L’any , l’actor John Wayne acon-seguia l’únic Oscar de la seva carreraper la seva interpretació a Valor deley. Segurament no era l’actuació mésbrillant de l’actor i ni molt menys lamillor pel·lícula de Henry Hathaway,però aquell premi esdevenia un ho-menatge a tota una vida entregada alcinema que ben aviat havia d’exaurir-se.

Aquesta setmana ens arriba la novaversió d’aquest clàssic que, natural-ment, també es basa en la novel·la ho-mònima de Charles Portis. En aques-ta ocasió, els encarregats de posar aldia aquesta història de revenja són elsgermans Coen, infatigables treballa-dors (surten a pel·lícula per any) iàvids de recórrer tots els gèneres ci-nematogràfics haguts i per haver.Tampoc deu resultar casual la tria delremakeja que, com dèiem, el Valor deley original resultava un títol interes-sant i poca cosa més. L’experiència,en aquest cas, ha servit als germans

Coen per evitar tornar a posar al diatítols més emblemàtics i rodons comen el cas de Ladykillers, la fallidaadaptació de l’obra mestra dirigidaper Alexander Mackendrick i prota-gonitzada per Alec Guinness i PeterSellers.

Valor de ley (True grit en el seu tí-tol original) ens explica la història deMattie Ross, una adolescent que veucom el seu pare és assassinat a sangfreda pel covard Tom Chaney. Deci-dida a clamar venjança, demana ajuta Rooster Cogburn, un cap de policiaalcohòlic, violent i amb un mal hu-mor perpetu. Durant el viatge que elscondueix a perseguir a l’assassí, se’lsafegirà la figura del ranger LaBoeuf,el qual també persegueix a Chaneyper un altre assassinat.

Més fidel a la novel·la original queel seu precedent, Valor de ley esdevéla primera trobada directa dels ger-mans Coen amb el gènere del wes-tern, tot i que en alguns dels seus an-teriors films hi puguem trobar influ-ències fugisseres. En aquesta ocasió,els directors opten per deixar de ban-da el seu particular sentit de l’humori els seus extravagants i absurds per-sonatges per cenyir-se al cent percent a les convencions del gènere.Aquesta aposta, potser menys d’au-tor i més adient per arribar a tots elspúblics (malgrat esdevenir el wes-tern un gènere poc amic de grans pú-blics) ha dut el film a rebre nomi-nacions als Oscars, entre les quals caldestacar la de millor actor per JeffBridges (el qual ja va guanyar l’anypassat per Corazón rebelde) i la demillor actriu secundària per la joveHailee Steinfeld. Curiosament, labanda sonora del sempre excel·lent ihabitual col·laborador dels directorsCarter Burwell no ha estat nominadaen aquest cas.

CARLES RIBAS

CINEMABaixant a les profunditatsJames Cameron esprem lespossibilitats del 3D produint el«thriller» subaquàtic i angoixant«El santuario» >PÀG 3

LITERATURAEfectes col·laterals del crimR. J. Ellory, el James Ellroy britànic,presenta «Sólo el silencio», unanovel·la sobre les conseqüènciesd’una sèrie d’assassinats >PÀG 7

MÚSICA

Un any fent NosaEl col·lectiu bufa les espelmes del seu primer aniversariamb un concert a Palafrugell amb els barcelonins Cuzo,que hi presenten el seu disc «Otros mundos» >PÀG 8

«VALOR DE LEY»�ELS GERMANS COEN S’ATREVEIXEN PER PRIMERA VEGADAAMB EL WESTERN EN AQUESTA ADAPTACIÓ DEL FILM PROTAGONITZAT PER JOHN

WAYNE L’ANY 1969

Tres cavalquen junts

LA FITXAEstats Units. 2010.

Durada: 108 min.Gènere: Western.

Direcció: Joel i EthanCoen.

Intèrprets: JeffBridges, Matt Damon,

Josh Brolin, HaileeSteinfeld.

� Albèniz Centre,Ocine (Girona), Cinebox(Salt), Lauren (Blanes),Figueres, Olot, Arinco

(Palamós), Ocine (Platjad’Aro).

�

02PUBLICITAT AccentsDIVENDRES, 11 DE FEBRER DE 2011 | Diari de Girona

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*Platja d’Aro 4.00 6.10

Girona 4.30 6.30 8.30 10.30 0.40*Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30

Girona 7.30 10.15 0.30*Platja d’Aro 4.00 6.15

Girona 8.30 10.30 0.30*Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30

Girona 4.00 6.15 8.30 10.45Platja d’Aro 8.30 10.45

Girona 4.15 6.15 8.15 10.15 0.15*Platja d’Aro 6.10 8.20 10.30

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30

Girona 4.15 6.15 8.15 10.15 0.15*

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.30*Platja d’Aro 8.20 10.30

Girona 4.00 6.15

Girona 6.15 8.30 10.45 CATALÀPlatja d’Aro 10.30

Girona 4.30 6.30 8.30Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20

* Sessions golfes només els divendres i els dissabtes

Pàrquing gratuït • Telèfon 24 hores: GIRONA 972.207.152 - PLATJA D’ARO 972.826.697 • Venda d’entrades per Internet: www.ocine.es

www.ocine.es

GIRONA • PLATJA D’ARO

33DD33DD

CINEMA 03AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 11 DE FEBRER DE 2011

James Cameron ha trigat més d’unadècada a estrenar una nova pel·lícu-la, Avatar, però tampoc no s’ha estata casa sense fer res: a banda d’explo-rar noves tècniques de filmació (té laseva pròpia companyia d’efectes vi-suals), s’ha dedicat a produir docu-mentals com Misterios del Titanic,on ha posat de manifest la seva aficiópels rodatges submarins.

Mentre preparava la seqüela d’AvatarCameron ha produït El Santuario, unfilm de suspens ambientat en grutes

subterrànies on sembla ser que la tèc-nica de les tres dimensions hi lluiràcom mai, ja que el rodatge s’ha dut aterme en espais naturals realment im-pressionants. Cameron, que ha deci-dit confiar la direcció al desconegutAlister Grierson, no ha escatimat re-cursos (ha costat milions de dòlars,gairebé tots ells destinats a l’apartattècnic) perquè l’espectador ja es que-di amb la boca oberta als cinc minutsde projecció.

El protagonista és Frank McGuire,un veterà explorador marí que portaanys preparant una ruta per la cova

submarina més llarga i menys acces-sible del planeta. El seu equip comptaamb els millors submarinistes delmón, i també, malgrat les reticènciesinicials de Frank, amb el seu fill de anys. La ruta va com la seda fins queuna tempesta tropical provoca un des-preniment i bloqueja l’entrada princi-pal de la cova. Atrapats, amb el rellot-ge en contra i les emocions jugant ma-les passades, Frank i el seu equip pre-nen la decisió d’endinsar-se en la covaper provar de trobar una sortida queno surt a cap dels mapes però queFrank té la convicció que existeix. Ba-

sada en la història real d’un dels gu-ionistes del film, Andrew Wight, ElSantuario vol portar el públic a llocsque mai s’han vist en una pantalla, i hofa amb la complicitat d’un interessantplanter d’intèrprets que inclou RichardRoxburgh, Rhys Wakefield, Alice Par-kinson, Allison Cratchley, Dan Wyllie,John Garvin, Christopher Baker i IoanGruffudd, conegut per les dues entre-gues de Los fantásticos. La banda so-nora del film, que també es veurà encines Imax, és obra de David Hirsch-felder, autor de les partitures originalsde Shine, Elizabeth i Australia.

PEP PRIETO

LA FITXAEstats Units,

Austràlia. 2010.Títol Original:

«Sanctum».Gènere: Acció,

Intriga. Direcció:Alister Grierson.

Intèrprets: RichardRoxburgh, IoanGruffudd, Rhys

Wakefield, AliceParkinson, Allison

Cratchley, DanWyllie, John Garvin,Christopher Baker.� Albèniz Centre,

Ocine (Girona),Cinebox (Salt),

Lauren (Blanes),Figueres, Olot,

Arinco (Palamós),Ocine (Platja d’Aro),

CinemesRoses.

VERSATILITATUn actor de

caràcter.Richard Roxburghtorna a la primera

línia.Per a alguns sempre

serà el Duc de MoulinRouge, però aquestactor ha demostratuna versatilitat queva més enllà de lesetiquetes. Després

d’escoltar-li la veu ala versió original de

La leyenda de losguardianes, ara es

troba en ple rodatgedel melodrama bèl·lic

Out of the Night.

�

Harrison Ford, Ashley Judd i Ray Liot-ta encapçalen el repartiment d'a-quest drama coral sobre la immigra-ció que ha dirigit Wayne Kramer (au-tor de la notable La prueba del cri-men) a partir d'un guió escrit per ellmateix. D’aquesta manera, Crossingover pren una estructura d'històriescreuades per explicar-nos com totesaquelles persones que arriben cadadia a Los Ángeles des de diferentsparts del món a la recerca d'una vidamillor, es troben que han de pagar unpreu molt alt per legalitzar la seva si-tuació.

D’aquesta manera, Territorio prohibi-do esdevé un drama coral a l’estil deTraffic o Crash per explicar-nos histò-ries particulars que desemboquen en

un lloc comú. Així, ens trobem amb l’a-gent d’immigració Max Brogan, el qualha de bregar diàriament amb els cen-tenars de persones que tracten d'entrarals EUA a la recerca d'una vida millor,el seu company Hamid, d'ascendènciairaniana, que espera la jura de bande-ra del seu pare mentre intenta demos-trar a la seva família la importància deser americà. Simultàniament, una ad-vocada es troba amb el cas d'una ado-lescent de Bangla Desh a la qual l'Estatvol deportar acusada de terrorisme, unjove britànic utilitza una religió que nopractica per assegurar-se un treball, iCol Frankel abusa de la seva posiciócom a supervisor de «green cards» perforçar una bella actriu australiana a fa-vors sexuals. En definitiva, unes histò-ries creuades de les quals es serveix eldirector per realitzar, diuen, el seu film

més ambiciós.D’altra banda, també cal destacar

d’Animal kingdom, flamant guanya-dora del darrer Festival de Sundance, itot un èxit de crítica i públic a Austràlia(el seu país d’origen) i Estats Units.

Aquest thriller ens explica la històriad’un noi que es trasllada a viure ambels seus oncles a Melbourne i que benaviat haurà de decidir quina banda dela llei és la que vol seguir per sobreviu-re.

CARLES RIBAS

LA FITXAEstats Units:

2010Gènere: Drama.

Direcció:Wayne Kramer.

Intèrprets: Harri-son Ford, Ray Liotta,

Ashley Judd, Jim Stur-gess.

�

DIARI DE GIRONA

Cruïlla de destins

El misteri de lesprofunditats

DIARI DE GIRONA

«EL SANTUARIO»�JAMES CAMERON PRODUEIX UN PROMETEDOR «THRILLER» AMBIENTAT A LA COVASUBMARINA MÉS LLARGA DEL MÓN I ON TREU PUNTA AL SEU PERFECCIONAMENT DE LES TRES DIMENSIONS

«TERRITORIO PROHIBIDO» �HARRISON FORD PROTAGONITZAUN FILM CORAL AL VOLTANT DE LA IMMIGRACIÓ ALS ESTATS UNITS

����� OBRA MESTRA

���� MOLT BONA

���BONA

��INTERESSANT

�REGULAR

�DOLENTA C

RÍTIQ

UES

LES E

STR

EN

ES D

E LA

SET

MA

NA

PASSA

DA

DdG

CartelleraLA PROGRAMACIÓDELS CINEMES DE

GIRONA ÉS A LAPÀGINA 55

ENREDADOS�����

EUA. 2010 Gènere: Aventura. Títol original:«Tangled». Direcció: Byron Howard i Nathan Greno.Guió: Donen Fogelman, basat en el conte dels ger-mans Grimm. Música: Alan Menken. Muntatge: TimMertens. Intèrprets: Llargmetratge d'animació. Al-bèniz Centre, Ocine (Girona), Cinebox (Salt), Lauren(Blanes), Figueres, Olot, Kyton (Palamós), Ocine (Platjad’Aro), Roses. Per a aquells que pensem que el cinemad'animació és, en aquests moments, una de les últi-mes bases de la indústria cinematogràfica per atreurepúblic a les sales, Disney representa el passat. Un pas-sat clàssic en forma i contingut, amb la seva càrregade cursileria i moralina més pròpia del s. XIX que deles inquietuds de fills i pares del s. XXI. El present i elfutur estan en la renovació total que ha representatPixar, fins i tot en la irregular Dreamworks o en les mi-noritàries delícies de Miyazaki. Era tot un repte per ala productora encarar el seu cinquantè llarg d'anima-ció, més tenint en compte els mediocres resultats delsseus últims projectes. Partir de l 'antic conte de Ra-punzel, la princesa de llargs cabells reclosa en una in-expugnable torre, conegut per la versió dels germansGrimm, era apostar pel continuisme, un clàssic contede princeses. I, sens dubte, els seus incondicionalstrobaran les senyes d'identitat pròpies de la marca:colorit, romanticisme, divertits personatges secunda-ris, cançons i l'etern missatge de troba el teu somni.Tot això, amb una qualitat tècnica incontestable,usant, evidentment, l'animació digital i el 3D, peròsense trair el preciosisme visual característic de lacasa. Però a més la cinta conté elements que sorpre-nen gratament: és àgil, divertida i fresca. El seu duoprotagonista, un pocavergonya espavilat fet amb re-talls d'Errol Flynn (no debades, es fa dir Flynn Ryder) iuna eixerida i valenta Rapunzel, funcionen com en lescomèdies clàssiques de Hollywood. Una entretingudacinta que, sense trencar motllos, agradarà a un públicampli i que conté escenes brillants (la de la tavernadels malfactors és divertidíssima) i un parell de can-çons maques; no debades, la Disney ha recuperat AlanMenken, el compositor de La sireneta i La Bella i laBèstia. HONORATO J. RUIZ

�

04 CINEMA AccentsDIVENDRES, 11 DE FEBRER DE 2011 | Diari de Girona

THE FIGHTER�����

Estats Units. 2010. Durada: 115min. Títol original: «The Fighter». Direcció: David O. Russell. Guió: Scott Silver, Paul Tamasy i Eric Johnson. Intèrprets: Mark Wahl-berg, Christian Bale, Amy Adams, Melissa Leo, Jack McGee. Albèniz Centre, Ocine (Girona), Cinemes Olot. The Fighter és, en la seva aparença formal i narrativa,una simple pel·lícula de boxa, és a dir, que té tots els ingredients propis d’aquest subgènere: una història d’autosuperació associada al combat contra una determinadaetiqueta social, les tensions resultants del que es vol ser i es pot ser i, naturalment, la identificació, fàcil però summament efectiva, entre els cops que s’encaixen al ring iels que et dóna la vida. Des d’aquest punt de vista, estem davant d’un film correctíssim que, sense aportar res de nou, sí que es distingeix per una reformulació neoclàs-sica dels convencionalismes que la defineixen. Però és que resulta que The Fighter també és una altra pel·lícula, aquesta més original i suggestiva, i la que explica per-què un cineasta tan singular com Russell s’ha prestat a la seva aparent cal·ligrafia. En aquesta altra obra, el cineasta subverteix les expectatives de l’espectador endin-sant-se, amb una precisió quirúrgica, en l’entorn emocional i domèstic del protagonista. La veritable cinta, doncs, no és la que recull l’ascensió i caiguda del boxador, sinóla que radiografia el contrapunt familiar que serveix d’apuntador de la seva esquerdada personalitat. A partir d’aquí, i sempre des d’una contenció realment admirable,Russell documenta tot allò que acostuma a quedar pressuposat en els melodrames urbans i converteix The Fighter en una crònica entre bastidors de la dimensió fatalis-ta dels personatges que emmirallen el protagonista. És per això que, malgrat que Wahlberg dóna el millor de si mateix, són els secundaris que els roben tots els plans dela funció, des d’una Melissa Leo astoradora en el seu realisme fins a un Christian Bale que aconsegueix fer oblidar que es tracta d’un actor interpretant un paper. De fet,és en el retrat de l’imprevisible amor fraternal que la pel·lícula assoleix les seves quotes més altes de brillantor. PEP PRIETO

�

PRIMOS�����

Espanya. 2011. Durada: 97min. Direcció i guió: Daniel Sánchez Arévalo. Intèrprets: Quim Gutiérrez, RaúlArévalo, Adrián Lastra, Inma Cuesta. Albèniz Centre, Ocine (Girona), Cinebox (Salt), Lauren (Blanes), Figueres,Olot, Arinco (Palamós), Ocine (Platja d’Aro), Roses. Daniel Sánchez Arévalo s’està convertint en un expert en co-lors. Si l’Azuloscurocasinegro del seu debut definia la malenconia que tenyia l’ànim de Jorge, el jove atrapat enuna vida que no havia escollit, a Primos són els verds, grocs i taronges dels estius de poble els que dominen lapantalla. Són els colors de la gespa i el mar, de les samarretes de màniga curta, dels polos de llimona i de la llumi-nositat que busca en Diego, el protagonista de la pel·lícula, quan, després que el deixin plantat a l’altar, torna alpoble on estiuejava de petit per recuperar el seu primer amor, la Martina. I aquests colors enlluernadors són al-hora el defecte i la virtut de Primos. Sánchez Arévalo, com el seu protagonista, un desubicadíssim Quim Gutié-rrez, demostra més ganes que habilitat per fer riure l’espectador. Abusa de la comèdia gruixuda i en més d’unaocasió cau en l’espanyolada que intenta fer gràcia i no se’n surt, i més si se la compara amb la divertida Pagafan-tas, de Borja Cobeaga, que també explorava el costat patètic de l’amor. Tot i que els personatges femenins pas-sen pràcticament desapercebuts; els secundaris masculins, en canvi, triomfen. Raúl Arévalo i Adrian Lastra, elsdos cosins que acompanyen en Diego, aconsegueixen el to naïf i el «bonrollisme» dels estius de pantalons curtsi sabates Victòria, i el robaescenes Antonio de la Torre, l’alcohòlic que abans dirigia un videoclub, transmet tantatendresa com impotència per millorar una vida que va entrar en decadència en el mateix moment que el VHS. Elscolors cridaners de Primos queden força lluny de l’elegància d’Azuloscurocasinegro, però per sort, els seus se-cundaris aconsegueixen perfilar els traços barroers i maldestres del guió. ALBA CARMONA

�

PUBLICITAT 05AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 11 DE FEBRER DE 2011

221 3 4

6.15 - 10.35 4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45 4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.454.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45

65 7 7

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45 4.00 - 6.15 (excepte dissabte dia 12)4.00 (dissabte dia 12)

8.25 - 10.35 (excepte dissabte dia 12)6.15 - 10.35 (dissabte dia 12)

VERSIÓ CATALANA

8.30 - 10.40

98 10 11

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.4533 DD

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45 4.30 - 6.30 - 8.30 - 10.354.15 - 6.15 - 8.15

13

4.10 - 6.10 - 8.10 - 10.30

7

SPORTING DE GIJÓN-FC BARCELONAHorari: 8.00 (dissabte dia 12)

12

4.15 - 6.25 - 8.30 - 10.40VERSIÓ CATALANA

ALBÈNIZ PLAÇATel. 972 41 06 60

I també:SALA 2LA TRAMPA DEL MAL / 4.30 - 8.30SALA 5LA CANCIÓN DE ROLDAN / 4.15SALA 5AMOR Y OTRAS DROGAS / 6.15SALA 8BIUTIFUL / 10.15

06LLIBRES AccentsDIVENDRES, 11 DE FEBRER DE 2011 | Diari de Girona

Una novel·la amb projecció a la webBrillant o diabòlica? Lúcida o estranya?

Ni tan sols sabem si Amanda és el seuautèntic nom. L’únic que tenim clar és queva aparèixer de sobte a l’institut, vacanviar la vida de tres persones i vadesaparèixer tan ràpid com havia arribat.Els lectors hauran de col·laborar adesentranyar el misteri a través dewww.elprojecteamanda.cat. | DdG

�

A. VALENTINO I M. KANTOREl projecte Amanda: invisibleESTRELLA POLAR, 309 PÀGINES

Memòries confessionals i molt íntimesEntorn a l’assassinat de la seva pròpia

mare quan tenia ell tenia 10 anys, Ellroyreconstrueix la infància desestructurada, elsdelictes de la seva adolescència, la sevaavidesa sexual, la seva vida com a escriptor iels seus matrimonis fallits. Superposantèpoques i llocs amb emoció i clarividència,Ellroy narra la història de la vida amb el polsnarratiu de les seves millors novel·les. | DdG

�

JAMES ELLROYA la caza de la mujerMONDADORI, 226 PÀGINES

Del guanyador del Premi de la Crítica«En Robert seu al Portal de l’Àngel amb

una llauna per a les monedes entre lescames. Toca una harmònica i duu un carrople de cartrons i bosses de plàstic. Tot i elsvint anys que han passat, és el mateix desempre: el nas, les celles gruixudes, el gestd’apartar-se el serrell. El cor se’m dispara.Entro en una botiga per observar-lo ambprou calma... la inquietud em paralitza». | DdG

�

EDUARD MÁRQUEZ L’últim dia abans de demàEMPÚRIES, 150 PÀGINES

Una visió ambiciosa de la cosmologia«El camino a la realidad» presentava una

guia completa de les lleis que regeixenl’univers des del nostre coneixement. Ambaquest llibre, Penrose va molt més enllà idesenvolupa una visió inèdita a lacosmologia i proposa una respostainesperada a la pregunta: «Què va passarabans del Big Bang?» . Una obra fonamentalper als amants de la ciència. | DdG

�

ROGER PENROSECiclos del tiempoDEBATE, 291 PÀGINES

Relat d’iniciació al desig i a l’escripturaA mitjans dels 40, en Ringo és un noi de

15 anys que passa les hores al bar de lasenyora Paquita; en aquesta taverna deGràcia, és testimoni de la història d’amorentre una dona entrada en anys i en carns,ingènua i enamoradissa; i d’un home forçaatractiu. Quan ella intenta suïcidar-se,l’home l’abandona i ella es torna del totindeferent als afalacs. | DdG

�

JUAN MARSÉCaligrafía de los sueñosLUMEN, 436 PÀGINES

La felicitat sense preu, i més valuosa«No hi ha felicitat més autèntica que

aquella que s’experimenta quanexpressem part del que som en allò quefem». A través de les paraules de Balzac,Sèneca, Nietzsche o Tagore, entre d’altres,l’autor (llicenciat en Filosofia i Ciències del’Educació, i grau en Psicologia) ens acostaa l’essència de la felicitat, un bé escàs devalor incalculable. | DdG

�

ANTONI BOLINCHESLa felicitat no té preuARA LLIBRES, 122 PÀGINES

LA VIDA DEL TENOR ESPANYOL ACTUAL MÉS COTITZAT I VALORAT EN L’ÀMBIT MUNDIAL, CONSIDERATHISTÒRIA VIVA DEL MÓN OPERÍSTIC A CASA NOSTRA

RUBÉN AMÓN

PlácidoDomingo.

Un coloso enel teatro de

la vida

PLANETA, 414PÀGINES.

En el seu recent homenatge alTeatro Real de Madrid, PlácidoDomingo va assegurar que anavapostergant la seva retirada des depassats els anys. Posseïdord’una veu privilegiada, que a bensegur no plau a tots els puristes del’òpera, Domingo és avui unreferent incontestable del món del’òpera a l’Estat i ha ensenyat auna nova generació a estimar elmón del bel canto.

El periodista Rubén Amón (Ma-drid, ) és una mostra de la vessantpolifacètica de la feina periodística ac-tual. Aquest especialista musical,col·laborador de publicacions espe-cialitzades com Scherzo, ha estat cor-responsal a zones conflictes del móni és un apassionat de l’òpera. Fins i tot,té un blog al voltant d’aquesta passió;i de fet coneix de fa una colla d’anysal tenor madrileny, amb qui ha com-partit no pocs moments.

Amón assenyala la capacitat dereinvenció com una de les caracte-rístiques de l’artista. Una característicacomuna en els grans personatges dela cultura o de qualsevol altra activi-tat humana. I una altra de les carac-terístiques del personatge: la sevaforça, enorme, pràcticament desme-surada. De fet, ens diu Amón, quanDomingo abandona un teatre, tornaa pujar sense públic, per cantar algunfragment d’òpera que té previst in-terpretar la temporada següent. L’a-nècdota ens parla d’un personatged’una passió mesurada, però constant,

i, sobretot, d’algú que fa de la músicauna forma de vida, una respiració iuna manera de caminar.

Domingo forma part de la genera-ció d’or dels tenors espanyols, deCarreras, el rival a qui els italians ve-ien com el successor de Di Stefano, pelseu fraseig impecable i la seva dicciócristal·lina, a Kraus, passant per Ara-gall. El llibre, iniciat des de la vessantde la força del cantant i l’anecdotari,mostra com el tenor és capaç de re-cordar el nom d’una cambrera delTeatro Real d’un any per l’ altre. De la

seva empatia i la seva facilitat per co-municar amb els altres. Ja des delsseus inicis a Mèxic, on va conèixermonstres com Di Stefano o Siepi.Treballant a Tel Aviv, a l’altra punta delmón, va adquirir l’hàbit de la feinacontinuada, que, diu l’autor, el nivelld’altres teatres li hauria negat.

Domingo creix en el paper i l’inflafins a fer-lo explotar, però la sevameta, assegura el biògraf, és la llargadurada, és aquest convertir-se en di-rector de teatre a Nova York, i construiruna òpera, i construir, al seu voltant,

els artistes dels futur. El futur de l’ò-pera, un futur que ell va viure des dela figura del cantant italoespanyolLauri-Volpi, a qui se li pot consideraruna gran influència.

El secret, cuidar-se moltDomingo, se’ns diu, creix al llarg detota la seva vida de cantant. El ,a Berlín, els espectadors de l’Staatso-per l’aplaudeixen minuts a les bu-taques per un Simon Boccanegra es-tremidor. Els entesos, tan apassio-nats com durs en la crítica, l’han xiu-lat abans a Itàlia per una Aida que vainterpretar. I es deia d’ell que algunesde les òperes verdianes li eren massadifícils. Barenboim era la seva parella,com a director d’orquestra: una pa-rella màgica. Aquella nit, Barenboimva recordar als pressents a un altre te-nor, el rus Kozlosvsky, que va cantarfins als anys. El secret, només esdeixava anar vegades a l’any. Esdosificava «como un reloj de arena»,a la pàgina . Plácido, que es cuidamolt, també sembla seguir aquestatrajectòria.

Aquesta biografia dominguiana, sipermeten l’adjectiu, no és una bio-grafia a l’ús, perquè l’autor es passe-ja per l’òpera que coneix bé, des-til·lant opinions, anècdotes, i conei-xement d’un món que una vegada en-ganxa, és tan difícil de deixar com unenamorament, com l’embruix de lamelodia que acarona l’ànima, o comla teatralitat que, a còpia d’anys i di-rectors d’escena, una òpera abansencarcarada i estàtica esdevé espec-tacle total.

MOISÈS DE PABLO

Plácido Domingo, un artista capaç de reinventar-se i apassionar-se sempre.

DIARI DE GIRONA

Setanta anys en bona forma

FICC

IÓ E

N C

ATA

LÀ 1�IQ84 (1 i 2)HARUKI MURAKAMIEMPÚRIES

2�El camí foscASA LARSSONCOLUMNA

3�L’art del’assassíMARI JUNGSTEDTCOLUMNA

4�L’arqueòlegMARTÍ GIRONELLCOLUMNA

5�Carolinas’enamoraFEDERICO MOCCIACOLUMNA

NO

-FIC

CIÓ

CAT

ALÀ

1�El lladre decervellsPERE ESTUPINYÀLA MAGRANA

2�No sé comaprimar-mePIERRE DUKANLA MAGRANA

3�Quan la vidapuja a labàsculaPILAR SENPAUPÒRTIC

4 �El secretRHONDA BYRNEENTRAMAT

LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA

Els més venuts

LLIBRES 07AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 11 DE FEBRER DE 2011

Un clàssic de la novel·la detectivescaEl dia del seu 19è aniversari, la Rachel

rep del seu difunt tiet, un dubtós heroi deles campanyes britàniques a la Índia, unllegat esplendorós: un diamant enorme labrillantor del qual creix amb les faseslunars. El que ella no sap és que la joia ésfruit d’un robatori sacríleg i que carregauna maledicció, que confrontarà unafamília fins llavors ben avinguda. | DdG

�

WILKIE COLLINSLa Piedra LunarALBA, 526 PÀGINES

Per a les qui somien amb un noi de revistaLa nova i glamourosa vida de la Meg com

a assistent del nou «noi dolent» del rock,Johnny Jefferson, és una tempesta de festes.La sensatesa d’en Christian l’ajuda a tenir elspeus a terra, però quan trigarà la Meg aensopegar amb els penetrants ulls verdsd’en Johnny? I no és la única que pugna perl’amor de l’ídol: entre la seva xicota i lesgroupies, la competència és enorme. | DdG

�

PAIGE TOONJohnny Be GoodPANDORA ROMÁNTICA, 315 PÀGINES

L’examen de l’amor s’aprova vivintEn un internat anglès, la Irene té un

desencís amorós que la porta al caire del’abisme. Un professor misteriós i seductorli proposa estudiar junts «la gramàtica del’amor», i la Irene aprendrà a viure... i aestimar. A la vegada que s’enamora delseu professor, un pretendent inesperatdecideix lluitar per ella, que es debat enuna tempesta de sentiments. | DdG

�

ROCÍO CARMONALa gramàtica de l’amorNARRATIVA SINGULAR, 280 PÀGINES

Una faula per preguntar-nos com vivimEl senyor Finney fa una vida molt

tranquil·la. Li agrada estar-se al jardí ixerrar amb el seu bon amic cargol.L’aparició de l’Espurna Rosa, amb el seuSuperBipBip, desperta la curiositat delsenyor Finney pel món que hi ha mésenllà de casa seva. Per això emprèn unviatge on s’adonarà que la sostenibilitatdel món és responsabilitat de tots. | DdG

�

L. VON ORANJE I S. POSTHUMAEl senyor FinneyCRUÏLLA, 96PÀGINES

Un dels britànics més brillants del XXDes del balcó d’una espectacular vil·la

florentina, la Mary fa balanç de la sevasituació: essent una vídua jove i bonica, liarriben moltes ofertes de matrimoni però elmés assenyat seria escollir l’honorable EdgarSwift, destinat a un càrrec notable a la Índia.Però un simple i irreflexiu acte de compassióse li gira en contra fins a convertir-se en unmalson que posa en perill els plans. | DdG

�

WILLIAM SOMERSET MAUGHAMUna casa a FlorènciaVIENA, 139 PÀGINES

Vides i històries unides per Mèxic D.F.Alguna cosa passa a l’hotel Isabel: ningú

té la vida assegurada, els estrangers nocomprenen res i els malfactors espassegen a voluntat. Però tot i així sesobreviu, i els hostes de l’hotel estan unitsper una mateixa desgràcia. I totesaquestes veus s’uneixen a través d’enFrank, a qui li ha tocat explicar aquestahistòria a la llum del Distrito Federal. | DdG

�

GUILLERMO FADANELLIHotel DFMONDADORI, 290 PÀGINES

EL CONSIDERAT COM A «JAMES ELLROY BRITÀNIC» HA PASSAT PER LASETMANA BARCELONA NEGRA PRESENTANT UNA NOVEL·LA QUE HA VENUTMILIONS D’EXEMPLARS I S’HA TRADUÏT A 25 IDIOMES, ARA AL CASTELLÀLes conseqüències d’una sèried’assassinats en la societat onocorren, i en les famílies i amics deles víctimes constitueixen l’eixcentral de Sólo el silencio, primeraobra traduïda al castellà delbritànic R. J. Ellory, un autorinteressat pels «efectescol·laterals» dels crims.

«M'interessa molt més la psicologiadel criminal i l'efecte del crim a la so-cietat on es produeix, que la investiga-ció policial», va explicar Ellory en unaentrevista concedida en el marc de latrobada de novel·la negra de Barcelo-na BCNegra.

Sólo el silencio és un bon exempled'aquesta manera d'abordar la no-vel·la negra, ja que, tal com explica l'es-criptor, la identitat de l'assassí va can-viar quan li faltaven quinze pàgines peral final i no obstant això «tenia molt clardes del principi que la història havia desucceir en una petita localitat rural».

«M'agrada reunir en les meves no-vel·les a un grup normal de persones,col·locar-hi una granada emocionalal mig, tirar de l'anella i veure quèpassa», va assenyalar l'autor d'aques-ta novel·la, que ja ha captivat als lectorsbritànics i s'ha traduït a idiomes.

En aquest cas, el grup normal de per-sones són els habitants d'un petit po-ble de Geòrgia (Estats Units) l’any

, i la granada emocional és l'as-sassinat i esquarterament d'una dese-na de nenes.

La història està narrada en primerapersona per Joseph Vaughan, un delsnens del poble que veu com les sevescompanyes de classe van morint unadarrere d'una altra, i la situació el trau-matitza fins al punt de dedicar tota la

seva vida a descobrir la veritat.Por, terror, odi, desesperació, frus-

tració, impotència i culpa són algunsdels sentiments que transmet aquestanovel·la, que l'autor pretén que sigui«una muntanya russa emocional».

«M'interessa transmetre senti-ments», va aclarir aquest escriptor,que utilitza els crims, els assassinats, els

EFE/DdG

segrestos i tots els temes propis de la no-vel·la negra per bussejar en l'ànima hu-mana i arribar al cor del lector.

Segons ha afirmat R.J.Ellory, ell sesent més prop de A Sang Freda de Tru-man Capote que no pas de les novel·lespolicíaques a l'estil d'Agatha Christie, onal capdavall el més important és des-cobrir a l'assassí i aconseguir un finalsorprenent.

«Al gènere negre hi ha molts llibresque són un desafiament mental, en elque et donen sis peces d'un puzzle decinc-centes i et posen a prova, no obs-tant això a mi m'interessa més l'impacteemocional», va aclarir.

Un anglès fascinat pels Estats UnitsAquest tipus de novel·la negra «emo-

cional té millor acollida a Europa queals Estats Units», segons Ellory, que toti així es considera un enamorat deNord-amèrica i hi situa totes les sevesnovel·les.

«Les meves novel·les tenen els EstatsUnits com a escenari perquè vaig serdesmamat per la seva cultura. Vaigcréixer amb Starsky i Hutch, Hawaii - i totes aquestes coses. M'encantaval'atmosfera i la diversitat cultural», va as-senyalar l'escriptor, de anys.

Aquesta fascinació pels Estats Unitsva ser una llosa per a la seva carrera pro-fessional durant molt temps, segonsEllory, perquè «les editorials britàniqueses negaven a publicar una novel·la es-crita per un anglès i ambientada aNord-amèrica».

Entre i , Ellory va comple-tar novel·les que van rebre centenarsde cartes de rebuig per part de les edi-torials britàniques.

Va ser a l’any quan l’escriptor vadecidir tornar a la càrrega i des d'ales-hores tot han estat èxits. Des de llavorsha obtingut diversos premis literaris iuna proposta per dur fins a la gran pan-talla Sólo el silencio, que finalment haadaptat el propi autor i que s’encarre-garà de dirigir el realitzador francès Oli-vier Dahan.

R. J. ELLORY

Sólo elsilencio

RBA EDICIONES

Els efectes col·laterals delcrim, segons R. J. Ellory

R. J. Ellory, al seu pas aquesta setmana per Barcelona BCNegra.

EFE

5�No era llunyni difícilJOAN MARGARITPROA

FICC

IÓ C

AST

ELLÀ

1�IQ84 (1 i 2)HARUKI MURAKAMITUSQUETS

2�La senda oscuraASA LARSSONSEIX BARRAL

3�Riña de gatosEDUARDO MENDOZAPLANETA

4�Carolina seenamoraFEDERICO MOCCIALUMEN

5�Los sinsaboresdel verdaderopolicíaROBERTO BOLAÑOANAGRAMA

NO

-FIC

CIÓ

CA

STEL

LÀ 1�El métodoDukan ilustradoPIERRE DUKANINTEGRAL

2�No consigoadelgazarPIERRE DUKANINTEGRAL

3�En la mente deun perroALEXANDRAHOROWITZRBA

4�España, capitalParísGERMÀ BELDESTINO

5�El secretoRHONDA BYRNEURANO

08MÚSICA AccentsDIVENDRES, 11 DE FEBRER DE 2011 | Diari de Girona

ANIVERSARICuzo i Boit dj’sELS AMETLLERS (PALAFRUGELL)

� Dissabte 12, 22,30h. � Entra-da: 5€.

Dimecres que ve, de febrer,farà tot just un any del primer con-cert organitzat per nosa_col·lectiu, ungrup de persones amants de la mú-sica independent que es van posard’acord per promocionar concerts dequalitat a Palafrugell. Aquell di-marts, els debutants van ser, ni més

ni menys, que els francesos MyName Is Nobody, una de les forma-cions més fresques i aclamades del’escena indie-folk del vell conti-nent, i els nord-americans de Chi-cago Pillars and Tongues. Des de lla-vors, han estat un gran nombre deconcerts els que, des del col·lectiunosa s’han portat a terme, aconse-guint que artistes internacionals vi-sitessin aquesta població. I és que japodem dir que la Costa Brava té sangindie, ja que cal recordar que a SantFeliu de Guíxols, l’escena indepen-dent es troba activa des de fa més

d’una dècada.Per tal de commemorar aquest

primer aniversari, els responsablesdel col·lectiu han organitzat aquestdissabte una festa que vol fer partí-cips a tots els amants de la música in-dependent d’aquesta efemèride. Elsbarcelonins Cuzo, una formació engran estat de forma que presentaràa Palafrugell el seu darrer LP, Otrosmundos (Alone Records), amb elqual exploten la seva vessant més sal-vatge, a base de rock, progressive, ipsychedelic. Cuzo són Jaume L.Pantaleón (guitarra, ex Twelve i ac-

tualment membre de Lords Of Buk-kake i Atleta), Pep Caravante (bate-ria, també en Warchetype) i ÁlvaroGallego (baix, ex QA'A). Tot seguit,Boit dj's serà l’encarregat de seguirfent ballant al públic, per tal de ce-lebrar molt més que un aniversari, totun any reafirmant el «Do it yourself».

Bleed It + Illinoise + Dj’s Capo &BailableSALA WAH WAH CLUB

� Dijous 17, 22,30 h. � 5€

El Wah Wah Club segueix apos-tant per unes nit de dijous alterna-tives, a base de concerts de caire in-dependent. Aquesta setmana, lanit de dijous es tenyirà de clars co-lors gironins amb les actuacions dela jove formació de Grunge-Rock-Alternatiu, Bleed It i amb la ja mésexperimentada formació de hard-core de tall pop-rock, Illinoise, quepresentaran el seu segon àlbumd’estudi, Killing metronom-o. Amb-dues formacions demostraran quel’escena musical gironina està mésviva que mai. La nit es completaràamb els dj’s Capo & Bailable.

ALBERT CORNELLÀ

�

Un any fent nosaa la Costa Brava�NOSA COL·LECTIU CELEBRA QUE FA UN ANY QUE ACTIVEN L’ESCENAINDEPENDENT A PALAFRUGELL AMB UN CONCERT ALS AMETLLERS

NOVES FRONTERES DEL JAZZMarilyn Mazur, Nils Pet-ter Molvaer & EivindAarsetAUDITORI (GIRONA)

� Dissabte 12, 21h. � 12€.Liderat per la danesa Marilyn

Mazur, el concert presenta a un triode luxe que inclou el guitarrista Ei-vind Aarset i el trompetista NilsPetter Molvær. Aarset i Molvær sóndos dels artistes nòrdics més im-portants, pioners del jazz electrò-nic. Descoberta als anys 80 per Mi-les Davis, Marilyn Mazur ha col·la-borat amb Gil Evans, Wayne Shortero Jan Garbarek entre molts altres-Són tres dels grans dins el panora-ma jazzístic d’avantguarda europeui arriben a l’Auditori per oferir unconcert de luxe on la improvisacióestà assegurada. La percussionistadanesa Marilyn Mazur i els jazzmennoruecs Nils Petter Molvær i EivindAarset uneixen el seu talent en unanit que promet ser excepcional.

HOMENATGETribut a Carles SabaterCASA DE CULTURA (LLANÇÀ)

� Diumenge 13, 12 h i a les17h. � 6€ (el concert)

Es compleixen 12 anys de lamort del cantant de Sau, i com ja ésuna tradició anual, el col·lectiu ClamSau li ret homenatge a Llançà, ambuna sèrie d’actes que retran home-natge a una de les grans veus delrock català. A les 12 del migdia hihaurà concentració a la plaça delcementiri vell de Llançà. A les 5 dela tarda, La Nova Trinca oferirà untribut, a la Casa de Cultura.

Planning

Els barcelonins Cuzo, amb el seu rock psicodèlic, seran els encarregats de fer bufar l’espelma de l’aniversari del col·lectiu de Palafrugell.

DIARI DE GIRONA

Carles Sabater.

DIARI DE GIRONA

MÚSICATORNA EL BOOTLEG A LA MIRONA DE SALT

Spritz Bar de La Mirona (Salt). � Dijous 17. 20 h. � Gratuït.

Amb l’ànim de promoure la música en directe (a travésd’un documental), La Mirona torna a organitzar el BootlegSeries que tan bon resultat li va donar l’any passat. Enguany,però, canvia la seva localització i proposa un cicle deprojeccions gratuïtes a l’Spritz, que durant sis dijous i fins al21 d’abril acollirà els concerts d’artistes com Radiohead, ElvisCostello, Massive Attack, Tom Petty & The Heartbreakers,Ben Harper & The Innocent Criminals i Patti Smith. A partirdel maig, la previsió és poder oferir l’Stadium Arcadium Tourdels Red Hot Chili Peppers; l’Infinite Arms Tour de Band ofHorses de l’any passat; el Soup Tour de Blind Melon i elTyrannosaurus de The Hives del 2004. | MARTA PALLARÈS

TEATRELA MUERTE ES LO DE MENOS

Sala La Planeta (Girona). � Dissabte 12, 22h. � 12€.

El muntatge guardonat amb el Premi al Millor Espectaclede la Mostra de Teatre de Barcelona 2010 arriba a LaPlaneta amb tota la seva força original. La jove dramaturga idirectora Denise Despeyroux, al capdavant de la companyiaTeatro a la Intemperie, explora en aquesta obra, quetranscorre en els extrems més oposats, les difícils relacionsentre el mons del Més Enllà i del Més Ençà, els amorsdesgraciats (tant entre els vius com entre els difunts) il'equilibri sempre precari entre la felicitat i la pèrdua, latristesa i la alegria o l’emoció i la indiferència. | DdG

PASTA FULLADATeatre Municipal (Girona) � Diumenge 13, 19 h.

� 16 | 12 | 10 | 6 €.

Pasta fullada forma part d'una trilogia sobre l'experiènciaafectiva de les persones, de les circumstàncies que les propi-cien i dels destins que acaben per construir. Al centre d'a-questa reflexió hi ha la dona, que crea, engendra i participacada cop més en tots els àmbits de la vida social i laboral. Al'obra s'hi mostra la vida de quatre personatges, dues parellesd' amics que porten i suporten una amistat de molts anys. Alllarg del temps, aquelles fatigues de parella s'alimenten del'energia de l'altre parella o d'una de les amigues o de l'amic.Sense massa conflicte, els personatges viuen un guió que elscomplau, sense saber-ho tot els uns dels altres. En canvi,creuen que es coneixen molt. Escrita per Ever Blanchet i diri-gida per Òscar Molina, la obra compta amb la participació delsactors Josep Minguell, Margarida Minguillon, Carles Sales iCarme Sansa, els quals interpreten a les dues parelles que,sense saber-ho, comparteixen moltes més coses de les quecreien. | DdG

�

�

�

Escenaris

MÚSICA I TEATRE 09AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 11 DE FEBRER DE 2011

Wanda Jackson «THE PARTY AIN’T OVER» (NONSESUCH/WARNER) �����Artistes com Neko Case o Laura Cantrell li van fer un tribut el 2004 (Hard-headed woman), però és Jack

White qui rehabilita definitivament a Wanda Jackson, la reina del rockabilly, amb una operació similar al VanLear Rose que va gravar amb Loretta Lynn (2004). En la línia dels treballs de Rick Rubin amb Johnny Cash oNeil Diamond, encara que amb un repertori de versions (de Johnny Kidd a Amy Winehouse, passant per BobDylan), la cantant de 73 anys demostra una inaudita vigència vocal abrigallada per robusts arranjaments devent i percussió. No deixa indiferent. (ROCKABILLY/COUNTRY) | E.G.

�

MarianneFaithfull

HORSES AND HIGH HEELS

NAÏVE

�����

Iron and Wine «KISS EACH OTHER CLEAN» (4AD/¡POP STOCK!) �����Quatre anys després de The shepherd’s dog, Sam Beam completa el procés de conversió de Iron and

Wine en una banda en tota regla. D'auster cantautor a aprenent del gran Jeff Tweedy, sense deixar-se en elcamí ni un gram del bon gust i el talent que han caracteritzat la seva trajectòria. Brian Deck torna a signaruna producció radio friendly, que no edulcora el resultat final, és pròdiga en arranjaments i fins i tot s'atre-veix amb experiments com Big burned hand (el funk segons Beam?). Un disc de creixement, però també degran bellesa. Una reafirmació finalitzada. (ROCK D’AUTOR) | E.G.

�

Pete Yorn «PY» (VAGRANT/BECAUSE MUSIC) �����Títol homònim i productor inesperat (Black Francis, capdavanter dels mítics Pixies) per al nou àlbum de

Pete Yorn, que no desentonaria en la discografia de Frank Black & The Catholics, a tenor del tractament so-nor que han rebut unes cançons que es troben entre el més rotund que hagi escrit i gravat Yorn, encara queel de Nova Jersey tracta de retornar als seus orígens més naturals, versionant un tema com el Wheels, deThe Flying Burrito Brothers. En tot cas, la veu segueix sent el senyal distintiu d'un cantautor rock el futur delqual queda totalment obert a partir d'ara. El temps dirà. (ROCK) | E.G.

�

La feliç continuïtat

És una llei irrefutable: Si alguna cosa funciona, millor no tocar-ho. I Marianne Faithfull ja fa tempsque va trobar la fórmula perfecta per superar amb elegància la seva esplèndida maduresa artística:Discos en els quals el repertori s'ajusta als seus registres vocals, produïts per Hal Willner i esquitxats devaledors de presti (PJ Harvey, Nick Cave, Damon Albarn, Jarvis Cocker). Horses and high heels segueix lamateixa pauta, amb Willner com a mestre de cerimònies, col·laboradors com Lou Reed, Wayne Kramer oGeorge Porter Jr. (The Meters) i una selecció de cançons en la qual s'hi inclou alguna aportació de lacantant (el tema titular, Eternity o Why did we have to part), però que destaca per la qualitat de lesversions escollides, entre elles Past, present and future (cantada originalment per The Shangri-Les),Back in baby’s arms (amb el piano de Dr. John accentuant el sabor a Nova Orleans, on es va gravarl'àlbum), The stations (de Greg Dulli i Mark Lanegan) o Goin’ back (clàssic de Carole King i Gerry Goffingravat per The Byrds o Dusty Springfield). Així qualsevol . (POP) | E.G.

�

�����INDISPENSABLE

����NOTABLE

���RECOMANABLE

��FLUIX

�PRESCINDIBLE

DISCOS

EL PRODUCTOR HAL WILLNER TORNA A FER-SE CÀRREC DE L’ÚLTIMA ENTREGA D’UNACANTANT QUE ALLARGA L’ESTAT DE GRÀCIA DE LA SEVA MADURESA

Un valBOSCH CAR SERVICE

per valor de 200 € per usar en

qualsevol dels més de 600 tallers

Bosch Car Service d’Espanya

–4 vals per sortejar cada mes–

PParticipa i podràsguanyar una targetaBP ULTIMATE*carregada amb 200 eurosde carburant cada mes

–13 tagetes per sortejar cada mes–

VOTAI GUANYA

ENTRA A LA PÀGINA WEBI PARTICIPA DE FORMA GRATUÏTA

Tria el Cotxe de l’Any 2012

*Els regals són per sorteig entre tots els lectors del Grupo Prensa Ibérica

Els cotxes seleccionats com a candidats el mes de febrer són:

10ART AccentsDIVENDRES, 11 DE FEBRER DE 2011 | Diari de Girona

ÀLEX NOGUÉ I ESTER BAULIDA

Fundació Valvi, Girona.Avda. Jaume I, 42 baixos � Del27 de gener al 12 de març.De dilluns a divendres de 18 a20,30h. Dissabtes d’11,30 a14h. i de 18 a 20,30h.

�

El títol de l’exposició que ÀlexNogué i Ester Baulida presen-ten conjuntament a la FundacióValvi (Les illes no existeixen) ésuna adaptació de la idea que elpoeta John Donne (1572-1631)va expressar en la MeditacióXVII al referir-se a la interrelacióentre totes les coses i, de mane-ra molt especial, entre els ho-mes, que finalitza amb aques-tes cèlebres paraules: «Caphome és una illa, la mort dequalsevol m’afecta per què esticunit a la humanitat, per això nopreguntis per a qui toquen amort les campanes, hi toquenper a tu». | E. CAMPS

JOSEP SUBIRATSMuseu Memorial de l’Exili,

La Jonquera. Carrer Major, 4-47. � Del 22 de gener al 27de febrer. www.museuexili.cat

�

La proposta artística de JosepSubirats (1914-1997) és exem-plar: els seus dibuixos o les se-ves aquarel·les –la immediatesadel mitjà és fonamental– fets alfront d’Aragó quan es trobavadestinat a la 27a Divisió de l’E-xèrcit Popular de la Républica o,encara més, els que va esbossardurant els seus diferents inter-naments als camps de concen-tració francesos, no només evi-ten qualsevol dimensió heroicaen la plasmació de l’imaginaridel vencut sinó que aposten, demanera desacomplexada, per lareproducció sense artificis d’unpaisatge marcat per l’absènciade tota forma de pietat humana.| E. CAMPS

PERE VILÀ I LAURA MERINO

Museu de l’Empordà, Fi-gueres. Rambla, 2. � Del 28de gener al 27 de febrer. Dedimarts a dissabte d’11 a 19h.Festius d’11 a 14h.

�

La proposta que actualmentes pot veure en aquest anticmagatzem de fruites plantejauna contraposició artística ente-sa des de la seva vessant mésdialògica: per una banda, San-tiago Ydañez (Jaen, 1969) sesubmergeix sense filtres enl’expressivitat més desfermadacontinguda en els rostres men-tre que, per l’altra, Horacio Silva(1950) –i malgrat uns inicis mar-cats pel realisme minuciós– ce-deix tot el protagonisme a la su-perfície pictòrica. | E. CAMPS

Pere Vilà i Laura Merino, inte-grants del Col·lectiu Stalker, pre-senten al Museu de l'EmpordàHistòria de les individualitats,una proposta que pretén fer unretrat intimista de la ciutat deFigueres a través de filmacionsamateurs de totes èpoques iformats cedides voluntàriamentper figuerencs que van respon-dre a una crida ciutadana: estracta, segons els seus respon-sables, «d’un assaig visual icreatiu a partir dels records quecontenen aquestes gravacionsfamiliars i íntimes» | E. CAMPS

SANTIAGO YDAÑEZ I HORACIO SILVA

Espai d’Art Àcentmètres-ducentredumonde, Perpin-yà. Avda. de la Grande Bretag-ne, 3. � Del 21 de gener al20 de març. Tots els dies (fes-tius inclosos) de 14 a 18h.

�

Si bé és cert, com escriuFrancesc Miralles, que «la ri-quesa de l’obra escultòrica deMedina-Campeny es fona-menta en les contraposi-cions» (contraposicions inter-nes en relació al propi treball,s’entén), no ho és menys queuna bona manera de descobrirl’artista de Barcelona és tam-bé contraposant-lo, com handecidit fer els responsablesde la Fundació Vila Casas, aun escultor com Joan Crousque, malgrat tot el que com-parteixen, se situa en un ter-ritori antagònic o, com a mí-nim, perfectament diferencia-ble.

Mentre que Medina-Campenyrecolza la seva vasta produc-ció escultòrica en una concep-ció sensualista dels volumssense renunciar, en cap cas, aun sòlid corpus conceptualque bascula sense problemesde la fina ironia al dramatismemés descarnat, la permanèn-cia dels volums, en canvi, téper a Joan Crous una gènesimolt més precària, fins al puntque a l’artista li agrada expli-citar un dels seus referentsclàssics: es tracta d’aquellamalaguanyada Pompeia queva quedar vitrificada sota lescendres ardents escopidesper la ira del Vesubi. D’això estracta: mentre que Medina-Campeny enyora la forma i larestitueix, Joan Crous la mos-tra a través de les runes, mit-jançant una «resta arqueolò-gica» que ha perdut tot rastrede solemnitat clàssica. | E.

CAMPS

MEDINA-CAMPENY IJOAN CROUS

Can Mario, Palafrugell.Plaça de Can Mario, 7. � Del2 d’octubre al 29 de maig.Diari de 17 a 21,30h. Dimartstancat.

�

ÀLEX NOGUÉ I ESTER BAULIDA PRESENTEN A LA FUNDACIÓ VALVI DE GIRONA LA MOSTRA «LES ILLES NO EXISTEIXEN»: ES TRACTA D’UNSUBTIL EXERCICI FORMAL QUE ENS INTERPEL·LA A MIRAR MÉS ENLLÀ DEL NOSTRE MELIC, JUST EN LA DIRECCIÓ D’AQUELL «ALTRE» OBLIDAT.

ÀLEX NOGUÉ I ESTER BAULIDAFundació Valvi, Girona. Avda. Jaume I, 42

baixos � Del 27 de gener al 12 de març.De dilluns a divendres de 18 a 20,30h. Dis-sabtes d’11,30 a 14h. i de 18 a 20.30 h.

Les illes no existeixen, ens recordava elpoeta John Donne (1572-1631) a la sevaMeditació XVII, en la mesura que «Caphome és una illa, la mort de qualsevol m’a-fecta perquè estic unit a la humanitat, peraixò no preguntis per a qui toquen amort les campanes, toquen per a tu». Noexisteixen les illes però tampoc la sevaimatge política, és a dir, les utopies: enca-ra que el creador del terme va ser, el 1516,Thomas More amb la seva cèlebre obra–Utopia consta de dos llibres en forma dediàleg entre diferents personatges–, la tra-dició occidental, especialment en relacióal pensament polític, és rica en la creaciód’aquests no-llocs (sovint metaforitzatsen una illa) plantejats com a alternativa aun món que genera insatisfacció; des deLa República de Plató, passant per la Ciu-tat de Déu de Sant Agustí o aquella tec-nològica New Atlantis de Francis Bacon –només tres exemples d’una llista llar-guíssima–, la constant ha estat imaginarcom seria un món millor on l’home, entèscom animal social, pogués realitzar la sevallibertat sense entrar en conflicte amb els

interessos de la comunitat. En una entrevista (feta fa pocs anys per Fa-brice Zimmer) el controvertit filòsof PeterSloterdijk parlava d’aquella mena de «co-lonialisme occidental imaginari» com unprimer pas per a la «presa del món»; tan-mateix, afegia Sloterdijk, la utopia actualha perdut la seva innocència i, a més, el seucaràcter col·lectiu s’ha vist substituït pro-gressivament per una nova forma d’utopiaindividual: l’èxit. L’individualisme i la re-cerca de l’èxit són aspectes clau per en-tendre algunes dinàmiques contemporà-nies i, de manera molt especial, per obli-dar la importància d’aquell «altre» neces-sari per a la construcció de qualsevol iden-titat raonablement sana, és a dir, que no si-gui autista ni indiferent, com diria SusanSontag, al dolor dels demés.

Les illes no existeixen –ni les utopies–però no per això s’ha de renunciar a un ti-pus de replegament intel·lectual que potcentrar el seu àmbit d’interès «en una per-sona qualsevol» (com ens recorda EsterBaulida en la seva magnífica intervencióperiodística): n’hi hauria d’haver prouamb un parèntesi reflexiu que ens per-metés recuperar la dimensió humana en-mig del brogit –sonor, però en especial vi-sual– en el que vivim immergits. O, comsuggereixen els artistes amb el seu zoò-trop: repensar la nostra posició en elmarc de la col·lectivitat entenent que for-

mem part d’un únic perfil cardíac que am-putat en qualsevol de les seves parts –comdiu Donne al seu poema– deixa de tenirsentit. I potser també per això Àlex No-gué torna a la immediatesa pulsional deldibuix, sobredimentsionant-lo per con-vertir-lo en un lloc més que no pas en unarepresentació de res: els seus dos til·lers–imatge de tota ambivalència– se’ns re-velen com una mena de cartografia o mapade camins on recalar a recer dels exces-sos als que ens hem acostumat i, perquèno, més a prop d’un «tópos» alliberat delseu prefix negatiu.

Al final, un possible pròleg (o epíleg)per a l’exposició de Nogué i Baulida ensel podria oferir l’interrogant plantejat –fauna colla d’anys però perfectament vigent–

per Paul Valéry: «La interrupció, la inco-herència, la sorpresa, són les condicionshabituals de la nostra vida. S'han conver-tit fins i tot en necessitats reals per a mol-tes persones, les ments de les quals noméss'alimenten […] de canvis sobtats i d'es-tímuls permanentment renovats […] Ja notolerem res que duri. Ja no sabem què ferper aconseguir que l'avorriment donifruit. Llavors, tot el tema es redueix aaquesta pregunta: la ment humana pot do-minar el que la ment humana ha creat?».D’això es tracta: Nogué i Baulida ofereixenun bona possibilitat per respondre aaquest i altres interrogants gràcies al fetd’haver convertit, amb subtilesa i sensi-bilitat, l’espai de la Fundació Valvi en unlloc apte per a la reflexió.

�

EUDALD CAMPS

Un parèntesi reflexiu necessariDiàleg adues bandes

L’exposiciócontraposaopcions ex-pressives dife-rents peròigualmentcompromesesamb la pràcti-ca artísticaresponsable.

�

EUDALD CAMPS

ART 11AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 11 DE FEBRER DE 2011

L'exposició s'ha plantejatcom una trama de relacions en-tre les obres de Joaquim Llucià(Vidreres 1929 - Barcelona1973) i Jaume Faixó (Girona1952-1998), dos autors poc omal coneguts que, a grans trets,van compartir els mateixos po-sicionaments al voltant de l'art.En aquest sentit, aspectescomo la problemàtica de la for-ma i de la composició, la recercade la llum, la idea de creació, lainvestigació i la incorporació dematerials o les relacions amb elromànic o les corrents construc-tivistes, esdevenen l'eix con-ductor de la mostra. | E. CAMPS

JAUME FAIXÓI JOAQUIM LLUCIÀ

Espai VolART2, Barcelona.Carrer Ausiàs March, 22. � Del20 de gener al 20 de juny.De dimarts a divendres de 17 a20,30h. Dissabtes d’11 a 14h. ide 17 a 20,30h. Festius tancat.

�

L’exposició Oblits efímers,segons el seu autor, està inte-grada per una sèrie que «es unacontinuació d’Oblits, una col·lec-ció dedicada als espais abando-nats, més concretament a lesantigues fàbriques de les nos-tres contrades on tantes histò-ries personals i anònimes s’hi haforjat». Més enllà dels referentsescollits, en tot cas, destaca l’a-curada realització de les instan-tànies així com el seu posteriorpositivat: «presento unes foto-grafies casolanes, emulsiona-des sobre paper d’aquarel·les isobre papers de cotó fabricatsexpressament per aquest fet»,explica «Putxy». | E. CAMPS

JOAN PUIGDEMONT«PUTXY»

Cafè Sport, Olot. Passeigd’en Blay, 2. � Del 3 de des-embre al 28 de febrer. Hora-ris: obertura del local.

�

Des dels orígens de l’art, elsaliments i la seva manipulacióhan estat constants més o me-nys presents en la representa-ció pictòrica. Aprofitant aquestben entès, el Museu d’Art de Gi-rona, amb la col·laboració del Fò-rum Gastronòmic –que se cele-bra del 20 al 23 de febrer– i Gi-rona Bons Fogons, organitzen lamostra Art i Gastronomia queés, de fet, una selecció de dife-rents obres de la col·lecció delMuseu vinculades amb la temà-tica culinària acompanyades detextos realitzats per cuiners. Ésa dir: una proposta per a tots elsgustos. | E. CAMPS

ART I GASTRONOMIAMuseu d’Art de Girona. Pu-

jada de la Catedral, 12. � Del’1 al 28 de febrer. Diari de10 a 18h. Festius de 10 a 14h.Dilluns tancat.

�

Lluís Vilà, irònic, utilitzava laimatge de Pollock, invertida, perexplicar la seva concepció «ne-gativa» de l’absolut: «Si ell feiadripping, jo faig undripping, des-pinto les meves pròpies obresamb aire a pressió o amb aiguafins que pràcticament han des-aparegut. Si no m’aturo, el resul-tat seria el blanc inicial...».Aquesta era la seva síntesi: des-trucció de l’obra com en elsmandales budistes i, al mateixtemps, diàleg actiu amb la nos-tra memòria visual del segleque acabem de deixar enrere.Els seus absoluts s’exposen alrecentment creat Vilà_espai eatart de Banyoles. | E. CAMPS

LLUÍS VILÀVilà_espai eat art de Ban-

yoles. Plaça Major, 33. � Per-manent. De dimarts a diven-dres de 16,30 a 20,30h. Diss-sabtes de 10 a 13,30 i de 16,30a 20,30h.

�

El problema –entès com a lí-mit programàtic– de tot plan-tejament fotmalista és clar:hauria d’interessar-nos tan ladescripció de la forma (ambtot el conjunt de relacions in-ternes i externes que aquestahabilita) com les diferents ma-neres de negar-la o, com a mí-nim, d’assenyalar els seus in-tersticis més orgànics o, fins itot, la seva vessant més im-pura. En aquest sentit, la pro-posta d’Ignasi Rosés (Barcelo-na, 1969) resulta paradigmà-tica: les seves pintures respo-nen a una voluntat netamentconstructiva articulada a tra-vés d’una intel·ligent utilitza-ció dels plans i de l’espai però

que no renuncia, en cap cas, auna posada en escena amara-da de precarietat. Es tracta depapers pintats amb un deixde certa indolència que ensparlen de l’atàvica necessitathumana d’inventar espais ha-bitables (a nivell físic, peròtambé mental) i, de maneramolt especial, ens mostra elcaràcter provisional d’aquestsmateixos espais o, potser mi-llor, el seu caràcter necessà-riament irresolt. I, justamentper això, la seva utilització delcolor és també primària: co-lors plans i propoers a un or-dre visual que vol ser essen-cial, idèntic a la nostra intui-ció. D’això es tracta: Rosés«contamina» el formalisme iel minimalisme amb la sevaconcepció orgànica de l’art. |E. CAMPS

IGNASI ROSÉSGaleia, Presenta..., Giro-

na. Carrer del Nord, 13. �Del 16 de desembre al 19de febrer. De dimarts a diu-menge de 17 a 20 h.

�

Orografiaexcepcional

Vicenç Rovirafa una dècada quevisita aquest pai-satge singular quen’explora les pos-sibilitats formals através de la foto-grafia.

�

VICENÇ ROVIRACentre Cultural la Mercè de Girona.

Pujada de la Mercè, 12. � Del 10 de fe-brer al 5 de març. De dilluns a divendresde 10 a 14h i de 17 a 21 h.

La relació de Vicenç Rovira ambaquesta coneguda reserva natural vacomençar ara fa exactament una dè-cada: «A l’estiu de –explica l’au-tor– vaig anar per primera vegada a lesBardenas Reales. De seguida em varencaptivar dues coses: la solitud i el silencique se sentia en aquest espai tot ca-minat per dins de la Bardena Blanca iles formes que observava en el relleu,

gràcies a l’erosió de les aigües de la plu-ja. En un principi vaig decidir fotogra-fiar les tres unitats que formen lesBardenas Reales però, poc a poc, m’a-nava atraient, més i més, una de lesparts que és la Bardena Blanca fins quedefinitivament em vaig concentrar enfer el treball en aquest espai». El resultatsón imatges realitzades en rigurósblanc i negre d’una forta càrrega ex-presssiva que, malgrat reproduir frag-ments d’aquella particular orografia,transporten l’espectador cap a espaisd’una gran potencialitat anímica. Vi-cenç Rovira és soci fundador i presidentde l’associació Amics de la Fotografiade Torroella de Montgrí.

�

EUDALD CAMPS

Vicenç Rovira disecciona lesBardenas amb la seva càmera

MMENÚ DE GRUP

Pica-pica de:Amanida de l’hort

Embotits amb pa de coca amb tomàquetCroquetes

Calamars andalusaXipirons saltejats

Segon a escollit:Entrecot a la brasa o amb salsa roquefort

Orada a la brasa o al forn

Postres, beguda i cafèsPreu menú: 20€ (IVA 7% inclòs)

Si celebres el teu aniversari, nosaltres posem el pastís de franc!!!

DE DIMARTS A DIVENDRES

menú diari al migdia a

9,50 € (IVA i beguda inclosa)

amb 4 primers i 4 segons plats i postres

Cada dia en el menú, un plat especial

Per a més informació, telèfon

872 08 07 00o consulteu web: www.duplexrestaurant.esRda. Ferran Puig, 39 baixos · Girona

Per a les seves celebracions: sopars de colla, aniversaris, batejos, petits casaments… Vine a:

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

DdG

GIRONAMarilyn Mazur, Nils PetterMolvaer i Eivin Aarset A les9 del vespre a l’Auditori de Giro-na (Sala de cambra) cita amb lesnoves fronteres del jazz a cà-rrec de Marilyn Mazur, Nils Pet-ter Molvær i Eivind Aarset. Salade Cambra. Preu: 12 euros.

Jazz A les 11 de la nit al Sun-set Jazz Club, concert a càrrecde Josep M. Farras & Toni SolàQuartet. Preu entrada: 8 €.www.sunsetjazz-club.com

HOSTALRICConcert benèfic pro-OncolligaHostalric Amb la Coral parro-quial d’Hostalric i el Coro Rocie-ro Romero Verde. A les 8 de latarda al Centre Cultural Poliva-lent Serafí Pitarra. Preu: 5 eu-ros.

BANYOLESMuseu Darder A les 7 de latarda al Museu Darder de Banyoles, conferència «Cripto-grafia i criptoanàlisi, desxifrantl'escriptura de les civilitzacionsperdudes», a càrrec de David Ju-her. Professor del Departamentd'Informàtica i Matemàtica Apli-cada de la UdG.

SANT FELIU DE GUÍXOLSPresentació A la Casa Irla, ales 7 de la tarda, Presentació deRere els murs, a càrrec de l’au-tora, Núria Esponellà.

CALONGETaller de titelles A les 11del matí a la Biblioteca Pere Car-ner de Calonge, Taller de titellesa càrrec de Sara Sareta.

PALAFRUGELLEl último bailarín de Mao Ales 5 de la tarda, 2/4 de 8 i a1/4 d’11, al Teatre Municipal.

GIRONALa Planeta A les 10 de la nita la Sala La Planeta de Girona,«La muerte es lo de menos» deDenise Despeyroux, a càrrec deTeatro a la Intemperie. Obraguanyadora del premi al MillorEspectacle de la 15a Mostra deTeatre de Barcelona. Preu: 12 €.

PALAMÓSTeatre La Gorga A 2/4 de10 de la nit, al Teatre la Gorgade Palamós, representació tea-tral de «Coses que dèiem avui»,a càrrec de la Companyia de laSala Becket. Organitza: Àrea deCultura de l’Ajuntament de Pa-lamós.. Preu: 18 € / reduïda 15€.

GIRONATeatre Municipal A les 7 dela tarda, al Teatre Municipal deGirona, representació teatral de«Pasta fullada», d’Ever Blancet.A càrrec de la Cia. Teatre Gaudí.Preus: 16, 12, 10 i 6 euros.

MAÇANET DELA SELVANo som res A partir de les 6de la tarda, a La Societat de Ma-çanet de la Selva, roadmovie te-atral «No Som Res», a càrrecdels ex-Teatre de Guerrilla.Preus: de 12 a 15 euros.

GIRONAAuditori de Girona. A les 7de la tarda, a la Sala de Cambrade l’Auditori de Girona, concertde la Philarmonica de Pragaamb el Cor Madrigal (dir. Mireia

Barrera). Preu: 67, 58, 43 i 27euros.

Musica de cambra Concertcarrec de Laia Puig, violoncel iSaori Tomidokoro, piano. TeatreMunicipal, 7 de la tarda. Entra-des anticipades: a la taquilla.

BLANESMusica de cambra A les 7de la tarda a la Taverna de n'Es-teve, concert acústic a càrrec deJep Pradas, músic i compositorde grups com Sui Generis o

Swing Sec, que presentarà elseu treball Cocktail.

GIRONANit Poètica A partir de les 7de la tarda, al Bar Babel (CrNord, 14), tindrà lloc una novaNit Poètica del Llop Ferotge.Una bona ocasió per retrobar-nos i compartir poesies pròpies id'autors universals que cada

vegada que els sentim o llegim,ens fan més gran l'esperit.

LLANÇÀCarles Sabater Es complei-xen 12 anys de la mort del can-tant de Sau, i com s’ha anat fenten els darrers anys, Clam Sau liret homenatge a Llançà.

A les 12 del migdia, concen-tració a la placa del cementiri

vell de Llançà. Allà s’hi farà unaofrena floral i després es visita-rà la plaça que duu el nom deCarles Sabater.

A les 5 de la tarda, a la Casade Cultura, concert de La NovaTrinca. En aquest concert exclu-siu interpretaran cançons de laseva «banda mare», però tam-bé alguns dels temes favoritsde Carles Sabater i clàssics deSau. Entrada, 6 euros.

GIRONAPresentació A les 8 del ves-pre, presentació dels llibres Lesvides d'Eduard Aunós i MariaRúbies o el repte constant, deJosep Varela Serra. Hi intervin-dran: Lluís Busquets, JoaquimFerrer i l'autor.

GIRONAL’hora del conte A 2/4 de 6de la tarda, la Biblioteca Antò-nia Adroher, «Contes per curar-se en salut», a càrrec de PepaContes. L'hora del conte.

GIRONACasa de Cultura A 2/4 de 6de la tarda a l’Aula Magna de laCasa de Cultura, xerrada «La cri-si dels anys 30 vista pel cine-ma. En paral·lelisme a l'actual»A càrrec d'Àngel Quintana Mo-rraja, professor d'història i teoriadel cinema.

GIRONATangos Concert «Tangos, So-nates i Cançons», a càrrec deDavid Salleras, saxo i Anna Cas-sú, piano. A les 8 de la tarda a

l’Auditori Josep Viader de laCasa de Cultura.

GIRONAFontana d’Or. Conferència.Ramon Martí Alsina, pintord’història, i el seu temps A2/4 de 8 de la tarda. Conferen-ciants: Francesc Fontbona,membre de l’Institut d’EstudisCatalans, i Lluïsa Faxedas, pro-fessora d’Història de l’Art Con-temporani de la Universitat deGirona. Presenta: Josep M. Tru-llén, director del Museu d’Art deGirona.

GIRONAMúsica A partir de 2/4 d’11de la nit, al Wah Wah Club, con-cert amb Bleed It i amb els Illi-noise, que presentaran el seusegon disc Killing metronom-o.Aquest treball té un toc mésrock que el seu primer disc, peròsense perdre l’essència de laformació. La nit es completaràamb els residents de la sala,Capo & Bailable.

BANYOLESCinema documental Amree-ka (Amèrica). A 2/4 de 10 de lanit a l’Auditori de l’Ateneu. Preu:3 euros.

SALTTeràpia de Shock A partir deles 11 de la nit a la Sala 2 de LaMirona, concert a càrrec de Te-ràpia de Shock. La formació gi-ronina presentarà el seu darrertreball discogràfic, «Tota la nit»,després de 2 anys de silenci. Lafesta segueix després a LaBombolla. Preu: 7€ / 10€.

�

�

Cinema

�

�

Conferències

�

Música

�

�

�

Homenatge

�

Poesia�

�

Música

�

�

Teatre

�

�

Teatre

�

Cinema

�

Tallers

�

Llibres

�

Conferències

�

�

�

Música

�

Música

�

Conferències

�

Infantils

�

Llibres

Música

DILLUNS 14

DIVENDRES 18

DIJOUS 17

DIMECRES 16

DIMARTS 15

DIUMENGE 13

DISSABTE 12

Agenda de la setmana

13/02/11 GIRONAMarcelo Gros presenta «Minuts»Sala La Planeta Marcel Gros, un dels millors pallassosdel nostre país, ens porta un espectacle familiar fet de micaen mica i a poc a poc... Un món minúscul, divers i divertit,per a nenes i nens de totes les edats. L’espectacle tindràdues sessions, la primera a les 12 del migdia i la segona ales 6 de la tarda. Preu: 5 €.

�

DIARI DE GIRONA

12/02/11 SALTYacine & The Oriental Groove a SaltLa Mirona A partir de 2/4 d’11 de la nit, a la Sala 2 de LaMirona, el grup Yacine & The Oriental Groove pujarà sobrel’escenari per fer gaudir el públic d’una autèntica nit demestissatge. Es tracta del darrer projecte de Yacine Belah-cene (Detotarrel, Nour, Cheb Balowski), que barreja el millorde la música asiàtica i magrebí. Preu: 6 € a taquilla

�

DIARI DE GIRONA

Accents#698COORDINA Albert Cornellà

A/E tv.diaridegirona@epi.esDISSENY PORTADA ADRIÀ.

12ÚLTIMA AccentsDIVENDRES, 11 DE FEBRER DE 2011 | Diari de Girona

DIVENDRES 18 DE FEBRER

La psicodèlia pura dels StaySala Tourmix, a les 23.30 hores

Una de les bandes que més sonen dins del panorama musical independent de Catalunya, elsbarcelonins Stay, visiten Girona per presentar el seu darrer treball discogràfic, l’aclamat Passportto Freedom. La banda, que defineix el seu estil com a «indie pop psicodèlic», es va formar el 2001a Barcelona i en aquests deu anys han acumulat èxit rere èxit. Després de l'autoedició de dues pri-meres maquetes, el prestigiós segell britànic Matchbox Recordings va ser l’encarregat del llança-ment del seu tercer EP, So slow (2004). Amb aquest treball, la banda va obtenir una forta reper-cussió dins d’una ja creixent escena independent espanyola, que seguia l’estela dels èxits obtin-guts als Estats Units i al Regne Unit per bandes com The Libertines o The Strokes. Així, l'hivern de2004 el segell madrileny Wild Thing Records va decidir apostar per aquests barcelonins. Startingto lose control (2005,WTR) va ser el primer llarga durada de la banda. A partir d’aquí, i gràcies a labona acollida que van aconseguir per part del públic i també de la crítica especialitzada, la forma-ció va actuar en festivals de prestigi com el Primavera Sound 2006 o el Bilborrock. Passport toFreedom és el seu tercer àlbum i, de moment, ja està sonant per arreu d’Espanya.

�

LL’Hotel Carlemany, dins dels actes del Fòrum Gastronòmic 2011, organitza el properdissabte 19 de febrer, a les 21.00 h, eel II Sopar a Cegues.

Des d’un respecte cap a la invidència i conduïts pel Sr. Jonathan Armengol, críticgastronòmic invident, juntament amb el nostre xef Xavier Arrey; intentarem viure unaexperiència gastronòmica i sensorial.

Ens endinsarem en un mar de gustos, textures i olors que, juntament amb la festa desentits, faran córrer la nostra imaginació per descobrir cadascun dels plats queconformaran el menú degustació, maridat amb vins de l’Empordà de Cellers Espelt.

Gaudeixi d’un viatge gastronòmic i sensorial, segurament, inoblidable.

Per a informació i reserves contactar amb: Eva Inglès o Mònica Montal 972 21 12 12