Estada a l'escola

Tutories a la UAB

Preparació Seqüència Didàctica

Implementació Seqüència Didàctica

Incidències, canvis i millores de la S.D.

Tot allò que he après i el que encara em queda per

aprendre

• Des del primer moment que vaig arribar a

l'escola Benviure de Castellbisbal em van

tractar bé, explicant-me com funcionava a

l'escola i dient-me que si necessitavem

qualsevol cosa ens ajudarien en la mesura del

possible. En conclusió, puc dir que entre el

bon tracte de l'escola i la meva predisposició

aquest període de pràctiques és amb el que

més he gaudit de l'experiència. He gaudit

perquè m'he sentit com una altra mestra de

l'escola, no com l'alumne de pràctiques que

està a l'aula sense fer re. Potser perquè m'hi

he implicat i he intentat ajudar sempre que

he pogut, potser perquè la meva tutora m'ha

deixat fer moltes classes i m'ha tractat com si

fos una mestra, o potser per la suma de tot

plegat, m'he trobat molt a gust en aquesta

escola.

• A més a més, en comparació amb els

pràcticums anteriors, aquesta vegada he

tingut la sensació que era com una mestra

gràcies a que, com he dit abans, m'han

valorat, m'han ofert ajuda, m'han deixat fer

classes i m'han deixat assistit a les. En

definitiva, han comptat amb mi en moltes

ocasions, i jo ho he agraït molt oferint ajuda

sempre que he pogut i participant.

Estada a

l'escola:

• Respecte a les tutories realitzades des de la

Universitat, m'agraderia comentar que en un

primer moment se'ns va mantenir totalment

desinformades de què haviem de fer durant

aquest període de pràctiques i en un inici

també hi va haver molts problemes per saber

amb quina tutora de la UAB haviem d'anar, ja

que la primera reunió la vam fer amb una

professora que després no ha estat la nostra

tutora de pràctiques. Espero que reflexions

com aquesta serveixin per millorar

l'organització i la gestió dels propers

pràcticums en una escola.

• Si bé acabo de dir que en un primer moment

tot va ser bastant caòtic, també vull dir que,

una vegada ens van assignar la tutora que

hem tingut durant el nostre període de

pràctiques, tot ha anat bé. Vem començar

molt fort, treballant moltissim a les tutories, ja

que vem preparar la Seqüència Didàctica amb

molta antelació i això m'ha anat molt bé

perquè he pogut mirar, remirar i retocar

moltes vegades la meva preparació de la

Seqüència Didàctica. A més a més, el fet de

que féssim més d'una exposició a la resta del

grup també m'ha anat bé perquè ha sigut una

bona manera d'aclarir-me les idees i de captar

les opinions sobre la Seqüència que estava fent

per part dels meus companys de tutoria i de la

meva tutora.

Tutories a

la UAB:

• Respecte a la proposta de la memòria, vull

comentar que en un inici a tots ens va

semblar molt innovadora i creativa i vem

quedar, crec, una mica esporuguits. Tot i

que al llarg de la carrera se'ns ha anat dient

que hem de ser innovadors i creatius,

encara ara ens costa ser-ho, i a la majoria

del grup crec que ens ha costat una mica fer

aquesta memòria amb un format diferent al

convencional de paper i amb uns apartats

molt marcats. Però bé, tal i com s'explica a

l'article "Experiències de treball per projectes. Interdisciplinarietat i cooperació per a un aprenentatge significatiu", les formes d’organització del treball actual requereixen de mètodes d’ensenyament que estiguin en consonància amb els processos de canvi que es produeixen als àmbits socials, culturals, econòmics, laborals i tecnològics, de manera que l’aprenentatge sigui més interactiu, flexible i en constant evolució. I justament aquesta nova manera de treballar és la que hem utilitzat per realitzar les tutories i la memòria d'aquest Pràcticum, de manera que hem treballat en consonància amb l'actualitat.

• En relació al funcionament de les tutories,

he trobat molt interessant l'ús de les

rúbirques com a instrument d'avaluació. I és

per aquest motiu que en més d'un dels

articles que m'he llegit per millorar les

meves autoavaluacions han estat relacionats

amb aquest tema. Així, tal i com he pogut

llegir en l'article "Una propuesta de

evaluación del trabajo en grupo mediante

la rúbrica", també penso que les rúbriques

són una bona eina perquè permeten que els alumnes s'avaluïn de forma objectiva i permeten que el professorat exposi prèviament els criteris amb els quals s’avaluarà l’alumnat.

Tutories a

la UAB:

• La meva tutora de pràctiques de la UAB ens

ha anat donant indicacions sobre com

podriem fer la SD i la memòria de les

pràctiques, però en tot moment ens ha

deixat llibertat per fer-la de la manera que

nosaltres ens hi sentíssim còmodes, i ens ha

animat a provar coses noves i a sortir de la

convencionalitat dels llibres de text i les

fitxes. Personalment, en un inici havia

començat a programar la Seqüència

Didàctica dels polígons a base de treball

individual i gràcies a les aportacions dels

companys i de la tutora he fet algunes

activitats diferents a les habituals, treballant

en grup, fent un producte final de

geometria des de l'assignatura de plàstica,

treballant a partir del que ells ja sabien, etc.

Així, puc dir que algunes de les idees

utilitzades per realitzar la meva Seqüència

Didàctica han sigut fruit del treball en grup

que la tutora de pràctiques ha fomentat, i,

igual que es comenta en l'article "La contribución del trabajo grupal de los estudiantes como estrategia docente en la formación del maestro especialista en Educación Física", també opino que els

mestres haurien de fomentar el treball en

grup, ja que proporciona un aprenentatge

més significatiu dels continguts de

l’assignatura i produeix efectes positius en el

rendiment acadèmic, en la motivació i en

les actituds cap a l’aprenentatge.

Tutories a

la UAB:

• Tot i que en un primer moment, quan vaig

començar a pensar la SD dels Polígons no

em pensava que hagués d'incloure-hi gaires

aspectes d'altres assignatures perquè creia

que era totalment matemàtic. Gràcies a

l'ajuda de les idees que van anar sorgint a

les tutories realitzades a l'Autònoma, vaig

preparar una Seqüència didàctidca d'un

tema geomètric establint connexions amb

altres àrees. Aquest enfoc interdisciplinari

que té la meva SD crec que és essencial, ja

que els temes no estan aillats els uns amb

els altres i aprendre a relacionar diferents

assignatures també és important pels

infants. Aquesta idea no l'he deduit jo sola,

sinó que durant tot el Grau d'Educació

Primària ens han anat dient que hem de

programar d'una manera interdisciplinar.

Aquesta idea també es corrobora a l'article

"Interdisciplinarietat a l'educació científica"

quan s'explica que actualment no té sentit

especialitzar el coneixement i subdividir-lo

en fragments, de manera que la

competència matemàtica hauria de ser

interdisciplinària i hauria de transmetre una

forta motivació per tal que, en un futur, els

alumnes puguin prendre decisions

conscients i raonades. És per aquest motiu

que en aquesta SD no només em vaig

proposar treballar la Competència

Matemàtica, sinó que també m'he proposat

que es treballi la Competència

comunicativa i lingüísitca i la Competència

artísitca i cultural.

Preparació

Seqüència

Didàctica:

• M'agradaria comentar en aquest apartat que,

al preparar amb tanta antelació la SD, crec

que la preparació d'aquesta està realitzada

d'una forma molt minuciosa, pensada tan

com m'ha sigut possible i acotant-ne tots els

detalls que he pogut, per tal de que una

vegada la posés en marxa, funcionés tan bé

com fos possible. A una de les conclusions que

arribo és que la preparació és fonamental, ja

que com més ben preparada es porta una SD

més possibilitats hi ha que la seva

implementació sigui la correcta.

• El que més em va costar de planificar va ser

l'Avaluació. Sovint és un apartat que queda

pel final, i així em va passar, d'aquesta

manera, em vaig programar d'avaluar molts

criteris i utilitzar moltes activitats d'avaluació,

fet que va provocar que posteriorment hagués

de fer petits canvis en aquest apartat. El tipus

d'avaluació que vaig programar no m'ha

acabat de convèncer, ja que després de llegir,

he vist que en comptes d'una avaluació

contínua basada en un seguit de notes

(quantitativa), hauria d'haver tendit cap a un

tipus d'avaluació més formativa, que no és un

tipus d'avaluació contraria a la contínua.

Aquesta idea la he tret de l'article

"L'autoavaluació com a eina d'aprenentatge

autònom de l'estudiant", que explica que

l'autoavaluació formativa és complementària

a l’avaluació continuada i permet que

l’estudiant, mitjançant el seu aprenentatge

autònom, vagi posant en pràctica el nivell

d’assoliment de les competències i serà el que

estarà en millor situació per afrontar

l’avaluació final. També s'explica que

l'avaluació formativa ajuda a desenvolupar la

competència d’autoaprenentatge i treball

autònom i permet que l’autoavaluació se situï

en la línia d’aprenentatge al llarg de la vida.

Preparació

Seqüència

Didàctica:

• Respecte al grau d'assoliment dels objectius

generals, crec que s'han assolit força,

sobretot el de Classificar polígons segons el

nombre de costats i el de reconèixer el

polígon com una superfície plana, limitada

per una línia poligonal. L'objectiu de

cooperar entre els companys no s'ha assolit

al 100%, però crec que és un objectiu que

amb una sola seqüència didàctica no es pot

aconseguir, s'ha d'anar treballant al llarg del

curs perquè els alumnes n'acabin aprenent.

Com a mínim, el que s'ha aconseguit en

aquest aspecte és que els alumnes és que els

alumnes s'han adonat que també poden

aprendre dels seus companys, que les

mestres també valoren que sàpiguen

organitzar-se i cooperar en grups i ells

mateixos han reflexionat, molts d'ells a

l'autoavaluació i han explicat que han

d'intentar respectar més el torn de paraula i

cooperar amb els companys. En relació al

treball en grup, comentan-ho amb la meva

tutora les dues estàvem d'acord en que va

funcionar molt més bé del que ens

esperàvem, ja que sovint treballen de

forma individual. Crec que els mestres

hauriem d'apostar fort pel treball en grup,

ja que, tal i com s'explica en l'article "La

contribución del trabajo grupal de los

estudiantes como estrategia docente del

maestro especialista en Educación Física",

els mestres hauriem de donar més

protagonisme a la formació de l’estudiant i

hauriem de fomentar el treball en grup, ja

que proporciona un aprenentatge més

significatiu dels continguts de l’assignatura i

produeix efectes positius en el rendiment

acadèmic en la motivació i en les actituds

cap a l’aprenentatge.

Implemen

-tació

Seqüència

Didàctica

• Tot i que durant la preparació de la

Seqüència Didàctica vaig anar fent

diferents canvis, a l'hora de posar-la en

marxa també en vaig fer. En la majoria

dels casos no crec que hagin sigut canvis

deguts a una manca de planificació, sinó

que són modificacions habituals que

s'han de fer depenent del temps, dels

recursos, de l'espai i de com es troben

els alumnes en el moment en que havia

de fer les sessions. Crec que fer moltes

modificacions és dolent perquè canvia

totalment el que s'ha planificat seguint

uns criteris, però també crec que en

alguns moments s'ha de saber actuar i

modificar el que s'ha planificat. Així

doncs, cal trobar l'equilibri i crec que els

mestres hauriem de ser flexibles i pensar

sobre el perquè d'aquestes

modificacions. A continuació aniré

comentant els diferents canvis que he fet

durant la implementació de la SD o bé

aquells aspectes que crec que s'haurien

d'haver fet d'una altra manera o que

hauria d'haver previst.

• Per començar, algunes de les dates que

tenia planificades a l'inici les he hagut de

canviar. Un exemple d'aquests canvis és

la primera sessió, que no vam tenir

temps per acabar-la i la vem haver de

realitzar amb dos dies en comptes d'un,

que era el que inicialment havia

programat. Crec que vaig prendre una

bona decisió perquè al ser l'inici de la SD

era important que els alumnes

entenguéssin bé aquesta sessió, i és

millor començar tranquil·lament que no

pas amb presses.

Incidències,

canvis i

millores de

la S.D:

• Com que, tal i com acabo de comentar,

algunes dates les vaig haver de

modificar, alguns exercicis del llibre de

text no els hem acabat fent, però no ho

valoro com una cosa molt negativa

perquè eren uns exercicis de repàs i

mecànics, que no haver-los fet no crec

que repercuteixi massa en l'assoliment

dels objectius.

• Una millora que he realitzat a la SD

inicial ha sigut la realització d'activitats

relacionades amb els polígons a l'aula

d'informàtica. La meva tutora de l'Escola

de pràctiques m'ho va comentar i vaig

pensar que seria una bona manera de

treballar la geometria des d'una altra

assignatura. La veritat és que tan jo com

els alumnes van valorar molt

positivament aquestes sessions a l'aula

d'informàtica perquè ells tenien uns links

en els quals podien anar i de manera

autònoma anàven fent els activitats

• També m'agraderia comentar que alguns

dies he tingut problemes per obrir el

Notebook, que és el programa que

s'utilitzar a la Pissarra digital de l'aula.

Crec que el Notebook és una bona eina

per treballar a l'aula, ja que es poden

visualitzar fotografies, s'hi pot escriure a

sobre, s'hi poden incertar links, etc. Ara

bé, s'ha de tenir un pla B o s'ha de saber

improvitzar una solució quan un recurs

tecnològic així no funciona. Tot i que no

havia previst que algún dia no pogués

obrir el meu arxiu Notebook, crec que

en aquest aspecte vaig saber canviar

d'estratègia al moment i me'n vaig sortir

prou bé.

Incidències,

canvis i

millores de

la S.D:

• Tal i com he dit anteriorment i també s'explica

en l'article "Una propuesta de evaluación del

trabajo en grupo mediante la rúbrica"

actualment, una de les competències

transversals és la del treball en grup, ja que

requereix d’una sèrie de capacitats essencials

com proposar idees, acceptar les dels altres,

gestionar bé el temps, escoltar, col·laborar, etc.

Però no es pot començar a treballar en grup

de cop i volta i pretendre que amb poques

sessions els alumnes acabin treballant amb

grup com si ho haguéssin fet tota la vida.

D'aquesta manera, crec que abans de treballar

en grup s'ha de fer tot un treball previ per tal

de que els alumnes aprenguin a treballar

seguint una metodologia, saber comunicar-se

amb llibertat i respecte davant les diferències,

saber valorar les aportacions i l’esforç de tots

els membres del grup, de manera que la

proposta de treball en grup haugés anat molt

millor si hi hagués hagut tot aquest treball

previ.

• Respecte a l'Avaluació, algunes activitats de la

plantilla d'observació ha costat molt de

valorar-les, sobretot les referents a la

Comunicaicó oral coherent i clara, ja que és

gairebé impossible valorar com ho fan tots els

alumnes amb una sola sessió, que és el que

havia programat. Així, de cara a la millora

d'aquesta SD, crec que no s'hauria d'avaluar

perquè no s'ha treballat gaire.

• Per acabar, vull apuntar que que crec que hem

utilitzat masses fixes per realitzar aquesta

Seqüència Didàctica, i que amb menys fitxes i

potser amb alguns exercicis diferents hagués

anat millor. És a dir, he vist que amb les

activitats que els alumnes més s'han motivat i

amb les que més han après no han sigut amb

les fitxes, sinó amb activitats com construir

polígons, classificar dibuixos de diferents

polígons, fer un mural amb polígons.

Incidèncie

s, canvis i

millores

de la S.D:

• Els problemes no s'han de treballar tal i

com ho hem fet dedicant una sessió a

realitzar un parell de problemes

relacionats amb els polígons i el nombre

de costats. I és que llegint l'article

"Tendencias actuales de la resolución de

problemas" de D. Claude Gaulin me n'he

adonat, per començar, que el que jo he

treballat en aquesta sessió no han sigut

problemes, sinó exercicis on s'ha hagut

d'aplicar una operació que els ha donat

una resposta ràpida, ja que per resoldre

un problema cal una reflexió, una

investigació i una búsqueda que no hem

fet. D. Claude Gaudin explica que la

resolució de problemes és un instrument

magnífic per donar oportunitats als

alumnes perquè desenvolupin habilitats

intelectuals, habilitats d'autonomia, de

pensament i estratègies, ja que aprendre

a resoldre problemes és aprendre a

enfrontar-se a noves situacions.

Comparteixo aquesta visió de com

treballar els problemes, i és per aquest

motiu que si hagués de tornar a fer la

mateixa SD no treballaria els problemes

que hem treballat. En un altre article

titulat "Consideracions sobre les tasques

d'aprenentatge de l'alumnat. La

resolució de problemes aritmètics en

l'etapa de 6-12 anys" la idea és la

mateixa, ja que explica que els

problemes s'han d'entendre com un

mitjà d’aprenentatge i de reforç de

continguts, perquè són un dels principals

objectius de matemàtiques i que són un

assaig per resoldre problemes reals en un

futur, de manera que és recomanable

que es resolguin en situacions

significatives.

Incidències,

canvis i

millores de

la S.D:

• Dels tres objectius que em vaig marcar a

l'inici del període de pràctiques, dos els he

complert i n'hi ha un que l'he assolit molt

més de lque m'esperava. Tot i no haver-

m'ho plantejat com un objectiu a l'inici,

crec que hi ha un aspecte que em queda

pendent, que és la gestió de la disciplina en

alguns moments de la Seqüència DIdàctica.

• En l'article "La disciplina Escolar en Básica

Primaria" s'explica que per un professor és

fonamental distingir els problemes de

disciplina que es presentin a l’aula, sempre

tenint en compte l’edat dels alumnes, el

control del professor, la motivació dels

estudiants, la programació de l’assignatura,

els recursos utilitzats, la mida de l’aula, el

número d’alumnes. Com a futura mestra

crec que encara em falta millorar la gestió

de la disciplina a l'aula, ja que jo també

penso que en alguns moments és

fonamental. En el mateix article també es

diu que un bon professor serà aquell que

pugui aplicar disciplina i aconseguir que

tots els seus alumnes tinguin en ment

l’objectiu d’aprenentatge, que hi hagi

molta motivació i que els passos per

aconseguir l’objectiu siguin clars i els

alumnes tinguin ganes de treballar per

aconseguir-ho. Crec que m'ha costat aplicar

la disciplina en alguns moments, però sí

que he aconseguit que els alumnes

estiguéssin motivats i que tinguéssin ganes

de treballar sobre els polígons, de manera

que no vaig desencaminada del tot.

Tot allò

que he

après i el

que

encara

em queda

per

aprendre:

• Ara bé, centrant-me en els tres objectius

que em vaig proposar, que van ser "captar

l'atenció dels alumnes durant una hora

seguida" "expressar-me amb claredat per no

repetir més d'una vegada les consignes

donades" i "Desenvolupar la Unitat

Didàctica de manera que els nens/es

aprenguin uns mínims", vull dir que els dos

primers els he assolit, però encara hi ha

alguns moments en que els podria haver

millorat. Respecte a "captar l'atenció dels

alumnes", en la major part de la

implementació de la SD ho vaig aconseguir,

però hi havia moments en que alguns

desconectaven. En relació a "expressar-me

amb claredat per no repetir més d'una

vegada les consignes donades", crec que em

vaig expressar molt bé, i en algunes

ocasions vaig haver de repetir-me perquè hi

havia alguns alumnes que ho van demanar,

però crec que en general el meu discurs va

ser molt clar.

• Per acabar, vull dir que tan la tutora de 3r

A com jo vem quedar molt sorpreses de tot

el que han après durant aquesta Unitat

Didàctica, ja que fins i tot alumnes que els

hi costa, ho van entendre tot, inclús

vocabulari específic com "octàgon" o

"hexàgon". L'assoliment a la perfecció de

l'objectiu "Desenvolupar la Unitat Didàctica

de manera que els nens/es aprenguin uns

mínims" crec que ha sigut perquè als

nens/es d'aquesta classe els agraden força

les matemàtiques i perquè les activitats que

vem fer van ser diferents a les

convencionals i això els va motivar, de

manera que la "clau" de l'èxit en aquest

objectiu crec que ha sigut la propsota

d'activitats variades que hem dut a terme.

Tot allò

que he

après i el

que

encara

em queda

per

aprendre: