Competències bàsiques-Roser-Canals-Slideshare

8/14/2019 Competncies bsiques-Roser-Canals-Slideshare

1/52

DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM PER ALDESPLEGAMENT DEL CURRCULUM PER ALDESENVOLUPAMENT DEDESENVOLUPAMENT DE

FIGUERES

Setembre-08

COMPETNCIES BSIQUES

Roser Canals Cabau


2/52


3/52

Roser Canals Cabau

Jaume Carbonell Sebarroja. La aventura de innovar. Ed. MorataJaume Carbonell Sebarroja. La aventura de innovar. Ed. Morata

Una escola pensada al segle XIX,Amb un professorat format al segle XX,

Ha deducar persones per al segle XXI

Una aula = un professor? Un grup = 25 alumnes?

Els continguts rellevants sn al llibre de text, a les explicacions delprofessor?

Al mn hi ha problemes disciplinars?

Les qestions professionals es plantegen a travs dexmens?

Enfoc del nou currculum com a una oportunitat per a donarEnfoc del nou currculum com a una oportunitat per a donarresposta als reptes educatius dun mn global i complex.resposta als reptes educatius dun mn global i complex.


4/52

Roser Canals Cabau

1. Educaci pel segle XXI1. Educaci pel segle XXI(justificaci)(justificaci)


5/52

Roser Canals Cabau

Els canvis i transformacions de la societat anomenada de la

informaci i el coneixement com ara: Irrupci de les TIC (internet)Canvis en leconomia globalConsolidaci de sistemes democrtics

Assoliment de cotes de benestar i la seva sostenibilitat

Demanen replantejar les finalitats de leducaci envers

Ladquisici daprenentatges estratgics: obtenci, selecci i

interpretaci de la informaci per a construir coneixement,comunicar-lo i contrastar-lo amb els dels altres.

Enfocament dels continguts en base a problemes socials rellevants(complexos i interrelacionats) i la seva aplicaci en contextos propers

Leducaci en els valors democrtics, la sostenibilitat, les habilitats

socials i el pensament crtic

Lensenyament obligatori ha de donar resposta als nous reptes que lLensenyament obligatori ha de donar resposta als nous reptes que leducaci t plantejats en el marc del segle XXIeducaci t plantejats en el marc del segle XXI


6/52

Roser Canals Cabau

Velles i Noves alfabetitzacionsVelles i Noves alfabetitzacionsColl, C. (2006). Lo bsico en la educacin bsica. http://redie.uabc.mx/vol8no1/contenido-coll.html

Cultura lletrada: Domini de la llengua oral i escrita (parlar,

escoltar, llegir i escriure)Coneixement matemtic (clcul aritmtic, resoluci de

problemes, raonament matemticConeixement cientfic i tecnlgic

Coneixement de les manifestacions histriques i

culturals

Comunicaci a travs del llenguatge audiovisual:interpretar, utilitzar, valorar i produir imatges per a aprendre,

per a comunicar-se...

Multiculturalitat: coneixement, apreci i respecte per lacultura prpia i la dels altres.Cultura de la globalitzaci: coneixement i comprensi de

les interrelacions entre fenmens i processos que tenen lloc aescala global, regional i local.

Gesti de la informaci i us de les tecnologies (TIC)apropiades


7/52


8/52


9/52Roser Canals Cabau

LinformeDelors de la Unesco sobre: Leducaci del segle XXIhttp://www.unesco.org/education/pdf/DELORS_S.PDF

Lestudi PISA de la OCDE Programa per a lAvaluaci Internacionaldestudiants que evalua els aprenentatges en relaci amb laComprensi Lectora, Matemtica i Cincies Naturals, que esconsideren imprescindibles per a que els joves puguindesenvolupar-se amb xit en la societat i en el mn laboral davui.

www.pisa.oecd.org/

Lavaluaci de les competncies bsiques del DepartamentdEducaci a leducaci obligatria http://phobos.xtec.cat/xarxacb/

El nou disseny curricular per a leducaci obligatriaEl nou disseny curricular per a leducaci obligatriaintenta avanar en la lnia daltres projectes com ara:intenta avanar en la lnia daltres projectes com ara:



Qui pren decisions sobre el currculum?

El govern de lestat: Estableix els aspectes bsicsdel currculum o ensenyaments mnims per a tot lestat

Llei Orgnica dEducaci del 2006

Generalitat de Catalunya: Estableix l'ordenaci delsensenyaments de l'educaci obligatria a travs deDecrets 142 i 143/2007, de 26 de juny.

Centres educatius: En el marc de la seva autonomiaelaboren el seu propi projecte curricular peradequar-lo a les necessitats concretes de lalumnat.

CURRCULUM: Conjunt de competncies bsiques, objectius,continguts, mtodes pedaggics i criteris davaluaci



Competncies Bsiques

Les competncies es desenvolupen a partir dels continguts. Els continguts canvien quan canvia el referent cientfic i/o cultural, en canvi

les competncies sn ms estables i possibiliten aprendre al llarg de la vida. No tots els continguts afavoreixen aprenentatges competencials

(aprenentatges estratgics)

Continguts

Capacitat dutilitzarconeixements i habilitatsde manera transversal iinteractiva en contextos isituacions diversos

per exercir com a ciutad iresoldre situacions i problemes

de la vida quotidiana.

conceptesprocediments

actituds,

valors i

normes



Cal revisar, actualitzar i replantejar...Cal revisar, actualitzar i replantejar... Els sabers o continguts que sn rellevants Les metodologies i estratgies daula

Els criteris davaluaci

APRENENTATGES ESTRATGICS

Les finalitats deleducaci obligatria

educar persones queTinguin

coneixementsobre el mn Disposin de

Les eines perComprendrel

Puguinhabitar-loI millorar-lo



1. Competncia comunicativalingstica i audiovisual

COMUNICA-

TIVES

6. Competncies dautonomia iiniciativa personal

PERSONALS

5. Competncia daprendre a

aprendre

8. Competncia social iciutadana

4. Competncia matemtica

3. Tractament de la informaci icompetncia digital

METODOLGIQUES

7. Competncia en elconeixement i lainteracci amb el mnfsic

2. Competncies artstica iaudiovisual

COMPETNCIES

ESPECFIQUES PERCONVIURE I HABITAREL MN

COMPETNCIES TRANSVERSALS

El currculum ha de garantir que a lacabar lensenyament obligatoriEl currculum ha de garantir que a lacabar lensenyament obligatoritot lalumnat tingui un bon domini de certes competnciestot lalumnat tingui un bon domini de certes competncies

Referents clau per al desplegament del currculum per competncies:Referents clau per al desplegament del currculum per competncies:

TRANSVERSALITAT, FUNCIONALITAT, AUTONOMIATRANSVERSALITAT, FUNCIONALITAT, AUTONOMIA



TRANSVERSALITAT:

Entesa com el criteri per a la selecci de continguts i opcionsmetodolgiques que generin contextos globals daprenentatge

des dun enfocament interdisciplinri de les rees

FUNCIONALITAT:

Entesa com el criteri que prioritza estratgies i metodologiesorientades a laplicaci dels aprenentatges en diferentssituacions i contextos reals, concrets i propers a lalumnat

AUTONOMIA DE LALUMNAT:

Entesa com el criteri que afavoreixi estratgiesdaprenentatge, basades en lautoregulaci, per fer alumnesms autnoms en laprenentatge com ara: la comunicacidobjectius, el treball cooperatiu, la corresponsabilitat en

lavaluaci...



DESENVOLUPAMENTPERSONAL

SOCIAL,PROFESSIONAL

SABERSABER

FER SABER SERSABER CONVIURE

CONTINGUTS-Conceptuals-Procedimentals

-Actitudinals

Ensenyar a transferir Per al

Morfosintaxi Estructurar un discurscoherent

Defensar el propi puntde vista en un debat

Proporcionalitat Calcular el % Valorar si un articleest realment rebaixat

Protenes,greixos, hidrats

carboniElaborar una dieta

equilibrada

Tenir hbitsdalimentaci saludables

RESOLUCI DEPROBLEMES O

SITUACIONS REALS ICONTEXTUALITZADES



3. El paper del professorat i3. El paper del professorat ilalumnat:lalumnat:

un canvi metodolgic?un canvi metodolgic?



Qu suposa laprenentatge pel desenvolupament deQu suposa laprenentatge pel desenvolupament decompetncies?competncies?

Laprenentatge per competncies:

Dna lloc a aprenentatges estratgics (possibiliten aprendre idesenvolupar-ne daltres)

Consisteix en laplicaci de coneixements (saber), habilitats (saber fer)i actituds (saber ser i estar) a la resoluci de problemes amb qualitat ieficcia

No es tracta damagatzemar i reproduir la informaci. Esdev fonamentalensenyar a cercar-la, seleccionar-la, organitzar-la i interprertar-la a la llumde les raons del coneixement per tal de construir interpretacions prpies i

saber-les comunicar.

Aprendre no s, noms, adquirir coneixements, sin el desenvolupamentde la capacitat dutilitzar-los i transferir-los a la resoluci de situacions iproblemes en diferents contextos.



Estratgies i mtodes per a laprenentatge competencialEstratgies i mtodes per a laprenentatge competencial

Ho vaig escoltar i sem va oblidar

Ho vaig fer i ho vaig entendre

Ho vaig explicar i ho vaig aprendre



Fer de la informaci, CONEIXEMENTFer de la informaci, CONEIXEMENT

Si sescolta (oral)

Si es llegeix (lectura)

Si sescolta i es veu (audiovisual)

Si hi ha una demostraci (observaci)

Si es discuteix (dileg)

Si es fa (exerciciprctic)

Si sexplica a un altre (comprensi i comunicaci)

Tasa mitjana deretenci

5 %

10 %

20 %

30 %

50 %

75 %

90 %Font: National Training Laboratories Institute, Bethel,

Maine, USA.



Estratgies i metodologies en lensenyamentEstratgies i metodologies en lensenyamentde les CCSSde les CCSS

Els mtodes i estratgies densenyament sn el cam escollit (com

ensenyar?) per aconseguir les finalitats establertes.

Els mtodes i estratgies densenyament determinen

les finalitats i objectius daprenentatge

la gesti de laula, les activitats, el tipus de discurs...

Els mtodes es poden classificar en dos grans grups:

Mtodes ExpositiusMtodes Expositius: centrats en el professorat Mtodes InteractiusMtodes Interactius: centrats en lalumnat

Sovint es combinen: Una classe expositiva pot fomentar la participacii la resoluci dun problema sol requerir alguna explicaci del docent.

Els diferents estils daprendre i de ritmes daprenentatge demanen ladiversificaci dels mtodes i estratgies.


22/52

Roser Canals Cabau

Mtodes o estratgies densenyament en cinciesMtodes o estratgies densenyament en cinciessocialssocials

Mtodes

T b ll


23/52

Roser Canals Cabau

Transmissi ireproducci del

coneixement

Reconstrucci

compartida delconeixement

Escoltar

copiar

contestar

Treballindividual

parlar

Treball

cooperatiu

preguntar

discutir


24/52

Roser Canals Cabau

La comunicaci a laulaLa comunicaci a laula

PROFESSORAT ALUMNATExplica

PreguntaResponProposa

Opina

Explica

PreguntaResponProposa

Opina

Transformaci informaci en coneixement

orientael discurs

DISCURS COMPARTIT = classes comunicadores

reconstrueixel discurs


25/52

Roser Canals Cabau

Els mtodes interactius basats en la cooperaci entre igualsEls mtodes interactius basats en la cooperaci entre iguals

Beneficis:

Linters i motivaci de lalumnat augmenta (participaci activa,contextualitzaci dels continguts...).

Els aprenentatges sn ms sl.lids (aplicabilitat i significativitat).

Es desenvolupen habilitats del pensament crtic (elaborar hiptesis,argumentar, proposar alternatives...).

Es desenvolupen habilitats de treball en equip. Els resultats obtinguts vanmolt ms enll del que saconsegueix individualment.

Es desenvolupen habilitats comunicatives i de gesti de la informaci(cercar informaci, seleccionar-la, interpretar-la, contrastar-la, exposar-la).

Costos: Sn mtodes contradictoris amb el desenvolupament de currculums

extensos ja que requereix una inversi gran de temps en la preparaci dematerials i en el desenvolupament de lactivitat a laula.


26/52

Roser Canals Cabau

B) Laprenentatge basat en problemes (ABP)B) Laprenentatge basat en problemes (ABP) Qu s?

La resoluci duna situaci basada en problemes rellevants i a partir degrups de treball. Consisteix en identificar la demanda, plantejar unahiptesi, buscar informaci complementria, analitzar la informacirecopilada, discutir-ho i proposar una soluci.

Caracterstiques:

Cal triar problemes socials rellevants relacionats amb el tema que estreballa.

No totes les solucions sn igual de vlides. A linrevs dels mtodes tradicionals, primer es planteja el problema, llavors

es busca la informaci i finalment s resol.

Exemples i recursos: Els aliments transgnics poden ser una soluci al problema de la fam? Les fonts denergia renovables podran satisfer les necessitats de la

poblaci? La democrcia s el millor dels sistemes poltics?


27/52


28/52

Roser Canals Cabau

E) El treball per projectesE) El treball per projectes

Qu s?

El coneixement, anlisi, interpretaci i exposici de resultats oelaboraci dun objecte a partir dun tema o centre dinters escollitper lalumnat.

Caracterstiques: Requereix lorganitzaci del grup i la planificaci de les tasques a

desenvolupar, la recerca dinformaci, el treball cooperatiu ilobtenci dun resultat final.

El professor dona suport al grup que treballa de manera autnoma. El contingut dels projectes es basa en problemes reals des dun

enfoc transdisiciplinari o global. Es tant important el resultat final com el procs a travs del qual

sobt.

Exemples i recursos: http://www.xtec.es/~rgrau/exemples/pocmassa.pdf http://www.xtec.net/ceipdrassanes/historiaporta.htm
http://www.xtec.es/~rgrau/exemples/pocmassa.pdfhttp://www.xtec.net/ceipdrassanes/historiaporta.htmhttp://www.xtec.net/ceipdrassanes/historiaporta.htmhttp://www.xtec.net/ceipdrassanes/historiaporta.htmhttp://www.xtec.net/ceipdrassanes/historiaporta.htmhttp://www.xtec.net/ceipdrassanes/historiaporta.htmhttp://www.xtec.net/ceipdrassanes/historiaporta.htmhttp://www.xtec.net/ceipdrassanes/historiaporta.htmhttp://www.xtec.net/ceipdrassanes/historiaporta.htmhttp://www.xtec.es/~rgrau/exemples/pocmassa.pdf


29/52

Els oficis dabans La formaci

Lexplotaci laboral infantilHi ha feines prpies dhomes i de dones?

La poblaci activa Les noves professions


30/52


31/52

Roser Canals Cabau

Els mtodes interactius basats en la cooperaci entre igualsEls mtodes interactius basats en la cooperaci entre iguals

Lobjectiu consisteix en respondre un interrogant, resoldre un

cas o problema, realitzar una petita investigaci o projecte.

Lalumnat s el centre de lactivitat: analitza la demanda,sorganitza, cerca la informaci, treballa en equip, pren decisions.

El professorat orienta i facilita el procs, crea situacionsdidctiques i prepara els materials, guia i orienta el treball delsgrups.

Gesti social de laula:s important tenir en compte que aquesttipus de treball requereix una gesti flexible del temps (es fa difcilen sessions allades de 50 o 60), de lespai: ha de permetre eltreball en petit i gran grup, dels materials i recursos: han de ser-hi

presents.


32/52

Roser Canals Cabau

Didctiques i pedaggiquesDidctiques i pedaggiques- Selecci i seqnciaci dels continguts- Metodologies i estratgies dE/A- Activitats

OrganitzativesOrganitzatives

Horaris Agrupaments Espais

4. La presa de decisions en relaci amb el currculum4. La presa de decisions en relaci amb el currculum

PROGRAMACIONS


33/52


34/52

Roser Canals Cabau

Diferents nivells de programaciDiferents nivells de programaci

a) Programaci dun projecteo pla de centre

b) Programaci duna rea o matria

per a un curs o un cicle

c) Programaci de la unitat didctica

d) Programaci daula(seqncia didctica)


35/52

CONSELL ESCOLARPROJECTE EDUCATIU

COMISSI PEDAGGICA

> Caps departament

> Coordinadors nivell/ciclePROJECTE

CURRICULAR

PROGRAMACIANUAL CENTRE

PROGRAMACI

DAULA

DEPARTAMENTS

PROGRAMACIONS

MATRIES/TREBALLSSNTESI

EQUIPS DOCENTS

ACORDS PER

NIVELLS


36/52

ACORDS DE CICLE / DISSENY PROGRAMACIONS

CONSELL ESCOLAR

PROJECTE EDUCATIU

COMISSI PEDAGGICA

> Cap destudis

> Coordinadors de cicle

PROJECTE

CURRICULAR

PROGRAMACIANUAL CENTRE

ED. INFANTIL

Equip docent

PROGRAMACI DAULA

CICLE INCIAL

Equip docent

CICLE MITJ

Equip docent

CI. SUPERIOR

Equip docent


37/52

Roser Canals Cabau

Iniciar el treball per competncies a partir del que el centre est fent...Iniciar el treball per competncies a partir del que el centre est fent...

Quins plantejaments t el centre en relaci a les competncies seleccionades?

LA TRANSVERSALITAT DELS CONTINGUTS Prendre decisions en relaci als continguts comuns de les reesCercar les connexions existents entre les rees

LA FUNCIONALITAT DELS APRENENTATGESFomentar laplicaci dels aprenentatges en situacions prctiquesContextualitzar laplicaci en relaci amb els interessos de lalumnat ila seva realitat

LAUTONOMIA DELS ALUMNES

Potenciar el treball cooperatiu, laprenentatge basat en problemes, eltreball per projectesTreballar procediments relacionats amb lorganitzaci i sntesi de lainformaci com ara: elaboraci de textos, esquemes, mapesconceptuals...

Treballar la gesti dels encerts i els errors com una eina pera rendre

PROGRAMACID L

PROGRAMACIPROJECTE EDUCATIU CENTRE


38/52

Roser Canals Cabauexpresar reflexions o judicis propis a travsduna com rensi crtica del ro i entorn

Cooperar, participar i dialogar en laresoluci de problemes

8.

Competnciasocial i

Emprar els procediments dindagacicientfica: plantejar problemes, ferhiptesis, cercar dades

7.Competnciaconeixement iinteraccimn fsic

Adquirir conscincia del qu se sap, qucal aprendre i com saprn

Elegir amb criteri propi i prendre decisions6.Competnciadautonomia iiniciativaperso

Saber autoevaluar-se per a aprendre delsencerts i dels errors

5.Competnciadaprendre aaprendre

Utilitzar la mesura, la proporcionalitat i elclcul en situacions prctiques

Representar informaci a travs deinesmatemtiques: grfics, estadstiques4.Competnciamatemtica

Comunicar informaci mitjanant l's deles TIC

Cercar informaci mitjanant l's de les TIC3. Tractamentinformaci icomp. digital

Expresar-se a travs dels mitjans artstics2. Competn.artstica icultur

Produir diferents tipus de text adequats ala situaci comunicativa

Interactuar i dialogar amb els altres1.Competnciacomunicativalingstica iaud

Unitat didLaigua

...EVPMedi N iS

Llengua

PROFESSORATMATRIA/PROJECTE/C.S(Departament, Equip Docent...)COMISSI PEDAGOGICA

DAULACOMPETEN-

CIESBSIQUES

1r curs 2n curs 3r curs

COMPETNCIES DE LA COMUNICACI ORAL (IES Pla i Farreras)


39/52

Roser Canals Cabau10. Comprn les preguntes i respon adequadamentamb les seves paraulesDefensa les idees

9. Exposa un nombre suficient didees treballades

8. Usa adequadament el vocabulari especficDomina el contingutdel discurs

7. Manifesta la seva opini6. Acaba amb una conclusi o sntesiDesenlla

5. Justifica les idees (usa paraules prpies i posaexemples)

4. Exposa ordenadament les idees (frases curtes iestructurades)

Desenvolu

pament

3. Introdueix o presenta el temaIntroducc.Estruc

tura

deldiscurs

2. Mant un to de veu adequat i ho acompanya amb elgest

1. Mant una postura adequada i mira al pblicExposa oralment eltreball

Ho famolt b

Ho sapfer

No hosap ferINDICADORS

Desenvolupament de la capacitat dexpressar fets, conceptes, idees, opinions,sentiments i emocions, de forma clara i entenedora, adequant-se a la intencicomunicativa, segons lobjectiu que es perseguexi (narrar, convncer, entretenir,descriure, interessar, justificar) i interactuant de manera adequada amb els altre.

Implica tamb saber utilitzar diferents llenguatges i registres.

DEFINICI

( )


40/52

Roser Canals Cabau

CONTEXT: Caracterstiques de la matria/de l'alumnat

OBJECTIUS DIDCTICS

CONTINGUTS DAPRENENTATGE

ACTIVITATS DENSENYAMENT/APRENENTATGE I DAVALUACI

ORIENTACIONS METODOLGIQUES

CRITERIS DATENCI A LA DIVERSITAT I ADAPT. CURRICULARS

CRITERIS I PROCEDIMENTS DAVALUACI I RECUPERACIO

CONTRIBUCI DEL PROJECTE/REA/MATRIA A LADQUISICI DE LES

COMPETNCIES BSIQUES CONNEXIONS AMB ALTRES MATRIES

ORGANITZACI I DISTRIBUCI DE LESPAI I EL TEMPS

La programaci dun projecte, pla de centre, rea/matriaLa programaci dun projecte, pla de centre, rea/matriaper a un cicle o cursper a un cicle o curs

El referents normatiu sn els Decrets 142/2007 (EP) i 143/2007

(ESO)

Justificaci terica o referent didctic i pedaggic queexplicita les intencions educatives i les seves finalitats


41/52

Roser Canals Cabau

QU SABEM?

COMAPRENEM?

QU HEM APRS?QU SABEM?

QU VOLEM SABER?

AVALUACIO

INICIAL

OBJECTIUS

CONTINGUTS

METODOLOGIA

DENSENYAMENT

ACTIVITATS DE/A

AVALUACIO

FORMATIVA I

SUMATIVA

PER A QU?

Desenvolupamentde les CB

La programaci de la unitat didctica...La programaci de la unitat didctica...


42/52

Roser Canals Cabau

ACTITUDINALSSABER SER I ESTAR

PROCEDIMENTALSSABER FER

CONCEPTUALSSABER

CRITERISAVALUACI

ACTIVITATSENSENY/APR

E

CONTINGUTSOBJECTIUSDIDCTICS

Exemple de graella de programaci dinmica

COMPETNCIES BSIQUES


43/52

Desenvolupar accions quotidianes per a un s racional de laigua, a partir de la


44/52

Roser Canals Cabau

CRITERIS/ACTIVITATS DAVALUACI

Disseny dun trptic informatiuadreat a la comunitateducativa sobre ls eficientde laigua al centre.

Actituds i valors

- Proposta dactuacionsper a lestalvi daigua a lallar

Saber ser i estar:

- Prendre conscincia sobreles prpies actuacions per ala sostenibilitat

A partir de notcies dactualitat sobre la proposta de transvassament de laigua de lEbre

identificar les raons a favor i en contra i redactar un text interpretatiu on sexposi el propipunt de vista i les raons que el justifiquen.

Obtenci de dadespluviomtriques dels darrers10 anys a la localitat irepresentaci i interpretacigrfica.

Procediments:

-Clcul de la despesadaigua-Representaci iinterpretaci grfica

Saber fer:

- Representar i interpretardades a partir de taulesestadstiques i grfics

Elaboraci dun mapaconceptual sobre els usos delaigua a lespai mediterrani ila seva problemtica.

Conceptes:-Sostenibilitat

-Canvi climtic-Pluviometria

Saber:- Definir conceptes clau delproblema/tema

ACTIVITATS E/ACONTINGUTSOBJECTIUS

problemtica dels nostre entorn, com a conseqncia de la comprensi delproblema del canvi climtic (ESO)

Desenvolupar accions quotidianes per a un s racional de laigua, a partir


45/52

Roser Canals Cabau

CRITERIS/ACTIVITATS DAVALUACI

Disseny dun trptic informatiuadreat a la comunitat

educativa sobre ls eficientde laigua al centre.

Actituds i valors

- Proposta dactuacionsper a lestalvi daigua

Saber ser i estar:- Fer un s racional de laigua en les accionsquotidianes

A partir de titulars de notcies dactualitat sobre lescassetat daigua a Catalunyacompletar la notcia a partir de qestions: qu passa? Perqu passa? Quinesconseqncies t? I tu qu en penses?

Obtenci de dades sobre ladespesa daigua a la llar a

partir duna taula irepresentaci i interpretacigrfica.

Procediments:-Clcul de la despesa

daigua a la llar-Representaci iinterpretaci grfica

Saber fer:- Representar i interpretar

dades a partir de taulesestadstiques i grfics

Elaboraci dun mapa

conceptual sobre els usos delaigua a lespai mediterrani ila seva problemtica.

Conceptes:

- Usos de laigua- Cicle de laigua- Contaminaci/depuraci

Saber:

- Definir conceptes clau delproblema/tema

ACTIVITATS E/ACONTINGUTSOBJECTIUS

p q p g pde la problemtica dels nostre entorn (E.Primria)


46/52

Roser Canals Cabau

Decisions organitzatives i estratgies metodolgiquesDecisions organitzatives i estratgies metodolgiques

Lorganitzaci horria flexible permet el desenvolupament despais ihoraris de treball interdisciplinari tot i que cal respectar uns mnimsdhores per rea/matria

Actualment els centres es plantetegen espais de treball interdisciplinari.Per exemple, a leducaci primria:

> Racons> Tallers intercicles> Projectes de treball> Experincies i petites investigacions> Projectes de centre:

- Projecte filosofia 3-18- Projecte dhabilitats socials- Ed. Ambiental- Tallers interculturals- ...


47/52

Un exemple dorganitzaci horria a ESOUn exemple dorganitzaci horria a ESO


48/52

Roser Canals Cabau

Un exemple d organitzaci horria a ESOUn exemple d organitzaci horria a ESO

matries 1r curs 2n curs 3r curs TOTAL

Llengua cat 3 3 3 315

Llengua cast 3 3 3 315

Llengua estr 2 3 3 280Matemtiques 3 3 3 315

Cin. Naturals 3 3 210

Cin.Socials 3 3 210

Ed. Fsica 2 2 2 210

Tutoria 1 1 1 105

Ed. Ciutadania 1 35

EVP 3 105Msica 3 105

Tecnologia 2 2 140

Projectes 6 5 5 560

Religi (opt) 2 2 140

Optatives 3 105

30 30 30


49/52

El b ll


50/52

Roser Canals Cabau

Suposa prendre decisions

Didctiques i pedaggiques Proposta de temes al voltant de problemes socials rellevants des dun

punt de vista cientfic i que connectin amb els interessos i motivacionsde lalumnat.

Dissenyar situacions didctiques interactives que facin protagonista lalumne en la recerca, interpretaci i comunicaci de la informaci i el

coneixement

Organitzatives Distribuci despais diferenciats dins de laula que facilitin el treball en

grup i ls de fonts dinformaci diverses.

Dotaci de recursos didctics diversos i accs a les fonts dinformaci(bibliografia, premsa, revistes, atles, internet...). Organitzaci flexible del mobiliari que permeti el treball individual, en

petit grup, debats, representacions... Una gesti ms flexible del temps (per exemple disposar de dos

mduls horaris seguits).

El treball per projectesEl treball per projectes

Dolors Bosch


51/52

El desplegament del currculum:El desplegament del currculum:

UN PROJECTE EN CONSTRUCCIUN PROJECTE EN CONSTRUCCI


52/52

Algunes lecturesAlgunes lectures Colecci dirigia perlvaro Marchesi Competencias bsicas en

educacin(2007). Alianza Editorial. (Hi ha un volum monogrfic per a cada

competncia). Zabala,A. i Arnau,L. (2007). Como aprender y ensear competencias. Ed.

Gra.

Casas, M. (coor.) (2005) Ensenyar a parlar i escriure cincies socials. Editat

per Rosa Sensat. Casas, M. (coor.) (2007) Competencies bsiques per parlar i escriure cincia

a leducaci primria. Editat per Rosa Sensat.

Canals, R. Un currculum per a ladquisici de competncies. De laula al

mn i del mn a laula. Perspectiva Escolar, 321. Gener, 2008. Pg. 74-85

Cuadernos de pedagogia. Monogrfic n. 370.

Orientacions pel desplegament del currculum. Dep. Educaci.http://www.xtec.es/estudis/eso/curriculum_2007/desplegament_c_eso.pdf
http://www.xtec.es/estudis/eso/curriculum_2007/desplegament_c_eso.pdfhttp://www.xtec.es/estudis/eso/curriculum_2007/desplegament_c_eso.pdfhttp://www.xtec.es/estudis/eso/curriculum_2007/desplegament_c_eso.pdfhttp://www.xtec.es/estudis/eso/curriculum_2007/desplegament_c_eso.pdfhttp://www.xtec.es/estudis/eso/curriculum_2007/desplegament_c_eso.pdfhttp://www.xtec.es/estudis/eso/curriculum_2007/desplegament_c_eso.pdfhttp://www.xtec.es/estudis/eso/curriculum_2007/desplegament_c_eso.pdfhttp://www.xtec.es/estudis/eso/curriculum_2007/desplegament_c_eso.pdf

Documents

Competències bàsiques-Roser-Canals-Slideshare