CORRECTOR sÓn Bravo, Zoè! · Els ESTRUÇOS van abraçar els LLEONS mentre la seva entrenadora sortia de la pista repartint empentes i remugant entre dents. Fins i tot el pobre PLOMÍ

A C A B A D O S

D i S E Ñ A D O R

E D I T O R

C O R R E C T O R

E S P E C I F I C A C I O N E S

nombre: Kim, Sílvia

nombre: Iván Barreto

nombre:

Nº de TINTAS: 4+0

TINTAS DIRECTAS:

LAMINADO:

PLASTIFICADO:

brillo mate

uvi brillo uvi mate

relieve

falso relieve

purpurina:

estampación:

troquel

título: Bravo, Zoè!

encuadernación: Rústica con solapas

medidas tripa: 13x19,5

medidas frontal cubierta: 13,2x19,5

medidas contra cubierta: 13,2x19,5

medidas solapas: 8

ancho lomo definitivo:

OBSERVACIONES:

Fecha:

7

La Zoè A part del pastís de xocolata, el que més li agrada és resoldre misteris amb la Banda!

En Marc Segons ell tot està en els llibres, sempre hi troba solucions!

L’ÀLEx És una experta en tot allò que s’endolla. Visca la tecnologia!

La LisEta L’entusiasma la moda i té una bossa... fabulosament màgica!

La KiraBub! (el seu olfacte caní és imprescindible en les nostres aventures. Sap bordar en clau!)

La BanDa DE La Zoè sÓn...

www.estrellapolar.cat

Has pensat mai què faries si fossis la dire o el dire de la teva escola?

Hora del pati tot el dia, prou de coliflor al menjador, no més deures...

A l’escola de la Zoè Mr. Plomí convoca eleccions. Tothom s’hi pot presentar!

Fins i tot ell. Qui guanyarà? La Rosa Estu-diosa, que sempre

treu excel·lents?; en Tom Lounlijart, representant dels margis?;

la Lolita Elastà, d’Abans mortes que sense manicura?; o la misteriosa

Lila Winwin? O potser la Zoè?I tu, qui votaries?

Bravo, Zoè!

Viu una altra aventura de la Banda sense

sortir de casa.

10137153

6

La Zoè A part del pastís de xocolata, el que més li agrada és resoldre misteris amb la Banda!

En Marc Segons ell tot està en els llibres, sempre hi troba solucions!

L’ÀLEx És una experta en tot allò que s’endolla. Visca la tecnologia!

La LisEta L’entusiasma la moda i té una bossa... fabulosamant màgica!

La KiraBub! (el seu olfacte caní és imprescindible en les nostres aventures. Sap bordar en clau!)

La BanDa DE La Zoè sÓn...

www.estrellapolar.cat

Per fi ha arribat la GRAN oportunitat per a la Liseta: el concurs Operació Veuarra, un autèn-tic talent show de televisió a la seva escola, en

què elegiran el millor grup de música.La Banda es prepara per participar-hi, sense tenir en compte que, pel camí, poden sorgir

alguns petits obstacles, com ara escenaris que s’empassen els cantants o banys… de salsa de tomàquet. I per acabar-ho d’adobar, un mem-bre del jurat desapareix misteriosament, cosa

que fa perillar la continuïtat del concurs!

Participa en l’aventura més trepidant de la Banda.

Som-hi!

tot per la fama

Viu una altra aventura de la Banda sense

sortir de casa.

10117811

Zoé es lo más.indd 3Zoé es lo más.indd 3 19/2/16 12:1219/2/16 12:12

© del text: 2016, Ana García-Siñeriz Alonso© de les il·lustracions d’interior i coberta: 2016, Jordi Labanda© de la traducció: 2016, Iolanda López Vivancos© Editorial Planeta, S.A., 2016© de les característiques d’aquesta edició: 2015, Grup Editorial 62, s.l.u.Estrella Polar, Av. Diagonal, 662-664, 08034 [email protected] de la coberta i maquetació: Kim AmatePrimera edició: març del 2016ISBN: 978-84-16520-48-0Dipòsit legal: B. 1.423-2016Imprès a Espanya — Printed in Spain

El paper utilitzat per a la impressió d’aquest llibre és cent per cent lliure de clor i està qualificat com a paper ecològic.

Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.


8

Alguna vegada heu tancat els ulls i heu contin-gut la respiració fins no poder aguantar ni un segon més esperant que alguna cosa s’acabi?

No, no estic parlant de pessigolles amb una ploma d’ànec, he, he, sinó del partit de bàsquet de la meva escola contra l’escola rival: els LLEONS (nosaltres) contra els ES-TRUÇOS (ells). Que emocionant!

Just a l’últim segon… flas!, en Marc va fer un triple… I vam guanyar!


9

VISCAAAAAAAA!!Allò va ser… una bogeria!

—BÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉ!!!!! —va cridar l’Àlex—. En Marc és un campió, i no només amb els llibres!

SUPERVISCAAAAAAAA!!—SÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍ!!! —va exclamar la Liseta.

L’Àlex, la Liseta i jo havíem jugat a la prime-ra part. Esgotades però felices, vam anar a abraçar els altres.

HAVÍEM GUANYAT!!—Felicitats, joves lleons! —ens va dir el di-

rector.

Ui, que estrany! Mr. Plomí ens donava co-pets a l’esquena. A nosaltres! Fins i tot la Carla i la Marla es van llançar a la pista per abraçar… en Marc, he, he.

Després, en Marc va anar a donar la mà al capità dels ESTRUÇOS. Ben jugat!


10

—Ha arribat el moment d’entregar la copa —va anunciar la professora d’educació física—. LLEONS! Acosteu-vos.

BRAVO!!!

Tot eren rialles i felicitacions. TOTS volíem alçar la copa de campions! Però aleshores…

AI!!


11

L’entrenadora de l’equip rival em va donar una empenta i va intentar prendre’m la copa. Que bèstia! I ni tan sols em va dema-nar perdó.

—Qui és aquesta? —va preguntar l’Àlex—. Sembla una piconadora!

Jo no en tenia ni idea!

—És la MAURA MALPERDRE, l’entrenadora dels ESTRUÇOS —va aclarir la Liseta—. És famosa perquè no es treu els talons ni per entrar a la pista… I també és coneguda, ehem, pel seu mal geni. Salta a la vista, no? SEMPRE ha de guanyar en tot! I això inclou els partits de la seva escola.

—Doncs ara han quedat segons, he, he —va assenyalar l’Àlex.

Els ESTRUÇOS van abraçar els LLEONS mentre la seva entrenadora sortia de la pista repartint empentes i remugant entre dents. Fins i tot el pobre PLOMÍ es va endur una bona trepitjada.


12

—Senyora, faci el favor! —va exclamar el nos-tre dire, fregant-se el peu—. S’ha de saber perdre! I vaja amb els talonets… assassins.

—Jo en diria DIVINS! —va puntualitzar la Liseta—. Són de la meva marca favorita… JIMMY POOH.

—POOH? —va repetir l’Àlex—. PUÀÀÀÀÀ, HA! HA! HA! Deixa’t de sabatetes. Hem guanyat!! YEAAAAAH!!

En Plomí va mirar l’Àlex de cap a peus, amb desaprovació.—Àlex! —va tronar—. Mai s’ha de refre-

gar la victòria. És de molt mala educació. Tant com perdre i sortir donant empentes.

L’Àlex va acotar el cap.—Perdoni, dire, no ho tornaré a fer. Però, IUPIIII!!!

Aleshores, des del fons de la pista, la Marla i la Carla van començar a cantar.

OÉ,OÉ,OÉ! HEM GUANYAT!OÉ, OÉ, OÉ! SÓN UNS PRINGATS!


13

Quan va sentir la cançó, Mr. Plomí es va posar tan vermell que semblava a punt d’explotar.

—Aquesta NO és l’educació que heu rebut en aquest centre! Quin desastre TOTAL!

—Això és un DESASTRE! —va corroborar la Marla—. UN DESASTRE TOTAL, HE, HE!

La pell d’en Plomí era d’un color tan vermell com la d’un dels tomàquets de l’horta de la mare.

Què dic, un tomàquet! Com una caixa de deu quilos de tomàquets vermells, vermells, vermellíssims, he, he.

La Marla va callar i va empènyer l’Àlex cap al director.

—Mr. Plomí, ehem —va començar a dir, lle-gint amb molt de compte un paperet que li assenyalava la Marla— …si aquesta es-cola és un desastre i vostè n’és el director, segons les fórmules que ens ha ensenyat a matemàtiques, és molt senzill:


14

e=D Si escola és igual a Desastre P=De I Plomí és igual a Director de l’escola

P=DD Aleshores, Plomí és igual a Director

d’aquest Desastre… HE, HE…


15

UI! La Liseta, en Marc i jo la miràvem incrè-duls.

Per acabar de fer empipar el dire, la Carla va afegir:

—Vaja, que vostè és el responsable de tot aquest DESASTRE!!

UF! La cara d’en Plomí va deixar de ser ver-mella i va esdevenir una mena d’albergínia amb ulls i bigotet a punt d’esclatar!

L’Àlex va intentar apartar-se’n.

—Daixò… Jo només volia apujar nota… —va protestar—. No he fet res!

Un Plomí furiós va assenyalar amb el dit l’Àlex, la Marla i la Carla.

—On s’és vist que uns individus especialit-zats a treure zeros s’atreveixin a acusar-me de ser el responsable de tot AIXÒ?

GLUBS!Al pati no se sentia ni una mosca. Fins i tot els ocells havien callat.


16

—BÉ! —va exclamar el dire, i va recórrer la pista amb la mirada—. Els desafio. SÍ!! A tots vostès. A partir d’ara no em faig res-ponsable de res. VOSTÈS s’encarregaran de tot: de les classes, dels horaris, del menjador… I jo, bé, jo em dedicaré a ser com l’Àlex, la Carla i la Marla…

Totes tres van acotar el cap, avergonyides. Ens havien ficat en un bon embolic! Mr. Plomí va seguir el seu discurs:

—Per començar, demà ocuparà el meu lloc… —Mr. Plomí ens va mirar a tots els que érem al pati, com si busqués algú.

Alguna vegada has volgut fer-te petit petit fins a ser invisible? Doncs jo sí. En aquell moment.

—ÀLEX! —va cridar Mr. Plomí, i la va assenyalar un altre cop—. VOSTÈ serà, demà, la nostra responsable. I joooo arri-baré tard cada dia, tindré el material brut i estripat i correré pels passadissos atro-pellant tothom que se’m posi al davant.


17


18

Mr. Plomí va agafar aire i va seguir, amb els ulls espurnejants:

—I em marcaré un objectiu per a aquest curs: TREURE UN ZERO EN TOTES LES AS-SIGNATURES! Serà difícil batre el rècord de vostès tres —va dir, i va assenyalar de nou la pobra Àlex, que feia colla amb la Marla i la Carla.

Aleshores, Mr. Plomí va arrabassar la copa al capità dels LLEONS i la va alçar enlaire.

—I JA VEUREM QUI GUANYARÀ EL TÍTOL DE CAMPIÓ DEL DESASTRE! HI, HI, HI!

—va acabar, rient com un conill—. Ara em toca A MI riure…

PRINGATS!I Mr. Plomí va sortir de la pista sacsejant la copa, com si fos un campió.


19

Maura

Malperdre

OcupacióEntrenadora dels Estruços, a l’Arrikitown International School.

Trets d’identitatTalons de vertigen, cabellera llarguíssima i males maneres.

SomiaGuanyar la loteria, l’oca i fins un parell de quilos (guanyar… peti qui peti).

Pitjor malsonPerdre la copa del torneig escolar. Brrrrrr!


Documents

CORRECTOR sÓn Bravo, Zoè! · Els ESTRUÇOS van abraçar els LLEONS mentre la seva entrenadora sortia de la pista repartint empentes i remugant entre dents. Fins i tot el pobre PLOMÍ