formación de los miles el catalán sigue el mismo esquema que el castellano:

2.000 homes: dos mil 2.000 dones: dues mil 3.425 cordes: tres mil quatre-centes vint-i-cinc 4.160 ratolins: quatre mil cent seixanta 10.712 senyores: deu mil set-centes dotze 16.000 amics: setze mil 22.322 mans vint-i-dues mil tres-centes vint-i-dues (f.) 33.504 germans trenta-tres mil cinc-cents quatre 46.000 metges quaranta-sis mil metges 59.789 brasileres cinquanta-nou mil set-centes vuitanta-nou brasileres 67.002 gràcies seixanta-set mil dues 72.913 exercicis setanta-dos mil nou-cents trezte 80.000 dimecres vuitanta mil 94.156 cases noranta-quatre mil cent cinquanta-sis

Page 36: Catala

103.004 verbs cent tres mil quatre 156.700 fetges cent cinquanta-sis mil set-cents 222.222 respostes dues-centes vint-i-dues mil dues-centes vint-i-dues 649.351 caps sis-cents quaranta-nou mil tres-cents cinquanta-un caps 1.000.000 de canadencs un milió 1.000.000.000 de valencianes un miliard 1.000.000.000.000 de russos un bilió

Exercicis de la quarta lliçó == Primer exercici ==

ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.

Escribe la forma verbal correspondiente. Utiliza la forma incoativa.

Tu _________ (servir) un cafè amb llet. Nosaltres _________(oferir) un llibre a la Mireia. Ells ____________ (llegir) un periòdic. Jo ________________(competir) amb il·lusió. La Maria ______________ (decidir) perquè és la cap de l'empresa. Vosaltres ______________ (repetir) les coses massa. Tu ________ (repartir) les cartes? Marc i jo ______________ (assistir) a una exposició de pintura. Ell ________ (atribuir) l'accident de l'aeronau a una errada de càlcul. Jo ____________ (resistir) com puc la calor d'aquest estiu. Elles ___________ (contribuir) a difondre la música en català als Estats-Units Tu ______________ (agrair) l'assistència del públic a la inaguració del casal. Vostè _____________ (complir) cinquanta-nou anys el sis d'agost. Vosaltres ______________ no (sofrir) la cosina d'Anna. Jo ______________ (descobrir) a poc a poc com rutlla aquest aparell. Nosaltres ______________ (reflectir) amb un mirall la llum del sol. l'Andreu ______________ (establir) un tarannà més competitiu a la fàbrica. Tu ______________ (partir) pinyons per fer-ne un bon gelat. Vostès ______________ (compartir) un apartament a la costa blanca. Jo ______________ (retribuir) els treballadors cada quinze dies. Vosaltres ______________ (arrodonir) els euros en favor vostre.

Segon exercici

Conjuga los siguientes "verbos puros", de conjugación regular pura, en catalán en las seis personas:

Ajupir

1. _jo __m'ajupo________________2. _tu __t'ajupes_________________

Page 37: Catala

3. _ell/a _______s'ajupa___________4. _nosaltres ___ens ajupim_______________5. _vosaltres ___hús ajupiu_________________6. _ells/es _________s'ajupen____________

Grunyir

1. _jo _____________________2. _tu _____________________3. _ell/a _____________________4. _nosaltres ____________________5. _vosaltres ____________________6. _ells/es _____________________

Morir

1. __jo __________________2. __tu __________________3. __ell/a ____________________4. __nosaltres ___________________5. __vosaltres ___________________6. __ells/es ___________________

Sentir

1. __jo _sento___________________2. __tu ___sents_________________3. __ell/a ___sent_________________4. __nosaltres ___sentim_________________5. __vosaltres _sentiu___________________6. __ells/es ____senten___________________

Tercer exercici

ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.

Escribe en cifras los números siguientes:

21 _______________________________________________________ 32 _______________________________________________________ 2.332 ____________________________________________________ 67 _______________________________________________________ 1.254.825 ________________________________________________ 80 _______________________________________________________ 109 ______________________________________________________ 20.756 ___________________________________________________ 422 _____________________________________________________ 2.222.541 ________________________________________________ 894 ______________________________________________________ 1.111 ____________________________________________________ 351 ______________________________________________________ 5.761 ____________________________________________________ 16 _______________________________________________________

Page 38: Catala

416.739 _________________________________________________ 3.620 ____________________________________________________ 590.281.493 ______________________________________________ 14 _______________________________________________________ 10.000 ___________________________________________________ 951.462 __________________________________________________

Quart exercici

ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.

Transcribe las cifras a letras teniendo en cuenta que le sigue una palabra masculina.

21 homes _______________________________________________________ 32 homes _______________________________________________________ 2.332 homes ____________________________________________________ 67 homes _______________________________________________________ 1.254.825 homes ________________________________________________ 80 homes _______________________________________________________ 109 homes ______________________________________________________ 20.756 homes ___________________________________________________ 422 homes ______________________________________________________ 2.222.541 homes ________________________________________________ 894 homes ______________________________________________________ 1.111 homes ____________________________________________________ 351 homes ______________________________________________________ 5.761 homes ____________________________________________________ 16 homes _______________________________________________________ 416.739 homes __________________________________________________ 3.620 homes ____________________________________________________ 590.281.493 homes ______________________________________________ 14 homes _______________________________________________________ 10.000 homes ___________________________________________________ 951.462 homes __________________________________________________

Cinquè exercici

Transcribe las cifras a letras teniendo en cuenta que le sigue una palabra femenina.

21 dones _______________________________________________________ 32 dones _______________________________________________________ 2.332 dones ____________________________________________________ 67 dones _______________________________________________________ 1.254.825 dones ________________________________________________ 80 dones _______________________________________________________ 109 dones ______________________________________________________ 20.756 dones ___________________________________________________ 422 dones ______________________________________________________ 2.222.541 dones ________________________________________________ 894 dones ______________________________________________________ 1.111 dones ____________________________________________________ 351 dones ______________________________________________________ 5.761 dones ____________________________________________________

Page 39: Catala

16 dones _______________________________________________________ 416.739 dones __________________________________________________ 3.620 dones ____________________________________________________ 590.281.493 dones ______________________________________________ 14 dones _______________________________________________________ 10.000 dones ___________________________________________________ 951.462 dones __________________________________________________

Primer exercici

Tu serveixes un cafè amb llet. Nosaltres oferim un llibre a la Mireia. Ells llegeixen un periòdic. Jo competeixo amb il·lusió. La Maria decideix perquè és la cap de l'empresa. Vosaltres repetiu les coses massa. Tu reparteixes les cartes? Marc i jo assistim a una exposició de pintura. Ell atribueix l'accident de l'aeronau a una errada de càlcul. Jo resisteixo com puc la calor d'aquest estiu. Elles contribueixen a difondre la música en català als Estats-Units Tu agraeixes l'assistència del públic a la inaguració del casal. Vostè compleix cinquanta-nou anys el sis d'agost. Vosaltres no sofriu la cosina d'Anna. Jo descobreixo a poc a poc com rutlla aquest aparell. Nosaltres reflectim amb un mirall la llum del sol. l'Andreu estableix un tarannà més competitiu a la fàbrica. Tu parteixes pinyons per fer-ne un bon gelat. Vostès comparteixen un apartament a la costa blanca. Jo retribueixo els treballadors cada quinze dies. Vosaltres arrodoniu els euros en favor vostre.

Segon exercici

Ajupir

1. Jo ajupo2. Tu ajups3. Ell ajup4. Nosaltres ajupim5. Vosaltres ajupiu6. Elles ajupen

Grunyir

1. Jo grunyo2. Tu grunys3. Vostè gruny4. Nosaltres grunyim5. Vosaltres grunyiu6. Ells grunyen

Morir

1. Jo moro

Page 40: Catala

2. Tu mors3. Ella mor4. Nosaltres morim5. Vosaltres moriu6. Vostès moren

Sentir

1. Jo sento2. Tu sents3. Ell sent4. Nosaltres sentim5. Vosaltres sentiu6. Ells senten

Tercer exercici

21 vint-i-u. 32 trenta-dos. 2.332 dos mil tres-cents trenta-dos. 67 seixanta-set. 1.254.825 un milió dos-cents cinquanta-quatre mil vuit-cents vint-i-cinc. 80 vuitanta. 109 cent nou. 20.756 vint mil set-cents cinquanta-sis. 422 quatre-cents vint-i-dos. 2.222.541 dos milions dos-cents vint-i-dos mil cinc-cents quaranta-u. 894 vuit-cents noranta-quatre. 1.111 mil cent onze. 351 tres-cents cinquanta-u. 5.761 cinc mil set-cents seixanta-u. 16 setze 416.739 quatre-cents setze mil set-cents trenta-nou 3.620 tres mil sis-cents vint. 590.281.493 cinc-cents noranta milions dos-cents vuitanta-un mil quatre-cents noranta-tres. 14 catorze. 10.000 deu mil. 951.462 nou-cents cinquanta-un mil quatre-cents seixanta dos.

Quart exercici

Vint-i-un homes. Trenta-dos homes. Dues mil tres-cents trenta-dos homes. Seixanta-set homes. Un milió dos-cents cinquanta-quatre mil vuit-cents vint-i-cinc homes. Vuitanta homes. Cent nou homes. Vint mil set-cents cinquanta-sis homes. Quatre-cents vint-i-dos homes. Dos milions dos-cents vint-i-dos mil cinc-cents quaranta-un homes. Vuit-cents noranta-quatre homes. Mil cent onze homes. Tres-cents cinquanta-un homes

Page 41: Catala

Cinc mil set-cents seixanta-un homes. Setze homes. Quatre-cents setze mil set-cents trenta-nou homes. Tres mil sis-cents vint homes. Cinc-cents noranta milions dos-cents vuitanta-un mil quatre-cents noranta-tres homes. Catorze homes. Deu mil homes Nou-cents cinquanta-un mil quatre-cents seixanta dos homes

Cinquè exercici

Vint-i-una dones. Trenta-dues dones. Dos mil tres-centes trenta-dues dones. Seixanta-set dones. Un milió dues-centes cinquanta-quatre mil vuit-centes vint-i-cinc dones. Vuitanta dones. Cent nou dones. Vint mil set-centes cinquanta-sis dones. Quatre-centes vint-i-dues dones. Dos milions dues-cents vint-i-dues mil cinc-centes quaranta-una dones. Vuit-centes noranta-quatre dones. Mil cent onze dones. Tres-centes cinquanta-una dones Cinc mil set-centes seixanta-una dones. Setze dones. Quatre-centes setze mil set-centes trenta-nou dones. Tres mil sis-centes vint dones. Cinc-centes noranta milions dues-centes vuitanta-una mil quatre-centes noranta-tres dones. Catorze dones. Deu mil dones. Nou-centes cinquanta-una mil quatre-centes seixanta dues dones.

Sisè exercici

Buenos días, me llamo Pere Ferrer y tengo veintiún años. Soy un chico de la ciudad de Vinaroz, en el norte del País Valenciano y muy cerca de Cataluña. Estudio filología catalana en la Universitat de València. Tengo una novia que se llama Empar. Empar es de la ciudad de Perpiñán y habla un catalán un poco diferente al catalán de Valencia. Empar estudia medicina y comparte un piso con dos chicas más que se llaman Roser i Pau. Roser es de la ciudad de Mahón, en la isla de Menorca, y Pau es de Lérida. Las tres chicas son muy divertidas. Yo trabajo en una pizzeria los fines de semana.

Remarques:

1. Los nombres y los apellidos no los traduciremos al castellano.2. Los nombres de ciudad, autonomía, país sí que los traducimos al castellano.3. El único nombre oficial es Universitat de València según los estatutos de dicha institución.

Lliçó5a

Contenido

1 Lectura

Page 42: Catala

2 Gramàtica: V e rbs regulars de la 2a conjugació (verbos regulares de la 2ª conjugación) 3 Gramàtica: Els v e rbs regulars de la 2a conjugació al País Valencià i a les Illes Balears (Los verbos regulares de

la 2ª conjugación en el País Valenciano y en las Islas Baleares) 4 El g è nere dels n o ms (el género de los nombres) 5 M o ts masculins en espany o l i femenins en català (palabras masculinas en español y femeninas en catalán) 6 M o ts femenins en espany o l i masculins en català (palabras femeninas en español y masculinas en catalán)

Lectura

Al parc de la plaça hi ha una dona rossa que té un fill tan ros com ella. La dona, que es diu Roser, camina lentament i esguarda la gespa verda. La Roser segueix fins a una font petita i amb la mà toca l’aigua cristal·lina. L’infant no s’acosta a la font, s’estima més seure damunt la gespa, a l’ombra d’una garrofera centenària i, mentre els ocellets piulen, s’adorm un moment. La mare, quan deixa de tocar l’aigua, es dirigeix cap a la gespa i acarona el cap del fill mentre es venta amb un ventall antic a causa de la calor tan forta dels migdies de juliol a Elx.

Gramàtica: Verbs regulars de la 2a conjugació (verbos regulares de la 2ª conjugación)

Si has aprendido el presente de indicativo de los verbos regulares de la tercera conjugación, los de la segunda conjugación te parecerán una broma a causa de su facilidad, ya que todos los verbos de la segunda se conjugan igual y, excepto las terminaciones de la primera y segunda persona del plural, las otras cuatro personas coinciden con la forma de la tercera conjugación pura.

Hay verbos de la segunda conjugación que terminan en -er como el verbo témer (temer) y otros que acaban en -re como el verbo batre (batir). Se conjugan de la misma forma. La raíz de témer es tem- y la raíz de batre es bat-. He aquí las terminaciones de la segunda conjugación:

Persona Singular Plural

1a jo -o nosaltres -em

2a tu -s vosaltres -eu

3a ell, ella - ells, elles -en

Como ya pasaba en la tercera conjugación, la 3ª persona del singular no tiene terminación y, por lo tanto, coincide con la forma de la raíz. Sólo cambian la 1ª plural y la 2ª plural que en la segunda conjugación son -em, eu mientras que en la tercera conjugación son -im, -iu. He aquí los dos modelos de la 2ª conjugados.

Persona Singular Plural Singular Plural

1a jo temo nosaltres temem jo bato nosaltres batem

2a tu tems vosaltres temeu tu bats vosaltres bateu

3a ell, ella tem ells, elles temen ell, ella bat ells, elles baten

Los verbos pronominales se conjugan así.

Page 43: Catala

Persona Singular Plural Singular Plural

1a jo m'abato nosaltres ens abatem jo em perdo nosaltres ens perdem

2a tu t'abats vosaltres us abateu tu et perds vosaltres us perdeu

3a ell, ella s'abat ells, elles s'abaten ell, ella es perd ells, elles es perden

Gramàtica: Els verbs regulars de la 2a conjugació al País Valencià i a les Illes Balears (Los verbos regulares de la 2ª conjugación en el País Valenciano y en las Islas Baleares)

La única diferencia respecto al catalán de Cataluña es que la 1ª persona del singular no tiene desinencia y coincide con la 3ª persona del singular. Si todo fuese igual de fácil en esta vida.....

Persona Singular Plural Singular Plural

1a jo tem nosaltres temem jo bat nosaltres batem

2a tu tems vosaltres temeu tu bats vosaltres bateu

3a ell, ella tem ells, elles temen ell, ella bat ells, elles baten

El gènere dels noms (el género de los nombres)

Normalmente en catalán las formas femeninas se forman a partir de las masculinas:

1. La forma más corriente consiste en añadir una -a al masculino.

masculí femení

gat gata

noi noia

senyor senyora

En catalán cuando se añade la -a para la formación del femenino a menudo la última consonante del masculino varía

varació masculí femení

p/b llop lloba

t/d nebot neboda

c/g amic amiga

f/v serf serva

Page 44: Catala

u/v jueu jueva

l/l·l pupil pupil·la

s/ss gos gossa

2. Los masculinos acabados en una vocal tónica forman el femenino añadiendo -na.

masculí femení

germà germana

cosí cosina

ballarí ballarina

Excepciones: heroi, heroïna, Jordi, Jordina, orfe, orfena, rei, reina.

3. Algunos masculinos acabados en -e o en -o átonas, sustituyen estas dos vocales por -a.

masculí femení

mestre mestra

monjo monja

alumne alumna

4. Los sustantivos acabados en -eu forman el femenino en -ea

masculí femení

ateu atea

europeu europea

pigmeu pigmea

5. Los masculinos acabados en -leg frma el femenino en -loga

masculí femení

arqueòleg aarqueòloga

Page 45: Catala

sociòleg sociòloga

6. Algunos masculinos tienen terminaciones propia de femenino

masculí femení

alcalde alcaldessa

comte comtessa

jutge jutgessa

Excepciones: marquès, marquesa

7. Los femeninos acabados en castellano en -iz suelen hacer en catalán el femenino en -iu

masculí femení

actor actriu

emperador emperadriu

institutor institutriu

8. El masculino presenta una forma diferente a la del femenino

masculí femení masculí femení

home dona pare mare

cavall euga oncle tia

porc truja bou vaca

Otros pares son: marrà/ovella, buc/cabra, padrastre/madastra, amo/mestressa, marit/muller, gendre/nora, mascle/femella, hereu/pubilla

9. Masculinos y femeninos acabados en -ANT y -ENT

La mayoria de estos nombres son invariables: (un/a) amant, cantant, conferenciant, delineant, demandant, dibuixant, estudiant, fabricant, resident, supervivent etc. Ahora bien, algunos añaden una -a para formar el femenino.

masculí femení

acompanyant acompanyanta

Page 46: Catala

gegant geganta

10. Terminaciones invariables para los dos géneros:

6.1 -AIRE: (un/a) captaire, colombaire, dansaire, xerraire, etc. 6.2 -CIDA: (un/a) homicida, parricida, suïcida, etc. 6.3 -ISTA: (un/a) artista, capitalista, valencianista, taxista, etc.

11. Algunos masculinos acabados en -OT se forman a partir de la forma femenina en -A.

femení en -A masculí en -OT

abella abellot

dida didot

nina ninot

12. Algunos animales sólo tiene un genero la cadernera (jilguero), la formiga (hormiga), el rossinyol (ruiseñol) o el tauró (tiburón) y para precisar su género se añade mascle (macho) y femella (hembra).

masculí femení

la cadernera mascle la cadernera femella

la formiga mascle la formiga femella

el rossinyol mascle el rossinyol femella

el tauró mascle el tauró femella

Mots masculins en espanyol i femenins en català (palabras masculinas en español y femeninas en catalán)

espanyol català

un abrazo una abraçada

un ágape una àgape

un alicate o unos alicates

unes alicates

un alud una allau

Page 47: Catala

un amargor una amargor

un amparo una empara

un análisis una anàlisi

un andamio una bastida

un andén una andana

un aroma una aroma

un atún una tonyina

un banquillo (fútbol) una banqueta (futbol)

un blancor una blancor

un bolsillo una butxaca

un buzón una bústia

un caparazón una closca

un centro (fútbol) una centrada (futbol)

un césped una gespa

un destino una destinació

un destrozo una destrossa

un dicho una dita

un diente una dent

un disfraz una disfressa

un empeine una empenya

un escalope una escalopa

un esplendor una esplendor

un frutero una fruitera

un hematíe una hematia

un icono una icona

un (diente) incisivo una (dent) incisiva

un lapicero una llapidera o una

Page 48: Catala

llapissera

un limón una llimona

un maratón una marató

un merengue una merenga

un miedo una por

un níspero una nespra

un oído una oïda

un olor una olor

un orégano una orenga

un paredón una paredassa

un párpado una parpella

un pase (fútbol) una passada (futbol)

un pavor una paüra

un pendiente (oreja) una arracada (orella)

un postre unes postres

un remate (fútbol) una rematada (futbol)

un resplandor una resplendor

el resto la resta

un robledal una roureda

un rocío una rosada

un rumor una remor

un seguro una assegurança

un síndrome una síndrome

un sudor una suor

unos tallarines unes tallarines

un valle una vall

un verdor una verdor

Page 49: Catala

un voladizo de una casa

una volada d'una casa

un zanco una xanca

un zapato una sabata

Mots femenins en espanyol i masculins en català (palabras femeninas en español y masculinas en catalán)

espanyol català

las afueras els afores

una alfalfa un alfals

una bacteria un bacteri

una cabeza un cap

una calle un carrer

una cantera (fútbol) un planter (futbol)

una carcoma un corc

una corriente un corrent

una costumbre un costum

una cuenta un compte

una deuda un deute

una duda un dubte

una escafandra un escafandre

una escadra un escaire

unas espinacas uns espinacs

una estratagema un estratagema

una frente (parte cuerpo)

un front

una grasa un greix

una haya un faig

una hoja de papel un full de paper

Page 50: Catala

una ingle un engonal

una legumbre un llegum

una lejía un lleixiu

una luz (de cruce) un llum (d'encreuament)

una medición un mesurament

una merluza un lluç

una nariz un nas

unas narices uns nassos

una nube un núvol

una pimienta un pebre

una regla un regle

una rodilla un genoll

una ventaja un avantatge

una señal un senyal

una sonrisa un somriure

una sugerencia un suggeriment

una termita un tèrmit

una tornapunta un tornapunta

una uva un raïm

Exercicis

Primer exercici

Conjuga las siguientes formas verbales en catalán:

1. Nosaltres (batre) ____________.2. Ella (perdre) _____________.3. Tu (treure) _____________.4. Vosaltres (vèncer) _____________.5. Jo (tèmer) _____________.6. Elles (beure) _____________.

Page 51: Catala

7. Nosaltres (vèncer) _____________.8. Ella (témer) _____________.9. Tu (beure) _____________.10. Vosaltres (batre) _____________.11. Jo (perdre) _____________.12. Vostès (treure) _____________.

Segon exercici

ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.

Conjuga los verbos siguientes en catalán en las seis personas:

Prometre

1. ______________________2. ______________________3. ______________________4. ______________________5. ______________________6. ______________________

Témer

1. ______________________2. ______________________3. ______________________4. ______________________5. ______________________6. ______________________

Retre

1. ______________________2. ______________________3. ______________________4. ______________________5. ______________________6. ______________________

Combatre

1. ______________________2. ______________________3. ______________________4. ______________________5. ______________________6. ______________________

Page 52: Catala

Tercer exercici

¿Alguna de las formas verbales del primer ejercicio varía en el catalán de las islas Baleares o del País Valenciano? Si la respuesta es afirmativa reescribe las formas que cambian.

Quart exercici

ATENCIÓN: Por favor, no hagas los ejercicios editando esta página. Imprímelos o hazlos en un borrador a parte y así el que venga detrás de ti no tendrá las respuestas en la misma hoja de los ejercicios. Debajo de cada ejercicio tienes un link con las respuestas a estos ejercicios.

Reescribe los verbos del segundo ejercicio en el catalán de las Baleares y del País Valenciano.

Respostes

Primer exercici1. Nosaltres batem.2. Ella perd.3. Tu treus.4. Vosaltres venceu5. Jo temo.6. Elles beuen.7. Nosaltres vencem.8. Ella tem.9. Tu beus.10. Vosaltres bateu.11. Jo perdo.12. Vostès treuen.

Remarques (notas): No todos los verbos empleados en este ejercicio son regulares -más concretamente son irregulares treure (sacar), vèncer (vencer) y beure (beber)-, pero las formas conjugadas en este ejercicio de dichos verbos siguen el esquema regular.

Segon exercici

Prometre

1. Jo prometo2. Tu promets3. Ell promet4. Nosaltres prometem5. Vosaltres prometeu6. Ells prometen

Témer

1. Jo temo2. Tu tems3. Ella tem4. Nosaltres temem5. Vosaltres temeu

Page 53: Catala

6. Elles temen

Retre

1. Jo reto2. Tu rets3. Ella ret4. Nosaltres retem5. Vosaltres reteu6. Elles reten

Combatre

1. Jo combato2. Tu combats3. Vostè combat4. Nosaltres combatem5. Vosaltres combateu6. Vostès combaten

Tercer exercici

La forma que varía es la de la primera persona del singular: en vez de jo temo tenemos jo tem y en vez de jo perdo tenemos jo perd

Quart exercici

Prometre

1. Jo promet2. Tu promets3. Ell promet4. Nosaltres prometem5. Vosaltres prometeu6. Ells prometen

Témer

1. Jo tem2. Tu tems3. Ella tem4. Nosaltres temem5. Vosaltres temeu6. Elles temen

Retre

1. Jo ret2. Tu rets3. Ella ret4. Nosaltres retem5. Vosaltres reteu6. Elles reten

Page 54: Catala

Combatre

1. Jo combat2. Tu combats3. Vostè combat4. Nosaltres combatem5. Vosaltres combateu6. Vostès combaten

Lliçó6a

Contenido

1 L'apostrofació de l'article (La apostrofación del artículo) 2 Altres casos en què s'apostrofa (Otros casos en los que se apostrofa) 3 Casos en què no s'apostrofa (casos en los que no se apostrofa) 4 Contraccions (contracciones) 5 Els demostratius (los demostrativos)

o 5.1 Remarques (nota) 6 Els demostratius neutres (los demostrativos neutros) 7 Els adverbis de ll o c (los adverbios de lugar) 8 Els colors (los colores)

L'apostrofació de l'article (La apostrofación del artículo)

Espero que recuerdes los artículos definidos en catalán porque si no te acuerdas, malament rai (mal estamos). Te adjunto, por si acaso, aquel cuadro de la primera lección (pero profe ¿Cómo quiere que me acuerde si hace ya 5 lecciones?).

masculí femení

singular el gat la gata

plural els gats les gates

La primera cosa que tienes que saber es que el plural no se apostrofa NUNCA, así que sólo queda el singular. Normalmente, se apostrofa cuando la palabra siguiente comienza por vocal o por hache, así que no me gustaría ver a nadie escribiendo una barbaridad como l'ballena, porque ballena comienza por una consonante y no se puede apostrofar. Pongamos dos ejemplos de apóstrofes:

masculí femení

l'ànec l'amanida

l'home l'hora

Ya hemos dicho que los equivalentes plurales de estas palabras no se apostrofan, así que quedarán de la siguiente manera:

Page 55: Catala

masculí femení

els ànecs les amanides

els homes les hores

Altres casos en què s'apostrofa (Otros casos en los que se apostrofa)

1. L'apòstrof i les xifres (El apóstrofo y las cifras)

Cuando un cifra (1,15, 22) siga a un artículo, apostrofaremos si, al pasar la cifra a letras (u, quinze, vint-i-dos), ésta se apostrofa al aplicar la regla general. Por ejemplo, ya hemos dicho que una consonante normalmente no se apostrofa, por lo tanto, escribiremos el quinze de juliol y cuando aparezca esta cifra haremos lo mismo: el 15 de juliol.

Vamos ahora a una cifra como 11, en letras se escribe onze y si aplicamos la regla general de l'apostrofación tendremos l'onze. Si en vez de aparecer en letras la escribimos en números, seguiremos pronunciando (l'onze), así que lo escribiremos así: l'11. Pasa lo mismo con la primera cifra, ya que se escribe l'u de maig', así que cuando aparezca la cifra actuaremos del mismo modo l'1 de maig.

Ocurre lo mismo con las cifras romanas (l'XI, l'I)

2. La essa sorda

Las palabras de origen extranjero que comienzan por una s seguida de consonante como por ejemplo (snowboard) se apostrofan: l'sketch, l'snack-bar, l'snowboard, l'stop.

Casos en què no s'apostrofa (casos en los que no se apostrofa)

1. La i, u, hi, hu átonas en palabras femeninas.

Comenzaremos diciendo que, normalmente, en el masculino se apostrofa siempre y que en el femenino también, excepto cuando la palabra femenina siguiente comience por una i, una u, una hi o una hu ÁTONA. Si son tónicas sí que se apostrofan. Pongamos 4 ejemplos:

i, u, hi, hu inicials àtones

i, u, hi, hu inicials tòniques

la indiferència l'illa

la universitat l'úvula

la història l'hidra

la humanitat l'hulla

Con los ejemplos, supongo que resulta un poco más evidente. Cuando la palabra siguiente a la del artículo sea femenina, la primera sílaba reciba el acento de intensidad y comience por una i, una u, una hi o una hu, entonces esa palabra se apostrofará. En cambio, si esa i, u, hi o hu no reciben el acento de intensidad

Page 56: Catala

entonces no se apostrofará. Te recomiendo que hagas los ejercicios siguientes, antes de pasar a otras excepciones y a otros usos del apóstrofo.

2. La i, u, hi, hu consonánticas

En la palabra castellana huevo la u no se pronuncia como en la palabra universidad. En el primer caso no es un sonido vocálico, en el segundo sí. Ocurre lo mismo con una palabra como yodo en el que la y no es una vocal. En catalán pasa lo mismo, ya que la i de iode no suena igual que la i de circ. En estos casos, no se apostrofa nunca, ni en el masculino ni en el femenino, cosa lógica porque ya habíamos dicho que una palabra que comienza por consonante no se apostrofa.

i, u, hi, hu consonàntiques

masculines

i, u, hi, hu consonàntiques

femenines

el iode la iarda

el uadi la uabaïna

el hiatus la hiena

el huit la huit

3. La hac aspirada

En palabras adoptadas de otras lenguas que comienzan por una hache aspirada

hac aspirada

el hobby

el hegelisme

el Harlem

Pero hay palabras que ya han sido adaptadas y que siguen las reglas generales de apostrofación l'handbol, l'hoquei, l'hàmster, l'handicap.

4. Las letras

No se apostrofa delante del nombre de las letras: la ema, la ena, la a.

5. A con valor negativo

En palabras como la anormalitat, la asimetria, la asexualitat en las que la a tiene un valor negativo, ya que si no se leerían de la misma manera que la normalitat, la simetria, la sexualitat.

6. En las palabras: la ira, la host, la una.

Contraccions (contracciones)

Page 57: Catala

En castellano, no se dice: voy a el supermercado* o la madre de el niño* sino voy al supermercado y la madre del nño. En catalán pasa lo mimo que en castellano, simplemente hay mas casos en los que se contraen las preposiciones con el artículo determinado:

a de per

el al del pel

els als dels pels

En catalán, a diferencia del castellano, también se contra la preposición per (por) cuando va seguida del artículo masculino.

Veamos algunos ejemplos:

del = delEl germà del paleta. El hermano del albañil.dels = de losEl germà dels paletes. El hermano de los albañiles. al = al Torna això al noi. Devuelve eso al chico.als = a los Torna això als nois. Devuelve eso a los chicos.pel = por elTravessa pel pas de vianants. Cruza por el paso de peatones.pels = por losTravesseu pels passos de vianants. Cruzad por los pasos de peatones.

En el caso del artículo singular (el), si la palabra siguiente comienza por vocal no se contrae sino que se apostrofa:

El germà de l'astronauta rus. El hermano del astronauta ruso.El barret de l'home. El sombrero del hombre. Torna això a l'infant. Devuelve eso al niño.Torna això a l'infermer. Devuelve eso al enfermero. Travessa per l'altre pont. Cruza por el otro puente.Un compromís ferm per l'Estatut. Un firme compromiso por el Estatuto.

Els demostratius (los demostrativos)

Los demostrativos son unas palabras que sirven para situar algo en el espacio o en el tiempo. Indican que aquello de lo que hablamos está cerca o lejos de la persona que habla. En catalán el sistema es parecido al castellano:

masculí femení

singular aquest aquesta

plural aquests aquestes

Page 58: Catala

La ese no se pronuncia en muchos dialectos del catalán. Equivale al castellano este, esta, estos, estas. En el castellano actual existe la forma aqueste, aquesta, aquestos, aquestas que la RAE considera como "pronombre demostrativo poético".

masculí femení

singular aqueix aqueixa

plural aqueixos aqueixes

Equivale al castellano ese, esa, esos, esas. En el castellano actual existe la forma aquese, aquesa, aquesos, aquesas que la RAE considera como "pronombre demostrativo poético".

masculí femení

singular aquell aquella

plural aquells aquelles

Equivale al castellano aquel, aquella, aquellos, aquellas.

Remarques (nota)

En muchos dialectos del catalán la forma aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes no se utiliza. En valenciano se utilizan, sobre todo a nivel oral, las formas siguientes: este, esta, estos, estes en lugar de aquest, aquesta, aquests, aquestes i eixe, eixa, eixos, eixes en lugar de aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes.

Els demostratius neutres (los demostrativos neutros)

castellano catalán

esto açò

eso això

aquello allò

Los dialectos catalanes que utilizan los tres demostrativos, también utilizan los tres neutros açò = aquesta cosa, això = aqueixa cosa i allò = aquella cosa. Los dialectos que no utilizan aqueix, no utilizan açò sólamente emplean això = aquesta cosa y allò = aquella cosa.

Els adverbis de lloc (los adverbios de lugar)

castellano catalán

aquí, acá ací

Page 59: Catala

ahí aquí

allí, allá allà

Els colors (los colores)

En catalán la palabra color puede ser masculina o femenina. El color verd o la color verda. Suele utilizarse en masculino pero si la encontráis en femenino no es un error, es completamente correcto. Recordad que en francés es una palabra femenina (j'aime pas du tout la couleur verte de cette chambre).

català Color castellà

ambre ámbar

argent plata

beig beis

blanc blanco

blau azul

blau celeste azul celeste

color caqui caqui

cian cian

crema crema

gris gris

groc amarillo

indi añil

l lila

llimona dolça lima

magenta magenta

marró marrón

negre negro

Page 60: Catala

ocre ocre

oliva oliva

or oro

rosa rosa

salmó salmón

sépia sepia

taronja naranja

turquesa turquesa

verd verde

align="left"

Exercicis de la lliçó sisena

Primer exercici

Escribe el artículo determinado que corresponda.l'amor, l'home, la mare, l'ordi, el gos, l'hora, l'avet, l'alçada, l'escola, l'horta,el camp, l'horari, l'ull, l'elefant, l'articulació, la paret,l' emperadriu, l'estudiant, el got,l' ordinador, el peix, l'amoníac, l'automòbil,l' auca, l'engonal,l' estri, l'interior, l'ullal, l'orgasme, el col·legi, el rector, l'estornell,l' Índia, l'objectiu,la guia de carrers, l'euro, l'ungla, l'heterosexual, l'armilla,l' atenció, l'oratge, la àvia, l'estora, l'alcaldessa, l'eremita, el retolador,l' espatla, l'arbre, l'ocell,l' esquena,el pallasso.

Segon exercici

Reescribe las palabras del primer ejercicio antecedidas por el artículo indeterminado.

Respostes

Primer exercici

l'amor, l'home, la mare, l'ordi, el gos, l'hora, l'avet, l'alçada, l'escola, l'horta, el camp, l'horari, l'ull, l'elefant, l'articulació, la paret, l'emperadriu, l'estudiant, el got, l'ordinador, el peix, l'amoníac, l'automòbil, l'auca, l'engonal, l'estri, l'interior, l'ullal, l'orgasme, el col·legi, el rector, l'estornell, l'Índia, l'objectiu, la guia de carrers, l'euro, l'ungla, l'heterosexual, l'armilla, l'atenció, l'oratge, l'àvia, l'estora, l'alcaldessa, l'eremita, el retolador, l'espatla, l'arbre, l'ocell, l'esquena, el pallasso.

Segon exercici

un amor (o una amor), un home, una mare, un ordi, un gos, una hora, un avet, una alçada, una escola, una horta, un camp, un horari, un ull, un elefant, una articulació, una paret, una emperadriu, un estudiant (o una

Page 61: Catala

estudiant), un got, un ordinador, un peix, un amoníac, un automòbil, una auca, un engonal, un estri, un interior, un ullal, un orgasme, un col·legi, un rector, un estornell, una Índia, un objectiu, una guia de carrers, un euro, una ungla, un heterosexual (o una heterosexual), una armilla, una atenció, un oratge, una àvia, una estora, una alcaldessa, un eremita, un retolador, una espatla, un arbre, un ocell, una esquena, un pallasso.

Lliçó7a SNORE

El catalán tiene dos formas de decir la hora. Una es la valenciana (que es idéntica a la forma castellana y no resulta ningún problema: les cinc i cinc, i déu, i quart, i vint, i vint-i-cinc, i mitja, menys vint-i-cinc, menys vint, menys quart, menys déu, menys cinc, les sis...) y hay otra llamada la hora de cuartos (utilizada en Cataluña). Éste es un sistema diferente al del castellano para indicar que hora es pero no te preocupes porque es muy lógico y poco a poco lo aprenderás.

SNORE

|04:00||'''Són les quatre||de la matinadaSNORE

01:00 És la una de la matinada

02:00 Són les dues de la matinada

03:00 Són les tres de la matinada

07:00 Són les set del matí

08:00 Són les vuit del matí

09:00 Són les nou del matí

10:00 Són les deu del matí

11:00 Són les onze del matí

12:00 Són les dotze del migdia

13:00 És la una del migdia

14:00 Són les dues del migdia

15:00 Són les tres de la tarda

16:00 Són les quatre de la tarda

17:00 Són les cinc de la tarda

18:00 Són les sis de la tarda

19:00 Són les set del vespre

Page 62: Catala

20:00 Són les vuit del vespre

21:00 Són les nou del vespre

22:00 Són les deu del vespre

23:00 Són les onze de la nit

24:00 Són les dotze de la nit

La una no se apostrofa, recuerda que se trata de una excepción. Si la una es femenino, lógicamente diremos les dues.

Para decir la expresión en punto, se utiliza el equivalente en punt.

Las partes del día varían un poco respecto al castellano:

matinada (1, 2, 3, 4, 5) madrugadamatí (6, 7, 8, 9, 10, 11) mañanamigdia (12, 13, 14) mediodíatarda (15, 16, 17, 18) tardevespre (19, 20, 21, 22) tarde-nochenit (23, 24) noche

Els quarts (los cuartos)

En catalán las horas giran entorno al concepto del quart (el cuarto). Cada quart son 15 minutos y, por lo tanto, una hora está dividida en cuatro cuartos:

15 minutos: un quart 30 minutos: dos quarts 45 minutos: tres quarts

minutos Catalán Castellano

15 minuts un quart y cuarto

30 minuts dos quarts y media

45 minuts tres quarts menos cuarto

Todos los cuartos lo son de alguna hora. Fijémonos cómo lo hace el castellano:

06:15= seis y cuarto 06:30= seis y media 06:45= siete menos cuarto

En castellano, hasta la media, los minutos se añaden (y cuarto) a la hora que acaba de sonar y a partir de la media se sustraen (menos cuarto) a la hora siguiente. En catalán todos los cuartos lo son de la hora siguiente:

Page 63: Catala

06:15= és un quart de set 06:30= són dos quarts de set 06:45= són tres quarts de set

Siguiendo esta lógica las 7:15 es un quart de vuit, las 8:15 es un quart de nou, etc.

La meitat dels quarts (la mitad de los cuartos)

Además, els quarts se pueden dividir por la mitad:

minutos Catalán

7-8 minuts mig quart

15 minuts un quart

22-23 minuts un quart i mig

30 minuts dos quarts

37-38 minuts dos quarts i mig

45 minuts tres quarts

52-53 minuts tres quarts i mig

06:07-08= és mig quart de set 06:15= és un quart de set 06:22-23= és un quart i mig de set 06:30= són dos quarts de set 06:37-38= són dos quarts i mig de set 06:45= són tres quarts de set 06:52-53= són tres quarts i mig de set

Cada cinc minuts (cada cinco minutos)

01:05= És la una i cinc. Passen cinc minuts de la una. 01:10= Falten cinc minuts per a un quart de dues 01:15= És un quart de dues

01:20= És un quart i cinc de dues 01:25= Falten cinc minuts per a dos quarts de dues 01:30= Són dos quarts de dues

01:35= Són dos quarts i cinc de dues 01:40= Falten cinc minuts per a tres quarts de dues 01:45= Són tres quarts de dues

Page 64: Catala

01:50= Són tres quarts i cinc de dues 01:55= Falten cinc minuts per a les dues. Són tres quarts i deu de dues 02:00= Són les dues

Si te fijas, cuando pasan cinco minutos de un cuarto, éstos se añaden a dicho cuarto. En cambio, cuando pasan diez minutos de un cuarto, se enuncian los minutos que faltan –es decir, cinco–, para llegar al cuarto siguiente.

Para profundizar más en la expresión de las horas en catalán puedes visitar esta página: un rellotge català.

Ejercicios de la sexta lección 1.-Completa les frases :

Quina hora és?

Les dotze en punt. i

La una

Les__________quatre_________ i ________________mitja________________(16:30)

Les_______________quatre_____menos quart__________________________________(15:45)

Les____________tres en punt_________(3:00 am)

Les_______________deu_______ menys cinc_______________________________(21:55)

2.-Observa y completa les frases segons la informació

HORARIS DEL PARC DE 10:00 A 24:00 H. ENTRADA NOCTURNA A PARTIR DE LES 19:00 H.

RESTAURANT DE 12:00 A 23:00 H.

ESPECTACLE DE 17:00 A 18:00 H.

1.-El parc obre a les _____deu_________del_matí___________ 2.-El parc tanca a les____dos_del migdia__________. 3.-El restaurant obre a les dotze_____________del__matí___________. 4.-El restaurant tanca a les _______onze__________de la____nit____________. 5.-L´espectacle comença a les _________cinc______________ de la ___tarda____________________. 6.-L´espectacle acaba a les ___________sis_________ de la ______tarda___________________-.

Lliçó7a SNORE

Page 65: Catala

El catalán tiene dos formas de decir la hora. Una es la valenciana (que es idéntica a la forma castellana y no resulta ningún problema: les cinc i cinc, i déu, i quart, i vint, i vint-i-cinc, i mitja, menys vint-i-cinc, menys vint, menys quart, menys déu, menys cinc, les sis...) y hay otra llamada la hora de cuartos (utilizada en Cataluña). Éste es un sistema diferente al del castellano para indicar que hora es pero no te preocupes porque es muy lógico y poco a poco lo aprenderás.

SNORE

|04:00||'''Són les quatre||de la matinadaSNORE

01:00 És la una de la matinada

02:00 Són les dues de la matinada

03:00 Són les tres de la matinada

07:00 Són les set del matí

08:00 Són les vuit del matí

09:00 Són les nou del matí

10:00 Són les deu del matí

11:00 Són les onze del matí

12:00 Són les dotze del migdia

13:00 És la una del migdia

14:00 Són les dues del migdia

15:00 Són les tres de la tarda

16:00 Són les quatre de la tarda

17:00 Són les cinc de la tarda

18:00 Són les sis de la tarda

19:00 Són les set del vespre

20:00 Són les vuit del vespre

21:00 Són les nou del vespre

22:00 Són les deu del vespre

23:00 Són les onze de la nit

24:00 Són les dotze de la nit

Page 66: Catala

La una no se apostrofa, recuerda que se trata de una excepción. Si la una es femenino, lógicamente diremos les dues.

Para decir la expresión en punto, se utiliza el equivalente en punt.

Las partes del día varían un poco respecto al castellano:

matinada (1, 2, 3, 4, 5) madrugadamatí (6, 7, 8, 9, 10, 11) mañanamigdia (12, 13, 14) mediodíatarda (15, 16, 17, 18) tardevespre (19, 20, 21, 22) tarde-nochenit (23, 24) noche

Els quarts (los cuartos)

En catalán las horas giran entorno al concepto del quart (el cuarto). Cada quart son 15 minutos y, por lo tanto, una hora está dividida en cuatro cuartos:

15 minutos: un quart 30 minutos: dos quarts 45 minutos: tres quarts

minutos Catalán Castellano

15 minuts un quart y cuarto

30 minuts dos quarts y media

45 minuts tres quarts menos cuarto

Todos los cuartos lo son de alguna hora. Fijémonos cómo lo hace el castellano:

06:15= seis y cuarto 06:30= seis y media 06:45= siete menos cuarto

En castellano, hasta la media, los minutos se añaden (y cuarto) a la hora que acaba de sonar y a partir de la media se sustraen (menos cuarto) a la hora siguiente. En catalán todos los cuartos lo son de la hora siguiente:

06:15= és un quart de set 06:30= són dos quarts de set 06:45= són tres quarts de set

Siguiendo esta lógica las 7:15 es un quart de vuit, las 8:15 es un quart de nou, etc.

La meitat dels quarts (la mitad de los cuartos)

Además, els quarts se pueden dividir por la mitad:

Page 67: Catala

minutos Catalán

7-8 minuts mig quart

15 minuts un quart

22-23 minuts un quart i mig

30 minuts dos quarts

37-38 minuts dos quarts i mig

45 minuts tres quarts

52-53 minuts tres quarts i mig

06:07-08= és mig quart de set 06:15= és un quart de set 06:22-23= és un quart i mig de set 06:30= són dos quarts de set 06:37-38= són dos quarts i mig de set 06:45= són tres quarts de set 06:52-53= són tres quarts i mig de set

Cada cinc minuts (cada cinco minutos)

01:05= És la una i cinc. Passen cinc minuts de la una. 01:10= Falten cinc minuts per a un quart de dues 01:15= És un quart de dues

01:20= És un quart i cinc de dues 01:25= Falten cinc minuts per a dos quarts de dues 01:30= Són dos quarts de dues

01:35= Són dos quarts i cinc de dues 01:40= Falten cinc minuts per a tres quarts de dues 01:45= Són tres quarts de dues

01:50= Són tres quarts i cinc de dues 01:55= Falten cinc minuts per a les dues. Són tres quarts i deu de dues 02:00= Són les dues

Si te fijas, cuando pasan cinco minutos de un cuarto, éstos se añaden a dicho cuarto. En cambio, cuando pasan diez minutos de un cuarto, se enuncian los minutos que faltan –es decir, cinco–, para llegar al cuarto siguiente.

Page 68: Catala

Lliçó8a

Contenido

1 Els interrogatius (los interragativos) o 1.1 Pronombres o 1.2 Determinantes o 1.3 Quantitats (cantidades)

2 V e rbs irregulars del present d'indicatiu (verbos irregulares de presente de indicativo) o 2.1 V e rbs acabats en -ENDRE, -ONDRE i -OLDRE o 2.2 V e rbs acabats en - È IXER o 2.3 V e rbs acabats en -URE o 2.4 Els v e rbs fer, anar i estar o 2.5 Els v e rbs tenir i venir o 2.6 Els v e rbs acabats per -bre o 2.7 Els v e rbs poder i voler o 2.8 Els v e rbs que canvien la vocal de l'arr e l (verbos que cambian la vocal de la raíz) o 2.9 Els v e rbs omplir i obrir

Els interrogatius (los interragativos)

Pronombres

Què (qué)

Què és això? ¿Qué es esto?

Qui (quién)

Qui té el meu mòbil? ¿Quién tiene mi móvil?

Com (cómo)

Com et dius? Em dic Pere. ¿Cómo te llamas? Me llamo Pere.

Quan (cuándo)

Quan és el teu aniversari? ¿Cuándo es tu cumpleaños?

Per què (por qué)

Per què no balles? Perquè no vull. ¿Por qué no bailas? Porque no quiero.

Page 69: Catala

On (dónde)

On és Fankfurt? A Alemanya. ¿Dónde está Francfort? En Alemania.

Determinantes

Quin (qué o cuál) Quin cotxe vols? Quin és el teu cotxe? ¿Qué coche quieres? ¿Cuál es tu coche?Quina Quina solució hi ha? Quina és la televisió més antiga? ¿Qué solución hay? ¿Cuál es la televisión más antigua?Quins Quins contractes ens ofereixes? Quins són els teus llibres? ¿Qué contratos nos ofreces? ¿Cuáles son tus libros?Quines Quines sabates tens? Quines són les filles del rei? ¿Qué zapatos tienes? ¿Cuáles son las hijas del rey?

Nota: El interrogativo castellano qué equivale al catalán què cuando va seguido por un verbo: Què dius? = ¿Qué dices? (Què es un pronombre) En cambio, cuando el qué va seguido de un nombre entonces se traduce al catalán por quin, ya que es un determinante (que concuerda en género y nombre con el sustantivo al que acompaña): Quin cotxe condueixes? = ¿Qué coche conduces? Quina taula és? = ¿Qué mesa es? El pronombre cuál siempre se traduce por quin, quina, quins, quines.

Quantitats (cantidades)

Para expresar cantidades en catalán se utilizan los interrogativos siguientes:

Quant (cuánto)

Quant costa? Cinc euros. Quant suc tens? Un litre. ¿Cuánto cuesta? Cinco euros. ¿Cuánto zumo tienes? Un litro.

Quanta (cuánta)

Quanta llet compres? Compro sempre onze litres. ¿Cuánta leche compras? Compro siempre once litros.

Quants (cuántos)

Quants germans tens? Tinc dos germans i dues germanes. ¿Cuántos hermanos tienes? Tengo dos hermanos y dos hermanas.

Quantes (cuántas)

Quantes maduixes necessites? Un grapat. ¿Cuántas fresas necesitas? Un puñado.

Verbs irregulars del present d'indicatiu (verbos irregulares de presente de indicativo)

Page 70: Catala

Los verbos irregulares no hay más remedio que aprenderlos. A pesar de su dificultad vamos a intentar agrupar los verbos irregulares para hacerlo un poquito más fácil.

Verbs acabats en -ENDRE, -ONDRE i -OLDRE

Verbs acabats en -ENDRE

Aqui os conjugo el modelo sobre el verbo aprendre

Persona Singular Plural

1a jo aprenc nosaltres aprenem

2a tu aprens vosaltres apreneu

3a ell, ella aprèn ells, elles aprenen

Se conjugan de la misma manera verbos como atendre, comprendre, dependre, entendre, estendre, ofendre, prendre, pretendre, reprendre, susprendre, vendre, etc.

Nota:

1. Los verbos prendre y vendre hacen la tercera persona del singular ell pren y ell ven sin el acento porque son monosílabos.

2. En el verbo prendre y sus compuestos la primera erre del infinitivo no se pronuncia.

3. Los verbos acabados en -tendre y -cendre llevan un acento cerrado en la 3ª persona del singular. Atendre (ell atén), entendre (ell entén), estendre (ell estén), pretendre (ella pretén), encendre (ella encén).

Verbs acabant en -ONDRE

Se conjugan como el grupo anterior. Simplemente cambia la e por la o. La tercera persona del singular no lleva nunca acento. Utilizaremos como modelo el verbo respondre

Persona Singular Plural

1a jo responc nosaltres responem

2a tu respons vosaltres responeu

3a ell, ella respon ells, elles responen

Responden a este modelo los verbos compondre, correspondre, fondre, tondre.

Verbs acabats en -OLDRE

Aquí os conjugo el modelo sobre el verbo absoldre. so conjugan como los verbos en -ondre simplemente hay que canviar la n por la l.

Page 71: Catala

Persona Singular Plural

1a jo absolc nosaltres absolem

2a tu absols vosaltres absoleu

3a ell, ella absol ells, elles absolen

Responden a este modelo los verbos dissoldre, moldre, resoldre.

Verbs acabats en -ÈIXER

Aquí os conjugo el modelo sobre el verbo conèixer

Persona Singular Plural

1a jo conec nosaltres coneixem

2a tu coneixes vosaltres coneixeu

3a ell, ella coneix ells, elles coneixen

Otros verbos que se conjugan sobre este modelo son verbos como aparèixer, comparèixer, desaparèixer, parèixer, etc.

En catalán occidental (valenciano y noroccidental) la pronunciación abierta de las e en estos verbos se convierten en cerradas, así como los acentos abiertos en -èixer, aprèn, etc. son -éixer, aprén, etc.

Hay una segunda forma de conjugar este verbo que sólo varía del anterior en la primera persona del singular. Un verbo representativo es el verbo créixer.

Persona Singular Plural

1a jo creixocresc

nosaltres creixem

2a tu creixes vosaltres creixeu

3a ell, ella creix ells, elles creixen

Un verbo que se conjuga como créixer es merèixer

Verbs acabats en -URE

Siguen dos patrones diferentes:

1. Los que cambian la u del infinitivo por una v. Utilizaremos como modelo el verbo deure.

Persona Singular Plural

Page 72: Catala

1a jo dec nosaltres devem

2a tu deus vosaltres deveu

3a ell, ella deu ells, elles deuen

Se conjugan como deure verbos como beure (beber), moure (mover), etc.

Els verbs fer, anar i estar

Fer (hacer)

Persona Singular Plural

1a jo faig nosaltres fem

2a tu fas vosaltres feu

3a ell, ella fa ells, elles fan

Anar (ir)

Persona Singular Plural

1a jo vaig nosaltres anem

2a tu vas vosaltres aneu

3a ell, ella va ells, elles van

Estar (estar)

Persona Singular Plural

1a jo estic nosaltres estem

2a tu estàs vosaltres esteu

3a ell, ella està ells, elles estan

Els verbs tenir i venir

Tenir o tindre (tener)

Este verbo ya lo conoces pero te lo ponemos de nuevo, ya que un pequeño repaso no viene nunca mal:

Persona Singular Plural

1a jo tinc nosaltres tenim

Page 73: Catala

2a tu tens vosaltres teniu

3a ell, ella té ells, elles tenen

La tercera persona del singular: ell té tiene un acento diacrítico para distinguirlo de la letra la te, de la bebida aromática el te y de algunas formas del pronombre de segunda persona singular te.

Venir o vindre (venir)

Persona Singular Plural

1a jo vinc nosaltres venim

2a tu véns vosaltres veniu

3a ell, ella ve ells, elles vénen

La segunda persona del singular tu véns y la tercera del plural elles vénen llevan un acento diacrítico para distinguirlas de las formas correspondientes del verbo vendre (vender). Jo venc (vendo), Tu vens (vendes), ell ven (vende), nosaltres venem (vendemos), vosaltres veneu (vendéis), vostès venen (venden).

Els verbs acabats per -bre

Estos verbos se conjugan como la forma pura y son irregulares sólo ortográficamente, ya que la b pasa a p. Te ponemos un par de ejemplos:

Cabre (caber)

Persona Singular Plural

1a jo cabocap

nosaltres cabem

2a tu caps vosaltres cabeu

3a ell, ella cap ells, elles caben

Rebre (recibir)

Persona Singular Plural

1a jo reborep

nosaltres rebem

2a tu reps vosaltres rebeu

3a ell, ella rep ells, elles reben

Otros verbos que se conjugan sobre este modelo son: concebre (concebir), decebre (decepcionar), percebre (percibir).

Page 74: Catala

Els verbs poder i voler

En estos verbos la irregularidad principal consiste en la primera persona del singular, ya que la vocal del radical varía y la consonante final de la raíz también es diferente.

Poder (poder)

Persona Singular Plural

1a jo puc nosaltres podem

2a tu pots vosaltres podeu

3a ell, ella pot ells, elles poden

Voler (querer)

Persona Singular Plural

1a jo vull nosaltres volem

2a tu vols vosaltres voleu

3a ell, ella vol ells, elles volen

Els verbs que canvien la vocal de l'arrel (verbos que cambian la vocal de la raíz)

Hay una serie de verbos que siguen la conjugación pura y que serían regulares en el presente de indicativo si la vocal de la raíz no cambiase en las tres formas del singular y la tercera del plural.

Collir (cosechar, recolectar)

Persona Singular Plural

1a jo cullocull

nosaltres collim

2a tu culls vosaltres colliu

3a ell, ella cull ells, elles cullen

Sortir (salir)

Persona Singular Plural

1a jo surto nosaltres sortim

2a tu surts vosaltres sortiu

3a ell, ella surt ells, elles surten

Page 75: Catala

Otros verbos que siguen este modelo son: cosir (coser), escopir (escupir), tossir (toser).

Els verbs omplir i obrir

Estos verbos se conjugan como los de la conjugación pura. Simplemente a la segunda persona del singular y a la tercera del singular se les añade una vocal de apoyo.

Omplir (LLENAR)

Persona Singular Plural

1a jo omploòmplic

nosaltres omplim

2a tu omples vosaltres ompliu

3a ell, ella omple ells, elles omplen

Obrir (ABRIR)

Persona Singular Plural

1a jo obroòbric

nosaltres obrim

2a tu obres vosaltres obriu

3a ell, ella obre ells, elles obren

En la comunidad Valenciana la vocal de apoyo no es la e sino la i: tu omplis, ell ompli y tu obris, ella obri.

Lliçó9aEn catalán, como en todas las lenguas románicas, existen una serie de alternancias gráficas que debes de dominar para no cometer errores.

1. Como en castellano el fonema /k/ se escribe:

c- -a una casa

qu- -e un quebequès

qu- -i quiet

c- -o un conill

c- -u un cuc

Page 76: Catala

2. Como en castellano cuando en los grupos QUE, QUI la U se pronuncia hay que añadir a esta última vocal una diéresis.

qu- -a un quadre

qü- -e una qüestió

qü- -i un aqüífer

qu- -o quotidià

3. Las grafias C/Ç, cuando representan al fonema /s/ se distribuyen así:

ç- -a una puça

c- -e un cendrer

c- -i un cigró

ç- -o un xoriço

ç- -u torçut

Recuerda que en catalán una c seguida de una e i un i siempre se pronuncia como la s castellana, nunca como la z castellana. Los que seseéis no tendréis ningún problema ya que en catalán para vosotros es como si seseara.

4. Como en castellano el fonema /g/ se escribe:

g- -a un gat

gu- -e una guerra

gu- -i una àguila

g- -o un got

g- -u un gust

5. Como en castellano cuando en los grupos GUE, GUI la U se pronuncia hay que añadir a esta última vocal una diéresis.

Page 77: Catala

gu- -a un gual

gü- -e un güelf

gü- -i un pingüí

gu- -o aiguós

6, la alternancia entre la j y la g es la misma que en castellano pero no olvides que la j en catalán no se pronuncia como en español sino como en italiano.

j- -a una jaqueta

g- -e un gerani

g- -i una girafa

j- -o un joc

j- -u un jutjat

Como en castellano también podemos encontrar palabras escritas con je com Jesús o projecte.

Alternàncies gràfiques en alguns verbs

Hay algunos verbos que son completamente regulares pero que debido a estas alternancias gráficas que hemos señalado, su raíz varía dependiendo de la vocal que tenga la terminación.

1. Alternancia c/qu

Un ejemplo de esta alternancia es el verbo cercar (buscar)

Persona Singular Plural

1a jo cercocerque

nosaltres cerquem

2a tu cerques vosaltres cerqueu

3a ell, ella cerca ells, elles cerquen

Otros verbos que también tienen esta alternancia són: assecar, atacar, col·locar, embolicar, eradicar, ficar, lliscar, pescar, sucar, tacar, torcar, trencar, etc.

2. Alternancia qu/qü

Un ejemplo de esta alternancia es el verbo adequar (adecuar)

Page 78: Catala

Persona Singular Plural

1a jo adequoadeqüe

nosaltres adeqüem

2a tu adeqües vosaltres adeqüeu

3a ell, ella adequa ells, elles adeqüen

Otros verbos que también tienen esta alternancia són: liquar, obliquar, etc.

3. Alternancia c/ç

Un ejemplo de esta alternancia es el verbo agençar (adecentar, acomodar, aliñar, aderezar)

Persona Singular Plural

1a jo agençoagence

nosaltres agencem

2a tu agences vosaltres agenceu

3a ell, ella agença ells, elles agencen

Otros verbos que también tienen esta alternancia són: alçar, amenaçar, avançar, boçar, caçar, calçar, començar, encalçar, eriçar, esmerçar, esquinçar, escurçar, finançar, forçar, llençar, llançar, traçar, etc.

4. Alternancia g/gu

Un ejemplo de esta alternancia es el verbo ofegar (ahogar)

Persona Singular Plural

1a jo ofegoofegue

nosaltres ofeguem

2a tu ofegues vosaltres ofegueu

3a ell, ella ofega ells, elles ofeguen

Otros verbos que también tienen esta alternancia són: abonyegar, afalagar, amagar, amuntegar, arrossegar, bategar, cagar, combregar, doblegar, embriagar, engegar, ensopegar, llegar, mastegar, pagar, pregar, regar, vagar, etc.

5. Alternancia gu/gü

Un ejemplo de esta alternancia es el verbo enaiguar

Persona Singular Plural

Page 79: Catala

1a jo enaiguoenaigüe

nosaltres enaigüem

2a tu enaigües vosaltres enaigüeu

3a ell, ella enaigua ells, elles enaigüen

6. Alternancia j/g

Un ejemplo de esta alternancia es el verbo menjar (comer)

Persona Singular Plural

1a jo menjomenge

nosaltres mengem

2a tu menges vosaltres mengeu

3a ell, ella menja ells, elles mengen

El adverbis de manera (los adverbios de modo)

Aquí tienes algunos adverbios de modo más usuales:

bé (bien) Na Maria llegeix molt bé. Maria lee muy bien. malament (mal) Dormir bé o malament té res a veure amb la salut?. ¿El dormir bien o mal tiene algo que ver con la salud?. així (así) Nosaltres som així. Nosotros somos así. alhora (al mismo tiempo, a la vez, a la par) Vénen al treball alhora. Vienen al trabajo al mismo tiempo. almenys (al menos, por lo menos, como mínimo) Almenys podem menjar. Al menos podemos comer. de cop i volta, de sobte (de repente, de golpe, de sopetón) Tornàvem a casa i de cop i volta em diu: "t'estimo". Volvíamos a casa y de repente me dice: "te quiero". més aviat (más bien) Sento més aviat melàngia que pena. Siento más bien melancolía que pena. només, solament (sólo) Jo només menjo olives verdes. Yo sólo como aceitunas verdes. sobretot (sobre todo) Mon pare conrea sobretot taronges.

Page 80: Catala

Mi padre cultiva sobre todo naranjas.

La mayoría de adverbios de modo acaban en -ment y como en castellano se forman añadiendo dicha terminación a la forma femenina del adjetivo, si existe. En el caso que el adjetivo lleve tilde el adverbio también la lleva.

ràpida + ment = ràpidament honesta + ment = honestament difícil + ment = difícilment

Exercicis de la lliçó novena

Primer exercici

Cambia de número las palabras siguientes:

Platja:_________________, vaca:________________, figues:________________, monja:_________________, monjo:________________, plaça:________________, poca:________________, aigua:________________, corretja:________________, amiga:________________, taca:_________________, maça:_________________, pasqua:________________, truges:________________, llengua:________________, raça:________________, maga:_______________, biblioteca:_______________, enveja:________________, paraigua:_______________, peça:________________,

Segon exercici

Escribe las siguientes formas verbales:

Pronom arrossegar arranjar embolicar escurçar liquar desaiguar

jo arrossego __________ __________ __________ __________ __________

tu __________ arranges __________ __________ __________ __________

ell __________ __________ embolica __________ __________ __________

nosaltres __________ __________ __________ escurcem __________ __________

vosaltres __________ __________ __________ __________ liqüeu __________

ells __________ __________ __________ __________ __________ desaigüen

Tercer exercici

Escribe las siguientes formas verbales:

Tu ____________ (tacar)

Page 81: Catala

Nosaltres ____________ (esmerçar) Elles ____________ (barrejar) Jo ____________ (obliquar) Vostè ____________ (combregar) Vosaltres ____________ (enaiguar)

Quart exercici

Escribe la forma femenina de los adjetivos y forma el adverbio en mente siguiendo el modelo:

Adjectiu masculí Adjectiu femeni Adverbi

lleuger lleugera lleugerament

sagaç __________ __________

tendre __________ __________

feble __________ __________

sa __________ __________

sobtat __________ __________

probable __________ __________

amarg __________ __________

bo __________ __________

intens __________ __________

fosc __________ __________

amable __________ __________

senzill __________ __________

íntegre __________ __________

Respostes de la lliçó novena

Primer exercici

Platja: platges. vaca: vaques. figues: figa. monja: monges. monjo: monjos. plaça: places.

Page 82: Catala

poca: poques. aigua: aigües. corretja: corretges. amiga: amigues. taca: taques. maça: maces. pasqua: pasqües. truges: truja. llengua: llengües. raça: races. maga: magues. biblioteca: biblioteques. enveja: enveges. paraigua: paraigües. peça: peces. Segon exercici

Pronom arrossegar arranjar embolicar escurçar liquar desaiguar

jo arrossego arranjo embolico escurço liquo desaiguo

tu arrossegues arranges emboliques escurces liqües desaigües

ell arrossega arranja embolica escurça liqua desaigua

nosaltres arrosseguem arrangem emboliquem escurcem liqüem desaigüem

vosaltres arrossegueu arrangeu emboliqueu escurceu liqüeu desaigüeu

ells arrosseguen arrangen emboliquen escurcen liqüen desaigüen

Tercer exercici

Escribe las siguientes formas verbales:

Tu taques Nosaltres esmercem Elles barregen Jo obliquo Vostè combrega Vosaltres enaigüeu

Quart exercici

Adjectiu masculí Adjectiu femeni Adverbi

lleuger lleugera lleugerament

sagaç sagaç sagaçment

tendre tendra tendrament

Page 83: Catala

feble feble feblement

sa sana sanament

sobtat sobtada sobtadament

probable probable probablement

amarg amarga amargament

bo bona bonament

intens intensa intensament

fosc fosca foscament

amable amable amablement

senzill senzilla senzillament

íntegre íntegra íntegrament

Lliçó10a

Contenido

[

1 La e oberta i la o oberta 2 Distribució de la e oberta

o 2.1 Ante una r seguida de otra consonante o 2.2 Cuando en la sílaba siguiente hay una i o 2.3 Palabras esdrújulas

La e oberta i la o oberta

Llegamos a un punto que va a requerir un poco de esfuerzo por tu parte, ya que se trata de dos sonidos que en un principio no hacen los castellanoparlantes -si en tu dialecto no pronuncias la ese final en una palabra como mujeres o como todos, léelas en voz alta, posiblemente la seguda e o la segunda o las pronuncies con la boca más abierta que la primera e de mujeres o la primera o de todos, si es el caso, felicidades, ya sabes cómo se pronuncia una e y una o abiertas-. Si no la pronuncias no te preocupes la e y la o que pronuncias, equivalen a la e y a la o cerradas del catalán, para hacerlas abiertas cuando las pronuncies abre más la boca, no hay más misterio.

En catalán, la e y la o abiertas son un sonido más como la a, la b, etc. Esto quiere decir algunas cosas:

Distribució de la e oberta

Page 84: Catala

Context Exemples Exepcions

Ante una l

aranzel, arrel, cel, cruel, delta, duel, Elda, Elx, estel, fel, fidel, fuel, gel, gratacel, hotel, infidel, mel, melsa, Miquel, model, Novelda, paral·lel, pèl, rebel, recel, selva, tela, vel,

feltre, pel

En el catalán del País Valenciano son cerradas las palabras delta, selva.

Ante una l·l Apel·les, bèl·lic, Brussel·les, cel·la, cèl·lula, libèl·lula, maquiavèl·lic, novel·la, parcel·la, satèl·lit

-

Ante una r seguida de otra consonante

Ante una rc cèrcol, cérvol, terme

Ante una rg verge, conserge -

Ante el grupo rt Albert, cert, concert, desert, ert, expert, julivert, obert, oferta, vèrtex

-

Ante el grupo rd gerd, merda, perdre, verd, -

Ante el grupo rp esquerp, serp

Ante el grupo rb acerb, erb, superb, verb, herba,

Ante el grupo rl merla, perla, -

Ante el grupo rn altern, autogovern, caverna, cisterna, extern, govern, hivern, etern, infern, intern, matern, modern, patern, Paterna, quadern, subaltern, taverna, Tavernes Blanques, Tavernes de la Valldigna,

-

Ante el grupo rs advers, anvers, Anvers, convers, dispers, divers, envers, obvers, pervers, revers, univers, vers,

- Los plurales de todas las palabras acabadas en -er

Ante el grupo rç cerç, comerç, esmerç, reesmerç, terç. -

Ante el grupo rx guerx, guerxa, perxa, -

Ante una rr cerra, desferra, erra, erro, esquerra, ferro, gerra, guerra, postguerra, serra, terra, verra, verro

-

Algunas palabras ante el grupo de consonantes -ndr-

cendra, divendres, gendre, tendre -

Page 85: Catala

Algunas palabras acabadas en el diftongo -eu

Amadeu, ateu, Bordeus, caldeu, conreu, creu, deu, egeu, europeu, fideu, guineu, hebreu, hereu, jubileu, liceu, lleure, museu, peu, pigmeu, plebeu, preu, la seu (seo o catedral), trofeu

En los infinitivos acabados en -eure: beure, creure, deure, seure, treure, veure.

En los nombres acabados en -eula: neula, teula.

1. Si la u alterna con la v en palabras de la misma família: breu/brevetat, Déu/diví, greu/gravíssim, manlleu/manllevadíssim, meu/meva, neu/nevada, relleu/rellevant.

Los infinitivos en -eure y en las palabras acabadas en -eula se pronuncian con una e cerrada en el País Valenciano.

Cuando en la sílaba siguiente hay una i

Acabadas en -eri aeri, bacteri, deuteri, dicteri, encanteri, eteri, hemisferi, imperi, magisteri, ministeri, misteri, presbiteri, Tiberi.

-

Otros casos col·legi, confeti, congènit, emèrit, evangeli, excèrcit, èxit, incendi, inèdit, mèrit, Mèxic, neci, nervi, obsequi, pèrit, premi, tebi

-

Palabras esdrújulas

- gènesi, pècora, pèrgola, rèmora, sèmola, sèptuple,

Bétera

Lliçó11a

Contenido

1 L'imperfet 2 1a conjugació 3 2a i 3a conjugació

o 3.1 2a conjugació o 3.2 3a conjugació

4 Verbs irregulars

L'imperfet

El imperfecto es bastante fácil. Como en castellano, la primera conjugación tiene una terminación y la segunda y la tercera tiene otra terminación.

1a conjugació

Page 86: Catala

Se forma añadiendo a la raíz las terminaciones siguientes :

Persona Singular Plural

1a jo -ava nosaltres -àvem

2a tu -aves vosaltres -àveu

3a ell, ella -ava ells, elles -aven

Por lo que un verbo como cantar cuya raíz es cant- queda:

Persona Singular Plural

1a jo cantava nosaltres cantàvem

2a tu cantaves vosaltres cantàveu

3a ell, ella cantava ells, elles cantaven

El imperfecto de los verbos pronominales se conjuga así:

Persona Singular Plural Singular Plural

1a jo m'afanyava nosaltres ens afanyàvem jo em llogava nosaltres ens llogàvem

2a tu t'afanyaves vosaltres us afanyàveu tu et llogaves vosaltres us llogàveu

3a ell, ella s'afanya ells, elles s'afanyaven ell, ella es llogava ells, elles es llogaven

2a i 3a conjugació

Se forman añadiendo a la raíz las terminaciones siguientes:

Persona Singular Plural

1a jo -ia nosaltres -íem

2a tu -ies vosaltres -íeu

3a ell, ella -ia ells, elles -ien

2a conjugació

Así los verbos de la segunda conjugación témer y batre cuyas raíces son tem- y bat- quedan de la siguiente manera:

Persona Singular Plural Singular Plural

Page 87: Catala

1a jo temia nosaltres temíem jo batia nosaltres batíem

2a tu temies vosaltres temíeu tu baties vosaltres batíeu

3a ell, ella temia ells, elles temien ell, ella batia ells, elles batien

Los verbos pronominales se conjugan así.

Persona Singular Plural Singular Plural

1a jo m'abatia nosaltres ens abatíem jo em perdia nosaltres ens perdíem

2a tu t'abaties vosaltres us abatíeu tu et perdies vosaltres us perdíeu

3a ell, ella s'abatia ells, elles s'abatien ell, ella es perdia ells, elles es perdien

3a conjugació

En la tercera conjugación no se diferencia en el imperfecto entre la forma pura y la incoativa, así que un verbo como dormir cuya raíz es dorm- y un verbo como decidir cuya raíz es decid- quedan así:

Persona Singular Plural Singular Plural

1a jo dormia nosaltres dormíem jo decidia nosaltres decidíem

2a tu dormies vosaltres dormíeu tu decidies vosaltres decidíeu

3a ell, ella dormia ells, elles dormien ell, ella decidia ells, elles decidien

Los verbos pronominales de la 3ª conjugación, tanto los de la forma pura como los de la incoativa se conjugan así:

Persona Singular Plural Singular Plural

1a jo m'atrevia nosaltres ens atrevíem jo em reunia nosaltres ens reuníem

2a tu t'atrevies vosaltres us atrevíeu tu et reunies vosaltres us reuníeu

3a ell, ella s'atrevia ells, elles s'atrevien ell, ella es reunia ells, elles es reunien

Verbs irregulars

En el imperfecto hay dos grupos principales de verbos irregulares:

Verbs acabats en -endre

Page 88: Catala

Son verbos de la segunda conjugación. Algunos ejemplos de verbos de este grupo pueden ser comprendre (comprender), prendre (tomar), etc. Las raíces de estos verbos acaba en d: comprend-, prend-. Para formar el imperfecto dicha d cae y se añaden las terminaciones de la segunda conjugación:

Persona Singular Plural

1a jo comprenia nosaltres compreníem

2a tu comprenies vosaltres compreníeu

3a ell, ella comprenia ells, elles comprenien

Verbs acabats en -ure

Este grupo se subdivide en:

a) Verbs que formen l'imperfet amb v

En verbos como beure (beber), escriure (escribir), etc., la u de la raíz se tranforma en v. Si te acuerdas, en la primera y segunda persona del plural del presente de indicativo ocurre exáctamente lo mismo:

Persona Singular Plural Singular Plural

1a jo bevia nosaltres bevíem jo escrivia nosaltres escrivíem

2a tu bevies vosaltres bevíeu tu escrivies vosaltres escrivíeu

3a ell, ella bevia ells, elles bevien ell, ella escrivia ells, elles escrivien

Otros verbos que forman el imperfecto de la misma manera son: moure (mover), viure (vivir)

b) Verbs que formen l'imperfet amb i

En verbos como creure (creer), seure (sentarse), etc., la u de la raíz desparece. Además el acento de intensidad recae sobre la e de la raíz en todas las personas:

Persona Singular Plural Singular Plural

1a jo creia nosaltres crèiem jo seia nosaltres sèiem

2a tu creies vosaltres crèieu tu seies vosaltres sèieu

3a ell, ella creia ells, elles creien ell, ella seia ells, elles seien

Lliçó12a

L'accentuació catalana (la acentuación catalana)

Page 89: Catala

En catalán hay mots (palabras) aguts o oxítons (agudas o oxítonas), plans o paroxítons (llanas o paroxítonas) i esdrúixols o proparoxítons (esdrújulas o proparoxítonas). Las reglas de acentuación catalanas indican dónde recae el acento gráfico y, auxiliarmente, indican si la vocal que recibe el acento es abierta o cerrada: arròs, pantaló.

En catalán hay dos acentos:

accent agut (´)

-e tancada sépia

-i albergínia

-o tancada il·lusió

-u bústia

accent greu (`)

-a màrtir

-e abierta turbulència

o tancada| colònia

Resumen: la a siempre tiene un acento abierto, la i y la u siempre cerrado, la e y la o abierto o cerrado.

Mots aguts (palabras agudas)

-a

| germà |- | -e | bgcolor="#EEEEFF" | cafè, conté |- | bgcolor="#EEEEFF" | -i | gessamí |- | -o | bgcolor="#EEEEFF" | ressò, cançó |- | bgcolor="#EEEEFF" | -u | bambú |- | -as | bgcolor="#EEEEFF" | sedàs |- | bgcolor="#EEEEFF" | -es | obès, congrés |- | -is | bgcolor="#EEEEFF" | canyís |- | bgcolor="#EEEEFF" | -os | arròs, confós |- | -us | bgcolor="#EEEEFF" | bambús |- | bgcolor="#EEEEFF" | -en | comprèn, amén |- | -in | bgcolor="#EEEEFF" | Berlín

Se acentúan gráficamente las palabras catalanas agudas que acaban en: vocal, as, es, is, os, us, en, in.

mots aguts acabats en

bgcolor="#EEEEFF" }

Mots plans (palabras llanas)

Se acentúan todas las palabras llanas que no acabans en ninguna de las terminaciones anteriores: 'cànon, dictàmens, èxit, líquid, telèfon

Mots esdrúixols (palabras esdrújulas)

Se acentúan todas: Còrdova, fórmula, llàntia, úvula, València

Agradar

En catalán, como en castellano, hay algunos verbos que se conjugan con un pronombre y que sólo existen en la tercera persona. Suelen indicar preferencia o

Page 90: Catala

sentimiento. En castellano se dice, por ejemplo "me gusta el color azul" y no *"yo gusto el color azul", como haría un inglés. En catalán ocurre lo mismo (m'agrada el color blau).

Los pronombres que se usan para conjugar estos verbos son, por orden de personas:

em et li ens us els

Algunos verbos que se conjugan igual que "agradar"

preocupar (em preocupa la contaminació) = preocupar interessar (no m'interessen les revistes del cor) = interesar encantar (ens encanta passejar) = encantar avorrir (us heu avorrit a classe?) =aburrir fer por (et fan por les aranyes) = dar miedo amoinar (els amoina el canvi climàtic) = preocupar

Lliçó13a

Contenido

1 El futur 2 1a conjugació 3 2a conjugació 4 3a conjugació

El futur

El futuro és muy fácil. Se forma añadiendo al infinitivo las siguientes terminaciones:

Persona Singular Plural

1a jo -é nosaltres -em

2a tu -às vosaltres -eu

3a ell, ella -à ells, elles -an

La tercera persona del plural no lleva nunca un acento. En catalán se acentúan las agudas acabadas en -én, -ín, pero las acabadas en -an, -on, -un no se acentúan.

Page 91: Catala

1a conjugació

Persona Singular Plural

1a jo parlaré nosaltres parlarem

2a tu parlaràs vosaltres parlareu

3a ell, ella parlarà ells, elles parlaran

2a conjugació

Si el infinitivo acaba en vocal, como en el caso de batre, la raíz es el infinitivo excepto la última vocal (batr-) a la cual se añaden las terminaciones ya mencionadas.

Persona Singular Plural Singular Plural

1a jo temeré nosaltres temerem jo batré nosaltres batrem

2a tu temeràs vosaltres temereu tu batràs vosaltres batreu

3a ell, ella temerà ells, elles temeran ell, ella batrà ells, elles batran

3a conjugació

No se diferencia en el futuro entre la pura y la incoativa

Persona Singular Plural Singular Plural

1a jo dormiré nosaltres dormirem jo decidiré nosaltres decidirem

2a tu dormiràs vosaltres dormireu tu decidiràs vosaltres decidireu

3a ell, ella dormirà ells, elles dormiran ell, ella decidirà ells, elles decidiran

Lliçó14a

Futurs irregulars

Verb anar

La raíz a la que se añaden las terminaciones es ANIR-

Persona Singular Plural

1a jo aniré nosaltres anirem

Page 92: Catala

2a tu aniràs vosaltres anireu

3a ell, ella anirà ells, elles aniran

Verb fer

La raíz a la que se añaden las terminaciones es FAR-

Persona Singular Plural

1a jo faré nosaltres farem

2a tu faràs vosaltres fareu

3a ell, ella farà ells, elles faran

Verb haver

La raíz a la que se añaden las terminaciones es HAUR-

Persona Singular Plural

1a jo hauré nosaltres haurem

2a tu hauràs vosaltres haureu

3a ell, ella haurà ells, elles hauran

Lógicamente el verbo haver-hi sguirá dicho modelo:

hi haurà

Demà a la nit hi haurà un partit de futbol.(Mañana por la noche habrá un partido de fútbol).

Verb poder

La raíz a la que se añaden las terminaciones es PODR-

Persona Singular Plural

1a jo podré nosaltres podrem

2a tu podràs vosaltres podreu

3a ell, ella podrà ells, elles podran

Page 93: Catala

Els verbs tenir i venir

Estos verbos tienen dos infinitivos posibles tenir o tindre y venir o vindre. El futuro se conjuga a partir de tindre o vindre y, por lo tanto, se conjugan como los verbos de la 2ª conjugación acabados en una vocal. Las raíces són tindr- y vindr-, a las que se añaden las terminaciones del fututo.

Persona Singular Plural Singular Plural

1a jo tindré nosaltres tindrem jo vindré nosaltres vindrem

2a tu tindràs vosaltres tindreu tu vindràs vosaltres vindreu

3a ell, ella tindrà ells, elles tindran ell, ella vindrà ells, elles vindran

Els verbs voler i valer

Es posible que en algunas zonas catalanoparlantes escuchéis a gente utilizar en vez de voler el infinitivo *voldre y en vez de valer el infinitivo *valdre, estas formas no son normativas y por eso, al menos en la escritura, no las debéis de utilizar porque se considerará un error. Pero estas formas nos serviran para el futuro de dichos verbos, ya que la raíz para formar el futuro de voler es VOLDR- y la del futuro de valer es VALDR-

Persona Singular Plural Singular Plural

1a jo voldré nosaltres voldrem jo valdré nosaltres valdrem

2a tu voldràs vosaltres voldreu tu valdràs vosaltres valdreu

3a ell, ella voldrà ells, elles voldran ell, ella valdrà ells, elles valdran

Lliçó15a

Contenido

1 El comparatiu (el comparativo) o 1.1 Amb verbs (con verbos) o 1.2 Amb adjectius (con adjetivos) o 1.3 Amb noms (con sustantivos) o 1.4 Comparatius irregulars (comparativos irregulares)

El comparatiu (el comparativo)

El comparativo se forma en catalán de la manera siguiente:

Amb verbs (con verbos)

Page 94: Catala

MÉS QUE Aquest ordinador val més que aquell (Este ordenador vale más que aquél) MENYS QUE Aquest ordinador val menys que aquell (Este ordenador vale menos que aquél) TANT COM Aquest ordinador val tant com aquell (Este ordenador vale tanto como aquél) NO.....TANT COM Aquest ordinador no val tant com aquell (Este ordenador no vale tanto como aquél)

Amb adjectius (con adjetivos)

MÉS.....QUE Aquest ordinador és més potent que aquell (Este ordenador es más potente que aquél) MENYS.....QUE Aquest ordinador és menys potent que aquell (Este ordenador es menos potente que aquél) TAN.....COM Aquest ordinador és tan potent com aquell (Este ordenador es tan potente como aquél) NO.....TAN.....COM Aquest ordinador no és tan potent com aquell (Este ordenador no es tan potente como aquél)

Amb noms (con sustantivos)

MÉS.....QUE Aquest ordinador té més potència que aquell (Este ordenador tiene más potencia que aquél) MENYS.....QUE Aquest ordinador té menys potència que aquell (Este ordenador tiene menos potencia que aquél) TANT.....COM Aquest ordinador té tant èxit com aquell (Este ordenador tiene tanto éxito como aquél) NO.....TANT.....COM Aquest ordinador no té tant èxit com aquell (Este ordenador no tiene tanto éxito como aquél)

En algunos dialectos las formas tant.....com y no.....tant.....com añaden una de y toman esta forma tant de.....com y no.....tant de.....com:

Tinc tant de seny com tu (Tengo tanto sentido común como tú) No tinc tant de seny com tu (No tengo tanto sentido común como tú)

La forma tant tiene género y número:

TANTA......COM Aquest ordinador té tanta força com aquell (Este ordenador tiene tanta fuerza como aquél) TANTS......COM Aquest ordinador té tants models com aquell (Este ordenador tiene tantos modelos como aquél) TANTES.....COM Aquest ordinador té tantes prestacions com aquell (Este ordenador tiene tantas prestaciones como aquél) NO.....TANTA......COM Aquest ordinador no té tanta força com aquell (Este ordenador no tiene tanta fuerza como aquél) NO.....TANTS......COM Aquest ordinador no té tants models com aquell (Este ordenador tiene tantos modelos como aquél) NO.....TANTES.....COM Aquest ordinador no té tantes prestacions com aquell (Este ordenador no tiene tantas prestaciones como aquél)

Comparatius irregulars (comparativos irregulares)

castellà català

mejor millor

peor pitjor

Page 95: Catala

mayor major

menor menor

Lliçó16a

Contenido

1 El pretèrit perfet perifràstic o 1.1 1a conjugació o 1.2 2a conjugació o 1.3 3a conjugació

2 V e rbs pronominals o 2.1 1a conjugació o 2.2 2a conjugació o 2.3 3a conjugació

El pretèrit perfet perifràstic

Bienvenido a una forma verbal que el castellano desconoce, pero no te asustes porque es bastante fácil. El perifràstic corresponde al pretérito perfecto simple (o, antiguamente, indefinido) del castellano. Se conjuga con el presente de indicativo del verbo anar (excepto la 1ª y la 2ª personas del plural) seguido por el infinitivo. Así las tres conjugaciones tienen la misma forma y lo que es una ventaja para ti, no tiene ninguna forma irregular.

jo vaig + infinitiu

tu vas o vares + infinitiu

ell, ella va + infinitiu

nosaltres vam o vàrem + infinitiu

vosaltres vau o vàreu + infinitiu

ells, elles van + infinitiu

Las formas vares, vàrem y vàreu se utilizan poco, a excepción de algunos dialectos, como el balear, en donde abundan. Las otras seis formas son las que se emplean mayoritariamente en la lengua oral y abrumadoramente en la lengua escrita y el registro estándar.

1a conjugació

Page 96: Catala

jo vaig cantar (canté)

tu vas o vares cantar (cantaste)

ell, ella va cantar (cantó)

nosaltres vam o vàrem cantar (cantamos)

vosaltres vau o vàreu cantar (cantasteis)

ells, elles van cantar (cantaron)

Así una frase castellana como ésta: La semana pasada trabajaste en una tienda da la frase catalana: La setmana passada vas treballar en una botiga.

2a conjugació

Tanto los verbos acabados en vocal batre como los acabados en consonante témer se conjugan igual.

jo vaig témer (temí)

tu vas o vares témer (temiste)

ell, ella va témer temió

nosaltres vam o vàrem témer (temimos)

vosaltres vau o vàreu témer (temisteis)

ells, elles van témer (temieron)

El año pasado temí mucho por tu salud. L'any passat vaig témer molt per la teva salut.

jo vaig batre (batí)

tu vas o vares batre (batiste)

ell, ella va batre batió

nosaltres vam o vàrem batre (batimos)

vosaltres vau o vàreu batre (batisteis)

ells, elles van batre (batieron)

Page 97: Catala

El deportista catalán batió ayer el récord del mundo de lanzamiento de jabalina. L'esportista català va batre ahir el rècord del món de llançament de javelina.

3a conjugació

En el pretèrit perfet perifràstic no hay diferencias de conjugación entre los verbos que siguen el modelo puro o el incoativo.

Dormir (verb pur)

jo vaig dormir (dormí)

tu vas o vares dormir (dormiste)

ell, ella va dormir (durmió)

nosaltres vam o vàrem dormir (dormimos)

vosaltres vau o vàreu dormir (dormisteis)

ells, elles van dormir (durmieron)

Los más pequeños durmieron en la casa de madera. Els més petits van dormir a la casa de fusta.

Decidir (verb incoatiu)

jo vaig decidir (decidí)

tu vas o vares decidir (decidiste)

ell, ella va decidir (decidió)

nosaltres vam o vàrem decidir (decidimos)

vosaltres vau o vàreu decidir (decidisteis)

ells, elles van decidir (decidieron)

¿Qué decidisteis ayer? No decidimos nada. Què vau decidir ahir? No vam decidir res.

Verbs pronominals

En catalán el pronombre se sitúa normalmente delante del verbo. En cambio, en el pretèrit perfet perifràstic el pronombre también puede situarse detrás del verbo: Em vaig afanyar o vaig afanyar-me (me di prisa).

1a conjugació

Page 98: Catala

jo em vaig afanyar (me di prisa) vaig afanyar-me

tu et vas afanyar (te diste prisa) vas afanyar-te

ell, ella es va afanyar (se dio prisa) va afanyar-se

nosaltres ens vam afanyar (nos dimos prisa) vam afanyar-nos

vosaltres us vau afanyar (os disteis prisa) vau afanyar-vos

ells, elles es van afanyar (se dieron prisa) van afanyar-se

Anna se dio prisa pero perdió el autobús. L'Anna va afanyar-se però va perdre l'autobús o L'Anna es va afanyar però va perdre l'autobús

jo em vaig llogar (me alquilé) vaig llogar-me

tu et vas llogar (te alquilaste) vas llogar-te

ell, ella es va llogar (se alquiló) va llogar-se

nosaltres ens vam llogar (nos alquilamos) vam llogar-nos

vosaltres us vau llogar (os alquilasteis) vau llogar-vos

ells, elles es van llogar (se alquilaron) van llogar-se

2a conjugació

Los infinitivos de la segunda conjugación que acaban en vocal apostrofan el pronombre, excepto la segunda persona del plural.

jo em vaig abatre (me abatí) vaig abatre'm

tu et vas abatre (te abatiste) vas abatre't

ell, ella es va abatre (se abatió) va abatre's

nosaltres ens vam abatre (nos abatimos) vam abatre'ns

vosaltres us vau abatre (os abatisteis) vau abatre-vos

ells, elles es van abatre (se abatieron) van abatre's

No os acordais que cuando suspendisteis el examen de inglés os abatisteis mucho. No us recordeu que quan vau suspendre l'examen d'anglès us vau abatre molt o No us recordeu que quan vau suspendre l'examen d'anglès vau abatre-vos molt

Page 99: Catala

jo em vaig convèncer (me convencí) vaig convèncer-me

tu et vas convèncer (te convenciste) vas convèncer-te

ell, ella es va convèncer (se convenció) va convèncer-se

nosaltres ens vam convèncer (nos convencimos) vam convèncer-nos

vosaltres us vau convèncer (os convencisteis) vau convèncer-vos

ells, elles es van convèncer (se convencieron) van convèncer-se

3a conjugació

jo em vaig atrevir (me atreví) vaig atrevir-me

tu et vas atrevir (te atreviste) vas atrevir-te

ell, ella es va atrevir (se atrevió) va atrevir-se

nosaltres ens vam atrevir (nos atrevimos) vam atrevir-nos

vosaltres us vau atrevir (os atrevisteis) vau atrevir-vos

ells, elles es van atrevir (se atrevieron) van atrevir-se

jo em vaig reunir (me reuní) vaig reunir-me

tu et vas reunir (te reuniste) vas reunir-te

ell, ella es va reunirir (se reunió) va reunir-se

nosaltres ens vam reunir (nos reunimos) vam reunir-nos

vosaltres us vau reunir (os reunisteis) vau reunir-vos

ells, elles es van reunir (se reunieron) van reunir-se

Lliçó17a

Contenido

1 El pretèrit indefinit (pretérito perfecto) o 1.1 1a Conjugació

Page 100: Catala

o 1.2 2a Conjugació o 1.3 3a Conjugació

2 Verbs pronominals o 2.1 1a conjugació o 2.2 2a conjugació o 2.3 3a conjugació

El pretèrit indefinit (pretérito perfecto)

Supongo que ya debes haber notado que en catalán, para nombrar los tiempos del pasado utilizamos un sistema contrario al de castellano. Así, el pretèrit indefit equivale al pretérito perfecto castellano y el pretèrit perfet perifràstic equivale al pretérito indefinido del castellano.

El pretèrit indefit se forma como en castellano: el verbo haver conjugado en presente seguido del participio.

jo he + participi

tu has + participi

ell, ella ha + participi

nosaltres hem + participi

vosaltres heu + participi

ells, elles han + participi

1a Conjugació

El participio de la primera conjugación se forma añadiendo la terminación -at a una raíz verbal. Así del infinitivo cantar tenemos el participio cantat.

jo he cantat (he cantado)

tu has cantat (has cantado)

ell, ella ha cantat (ha cantado)

nosaltres hem cantat (hemos cantado)

vosaltres heu cantat (habéis cantado)

ells, elles han cantat (han cantado)

Page 101: Catala

Esta noche he soñado que mi sobrino vivía con nosotros. Aquesta nit he somiat que el meu nebot vivia amb nosaltres.

2a Conjugació

El participio de la segunda conjugación se forma añadiendo la terminación -ut a una raíz verbal. Así del infinitivo témer tenemos el participio temut o del infinitivo batre el participio batut.

jo he temut (he temido)

tu has temut (has temido)

ell, ella ha temut (ha temido)

nosaltres hem temut (hemos temido)

vosaltres heu temut (habéis temido)

ells, elles han temut (han temido)

Los rebeldes han entregado la ciudad al ejército ruso. Els rebels han retut la ciutat a l'excèrcit rus

jo he batut (he batido)

tu has batut (has batido)

ell, ella ha batut (ha batido)

nosaltres hem batut (hemos batido)

vosaltres heu batut (habéis batido)

ells, elles han batut (han batido)

El presidente de la Generalitat ha recibido esta mañana a los reyes de Suecia en el aeropuerto de Manises. El president de la Generalitat ha rebut aquest matí els reis de Suècia a l'aeroport de Manises.

3a Conjugació

El participio de la tercera conjugación se forma añadiendo la terminación -it a una raíz verbal. Así del infinitivo dormir tenemos el participio dormit o del verbo servir tenemos el participio servit. En el pretèrit indefinit los verbos que siguen el modelo puro y los que siguen el incoativo se conjugan igual.

jo he dormit (he dormido)

tu has dormit (has dormido)

Page 102: Catala

ell, ella ha dormit (ha dormido)

nosaltres hem dormit (hemos dormido)

vosaltres heu dormit (habéis dormido)

ells, elles han dormit (han dormido)

jo he decidit (he decidido)

tu has decidit (has decidido)

ell, ella ha decidit (ha decidido)

nosaltres hem decidit (hemos decidido)

vosaltres heu decidit (habéis decidido)

ells, elles han decidit (han decidido)

Verbs pronominals

1a conjugació

jo m'he afanyat (me he dado prisa)

tu t'has afanyat (te has dado prisa)

ell, ella s'ha afanyat (se ha dado prisa)

nosaltres ens hem afanyat (nos hemos dado prisa)

vosaltres us heu afanyat (os habéis dado prisa)

ells, elles s'han afanyat (se han dado prisa)

Me he dado cuenta de que el unilingüismo es empobrecedor. M'he adonat que l'unilingüisme és empobridor.

jo m'he llogat (me he alquilado)

Page 103: Catala

tu t'has llogat (te has alquilado)

ell, ella s'ha llogat (se ha alquilado)

nosaltres ens hem llogat (nos hemos alquilado)

vosaltres us heu llogat (os habéis alquilado)

ells, elles s'han llogat (se han alquilado)

Esta mañana Isabel se ha peinado con el peine que le regalaste ayer. Aquest matí la Isabel s'ha pentinat amb la pinta que li vas regalar ahir.

2a conjugació

jo m'he abatut (me he abatido)

tu t'has abatut (te has abatido)

ell, ella s'ha abatut (se ha abatido)

nosaltres ens hem abatut (nos hemos abatido)

vosaltres us heu abatut (os habéis abatido)

ells, elles s'han abatut (se han abatido)

3a conjugació

jo m'he atrevit (me he atrevido)

tu t'has atrevit (te has atrevido)

ell, ella s'ha atrevit (se ha atrevido)

nosaltres ens hem atrevit (nos hemos atrevido)

vosaltres us heu atrevit (os habéis atrevido)

ells, elles s'han atervit (se han atrevido)

jo m'he reunit (me he reunido)

Page 104: Catala

tu t'has reunit (te has reunido)

ell, ella s'ha reunit (se ha reunido)

nosaltres ens hem reunit (nos hemos reunido)

vosaltres us heu reunit (os habéis reunido)

ells, elles s'han reunit (se han reunido)

Lliçó18a

Contenido

1 Els participis dels verbs irregulars (los participios de los verbos irregulares) o 1.1 Participis acabats per -GUT (participios acabados en -GUT) o 1.2 Participis acabats per -UT (participios acabados en -UT) o 1.3 Participis acabats per -ES (participios acabados en -ES)

Els participis dels verbs irregulars (los participios de los verbos irregulares)

La gran mayoría de participios irregulares en catalán se concentran en la segunda conjugación. aquí los agruparemos en grupos según las terminaciones.

Participis acabats per -GUT (participios acabados en -GUT)

beure: begut (bebido) M'He begut tres ampolles de rom. Me he bebido tres botellas de ron caldre: calgut (hecho falta) No ha calgut acomiadar el director sinó el sotsdirector. No ha hecho falta despedir al director sino al subdirector caure: caigut (caído) La Joana ha caigut aquesta nit i s'ha trencat la cama. Joana se ha caído esta noche y se ha roto la pierna. conèixer: conegut (conocido) Ella no ha conegut mai el meu pare. Ella no ha conocido nunca a mi padre.

córrer: corregut (corrido) Heu corregut quaranta-dos quilòmetres?. ¿Habéis corrido cuarenta y dos kilómetros?. creure: cregut (creído) He cregut sempre en tu. He creído siempre en ti. haver: hagut (habido) No hi ha hagut cap candidat estranger. No ha habido ningún candidato extranjero. ploure: plogut (llovido)

Page 105: Catala

Ha plogut a bots i barrals. Ha llovido a cántaros. poder: pogut (podido) Has pogut parlar amb ells?. ¿Has podido hablar con ellos?. riure: rigut (reído) No he rigut mai tant com avui. No me he reído nunca tanto como hoy.

tenir: tingut (tenido) No has tingut ganes de pixar?. ¿No has tenido ganas de mear?.

venir: vingut (venido) Qui ha vingut? Ha vingut un home amb bigoti. ¿Quién ha venido? ha venido un hombre con bigote.

voler: volgut (querido) Han fet sempre el que han volgut. Han hecho siempre lo que han querido.

Participis acabats per -UT (participios acabados en -UT)

cabre: cabut (cabido) Només ha cabut un litre d'aigua en aquesta ampolla. Sólo ha cabido un litro de agua en esta botella. créixer: crescut (crecido) Li han crescut molt els cabells. Le ha crecido mucho el pelo. néixer: nascut (nacido) On heu nascut? El meu germà a Perpinyà i jo a Tortosa. ¿Dónde habéis nacido? Mi hermano en Perpiñán y yo en Tortosa. rebre: rebut (recibido) Aquesta setmana no hem rebut el correu al meu poble. Esta semana no hemos recibido el correu en mi pueblo. saber: sabut (sabido) La policia no ha sabut dir qui va robar el cotxe del batlle. La polícia no ha sabido decir quién robó el coche del alcalde. viure: viscut (vivido) He viscut tota la vida a la vora de la mar. He vivido toda la vida a la orilla del mar.

Participis acabats per -ES (participios acabados en -ES)

encendre: encès (encendido) Ha encès el llum. Ha encendido la luz. entendre: entès (entendido) Els romanesos del curs han entès de seguida el català. Los umanos del curso han entendido en seguida el catalán. estendre: estès (estendido/tendido) He estès la roba al terrat perquè allà s'eixuga aviat. He tendido la ropa en la azotea porque allí se seca pronto. prendre: pres (tomado) No he pres res des de les vuit del matí. No he tomado nada desde las ocho de la mañana.

Page 106: Catala

Lliçó19a

El pronom ho (el pronombre ho)

Este pronombre no existe en castellano, sin embargo en catalán es muy utilizado. Existen algunos usos:

Amb els verbs ser, estar i semblar (con los verbos ser, estar y parecer)

Cuando estos tres verbos van seguidos de un adjetivo, éste es sustituye por el pronombre ho en catalán. En este caso el castellano utiliza el pronombre lo.

SER Són altes les teves amigues? Sí que ho són. No ho són. ¿Son altas tus amigas? Sí que lo son. No lo son. ESTAR Està malalta la teva mare? Sí que ho està. No ho està. ¿Está enferma tu madre? Sí que lo está. No lo está. SEMBLAR Sembla simpàtic aquell home? Sí que ho sembla. No ho sembla. ¿Parece simpático aquel hombre? Sí que lo parece. No lo parece.

El pronom ho d'objecte directe (el pronombre ho de objeto directo)

Sustituye AÇÒ,AIXÒ I ALLÒ Jo no canto açò i no ho cantaré. No canto esto y no lo cantaré. Has vist això? No ho he vist. ¿Has visto eso? No lo he visto. Has fet allò? Ho he fet avui. ¿Has hecho aquello? Lo he hecho hoy.

Sustituye una frase que hace función de objeto directo:Has vist que he deixat el llibre damunt la taula? No ho he vist. ¿Has visto que he dejado el libro sobre la mesa? No lo he visto.Saps que demà no treballo? Sí que ho sabia. ¿Sabes que mañana no trabajo? Sí que lo sabía.Saps quanta gent viu ací? No ho sé. ¿Sabes cuánta gente vive aquí? No lo sé.

A partir de las traducciones al castellano es lógico pensar que el pronombre catalán ho equivale al castellano lo, pero esto no siempre es así, ya que mira lo que ocurre al traducir frases como éstas:

¿Qué es lo que más te gusta? Lo que más me gusta es la morcilla. Què és el que més t'agrada? El que més m'agrada és la botifarra. Què és allò que més t'agrada? Allò que més m'agrada és la botifarra.Lo que pasa es que es imbécil El que passa és que és imbecil.

Lliçó20a

Page 107: Catala

Contenido

1 Els ordinals (los ordinales) 2 Els ordinals acabats en - è /é-

o 2.1 De l'11è al 19è o 2.2 Del 20è al 29è o 2.3 Del 30è al .........

3 El condicional 4 1a conjugació 5 2a conjugació 6 3a conjugació

Els ordinals (los ordinales)

cardinal Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural Ordinal castellà

u primer 1er primera 1ra primers 1ers primeres 1eres primero

dos segon 2on segona 2ona segons 2ons segones 2ones segundo

tres tercer 3er tercera 3ra tercers 3eres terceres 3eres tercero

quatre quart 4t quarta 4a quarts 4ts quartes 4es cuarto

En catalán, mayoritariamente, para escribir en cifras el ordinal como por ejemplo primer, se escribe la cifra (1) y al lado se añade la última letra del ordinal (r). Así la forma catalana 1r equivale al 1º del castellano o 1a equivale al castellano 1ª. En el plural en vez de la última letra se añaden las dos últimas letras.

Els ordinals acabats en -è/é-

A partir del cardinal cinc, los ordinales se forman añadiendo la terminación -è- al masculino singular. Las formas masculina plural, femenina singular y femenina plural se forman a partir de las reglas de formación del género y del número ya vistas en el curso. Al añadir la terminación -è- no hay que olvidar la lección novena porque se pueden producir algunas alternancias gráficas. En el catalán occidental (valenciano y noroccidental) estas e abiertas se pronuncian cerradas, así cinquè será cinqué al igual que su contracción será 5é y no 5è.

cardinal Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural Ordinal castellà

cinc cinquè 5è cinquena 5a cinquens 5ns cinquenes 5es quinto

sis sisè 6è sisena 6a sisens 6ns sisenes 6es sexto

set setè 7è setena 7a setens 7ns setenes 7es séptimo

Page 108: Catala

vuit vuitè 8è vuitena 8a vuitens 8ns vuitenes 8es octavo

nou novè 9è novena 9a novens 9ns novenes 9es noveno

deu desè 10è desena 10a desens 10ns desenes 10es décimo

El sistema del catalán no es del todo ajeno al del castellano tal como se puede observar en algunos términos de la lengua de Castilla: una novena o las decenas.

De l'11è al 19è

cardinal Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural Ordinal castellà

onze onzè 11è onzena 11a onzens 11ns onzenes 11es undécimo

dotze dotzè 12è dotzena 12a dotzens 12ns dotzenes 12es duodécimo

tretze tretzè 13è tretzena 13a tretzens 13ns tretzenes 13es décimo tercero

catorze catorzè 14è catorzena 14a catorzens 14ns catorzenes 14es décimo cuarto

quinze quinzè 15è quinzena 15a quinzens 15ns quinzenes 15es décimo quinto

setze setzè 16è setzena 16a setzens 16ns setzenes 16es décimo sexto

disset dissetè 17è dissetena 17a dissetens 17ns dissetenes 17es décimo séptimo

divuit divuitè 18è divuitena 18a divuitens 18ns divuitenes 18es décimo octavo

dinou dinovè 19è dinovena 19a dinovens 19ns dinovenes 19es décimo noveno

Del 20è al 29è

cardinal Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural Ordinal castellà

vint vintè 20è vintena 20a vintens 20ns vintenes 20es vigésimo

vint-i-u vint-i-unè 21è vint-i-unena 21a vint-i-unens 21ns vint-i-unenes 21es vigésimo primero

vint-i-dos vint-i-dosè 22è vint-i-dosena 22a vint-i-dosens 22ns vint-i-dosenes 22es vigésimo segundo

vint-i-tres vint-i-tresè 23è vint-i-tresena 23a vint-i-tresens 23ns vint-i-tresenes 23es vigésimo tercero

vint-i-quatre vint-i-quatrè 24è vint-i-quatrena 24a vint-i-quatrens 24ns vint-i-quatrenes 24es vigésimo cuarto

vint-i-cinc vint-i-cinquè 25è vint-i-cinquena 25a vint-i-cinquens 25ns vint-i-cinquenes 25es vigésimo quinto

vint-i-sis vint-i-sisè 26è vint-i-sisena 26a vint-i-sisens 26ns vint-i-sisenes 26es vigésimo sexto

vint-i-set vint-i-setè 27è vint-i-setena 27a vint-i-setens 27ns vint-i-setenes 27es vigésimo séptimo

vint-i-vuit vint-i-vuitè 28è vint-i-vuitena 28a vint-i-vuitens 28ns vint-i-vuitenes 28es vigésimo octavo

Page 109: Catala

vint-i-nou vint-i-novè 29è vint-i-novena 29a vint-i-novens 29ns vint-i-novenes 29es vigésimo noveno

Del 30è al .........

Se sigue el mismo modelo que con las veintenas. Al numero cardinal se le añade la terminación -è- que se flexiona en género y número.

El condicional

El condicional és muy fácil. Se forma añadiendo al infinitivo las mismas terminaciones que las de la 2ª y la 3ª conjugación del imperfecto:

Persona Singular Plural

1a jo -ia nosaltres -íem

2a tu -ies vosaltres -íeu

3a ell, ella -ia ells, elles -ien

No olvides nunca que tanto nosaltres como vosaltres llevan siempre en el condicional un acento sobre la i, ya que es una palabra llana que no acaba en vocal, as, es, is, os, us, en, in.

1a conjugació

Persona Singular Plural

1a jo parlaria nosaltres parlaríem

2a tu parlaries vosaltres parlaríeu

3a ell, ella parlaria ells, elles parlarien

2a conjugació

Si el infinitivo acaba en vocal, como en el caso de batre, la raíz es el infinitivo excepto la última vocal (batr-) a la cual se añaden las terminaciones ya mencionadas.

Persona Singular Plural Singular Plural

1a jo temeria nosaltres temeríem jo batria nosaltres batríem

2a tu temeries vosaltres temeríeu tu batries vosaltres batríeu

3a ell, ella temeria ells, elles temerien ell, ella batria ells, elles batrien

Page 110: Catala

3a conjugació

No se diferencia en el futuro entre la pura y la incoativa

Persona Singular Plural Singular Plural

1a jo dormiria nosaltres dormiríem jo decidiria nosaltres decidiríem

2a tu dormiries vosaltres dormiríeu tu decidiries vosaltres decidiríeu

3a ell, ella dormiria ells, elles dormirien ell, ella decidiria ells, elles decidirien

Lliçó21a

Contenido

1 Condicionals irregulars o 1.1 Verb anar o 1.2 Verb fer o 1.3 Verb haver o 1.4 Verb poder

2 Els verbs tenir i venir o 2.1 Els verbs voler i valer

3 L'objecte directe en català o 3.1 Pronoms d'objecte directe: el, la els, les o 3.2 La variació dels pronoms segons el lloc que ocupen

Condicionals irregulars

Verb anar

La raíz a la que se añaden las terminaciones es ANIR-

Persona Singular Plural

1a jo aniria nosaltres aniríem

2a tu aniries vosaltres aniríeu

3a ell, ella aniria ells, elles anirien

Verb fer

La raíz a la que se añaden las terminaciones es FAR-

Page 111: Catala

Persona Singular Plural

1a jo faria nosaltres faríem

2a tu faries vosaltres faríeu

3a ell, ella faria ells, elles farien

Verb haver

La raíz a la que se añaden las terminaciones es HAUR-

Persona Singular Plural

1a jo hauria nosaltres hauríem

2a tu hauries vosaltres hauríeu

3a ell, ella hauria ells, elles haurien

Lógicamente el verbo haver-hi sguirá dicho modelo:

hi hauria

Demà a la nit hi haurà un partit de futbol.(Mañana por la noche habrá un partido de fútbol).

Verb poder

yo podia, tu podias, el podia, nos. podiamos;

La raíz a la que se añaden las terminaciones es PODR-

Persona Singular Plural

1a jo podria nosaltres podríem

2a tu podries vosaltres podríeu

3a ell, ella podria ells, elles podrien

Els verbs tenir i venir

Page 112: Catala

Estos verbos tienen dos infinitivos posibles tenir o tindre y venir o vindre. El condicional se conjuga a partir de tindre o vindre y, por lo tanto, se conjugan como los verbos de la 2ª conjugación acabados en una vocal. Las raíces són tindr- y vindr-, a las que se añaden las terminaciones del fututo.

Persona Singular Plural Singular Plural

1a jo tindria nosaltres tindríem jo vindria nosaltres vindríem

2a tu tindries vosaltres tindríeu tu vindries vosaltres vindríeu

3a ell, ella tindria ells, elles tindrien ell, ella vindria ells, elles vindrien

Els verbs voler i valer

Es posible que en algunas zonas catalanoparlantes escuchéis a gente utilizar en vez de voler el infinitivo *voldre y en vez de valer el infinitivo *valdre, estas formas no son normativas y por eso, al menos en la escritura, no las debéis de utilizar porque se considerará un error. Pero estas formas nos serviran para el condicional de dichos verbos, ya que la raíz para formar el futuro de voler es VOLDR- y la del futuro de valer es VALDR-

Persona Singular Plural Singular Plural

1a jo voldria nosaltres voldríem jo valdria nosaltres valdríem

2a tu voldries vosaltres voldríeu tu valdriess vosaltres valdríeu

3a ell, ella voldria ells, elles voldrien ell, ella valdria ells, elles valdrien

L'objecte directe en català

En catalán hay una diferencia fundamental respecto al castellano en el objeto directo que consiste en que no se introduce por la preposición a, excepto en algunos casos que ya se verán más adelante. Pongamos algunos ejemplos:

Aquest matí he vist el teu nebot xativí.

Esta mañana he visto a tu sobrino setabense.

A Marràqueix vaig conèixer el gendre del rei del Marroc.

En Maraqués conocí al yerno del rey de Marruecos.

Els mossos d'esquadra van detenir un lladre al Museu Picasso.

Los mozos de escuadra detuvieron a un ladrón en el Museo Picasso.

Pronoms d'objecte directe: el, la els, les

Page 113: Catala

Los pronombres de objeto directo, cuando éste va introducido por el artículo de terminado (el, la, els, les), coinciden con dicho artículo. Pongamos algunos ejemplos:

Ja tinc el cotxe verd que t'agrada tant. Ja el tinc.

Ya tengo el coche verde que te gusta tanto. Ya lo tengo.

Què fas? Llegeixo la novel·la. La llegeixo.

¿Qué haces? Estoy leyendo la novela. La estoy leyendo.

En Pere neteja els vidres de la cuina. Els neteja.

Pere limpia los cristales de la cocina. Los limpia.

El manyà treu les claus de la butxaca. Els treu.

El cerrajero saca las llaves del bolsillo. Las saca.

La variació dels pronoms segons el lloc que ocupen

Estos pronombres pueden ir situados delante del verbo o detrás. Además hay que tener en cuenta si el verbo comienza o acaba por consonante o vocal:

Pronom Ante verbo comenzado en consonante

Ante verbo comenzado en vocal

Tras verbo acabado en consonante

Tras verbo acabado en vocal

el el el llegeixo l' l'escolto -lo llegir-lo 'l escolta'l

Normalmente el pronombre se sitúa delante del verbo, pero si se trata de un infinitivo, gerundio o imperativo, entonces los pronombres van detrás. El pronom el davant un verb

En este caso el pronombre el actúa como lo hace el artículo: si la palabra siguiente comienza por consonante no se apostrofa pero cuando la palabra siguiente comienza por vocal sí que se apostrofa: Veig en Bel. El veig. (Veo a Bel. Lo veo)

Trepitjo el bolígraf. El trepitjo. (Piso el bolígrafo. Lo piso)

Escolto el disc. L'escolto. (Escucho el disco. Lo escucho)

Embolico el regal. L'embolico. (Envuelvo el regalo. Lo envuelvo)

El pronom el darrere un verb

En este caso se sigue la misma lógica que delante de un verbo. Si acaba en vocal se apostrofa y si acaba en consonante no se apostrofa: Vaig fer l'esmorzar. Vaig fer-lo (Hice el almuerzo. Lo hice)

Vols dur el pa? Vols dur-lo? (¿Quieres traer el pan? ¿Quieres traerlo?)

Vull veure el llibre. Vull veure'l (Quiero ver el libro. Quiero verlo)

Vas batre l'ou? Vas batre'l? (¿Batiste el huevo? ¿Lo batiste?)

Page 114: Catala

Pronom Ante verbo comenzado en consonante

Ante verbo comenzado en vocal

Tras verbo acabado en consonante

Tras verbo acabado en vocal

la la la llegeixo l' l'escolto -la llegir-la -la escolta-la

els els els llegeixo els els escolto -los llegir-los 'ls escolta'ls

les les les llegeixo les les escolto -les llegir-les -les escolta-les