Embed Size (px)
Citation preview
Coberta_n11_2pag:Coberta_n4_2pag 1/12/09 13:28 Página 3
2 número onze
E D I T O R I A LS U M A R I
EDITORIAL
AMFITEATRE
4 Entrevista a Tomàs Molina.8 L’Observatori Fabra.
Entrevista a Nicolau Torras.10 La Rosa dels Vents.12 La previsió del temps.14 El temps i les estacions.16 El cel de Thau.18 Joan Amades. Sabeu alguna
dita del temps?
VITRALL
20 Enric Larreula. Personatge del’any.
22 Els nostres horaris.
CALAIX DE SASTRE
24 On anem?26 Un joc: el molinet de vent.
PLANA OBERTA
27 El canvi climàtic.
Revista escolarNúmero ONZE – desembre 2009
2
3
20
24
27
escolaBarcelona
Disseny, maquetació i impressió: Impremta Guinart, S.L.Dipòsit Legal: B-20252-04Edició de 1.100 exemplars
Consell de redacció:Mar Arbonés, Ricard Bahí, Anna Belart, Anna Brengaret, Anna deCasacuberta, Josep M Comas, Marta Fontclara, Pep Marguí, Salvador Morros,Agustí Olivares, Frederic Raurell, Maria Ribelles i Toni Rubió.
Mai com ara hem estat tan pendents del temps que fa. Les causes són molt diverses:d’una banda, l’esport a l’aire lliure i el lleure estan condicionats per la climatologia, i de l’altra, lapreocupació pel canvi climàtic i les seves conseqüències.
Aquesta tardor és un bon exemple dels contras-tos d’un temps que sembla no regir-se per una lògica decalendari. Tan aviat fa fred i s’obren les pistes d’esquí compugen les temperatures i es veu gent a la platja.
S’ha celebrat a Barcelona la reunió preparatòria de la cimera de Copenhaguen, on elslíders dels països desenvolupats, els emergents i els que estan en vies de desenvolupament, han dis-cutit com s’ha de fer per reduir l’emissió de gasos contaminants responsables del canvi climàtic. Eldebat no és gens fàcil atès que els països amb més recursos són els que contaminen més i no totsestan disposats a fer aquest esforç. Però el que ens hi juguem és molt. Les properes generacionsestaran condicionades, de forma irreversible, per les decisions que es prenguin ara.
Ara bé, els grans canvis comencen per petites actuacions i nosaltres des de casa podemfer-hi molt. Tot just ara el nostre ajuntament ha posat en marxa un nou programa de recollida debrossa que la farà més eficient en separar la brossa orgànica, el rebuig, el plàstic, el paper i el vidre.Col·laborar-hi costa ben poc.
Els nostres hàbits de consum poden reduir el volum de brossa a final de mes; hem depensar de fer un consum sostenible.
Si som conscients que cal actuar, i ho fem, tornarem a veure una meteorologia, untemps, com ens diuen les tradicions, d’acord amb el costumari de Joan Amades.
Pels Reis, el dia creix i el fred neix
els grans canviscomencen per petites actuacions
3número onze
Nens i nenes de P5
omàs Molina és llicenciaten físiques per la UB i,actualment, cap de me -teorologia de Televisióde Catalunya i presenta-dor de programes televi-sius de divulgació delcanvi climàtic i del medi
ambient. A nivell internacional és també presi-dent del Climate Broadcasters Network-Europede la Comissió Europea sobre la Comunicaciódel Canvi Climàtic i president de la Inter -national Asociation of Broadcast Meteorology– IAMB (Associació de Professionals de laMeteorologia en els Mitjans de Comunicació),entre d’altres. És, a més a més, una amabilíssi-ma persona que no només ens va respondreàmpliament totes les preguntes que li vam for-mular, sinó que, en acabar, ens va ensenyartotes les instal·lacions de TV3.
4 número onze
A M F I T E A T R E E l t e m p s
t
ENTREVISTA A TOMÀS MOLINA
1 Després d’haver estudiat físiques, què va fer queet dediquessis a la meteorologia i quina relació hi has establertal llarg de la teva vida?
Jo estudiava físiques però no per ser meteoròleg, jovaig estudiar físiques per ser professor. Vaig agafar l’especialitatque es diu física de la Terra i el cosmos. Mentre estudiava vansortir les proves a TV3, m’hi vaig presentar i em van agafar.
2 Què suposa ser l’”home deltemps” de la televisió pública catalana? Téalgunes repercussions personals?
Clar, quan surts per la tele etcanvia una mica la vida, et coneixen a tu i atot el teu voltant.
Ser l’home del temps és una res-ponsabilitat, perquè aquí els nivells de quali-tat sempre han estat molt alts, hem acostu-mat la gent a uns nivells que has de manteniri has de millorar.
3 Últimament es parla molt sobreel canvi climàtic i sobre les repercussions quetindrà en un futur. Aleshores, tu com a presi-dent del Climate Broadcasters Network Eu -rope, què en penses, o sigui, què hi ha de certsobre les afirmacions que es fan sobre el canviclimàtic?
En el món de la ciència no hi hadebat ... hi ha una certesa del que sabem. Hi haun acord enorme en el món de la ciència. En elmètode científic un fa una proposta, la demos-tra i tots els altres intenten gairebé demostrarque no tens raó. Segueixes tenint raó perquèningú pot demostrar res del contrari.
Hi ha unanimitat científica sobrel’escalfament planetari, provocat per les per-sones i que tindrà efectes immediats en lanostra vida.
En febrero, un día al sol y otro al brasero
5número onze
3r Primària
6 número onze
A M F I T E A T R E E l t e m p s
Malgré le mauvais temps,mars prépare en secret le printemps
5 Quin és el paper que creus quehi podem jugar els joves, i els ciutadans engeneral?
Tots volem salvar el planeta i totsho diem molt fort. Però, després... és com sisempre pensem que hi ha algú pitjor que nosal-tres, no?
La joventut o la gent més jovegestionareu tot això que està passant ara,l’herència que us hem deixat. Per tant, vosal-tres us hi heu d’implicar més. El que jo deci-deixi de com fem les coses, hi té molt a veure,no? És la nostra, la teva... la MEVA responsabi-litat.
6 Quina ha estat l’evolució tec-nològica de la teva professió des que vascomençar? Creus que en un futur es podriaaconseguir el 100% d’encert en les previsionsmeteorològiques?
La gent de la meva generacióhem vist un canvi tecnològic descomunal.Quan jo vaig començar no encertàvem demàpassat i ara encertem el setè dia. Ara jaestem fent pronòstics a 6 mesos vista, i és unpronòstic que està millorant. Encertarem al100%? No. Mai.
Les previsions es basen en treseines: una és el coneixement de les bases cien-tífiques del moviment de l’atmosfera; la sego-na és el recull de les dades de com està la
8 Ja com a última pregunta, im’ha tocat fer-la a mi... què en penses de lateva imitació i si creus que es podria milloraralguna cosa?
A mi no m’agrada gens tenir imi-tació al Polònia. No és que estigui enfadat,però no m’agrada. Per què he de negar-ho?No? A tu t’agradaria tenir un imitador?
Això no vol dir que no em faciriure! Sí, em fa riure! Però si jo pogués no tin-dria imitador. El fet de ser conegut a vegadesés una mica pesat. A sentir-me observat ja hiestic acostumat... Però, és clar, per a algunagent és la primera vegada i t’ho pregunten debona fe...! Però, clar, tu estàs sempre allà i éspesat, creieu-me.
Què ha passat? Doncs que hafuncionat massa! Per desgràcia meva... a lagent li fa molta gràcia això del molt bona nit.O sigui, no digueu: “Molt bona nit!” i així eltrauran!
Violeta Alarcon, Marcel Camps i Elisabet Vives(4t ESO)
situació ara; i la tercera és la capacitat de càlcul i de memòriadels ordinadors. Encertarem cada vegada més lluny i millor. Però,també ens podem equivocar.
7 Potser és una curiositat, però el temps influeix enl’estat d’ànim de les persones?
Això sempre s’ha dit que és una mica a-ciència, peròla veritat és que no està prou demostrat ni que sí ni que no, a miés un tema que m’interessa molt, em fascina. A la universitat —sócprofessor de pronòstic— vam fer un treball de biometeorologiasobre les crisis d’ansietat i pànic a l’Hospital del Mar de Barcelona,i va resultar que quan bufa vent de ponent, que és desagradable imolt sec, augmenten considerablement les crisis d’angoixa, d’an-sietat i de pànic.
7número onze
Sílvia Rodríguez 3r ESO
8 número onze
A M F I T E A T R E E l t e m p s
icolau Torras és llicenciaten ciències físiques per laUniversitat de Bar celona,ha estat professor de l’es-cola Thau i treballa des defa 41 anys a l’ObservatoriFa bra.
1- Com va començar el seu interès per l’astro-nomiaVaig acabar la carrera de ciències físiques a laUniversitat de Barcelona i l’últim any vaig tenirun professor que treballava a l’Observatori Fabrai em va dir si volia anar a treballar amb ell i vaigacceptar la proposta: “Va ser una casualitat”. Emvaig dedicar a l’astronomia des d’aquellmoment. Ara, ja jubilat, encara segueixo treba-llant al Fabra.
2- Quina sensació experimenta quan observa la immensitat de l’u-nivers?Et fa relativitzar coses de la vida quotidiana, tot i que el que observemsón coses molt properes, que són aquí mateix, però comparat amb elque és l’univers som força insignificants. La Terra és un petit planetaque gira al voltant del Sol, que a la vegada és un petit estel a la galà-xia i no som res comparat amb tanta immensitat. Som un accident.3- En què consisteix exactament la seva feina?L’Observatori Fabra està especialitzat en l’estudi dels asteroides i elscometes. Els asteroides són uns petits planetes que es troben prin-cipalment entre Mart i Júpiter. La principal tasca és fer-los fotogra-fies amb càmeres CCD i sobre aquestes fotografies es calcula la posi-ció de l’objecte que s’ha observat. M’encarrego principalment de lapart de càlcul però també faig algunes observacions.Totes aquestes dades preses a l’observatori Fabra s’envien a l’InstitutSmithsonian dels Estats Units. D’aquesta manera es recalculen lesòrbites que segueixen els asteroides ja que en passar molt a prop deJúpiter poden desviar-se de l’orbita a causa de la diferència de mas-
ses entre aquests dos cossos. L’observatori Fabras’ha especialitzat en els asteroides coneguts ambel nom de NEOs que són els que poden passar enun futur prop del nostre planeta. 4- Com és el dia a dia a l’observatori.La secció que fa una feina més continuada és lade meteorologia, actualment molt automatitza-da. La secció de sismologia té els sensors alMontseny i ens arriben les dades per ràdio. Joestic a la d’astronomia, i als matins faig la partde càlcul i a les nits fem les observacions. Avegades quan apareixen cometes hi hem d’anara l’hora que calgui.5- Què es el que més li agrada de la seva feina?Hi troba algun aspecte negatiu?És una feina molt personal i lliberal i, amb la tecno-logia actual, molta part es pot fer des de casa ambl’ordinador . No hi ha un horari fix, però per poderobservar millor s’ha de treballar de nit, i com quem’agrada la feina no em requereix molt d’esforç.El que trobo molt a faltar és el contacte i lacomunicació social entre companys ja que lafeina d’astrònom és molt solitària i individual.Per aquest motiu he anat compaginant l’escolaamb l’observatori.
Sergi, Àngel, Pol, Daniel i Marc.Alumnes de 4t ESO
nL’OBSERVATORI FABRAEntrevista a Nicolau Torras
April showers bring May flowers
9número onze
Nens i nenes de P5
10 número onze
A M F I T E A T R E E l t e m p s
e ben petit sempre haviasentit la broma del meupare: - Saps què és el vent? - No -deia jo. - Doncs les orelles del Pauen moviment.
Patètic! Després, de més gran, he comprovat quela broma no estava tan desencaminada, perquè elvent es defineix com l’aire en moviment.
Als grecs, que els agradava moltexplicar històries, ja van nomenar un senyor déuabsolut del vents. Li van dir Eolo, i avui parlemde l’energia eòlica. Quina casualitat!
Hi ha vents que es coneixen com avents regionals, diferents a cada lloc del plane-ta. Aquí, a la Mediterrània, aquests vents s’hanordenat en funció del punt cardinal d’on proce-deixen i es col·loquen en un cercle de 360 grausque s’anomena la rosa dels vents. La primerareferència que tenim de la rosa dels vents ésl’Atles català de 1375 publicat pel senyorAbraham Cresques.
La tramuntana és el vent que vedel nord i rep aquest nom perquè és el vent fredque ve de més enllà de les muntanyes. De fet jaapareix amb aquest nom als llibres de RamonLlull “trans-muntà”.
El gregal bufa de nord-est i rep aquest nom perquè elsantics navegants el coneixien com elvent bo per anar cap a Grècia.
El llevant és el ventque bufa de l’est. És un vent humitperquè ve de dins el mar.
El xaloc bufa del sud-est i el seu nom ve de l’àrab“`shaloq”. Es un vent que ve del nord de l’Àfrica i del Sàhara. Quanplou de xaloc, plou pluja de fang perquè porta sorra del desert.
El migjorn és el vent que ve delsud. El seu nom indica que és el mig jorn del soli indica la trajectòria sud-nord.
El garbí, també conegut com a lle-beig a València, ve del sud-oest, i en concret delSàhara. És un vent càlid, sec i porta sovint pols isorra del desert. Provoca pluges fortes.
El ponent, com el seu nom indica,ve de l’oest, d’on es pon el sol. És un vent secque no porta pluja.
Finalment, el mestral és el ventque ve del nord-oest. També se’l coneix amb elnom de cerç. El seu nom prové del llatí “magis-trale” perquè és un vent sec i violent que noagrada gens als mariners i agricultors.
Com veieu hi ha vents per a totsels gustos encara que mai bufi al gust detothom.
Pau Segado4t ESO
Pel maig cada dia un raig
dLA ROSA DELS VENTS
Ntramuntana
NEgregal
Illevant
SExaloc
Smigjorn
SWgarbí
Wponent
NWmestral
11número onze
3r de Primària
12 número onze
A M F I T E A T R E E l t e m p s
Al juny la falç al puny
LA PREVISIÓ DEL TEMPS
Els nens de segon anem cada dia a observar el temps que fa.
Ho expliquem als companys i ho escrivim en un full a la classe.
13número onze
Víctor Llonch 4t ESO
14 número onze
A M F I T E A T R E E l t e m p s
Pel juliol, beure, suar i la fresca buscar
EL PAS DEL TEMPS AEDUCACIÓ INFANTIL
Educació Infantil procurem que l’observació del temps i
dels seus canvis es visquin de la manera més propera, sen-
zilla i natural pels nostres nens i nenes. Per això, obser-
vem el pas de les estacions en tot un ventall d’aspectes:
la indumentària, els aliments més característics de l’estació,
les transformacions en la natura, les celebracions pròpies
seguint el calendari tradicional... Observar, constatar i ver-
balitzar aquests canvis són accions bàsiques que treballem amb la mainada.
El dibuix dels arbres del pati és una altra proposta que permet constatar el
pas del temps. També tota la tradició verbal en forma de dites, poesies, con-
tes i descripcions ens ajuden a entendre aquests canvis estacionals.
D’altra banda hi ha una presa de consciència diària del temps meteorològic,
des de l’observació senzilla de si fa sol o si està ennuvolat, a altres aspectes
com per exemple si és un dia ventós, fred o calorós. Se’n deixa constància en
la cartellera de la classe: des dels més petits amb el format de gran fotogra-
fia representant el temps, fins als més grans que fan un recull de dades diari
fent-ho palès en un calendari mensual. En aquest sentit el dibuix, també, és
l’eina que ens permet reflectir el temps. Tot plegat contribueix a sensibilitzar-
los en la curiositat pel temps i el seus canvis.
El pas del temps el relacionem amb els moments del dia —matí, migdia, tarda,
vespre, nit— per a situar els nens dins de la temporalitat. Els més grans tre-
ballen també la consciència d’ahir i del cap de setmana. En aquest sentit el
calendari és un instrument fonamental.
a
15número onze
Nens i nenes de P5
16 número onze
A M F I T E A T R E E l t e m p s
Ni en agosto caminar, ni en diciembre navegar
EL CEL DE THAU
17número onze
3·r de Primària
Autome en fleur hiver plein de rigueur18 número onze
A M F I T E A T R E E l t e m p s
SAPS ALGUNA DITADEL TEMPS? Aquest any 2009 s’escau el cinquan-
tenari de la mort del folklorista Joan Amades.Aquest aniversari ens ha proporcionat l’ocasió derecordar-lo i per això l’any 2009 ha estat declaratl’Any Amades.
Joan Amades va néixer el 23 de juliolde 1890 al barri barceloní del Raval, fill d’un matri-moni obrer. Aviat, però, els seus pares Teresa i Blaies veieren obligats a prendre una parada als EncantsNous de Sant Antoni.
Als nou anys Joan Amades ja els ajuda-va en el negoci familiar de draperia, que aviat vareconvertir en llibreria de vell. Aprofitant-se de laseva condició de llibreter va llegir llibres “a centenars,per no dir a milers”, i això malgrat que els seus ulls,delicats, l’obligaven a llegir amb l’ajuda d’una lupa.
Els seus orígens obrers i la parada alsEncants expliquen el seu interès per la cultura popu-lar, que l’excursionisme contribuí també a desvetllar.A partir de l’any 1915 va dedicar-se a recollir totamena de manifestacions del nostre folklore.
La seva bi bliografia és extensíssima,però en destaca el Cos tumari català, publicat entreels anys 1950 i 1956 en cinc voluminosos volums.Va morir el 17 de gener de 1959, festa de sant An -toni Abat.Per a més informació:ANTONI SERÉS I AGUILAR, “Joan Amades. Un homede costums i tradicions”, dins Cavall Fort, núm.1127 (juliol de 2009). P. 5-7 • Associació Cultural Joan Amades,
http://www.joanamades.cat/
JOAN AMADESMaria LópezAlumna de 6è de Primària
Abril, aigües mil. Aquesta dita la vaig aprendre a 2n deprimària. Fèiem de meteoròlegs i en vam aprendremoltes.
Marc GarciaAlumne de 2n de Primària
El Mestral no acaba mai el jornal. La Rosa ens va expli-car que el mestral és un vent que pot bufar en qualse-vol moment i a qualsevol hora.
Júlia MurAlumna de 4t de Primària
Pluja d’abril i sol de tardor solen fer l’any bo i millor.Aquest any estic aprenent moltes dites fent el projecteamb “El cel de Thau”
19número onze
Clara Moraleda 4t ESO
20 número onze
V I T R A L L
PRIMERS APUNTS SOBRE ENRIC LARREULA,PERSONATGE DE L’ANY
nric Larreula i Vidal va néixer aBarcelona l’any 1941. Fill d’unafamília obrera, als catorze anyscomença a treballar en una fàbri-ca. Posteriorment, deixa la fàbri-ca i es dedica professionalment auna de les seves grans passions, eldibuix. Però en tornar del serveimilitar té un problema a la vista que l’allunya de la vida de
dibuixant. A partir d’aquell moment realitza diversos oficis, entre ells el de venedorde llibres a domicili. Compagina aquesta feina amb la de cantant, compartint esce-nari amb membres de la Nova Cançó, però una faringitis crònica l’obliga a deixar-ho a finals dels seixanta. Preocupat per la situació que vivia el país s’incorpora a lesclasses de llengua catalana que Òmnium Cultural organitzava d’amagat i com podiaen algunes escoles. Queda tan atrapat per la feina d’ensenyar a estimar el catalàque es posa a estudiar filologia catalana. Durant més de vint anys ha estat profes-sor de didàctica de la llengua a la Universitat Autònoma de Barcelona.
En un principi l’escriptura era només una manera d’aprendre i practi-car la seva pròpia llengua . A finals de la dècada dels setanta comença a publicarmaterial didàctic i a partir dels vuitanta inicia una intensa i fructífera producciódins de la narrativa infantil i juvenil. Simultàniament publica poesia, teatre, assaig,novel·la curta i satírica.
Col·labora habitualment en mitjans de comunicació de premsa i ràdioi és cofundador de l’Associació Amics de la Bressola, entitat sense ànim de lucre quetreballa per a recuperar l’ensenyament de la llengua catalana a la Catalunya Nord.
“Eren preciosos tots dos núvols al capvespre. Un dia que feia molt devent, van fondre’s l’un amb l’altre”
Els dos núvols amics, Editorial Teide
“Un matí, però, quan Sol estava tot just traient el nas per l’horitzó del’esquerra, va estendre cofoi la seva mirada per tots els racons del seureialme.”
Sol i Lluna, Publicacions de l’Abadia de Montserrat
“I llavors, sota un cel vermell de les últimes llums del capvespre, vacomprendre que mai més no deixaria aquell seu estimat desert, que aracomprenia i estimava com mai no s’hauria ni imaginat...”
Amics de les estrelles, Editorial Santillana
e
Octubre finit, mor la mosca i el mosquit
21número onze
Nens i nenes de P5
22 número onze
V I T R A L L
LES HORES QUE DORMIM A SISÈbjectiu: Els nens i nenesde sisè hem volgut ferun estudi estadísticsobre les hores quedormim un dia de cadadia.Les qüestions que heminvestigat són:
� “A quina hora anem a dormir”� “A quina hora ens llevem”� “Quantes hores dormim “
Procés: Amb aquest objectiu hem apuntat,individualment, a quina hora tancàvem el llumper anar a dormir i a quina hora ens llevàvem.Després hem recollit les dades i les hem orde-nat i representat en taules i histogrames. A continuació hem analitzat col·lectivamentels resultats de cada qüestió, especialment ladarrera, “Quantes hores dormim”.
Alguns fragmentsde l’entrevista alDr. Estivill referitsal son ens han aju-dat a extreure con-clusions.. (Segell,núm. 11, octubre de2008)
o
Conclusió:Tenint en compte que els infants hem de dormir entre deu ionze hores, ens adonem que no dormim el temps necessari.
Propòsits:Un cop hem reflexionat sobre el tema ens hemproposat:� Hem de planificar les nostres activitats peranar a dormir més d’hora.� A molts ens costa dormir quan anem al llit;no hauríem de jugar amb les “maquinetes” nipensar en coses tristes o dolentes. La darreraactivitat ens hauria d’ajudar a relaxar-nos.
Observem que la majoria dels alumnes de 6èdormim entre vuit i nou hores.
Novembre tronat, mal pel pastor i pitjor pel ramat
23número onze
Alumnes de 3r de Primària
24 número onze
C A L A I X D E S A S T R E
Year of snow, fruit will grow
ON ANEM DE FESTA?
é s un poble situat a la comarca de l’Anoia, enfilat dalt d’un turó.Conserva les torres d’un antic castell. El riu més important i que dónanom a la comarca és el riu Anoia. Té una superfície força accidenta-da ja que limita amb algunes serres. Té un conreu de secà: vinyes, oli-veres i cereals. La indústria se centra en el tèxtil, les arts gràfiques il’alimentació, també destaca l’extracció i fabricació de guix. Enaquests darrers anys moltes famílies d’Igualada s’han traslladat aaquesta població buscant la tranquil·litat i per estar més properes ala natura.
L’últim cap de setmana d’abril se celebra en aquesta localitat la Festadel Cel, una festa aeronàutica. S’hi celebra perquè és prop d’un aerò-drom. El diumenge es fa el gran festival aeri, amb la participació deles diferents modalitats: ultralleugers, vol a vela, acrobàcia, helicòp-ters, avions clàssics, vols en globus... Durant tot el cap de setmana esrealitzen diverses exposicions de diferents empreses del sector, ambtot tipus de material aeronàutic de les principals marques del mercati amb las darreres novetats, com també peces de veritable antiquari,d’avions antics i de diferents objectes relacionats amb l’aviació.
Laia Carbonell, Alejandra Mateos i Jordi Llopis de 6è A d’Educació PrimàriaResposta del número anterior: Caldes de Montbui
25número onze
Mireia Abelló 3r ESO
26 número onze
C A L A I X D E S A S T R E
Un joc de vent Papiroflèxia d’un molinet
1. Pleguem un full de paper decolors.
2. Dobleguem el full per a marcarels plecs. És un bon momentper a guarnir-lo.
3. Marquem un cercle al centre iretallem fins aquest per la líniadel plec.
4. Pleguem cada quart en sentitsalternatius i clavem una agullade cap a un pal o canya devímet.
27número onze
P L A N A O B E R T A
EL CANVI CLIMÀTICEl canvi climàtic ha estat, des del segle passat, un dels temes més freqüents de debat. I és ben normal ja que fins fa poc es parlava del canvi cli-
màtic com d’un fet llunyà, la gent en parlava però sense demostrar cap tipus de preocupació. Però les coses han canviat, aquest problema, del qual tothom era conscient i al qual ningú atorgava més temps que el necessari, ha fet acte de
presència en una realitat que cada cop ens agrada menys. Això es deu a la poca atenció que se li donava anteriorment, ja que en despreocupar-nos acce-lerem encara més el procés i si es continua per aquest camí arribarà un moment que haurà accelerat tant que serà impossible d’aturar.
Sembla un futur irreal i difícil d’imaginar, i és possible que encara falti molt de temps per a la seva arribada, però això no hauria de ser un motiude calma i tranquil·litat, ja que ens pot sorprendre un dia de sobte. No podem ignorar-ho, cal actuar i com més aviat millor.
És cert que últimament s’estan posant a prova diverses mesures a nivell internacional, com recomanar d’utilitzar el transport públic per no con-taminar amb més CO2, utilitzar objectes lliures de gasos CFC nocius per a la capa d’ozó, o el reciclatge que contribueix a millorar el medi ambient.
Però per què es fa tot això? Per què és necessari? Aquesta contribució, que cada persona s’hauria de sentir obligada a fer, ve justificada pelfutur que volem, tant per a nosaltres com per als nostres fills. És més, si no es compleixen aquestes mesures i les coses no canvien d’ara endavant, no hihaurà futur per a nosaltres, i tot el que s’ha avançat, tots els progressos de la humanitat, no valdran per a res. Totes les possessions, tot el que s’ha creattindrà el mateix sentit i significat que la simple pols.
És cert que millorar el medi ambient ens suposarà deixar de banda la comoditat. Crec que l’opció més encertada és abstenir-se d’alguns privi-legis que proporcionen els avenços que s’han aconseguit i que ara mateix estan fent malbé el món on tots vivim. Quin valor pot tenir la facilitat i la como-ditat si per culpa de gaudir-la ja no en podràs tenir més? A més a més, tampoc es tracta d’un canvi transcendental en la vida d’una persona, tan sols sónpetites accions per una de les millors causes, perquè si hi ha un bon motiu per fer alguna cosa, aquest motiu sempre ha estat la supervivència, però sobre-tot per tenir un futur.
Xavi Arqué4t ESO
Les col·laboracions han d'incloure nom i cognoms i una adreça electrònica o
telèfon de contacte. Podeu enviar les col·laboracions:
• Per carta a: Consell de redacció de la revista de l'escola Thau. Ja sigui per correu
ordinari o lliurada personalment a Secretaria.
• Per correu electrònic a: [email protected]
escola
Barcelona
Coberta_n11_2pag:Coberta_n4_2pag 1/12/09 13:28 Página 2
