Compilat Mitjà valencià 2012-2015.pdf

7/25/2019 Compilat Mitjà valencià 2012-2015.pdf

http://slidepdf.com/reader/full/compilat-mitja-valencia-2012-2015pdf 1/253

provagrau mitjà

12.00 hprimera fase

Nom

1r cognom

2n cognom

NIF/NIE

Localitat de la prova

Junta Qualificadora de

Coneixements de Valencià





Instruccions

El quadern d’examen i la plantilla de respostes, amb les seues dades identificadores, així com elDNI o un altre document d’identificació, han d’estar visibles durant tota la prova.

En este quadern d’examen es presenten:

El text corresponent a l’àrea de comprensió lectora.

Els enunciats de totes les qüestions relatives a les àrees de comprensió i d’estructureslingüístiques.

TRASLLAT DE RESPOSTES A LA PLANTILLA

RECORDE: totes les respostes s’han de traslladar a la plantilla.

En la plantilla de respostes escriga amb bolígraf blau o negre, i no use corrector líquid o d’un altre tipus.

És molt important que no cometa errors quan trasllade les respostes a la plantilla.

Assegure’s que el número de pregunta correspon a la del quadern d’examen.

Indique la resposta correcta marcant una X dins de la casella corresponent. El sistema de correcció noreconeix com a vàlids altres signes (cercles, ratllats, etc.).

Les preguntes poden deixar-se en blanc o amb una única opció marcada.

Si hi ha més d’una opció marcada, la resposta es considerarà errònia.

Si s’equivoca i vol anul·lar una resposta ja marcada, ratlle completament la casella equivocada imarque amb una x la nova resposta.

Si s’equivoca i vol recuperar una resposta que ja havia anul·lat, faça un cercle al voltant de lacasella.





1 V F Durant tretze segles els llocs de pesca dels pescadors del Palmarhan sigut triats a l’atzar.

2 V F Els pescadors que formen part de la Comunitat de Pescadors sónels únics que poden utilitzar les tècniques tradicionals en la pescaal Palmar.

3 V F La Comunitat de Pescadors s’ha guiat pel costum i la tradició de faset segles fins que va arribar la industrialització.

4 La Comunitat de Pescadors...

a) es crea durant la conquesta de Jaume I, tot i que no té regulats els seus privilegis fins al1250, quan es van fer constar de manera escrita.

b) va veure com el 1771, i després de quatre rellevants regnats, es mantingueren iaugmentaren els privilegis establits en temps anteriors.

c) passa a mans de l’Ajuntament de València l’any 1927, cedida per les Corts espanyolesarran de l’últim canvi de propietari.

5 La Junta de Capítols...

a) va ser creada com a secció de la Comunitat de Pescadors i no ha sigut afectada pelDecret de Nova Planta ni per les normes jurídiques posteriors.

b) naix per a resoldre els pleits de més envergadura entre els pescadors que la Coronad’Espanya no arribava mai a resoldre.

c) era una institució que es va crear amb la finalitat de resoldre les diferències entre elspescadors i la Corona.

6 La pesca...

a) era dret exclusiu dels pescadors que formaven part de la Comunitat de Pescadors perquèmantenien les tècniques artesanals.

b) beneficia econòmicament, i de manera directa, a tots els qui treballen i viuen al Palmar,inclús els socis i familiars de la Comunitat de Pescadors.

c) és compartida entre els pescadors de soca-rel, que transmeten la titularitat del dret depares a fills.

7 Els Socors Mutus...

a) és una mútua que, juntament amb el Tribunal de les Aigües i la Comunitat de Pescadors,està al servici de la gent del Palmar per a emparar-la.

b) es van crear per a ajudar econòmicament els jubilats, els socis i els familiars de laComunitat de Pescadors que ho necessitaven.

c) és una secció que controla que el dret de pesca passe de pares a fills i que tots donen

una part dels guanys per a atendre les necessitats dels socis.

8 L’Albufera...

a) és comparada amb un quadre impressionista que inspira pintors i fotògrafs pel seucaptivador paisatge.

b) és un estany que ha passat de mà en mà i on el dret de pesca no s’hereta.

c) ha sigut explotada per pescadors del Palmar des de temps de Jaume I i sempre ha tingutunes normes establides i escrites.

9 Quin significat té la paraula soca-rel en l’oració: “Els pescadors de soca-rel, els únicsque tenen dret a la pesca per formar part de la Comunitat de Pescadors, mantenen lesmateixes tècniques artesanals de fa set segles.”?

a) genuïns

b) primogènits

c) oriünds



10 Quin resum sintetitza millor el contingut del text?

a) Els membres de la Comunitat de Pescadors del Palmar distribuïxen cada any els llocs depesca per sorteig. Es tracta d'una tradició ancestral que ni el temps ni la llei hanaconseguit modificar. Els pescadors que vullguen tindre dret a un lloc de pesca al Palmarhan d'acreditar que tenen experiència sobrada en la pesca tradicional i s'han decomprometre a no sobreexplotar els recursos pesquers, amb la finalitat de mantindrel’equilibri amb el medi ambient. I és que, des de fa tretze segles, la tradició continua benviva al Palmar: tal com passa amb el Tribunal de les Aigües, la institució no es va veureafectada pel Decret de Nova Planta i continua regint-se pel costum i la tradició.

L’absència de normes jurídiques que regularen la institució provocà que, al segle XV, s’incrementara el nombre de litigis entre pescadors, per la qual cosa es consideràconvenient crear la Junta de Capítols per a resoldre els problemes que no requerien laintervenció de la Corona... I així s'ha mantingut fins a l'actualitat.

Però no tot ha quedat inalterat al llarg dels segles. Darrerament, la institució s'hamodernitzat i ha constituït una mútua per a ajudar els pescadors que ja no poden

continuar pescant i les seues famílies. I és que la Comunitat de Pescadors ha volgutadaptar-se als nous temps.

b) La Comunitat de Pescadors del Palmar, juntament amb el Tribunal de les Aigües, és unainstitució que encara es regix pel costum i l'antic dret foral valencià. A finals del segle XIII,esta Comunitat va obtindre de la Corona uns privilegis que encara es mantenen, ja que noes va veure alterada pel Decret de Nova Planta. En qualsevol cas, la Comunitat dePescadors és encara més antiga: els seus orígens es remunten al 1250.

La titularitat del dret de pesca al Palmar és exercida per la Comunitat de Pescadors, i peresta raó, els qui hi treballen i viuen poden participar en un sorteig per a determinar quinspescadors tenen dret a pescar en els redolins més productius. Quan hi ha conflictes entreestos, és la mateixa Comunitat de Pescadors, mitjançant la Junta de Capítols, la que té lapotestat de resoldre les desavinences.

La institució no ha sigut aliena als canvis. El procés d'industrialització va fer que l'Albuferaperdera part dels seus recursos pesquers i va trencar l'equilibri entre l'explotació d’estosrecursos i el medi ambient, el qual, gràcies a les tècniques artesanals de pesca, s'haviamantingut des de l'edat mitjana. Per sort, el magnífic paisatge de l'Albufera continuainspirant pintors i fotògrafs.

c) Des de fa més de tretze segles, la Comunitat de Pescadors del Palmar manté intacta latradició i sorteja els llocs de pesca que corresponen a cada pescador: serà la sort la quedecidirà quin lloc triarà cada un, factor determinant a l’hora d’obtindre beneficis.

Tot i que l'Albufera es va veure afectada pel procés d'industrialització del segle XX, elspescadors continuen usant les mateixes arts de pesca que en el passat, en un intent defer compatible l'ús dels recursos pesquers amb la defensa del medi ambient.

Els privilegis de la Comunitat de Pescadors del Palmar són anteriors a la conquesta deValència per Jaume I i han sigut respectats fins a l'actualitat pels diferents propietaris delllac. En cas de conflictes entre pescadors, la Junta de Capítols de la Comunitat dePescadors és l'encarregada de resoldre’ls. Tal com passa amb el Tribunal de les Aigüesde València, esta Comunitat es basa en el costum i la tradició i en l'antic dret foralvalencià, tot i que ha sabut adaptar-se a l'època actual i ha incorporat innovacions com elsSocors Mutus, una mútua que ajuda els seus pescadors que ja no poden guanyar-se lavida amb la pesca o les seues famílies, quan ho necessiten.



Àrea d'estructures lingüístiquesMarque en cada qüestió l'opció més adequada per a completar la frase o per a contestar lapregunta en un registre formal.

Lèxic i semàntica

a) Esbargiment, entreteniment agradable.b) Sediment que deixa un líquid.c) Lloc a propòsit per a prendre el sol.

Què significa la paraula "solatge"?11.

a) interfícieb) interfaçc) interfase

Hem canviat la __________ del caixer automàtic per a millorar la interacció amb l'usuari.12.

a) bram

b) renecc) gemec

__________: So que expressa dolor o pena.13.

a) pronunciat / primesb) posicionat / primesc) pronunciat / primeres

S'ha __________ en contra de la importació de matèries __________.14.

a) regnesb) reines

c) rentes

Miquel porta les __________ del negoci familiar: és una gran reponsabilitat.15.

a) En veu baixa, molt a prop de l'orella.b) Amb consideració i interés.c) Fent el sord i no parant atenció.

Què significa l'expressió "a cau d'orella"?16.

a) maragda / botonadab) esmeralda / abotonada

c) esmaragda / cordonada

La senyora vestia una faldilla de color verd __________ i una brusa blanca __________ perdarrere.

17.

a) Que és menyspreat per la resta.b) Que té algun defecte en la vista.c) Que és molt delicat en el tracte.

Què significa l'adjectiu "primmirat"?18.

a) cada dia un raigb) herba als sembratsc) busca l'ombra del faig

Pel maig, __________. (refrany)19.




a) Dir coses sense importància.b) Articular les paraules d'una manera poc clara.c) No dir res en absolut.

Què significa l'expressió "no dir ni pruna"?20.

a) El rèmol / cloïssesb) El llenguat / petxinesc) La llubina / cloïsses

__________ amb __________ i crema de marisc era el plat estrella del restaurant.21.

a) una aclaració / la mitjab) un aclariment / la mitjanac) un aclariment / el promig

El revisor ens ha fet __________ perquè no ens angoixem: __________ de temps d'esperaentre trens és de trenta minuts.

22.

a) Ajornar la solució d'una cosa.b) Fer patir fam o gran necessitat.c) Obeir incondicionalment.

Què significa l'expressió "fer passar amb raons"?23.

a) Donar-se importància d'una manera pretensiosa sense motius.

b) Llevar l'apetit, un aliment, per excés de dolçor, de greix o d'espessor.c) Fer inhalacions de vapor amb finalitats terapèutiques.

Què significa el verb "embafar"?24.

a) Anar malament un assumpte.b) Transitar per un camí ple de dificultats.c) No tindre bones intencions.

Què significa l'expressió "anar el carro pel pedregar"?25.

Morfologia i sintaxi

a) es va despertar / es pensavab) va despertar / es pensavac) va despertar / pensava

Quan __________ s'alterà perquè __________ que arribaria tard a la cita.26.

a) conforme anava avançantb) a mesura que avançavac) segons venia avançant

La música de Beethoven va canviar __________ la seua sordesa.27.

a) amb qui

b) amb quec) amb la que

L'única persona de tota la seua vida __________ tenia una relació especial va ser son pare.28.




a) només / sobre totb) només / sobretotc) no més / sobre tot

No em digueu __________ el que no sé fer; __________, digueu-me també el que faig bé.29.

a) estiguera / pregunteu-lab) està / pregunte'lc) està / pregunte-la

Si vosté no __________ segur del que significa alguna cosa, per favor, __________.30.

a) una olor pestilent

b) una olor pestilentac) un olor pestilent

L'habitació de l'hotel estava bruta i desprenia __________ d'humitat.31.

a) es fongué / escrivintb) es va fondre / escriguentc) es fonguí / escrivint

Carme __________ en llàgrimes mentres estava __________ la carta.32.

a) els dilluns / de 9 a 10b) els dillunsos / des de les 9 fins a les 10

c) dilluns / des de les 9 a les 10

Anem al gimnàs __________ per a fer classe de boxa __________.33.

a) en vista / prorrogaràb) a la vista / va a prorrogarc) amb vistes / prorrogarà

La companyia teatral, __________ de l'èxit de públic, __________ l'espectacle dos mesosmés.

34.

a) n'hi ha prou / qualssevolb) hi ha prou / qualsevol

c) n'hi ha prou / qualsevol

Per a participar en esta empresa no __________ amb un __________; cal gent de nivell.35.

a) per què / si nob) per a que / sinóc) perquè / sinó

No vos ho diu __________ ho feu ara, __________ quan pugueu.36.

a) seixanta / anglosaxonesb) seixantes / anglosaxones

c) seixanta / anglosaxons

Els anys __________ van ser l'època en què la música popular d'arrels __________ va veurela llum.

37.




a) cap interés / abandonantb) res d'interés / i va abandonarc) gens d'interés / i va abandonar

No tenia __________ d'aprovar l'examen __________ la sala només començar la prova.38.

a) ràpidament i immediatab) ràpidament e immediatamentc) ràpida i immediatament

Va abandonar la reunió __________.39.

a) Uns anàlisis / el pols

b) Unes anàlisis / la polsc) Unes anàlisis / el pols

__________ no determinen si tens __________ feble.40.

a) cadascúb) cada uc) cada un

En este departament __________ fa una faena determinada.41.

a) estretit / Quèb) estretut / Que

c) estret / Què

M'he __________ una mica els camals dels pantalons. __________ et semblen?42.

a) vuiga / fagesb) vullga / fagesc) vulga / faces

Que jo no __________ estudiar no vol dir que tu no ho __________.43.

a) Com no t'acabes / el dissabteb) Si no t'acabes / dissabte

c) De no acabar-te / dissabte

__________ de decidir prompte, __________ no podràs inscriure't en la carrera nocturna demuntanya.

44.

a) a l'estiu / com a aprenentb) en l'estiu / com a aprenentc) a l'estiu / com aprenent

Frederic, __________, treballarà __________ de soldador en el taller de son pare.45.

a) partícepsb) partícipesc) partícips

Volem fer-vos __________ d'una bona notícia i compartir-la amb tots vosaltres.46.




a) depressa / a dejúb) a pressa / dejúc) de pressa / en dejú

Menjava molt __________ perquè estava __________ i eren les dotze del migdia.47.

a) el que / del queb) qui / del quec) qui / del qual

Ell és __________ ho sap, però és un tema __________ no vol parlar.48.

a) L'aprendre / en un mateix

b) Aprendre / en un mateixc) El fet d'aprendre / en uno mateixa

__________ a confiar __________ és el primer secret de l'èxit.49.

a) suspengut / degut ab) suspés / si més noc) suspés / a causa de

Han __________ el partit __________ la pluja.50.

a) vegem / anem a canviarb) veiem / hem de canviar

c) veguem / devem de canviar

Sempre ens _________ en el mateix lloc i això no ho __________.51.

a) el / abatitb) li / abatutc) el / abatut

Aquella desgràcia __________ va deixar molt __________.52.

a) s'ho diràsb) els ho diràsc) lis ho diràs

No els digues tot el que saps. Ja __________ quan siga el moment.53.

a) a / alb) en / elc) a / el

L'entrenador aspira __________ traure __________ seu equip dels llocs de descens.54.

a) se vosb) s'hi vosc) vos se

Es nota que heu estat de vacacions: __________ veu més relaxats que mai.55.




Normativa ortogràfica

a) ansab) salutc) endinsar

En quina paraula la grafia "s" no sona igual que en les altres dos?56.

a) molt / mèlb) mólt / melc) mòlt / mel

El café __________ està en el pot de vidre, i la __________, en el de color verd.57.

a) nouvingut / l'exuberància

b) nou vingut / l'exuberànciac) nouvingut / l'exhuberància

El __________ al poble quedà sorprés per __________ del paisatge.58.

a) historicoemocional / la identitatb) historicoemocional / l'identitatc) historico emocional / la identitat

A través d'un viatge __________ prendrem consciència de __________ cultural pròpia delpoble.

59.

a) franela / plisadab) franel·la / plissadac) franel·la / plisada

La __________ i la llana __________ van ser els teixits estrella d'una desfilada plena decreativitat.

60.

a) cabdill / ibersb) cabdill / íbersc) capdill / íbers

El __________ dels __________ va acceptar la submissió als romans.61.

a) anuncien / colònia

b) anúncien / colóniac) anúncien / colònia

Per Nadal sempre __________ moltes marques de __________.62.

a) paret / reduïrab) pared / reduïrac) paret / reduíra

Van aïllar la __________ amb suro perquè es __________ el soroll de la música.63.

a) centreuropeu / gratacels

b) centreeuropeu / grata-celsc) centreeuropeu / gratacel

Segons fonts oficials del país __________ per al qual treballem, l'edifici serà el __________ més alt del continent.

64.




a) garbí / drassanesb) garví / drasanesc) garbí / draçanes

El vent de __________ ha tombat les __________ que estan vora riu.65.

a) i-gualb) fle-txac) de-sa-llot-jar

Quina de les tres paraules està separada correctament?66.

a) dècada / quadruplicat

b) década / quadriplicatc) dècada / quatriplicat

En una __________ les vendes de cava en l'estranger s'han __________.67.

a) antitussigen / dolcificarb) antitossigen / dulcificarc) antitussigen / dulcificar

Amb este producte __________ he aconseguit __________ el cant de manera immediata.68.

a) Aquells tècnics vénen a desmuntar la màquina del molí.b) Aquells técnics venen a desmontar la màquina del moli.

c) Aquells tècnics vénen a desmontar la màquina del molí.

Quina és la frase que està ben escrita?69.

a) Agrairia / fórab) Agrairia / forac) Agraïria / fóra

__________ el teu suggeriment si __________ sincer.70.







Consulta sobre els resultats

1. www.cece.gva.es/jqcv

2. Telèfon 012

Calendari i estructura

Àrea de comprensió 10%Primera fase

(08/11/2014) Àrea d’estructures lingüístiques 30%

Àrea d’expressió escrita 30%Segona fase

(22/11/2014) Àrea d’expressió i interacció orals 30%

Mínim per a passar a la segona fase: 40% en la mitjana ponderada de les dosàrees de la primera fase.

Mínim per a aprovar: 60%.

prova grau mitjà

primera fase novembre 2014

12.00 h





provagrau mitjà

segona fase

Nom

1r cognom

2n cognom

NIF/NIE






Àrea d’expressió i interacció orals

Trie una de les dos lectures següents i prepare’s per a realitzar:

a) Una lectura en veu alta, davant dels examinadors, del text que ha triat.

b) Una exposició i una breu conversa, amb els examinadors, sobre el tema de la lectura.

Lectura 1

La febre del running

Per què molta de la gent que conec matina estoicament, es posa unessabates ultramodernes amb cinc cambres d’aire diferents, ix a córrer itravessa els carrers de punta a punta? La “febre del running ” està mésde moda que mai i guanya adeptes entre totes les classes socials, itambé entre els dos sexes.

Però, per què este boom? Els aficionats diuen que és una activitat

molt senzilla de practicar i barata, ja que només calen unes sabatilles.És l’exercici físic de la crisi: t’oblides de pagar gimnasos i d’horaris, iet permet mantindre un culte al cos de manera natural i sense molts

patiments.

El que un dia comença com un exercici de superació personal, o comun mètode per a perdre pes, o fins i tot com una manera desocialització, es pot acabar convertint en una obsessió en algunscasos. Els runners asseguren que córrer enganxa tant, que no dubten aqualificar este esport de “droga saludable”.

Abans que una persona es llance a córrer, és convenient visitar elmetge per a passar una prova d’esforç i un reconeixement exhaustiu

per tal de saber si podem patir algun risc de salut amb la pràctica delrunning . L’esport millora el nostre cos, però tampoc fa miracles.



Lectura 2

Malala

Amb només 17 anys, la jove estudiant i activista paquistanesa MalalaYousafzai és la guanyadora del premi Nobel de la Pau del 2014. És la

persona més jove que ha obtingut mai este guardó i tot un símbol per al’accés universal a l’educació. “Tot i la seua joventut, Malala s’haconvertit en una destacada portaveu dels drets de les xiquetes al’educació i ha donat exemple de com els xiquets i els jóvens també

poden contribuir a millorar les seues pròpies situacions, a més d’haver-

ho fet sota les més perilloses circumstàncies”, assenyalà el comité dels Nobel.

El 9 d’octubre de 2012, Malala va ser víctima de l’atac d’un pistoler delrègim talibà quan ella tornava d’escola en autobús. Li va disparar al capi la deixà ferida de molta gravetat. Encara que salvà la vida, l’operaren

per a extreure-li la bala que tenia molt a prop de la medul·la. No va serfins a mitjan gener de l’any 2013 que va rebre l’alta mèdica i poguétornar a classe.

El motiu d’aquell atemptat va ser la notorietat internacional que la joveactivista havia obtingut, des del 2010, per escriure un blog per a la BBCen el qual denunciava les atrocitats del règim talibà, que havia obligat atancar moltes escoles i havia prohibit a les xiquetes l’accés a l’educació.



Àrea d’expressió escrita

Dictat

Espai per a esb orrany: el text definitiu serà el que trasllade a la plantilla de respostes.



Redacció. Trie una de les dos propostes següents:

a) Escriga un article d’opinió en què expose i argumente la seua opinió sobre l’ús de substàncies,secrecions i extractes de diferents animals per a curar i alleujar malalties cròniques, per a usosestètics o per a unes altres aplicacions. (200 paraules)

b) Vosté i la seua parella volen llogar un pis per mitjà d’una immobiliària. Escriga una carta al

responsable del negoci per a preguntar-li per les condicions en què està el pis que l’interessa, elpreu del lloguer, les despeses de la finca i els servicis de què consta, i, a més, descriga-li les seuesnecessitats. (200 paraules)

Espai per a esb orrany: el text definitiu serà el que trasllade a la plantilla de respostes.







Consulta dels resultats:

www.cece.gva.es/jqcv

Telèfons: 96 317 52 00 (telèfon audiomàtic)

012 (o 96 386 60 00, des de fora de la Comunitat Valenciana)

Calendari i estructura de la prova


Àrea d’estructures lingüístiques 30%


Àrea d’expressió i interacció orals 30%

Mínim per a aprovar: 60%

prova grau mitjà

segona fase novembre 2014

9.00 h



!"#$%$

'()*+,-* ./01

!" $%"&'( )* +*,*'-.&* $/-01.&'*. -) 2%'+&'34+

$-) 0-2.-+-.5 !.* ,(2&)6 +-'&* )* 2)*45 7*&3

$-02%1.&. )/&'-8&+*1)- $&*.&9 & -) 8*&3 ,4))-:*.5 ;*

))&1.-+* +-'&* +*<-0 $- <-)) .-<400*$* * "(9

)*1%. $/-))*9 & 2)%0* *"1 4'* 2&'+* )* ))*=*$*

$- )* >4*) $4&* )/-"<.-"+* >4- )* "*+-&?* "(

@*8&* $-&?*+ -' +%+0 -)0 ))*=%0 $- )* 2*0*5 A%

-.* 4' $&*.& -' -) 0-'+&+ 2.%'%)B3&2*"-'+ *"<)&>4- -0+* $-'%"&'*2&C %1)&3* * 0433-.&.9 0&'C

)* $-02.&<2&C $/4'* D<%2* $-+-."&'*$* $- )*

8&$* $- )* "-4* <*.-'+*9 )-0 &'2&$D'2&-0 $/4'*

@&0+B.&* $/*"%.5 E-.B "*& @*8&* 04<%0*+ >4-

4'* .-)*2&C &'3D'4* & *$%+F-'*$* 2%" *>4-))*

-" <%34-.* &'+-.-00*.5







Instruccions

El quadern d’examen i la plantilla de respostes, amb les seues dades identificadores, així com elDNI o un altre document d’identificació, han d’estar visibles durant tota la prova.






En la plantilla de respostes escriga amb bolígraf blau o negre, i no use corrector líquid o d’un altre tipus.






Si s’equivoca i vol anul·lar una resposta ja marcada, ratlle completament la casella equivocada imarque amb una x la nova resposta.

Si s’equivoca i vol recuperar una resposta que ja havia anul·lat, faça un cercle al voltant de la casella.



Àrea de comprensió

Llija el text següent i marque la resposta més adequada per a cada enunciat.

Història de la medicina de les herbes

Fins fa ben poc, en totes les cultures l’home era coneixedor de les plantes i les usava per aalimentar-se i curar-se. Les coneixia pel seu nom: no parlava d’arbre, mata o herba, sinó deroure o freixe, boix o ginebre, dent de lleó o camamilla. Eren apreciades i útils, algunesverinoses, però la majoria bones. No obstant això, en poc de temps, el regne vegetal haesdevingut un món desconegut, i paradoxalment, a mesura que la botànica descrivia iclassificava les plantes, l’home, cada dia més urbà, les va deixar de reconéixer. El períodeiniciat en els orígens de la humanitat, en què qui més qui menys estava familiaritzat amb lespropietats de les plantes i, en cas de malaltia, les emprava per a guarir-se, es va tancar. Per ales afeccions més comunes es recorria als remeis populars, i en els casos greus hi interveniauna persona experta que prescrivia les herbes adients.

L’herbalisme és la més tradicional de les medicines que s’ha practicat des de sempre. Fins i

tot els animals recorren a les plantes de manera intuïtiva per a curar els seus mals. L’home esva fer sapiens a costa de perdre bona part del seu instint, que va suplir amb l’enginy, la qualcosa li va permetre ampliar enormement les possibilitats d’ús dels recursos de l’entorn i refiar-se de la tradició, és a dir, de la memòria, per a conéixer les propietats medicinals de lesplantes.

En la nostra tradició cristiana es considerava que si Déu havia disposat que l’homeemmalaltira, també havia fet créixer en el seu entorn remeis per a cadascun dels seus mals.Les plantes han estat la base de quasi la totalitat dels remeis durant mil·lennis, i erend’eficàcia provada per a les malalties més comunes. Remeis naturals per a malalties naturals.I així va ser fins a l’arribada de mals forans, com la pesta vinguda d’Orient al segle XIV, la granepidèmia de sífilis pocs mesos després de la tornada del primer viatge de Colom, o, fins i tot,

les ferides de pólvora que provocaven lesions noves i que queien fora de l’abast dels remeisherbalístics tradicionals. Estos nous mals, la medicina docta els va voler combatre amb remeisminerals molt més potents que hui posen la pell de gallina: les intoxicacions de mercuri ol’antimoni, capdavanters en l’ús medicinal d’autèntics verins, moltes vegades acabaven amb elmal matant el malalt. I quan els llicenciats en Medicina utilitzaven les herbes, no ho feien comels remeiers, sinó d’una manera complicadíssima, normalment en combinació amb l’astrologiai amb el que s’anomenava polifarmàcia: combinar dotzenes de substàncies del regne vegetalamb altres dels regnes animal o mineral. Els vegetals, per a ser efectius, havien de ser“remeis pelegrins”, és a dir, que vingueren de molt lluny, la qual cosa augmentava el seu preui el valor terapèutic per l’efecte placebo. Per a preparar les complicades fórmules dels metgesva aparèixer una nova professió, l’apotecari, qui les administrava moltes vegadespersonalment en forma d’ènemes.

Si bé el comerç va portar malalties fins aleshores desconegudes, el que realment era noueren les condicions de vida, sobretot l’aglomeració urbana, que va generar habitaclesinsalubres i alimentació deficitària, situació agreujada per les pèssimes condicions de treballde la industrialització. Van aparéixer les grans epidèmies del segle XIX, com la tuberculosi, elcòlera, el tifus…, que gairebé han desaparegut actualment gràcies a la millora de lescondicions higièniques. Atesa la magnitud d’estos problemes, les plantes medicinals,incapaces de fer-hi front, perderen a poc a poc prestigi. A grans mals, grans remeis.

Els grans remeis es van buscar també dins de les mateixes plantes. Al segle XIX, la indústriaquímica va fer possible obtindre’n el principi actiu, separar la substància pura de la impura pertal d’augmentar la potència d’este. Així, es va aïllar primer la morfina i l’heroïna, molt méspotents que el làudan (tintura d’opi amb alcohol que receptaven els herbolaris), i este va ser el

primer pas de tot un reguitzell de substàncies químiques amb una intensa acció sobrel’organisme. La ciència començà a interrogar la natura, a sotmetre les plantes a un tercer graua fi d’extraure’n els secrets.



1 V F Des dels seus orígens, el ser humà ha sabut aprofitar les propietatsterapèutiques de les plantes.

2 V F Arran de la descripció i la classificació de les plantes, l’home vacomençar a sentir curiositat per un món vegetal desconegut per a ell.

3 V F La gent era coneixedora de les propietats medicinals de les plantes, idavant de malalties greus s’automedicava amb remeis naturals.

4 L’home...

a) emprava intuïtivament les herbes com a medicina per a curar malalties, i fins i tot el regneanimal recorria a les plantes amb eixa finalitat.

b) va deixar de refiar-se de la tradició i de l’instint quan va ampliar bona part dels coneixementsmedicinals de les plantes.

c) es va fer sapiens a costa de conéixer les possibilitats d’ús dels recursos de l’entorn.

5 Els remeis naturals...

a) foren els més eficaços durant mil·lennis per a les malalties més comunes fins a l’arribada demalalties forànies.

b) van ser els més efectius per als nous mals vinguts d’Orient al segle XIV, com la pesta delcòlera.

c) no eren suficientment potents per a combatre les noves malalties del segle XIV i s’usarenamb xicotetes dosis de verins per tal de no perjudicar els malalts.

6 Malalties com la pesta o la sífilis...

a) es pogueren curar amb fórmules a base d’herbes prescrites per metges i administrades perremeiers i apotecaris.

b) es tractaven amb complicadíssimes combinacions d’herbes de les quals s’extreia el principi

actiu.c) com que eren desconegudes en el món occidental, foren tractades amb remeis més potents

que els que oferia l’herbalisme tradicional.

7 La medicina docta...

a) combinava les herbes amb l’astrologia i substàncies vegetals, animals i minerals.

b) va voler combatre els mals amb els remeis vegetals capdavanters en l’ús medicinal queusaven els remeiers tradicionals.

c) feia ús dels remeis vegetals, que, per a ser efectius, havien de ser preparats pels metgesamb unes complicades fórmules magistrals.

8 Al segle XIX...

a) les deficitàries condicions de vida i les pèssimes condicions de treball de la industrialitzacióvan propiciar l’arribada de malalties desconegudes fins aleshores.

b) epidèmies com la tuberculosi o el tifus es van eradicar amb fórmules mèdiques queaugmentaven la potència i el principi actiu de les plantes.

c) la ciència i la indústria química revolucionaren l’ús de les plantes medicinals en aconseguirextraure el seu principi actiu.

9 Què significa el substantiu reguitzell (“un reguitzell de substàncies químiques amb unaintensa acció sobre el organisme.”)?

a) una llarga sèrie de coses

b) un conjunt format per la unió de dos o més elements

c) una combinació d’elements




a) Des de sempre, el ser humà ha conegut les plantes pel seu nom i les ha utilitzades, no solsper a curar tot tipus de malalties, sinó també com a part de la seua alimentació. En elsorígens de la humanitat, l'home era caçador i recol·lector i va aprendre que determinadesplantes l'ajudaven a guarir-se; aquell coneixement va anar enriquint-se amb l'evolució de lahumanitat.

Es tractava d'un saber purament intuïtiu que el ser humà va perdre en fer-se civilitzat. Quanl'home va començar a viatjar, perdé els lligams amb el territori que li era propi i començà apatir malalties que li eren estranyes, i com que no coneixia suficientment les plantes locals,hagué de recórrer a metges i astròlegs per a curar-se. Per este motiu, la medicina vaguanyar en complexitat i va requerir la utilització de fórmules més elaborades i cares.

El cristianisme, però, va saber reviscolar l’interés per les herbes guaridores. A més, lesplantes no són tan perilloses com altres remeis provinents del regne animal o mineral, sónmolt més econòmiques i no estan influïdes per l'efecte placebo.

Ja en temps més actuals, al segle XIX, l'avanç de la indústria química va aconseguir extraurel'efecte actiu de les plantes i augmentar-ne així el valor terapèutic.

b) Fins no fa massa anys, les plantes remeieres eren molt apreciades per la gent, que lesusava com a aliment i medecina. Els homes les coneixien pel seu nom i n'apreciaven lesqualitats. Per a curar les afeccions més comunes recorrien als remeis populars, i nomésacudien al metge per als casos més complicats. De fet, no sols el ser humà, sinó també elsanimals, prenen les plantes que intuïtivament saben que els poden ajudar a curar-se. Però, amesura que l'home s'ha fet sapiens, ha perdut el seu instint i s'ha anat allunyant de la natura.

A més, els remeis naturals es van mostrar ineficaços a l’hora de curar les noves malalties delsegle XIV, i els metges hagueren de fer ús les herbes en combinació amb minerals,substàncies animals i l'astrologia, en unes fórmules complicades que eren preparades pelsapotecaris.

Segles després, els canvis causats per la creixent industrialització del segle XIX provocaren

grans epidèmies que la gent no sabia com tractar amb els remeis tradicionals; per això, laindústria química i la ciència esdevingueren fonamentals per a combatre-les.

Tot i el desprestigi que darrerament ha suportat l'herbalisme, la ciència ha volgut aprofitareste saber tradicional i extraure el secret que guarden les plantes.

c) Antigament, les persones identificaven cada herba pel seu nom perquè les plantes erenapreciades i útils. Però, actualment, el regne vegetal ha esdevingut un món desconegut per ala majoria de la gent.

Les plantes formaven part de la saviesa popular i els remeis tradicionals guarienpràcticament totes les malalties. Però n’hi hagué algunes, com la pesta vinguda d’Orient alsegle XIV o la sífilis, que van palesar la inoperància dels remeis antics i la necessitat d’usar-ne de més potents. A més, els vegetals, per a ser efectius, havien de ser “remeis pelegrins”,

és a dir, perquè tingueren un major valor terapèutic i un eficient efecte placebo, els malaltshavien de viatjar en peregrinació.

El cristianisme propugna que Déu ha posat a l'abast del ser humà els mitjans que podencurar els seus mals, i per això, les plantes han sigut des d’aleshores el remei més habitualper a curar les malalties més comunes. Remeis naturals per a malalties naturals.

La millora de les condicions higièniques va provocar que les plantes remeieresesdevingueren innecessàries i perderen a poc a poc prestigi. D’altra banda, els avançosmèdics van aconseguir aïllar els principis actius de les plantes i així es van obtindresubstàncies químiques molt efectives per a la curació dels malalts.




Lèxic i semàntica

a) encreuarb) creuarc) cruïllar

__________: Posar dues coses formant una creu l'una amb l'altra.11.

a) llamàntol / escamarlàb) bogavant / cigalac) llamàntol / centollo

He fet arròs caldós amb __________ i __________.12.

a) a l'abeurador

b) a l'abrevaderoc) al beveder

Cal portar tots els matins el bestiar __________.13.

a) unes llentilles doradesb) unes lluentones doradesc) uns lluentons daurats

El vestit de festa que duia l'amfitriona tenia __________ i negres.14.

a) Insecte que s'alimenta de fusta.b) Aparell de mesura de l'energia calorífica radiant.

c) Acabament d'un espai de temps assenyalat per a fer alguna cosa.

Què és un tèrmit?15.

a) molt errab) molt encertac) poc menja

Qui molt parla, __________. (refrany)16.

a) jutjat / d'escacsb) jusgat / d'escacc) judicat / d'escaigs

Ha sigut __________ per fer trampes en el joc __________.17.

a) una parada de bijuteriab) un lloc de bisuteriac) un puesto de bisuteria

Rosa s'ha comprat unes arracades en __________ del mercat medieval.18.

a) Analitzar amb detall, controlar.b) Obligar algú a fer alguna cosa vencent la seua resistència.c) No fer cas d'una cosa, ignorar-la.

Què significa l'expressió "passar pel sedàs"?19.

a) d'alcàmforab) d'alcanforc) de càmfora

Compra boletes __________ per a posar-les dins de l'armari.20.




a) Estar molest o enfadat amb algú.b) Dir despropòsits.c) Estar atabalat.

Què significa l'expressió "tocar timbals"?21.

a) Ara i desprésb) Amb freqüènciac) Ara i abans

Què significa l'expressió "ara i adés"?22.

a) Confús, sense claredat.

b) Desficiós, inquiet, ansiós.c) De poc coneixement o poca experiència.

Què significa bascós?23.

a) Moneda anglesa de poc de valor.b) Aparell que assenyala la direcció del vent.c) Peça corredora d'un pany per a tancar una porta o finestra.

Què és un penell?24.

a) Comprar en el mercat.b) Netejar la casa a fons.

c) Descansar tot el dia.

Què significa l'expressió "fer dissabte"?25.

Morfologia i sintaxi

a) prousb) bastantesc) massa

Una de les crítiques de la postmodernitat a la nostra cultura és que ens hem creat __________ necessitats.

26.

a) els lesb) li lesc) les els

Els responsables de l'empresa han assegurat als treballadors que les hores extres no __________ retribuiran.

27.

a) dus-los-elsb) dugue-se'lsc) dus-li'ls

El regidor de cultura demana els llibres de text que estan en bon estat. Per favor, __________ quan pugues.

28.

a) et diré quèb) vaig a dir-te quèc) vaig dir-te que

Només __________ va passar si em promets que no ho diràs a ningú.29.




a) l'hi ha recordadab) li l'ha recordadac) se l'ha recordat

Anna ha oblidat la contrasenya del cadenat de la maleta i la seua germana __________.30.

a) les llegums / el dentb) les llegums / la dentc) els llegums / la dent

Menjant-se __________ li ha caigut __________.31.

a) abarates / amb la finalitat de vendre-la

b) abaratisques / a fi de que la venguesc) abaratim / a fi de vendre-la

Cal que __________ tota la roba __________ bé.32.

a) de les postres / un aroma intensb) dels postres / una aroma intensac) dels postres / un aroma intens

El xocolate __________ feia __________.33.

a) per la quèb) per la qual

c) per la que

Esta és una de les raons __________ alguns tècnics lingüístics preferixen usar els diccionaris.34.

a) rusten / en traureb) rosten / en traurec) rostixen / a traure

M'agrada més aquell bar perquè __________ més la carn, però tarden més __________ elsplats.

35.

a) Fongau / abans que comenceb) Foneu / abans de començar

c) Fongueu / abans que comence

__________ la mantega __________ a bollir la llet amb mel.36.

a) tanta pudor / un salut ràpidb) tant de pudor / un salut ràpidc) tant pudor / una salutació ràpida

Com que les clavegueres feien __________, els dos ens vam fer __________.37.

a) cadascú / els demésb) cada un / els altres

c) cada u / la resta

El motiu de la discussió va ser que __________ d'ells pensava que era millor que __________.

38.




a) algunes / varisb) vàries / diversosc) diverses / variats

Molts programes informàtics estan prohibits en __________ universitats i hi ha __________ motius per a no fer-los servir.

39.

a) des de que / sobre totb) des que / sobretotc) desde que / sobretot

La velocitat en la carretera s'ha reduït __________ està el radar mòbil, __________ les nitsdel cap de setmana.

40.

a) tens de posar / tal i comb) has de posar / tal comc) deus de posar / tal com

Per a fer bé la recepta __________ els ingredients __________ diu el cuiner.41.

a) per a què / n'hi hab) per què / hi hac) perquè / hi ha

He vingut __________ m'assessoren sobre els nous productes dietètics que _________ en elmercat.

42.

a) va tindre que repetir-seb) es va haver de repetirc) hi hagué que repetir-se

El sorteig dels membres de les meses electorals __________ a petició d'una regidora de

l'ajuntament.

43.

a) atés que / li ho ha explicatb) ja que / s'ho ha explicatc) donat que / li l'ha explicat

S'ha comprat una ferramenta però no sap com funciona, __________ no __________ ningú.44.

a) de què / a uns quants delsb) del què / a tots elsc) de qui / a alguns dels

El guia oficial __________ parlàvem ahir té molta experiència en viatges a les Balears i ens

guiarà __________ viatgers per les illes.

45.

a) suau i lentamentb) suaument i lentmentc) suaument i lenta

La patinadora s'ha proclamat subcampiona per moure's __________ per la pista de gel.46.

a) alhora / pot serb) a l'hora / potser quec) a l'hora / potser

Divendres no vas vindre __________ que havíem quedat, __________ estaves enfeinat.47.




a) reia / i obligavab) reïa / obligantc) reía / i obligava

Sempre __________ molt fort __________ a tots a parlar en veu més alta.48.

a) els hi hab) els n'hac) el se n'ha

A tots aquells que han demanat el reglament, el president __________ facilitat un exemplar.49.

a) ha dissolut / l'ha tramogut

b) ha dissolgut / l'ha tramésc) ha dissolt / l'ha tramesa

Marcel __________ la substància en aigua i __________ al laboratori.50.

a) D'haver sabut / m'hauria callatb) En cas d'haver sabut / m'hauria callatc) Si haguera sabut / hauria callat

__________ que s'ho prenia tan malament, __________.51.

a) creixera ràpidb) creixquera ràpid

c) cresquera ràpidament

Si l'arbre __________, per Sant Joan l'hauríem de canviar de test.52.

a) portar-los-hib) portar-los-lic) portar-los-en

Els mobles vells i els electrodomèstics es reciclen en l'abocador municipal, però per a __________ utilitzarem el servici de recollida gratuït.

53.

a) possiblement hi tornarem

b) igual hi tornemc) a la millor en tornarem

El mes que ve viatjarem a Holanda tota la família. I pensem que, si ens agrada molt, __________ les pròximes vacances d'estiu.

54.

a) sinó seràb) sinó deu serc) si no deu ser

L'assagista alemany es pregunta __________ tot, en realitat, un engany.55.


a) butl / le / tíb) des / o / cu / patc) ar / ro / sser

Quina paraula està ben separada sil·làbicament?56.




a) suggerix / japonesosb) sugerix / japonessosc) sugerix / japonesos

Esta guia gastronòmica vos __________ els millors restaurants __________ de la ciutat.57.

a) diferència / distanciab) diferencia / distanciac) diferència / distància

La _________ de gols marcats pels dos equips els __________ en la classificació.58.

a) xixonenc

b) xurroc) eixir

En quina paraula la lletra "x" no sona igual?59.

a) turbada / contemporàniab) torbada / contemporàniac) torbada / contemporànea

La imatge __________ del teatre del segle passat ha marcat un abans i un després en ladramatúrgia __________.

60.

a) arc-botants / contra forts

b) arcbotants / contrafortsc) arc botants / contra-forts

La catedral és l'edifici més emblemàtic de la ciutat pels seus __________ i __________.61.

a) recesió / extrangerb) recesió / estrangerc) recessió / estranger

La __________ és atribuïble al debilitament de la demanda que prové de l'__________.62.

a) anelat / canellab) anhelat / canyella

c) anelat / canel·la

Finalment va aconseguir menjar-se l' __________ flam de mel i __________.63.

a) d'agraiment / títulb) d'agraïment / títolc) d'agraiment / títol

El guardonat va pronunciar unes paraules __________ després de rebre el __________ honorífic.

64.

a) d'oleïcultors / ròtul

b) d'oleicultors / rètolc) d'oleïcultors / rètol

L'associació __________ ha decidit col·locar un __________ als seus locals per a donar-se aconéixer.

65.




a) untuosses / flagelaciób) untuoses / flagel·lacióc) untuoses / flagelació

Les seues paraules __________ contra la __________ de presoners no van deixar indiferentsels assistents.

66.

a) l'ús / la hacb) l'ús / l'hacc) el ús / l'hac

No coneix bé __________ correcte de __________.67.

a) Despús-demà / Hispanoamericanab) Despús demà / Hispano-americanac) Despús-demà / Hispano americana

__________ es realitzaran els actes del Simposi Internacional de Literatura __________.68.

a) els bemolls i les corxeresb) els bemolls i les corxeesc) els bemols i les corxeres

Dibuixa un pentagrama amb la clau de sol, __________ corresponents.69.

a) Trobe molt interessant llegir biografies de personatges il·lustres famosos.

b) Trobe molt interesant llegir biografies de personages il·lustres famossos.c) Trove molt interessant llegir biografies de personatges ilustres famossos.

Quina frase està ben escrita?70.








1. www.cece.gva.es/jqcv

2. Telèfon 012






Mínim per a passar a la segona fase: 40% en la mitjana ponderada de les dos àreesde la primera fase.


prova grau mitjàprimera fase novembre 2014

9.00 h





provagrau mitjà

segona fase

Nom

1r cognom

2n cognom

NIF/NIE










Lectura 1

La febre del running

Per què molta de la gent que conec matina estoicament, es posa unessabates ultramodernes amb cinc cambres d’aire diferents, ix a córrer itravessa els carrers de punta a punta? La “febre del running ” està mésde moda que mai i guanya adeptes entre totes les classes socials, itambé entre els dos sexes.

Però, per què este boom? Els aficionats diuen que és una activitat

molt senzilla de practicar i barata, ja que només calen unes sabatilles.És l’exercici físic de la crisi: t’oblides de pagar gimnasos i d’horaris, iet permet mantindre un culte al cos de manera natural i sense molts

patiments.

El que un dia comença com un exercici de superació personal, o comun mètode per a perdre pes, o fins i tot com una manera desocialització, es pot acabar convertint en una obsessió en algunscasos. Els runners asseguren que córrer enganxa tant, que no dubten aqualificar este esport de “droga saludable”.

Abans que una persona es llance a córrer, és convenient visitar elmetge per a passar una prova d’esforç i un reconeixement exhaustiu

per tal de saber si podem patir algun risc de salut amb la pràctica delrunning . L’esport millora el nostre cos, però tampoc fa miracles.



Lectura 2

Malala

Amb només 17 anys, la jove estudiant i activista paquistanesa MalalaYousafzai és la guanyadora del premi Nobel de la Pau del 2014. És la

persona més jove que ha obtingut mai este guardó i tot un símbol per al’accés universal a l’educació. “Tot i la seua joventut, Malala s’haconvertit en una destacada portaveu dels drets de les xiquetes al’educació i ha donat exemple de com els xiquets i els jóvens també

poden contribuir a millorar les seues pròpies situacions, a més d’haver-

ho fet sota les més perilloses circumstàncies”, assenyalà el comité dels Nobel.

El 9 d’octubre de 2012, Malala va ser víctima de l’atac d’un pistoler delrègim talibà quan ella tornava d’escola en autobús. Li va disparar al capi la deixà ferida de molta gravetat. Encara que salvà la vida, l’operaren

per a extreure-li la bala que tenia molt a prop de la medul·la. No va serfins a mitjan gener de l’any 2013 que va rebre l’alta mèdica i poguétornar a classe.

El motiu d’aquell atemptat va ser la notorietat internacional que la joveactivista havia obtingut, des del 2010, per escriure un blog per a la BBCen el qual denunciava les atrocitats del règim talibà, que havia obligat atancar moltes escoles i havia prohibit a les xiquetes l’accés a l’educació.




Dictat

Espai per a esborrany: el text definitiu serà el que trasllade a la plantilla de respostes.




a) Escriga un article d’opinió en què expose i argumente la seua opinió sobre l’ús de substàncies,secrecions i extractes de diferents animals per a curar i alleujar malalties cròniques, per a usosestètics o per a unes altres aplicacions. (200 paraules)

b) Vosté i la seua parella volen llogar un pis per mitjà d’una immobiliària. Escriga una carta al

responsable del negoci per a preguntar-li per les condicions en què està el pis que l’interessa, elpreu del lloguer, les despeses de la finca i els servicis de què consta, i, a més, descriga-li les seuesnecessitats. (200 paraules)








Consulta dels resultats:

www.cece.gva.es/jqcv









prova grau mitjà


9.00 h



!"#$%$

'()*+,-* ./01

!" $%"&'( )* +*,*'-.&* $/-01.&'*. -) 2%'+&'34+

$-) 0-2.-+-.5 !.* ,(2&)6 +-'&* )* 2)*45 7*&3

$-02%1.&. )/&'-8&+*1)- $&*.&9 & -) 8*&3 ,4))-:*.5 ;*

))&1.-+* +-'&* +*<-0 $- <-)) .-<400*$* * "(9

)*1%. $/-))*9 & 2)%0* *"1 4'* 2&'+* )* ))*=*$*

$- )* >4*) $4&* )/-"<.-"+* >4- )* "*+-&?* "(

@*8&* $-&?*+ -' +%+0 -)0 ))*=%0 $- )* 2*0*5 A%

-.* 4' $&*.& -' -) 0-'+&+ 2.%'%)B3&2*"-'+ *"<)&>4- -0+* $-'%"&'*2&C %1)&3* * 0433-.&.9 0&'C

)* $-02.&<2&C $/4'* D<%2* $-+-."&'*$* $- )*

8&$* $- )* "-4* <*.-'+*9 )-0 &'2&$D'2&-0 $/4'*

@&0+B.&* $/*"%.5 E-.B "*& @*8&* 04<%0*+ >4-

4'* .-)*2&C &'3D'4* & *$%+F-'*$* 2%" *>4-))*

-" <%34-.* &'+-.-00*.5















































DICTAT

VESPRADA, JUNY 2014

Si algú em qüestionava sobre les raons que

m’espentaven cap a altres paratges, podria

assegurar-li que només em movia el guany.

Alguns anys abans havia començat una

pertinaç recerca del producte de moda, el

conreu que s’estenia amb fúria pels camps

d’Amèrica, i que es coneixia amb el nom de

café. Aquell gra movia fortunes, precipitava

enveges i contribuïa a muntar conspiracions,

perquè el seu consum al Vell Món s’havia

disparat més enllà del deliri. Hi havia qui

profetitzava que el seu mercadeig, ben

prompte, passaria per davant dels interessos i

esforços que nodrien l’esplendorós negoci de

l’esclavitud.















































DICTAT

MATÍ, JUNY 2014

Es tractava d’una jove prima, amb molt de

món, que lluïa uns cabells rojos greixosos i

enviscats. S’havia depilat les celles i se les

havia pintades accentuant una corba més

suggeridora, però els esforços de la

naturalesa per restaurar l’antiga alineació

donaven al seu rostre un aire borrós. Quan es

movia, els innombrables braçalets de

quincalla que portava dringaven

constantment. Però la mirada que llançà cap

als mobles contenia una expressió de

senyora, com si en fóra la propietària.

El senyor, en canvi, era un home pàl·lid.

S’acabava d’afaitar, com podia deduir-se del

fet que encara portava sabó en un pòmul.













































DICTAT

NOVEMBRE 2013

Però un dia, quan jo posava drets uns tubs de

coure perquè no m’ocuparen massa espai al

magatzem, aparegué un africà per la porta

que ni un tràiler hauria sigut capaç de

transportar els objectes que duia damunt: del

muscle esquerre li penjaven quatre catifes,

els avantbraços plens de rellotges, els dits

amb anells de bijuteria barata, a les manstransistors de diferents grandàries i llanternes

potents amb la bateria incorporada, i del coll,

amb una corretja que li feia la volta, li penjava

un maletí a l’alçada del melic amb polseres,

collars per a dones i més anells.













































DICTAT

NOVEMBRE 2013

Però un dia, quan jo posava drets uns tubs de

coure perquè no m’ocuparen massa espai al

magatzem, aparegué un africà per la porta

que ni un tràiler hauria sigut capaç de

transportar els objectes que duia damunt: del

muscle esquerre li penjaven quatre catifes,

els avantbraços plens de rellotges, els dits

amb anells de bijuteria barata, a les manstransistors de diferents grandàries i llanternes

potents amb la bateria incorporada, i del coll,

amb una corretja que li feia la volta, li penjava

un maletí a l’alçada del melic amb polseres,

collars per a dones i més anells.













































DICTAT

VESPRADA, JUNY 2013

L’endemà es va alçar prompte i, amb el sac

de viatge a l’esquena, va eixir de la fonda en

direcció a l’embarcador. El sol començava a

picar, i els carrers tornaven a omplir-se de

comerciants que cantaven lloances dels

productes que venien: pells siberianes, teixits

de seda, catifes perses, rellotges suïssos,

fruita, perfums... Tot el que es compra i esven semblava que es podia trobar en aquella

immensa plaça. Hi havia músics ambulants,

còmics que actuaven en escenaris

improvisats, actors que cantaven i ballaven

davant d’una multitud de curiosos, domadors

d’óssos... L’espectacle despertava l’admiració

de qualsevol.









































































provagrau mitjà

segona fase

Nom

1r cognom

2n cognom

NIF/NIE










Lectura 1

Un futur incert

Ara mateix no hi ha futur més enllà del menjador, el sofà i el

comandament a distància del televisor de cals pares. Esta és la

conclusió a la qual cada vegada arriben més jóvens espanyols a qui

l’actual situació de crisi impossibilita emprendre la primera volada.

De fet, la taxa dels jóvens entre els 16 i els 34 anys que no estan

emancipats s’ha incrementat en quatre punts entre l’any 2007 i el

2011, i ja se situa en el 44,1%.

Un estudi recent ha constatat que la que abans era considerada unaopció vital, decidir en quin moment un jove s’establia pel seu compte,

ara s’ha convertit en una imposició: la de restar a casa dels pares molt

més temps del que es voldria. La frustració que experimenten molts

dels afectats és més que evident, si es té en compte que, quan se’ls

pregunta quina creuen que és l’edat ideal per a deixar la família, la

resposta majoritària assenyala la franja d’edat entre els 20 i els 21anys.

L’estudi també subratlla que la frustració per la impossibilitat de tirar

avant els projectes vitals és la causa per què molts jóvens opten peremigrar a l’estranger per a guanyar-se la vida, sobretot els més ben

preparats acadèmicament.

http://prensacorazon.com/









a) L’ajuntament de la seua ciutat ha organitzat un concurs de bellesa i li ha suggerit que participe coma membre del jurat. Escriga una carta a l’organitzador del concurs en què li comunique si hi assistiràcom a jurat o no, i les raons de la seua decisió. (200 paraules).

b) Cada dia hi ha més cursos que s’impartixen a distància a través d’Internet, bé en la seua totalitat o

bé parcialment complementant les classes presencials. Escriga un article d’opinió en què expose iargumente el seu punt de vista sobre els avantatges i els inconvenients d’este ensenyament enlínia. (200 paraules).









www.cefe.gva.es/jqcv









prova grau mitjà


9.00 h

http://www.cefe.gva.es/jqcv




DICTAT

NOVEMBRE 2012

El genet sovint es distreia amb pensaments

que l’allunyaven del tema que volia imposar-se:

una dona, una nova sella o alguna cosa

relacionada amb la seua vida de soldat.

Llavors, una imatge silenciosa sorgí del fons de

la seua abstracció: es veia cavalcant per un

poblat, seguit per un estol d’ombres. En passar

per davant d’una església es descobria sense

minvar el galop. De sobte, quan una iguana

travessava el camí, el cavall feia un moviment

fals i queia espernegant amb una pota

trencada. El genet desenfundava la pistola i

amb dos trets matava la bèstia.



provagrau mitjà

9.00 hprimera fase

Nom

1r cognom

2n cognom

NIF/NIE


Junta Qualificadora deConeixements de Valencià



Instruccions

El quadern d’examen i la plantilla de respostes, amb les seues dades identificadores, així comel DNI o un altre document d’identificació, han d’estar visibles durant tota la prova.






En la plantilla de respostes escriga amb bolígraf blau o negre, i no use líquid correctiu o d’un altre tipus.






Si s’equivoca i vol anul·lar una resposta ja marcada, ratlle completament la casella equivocada imarque amb una X la nova resposta.

Si s’equivoca i vol recuperar una resposta que ja havia anul·lat, faça un cercle al voltant de lacasella.



Àrea de comprensió

Llija el text següent i marque la resposta més adequada per a cada enunciat.

Restes submarines a la Vila Joiosa

Durant la guerra del 14, la nostra costa es va convertir en un santuari per als mercants aliatsencarregats d’abastir el sud d’Europa. Les rutes entre Anglaterra i el sud de França i Itàliafeien cap a les aigües neutrals de la Mediterrània, però això també ho sabien els alemanys,que feren d’estes aigües una de les seues zones preferides de caça. Per això, l’any 1917 elsalemanys decidiren intensificar els atacs i assignaren la costa mediterrània com a zona depatrulla al submarí U64, sota les ordes del tinent Robert Morath. Durant este temps i abansde ser afonat el 17 de juny de 1918 entre Sicília i Sardenya, l’U64 –amb 36 tripulants, 6torpedes i capacitat per a navegar a 50 metres de profunditat– va causar estralls a les rutesmarítimes aliades, però és just davant de les costes de la Vila Joiosa on la seua petjada ésmés notable. Fins a sis mercants hi van ser afonats per Morath.

Malgrat que la gent de la Vila coneixia els fets –els atacs eren clarament visibles des de lacosta–, i que alguns vaixells van ser batejats pels vilers, com ara el Gasolina, per la seuacàrrega, o la Nina, per estar a l’altura d’una zona coneguda amb este nom, no va ser fins fauna dècada que començaren a investigar-se’n les restes. Va ser el propietari d’un club desubmarinisme de la localitat qui començà a preocupar-se’n a partir dels comentaris delspescadors, que deien que en algunes zones perdien moltes xarxes en quedar-se atrapades.

Els mercants es troben en diferents punts de la costa, a una profunditat entre 55 i 80 metres.Les restes es conserven en molt bon estat, ja que tots els vaixells estan drets sobre el fonsdel mar i s’observen clarament totes les parts dels bucs, inclosos els punts on van serencertats pel submarí. Les restes són un autèntic paradís per als submarinistes, ja que, amés dels vaixells i la seua història, també es pot observar una gran quantitat d’espècies

marines, com ara llagostes, peixos lluna, morenes o congres.La investigació duta a terme ha identificat exactament quins són els vaixells afonats, la seuadestinació, la càrrega i la data de cada afonament. Així, l’Owasco, un vapor mixt de càrrega ipassatgers de 122 metres, que va ser afonat el 10 de desembre de 1917 quan navegava encomboi entre Norfolk i Gènova, transportava passatgers i una càrrega de 50.000 barrils decombustible. Va provocar un gran foc i, per això, a la Vila es coneix com el Gasolina. ElCrathorne, un vapor de càrrega de 93 metres, que anava en el mateix comboi, també va serafonat aquell dia. El D. A. Gordon fou afonat l’endemà, 11 de desembre de 1917, quannavegava de Marsella a Melilla; era un mercant de càrrega destinat al transport de carbó, ifeia 77 metres d’eslora. Eixe mateix dia el Minorca va ser atacat quan navegava de Gènovaa Cartagena: es tracta del vaixell més menut de tots els afonats a la zona, amb 68 metresd’eslora. D’altra banda, el Participation feia la ruta entre Sicília i Liverpool amb uncarregament de llimes i taronges quan va ser atacat per l’U64 el 4 de febrer de 1918. Estevaixell, de 92 metres d’eslora, rep el nom de la Nina o el de les taronges i es conserva unafotografia de la tripulació del submarí alemany eixugant els cítrics a la coberta del submarídesprés del seu afonament. Finalment, el Caprera va ser afonat el 5 de febrer de 1918: eraun vapor mixt de càrrega i passatgers de 93 metres d’eslora, armat amb 4 canons.

Les aigües de la Vila Joiosa són un autèntic paradís de tresors submarins, ja que no sols s’hitroben els sis vaixells afonats pels alemanys en la Primera Guerra Mundial, sinó que tambéconserven les restes d’un vaixell romà, el més gran trobat a la Mediterrània. El descobrirenun grup de bussejadors aficionats l’any 2000, i és una de les troballes arqueològiques mésimportants del Mediterrani occidental, una autèntica joia del món antic. La nau, de 400 tonesi amb una eslora de 30 metres, transportava més de 1.200 àmfores amb salses derivades

del peix, molt cotitzades en temps de l’Imperi Romà. Les restes es coneixen amb el nom deBou Ferrer en honor als bussejadors que les descobriren, i d’ençà que foren descoberteshan patit diverses espoliacions per a vendre les àmfores en el mercat negre. Per este motiu,s’hi va instal·lar un sistema de protecció pioner en excavacions arqueològiques consistent enun enreixat submarí que impedix l’extracció de les restes.



1 V F Els alemanys sabien que la nostra costa era molt transitada per al’abastiment de mercaderies al sud d’Europa.

2 V F Durant la Primera Guerra Mundial, entre els anys 1917 i 1918, un submaríalemany comandat pel tinent Robert Morath va afonar sis mercantsdavant de les costes de la Vila Joiosa.

3 V F L’any 1914, l’U64 va ser l’última embarcació que va ser afonada davantde les costes de la Vila Joiosa.

4 Els pescadors de la Vila Joiosa…

a) anomenaren un vaixell la Nina, i un altre com el Gasolina, a causa de la càrrega quetransportaven.

b) tenien constància de la ubicació de les restes de les embarcacions perquè les xarxes depesca s’hi quedaven enganxades.

c) ara fa deu anys, van promoure la investigació sobre les restes per a evitar perdre mésxarxes de pesca.

5 Les restes dels sis barcos...

a) estan a una distància entre 55 i 80 metres de la costa, en diferents punts.

b) quan van caure al fons del mar, van mantindre la posició vertical i encara es mantenenaixí.

c) són també un paradís per a alguns peixos, que han trobat en els forats oberts pelsimpactes dels projectils el seu hàbitat perfecte.

6 Pel que fa als barcos afonats...

a) el més menut era el Minorca, i el més gran, l’Owasco.

b) quatre foren afonats per l’U64 només en dos dies, cada un dels quals feia una rutadiferent.

c) hi ha una fotografia del Participation que mostra els alemanys eixugant taronges en lacoberta del vaixell.

7 En les costes de la Vila Joiosa...

a) també conserven les restes del vaixell romà més gran que s’haja trobat mai afonat enles aigües de la mar Mediterrània.

b) s’ha fet una troballa arqueològica molt important: la d’un vaixell preromà de 30 tones i400 metres d’eslora.

c) han hagut de protegir les restes submarines amb un enreixat per a evitar que els peixos,

així com les nombroses visites dels submarinistes, les facen malbé.

8 Les àmfores que transportava la nau romana...

a) s’anomenen Bou Ferrer en honor als seus descobridors.

b) contenien salses molt valorades en l’època de l’Imperi Romà.

c) són una joia del món antic i una font de prosperitat perquè tenen un gran valor en elmercat negre.



9 Què significa l’expressió en comboi (“Així, l’Owasco, un vapor mixt de càrrega ipassatgers de 122 metres, que va ser afonat el 10 de desembre de 1917 quannavegava en comboi entre Norfolk i Gènova...”)?

a) En grup amb altres barcosb) A una velocitat uniforme

c) Amb molt d’entusiasme i il·lusió


a) Durant la Primera Guerra Mundial, els alemanys s’adonaren de la posició privilegiada dela costa de la Vila Joiosa per al transport de mercaderies al sud d’Europa i per això lestropes alemanyes hi van destinar el submarí U64 perquè destruïra els vaixells aliats quesolcaven estes aigües.

Entre els anys 1917 i 1918, este submarí va aconseguir afonar sis barcos davant de lescostes de la Vila Joiosa, els quals formen un autèntic tresor per als submarinistes ja que

es conserven en molt bon estat, atrauen molts peixos (llagostes, peixos lluna, morenes icongres) i, a més, gràcies a una investigació recent, estan perfectament identificats.

Però este no és l’únic atractiu submarí de les aigües de la Vila Joiosa: també conservenles restes d’un vaixell romà, conegudes amb el nom de Bou Ferrer en honor al grup debussejadors que les descobriren l’any 2000 i considerades la troballa arqueològica mésgran i important que s’ha fet a la Mediterrània pel gran nombre d’àmfores quetransportava.

b) En el fons de les costes de la Vila Joiosa trobem un total de sis barcos afonats en laPrimera Guerra Mundial pels alemanys amb el submarí U64, els quals s’anomenaven:l’Owasc o, el Gasolina, el Crathorne, el D. A. Gordon, el Minorca i el Participation o la Nina. Tots eren molt grans i amb una eslora molt llarga entre 50 i 100 metres, portavenmercaderies i passatgers, estaven proveïts de torpedes i es conserven drets en el fons

de la mar, la qual cosa permet als submarinistes poder diferenciar-ne totes les parts.

Però la troballa més important dels últims anys i la que més ha atret els amants delsubmarinisme és la d’un vaixell romà descobert pels bussejadors l’any 2000 que anavacarregat amb 1.200 àmfores de salsa de peix, molt cotitzades en temps de l’ImperiRomà. Esta riquesa del fons marí de la Vila Joiosa ha fet aconsellable protegir els seustresors submarins amb un enreixat.

c) Durant la guerra del 14, el submarí U64 tenia assignada la nostra costa mediterràniacom a espai de vigilància dels vaixells aliats que recalaven en zona neutral. Estesubmarí, abans de ser afonat en 1918 entre Sicília i Sardenya, va afonar sis mercantsdavant de les costes de la Vila Joiosa.

Tot i que a la Vila hi havia memòria d’estos fets, no va ser fins fa deu anys quancomençaren a investigar-se’n les restes. La investigació, que ha aportat dades exactessobre la localització, la ruta i la càrrega dels barcos, així com de la data del seuafonament, es va iniciar a partir dels testimonis dels pescadors locals que asseguravenque les xarxes es quedaven enganxades en algunes zones.

Hui estos barcos són un gran atractiu per als submarinistes. A més a més, se sumen aun altre tresor arqueològic submarí existent en la zona: les restes del vaixell romà mésgran trobat a la Mediterrània, conegudes amb el nom de Bou Ferrer i descobertes l’any2000.




Lèxic i semàntica

a) Sense dinersb) Tot nuc) Corrents

Què significa l'expressió "en conill"?11.

a) Posar els pèls de punta, horroritzar.b) Atabalar, atorrollar.c) Fer perdre l'ànim, descoratjar.

Què significa el verb "aborronar"?12.

a) Un insecte que fa un soroll característic quan vola.b) Un tros xicotet i solt de terra compacta.c) Una figura de persona de forma grotesca.

Què és un borinot?13.

a) Estar desorientatb) Perdre la paciènciac) No tindre sentit

Què significa l'expressió "no tindre cap ni peus"?14.

a) oferir / inalàmbricb) ofertar / inalàmbricc) oferir / sense fil

El mes passat l'empresa va __________ una plaça de venedor de telèfons __________.15.

a) de repent / imanb) de sobte / imantc) de colp i volta / imam

La mestra de l'escola __________ va traure un __________ per a arreplegar els clips.16.

a) Una au freqüent als ports i les costes marines.b) Una espècie de caixa tancada amb barres o llistons per a tindre pardalets a casa.c) Una caseta instal·lada en el carrer en què hi ha un telèfon públic.

Què és una gavina?17.

a) Un fet futur b) Un accidentc) Un succés

Què és un esdeveniment?18.

a) Adonar-se'nb) Imaginar-se-lac) Traure'n benefici

Què significa l'expressió "fer-se compte" d'una cosa?19.

a) que s'arrime a la paretb) que pele fullac) que no vaja a l'era

Qui no vullga pols __________. (refrany)20.






a) els / tindries que escriure'lsb) als / hauries d'escriure-losc) els / hauries d'escriure'ls

Si pretens reunir __________ teus companys, abans __________ una carta.30.

a) d'autobussos / anglesosb) d'autobusos / anglesosc) d'autobussos / anglessos

La platja estava plena __________ de turistes __________.31.

a) La resta de / resb) Els altres / capc) Els demés / gens

__________ companys no han menjat __________ des d'ahir.32.

a) alhora / pot ser b) alhora / potser c) a l'hora / potser

Mercé no vingué __________ que havíem quedat, __________ li va sorgir algun imprevist.33.

a) contrab) comc) quant

Eixa jaqueta, __________ més la mire, més m'agrada.34.

a) a l'igual queb) a l'igual comc) igual que

Enguany, __________ l'any passat, hem organitzat activitats per als més menuts.35.

a) feu-me / traieub) féu-me / tragueuc) feu-me / tragueu

Per favor, __________ cas i no __________ conclusions abans d'hora.36.

a) me'lsb) me'nc) m'els

Els diners que et vaig deixar, voldria que __________ tornares demà.37.

a) Dis-li'lb) Dis-li-hoc) Digues-li-lo

Vull parlar amb Enric. __________ quan el veges.38.

a) tant de / tantb) tan de / tanc) tant de / tan

Feia __________ temps que no el veia __________ feliç, que estic molt contenta per ell.39.




a) et diré què / per quèb) vaig a dir-te que / per quec) vaig dir-te què / perquè

Ara __________ va passar ahir i __________ va participar tanta gent en el fòrum.40.

a) en quèb) en la quec) en la què

He presentat hui una diligència __________ sol·licite més informació.41.

a) perteneix als quib) pertany als qualsc) pertany als que

El futur __________ creuen en els somnis.42.

a) Potser façab) Deu fer c) Deu de fer

Ja estàs ací, Miquel! __________ una hora que t'espere.43.

a) mateix / hi hab) mateix / n'hi hac) mateixa / n'hi ha

Ara __________ comptaré quantes pomes __________ en la fruitera.44.

a) haveres / quin elsb) hagueres / què elsc) veres / que lis

Si __________ de donar un consell a uns amics, __________ diries?45.

a) princessa / deab) princesa / deesac) princesa / deessa

La __________ s'encomanà a la __________.46.

a) fins al / unb) fins el / a unc) fins el / un

La policia, __________ 20 de setembre d'enguany, ha detingut __________ miler denarcotraficants.

47.

a) perquè, compradors, en té mésb) perquè en té uns altres, de compradorsc) perquè ja té vàrios compradors

Ara com ara ell no vol vendre't la casa, __________.48.

a) Tres centes quatre mil nou centes seixanta-huit cartes.b) Tres-centes quatre-mil nou-centes seixanta-huit cartes.c) Tres-centes quatre mil nou-centes seixanta-huit cartes.

Com s'escriu amb lletres "304.968 cartes"?49.




a) els elsb) se'lsc) els hi

Si ells em demanen que torne a recitar els versos, jo __________ repetiré.50.

a) A poc a poc / a la vespradab) Poc a poc / de vespradac) Poc a poc / per la vesprada

__________ farem tots els exercicis i __________ anirem al circ.51.

a) el calor / una avantatgeb) la calor / un avantatgec) la calor / una ventatja

Estos dies, amb __________ que fa, és __________ tindre aire condicionat a casa.52.

a) de lo queb) de quèc) del que

Ara, ____________ es tracta és de posar en marxa el projecte.53.

a) que regula / cal recordar b) regulant / recordar c) que regula / hi ha que recordar

S'ha publicat una llei __________ els horaris laborals, però __________ que encara no ésaplicable.

54.

a) des de l'alt delb) de l'alt delc) des de dalt del

El dia del bateig del f ill, els padrins tiraren els caramels __________ campanar.55.


a) del ISBNb) de l'ISBNc) de el ISBN

La base de dades __________ recull tota la producció bibliogràfica del país.56.

a) escrupulosa / avaríciab) escropulosa / averíciac) escrupolosa / avarícia

És una persona molt __________ i amb molta __________.57.

a) ennassada / constipatb) enassada / costipatc) ennasada / costipat

Este xicot té una veu __________ a causa del __________.58.




a) turbat / russinyolb) torbat / rossinyolc) torbat / russinyol

El silenci del camp només era __________ pel cant del __________.59.

a) set de vengançab) sed de venjançac) set de venjança

El protagonista actuava mogut per una __________ contra els seus enemics.60.

a) Gènesi / no-resb) Gènessis / no resc) Gènesis / no-res

Segons el __________, Déu va crear el món del __________.61.

a) flúor / la intempérieb) fluor / la intempèriec) flüor / l'intempèrie

El __________ s'emmagatzemava en caixes a __________.62.

a) sentencia / col·locab) sentència / col·locac) sentència / coloca

Amb este gol se __________ el partit i això __________ l'equip en una posició de lideratge.63.

a) Ens instal·làrem còmodament en casa de l'amfitrió.b) Ens instalàrem còmodament en casa de l'anfitrió.c) Ens instal·larem cómodament en casa de l'amfitrió.

Quina frase està ben escrita?64.

a) alberg de joventudb) alberc de juventutc) alberg de joventut

En el viatge de final de curs, els alumnes s'allotjaran en un __________.65.

a) bruixab) crucifixc) exèrcit

En quina paraula la lletra "x" sona igual que en "Xàbia"?66.

a) valua històrico-socialb) valua historicossocialc) vàlua historicosocial

La construcció que s'ha perdut tenia una gran __________.67.

a) in / no / cèn / ciab) vi / at / ja / ri /ac) reu / ni / ó

Quina paraula està ben separada sil·làbicament?68.




a) mobilitzar / suburbisb) movilitzar / suburbisc) movilitzar / suburvis

S'hagueren de __________ molts recursos per a rehabilitar els __________.69.

a) matitzar / mutil·latb) matisar / mutilatc) matissar / mutilat

Convé __________ que el text ens ha arribat __________.70.




1. www.cefe.gva.es/jqcv

2. Telèfon: 012






Mínim per a passar a la segona fase: 40% en la mitjana ponderada de les dos àreesde la primera fase.


prova grau mitjà

primera fase novembre 2012

9.00 h





provagrau mitjà

segona fase

Nom

1r cognom

2n cognom

NIF/NIE










Lectura 1

Un futur incert

Ara mateix no hi ha futur més enllà del menjador, el sofà i el

comandament a distància del televisor de cals pares. Esta és la

conclusió a la qual cada vegada arriben més jóvens espanyols a qui

l’actual situació de crisi impossibilita emprendre la primera volada.

De fet, la taxa dels jóvens entre els 16 i els 34 anys que no estan

emancipats s’ha incrementat en quatre punts entre l’any 2007 i el

2011, i ja se situa en el 44,1%.

Un estudi recent ha constatat que la que abans era considerada unaopció vital, decidir en quin moment un jove s’establia pel seu compte,

ara s’ha convertit en una imposició: la de restar a casa dels pares molt

més temps del que es voldria. La frustració que experimenten molts

dels afectats és més que evident, si es té en compte que, quan se’ls

pregunta quina creuen que és l’edat ideal per a deixar la família, la

resposta majoritària assenyala la franja d’edat entre els 20 i els 21anys.

L’estudi també subratlla que la frustració per la impossibilitat de tirar

avant els projectes vitals és la causa per què molts jóvens opten peremigrar a l’estranger per a guanyar-se la vida, sobretot els més ben

preparats acadèmicament.





Lectura 2

Repintada mediàtica

L’anàlisi de l’eccehomo de Borja que ha fet l’Institut Valencià de

Conservació i Restauració ha arribat a la conclusió que encara és

possible recuperar l’obra original d’Elías García, un pintor nascut a

Requena. Ara bé, el fet de restaurar-la o no, segons la seua directora,

serà “una decisió política” que ha de prendre l’ajuntament de la població. Una empresa saragossana, a la qual una fundació municipal

va encarregar l’informe d’una possible restauració, va ser la que va

contactar amb l’institut valencià.

L’anàlisi ha partit de micromostres de la desafortunada repintada que

una veïna de la localitat va fer sobre l’obra. Esta intervenció va fer la

volta al món l’estiu passat, després de convertir-se en trending topic en

Twitter i que diaris i televisions d’arreu del món se’n feren ressò.

Es mereixia un fet com este tanta atenció dels mitjans de comunicació?

No es tracta de cap obra d’art especialment rellevant, però va rebre el

tractament informatiu que tindria una gran obra. I per què? Les xarxes

socials estan marcant cada dia més els continguts en els mitjans decomunicació tradicionals. Allò que és trending topic és audiència, cosa

que per a molts vol dir que ha de rebre un tractament ben destacat. I

moltes vegades és així, però no sempre.




Dictat





a) L’ajuntament de la seua ciutat ha organitzat un concurs de bellesa i li ha suggerit que participe coma membre del jurat. Escriga una carta a l’organitzador del concurs en què li comunique si hi assistiràcom a jurat o no, i les raons de la seua decisió. (200 paraules).

b) Cada dia hi ha més cursos que s’impartixen a distància a través d’Internet, bé en la seua totalitat o

bé parcialment complementant les classes presencials. Escriga un article d’opinió en què expose iargumente el seu punt de vista sobre els avantatges i els inconvenients d’este ensenyament enlínia. (200 paraules).









www.cefe.gva.es/jqcv









prova grau mitjà


9.00 h





DICTAT

NOVEMBRE 2012

El genet sovint es distreia amb pensaments

que l’allunyaven del tema que volia imposar-se:

una dona, una nova sella o alguna cosa

relacionada amb la seua vida de soldat.

Llavors, una imatge silenciosa sorgí del fons de

la seua abstracció: es veia cavalcant per un

poblat, seguit per un estol d’ombres. En passar

per davant d’una església es descobria sense

minvar el galop. De sobte, quan una iguana

travessava el camí, el cavall feia un moviment

fals i queia espernegant amb una pota

trencada. El genet desenfundava la pistola i

amb dos trets matava la bèstia.













































DICTAT

MATÍ, JUNY 2012

Documents

Compilat Mitjà valencià 2012-2015.pdf