Catalunya · satge, personatges il·lustres, indrets d’interès, llegendes, tradici-ons i folklore i, és clar, no hem pogut evitar afegir-hi les nostres impressions personals

Catalunya50 pobles amb caràcter

Textos CARLES CARTAÑÁ

FotografiesJORDI LONGÁS

• Col·lecció Khroma - 19 •

50 pobles Catalunya.indb 3 19/09/19 15:27

Primera edició: octubre del 2019

© de l’edició: 9 Grup Editorial

Cossetània EdicionsC/ de la Violeta, 6 - 43800 VALLS

Tel. 977 60 25 [email protected]

www.cossetania.com

© dels textos: Carles Cartañá© de les fotografies: Jordi Longás

Disseny i composició: 3 x Tres

Impressió: Anfigraf

ISBN: 978-84-9034-872-7

DL T 1165-2019


Als nostres pares i les nostres mares.

El meu país és tan petit que des de dalt d’un campanar sempre es pot veure el campanar veí.

Diuen que els poblets tenen por, tenen por de sentir-se sols, tenen por de ser massa grans…

LLuís LLach, País petit

Gent de mar, de rius i de muntanyes, ho tindrem tot i es parlarà de vida.

Txarango, Agafant l’horitzó

Soc d’un poble prou conscient, ric, divers i ple de sentiment, on no et miren de reüll caminant pel carrer per vestir o estimar diferent.

roba EsTEsa, Soc d’un poble


7

Índex

6. Talamanca: viurem lliures o morirem ...............34

12. Tarroja de Segarra: un immens oceà ......48

1. Sant Martí d’Empúries: un petit illot a la riba del Mediterrani .......20

2. Brunyola: un castell dalt d’un turó .................24

3. Tavèrnoles: aigua, roques i llegendes ...............26

4. Lluçà: bressol de la civilització .....28

5. L’Estany: la força de l’aigua, la terra i sant Agustí ............32

7. Òrrius: soc d’un poble .........38

8. Garraf: i al davant sempre el mar .........40

9. Castellet: el paisatge encantat..... 42

10. Collbató: composició montserratina .........44

11. Argençola: llàgrimes de Sant Llorenç ...........46

13. Sanaüja: el guardià de dalt ....52

14. Verdú: artesans de la terra ................54

15. Conesa: un esclat cap a la llum............56


8

32. Abella de la Conca: seu de la baronia ..............94

29. Vilanova de la Barca: caldrà fer memòria ............... 86

30. Àger: una mirada a les estrelles .............. 88

26. Paüls: gloriós sant Roc, guardeu-nos de pesta i foc ............. 80

17. Vistabella: cruïlla de camins ...................60

19. La Febró: allà on viuen els castors .........64

16. El Vilosell: una vila que fa goig .................58

18. L’Albiol: raconet de paradís ..................62

20. Siurana: un horitzó d’immensa solitud ......66

21. La Morera de Montsant: portal de la serra ..................68

22. Porrera: un crit de llibertat ................. 70

23. Pratdip: un prat de mites i llegendes .....72

24. Freginals: forns de calç, ocells i birles catalanes ........ 76

25. Alfara de Carles: esclat de natura, toros i bandolers ........ 78

27. El Pinellde Brai: mirador de les cases penjades ...... 82

28. Miravet: un bastió a la riba de l’Ebre ....... 84

31. Llimiana: paisatge de frontera ................. 92

33. Salàs de Pallars: de la fira del bestiar a la memòria de l’elefant ................. 96


9

38. Boldís Jussà: en Biel, la Fosca i el Valent ................108

44. La Roca de Pelancà: del cantó que no es veu ............122

34. Peramea: lo vent de port .......................98

35. Durro: entre la neu i el foc ...........100

36. Bausen: la muntanya on viuen els ossos .........102

37. Son: tres joves que estimen l’art i la natura .................106

39. Castellbò: el refugi dels bons homes ......110

40. Cabó: una vall plena de vidai esperança ............... 114

41. Estamariu: balcó de l’Urgellet ............. 116

42. Gósol: a l’ombra del Pedraforca .......... 118

43. Meranges: la vida a l’alta muntanya .......120

45. Oix: un carrer que fa baixada, una poma i un porquet ............. 124

46. Costoja: maquinacions de xavals i pubilles en joguineig .............126

47. Rabós: vinyes verdes vora el mar .... 128

48. Bula d’Amunt: dotze treballs escrits a les estrelles ............130

49. Fenollet: en el país d’Occitània .......134

50. Talteüll: allà on tot va començar .......136


10

Introducció

Tot baixant del poble de Costoja per la banda de l’Empordà he aprofitat per fer una parada a Maçanet de Cabrenys, on viuen unes set-centes persones, per veure la tieta i els cosins, a qui no he vist des que era ben petit. Sé que viuen aquí però no recordo l’adreça. No importa, això és un poble. He deixat el cotxe davant mateix de l’Ajuntament i al primer bar que trobo demano per la tieta Teresa i la cosina Anna. S’ho pensen un poc però de seguida m’adrecen al carrer de les Dòmines: “Trobaràs casa teva al costat de Cal Ratero.”

Catalunya té gairebé mil municipis i, si tenim en compte que molts agrupen diverses poblacions, la llista es multiplica per bas-tant. Una altra història és si parlem de pobles tal com els defineix l’Enciclopèdia Catalana, això és: “Una població petita, inferior a una vila o una ciutat.” Aleshores la xifra és una mica inferior. I si el que estem buscant són pobles amb caràcter, en aquest cas la llista es redueix de manera alarmant.

Catalunya: 50 pobles amb caràcter presenta un recorregut per la geografia catalana que ens permet mostrar la diversitat i riquesa del país d’una manera diferent. Visitarem mig centenar de pobla-cions d’una dimensió reduïda, d’entre 12 i 500 habitants aproxi-madament, tot i que bona part no superen els 300. Ben repartits arreu del territori, les seves característiques ens mostren un país conformat per “gent de mar, de rius i de muntanyes”, tal com diu la cançó. Per això, com a primer objectiu teníem la intenció inicial de mostrar una adequada proporció de pobles de costa, de ribera, de pla i de muntanya. Per diversos motius no ho hem aconseguit.

Els cinquanta pobles escollits havien de ser pobles amb “ca-ràcter”, amb caràcter de poble, és a dir, que conservin un cert mode de vida que puguem entendre com rural. Per aquesta raó hem intentat no incloure-hi pobles dormitori, de vacances o de temporada, no volíem pobles dels quals s’han expulsat els veïns tradicionals per l’excessiva pressió turística. Aquest segon objec-tiu tampoc l’hem aconseguit del tot.

A dalt, pica baptismal romànica de Sant Feliu de Beuda, a la Garrotxa. A la pàgina següent: ramat d’ovelles seguint el pastor a Vilamitjana, al Pallars Jussà.


12

Maçanet de Cabrenys es troba al peu de la serra de les Salines, al Pirineu oriental.

El valor dE lEs pErsonEs

Naturalment, els pobles escollits havien de ser fotogènics i gaudir d’un cert atractiu, ja sigui per la seva arquitectura, la con-formació urbanística o el paisatge, malgrat que aquesta no podia ser l’única característica remarcable per a l’elecció. Tercer objec-tiu fallit: alguns dels pobles que hem escollit no són necessàri-ament bells ni encantadors, si bé en aquest cas la bellesa l’hem trobada al cor dels seus veïns.

Quant al tractament que hem fet de cada poble, hem abordat indistintament aspectes com ara la geografia i el medi natural, la

història, l’economia i les formes de vida, així com la seva relació amb temes d’actualitat. També hem atès els diferents vessants de la cultura popular, com són la gastronomia, l’arquitectura i el pai-satge, personatges il·lustres, indrets d’interès, llegendes, tradici-ons i folklore i, és clar, no hem pogut evitar afegir-hi les nostres impressions personals.

Per fer la recerca, hem dividit el país en vuit zones geogrà-fiques: comarques de Girona, Catalunya central, comarques de Barcelona i Tarragona, Terres de l’Ebre, comarques de Ponent, Alt Pirineu i Catalunya del Nord. Hem intentat que el nombre de


13

La Selva de Mar va créixer sota la influència dels monjos de Sant Pere de Rodes.

pobles de cadascuna de les zones guardés una proporció raonable. Això tampoc ho hem aconseguit.

I no hem aconseguit gairebé cap dels nostres objectius inici-als perquè, un cop iniciat aquest viatge apassionant, hem deixat de banda tota racionalitat i ens hem deixat portar per la intuïció, l’aventura i els gustos personals. Ens ha enamorat una posta de sol a la Terra Alta, hem tastat uns cargols irresistibles a la Selva, ens han seduït uns vins del Rosselló, el Priorat, l’Empordà o el Penedès i ens ha captivat la simpatia d’una àvia d’un poblet del Vallespir. Però també ens van perseguir els gossos a la vall de Cardós, vam passar calor i ens van picar les abelles a la Noguera, vam punxar una roda prop del Canigó i, en repetides ocasions, a Osona, al Pla de l’Estany o al Baix Camp, senzillament ens hem perdut.

No hem pogut evitar que la percepció que tenim de l’entorn depengui molt sovint del nostre estat d’ànim o de l’estat físic. Si estem cansats o alegres, si casualment ens hem trobat uns veïns encantadors, si el dia és tapat i plujós o és sec, si neva o fa un sol que rebenta fins les pedres. Que diferent es pot mostrar un mateix poble en cada estació, visitar-lo a la primavera o la tardor, a l’estiu o l’hivern! En el temps de batre el gra o de recollir el raïm, quan es treuen els animals al camp o els tenen a cobert. Que diferent, finalment, si quan arribes és dia de mercat, se celebra la festa major o ve la nit de baixar les falles!

En aquest viatge hem après moltes coses i una d’elles és que no heu de fer cas dels fulletons publicitaris o les guies turístiques, dels llibres de viatges o de les enciclopèdies, ni de les imatges que surten a Internet. Ni tampoc del que us expliquem en aquest llibre. És tot molt diferent quan t’hi trobes i hem tingut la grata experiència que, en tots i cadascun dels pobles que hem visitat, la realitat és millor.

origEn i caractErístiquEs

La terra catalana és ben diversa i rica, així com la història i les circumstàncies que han conformat els seus pobles i ciutats. Hem trobat pobles de tota mena, els pobles creats sota la inviolabilitat d’una església o a redós d’un monestir, els pobles castellers que, en temps de guerra, cercaven la protecció d’un recinte militar, els


El molí del Menut, a la riera de Talamanca, és una mostra del ric patrimoni industrial que s’amaga a la comarca del Bages.

pobles sorgits per celebrar un mercat d’anomenada i també els pobles que senzillament acompanyen el caminant.

La majoria dels pobles que surten en aquest llibre van ser cre-ats amb l’aparició dels nous comtats que seguiren la descomposi-ció de l’imperi carolingi, ara farà mil anys, i que habitaren indrets que ja havien estat ocupats prèviament, ja fos durant el regnat dels visigots o en la dominació islàmica. Alguns conserven en-cara vestigis del temps dels romans, dels seus monuments o de les seves calçades, altres tenen passat grec, sobretot a la costa, en espais compartits amb els indrets que ocuparen els diferents pobles ibèrics. I si furguem encara més el més segur és que hi trobem restes de l’edat del bronze i encara més enrere, fins als temps prehistòrics, del mamut i de l’home de les cavernes. Ho veurem al final del llibre.

Quant a la seva dimensió i distribució geogràfica, aquesta és una qüestió que avui diríem “de desenvolupament sostenible”, atès que el poble té la mida que pot tenir i no una altra, segons el nombre màxim d’habitants que poden subsistir amb els recursos disponibles.

Per entendre com van ser creats i quina ha estat la seva evolu-ció històrica és necessari ubicar-se en l’època en què van néixer, el motiu pel qual sorgiren, les limitacions de l’entorn i, sobretot, l’estat de les comunicacions. I és l’evolució d’aquest entorn físic, econòmic i de mobilitat el que ha fet evolucionar les poblacions en un sentit o un altre fins avui. Alguns pobles han crescut i han esdevingut viles i ciutats, altres s’han traslladat sencers a un in-dret millor, altres s’han transformat en centres de vacances i han perdut completament el seu caràcter rural. Hi ha, finalment, els


15

Explosió de colors de la floració dels camps de fruiters a la comarca del Segrià.

que no han pogut evolucionar ni en un sentit ni en l’altre i ens provoquen molta tristesa. Són els que han desaparegut sota les aigües en nom del progrés o els que han estat abandonats.

Queden encara moltes poblacions, no obstant això, que in-tenten conservar la seva fesomia i el seu caràcter tradicional i que aconsegueixen al mateix temps adaptar-se a les comoditats de la vida moderna. En aquests pobles, alguns veïns fan vida de pagès, conreen la terra i tenen cura dels animals. Disposen d’unes co-municacions acceptables i això permet a altres veïns guanyar-se la vida en una altra població conservant la residència.

No és fàcil, atès que és imprescindible poder dur els fills a escola no gaire lluny, que els més grans conservin la casa i pu-guin tenir a prop la farmàcia i el metge. Hi ha pobles que saben combinar aquest mode de vida rural amb els ingressos que pot

proporcionar un turisme sostenible. Naturalment, no sempre aquesta adaptació es pot resoldre des dels mateixos municipis i és per això que es fa necessària una major protecció i atenció a les necessitats dels habitants de les zones rurals de casa nostra.

l’Equilibri tErritorial

Podem mesurar el grau de desenvolupament d’un país per la potència econòmica de les seves grans ciutats, però un país divers i ric sap mantenir un equilibri en el conjunt del seu territori que li permeti mantenir les seves diverses formes de vida, això és, la ciutat i el camp, amb els avantatges que proporciona un desenvo-lupament sostenible que ha de perseguir, en definitiva, la qualitat de vida i el benestar de les persones.


16

Espantaocells fent el pinxo prop de Vallbona de les Monges, a la comarca de l’Urgell.

Aquest llibre, doncs, no vol ser una guia ni un catàleg de po-bles amb encant. L’hem concebut més aviat com un viatge a través de la nostra geografia, que iniciarem a l’antic illot de Sant Martí d’Empúries per dirigir-nos cap al centre i el sud del país fins arribar a les Terres de l’Ebre. Continuarem riu amunt per enfilar la conca del Segre i a continuació de la Noguera Pallaresa i assolirem els cims del Pirineu, que travessarem fins a tocar la terra occitana. D’aquí cavalcarem la serralada en direcció a la sortida del sol. Retornats a l’Empordà, farem una visita als catalans del nord i fi-nalitzarem el nostre periple al peu de la serra de les Corberes. Allà on hi ha el jaciment prehistòric de Talteüll, on tot va començar.

I potser en algun moment, quan visiteu algun d’aquests in-drets o altres de similars, us envairà una sensació ben curiosa i un xic inquietant, com de déjà vu. Una sensació d’haver estat aquí abans, en qualsevol d’aquests pobles, fa molt i molt de temps, quan encara no havíeu nascut. Perquè tots venim d’algun lloc, encara que no en siguem del tot conscients.

La tieta Teresa m’ha rebut amb sorpresa i també amb gran alegria. No em coneix, però sap qui soc. Ens hem abraçat tam-bé amb la cosina Anna i en Josep, el seu marit. Abans de dinar, m’han ensenyat el poble, els carrers i la plaça de la Vila, l’església de Sant Martí i la muralla que passa per darrere. Al bar de la plaça, on hi ha la famosa maça d’en Rotllà, he conegut alguns parroquians il·lustres: un conegut periodista i un notable escrip-tor, entre d’altres. En Josep vol que anem fins al santuari de les Salines i el roc de Frausa i em vol ensenyar els camins de l’exili: Costoja, la Vajol i Panissars. Ell és nascut a Ceret i coneix bé la història recent del país. La nostra família prové en realitat d’un poble de la Conca de Barberà i els avis, republicans, van haver de marxar camí de l’exili, com tants altres. A l’hora de tornar, però, van decidir quedar-se a prop de la frontera, per si de cas.

Durant el dinar hem parlat de la família, dels que s’estan a Vimbodí i de les coses que ens agraden. Hem recordat els altres avis i cosins, quan anàvem a collir el raïm, a caçar el senglar a l’hora de fosc o a buscar rovellons al bosc de Prades. I ens hem confabulat per veure’ns més sovint, per no perdre aquesta relació que tot just, i gràcies a aquest llibre, hem reiniciat.


17

2

1

3

6

4

7

5

8

1. Sant Martí d’Empúries2. Brunyola3. Tavèrnoles4. Lluçà5. L’Estany6. Talamanca7. Òrrius8. Garraf9. Castellet10. Collbató11. Argençola12. Tarroja de Segarra13. Sanaüja14. Verdú15. Conesa16. El Vilosell17. Vistabella18. L’Albiol19. La Febró20. Siurana

21. La Morera de Montsant22. Porrera23. Pratdip24. Freginals25. Alfara de Carles26. Paüls27. El Pinell de Brai28. Miravet

29. Vilanova de la Barca30. Àger31. Llimiana32. Abella de la Conca33. Salàs de Pallars34. Peramea35. Durro36. Bausen37. Son38. Boldís Jussà

39. Castellbò40. Cabó41. Estamariu42. Gósol43. Meranges44. La Roca de Pelancà45. Oix46. Costoja47. Rabós48. Bula d’Amunt49. Fenollet50. Talteüll

Localització dels 50 pobles

9

1011

47

48

45

46

44

42

43

36

39

40

41

12

13

16

19

21 2018

15

14

30

22

27

26

31

28

25

24

23

34

35

29

3233

50

17

49

3738


Els 50 pobles


20

Sant Martí d’Empúries:

un petit illot a la riba del Mediterrani

1

20

A Pep Coll

L’enorme trirrem entrà finalment a la badia i enfilà l’illa que tanca la banda de tramuntana de la bocana del port. Al seu darrere desemboca un gran riu per on circulen, aigües amunt, petites embarcacions comercials. Dalt del promon-tori s’enlaira el temple dedicat a Àrtemis d’Efes, deessa de la Lluna, senyora dels boscos i dels animals feréstecs i també de la fecunditat, de l’abundància i de la vida.

Van ser els mariners de la llunyana Focea els que, guiats per les estrelles, arribaren els primers a aquest litoral d’Ibèria per fundar Empòrion, ara ja fa més d’un centenar d’anys. Els germans de la Jònia que adoptaren les foques de la Mediterrània com a emblema van decidir establir-se en aquest penyal després de negociar amb les tribus indiketes. Els cereals que cultiven els autòc-

tons i també valuosos minerals són enviats fins Atenes. A canvi, els jonis han introduït en aquest país la ceràmica, el cultiu del raïm, el ferro, animals com el ruc i la gallina, el marfil d’Àfrica, perfums d’Orient, imatges religioses, armes, objectes de luxe i també la democràcia.

Encara no són les vuit del matí i ja he fet un bany a la platja de Sant Martí d’Empúries. Al davant, l’horitzó de la gran ba-dia de Roses, amb el cap de Creus i la serra de Rodes en una banda i el massís del Montgrí a l’altra. D’aquí a poc més d’una hora començaran a venir els banyistes, que ompliran les petites platjoles que s’allarguen fins a l’Escala i que voregen el jaciment arqueològic de l’època grega i romana més important de casa nostra.

He pujat pel carrer de Miranda, a tocar de la Casa del Ser-vei Forestal, el curiós i monumental edifici modernista construït l’any 1910 pel mestre d’obres escalenc Miquel Torres sobre les restes de l’antiga muralla. A la plaça Major s’imposa la presèn-cia de l’església parroquial de Sant Martí, amb façana de pedra blanca escapçada per dalt i en la qual destaquen els contraforts laterals que subjecten les arcades d’ogives gòtiques. A la placeta adjacent encara s’hi endevina l’aparell robust de grans carreus d’una antiga estructura del temps dels romans. Sant Feliu l’Africà cristianitzà l’indret que fou seu episcopal i capital del comtat d’Empúries i que passà tota mena de vicissituds fins al seu trasllat a Castelló, a la riba de la Muga.

DA

DES

PR

ÀC

TIQ

UES

Municipi: l’Escala. Comarca: Alt Empordà. Altitud: 13 m. Com arribar-hi: des de la carretera N-II que va de Girona a Figue-res o bé des de l’autopista AP-7 cal agafar la sortida en direcció a l’Escala i recórrer uns 20 quilòmetres fins aquesta població. Abans d’arribar-hi, ens haurem de fixar en les indicacions que ens desvien cap a les ruïnes d’Empúries i Sant Martí, que són molt a prop.

A dalt, la platja d’Empúries davant la gran badia de Roses.A la pàgina següent: el nucli emmurallat de Sant Martí d’Empúries.


22

Al costat de les restes del castell, una placa ens recorda l’ani-versari del barceloní Víctor Mora, guionista del Capitán Trueno, “el capità que ennobleix l’Empordà i que amb fets i veu de tro feu el món molt més bo”. Deixem enrere els restaurants i xiringuitos que inunden l’històric racó i anem pel carrer del Corral fins als jardins de Víctor Català, el raconet dedicat a l’escriptora nascuda a l’Escala Caterina Albert, l’autora de Solitud. És un curiós indret, amb un toc romàntic, que ocupa un racó de la muralla medieval, amb bancs de pedra, pou i jardineres.

Seguim el carrer del Pou per admirar les antigues cases ma-rineres ben arranjades i acabades en pedra i blanc, molt boni-ques i ocupades per estiuejants d’arreu, i sortim per la portalada emmurallada que antigament donava accés al recinte. Sorprèn si pensem que aquí començava el camí que unia la ciutat amb la terra ferma quan aquest turonet era tan sols un illot en la de-sembocadura del riu Fluvià. Hem passejat pel camí de les dunes fins al recinte arqueològic d’Empúries, on llueix un nou edifici de recepció dels visitants amb agosarades superfícies de formi-gó, dissenyat per arquitectes de renom. Les ruïnes, com sempre, impressionen.

Des de la coberta del trirrem que ja arriba a port, observa la ciutat amb uns ulls com unes taronges la petita Cleo, de rissos daurats i mirada clara. L’acompanyen els pares, nascuts a la l’illa de Naxos: la jove mare, Nausias, i Alceu, el pare, antic esclau a les salines d’Hermòdor d’Efes i avui home lliure. Després de la revolta de les ciutats jòniques contra els perses, decidiren fugir, demanar passatge en una nau focea, encomanar-se a Posidó, senyor dels vents i les tempestes i navegar fins a la llunyana Empòrion, al final del camí del Sol.

Els viatgers i navegants els han explicat que en aquest país encara per explorar hi ha bona terra per plantar la vinya i l’olivera i que els autòctons accepten bé la presència dels nouvinguts. El salinaire desconeix les arts de conrear la terra i rumia muntar un negoci de salaons de peix petit, com ara l’anxova, i mercadejar per les ciutats d’Itàlia, Sicília i la resta d’illes del mar balear i potser també a l’interior del país amb barques de ribera. Després de tants anys d’esclavitud, la parella està segura que, amb el seu esforç i amb l’ajuda dels déus, podran iniciar en aquest bell indret una nova vida.

A l’esquerra i a la pàgina següent: les restes de l’antiga Empòrion, fundada pels grecs de la ciutat de Focea, a l’Àsia Menor.


Documents

Catalunya · satge, personatges il·lustres, indrets d’interès, llegendes, tradici-ons i folklore i, és clar, no hem pogut evitar afegir-hi les nostres impressions personals