Embed Size (px)
Citation preview
9
www.estrellapolar.cat
La Zoè i el Cor Blanc Aquesta vegada, els membres de la Banda de la Zoè no saben ben bé on han d’anar. Ni quin misteri hauran de resoldre. Només saben que la Matilda els ha demanat
ajuda i que hi ha una joia extraordinària pel mig: el Cor Blanc.
Un cop més, l’Amanda apareixerà sense que ningú l’hagi convidat, i la Zoè i els seus amics hauran de
lluitar contra els seus trucs i la seva llengua esmolada. Un arquitecte sonat, una banda d’amics a l’altra punta
del planeta, un helicòpter enmig de la tempesta i altres sorpreses portaran la Banda a viure una de
les aventures més emocionants.
12Col·lecció La Banda de la Zoè:
10140780
LA BANDA DE LA ZOÈ SÓN...
LA ZOÈ A part del pastís de xocolata, el que més li agrada és resoldre misteris amb la Banda!
EN MARC Segons ell tot està en els llibres, sempre hi troba solucions!
L’ÀLEX És una experta en tot allò que s’endolla. Visca la tecnologia!
LA LISETA L’entusiasma la moda i té una bossa... fabulosament màgica!
LA KIRABub! (el seu olfacte caní és imprescindible en les nostres aventures. Sap bordar en clau!)
A C A B A D O S
D i S E Ñ A D O R
E D I T O R
C O R R E C T O R
E S P E C I F I C A C I O N E S
nombre: Kim, Sílvia
nombre: Iván Barreto
nombre:
Nº de TINTAS: 4
TINTAS DIRECTAS:
LAMINADO:
PLASTIFICADO:
brillo mate
uvi brillo uvi mate
relieve
falso relieve
purpurina: Plata
estampación:
troquel
título: La Zoé i el cor blanc
encuadernación: sobrecubierta con
solapas
medidas tripa: 14,8x21
medidas frontal cubierta: 15x21,7
medidas contra cubierta: 15x21,7
medidas solapas: 9,3
ancho lomo definitivo: 1,9
OBSERVACIONES:
Fecha:
© del text: 2016, Ana García-Siñeriz Alonso© de les il·lustracions d’interior i coberta: 2016, Jordi Labanda© de la traducció: 2016, Iolanda López Vivancos© Editorial Planeta, S. A., 2016© de les característiques d’aquesta edició: 2015, Grup Editorial 62, s.l.u.Estrella Polar, Av. Diagonal, 662-664, 08034 [email protected] de la coberta i maquetació: Kim AmatePrimera edició: juny del 2016ISBN: 978-84-16522-76-7Dipòsit legal: B. 9.721-2016Imprès a CayfosaImprès a Espanya – Printed in Spain
El paper utilitzat per a la impressió d’aquest llibre és cent per cent lliurede clor i està qualificat com a paper ecològic.
Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.
21
El millor de tenir una germana tan famosa com la meva és que en saps notícies simplement obrint una revista. El pitjor és que gairebé sempre tens notícies seves…
a través de les revistes,perquè viatja arreu del món fent concerts.
LA MATILDA COM MAI
L’HAS VIST
2222
Ai! Encara sort que la mare no se n’havia adonat. Pensava disfrutar d’una estoneta de pau, a la meva habitació, esti-rada al llit… i amb una revista.
—ZOÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈ!!!!! QUE DIU LA MAMA QUE DEIXIS LES REVISTES I BAIXIS A PARAR TAULA!!!
El pitjor de tenir un germà petit és que et rebenta els tim-pans, a més de, ehem, ser un xivato. I el millor és… res?
Bé, hi ha d’haver-hi alguna cosa, però m’empipa molt que quan estic llegint les aventures de la Matilda pel món vin-gui a molestar-me.
Uf! És taaaaan pesat!
—QUE JA HI VAIG! —vaig contestar, sense bellu-gar-me ni un centímetre, he, he.
És una manera molt potinera de treure-me’l de sobre, però funciona, i em dóna uns quants minuts més de pau i tranquil·litat.
Però a ell, NO.
—ZOÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈ, NO T’OBLIDIS DE BAIXAR JAAAAA!!!
2323
Uf! Aquella tarda, en NIC estava superant el rècord mun-dial de pesadesa.
—QUE JA HI VAIG!!!! —vaig repetir, i em vaig arre-papar encara més al llit.
Uau! La Matilda estava guapíssima. A les pàgines centrals hi havia un ampli reportatge sobre ella. Hi apareixia en un trineu enmig de la neu, tota vestida de blanc, mentre que-ien flocs al seu voltant. I al mig del pit duia… una pedra transparent en forma de cor!
—ZOÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈ, BAIXAAAAA!!!
Jo, a en NIC, en comptes de NIC li dic NICÀS. I això és el que vaig fer. Ni cas.
Vaig continuar mirant les fotos. Era un diamant? La Ma-tilda no té joies tan valuoses. L’hi devien haver deixat per a la foto, segur. I on devia ser? Per descomptat, a l’altra punta del món, perquè vaig mirar per la finestra i vaig comprovar que hi feia un sol preciós.
—ZOÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈ!!! QUE BAIXIS JAAAAAA!!!
UF!, UF!, i mil cops uf...
24
En un dels resorts de moda, la Matilda llueix el fabulós Cor Blanc, una de les joies més valuoses del món
WOW!
25
26
Tenía els timpans a punt d’esclatar. Hauria de baixar. Ja esbrinaria més tard on era la meva germana…
Vaig baixar l’escala saltant a tota velocitat mentre sonava el telèfon.
—ZOÈÈÈÈ, ÉS LA MATILDAAAA!!!La Matilda! Quina casualitat!
Potser teníem telepatia fraterna?
Vaig córrer cap al telèfon i el vaig arrencar de les mans a en Nic abans que es comen-cés a enrotllar amb les seves històries de gols i cistelles. A CRITS, per més detall.
—Matilda! —vaig exclamar per l’auricular.
—BIP-BIP-BIP Zo...
No s’entenia
gens!
—Matilda! —vaig repe-tir—. Se sent molt mala-ment… No t’entenc!
27
—BIP-BIP-BIP ...est… en… un… llo… mo… llu…
—Hola? —vaig insistir, intentant entendre-la—. Què dius? Que estàs en un lloc molt llunyà?
—BIP-BIP-BIP… rob… el… co… bla… Hola!
—Que han rob alguna cosa? El co bla? I això què és?
Aleshores es va tallar la comunicació i ja no es va sentir res més.
Quina ràbia!En Nic em va mirar, estranyat.
—QUÈ VOLIA? —va preguntar, en veu MOLT alta, encara que estàvem a la mateixa habitació.
Sort que va venir la mare a donar-me un cop de mà.
—Nic! —el va renyar—. No cal cridar. La teva germana et sent perfectament. Per cert, Zoè, li passa res, a la Ma-tilda? M’ha semblat que teníeu una conversa una mica estranya, no?
Més que una conversa, havia estat una interrupció. No sa-bia gaire bé com interpretar el que m’havia dit d’aquella manera tan entretallada.
—Crec que té algun problema relacionat amb alguna mena de robatori —vaig dir—, però no sé on és, només que hi ha molta neu.
28
—ÉS A LA NEU! —va cridar en NIC, i va baixar l’escala amb la meva revista a la mà—. MIREU, HO DIU AQUÍ —va dir assenyalant el peu de foto—. I AIXÒ QUE PORTA AL COLL DEU SER UNA JOIA MOLT IMPORTANT! ES DIU EL COR BLANC!
EL COR BLANC!
Per una vegada, en Nic acabava de trobar la clau de la qües-tió: el «rob co bla» que la Matilda intentava dir-me era que…
ALGÚ HAVIA ROBAT EL COR BLANC!
FAMOSES A LA NEU…
AMB EL COR BLANC?
Atenció fans de la moda, perquè a la capital del fred, d’aquí dos dies se celebra la Fashion Gala de l’Híper Institut per a l’Eradicació dels Leggins Ortohorteres. Les convidades més elegants hi acudiran amb els seus millors modelets i joies per a enveja del personal (inclosos nosaltres, és clar).
S’hi espera la socialité Amanda Sigaret, amb un dels seus proverbials i espectaculars vestits d’alta costura, com també la cantant Matilda.
Totes dues rivalitzaran en bellesa i elegància, i, per què no, en els pedrots als quals és tan aficionada Miss Sigaret. Un ocellet ens ha dit que potser una de les dues lluirà el diamant més gran del món en forma de CUORE, he, he: el Cor Blanc. Ah! Però existeix de debò?
Aviat ho sabrem…
