View
478
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
TRAUMATISMES DE TEIXITS TOUSDE TEIXITS TOUS
TEIXITS TOUS
• Els teixits tous són la 1a. línia de defensa contra la majoria de lesions i es malmeten molt sovint.
• Les lesions del teixit tou • Les lesions del teixit tou poden ser de diversos tipus:
– rascades simples
– contusions
– ferides greus
– penetració cossos estranys
FERIDA TANCADA(1)
• El dany al teixit tou està per sota de la mucosa o de la pell, però la superfície resta intacta.
• La lesió s’estén a profunditats • La lesió s’estén a profunditats variables.
• A la dermis les cèl·lules són malmeses, es trenquen vasos, flueixen líquids d’edema i s’acumula sang, cosa que genera un hematoma.
FERIDA TANCADA(2)
• Tractament
– les petites no necessiten cures d’urgència.
– la inflor i el sagnat de les extenses (com una fractura extenses (com una fractura de fèmur) poden causar xoc hipovolèmic. Es poden controlar, com el dolor, aplicant gel, compressió local i immobilització.
– l’elevació també redueix l’edema.
FERIDES OBERTES(1)
• Hi ha trencament de la superfície de la pell o de la mucosa.
• Poden ocasionar un sagnat més profús.
• La ferida es pot infectar.
FERIDES OBERTES(2)
• Hi ha 4 tipus de ferides obertes :
– abrasions: pèrdua d’epidermis i part de dermis.
– laceracions: objectes filosos. – laceracions: objectes filosos. Poden arribar a múscul, nervis i vasos.
– avulsions: es desprèn un penjoll.
– puncions: sagnat no sever. Poden lesionar·se estructures profundes.
FERIDES OBERTES(3)
• Factors de gravetat.
– profunditat: afectació de capa int. de pell i altres teixits o òrgans interns.
– localització: si afecten mans, orificis o són punxants a tòrax, abdomen o articulacions.articulacions.
– extensió: com més extensa més probabilitats d’infecció.
– brutes i/o amb cossos estranys.
– amb hemorràgies.
– no tractades abans de 6 hores.
TRACTAMENT D’UNA FERIDA LLEU
• Rentat de mans i autoprotecció.
• Neteja amb aigua i sabó per arrossegar cossos estranys .
• Neteja amb gases del centre a l’ext.
• Aplicar antisèptic sense color o amb coloració fàcil d’eliminar: povidonaiodada.
• Tapeu amb gases.
• Si té vores separades, es poden ajuntar amb esparadrap.
TRACTAMENT D’UNA FERIDA GREU
• Control de l’hemorràgia.
• No extragueu cossos estranys clavats. Si n’hi ha, s’han de subjectar.
• No burxeu per dintre de la ferida.
• Col·loqueu-hi gases humides.
• Control de l’estat general i els signes vitals.
AMPUTACIONS
• Exèresi d’una part o de la totalitat d’una extremitat o d’una part qualsevol del cos.
• Els accidents de trànsit en són la causa principal. També els
DEFINICIÓ
causa principal. També els accidents laborals, que presenten freqüentment l’amputació com a lesió única.
• L’increment dels esports de risc ha incrementat les fractures amb risc d’amputació.
QUADRE CLÍNIC LOCAL
• Inicialment sagna molt. Després pot aturar-se.
• Hi ha mecanismes combinats: fractura, tall a pell, arrencament tendinós i pell, arrencament tendinós i atrició muscular, amb lesions a diferents nivells.
• L’observació es dificulta per roba o atrapament. Distalment: anestèsia, paràlisi, pal·lidesa, fredor i absència de sagnat.
QUADRE CLÍNIC GENERAL
• Xoc hemorràgic .
• La instauració del xoc • La instauració del xoc no serà només per hipovolèmia, també intervindrà el dolor.
DIAGNÒSTIC
• En les totals és molt fàcil. La dificultat sorgeix en aquelles lesions que conserven algun nexe d’unió entre els dos extrems seccionats. extrems seccionats.
• En el context prehospitalari té poca importància distingir entre amputació completa o incompleta.
TRACTAMENT
• Una amputació o una fractura grau tres són lesions molt espectaculars però en el context d’un politraumàtic poden no ser prioritàries.
• L’actuació seqüencial serà:
– control de l’hemorràgia.
– tractament del dolor.
– actuació sobre el monyó.
– actuació sobre l’extremitat amputada.
CONTROL DE L’HEMORRÀGIA(1)
• L’absència d’hemorràgia del monyó és momentània:
– vasoespasme
– hTA severa
– compressió per un objecte que cedirà en alliberar el pacient.
CONTROL DE L’HEMORRÀGIA(2)
• Per aturar el sagnat hi ha 3 maniobres:
– compressió arterial.
• difícil d’aplicar eficaçment. • difícil d’aplicar eficaçment.
– embenat compressiu.
• com tractament transitori és el més correcte.
– torniquet.
• atura eficaçment el sagnat.
• la mala col·locació perjudica: facilita l’hemorràgia del retorn venós.
ACTUACIÓ SOBRE EL MONYÓ
• Col·locar gases estèrils mullades amb sèrum fisiològic i envoltar-ho amb benes o talles estèrils.
• Mai seccionar nexes d’unió entre zona proximal i distal de l’amputació per insignificant que sembli. L’única excepció seria la certesa que el retard en l’alliberament de l’extremitat greument traumatitzada causaria la mort del pacient o lesions greus irreversibles.
ACTUACIÓ SOBRE L’EXTREMITAT AMPUTADA(1)
• Han d’arribar a l’hospital els teixits amputats ràpidament, sense retardar el tractament del ferit, si la recuperació del segment amputat és laboriosa.segment amputat és laboriosa.
• La valoració de la viabilitat dels teixits i de la reimplantació la ha de fer una persona experimentada.
ACTUACIÓ SOBRE L’EXTREMITAT AMPUTADA(2)
• Si l’amputació és l’única lesió, l’hemorràgia està controlada i, si no es retarda el trasllat, la pauta serà:
– cobrir amb gases estèrils mullades amb sèrum fisiològic. fisiològic.
– embolicar l’extremitat i col·locar-la a una bossa.
– col·locar la bossa dins d’un altra amb gel.
– en cas que no acompanyeu el pacient cal apuntar: nom, hora de l’accident, hora de col·locació del torniquet.