Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural

Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural

RESOLUCIÓ de 18 d’abril de 2018, de la Direcció Gene-ral de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental, per la qual s’ordena la publicació de la declaració d’impacte ambien-tal corresponent a l’expedient 26/02-AIA, Ares del Maes-trat, Morella, Catí, Albocàsser, Tírig, Xert, Canet lo Roig, Rossell, Vallibona, la Salzadella, les Coves de Vinromà, Sant Mateu, Cervera del Maestre, Alcalà de Xivert i Santa Magdalena de Pulpis. [2018/4015]

RESOLUCIÓN de 18 de abril de 2018, de la Dirección General de Medio Natural y de Evaluación Ambiental, por la cual se ordena la publicación de la declaración de impacto ambiental correspondiente al expediente 26/02-AIA, Ares del Maestrat, Morella, Catí, Albocàsser, Tírig, Xert, Canet lo Roig, Rossell, Vallibona, La Salzadella, Les Coves de Vinromà, Sant Mateu, Cervera del Maestre, Alcalà de Xivert y Santa Magdalena de Pulpis. [2018/4015]

De conformidad con el artículo 28 del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, por el que se aprueba el Reglamento para la ejecución de la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de Impacto Ambiental, el cual establece la publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la declaración de impacto ambiental, resuelvo:

Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la decla-ración de impacto ambiental correspondiente al expediente 26/02-AIA Ares del Maestrat, Morella, Catí, Albocàsser, Tírig, Xert, Canet lo Roig, Rossell, Vallibona, La Salzadella, Les Coves de Vinromà, Sant Mateu, Cervera del Maestre, Alcalà de Xivert y Santa Magdalena de Pulpis.

«Declaración de impacto ambientalExpediente: 26/02-AIA.Promotor: Enerfín Sociedad de Energía, SL (por transmisión del

adjudicatario Guadalaviar Consorcio Eólico Alabe-Enerfín, según Reso-lución del conseller de Infraestructuras y Transporte de 30.03.2007).

Autoridad sustantiva: Dirección General de Energía. Conselleria de Economía, Industria y Comercio. Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente.

Objeto del proyecto: instalaciones eólicas de la zona 4 del Plan eóli-co de la Comunitat Valenciana.

Localización: incluye total o parcialmente los términos municipales de Ares del Maestrat, Morella, Catí, Albocàsser, Tírig, Xert, Canet lo Roig, Rossell, Vallibona, La Salzadella, Les Coves de Vinromà, Sant Mateu, Cervera del Maestre, Alcalà de Xivert y Santa Magdalena de Pulpis.

Descripción del proyectoAntecedentesLa oferta de desarrollo de la zona 4 de la empresa promotora, pre-

sentada y seleccionada en la convocatoria pública de adjudicación de las zonas eólicas (Guadalaviar, Consorcio Eólico Alabe-Enerfín) en enero de 2002, difiere en varios aspectos de la expuesta a información pública.

La propuesta consistía en la instalación de 94 aerogeneradores de 2 MW de potencia unitaria, lo que representan un total de 186 MW distribuidos en 5 parques eólicos:

– Mola de Xert (15 aerogeneradores).– Catí (14 aerogeneradores).– Puig Cabrer (19 aerogeneradores).– Nevera (20 aerogeneradores).– Piedrafita (25 aerogeneradores).Dimensiones de las turbinas son: 70 m de rotor, 65 m de altura de

torre. Dimensiones de la obra civil:– Zapatas de 15 x 15 x 1,8 m.– Plataformas de 30 x 35 m junto a camino y 50 x 22 m fondo

camino.– Camino:Anchura mínima 4,5 m + 0,5 m de zanja a cada lado.Pendiente máxima 12 %.Radio curvatura mínimo 25 m.La evacuación de la energía se preveía a una subestación denomi-

nada Maestrazgo II, de ubicación indeterminada, a construir sobre la línea de LAT 400 kV Vandellós-La Plana para la evacuación de la ener-gía generada por el desarrollo de las zonas 4 y 5 del Plan eólico de la Comunitat Valenciana.

De conformitat amb l’article 28 del Decret 162/1990, de 15 d’oc-tubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’impacte ambiental, el qual estableix la publicació en el Diari Oficial de la Gene-ralitat Valenciana de la declaració d’impacte ambiental, resolc:

Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la declara-ció d’impacte ambiental corresponent a l’expedient 26/02-AIA Ares del Maestrat, Morella, Catí, Albocàsser, Tírig, Xert, Canet lo Roig, Rossell, Vallibona, la Salzadella, les Coves de Vinromà, Sant Mateu, Cervera del Maestre, Alcalà de Xivert i Santa Magdalena de Pulpis.

«Declaració d’impacte ambientalExpedient: 26/02-AIA.Promotor: Enerfín Sociedad de Energía, SL (per transmissió de

l’adjudicatari Guadalaviar Consorcio Eólico Alabe-Enerfín, segons la Resolució del conseller d’Infraestructures i Transport de 30.03.2007).

Autoritat substantiva: Direcció General d’Energia. Conselleria d’Economia, Indústria i Comerç. Conselleria d’Infraestructures, Terri-tori i Medi Ambient.

Objecte del projecte: instal·lacions eòliques de la zona 4 del Pla eòlic de la Comunitat Valenciana.

Localització: inclou totalment o parcialment els termes municipals d’Ares del Maestrat, Morella, Catí, Albocàsser, Tírig, Xert, Canet lo Roig, Rossell, Vallibona, la Salzadella, les Coves de Vinromà, Sant Mateu, Cervera del Maestre, Alcalà de Xivert i Santa Magdalena de Pulpis.

Descripció del projecteAntecedentsL’oferta de desenvolupament de la zona 4 de l’empresa promotora,

presentada i seleccionada en la convocatòria pública d’adjudicació de les zones eòliques (Guadalaviar, Consorcio Eólico Alabe-Enerfín) al gener de 2002, difereix en diversos aspectes de l’exposada a informació pública.

La proposta consistia en la instal·lació de 94 aerogeneradors de 2 MW de potència unitària, el que representen un total de 186 MW distri-buïts en 5 parcs eòlics:

– Mola de Xert (15 aerogeneradors).– Catí (14 aerogeneradors).– Puig Cabrer (19 aerogeneradors).– Nevera (20 aerogeneradors).– Pedrafita (25 aerogeneradors).Dimensions de les turbines són: 70 m de rotor, 65 m d’alçària de

torre. Dimensions de l’obra civil:– Sabates de 15 x 15 x 1,8 m.– Plataformes de 30 x 35 m al costat del camí i 50 x 22 m fons camí.– Camí:Amplària mínima 4,5 m + 0,5 m de rasa a cada costat.Pendent màxim 12 %.Radi de curvatura mínim 25 m.L’evacuació de l’energia es preveia a una subestació denomina-

da Maestrat II, d’ubicació indeterminada, a construir sobre la línia de LAT 400 kV Vandellós-la Plana per a l’evacuació de l’energia generada pel desenvolupament de les zones 4 i 5 del Pla eòlic de la Comunitat Valenciana.

Propuesta de desarrollo tramitadaDe acuerdo con la documentación expuesta a información pública,

las instalaciones proyectadas para la zona 4 tienen las siguientes carac-terísticas.

Se proyecta la instalación de 83 aerogeneradores, que suponen una potencia de 166 MW, agrupados en 4 parques eólicos: Nevera I, Neve-ra II, Nevera III y Piedrafita. La energía producida por los parques se evacua en 30 kV subterráneamente a tres subestaciones situadas en los parques de Nevera I, Nevera III y Piedrafita, donde se trasforma a 132 kV. Las líneas aéreas de 132 kV parten de cada subestación y convergen en una línea que discurre por el valle de Catí hasta la CV-15, donde modifica el trazado hacia el este y unifica el trazado con la línea de evacuación de la zona 5 hasta la subestación 132/400 kV Maestrazgo II que se sitúa sobre la LAT 400 Vandellós-La Plana.

El trazado de la línea eléctrica de evacuación no se encuentra defini-do, analizando un pasillo en el correspondiente capítulo de alternativas de evacuación.

El modelo de aerogenerador seleccionado tiene una potencia uni-taria de 2 MW (Enercon modelo E66/2.0) con una altura de torre de tipo tubular troncocónicas de acero soldado, de 64 m de altura, con un diámetro de 4,23 m en la base y de 2,18 m en la parte superior. El rotor compuesto de tres palas tiene un diámetro de 70 metros.

Las dimensiones de la obra civil para la instalación de las infraes-tructuras eólicas descritas son:

Viales. Se proyectan 3 tipos de viales: los accesos principales, los accesos secundarios y los viales interiores.

La longitud de caminos existentes a acondicionar se ha estimado en 19.805 metros y la de los caminos de nueva planta en 16.840 m.

Los accesos principales son los caminos por los que circulan la maquinaria de obra, grúas de montaje y trasportes especiales hasta su ubicación definitiva, lo que requiere las siguientes características:

– Sección tipo: 20 cm de zahorra artificial compactada.– Radio mínimo: 25 m de radio exterior.– Pendiente máxima: 12 %.– Ancho calzada: 4.50 m.– Berma: 0.6 m de suelo compactado.– Ancho plataforma en terraplén: 5.70 m.– Ancho plataforma en desmonte: 5.10 m.– Bombeo: 2 %.– Cunetas en desmonte: triangulares de 0.50 de ancho y 0.25 m de

profundidad, en tierra para pendientes inferiores al 6 % y revestidas de hormigón para pendientes superiores.

– Galibo 6 metros.Los accesos principales se efectúan por la A-7 hasta Borriol donde

se toma la CV-10 en dirección Vall d’Alba, Albocàsser y Ares del Maes-trat hasta llegar al PK-42, cruce con la CV-128.

Desde este punto la maquinaria que transporta los aerogeneradores puede alcanzar el acceso principal a cada parque de la zona del siguiente modo:

– Para acceder al parque eólico Nevera III, se sigue por la CV-15 hasta el PK 45, donde se toma en dirección norte el camino de tierra que discurre a través del barranco de Els Horts hasta la cumbrera.

– Para acceder a los parques eólicos Nevera fase I y Nevera II, se toma la CV-128 hacia el norte tomando en el PK 3+500 el cami-no de tierra que en dirección noroeste discurre paralelo al rio Belluga - Barranco de l’Empriu, alcanzando la cumbrera por el camino de la masía Torre Picó.

– Para acceder al parque eólico Piedrafita, se sigue por la CV-128 hasta el PK 9+500 donde nace en dirección este el primer tramo del acceso principal a las instalaciones a partir del Mas de l’Ombrieta el camino es de nuevo trazado.

Las carreteras CV-10 y CV-128 tienen buen firme y el trazado, en planta y alzado, no presenta grandes dificultades para el paso de trans-portes especiales. Sin embargo la CV-15 ostenta algunos puntos conflic-tivos. En las inmediaciones de Vall d’Alba y La Pobla Tornesa existen varias rotondas que posiblemente haya que acondicionar para permitir el paso de los transportes especiales.

Los accesos secundarios para obra son caminos existentes en cada zona que serán utilizados para el acceso a obra de vehículos ligeros y maquinaria de pequeño tonelaje y gálibo y no necesitarán ningún tipo de adecuación.

Proposta de desenvolupament tramitadaD’acord amb la documentació exposada a informació pública, les

instal·lacions projectades per a la zona 4 tenen les característiques següents.

Es projecta la instal·lació de 83 aerogeneradors, que suposen una potència de 166 MW, agrupats en 4 parcs eòlics: Nevera I, Nevera II, Nevera III i Pedrafita. L’energia produïda pels parcs s’evacua en 30 kV subterràniament a tres subestacions situades en els parcs de Nevera I, Nevera III i Pedrafita, on es transforma a 132 kV. Les línies aèries de 132 kV parteixen de cada subestació i convergeixen en una línia que discorre per la vall de Catí fins a la CV-15, on modifica el traçat cap a l’est i unifica el traçat amb la línia d’evacuació de la zona 5 fins a la subestació 132/400 kV Maestrat II que se situa sobre la LAT 400 Vandellós-la Plana.

El traçat de la línia elèctrica d’evacuació no està definit, i s’analit-zarà un corredor en el corresponent capítol d’alternatives d’evacuació.

El model d’aerogenerador seleccionat té una potència unitària de 2 MW (Enercon model E66/2.0) amb una alçària de torre de tipus tubular troncocòniques d’acer soldat, de 64 m d’alçària, amb un diàmetre de 4,23 m en la base i de 2,18 m en la part superior. El rotor compost de tres pales té un diàmetre de 70 metres.

Les dimensions de l’obra civil per a la instal·lació de les infraestruc-tures eòliques descrites són:

Vials. Es projecten 3 tipus de vials: els accessos principals, els accessos secundaris i els vials interiors.

La longitud de camins existents a condicionar s’ha estimat en 19.805 metres i la dels camins de nova planta en 16.840 m.

Els accessos principals són els camins pels quals circulen la maqui-nària d’obra, les grues de muntatge i els transports especials fins a la seua ubicació definitiva, la qual cosa requereix les característiques següents:

– Secció tipus: 20 cm de tot-u artificial compactat.– Radi mínim: 25 m de radi exterior.– Pendent màxim: 12 %.– Amplària calçada: 4,50 m.– Berma: 0,6 m de sòl compactat.– Amplària plataforma en terraplé: 5,70 m.– Amplària plataforma en desmunt: 5,10 m.– Bombament: 2 %.– Cunetes en desmunt: triangulars de 0,50 d’amplària i 0.25 m de

profunditat, en terra per a pendents inferiors al 6 % i revestides de for-migó per a pendents superiors.

– Gàlib 6 metres.Els accessos principals es fan per la A-7 fins a Borriol on es pren la

CV-10 en direcció a Vall d’Alba, Albocàsser i Ares del Maestrat fins a arribar al PK 42, encreuament amb la CV-128.

Des d’aquest punt la maquinària que transporta els aerogenera-dors pot arribar a l’accés principal a cada parc de la zona de la manera següent:

– Per a accedir al parc eòlic Nevera III, se segueix per la CV-15 fins al PK 45, on es pren en direcció nord el camí de terra que discorre a través del Barranc dels Horts fins al cim.

– Per a accedir als parcs eòlics Nevera fase I i Nevera II, es pren la CV-128 cap al nord prenent en el PK 3+500 el camí de terra que en direcció nord-oest discorre paral·lel al riu Belluga - Barranc de l’Em-priu, arriba al cim pel camí de la masia Torre Picó.

– Per a accedir al parc eòlic Pedrafita, se segueix per la CV-128 fins al PK 9+500, on naix en direcció est el primer tram de l’accés principal a les instal·lacions a partir del Mas de l’Ombrieta el camí és novament traçat.

Les carreteres CV-10 i CV-128 tenen bon ferm i el traçat, en planta i alçat, no presenta grans dificultats per al pas de transports especials. No obstant això, la CV-15 té alguns punts conflictius. Als voltants de Vall d’Alba i la Pobla Tornesa hi ha unes quantes rotondes que possiblement s’han de condicionar per a permetre el pas dels transports especials.

Els accessos secundaris per a obra són camins existents en cada zona que seran utilitzats per a l’accés a l’obra de vehicles lleugers i maquinària de xicotet tonatge i gàlib i no necessitaran cap tipus d’ade-quació.

Se proponen como acceso secundario en los parques de Nevera I y Nevera II en el tramo entre la masía Torre Picó y la cumbrera el camino existente entre esta y la masía de la Moleta.

El parque eólico Nevera III no tiene accesos secundarios.El parque eólico de Piedrafita propone como acceso secundario el

camino de la ermita de la Mare de Déu del Pilar y la masía de Navarres, al sur del parque.

Los viales interiores son los caminos entre aerogeneradores una vez abandonados los caminos principales y/o secundarios dando paso a la maquinaria y grúas de montaje y transportes especiales. Su acondicio-namiento se realizará con idénticas características a las de los accesos principales.

Zanjas. La energía generada por cada turbina se evacua en subterrá-neo hasta la correspondiente subestación, lo que conlleva la ejecución de una zanja de 0,6 m de anchura y 1,20 metros de profundidad, que generalmente discurre adosada a los viales interiores del parque.

Zapatas. El área ocupada para la cimentación de la torre del aeroge-nerador es de 225 m² (15x15 metros).

Plataforma de montaje. El montaje de cada aerogenerador precisa la explanación de una plataforma de maniobra cuyas dimensiones son de 30 x 35 m (1.050 m²) o de 50 x 22 m (1.100 m²) dependiendo de que el aerogenerador se ubique al final o en medio de la alineación.

Los 83 aerogeneradores a instalar tienen una potencia unitaria de 2 MW y se distribuyen del siguiente modo:

Parque eólico Nevera I (40 MW) con 20 aerogeneradores. La super-ficie afectada estimada (a falta de la necesaria para el giro de camiones, del parque de maquinaria y de los accesos, apoyos y calles para la insta-lación de la línea aérea de evacuación) es de 111.924 m² correspondien-do a cada elemento de la obra civil:

– Viales afectan a un total de 79.920 m² de los que 14.040 m² son caminos nuevos y 65.880 m² se verán afectados por el acondicionamien-to de caminos existentes.

– Zanjas. Se proyectan un total de 5.840 metros de zanja lo que supone una afección superficial de 3.504 m².

– Zapatas. Abarcan una superficie de 4.500 m².– Plataformas de montaje ocuparán un total de 21.900 m².– Subestación. Ocupa 2.100 m² e incluye dos trasformadores corres-

pondientes a los parques de Nevera I y Nevera II.Parque eólico Nevera II (36 MW) con 18 aerogeneradores. La

superficie afectada estimada (a falta de la ocupada para las zapatas para la cimentación del aerogenerador la necesaria para el giro de camiones, del parque de maquinaria y de los accesos, apoyos y limpieza de calles para la instalación de la línea aérea de evacuación) es de 65.459 m²

correspondiendo a cada elemento de la obra civil:– Viales. Afectan a un total de 38.880 m² que se corresponden con

la apertura de 4.860 m. de caminos nuevos.– Zanjas. Se abrirán un total de 4.715 m de zanja lo que implica la

afección de 2.829 m².– Zapatas. Abarcan un total de 4.050 m².– Plataforma aerogenerador: Ocuparán un total de 19.700 m².Parque eólico Nevera III (40 MW) con 20 aerogeneradores. La

superficie afectada estimada (a falta de la necesaria para el giro de camiones, del parque de maquinaria y de los accesos, apoyos y calles para la instalación de la línea aérea de evacuación) es de 127.054 m² correspondiendo a cada elemento de la obra civil:

– Viales. Afectan a un total de 95.200 m² de los que 19840 m²

son generados por la apertura de 2.480 metros de caminos nuevos y 75.360 m² son afecciones derivadas del acondicionamiento de caminos existentes.

– Zanjas. Se prevé la apertura de 5.840 metros lineales de zanja que afectarán a 3.504 m².

– Zapatas. Las superficies afectadas por las cimentaciones asciende a un total de 4.500 m².

– Plataforma aerogenerador: ocuparán un total de 21.750 m².– Subestación. Ocuparán un total de 2100 m².Parque eólico Piedrafita (50 MW) con 25 aerogeneradores. La

superficie afectada estimada (a falta de la necesaria para el giro de camiones, del parque de maquinaria y de los accesos, apoyos y calles para la instalación de la línea aérea de evacuación) es de 119.372 m²

correspondiendo a cada elemento de la obra civil:

Es proposen com a accés secundari en els parcs de Nevera I i Neve-ra II en el tram entre la masia Torre Picó i el cim el camí existent entre aquesta i el Mas de la Moleta.

El parc eòlic Nevera III no té accessos secundaris.El parc eòlic de Pedrafita proposa com a accés secundari el camí

de l’ermita de la Mare de Déu del Pilar i la masia de les Navarres, al sud del parc.

Els vials interiors són els camins entre aerogeneradors una vegada abandonats els camins principals i/o secundaris i donen pas a la maqui-nària i grues de muntatge i transports especials. El seu condicionament es realitzarà amb idèntiques característiques als dels accessos principals.

Rases. L’energia generada per cada turbina s’evacua en subterra-ni fins a la corresponent subestació, la qual cosa comporta l’execució d’una rasa de 0,6 m d’amplària i 1,20 metres de profunditat, que gene-ralment discorre adossada als vials interiors del parc.

Sabates. L’àrea ocupada pels fonaments de la torre de l’aerogenera-dor és de 225 m² (15x15 metres).

Plataforma de muntatge. El muntatge de cada aerogenerador neces-sita l’explanació d’una plataforma de maniobra les dimensions de la qual són de 30 x 35 m (1.050 m²) o de 50 x 22 m (1.100 m²) depenent que l’aerogenerador s’ubique al final o al mig de l’alineació.

Els 83 aerogeneradors a instal·lar tenen una potència unitària de 2 MW i es distribueixen de la manera següent:

Parc eòlic Nevera I (40 MW) amb 20 aerogeneradors. La superfície afectada estimada (a falta de la necessària per al gir de camions, del parc de maquinària i dels accessos, suports i carrers per a la instal·lació de la línia aèria d’evacuació) és de 111.924 m², i a cada element de l’obra civil correspon:

– Vials. Afecten un total de 79.920 m² dels quals 14.040 m², són camins nous i 65.880 m² es veuran afectats per les condicions dels camins existents.

– Rases. Es projecten un total de 5.840 metres de rasa el que suposa una afectació superficial de 3.504 m².

– Sabates. Comprenen una superfície de 4.500 m².– Plataformes de muntatge ocuparan un total de 21.900 m².– Subestació. Ocupa 2.100 m² i inclou dos transformadors correspo-

nents als parcs de Nevera I i Nevera II.Parc eòlic Nevera II (36 MW) amb 18 aerogeneradors. La superfície

afectada estimada (a falta de l’ocupada per a les sabates per als fona-ments de l’aerogenerador, la necessària per al gir de camions, del parc de maquinària i dels accessos, suports i neteja de carrers per a la instal-lació de la línia aèria d’evacuació) és de 65.459 m² i a cada element de l’obra civil corresponen:

– Vials. Afecten un total de 38.880 m² que es corresponen amb l’obertura de 4.860 m de camins nous.

– Rases. S’obriran un total de 4.715 m de rasa el que implica l’afec-tació de 2.829 m².

– Sabates. Comprenen un total de 4.050 m².– Plataforma aerogenerador: ocuparan un total de 19.700 m².Parc eòlic Nevera III (40 MW) amb 20 aerogeneradors. La superfí-

cie afectada estimada (a falta de la necessària per al gir de camions, del parc de maquinària i dels accessos, suports i carrers per a la instal·lació de la línia aèria d’evacuació) és de 127.054 m² i a cada element de l’obra civil correspon:

– Vials. Afecten un total de 95.200 m² dels quals 19.840 m² són generats per l’obertura de 2.480 metres de camins nous i 75.360 m² són afectacions derivades del condicionament de camins existents.

– Rases. Es preveu l’obertura de 5.840 metres lineals de rasa que afectaran 3.504 m².

– Sabates. La superfície afectada pels fonaments ascendeix a un total de 4.500 m².

– Plataforma aerogenerador. Ocuparan un total de 21.750 m².– Subestació. Ocuparan un total de 2.100 m².Parc eòlic Pedrafita (50 MW) amb 25 aerogeneradors. La superfície

afectada estimada (a falta de la necessària per al gir de camions, del parc de maquinària i dels accessos, suports i carrers per a la instal·lació de la línia aèria d’evacuació) és de 119.372 m² i a cada element de l’obra civil correspon:

– Viales. Se prevé una afección de 79.920 m² de los que 61.960 m² corresponden a 7.745 m de camino de nuevo trazado y 17.200 m² se gene-ran por el acondicionamiento de 2.150 metros de caminos existentes.

– Zanjas. Se proyectan un total de 6.584 metros de zanja que supo-nen una afección superficial de 3.950 m².

– Zapatas. La ocupación total es de 5.625 m².– Plataforma aerogenerador: Ocuparán un total de 27.300 m².– Subestación. Afectará a una superficie de 3.337 m².

Sistema de evacuaciónEl estudio de impacto ambiental tramitado plantea los pasillos

alternativos de trazado para la evacuación a la subestación denominada Maestrazgo II a construir sobre la línea LAT 400 Vandellós-La Plana cuya ubicación no estaba decidida en el momento de la elaboración del estudio de impacto ambiental de las infraestructuras eólicas de la zona 4 y que se diferencia además en dos tramos: el exclusivo de la zona 4 y el tramo conjunto con la zona 5. La solución adoptada para el sistema de evacuación es la correspóndete a la alternativa I, de 31,2 km de lon-gitud total, resultante de la suma de los pasillos 1, 5, 2, 6, 3 y 4 cuyas características se describen en el apartado de estudio de alternativas.

El sistema de evacuación queda conformado por cuatro líneas prin-cipales de evacuación:

Línea colectora I 132 kV.La línea comenzará en la subestación de los parques eólicos Neve-

ra I y II, y finalizará a la altura del PK 7 de la carretera CV 128 en el entronque con la línea correspondiente a la evacuación del parque Nevera III.

La línea colectora evacuará la energía producida en los parques eóli-cos Nevera I y Nevera II, tendrá apoyos preparados para doble circuito en todo su trazado aunque únicamente tendrá tendido un circuito siendo de simple circuito tipo LA-280 en un primer tramo de 4,4 km y de sim-ple circuito dúplex LA-280 en un segundo tramo de 3,7 km. La traza de la línea discurrirá por los pasillos de evacuación 1 y 2.

Línea colectora II 132 kV.Esta compuesta por las líneas de conexión de los parques de Piedra-

fita y Nevera III a la línea I de 132 kV.La línea de conexión del parque de Piedrafita es de simple circuito y

conductor tipo LA-180 discurriendo por el pasillo 5 y tiene una longitud aproximada de 1, 5 km.

El parque eólico de Nevera III se conectará a la línea colectora I, con una longitud aproximada de 3 km ajustada al pasillo 6. Las carac-terísticas son según el texto de simple circuito y conductor LA-180 y según la tabla resumen una línea de doble circuito y tipo de conductor LA-280.

Línea de transporte de la energía de todos los parques de la zona 4.Esta línea permitirá el transporte de la energía de todos los parques

de la zona 4 hasta la línea colectora de energía de las zonas 4 y 5.La línea comenzará en el punto de conexión del parque eólico

Nevera III en las inmediaciones de la Rambla de Belluga. La línea será doble circuito y conductor dúplex tipo LA-280.

La longitud aproximada de la línea es de 5,4 km discurriendo la traza por el pasillo 3.

Línea colectora de las zonas 4 y 5.La evacuación conjunta de las zonas 4 y 5 a la LAT 400 kV Vande-

llós-La Plana requiere la construcción de una subestación 400/132 kV para elevación de tensión y seccionamiento de línea. El emplazamiento de esta subestación se ha elegido centrado respecto a las dos zonas.

El emplazamiento de la subestación condiciona la evacuación de las dos zonas, por lo que se ha previsto, con vistas a no duplicar líneas, el trazado de una línea con capacidad suficiente para transportar la energía de las dos zonas hasta la subestación Maestrazgo II.

La línea comenzará a 2 km al noroeste de Albocàsser, al sur de Barranco Hondo, y finalizará a la altura del PK 2 de la CV129, aunque el punto final no esta definido.

La línea evacuará la energía de todos los parques de la zona 4 en un circuito y de la zona 5 en otro circuito.

La línea será doble circuito, conductor dúplex, tipo LA-280 y fina-lizará las barras 132 kV de la subestación 400/132 kV Maestrazgo II.

La traza de la línea, con una longitud aproximada de 9,5 km, discu-rrirá por el pasillo de evacuación 4.

En los correspondientes estudios de impacto de cada uno de los par-ques se realiza una descripción sucinta del trazado de la línea asociada

– Vials. Es preveu una afectació de 79.920 m² dels quals 61.960 m² corresponen a 7.745 m de camí de nou traçat i 17.200 m² es generen pel condicionament de 2.150 metres de camins existents.

– Rases. Es projecten un total de 6.584 metres de rasa que suposen una afectació superficial de 3.950 m².

– Sabates. L’ocupació total és de 5.625 m².– Plataforma aerogenerador. Ocuparan un total de 27.300 m².– Subestació. Afectarà una superfície de 3.337 m².

Sistema d’evacuacióL’estudi d’impacte ambiental tramitat planteja els corredors alterna-

tius per al traçat per a l’evacuació a la subestació denominada Maestrat II a construir sobre la línia LAT 400 Vandellós-la Plana la ubicació de la qual no estava decidida en el moment de l’elaboració de l’estudi d’im-pacte ambiental de les infraestructures eòliques de la zona 4 i que es diferencia a més en dos trams: l’exclusiu de la zona 4 i el tram conjunt amb la zona 5. La solució adoptada per al sistema d’evacuació és la corresponent a l’alternativa I, de 31,2 km de longitud total, i resulta de la suma dels corredors 1, 5, 2, 6, 3 i 4 les característiques de la qual es descriuen en l’apartat d’estudi d’alternatives.

El sistema d’evacuació queda conformat per quatre línies principals d’evacuació:

Línia col·lectora I 132 kV.La línia començarà en la subestació dels parcs eòlics Nevera I i II, i

finalitzarà a l’altura del PK 7 de la carretera CV-128 en l’entroncament amb la línia corresponent a l’evacuació del parc Nevera III.

La línia col·lectora evacuarà l’energia produïda en els parcs eòlics Nevera I i Nevera II, tindrà suports preparats per a doble circuit en tot el seu traçat encara que únicament tindrà instal·lat un circuit i serà de simple circuit tipus LA-280 en un primer tram de 4,4 km i de simple circuit dúplex LA-280 en un segon tram de 3,7 km. La traça de la línia discorrerà pels corredors d’evacuació 1 i 2.

Línia col·lectora II 132 kV.Està composta per les línies de connexió dels parcs de Pedrafita i

Nevera III a la línia I de 132 kV.La línia de connexió del parc de Pedrafita és de simple circuit i

conductor tipus LA-180 i discorre pel corredor 5 i té una longitud apro-ximada d’1,5 km.

El parc eòlic de Nevera III es connectarà a la línia col·lectora I, amb una longitud aproximada de 3 km ajustada al corredor 6. Les caracterís-tiques són segons el text de simple circuit i conductor LA-180 i segons la taula resum una línia de doble circuit i tipus de conductor LA-280.

Línia de transport de l’energia de tots els parcs de la zona 4.Aquesta línia permetrà el transport de l’energia de tots els parcs de

la zona 4 fins a la línia col·lectora d’energia de les zones 4 i 5.La línia començarà en el punt de connexió del parc eòlic Nevera

III als voltants de la Rambla de Belluga. La línia serà doble circuit i conductor dúplex tipus LA-280.

La longitud aproximada de la línia és de 5,4 km i la traça discorre pel corredor 3.

Línia col·lectora de les zones 4 i 5.L’evacuació conjunta de les zones 4 i 5 a la LAT 400 kV Vande-

llós-la Plana requereix la construcció d’una subestació 400/132 kV per a elevació de tensió i seccionament de línia. L’emplaçament d’aquesta subestació s’ha triat centrat respecte a les dues zones.

L’emplaçament de la subestació condiciona l’evacuació de les dues zones, per la qual cosa s’ha previst, amb vista a no duplicar línies, el traçat d’una línia amb capacitat suficient per a transportar l’energia de les dues zones fins a la subestació Maestrat II.

La línia començarà a 2 km al nord-oest d’Albocàsser, al sud del Barranc Fondo, i finalitzarà a l’altura del PK 2 de la CV-129, encara que el punt final no està definit.

La línia evacuarà l’energia de tots els parcs de la zona 4 en un cir-cuit i de la zona 5 en un altre circuit.

La línia serà doble circuit, conductor dúplex, tipus LA-280 i finalit-zarà les barres 132 kV de la subestació 400/132 kV Maestrat II.

La traça de la línia, amb una longitud aproximada de 9,5 km, discor-rerà pel corredor d’evacuació 4.

En els corresponents estudis d’impacte de cada un dels parcs es rea-litza una descripció succinta del traçat de la línia associada a cada parc

a cada parque indicando, como única valoración de la posible afección, que para su tendido será necesaria la apertura de una faja cortafuegos de al menos 20 metros de anchura, en los que será necesario el desbroce de la vegetación existente.

Alternativas estudiadas para la selección de la oferta de desarrollo

a) Alternativas de emplazamientos de parques eólicos.De acuerdo con lo indicado en el estudio de impacto ambiental los

emplazamientos analizados se ubican en dos grandes unidades geomor-fológicas de relieve característico: sobre la unidad tabular del Maestrat, se sitúan las alternativas de Mola de Xert, L’Avellà y Nevera I, Nevera II y Nevera III, en la parte occidental de la zona eólica, y sobre la uni-dad de sierras prelitorales, en la parte oriental, se localizan los parques de Catí, Piedrafita, Puig Cabrer, Sierra de la Creu, Sierra del Molló, Salzadella I y Salzadella II.

La selección de alternativas se abordó mediante un análisis de las mismas desde dos puntos de vista: viabilidad técnico-económica e impacto ambiental.

Primeramente, y a partir de los datos obtenidos en la primera cam-paña de medición se elaboró un estudio del potencial eólico para la totalidad de la zona 4, con objeto de determinar qué emplazamien-tos presentaban un nivel de recurso y unas características del terreno adecuadas para su explotación eólica. Tras evaluar las condiciones de viento existentes, y con objeto de optimizar el aprovechamiento eólico de la totalidad de la zona 4, se llevó a cabo una primera selección de emplazamientos, teniendo en cuenta fundamentalmente sus caracterís-ticas orográficas.

Finalmente, mediante las mediciones de viento llevadas a cabo por el promotor a través de la instalación de torres anemométricas, así como con registros de viento de estaciones de referencia pertenecientes al instituto nacional de meteorología, se efectuó una modelización del flujo de viento en los diferentes emplazamientos, determinando de este modo la generación de energía en diversos puntos de referencia de cada uno de los emplazamientos. Los resultados evidencian que los emplaza-mientos de Sierra de la Creu, Sierra del Molló, Salzadella I y Salzadella II muestran un nivel de recurso eólico muy inferior al necesario para asegurar la rentabilidad económica de dichos proyectos. Por ello se des-cartan como alternativas técnicamente viables.

No obstante, y dado que el estudio de alternativas se realizó inicial-mente de forma paralela a los estudios de viento y sin conocimiento de los resultados de estos, se han valorado también las diferentes variables ambientales para estas alternativas.

Eliminados los emplazamientos de Sierra de la Creu, Sierra del Molló, Salzadella I y Salzadella II por insuficiencia de recurso eólico, se analiza la capacidad del resto de los emplazamientos y la infraestructura de líneas que sería necesaria para evacuar la energía generada por los mismos concluyendo que los emplazamientos de Mola de Xert y Puig Cabrer, al encontrarse más alejado del punto de evacuación, requieren una longitud mayor de líneas y mayor impacto que los restantes empla-zamientos, resultando tanto económica como ambientalmente mucho más problemática su construcción.

Los emplazamientos finalmente seleccionados son los de Nevera (fase I, fase II y fase III) y Piedrafita, observando los siguiente criterios para la desestimación de los emplazamientos restantes:

– Mola de Xert:Necesidad de importante infraestructura de evacuación.Emplazamiento con poca capacidad.Nidificación en los cortados de cernícalo vulgar.Incompatibilidad durante la fase de obras con otras actividades:

extracción de áridos y aprovechamiento cinegético de caza mayor.– Catí:Emplazamiento con poca capacidad.– Puig Cabrer:Necesidad de importante infraestructura de evacuación.– L’Avellà:Incompatibilidad con planeamiento urbanístico (situado a menos de

1 kilómetro de suelo urbanizado).– Sierra de la Creu y Sierra del Molló.Insuficiente de recurso eólico.Emplazamientos con poca capacidad.

i s’indicarà, com a única valoració de la possible afectació, que per a la instal·lació serà necessària l’obertura d’una faixa tallafocs com a mínim de 20 metres d’amplària, en els quals serà necessari el desbrossament de la vegetació existent.

Alternatives estudiades per a la selecció de l’oferta de desenvolu-pament

a) Alternatives d’emplaçaments de parcs eòlics.D’acord amb allò que s’ha indicat en l’estudi d’impacte ambiental

els emplaçaments analitzats s’ubiquen en dos grans unitats geomor-fològiques de relleu característic: sobre la unitat tabular del Maestrat, se situen les alternatives de Mola de Xert, l’Avellà i Nevera I, Nevera II i Nevera III, en la part occidental de la zona eòlica, i sobre la unitat de serres prelitorals, en la part oriental, es localitzen els parcs de Catí, Pedrafita, Puig Cabrer, Serra de la Creu, Serra del Molló, Salzadella I i Salzadella II.

La selecció d’alternatives es va abordar per mitjà d’una anàli-si d’aquestes des de dos punts de vista: viabilitat tecnicoeconòmica i impacte ambiental.

Primerament, i a partir de les dades obtingudes en la primera cam-panya de mesurament es va elaborar un estudi del potencial eòlic per a la totalitat de la zona 4, a fi de determinar quins emplaçaments presen-taven un nivell de recurs i unes característiques del terreny adequades per a la seua explotació eòlica. Després d’avaluar les condicions de vent existents, i a fi d’optimitzar l’aprofitament eòlic de la totalitat de la zona 4, es va dur a terme una primera selecció d’emplaçaments, tenint en compte fonamentalment les seues característiques orogràfiques.

Finalment, per mitjà dels mesuraments de vent duts a terme pel promotor a través de la instal·lació de torres anemomètriques, així com amb registres de vent d’estacions de referència pertanyents a l’Institut Nacional de Meteorologia, es va efectuar una modelització del flux de vent en els diferents emplaçaments, i es va determinar d’aquesta mane-ra la generació d’energia en diversos punts de referència de cada un dels emplaçaments. Els resultats evidencien que els emplaçaments de Serra de la Creu, Serra del Molló, Salzadella I i Salzadella II mostren un nivell de recurs eòlic molt inferior al necessari per a assegurar la rendibilitat econòmica dels dits projectes. Per això es descarten com a alternatives tècnicament viables.

No obstant això, i atés que l’estudi d’alternatives es va realitzar ini-cialment de forma paral·lela als estudis de vent i sense coneixement dels resultats d’aquests, s’han valorat també les diferents variables ambien-tals per a aquestes alternatives.

Eliminats els emplaçaments de Serra de la Creu, Serra del Molló, Salzadella I i Salzadella II per insuficiència de recurs eòlic, s’analitza la capacitat de la resta dels emplaçaments i la infraestructura de línies que seria necessària per a evacuar l’energia generada per aquests i es conclou que els emplaçaments de Mola de Xert i Puig Cabrer, al tro-bar-se més allunyats del punt d’evacuació, requereixen una longitud major de línies i major impacte que la resta d’emplaçaments, i resulta tant econòmicament com ambientalment molt més problemàtica la seua construcció.

Els emplaçaments finalment seleccionats són els de Nevera (fase I, fase II i fase III) i Pedrafita, i s’observen els següent criteris per a la desestimació dels emplaçaments restants:

– Mola de Xert:Necessitat d’important infraestructura d’evacuació.Emplaçament amb poca capacitat.Nidificació en els tallats de xoriguer.Incompatibilitat durant la fase d’obres amb altres activitats: extrac-

ció d’àrids i aprofitament cinegètic de caça major.– Catí:Emplaçament amb poca capacitat.– Puig Cabrer:Necessitat d’important infraestructura d’evacuació.– L’Avellà:Incompatibilitat amb planejament urbanístic (situat a menys d’1

quilòmetre de sòl urbanitzat).– Serra de la Creu i Serra del Molló.Insuficient de recurs eòlic.Emplaçaments amb poca capacitat.

Municipio con importante representación de abrigos con pinturas rupestres.

– Salzadella I y Salzadella II.Insuficiente de recurso eólico.Afección de una gran extensión de matorral de garriga, con una

elevada diversidad biológica.Afección a varios montes propiedad de la Generalitat Valenciana.

Proximidad a una importante ruta migratoria.Presencia de aguilucho cenizo (nidificante y sedentario), halcón

abejero y milano negro.b) Alternativas de accesos.En primer término se ha estudiado para el acceso general a la zona

una posible alternativa por el norte de acuerdo con el siguiente trayecto:Desde la nacional N-340 se toma el desvío hacia Benicarló, a la

altura del PK 365 de la A-7. Atravesar Benicarló hasta llegar a Vinaròs, donde dejamos la N-340 en su PK 105 para tomar la carretera nacional N-232 en dirección a Morella hasta el PK-40 donde se toma el desvió hacia el sur de la carretera CV-128 hasta llegar al acceso principal de cada parque.

Las carreteras A-7 y CV-232 tienen buen firme y el trazado, en plan-ta y alzado, no presenta grandes dificultades para el paso de transportes especiales. Sin embargo la CV-128 a su paso por el municipio de Catí estrecha su plataforma y el espacio despejado disponible para el paso de vehículos. Sería necesario por tanto evitar el paso de la maquinaria por el casco urbano, utilizando para ello caminos de tierra que permitan el paso de los camiones de un lado al otro del pueblo.

Por este motivo, y para evitar posibles molestias provocadas por el paso de la maquinaria de gran tonelaje por las inmediaciones de Catí, se ha descartado esta alterativa para acceder a la zona.

El criterio principal a la hora de definir los accesos a cada parque es el aprovechamiento máximo de la red de caminos existente; con ello se consigue el doble objetivo de abaratar costes y producir una mínima afección al medio.

Por otro lado se contribuye a mejorar la red de caminos rurales que se encuentran ciertamente deteriorados, ya que las actividades agrícolas y ganaderas están en franco retroceso.

En relación con los accesos principales a los parques:– Alternativa al acceso de los parques Nevera I y II.Se ha considerado como alternativa el acceso por el norte hasta la

masía de Torre Picó a través de un camino que parte el PC 18+500 de la CV 128 que discurre unos 15,5 km recorriendo los barrancos de Salvassòria y Givalcolla y pasando junto a las masías de Lozano, Gival-colla y Bellmunt. Se descarta esta alternativa frente a la escogida por su mayor longitud, peor estado y porque su acondicionamiento generaría mayor impacto sobre el entorno.

Como alternativa para el tramo entre la masía de Torre Picó y la cumbrera se ha considerado un camino existente que conduce al más de la Moleta Redona, masía abandonada que se sitúa al sur de la cuerda, junto al emplazamiento del aerogenerador NE-1. Sin embargo se ha desechado este tramo como acceso principal al parque de las grúas de montaje y transporte de los aerogeneradores dado que rehabilitarlo con tal fin supondría realizar grandes movimientos de tierras para disminuir su elevada pendiente superior en algunos casos al 15 %. El tramo a rehabilitar en esta alternativa posee además tres curvas muy cerradas que producirían mayor volumen de terraplén y de desmontes que la anterior opción, provocando por tanto mayor impacto paisajístico que la primera. Su longitud hasta enlazar con la alineación sur es de apro-ximadamente 2 km. Dicha alternativa se utilizaría solo como acceso secundario.

– Alternativas de acceso al parque eólico Nevera III.Como alternativa de posible acceso principal al parque se ha estu-

diado un camino de tierra que nace en el PK 50 de la carretera CV-15 en dirección norte hacia la masía de Llorenç, ascendiendo por el barranco de Bogues.

Tras 5.700 metros de difícil ascenso llega a dicha masía, y conti-nuando otros 2000 metros a través de una pequeña senda llega hasta la balsa de Yedra, en el Tossal de la Marina, donde finaliza. A partir de ese punto se haría necesario trazar un camino nuevo que descienda hasta la masía de Belladona, donde ya conectaría con los viales interiores del parque. La longitud estimada de nuevo tramo es de 3 km.

Municipi amb important representació d’abrics amb pintures rupes-tres.

– Salzadella I i Salzadella II.Insuficient de recurs eòlic.Afectació d’una gran extensió de matoll de garriga, amb una eleva-

da diversitat biològica.Afectació a unes quantes forests propietat de la Generalitat Valen-

ciana.Proximitat a una important ruta migratòria.Presència d’arpellot cendrós (nidificant i sedentari), pilot i milà

negre.b) Alternatives d’accessosEn primer terme s’ha estudiat per a l’accés general a la zona una

possible alternativa pel nord d’acord amb el trajecte següent:Des de la nacional N-340 es pren la desviació cap a Benicarló, a

l’altura del PK 365 de la A-7. Travessar Benicarló fins a arribar a Vina-ròs, on deixem la N-340 en el PK 105 per a prendre la carretera nacional N-232 en direcció a Morella fins al PK 40 on es pren la desviació cap al sud de la carretera CV– 128 fins a arribar a l’accés principal de cada parc.

Les carreteres A-7 i CV-232 tenen bon ferm i el traçat, en planta i alçat, no presenta grans dificultats per al pas de transports especials. No obstant això, la CV-128 al seu pas pel municipi de Catí estreta la seua plataforma i l’espai lliure disponible per al pas de vehicles. Seria neces-sari per tant d’evitar el pas de la maquinària pel nucli urbà, i utilitzar per a això camins de terra que permeten el pas dels camions d’un costat a l’altre del poble.

Per aquest motiu, i per a evitar possibles molèsties provocades pel pas de la maquinària de gran tonatge pels voltants de Catí, s’ha descartat aquesta alterativa per a accedir a la zona.

El criteri principal a l’hora de definir els accessos a cada parc és l’aprofitament màxim de la xarxa de camins existent; amb això s’acon-segueix el doble objectiu d’abaratir costos i produir una mínima afec-tació al medi.

Per un altre costat es contribueix a millorar la xarxa de camins rurals que estan certament deteriorats, ja que les activitats agrícoles i ramaderes estan en franc retrocés.

En relació amb els accessos principals als parcs:– Alternativa a l’accés dels parcs Nevera I i II.S’ha considerat com a alternativa l’accés pel nord fins a la masia

Torre Picó a través d’un camí que parteix el PK 18+500 de la CV-128 que discorre uns 15,5 km i recorre els barrancs de Salvassòria i Gival-colla i passa al costat de les masies de Lossano, Givalcolla i Bellmunt. Es descarta aquesta alternativa davant de la triada per la seua major longitud, pitjor estat i perquè el seu condicionament generaria major impacte sobre l’entorn.

Com a alternativa per al tram entre la masia Torre Picó i el cim s’ha considerat un camí existent que condueix al mas de la Moleta Redo-na, masia abandonada que se situa al sud de la carrerada, al costat de l’emplaçament de l’aerogenerador NE-1. No obstant això, s’ha rebutjat aquest tram com a accés principal al parc de les grues de muntatge i transport dels aerogeneradors atés que rehabilitar-lo amb aquest fi supo-saria realitzar grans moviments de terres per a disminuir l’elevat pen-dent superior en alguns casos al 15 %. El tram a rehabilitar en aquesta alternativa posseeix a més tres corbes molt tancades que produirien major volum de terraplé i de desmunts que l’anterior opció, i provocari-en per tant major impacte paisatgístic que la primera. La seua longitud fins a enllaçar amb l’alineació sud és aproximadament de 2 km. La dita alternativa s’utilitzaria només com a accés secundari.

– Alternatives d’accés al parc eòlic Nevera III.Com a alternativa de possible accés principal al parc s’ha estudiat

un camí de terra que naix en el PK 50 de la carretera CV-15 en direcció nord cap al mas de Llorenç, i ascendeix pel barranc de Bogues.

Després de 5.700 metres de difícil ascens arriba a la dita masia, i continuant 2.000 metres més a través d’una xicoteta senda arriba fins a la bassa de l’Hedra, en el tossal de la Marina, on finalitza. A partir d’aquest punt es faria necessari traçar un camí nou que descendisca fins al mas de Belladona, on ja connectaria amb els vials interiors del parc. La longitud estimada del nou tram és de 3 km.

Las razones de su descarte frente a la alternativa escogida son: mayor longitud, la rehabilitación de los tres tramos descritos provocaría un mayor movimiento de tierras, dada la dificultad para ascender hasta la masía de Llorenç, el mal estado de la conexión de esta con el Tossal de la Marina y la bajada a través de un camino de nueva planta hasta el emplazamiento del parque desde el Tossal.

Tampoco se contempla la utilización de esta alternativa como acce-so secundario ya que se requiere la apertura de un tramo de nueva cons-trucción.

– Alternativa de acceso al parque eólico de Piedrafita.Como alternativa de posible acceso principal al parque se ha estu-

diado un camino de tierra de unos 2,5 m de anchura que nace en las proximidades del paso de la CV-128 por el municipio de Catí, concre-tamente en el pk-5 hacia el este en dirección a la ermita Mare Déu del Pilar. El primer tramo hasta la ermita, de aproximadamente 1 km de lon-gitud se encuentra en buen estado, y a lo largo del resto del acceso, se haría necesaria su rehabilitación para acondicionarlo al ancho necesario para el paso de las grúas de montaje y transporte de los aerogeneradores. Entorno al PK 1600 existen 2 curvas muy cerradas cuyo radio habrá que rectificar hasta 25 m.

También habría que desviar unos metros el camino a su paso por delante de la masía de Navarres en el PK 1850 para obtener un espacio despejado de 5,5 m necesario para el paso de los camiones que trans-portarán los aerogeneradores, evitando también así el paso continuado por las zonas pobladas de la maquinaria durante la fase de construcción del parque. Este tramo corona la cuerda hasta encontrarse con una bifur-cación en la que nace el tramo PF-1-2 y el 2-5, caminos de servicio de las alineaciones 1 y 2.

c) Alternativas de diseño de los parques.– Parque eólico Nevera I.La alternativa inicial de diseño para el parque de Nevera I, con-

taba con 24 aerogeneradores reduciéndose finalmente el número de aerogeneradores a 20 y la longitud de la alineación por los siguientes condicionantes:

Dificultad de acceso a los aerogeneradores núm. 1-núm. 4 de la alternativa inicial.

Zona no apta en la parte occidental, que afectaba a los aerogenera-dores núm. 14-núm. 24 del emplazamiento antiguo.

Existencia de vegetación de interés.– Parque eólico Nevera II.La alternativa inicial de diseño para el parque de Nevera fase II,

contaba con 20 aerogeneradores, reduciéndose el número a 18 por los siguientes condicionantes:

1. Constatada la existencia del yacimiento «Pico de la Nevera», por lo que se procedió a eliminar el aerogenerador núm. 1.

2. Se consultó al Servicio de Biodiversidad de la Conselleria de Medio Ambiente de la Comunitat Valenciana sobre los puntos de mayor interés florístico dentro de las zonas aptas o aptas con cumplimiento de prescripciones. Según los datos facilitados, la zona del Tossal de la Nevera corresponde a un lapiaz con interesante vegetación endémica, y en el que se pueden encontrar además especies muy raras en el resto de la Comunitat Valenciana, como el tejo (Taxus baccata), el acebo (Ilex aquifolium) y el olmo de montaña (Ulmus glabra). Por esta razón se procedió finalmente a eliminar los aerogeneradores núm. 1 y núm. 2.

– Parque eólico Nevera III.La alternativa inicial de diseño para el parque de Nevera fase III,

contaba con 25 aerogeneradores. Esta distribución ha sido modificada reduciendo el número de aerogeneradores (cinco aerogeneradores del núm. 1 al 5) y aumentando la distancia entre turbinas para un máximo aprovechamiento eólico. Otra razón por la que se han eliminado aeroge-neradores es para poder guardar la distancia que hay que mantener con el punto geodésico Orenga.

– Parque eólico Piedrafita.La alternativa inicial de diseño para el parque de Piedrafita conta-

ba con 28 aerogeneradores. El número de aerogeneradores se redujo a 25 y su distribución se vio modificada ligeramente por los siguientes condicionantes:

1. Existencia de dos yacimientos arqueológicos La Llacunassa y Povets, lo que suponía desplazar las posiciones núm. 3, núm. 4 y núm. 14 de la antigua implantación.

2. Existencia de vía pecuaria.

Les raons del seu descart davant de l’alternativa triada són: major longitud, la rehabilitació dels tres trams descrits provocaria un major moviment de terres, donada la dificultat per a ascendir fins al Mas de Llorenç, el mal estat de la connexió d’aquesta amb el Tossal de la Mari-na i la baixada a través d’un camí de nova planta fins a l’emplaçament del parc des del Tossal.

Tampoc es preveu la utilització d’aquesta alternativa com a accés secundari ja que es requereix l’obertura d’un tram de nova construcció.

– Alternativa d’accés al parc eòlic de Pedrafita.Com a alternativa de possible accés principal al parc s’ha estudiat

un camí de terra d’uns 2,5 m d’amplària que naix en les proximitats del pas de la CV-128 pel municipi de Catí, concretament en el PK 5 cap a l’est en direcció a l’ermita de la Mare Déu del Pilar. El primer tram fins a l’ermita, aproximadament d’1 km de longitud està en bon estat, i al llarg de la resta de l’accés, es faria necessària la seua rehabilitació per a condicionar-lo a l’amplària necessària per al pas de les grues de muntatge i transport dels aerogeneradors. Entorn al PK 1600 hi ha 2 revoltes molt tancades el radi de les quals caldrà rectificar fins a 25 m.

També caldria desviar uns metres el camí al seu pas per davant de la masia de les Navarres en el PK 1850 per a obtindre un espai aclarit de 5,5 m necessari per al pas dels camions que transportaran els aerogene-radors, i així evitar també el pas continuat per les zones poblades de la maquinària durant la fase de construcció del parc. Aquest tram corona la carrerada fins a trobar-se amb una bifurcació en què naix el tram PF 1-2 i el PF 2-5, camins de servei de les alineacions 1 i 2.

c) Alternatives de disseny dels parcs– Parc eòlic Nevera I.L’alternativa inicial de disseny per al parc de Nevera I, disposava de

24 aerogeneradors i es redueix finalment el nombre d’aerogeneradors a 20 i la longitud de l’alineació per les condicions següents:

Dificultat d’accés als aerogeneradors núm. 1 – núm. 4 de l’alterna-tiva inicial.

Zona no apta en la part occidental, que afectava els aerogeneradors núm. 14 – núm. 24 de l’emplaçament antic.

Existència de vegetació d’interés.– Parc eòlic Nevera II.L’alternativa inicial de disseny per al parc de Nevera Fase II, dis-

posava de 20 aerogeneradors, i es redueix el nombre a 18 per les con-dicions següents:

1. Constatada l’existència del jaciment Tossal de la Nevera, pel que es va procedir a eliminar l’aerogenerador núm. 1.

2. Es va consultar al Servei de Biodiversitat, de la Conselleria de Medi Ambient de la Comunitat Valenciana, sobre els punts de major interés florístic dins de les zones aptes o aptes amb compliment de pres-cripcions. Segons les dades facilitades, la zona del Tossal de la Nevera correspon a un lapiaz amb interessant vegetació endèmica, i en el qual es poden trobar a més espècies molt rares en la resta de la Comunitat Valenciana, com ara el teix (Taxus baccata), el grèvol (Ilex aquifolium) i l’oma (Ulmus glabra). Per aquesta raó es va procedir finalment a eli-minar els aerogeneradors núm. 1 i núm. 2.

– Parc eòlic Nevera III.L’alternativa inicial de disseny per al parc de Nevera fase III, dis-

posava de 25 aerogeneradors. Aquesta distribució ha sigut modificada i s’ha reduït el nombre d’aerogeneradors (cinc aerogeneradors del núm. 1 al 5) i s’ha augmentat la distància entre turbines per a un màxim aprofitament eòlic. Una altra raó per la qual s’han eliminat aerogenera-dors és per a poder guardar la distància que cal mantindre amb el punt geodèsic Orenga.

– Parc eòlic Pedrafita.L’alternativa inicial de disseny per al parc de Pedrafita disposava de

28 aerogeneradors. El nombre d’aerogeneradors es va reduir a 25 i la seua distribució es va veure modificada lleugerament pels condicionants següents:

1. Existència de dos jaciments arqueològics la Llacunassa i els Povets, el que suposava desplaçar les posicions núm. 3, núm. 4 i núm. 14 de l’antiga implantació.

2. Existència de camí ramader.

La cordada sobre la que se sitúan las alineaciones del parque de Piedrafita es recorrida por una vía pecuaria, denominada cordel del Cap del Terme, motivo por el cuál, se procedió a desplazar unos metros hacia el oeste las posiciones núm. 14-núm. 28.

3. Infraestructura de acceso.La necesidad de realizar caminos de servicio con excesiva pendiente

y grandes movimientos de tierras, con el consiguiente impacto ambien-tal (especialmente sobre geomorfología, suelo y vegetación) motivo la eliminación de las posiciones núm. 3 y núm. 4 de la implantación ini-cial, que fueron sustituidas por otras más próximas al camino de acceso aunque a menor cota (con la consiguiente pérdida de potencial).

Por este mismo motivo se eliminaron las posiciones núm. 27 y núm. 28.

Finalmente, la existencia de la vía pecuaria y el yacimiento de Povets, desplazaba la posición núm. 14 a una zona bastante abrupta, por lo que se optó por eliminarla, consiguiendo una menor sensación de saturación paisajística al estar los aerogeneradores más distanciados lo que reduce además el posible riesgo de colisión de la avifauna.

d) Alternativas de evacuación.Tal y como se ha indicado con anterioridad en el momento de redac-

ción del estudio de impacto ambiental se desconocía el punto exacto de ubicación de la subestación sobre la línea de 400 kV Vandellós-La Plana.

Se han planteado dos alternativas, que resultan de la combinación de los 7 pasillos de 100 metros de anchura que se describen a conti-nuación:

Pasillo 1.El pasillo 1, de 4,5 km, comienza en la subestación común para los

parques de Nevera I y Nevera II, sigue en dirección sureste paralelo al Barranco de la Fuente de Molló, al que cruza. Una vez alcanzado el valle sigue en dirección este y cruza la carretera CV-128 a la altura del PK 8, finalizando en el inicio del pasillo 2.

Pasillo 2.El pasillo 2, de 3,7 km comienza a la altura del PK 7 de la CV-128,

y es la continuación del pasillo 1, continúa en dirección sureste, paralelo a la carretera CV-128, finalizando a la altura del pk 3 de la carretera CV-128.

Pasillo 3.El pasillo 3, de 5,4 km, es la continuación del pasillo 2 y comienza a

la altura del pk 3 de la carretera CV-128. Una vez alcanzada la Rambla de la Belluga se dirige en dirección sur hasta el PK 6 de la CV-15, sigue paralelo en dirección Albocàsser hasta el pk 4, donde se une a la línea de la zona 5, finalizando el pasillo.

Pasillo 4.El pasillo 4, de 12,5 km, es la continuación del pasillo 3, y comienza

a la altura del PK 4, continúa paralelo a la carretera que se dirige a Albo-càsser en dirección este desviándose ligeramente hacia el norte para evitar el núcleo urbano de Albocàsser. Atraviesa la carretera CV-154, que une Albocàsser con Tírig y continúa en dirección este y tras cruzar la carretera CV-154, se dirigen en dirección este paralelo a la carretera CV-129 hasta el PK 2. El pasillo finaliza en ese punto pues se desconoce el emplazamiento exacto de la subestación Maestrazgo II.

Pasillo 5.El pasillo 5, con una longitud aproximada de 1,5 km, comienza en

la subestación del parque eólico Piedrafita. Se dirige en dirección este hacia el pasillo 1 entre mas d’en Bono y maset de Safondo, finalizando en el pasillo 1.

Pasillo 6.El pasillo 6, de una longitud aproximada de 3 km, comienza en la

subestación del parque eólico Nevera III. Se dirige en dirección sureste descendiendo de la cuerda cerca del Racó d’en Gil. Una vez alcanzado el valle, cerca de mas del Pla, atraviesa la carretera CV-128 a la altura del PK 3,2 y finaliza en el pasillo 1, descrito anteriormente.

Pasillo 7.El pasillo 7, de 5,8 km comienza en la subestación del parque eólico

Piedrafita. Se dirige en dirección sureste entre el Barranco d’en Cabrera y el Barranco de San Miguel, cambiando a dirección sur y atravesando el Barranco d’en Cabrera, discurriendo paralelo a la carretera que une Albocàsser con Catí.

El pasillo finaliza al alcanzar el pasillo 4 a la altura de la Planeta.

La cima sobre la qual se situen les alineacions del parc de Pedrafita és recorreguda per un camí ramader, denominat carrerada del Cap del Terme, motiu pel qual, es van desplaçar uns metres cap a l’oest les posicions núm. 14 – núm. 28.

3. Infraestructura d’accés.La necessitat de realitzar camins de servei amb excessiu pendent i

gran moviments de terres, amb el consegüent impacte ambiental (espe-cialment sobre geomorfologia, sòl i vegetació) va motivar l’eliminació de les posicions núm. 3 i núm. 4 de la implantació inicial, que van ser substituïdes per altres més pròximes al camí d’accés encara que a menor cota (amb la consegüent pèrdua de potencial).

Per aquest mateix motiu es van eliminar les posicions núm. 27 i núm. 28.

Finalment, l’existència del camí ramader i el jaciment dels Povets, desplaçava la posició núm. 14 a una zona prou abrupta, per la qual cosa es va optar per eliminar-la, i aconseguir així una menor sensació de saturació paisatgística a l’estar els aerogeneradors més distanciats, el que redueix a més el possible risc de col·lisió de l’avifauna.

d) Alternatives d’evacuació.Tal com s’ha indicat amb anterioritat en el moment de redacció de

l’estudi d’impacte ambiental es desconeixia el punt exacte d’ubicació de la subestació sobre la línia de 400 kV Vandellós-la Plana.

S’han plantejat dues alternatives, que resulten de la combinació dels 7 corredors de 100 metres d’amplària que es descriuen a continuació:

Corredor 1.El corredor 1, de 4,5 km, comença a la subestació comuna per als

parcs de Nevera I i Nevera II, segueix en direcció sud-est paral·lel al Barranc de la Font de Moltó, el qual creua. Una vegada arriba a la vall continua en direcció est i creua la carretera CV-128 a l’altura del PK 8, i finalitza en l’inici del corredor 2.

Corredor 2.El corredor 2, de 3,7 km comença a l’altura del PK 7 de la CV-128,

i és la continuació del corredor 1, continua en direcció sud-est, paral-lel a la carretera CV-128, I finalitza a l’altura del PK 3 de la carretera CV-128.

Corredor 3.El corredor 3, de 5,4 km, és la continuació del corredor 2 i comen-

ça a l’altura del PK 3 de la carretera CV-128. Una vegada s’arriba a la Rambla de la Belluga es dirigeix en direcció sud fins al PK 6 de la CV-15, continua paral·lel en direcció Albocàsser fins al PK 4, on s’uneix a la línia de la zona 5, i finalitza el corredor.

Corredor 4.El corredor 4, de 12,5 km, és la continuació del corredor 3, i comen-

ça a l’altura del PK 4, continua paral·lel a la carretera que es dirigeix a Albocàsser en direcció est i es desvia lleugerament cap al nord per a evitar el nucli urbà d’Albocàsser. Travessa la carretera CV-154, que uneix Albocàsser amb Tírig i continua en direcció est i després de creuar la carretera CV-154, es dirigeixen en direcció est paral·lel a la carretera CV-129 fins al PK 2. El corredor finalitza en aquest punt perquè es des-coneix l’emplaçament exacte de la subestació Maestrat II.

Corredor 5.El corredor 5, amb una longitud aproximada d’1,5 km, comença

en la subestació del parc eòlic Pedrafita. Es dirigeix en direcció est cap al corredor 1 entre mas d’en Bono i maset de Safondo, i finalitza en el corredor 1.

Corredor 6.El corredor 6, d’una longitud aproximada de 3 km, comença a la

subestació del parc eòlic Nevera III. Es dirigeix en direcció sud-est i descendeix de la carrerada prop del Racó d’en Gil. Una vegada arriba a la vall, prop del Mas del Pla, travessa la carretera CV-128 a l’altura del PK 3,2 i finalitza en el corredor 1, descrit anteriorment.

Corredor 7.El corredor 7, de 5,8 km comença en la subestació del parc eòlic

Pedrafita. Es dirigeix en direcció sud-est entre el Barranc d’en Cabrera i el Barranc de Sant Miquel, i canvia a direcció sud i travessa el Barranc d’en Cabrera, i discorre paral·lel a la carretera que uneix Albocàsser amb Catí.

El corredor finalitza en arribar al corredor 4 a l’altura de la Planeta.

La descripción de la alternativa I seleccionada (resultante de la com-binación de los pasillos 1, 2, 5, 6 y 4) ha sido detallada en el apartado de la propuesta tramitada, por lo que nos remitimos al mismo.

La alternativa II (descartada) se corresponde con el conjunto de los pasillos 1, 2, 5, 6, 7 y 4 que conforman cinco líneas principales de evacuación:

– Línea colectora I para los parques Nevera fase II y Nevera fase III.– Línea colectora II para el parque de Nevera fase III.– Línea de transporte de la energía de todos los parques de la zona 4.– Línea colectora parques zonas 4 y 5.– Entrada-salida de la línea 400 kV Vandellós-La Plana.

Línea colectora I 132 kV.La línea evacuará la energía producida en los parques eólicos Neve-

ra I y Nevera II. La traza de la línea, de 4,5 km que discurrirá ínte-gramente por el pasillo de evacuación 1, comienza en la subestación situada en el parque Nevera I, cruza la carretera CV-128 a la altura del PK 9 de la carretera CV-128 y finaliza a la altura del PK 7 de la carre-tera CV-128.

La línea colectora tendrá apoyos preparados para doble circuito en todo su trazado aunque únicamente tendrá tendido un circuito. El con-ductor de la línea será tipo LA-280.

Línea colectora II 132 kVEvacuará la energía del parque eólico Nevera III. La traza, de 6,7

km que discurre por el pasillo de evacuación 6 y 2, comienza en la sub-estación del parque eólico Nevera III y finalizará a la altura del PK 7 de la carretera CV-128. La línea colectora será simple circuito, con apoyos preparados para doble circuito, con conductor tipo LA-180.

Línea de transporte de la energía de todos los parques de la zona 4Esta línea de doble circuito permitirá el transporte de la energía de

todos los parques de la zona 4 hasta la línea colectora de energía de las zonas 4 y 5.

La línea, de 7,3 km, comenzará en el punto donde finalizan los pasi-llos 1 y 2, discurrirá por los pasillos de evacuación 5 y 7 y finalizará en el punto de encuentro de los pasillos 4 y 7 a unos 2 kilómetros al noroeste del núcleo urbano de Albocàsser. Al paso por la subestación de Piedrafita se produce la conexión del parque eólico.

La línea será doble circuito y conductor tipo LA-280. Un circuito evacuará la energía de los parques Nevera fase I y II y otro la energía de los parques Nevera fase III y Piedrafita.

Línea colectora de las zonas 4 y 5La traza de la línea discurrirá por el pasillo de evacuación 4. Con

una longitud de 9,5 km evacua conjuntamente las zonas 4 y 5 a la LAT 400 kV Vandellós-La Plana.

La línea comenzará a 2 km al noroeste de Albocàsser, al sur de barranco Hondo, y finalizará a la altura del PK 2 de la CV-129, aunque el punto final no esta definido.

La línea será doble circuito (un circuito para la zona 4 y otro para la zona 5), conductor dúplex, tipo LA-280 y finalizará las barras 132 kV de la subestación 400/132 kV Maestrazgo II.

Los motivos que han decantado la balanza en favor de la alternativa I son fundamentalmente la dificultad constructiva del tramo al este de la subestación de Piedrafita por la orografía escarpada y la mayor afec-ción sobre la vegetación del tramo correspondiente al pasillo 7 (línea de evacuación de todos los parques de la zona 4) al ser de doble circuito.

Documentación complementaria1. Documento de justificación de la modificación del Plan eólico de

la Comunitat Valenciana. Estudios de detalle.Este documento se presenta a la Conselleria de Medio Ambiente con

objeto de aportar los análisis necesarios para justificar, de forma rigu-rosa, que la configuración final del aprovechamiento eólico en la zona 4 se ha diseñado respetando todos los condicionantes y limitaciones ambientales considerados en el PECV.

El documento incluye un primer apartado de antecedentes en el que se indica:

«(...) Desde la presentación de la propuesta inicial de aprove-chamiento de la zona 4 en noviembre de 2001 (convocatoria publica 07.2001) hasta la llegada de los informes de subsanación en julio de

La descripció de l’alternativa I seleccionada (resultant de la com-binació dels corredors 1, 2, 5, 6 i 4) ha sigut detallada en l’apartat de la proposta tramitada, per la qual cosa ens remetem a aquest.

L’alternativa II (descartada) es correspon amb el conjunt dels corre-dors 1, 2, 5, 6, 7 i 4 que conformen cinc línies principals d’evacuació:

– Línia col·lectora I per als parcs Nevera fase II i Nevera fase III.– Línia col·lectora II per al parc de Nevera fase III.– Línia de transport de l’energia de tots els parcs de la zona 4.– Línia col·lectora parcs zones 4 i 5.– Entrada-eixida de la línia 400 kV Vandellós-la Plana.

Línia col·lectora I 132 kVLa línia evacuarà l’energia produïda en els parcs eòlics Nevera I

i Nevera II. La traça de la línia, de 4,5 km que discorrerà íntegrament pel corredor d’evacuació 1, comença en la subestació situada en el parc Nevera I, creua la carretera CV-128 a l’altura del PK 9 de la carretera CV-128 i finalitza a l’altura del PK 7 de la carretera CV-128.

La línia col·lectora tindrà suports preparats per a doble circuit en tot el seu traçat encara que únicament tindrà instal·lat un circuit. El conductor de la línia serà tipus LA-280.

Línia col·lectora II 132 kVEvacuarà l’energia del parc eòlic Nevera III. La traça, de 6,7 km

que discorre pel corredor d’evacuació 6 i 2, comença en la subestació del parc eòlic Nevera III i finalitzarà a l’altura del PK 7 de la carretera CV-128. La línia col·lectora serà simple circuit, amb suports preparats per a doble circuit, amb conductor tipus LA-180.

Línia de transport de l’energia de tots els parcs de la zona 4Aquesta línia de doble circuit permetrà el transport de l’energia de

tots els parcs de la zona 4 fins a la línia col·lectora d’energia de les zones 4 i 5.

La línia, de 7,3 km, començarà en el punt on finalitzen els corredors 1 i 2, discorrerà pels corredors d’evacuació 5 i 7 i finalitzarà en el punt de trobada dels corredors 4 i 7 a uns 2 quilòmetres al nord-oest del nucli urbà d’Albocàsser. Al pas per la subestació de Pedrafita es produeix la connexió del parc eòlic.

La línia serà doble circuit i conductor tipus LA-280. Un circuit eva-cuarà l’energia dels parcs Nevera fase I i II i un altre l’energia dels parcs Nevera fase III i Pedrafita.

Línia col·lectora de les zones 4 i 5La traça de la línia discorrerà pel corredor d’evacuació 4. Amb una

longitud de 9,5 km evacua conjuntament les zones 4 i 5 a la LAT 400 kV Vandellós-la Plana.

La línia començarà a 2 km al nord-oest d’Albocàsser, al sud del barranc Fondo, i finalitzarà a l’altura del PK 2 de la CV-129, encara que el punt final no està definit.

La línia serà doble circuit (un circuit per a la zona 4 i un altre per a la zona 5), conductor dúplex, tipus LA-280 i finalitzarà les barres 132 kV de la subestació 400/132 kV Maestrat II.

Els motius que han decantat la balança en favor de l’alternativa I són fonamentalment la dificultat constructiva del tram a l’est de la subestació de Pedrafita per l’orografia escarpada i la major afectació sobre la vegetació del tram corresponent al corredor 7 (línia d’evacuació de tots els parcs de la zona 4) al ser de doble circuit.

Documentació complementària1. Document de justificació de la modificació del Pla eòlic de la

Comunitat Valenciana. Estudis de detall.Aquest document es presenta a la Conselleria de Medi Ambient a fi

d’aportar les anàlisis necessàries per a justificar, de forma rigorosa, que la configuració final de l’aprofitament eòlic en la zona 4 s’ha dissenyat respectant totes les condicions i limitacions ambientals considerades en el PECV.

El document inclou un primer apartat d’antecedents, en què s’in-dica:

«(...) Des de la presentació de la proposta inicial d’aprofitament de la zona 4 al novembre de 2001 (convocatòria pública 07.2001) fins a l’arribada dels informes d’esmena en juliol de 2002, la definició d’una

2002, la definición de una serie distintos aspectos del proyecto moti-varon una revisión de los emplazamientos que configuraban el aprove-chamiento de esta zona:

– Los nuevos resultados de la campaña de medida de viento pusie-ron de manifiesto la insuficiencia de recurso eólico en algunos de los emplazamientos considerados inicialmente.

– La ubicación definitiva de la subestación Maestrazgo II, a la que evacuarán conjuntamente las zonas 4 y 5, en un punto más o menos equidistante de ambas requería de una infraestructura de evacuación que con el recurso eólico existente, hacía inviable el desarrollo eólico de la zona con su configuración inicial.

– La construcción de una nueva subestación en la red de trasporte como es la de Maestrazgo II requiere de una potencia mínima a evacuar para el conjunto de las zonas 4 y 5 de 250 MW, estando condicionado el desarrollo eólico de cada zona al de la contigua.

– Debido a la complicada orografía y a la infraestructura de eva-cuación requerida para garantizar la viabilidad económica del aprove-chamiento eólico de la zona 4 se estima necesario la instalación de una potencia no inferior a los 150 MW con unos mínimos de producción energética no inferiores a las 2000 horas equivalentes.

De conformidad con lo anterior se llevó a cabo un nuevo estudio de alternativa en las que se analizaron emplazamientos inicialmente descartados por encontrarse en el límite con zonas declaradas en el plan eólico como no aptas y en los que se ha puesto de manifiesto, tras la campaña de viento realizada la existencia de un recurso eólico adecuado para su explotación.

Al objeto de verificar la idoneidad de estas áreas desde un punto de vista medioambiental se ha llevado a cabo una profunda revisión del estudio de impacto ambiental, justificada por los siguientes motivos:

– Al ser el PECV un documento de ámbito territorial tan amplio la escala a la que fue elaborado 1:100000 impide determinar con precisión el límite de las zonas no aptas siendo necesario descender a una escala de mayor detalle para identificar si las zonas afectadas por las insta-laciones eólicas realmente se ajustan o no a alguno de los criterios de exclusión establecido por el PECV.

– Particularmente en el limite occidental de la zona 4 los exhausti-vos trabajos de campo realizados por Guadalaviar pusieron de manifies-to que los valores naturales de los nuevos emplazamientos analizados, que según se intuyen en la cartografia del PECV podrían afectar a zonas no aptas, en ningún caso difieren de los observados en las zonas conti-guas que figuran como aptas con prescripciones.

De conformidad con lo anterior y con el fin de obtener un mejor aprovechamiento energético de dicha zona compatible con los condi-cionantes medioambientales se ha realizado la configuración final de la zona 4 constituida por los siguientes parques

Aprovechamiento zona 4 oct 02

Parque Pot. (MW)

Piedrafita 50

Nevera I 40

Nevera II 36

Nevera III 40

Total 166 MW

Resulta evidente y significativo que el diseño final del aprovecha-miento eólico que se propone realizar Guadalaviar en la zona 4 supone, con respecto al planteado inicialmente o a cualquier otro que se preten-da desarrollar para una potencia similar, una reducción considerable del impacto ambiental asociado a la construcción de parques puesto que:

– Elimina buena parte de la infraestructuras de evacuación y accesos necesarios.

– Concentra al máximo el aprovechamiento eólico preservando de cualquier actuación más de las tres cuartas partes de la superficie de la zona eólica.

Dado que algunos aerogeneradores de la nueva configuración de la zona 4 situados en el límite occidental de la zona 4, se ubican en zona considerada no apta en el PECV, Guadalaviar ha realizado dentro de los instrumentos de desarrollo del plan eólico: plan energético, plan especial y estudio de impacto ambiental, estudios pormenorizados que

sèrie de distints aspectes del projecte van motivar una revisió dels emplaçaments que configuraven l’aprofitament d’aquesta zona:

– Els nous resultats de la campanya de mesura de vent van posar de manifest la insuficiència de recurs eòlic en alguns dels emplaçaments considerats inicialment.

– La ubicació definitiva de la subestació Maestrat II, a la qual eva-cuaran conjuntament les zones 4 i 5, en un punt més o menys equi-distant d’ambdós requeria una infraestructura d’evacuació que amb el recurs eòlic existent, feia inviable el desenvolupament eòlic de la zona amb la seua configuració inicial.

– La construcció d’una nova subestació en la xarxa de transport com és la de Maestrat II requereix d’una potència mínima a evacuar per al conjunt de les zones 4 i 5 de 250 MW, i està condicionat el desenvolu-pament eòlic de cada zona al de la contigua.

– A causa de la complicada orografia i a la infraestructura d’evacu-ació requerida per a garantir la viabilitat econòmica de l’aprofitament eòlic de la zona 4 s’estima necessari la instal·lació d’una potència no inferior als 150 MW amb uns mínims de producció energètica no infe-riors a les 2000 hores equivalents.

De conformitat amb l’anterior es va dur a terme un nou estudi d’al-ternativa en què es van analitzar emplaçaments inicialment descartats per trobar-se en el límit amb zones declarades en el pla eòlic com no aptes i en els quals s’ha posat de manifest, després de la campanya de vent realitzada l’existència d’un recurs eòlic adequat per a la seua explotació.

A fi de verificar la idoneïtat d’aquestes àrees des d’un punt de vista mediambiental s’ha dut a terme una profunda revisió de l’estudi d’im-pacte ambiental, justificada pels motius següents:

– Al ser el PECV un document d’àmbit territorial tan ampli l’es-cala a què va ser elaborat 1:100000 impedeix determinar amb precisió el límit de les zones no aptes i és necessari descendir a una escala de major detall per a identificar si les zones afectades per les instal·lacions eòliques realment s’ajusten o no a algun dels criteris d’exclusió establit pel PECV.

– Particularment en el límit occidental de la zona 4 els exhaustius treballs de camp realitzats per Guadalaviar van posar de manifest que els valors naturals dels nous emplaçaments analitzats, que segons s’intu-eixen en la cartografia del PECV podrien afectar zones no aptes, en cap cas difereixen dels observats en les zones contigües que figuren com a aptes amb prescripcions.

De conformitat amb l’anterior i a fi d’obtindre un millor aprofita-ment energètic de la dita zona compatible amb les condicions mediam-bientals s’ha realitzat la configuració final de la zona 4 constituïda pels parcs següents

Aprofitament zona 4 oct 02

PARC POT (MW)

Pedrafita 50

Nevera I 40

Nevera II 36

Nevera III 40

Total 166 MW

Resulta evident i significatiu que el disseny final de l’aprofitament eòlic que es proposa realitzar Guadalaviar en la zona 4 suposa, respecte al plantejat inicialment o a qualsevol altre que es pretenga desenvolupar per a una potència semblant, una reducció considerable de l’impacte ambiental associat a la construcció de parcs ja que:

– Elimina bona part de la infraestructures d’evacuació i dels acces-sos necessaris.

– Concentra al màxim l’aprofitament eòlic i preserva de qualsevol actuació més de les tres quartes parts de la superfície de la zona eòlica.

Atés que alguns aerogeneradors de la nova configuració de la zona 4 situats en el límit occidental de la zona 4, s’ubiquen en zona conside-rada no apta en el PECV, Guadalaviar ha realitzat dins dels instruments de desenvolupament del pla eòlic: pla energètic, pla especial i estudi d’impacte ambiental, estudis detallats que permeten comprovar la com-

permiten comprobar la compatibilidad de las instalaciones eólicas pro-yectadas con los objetivos del PECV y con sus limitaciones de carácter medioambiental, así como la viabilidad del aprovechamiento.

Al justificar con dichos estudios la ubicación de aerogeneradores en zona no apta, se considera la necesidad de modificación del PECV en lo referente al límite occidental de la zona 4 a través del procedimiento establecidos en el artículo 19.2 del PECV (…).

La modificación del PECV tiene su origen en los estudios pormeno-rizados realizados dentro de los instrumentos de desarrollo y ejecución del PECV y en particular dentro del plan de ordenación y del estudio de impacto ambiental (apartado 4.1) correspondiente a la zona eólica 4 este supuesto se encuadra perfectamente en el apartado 2 del artículo 18 del Plan eólico de la Comunitat Valenciana (...)».

El promotor describe las consideraciones del plan eólico para la selección de emplazamientos y a continuación la problemática existente en la zona 4 en los siguientes términos:

(…) La zona 4 definida por el Plan eólico de la Comunitat Valen-ciana queda localizada en la parte interior norte de la provincia de Cas-tellón.

Se encuentra dividida en dos zonas físicamente separadas corres-pondientes a dos áreas eólicas diferentes: área del Maestrat en la parte occidental de la zona 4 y área de Sierras Orientales en adelante zona 4 M y zona 4 SO.

En el apartado 6.2.1.3. del PECV se justifica la aplicación de los criterios de exclusión establecidos en el PECV para la consideración de las zonas no aptas en base a una doble vertiente:

– Los espacios excluidos por razón de su pertenencia a áreas natu-rales dotadas de figuras específicas de protección áreas catalogadas como ZEPA, áreas húmedas, zonas boscosas de vegetación singular o reservas nacionales de caza, tienen la razón de su justificación en la propia consideración de criterio excluyente que el plan formula para estas situaciones, en razón de sus especiales valores naturales. En conse-cuencia, todos estos espacios quedan directamente declarados como no aptos para la ubicación sobre ellos de instalaciones de aprovechamiento eólico.

– Los espacios excluidos por consideraciones territoriales de carác-ter global en relación a la actividad del aprovechamiento eólico. La aplicación de este criterio es la que define la delimitación final de las áreas eólicas y su consideración responde a la concurrencia de diver-sas circunstancias y no tienen por qué ser estrictamente coincidente en todos los casos.

Atendiendo a los criterios y limitaciones ambientales expuestas anteriormente se designaron como zonas no aptas dentro del área del Maestrat las ZEPAs de Tinença de Benifassà, al NE del área y Penya-golosa al SO, así como las manchas de vegetación que atendiendo al criterio núm. 5 deben ser preservadas. En la zona 4 dichas manchas corresponden principalmente a encinares o carrascales y se localizan al este del núcleo de Catí, en ambas vertientes de la sierra de L’Avellà y en gran parte de la vertiente occidental de las sierras de Catí.

Atendiendo a consideraciones de tipo territorial y conforme a lo establecido en el criterio de exclusión núm. 6 del plan eólico se creó además un corredor uniendo estas zonas no aptas que debía cumplir una triple función:

– Crear un gran arco de unión entre los dos espacios catalogados como ZEPA por la gran importancia que de ello se deriva para la avi-fauna.

– Dotar a espacios tan significativos en el conjunto de áreas natura-les de la Comunitat Valenciana como las dos ZEPAs de entornos libres de instalaciones eólicas, propiciando mediante la continuidad la forma-lización de grandes áreas de valor ambiental.

– Concentrar las instalaciones eólicas en zonas concretas del territo-rio dejando todo el núcleo central del área del Maestrat en la que existe el recurso eólico libre de instalaciones.

Este corredor divide el área del Maestrat por su parte central en dos zonas aptas situadas al noreste y sureste del área.

El corredor ambiental creado entre estas dos ZEPAS representa el límite occidental de la zona 4. A la hora de reflejar dicho límite sobre planos o sobre el terreno se presenta la siguiente problemática:

– La escala a la que fue elaborado el plan eólico (E:1/100.000) ade-cuada para los objetivos y el ámbito territorial del mismo no permite definir con precisión los límites de las zonas aptas y no aptas a la escala de trabajo de los documentos de desarrollo del plan eólico (E 1:10.000).

patibilitat de les instal·lacions eòliques projectades amb els objectius del PECV i amb les seues limitacions de caràcter mediambiental, així com la viabilitat de l’aprofitament.

Al justificar amb els dits estudis la ubicació d’aerogeneradors en zona no apta, es considera la necessitat de modificació del PECV pel que fa al límit occidental de la zona 4 a través del procediment establit en l’article 19.2 del PECV (…).

La modificació del PECV té el seu origen en els estudis detallats realitzats dins dels instruments de desplegament i execució del PECV i en particular dins del pla d’ordenació i de l’estudi d’impacte ambiental (apartat 4.1) corresponent a la zona eòlica 4 aquest supòsit s’enquadra perfectament en l’apartat 2 de l’article 18 del Pla eòlic de la Comunitat Valenciana (...)».

El promotor descriu les consideracions del pla eòlic per a la selecció d’emplaçaments i a continuació la problemàtica existent en la zona 4 en els termes següents:

(…) La zona 4 definida pel Pla eòlic de la Comunitat Valenciana queda localitzada en la part interior nord de la província de Castelló.

Està dividida en dues zones físicament separades corresponents a dues àrees eòliques diferents: àrea del Maestrat en la part occidental de la zona 4 i àrea de Serres Orientals d’ara en avant zona 4 M i zona 4 SO.

En l’apartat 6.2.1.3. del PECV es justifica l’aplicació dels criteris d’exclusió establits en el PECV per a la consideració de les zones no aptes basant-se en un doble vessant:

– Els espais exclosos per raó de la seua pertinença a àrees naturals dotades de figures específiques de protecció, àrees catalogades com a ZEPA, àrees humides, zones boscoses de vegetació singular o reserves nacionals de caça, tenen la raó de la seua justificació en la pròpia consi-deració de criteri excloent que el pla formula per a aquestes situacions, quant als seus especials valors naturals. En conseqüència, tots aquests espais queden directament declarats com a no aptes per a la ubicació sobre aquests d’instal·lacions d’aprofitament eòlic.

– Els espais exclosos per consideracions territorials de caràcter global en relació amb l’activitat de l’aprofitament eòlic. L’aplicació d’aquest criteri és la que defineix la delimitació final de les àrees eòli-ques i la seua consideració respon a la concurrència de diverses cir-cumstàncies i no tenen per què ser estrictament coincident en tots els casos.

Atenent als criteris i a les limitacions ambientals exposades ante-riorment es van designar com a zones no aptes dins de l’àrea del Maes-trat les ZEPA de la Tinença de Benifassà, al NE de l’àrea i Penyagolosa al SO, així com les taques de vegetació que atenent el criteri núm. 5 han de ser preservades. En la zona 4 les dites taques corresponen prin-cipalment a alzinars o carrascars i es localitzen a l’est del nucli de Catí, en ambdós vessants de la serra de l’Avellà i en gran part del vessant occidental de les Serres de Catí.

Atenent a consideracions de tipus territorial i d’acord amb el que estableix el criteri d’exclusió núm. 6 del pla eòlic es va crear a més un corredor que uneix aquestes zones no aptes que havia de complir una triple funció:

– Crear un gran arc d’unió entre els dos espais catalogats com a ZEPA per la gran importància que d’això es deriva per a l’avifauna.

– Dotar espais tan significatius en el conjunt d’àrees naturals de la Comunitat Valenciana com les dos ZEPA d’entorns lliures d’instal·laci-ons eòliques, i propiciar per mitjà de la continuïtat la formalització de grans àrees de valor ambiental.

– Concentrar les instal·lacions eòliques en zones concretes del ter-ritori i deixar tot el nucli central de l’àrea del Maestrat, en la qual està el recurs eòlic, lliure d’instal·lacions.

Aquest corredor divideix l’àrea del Maestrat per la seua banda cen-tral en dues zones aptes situades al nord-est i sud-est de l’àrea.

El corredor ambiental creat entre aquestes dues ZEPA representa el límit occidental de la zona 4. A l’hora de reflectir el dit límit sobre plans o sobre el terreny es presenta la problemàtica següent:

– L’escala a què va ser elaborat el pla eòlic (E:1/100.000) adequada per als objectius i l’àmbit territorial d’aquest no permet definir amb precisió els límits de les zones aptes i no aptes a l’escala de treball dels documents de desenvolupament del pla eòlic (E 1:10.000). Per l’anterior

Por lo anterior en la zona 4, al estar ubicados los aerogeneradores de algunos emplazamientos en el límite de la misma, se produce una inde-terminación siendo necesarios estudios pormenorizados para comprobar el cumplimiento de los criterios de exclusión de carácter urbanístico y ambiental del PECV.

– La delimitación del corredor responde principalmente a consi-deraciones de carácter territorial y no a criterios de exclusión directa.

Así a diferencia de lo que ocurre con los restantes criterios de exclu-sión (espacios naturales protegidos, zonas húmedas, ZEPAS reservas nacionales de caza o masas arbóreas de interés) para los que existe car-tografía digitalizada o es posible la delimitación directa sobre el terreno, en el caso del corredor no es posible la delimitación exacta.

Así en el apartado 6.2.1.3 del plan eólico, en relación al corredor del área del Maestrat se cita que para la delimitación de estos pasillos de exclusión se ha tenido en cuenta la presencia de numerosos enclaves de exclusión por razones de vegetación-entre los que destaca la presencia de encina, carrasca y quejigo-habiéndose formado envolventes territo-riales de las mismas.

De todo ello se deriva una situación que desde la óptica ambiental y territorial no deja de ser paradójica puesto que según se intuye en la cartografía 1:100.000 del plan eólico. El límite de la zona no apta en la zona 4 discurre alternativamente por las vertientes occidental y oriental de las sierras de Catí.

Así resulta que la divisoria de vertientes de las sierras de Catí, que sería en principio susceptible de aprovechamiento eólico, aparece con-templada alternativamente como zona apta con prescripciones o zona no apta en la cartografía del plan eólico sin que se haya detectado diferen-cia alguna en cuanto a los valores ambientales que alberga.

De conformidad con lo anterior y ante la imposibilidad de definir con precisión el límite del corredor a la escala de trabajo del plan eólico se considera en principio la totalidad de los emplazamientos de Nevera como alternativas para el aprovechamiento eólico debiendo determinar, en base a estudios de detalle, si las características de dichos emplaza-mientos responden o no a alguno de los criterios de exclusión en el plan eólico.

2. Estudios preoperacionales de avifaunaEl estudio preoperacional de avifauna llevado a cabo entre diciem-

bre de 2007 y diciembre de 2008 (de acuerdo con la documentación tanto escrita como gráfica presentada), se ha realizado sobre un total de 79 aerogeneradores y un sistema de evacuación que presenta varia-ciones significativas en relación con el diseño considerado en el plan especial, plan energético y estudio de impacto ambiental tramitados. La distribución considerada es la siguiente.

– El parque de Nevera I está formado por una alineación, de 5,3 km, compuesta por 16 aerogeneradores. Esta alineación comienza al oeste de la carretera CV-128, a su paso por el Cerro Nevera. Se dirige en dirección suroeste hacia la fuente del Moltó, entre los términos muni-cipales de Catí y Morella.

– El parque de Nevera II está formado por una alineación que suma un total de 18 aerogeneradores (3,85 km) entre los términos munici-pales de Catí y Morella. Esta alineación se inicia a continuación de la alineación de Nevera I en la cresta del Cerro Nevera, continuando en dirección noreste hacia L’Avellà.

– El parque de Nevera III se localiza al suroeste de la carretera CV-128 y tiene 20 aerogeneradores repartidos en una alineación de 5.8 km. El parque eólico de Nevera III se sitúa en el término municipal de Ares del Maestrat. La alineación se inicia al este del mas de Belladona, para continuar en dirección suroeste hacia el Cerro Orenga, y deja al oeste el barranco de Els Horts.

– El parque de Piedrafita se localiza al este de la carretera CV-128 y suma un total de 25 aerogeneradores (6.5 km) entre los términos muni-cipales de Catí y Albocàsser. Esta alineación se dispone en dirección suroeste-noreste desde el Mas de Brusca hasta las inmediaciones del Mas de Borrós.

La evacuación de estas zonas está prevista mediante 4 líneas, todas ellas aéreas, con las siguientes características y longitudes:

Nevera I y II – Conexión línea zona 5 (tensión: 132 kV; longitud: 13,6 km).

Piedrafita – Línea 1 (tensión: 132 kV; longitud: 1,5 km).Nevera III – Línea 1 (tensión: 132 kV; longitud: 3 km).

en la zona 4, a l’estar ubicats els aerogeneradors d’alguns emplaçaments en el límit d’aquesta, es produeix una indeterminació i són necessaris estudis detallats per a comprovar el compliment dels criteris d’exclusió de caràcter urbanístic i ambiental del PECV.

– La delimitació del corredor respon principalment a consideracions de caràcter territorial i no a criteris d’exclusió directa.

Així a diferència del que ocorre amb la resta de criteris d’exclusió (espais naturals protegits, zones humides, ZEPA, reserves nacionals de caça o masses arbòries d’interés) per als quals hi ha cartografia digita-litzada o és possible la delimitació directa sobre el terreny, en el cas del corredor no és possible la delimitació exacta.

Així en l’apartat 6.2.1.3 del pla eòlic, en relació amb el corredor de l’àrea del Maestrat se cita que per a la delimitació d’aquests corredors d’exclusió s’ha tingut en compte la presència de nombrosos enclava-ments d’exclusió per raons de vegetació – entre els quals destaca la pre-sència d’alzina, carrasca i roure valencià– i s’hi han format envolupants territorials d’aquestes.

De tot això es deriva una situació que des de l’òptica ambiental i territorial no deixa de ser paradoxal ja que segons s’intueix en la carto-grafia 1:100.000 del pla eòlic. El límit de la zona no apta en la zona 4 discorre alternativament pels vessants occidental i oriental de les serres de Catí.

Així resulta que la divisòria de vessants de les serres de Catí, que seria en principi susceptible d’aprofitament eòlic, apareix prevista alter-nativament com a zona apta amb prescripcions o zona no apta en la cartografia del pla eòlic sense que s’haja detectat cap diferència quant als valors ambientals que alberga.

De conformitat amb l’anterior i davant de la impossibilitat de definir amb precisió el límit del corredor a l’escala de treball del pla eòlic es considera en principi la totalitat dels emplaçaments de Nevera com a alternatives per a l’aprofitament eòlic i s’ha de determinar, basant-se en estudis de detall, si les característiques dels dits emplaçaments responen o no a algun dels criteris d’exclusió en el pla eòlic.

2. Estudis preoperacionals d’avifaunaL’estudi preoperacional d’avifauna dut a terme entre desembre de

2007 i desembre de 2008 (d’acord amb la documentació tant escrita com gràfica presentada), s’ha realitzat sobre un total de 79 aerogene-radors i un sistema d’evacuació que presenta variacions significatives en relació amb el disseny considerat en el pla especial, pla energètic i estudi d’impacte ambiental tramitats. La distribució considerada és la següent.

– El parc de Nevera I està format per una alineació, de 5,3 km, composta per 16 aerogeneradors. Aquesta alineació comença a l’oest de la carretera CV-128, al seu pas pel Tossal de la Nevera. Es dirigeix en direcció sud-oest cap a la font de Moltó, entre els termes municipals de Catí i Morella.

– El parc de Nevera II està format per una alineació que suma un total de 18 aerogeneradors (3,85 km) entre els termes municipals de Catí i Morella. Aquesta alineació s’inicia a continuació de l’alineació de Nevera I en la cresta del Tossal de la Nevera, i continua en direcció nord-est cap a l’Avellà.

– El parc de Nevera III es localitza al sud-oest de la carretera CV-128 i té 20 aerogeneradors repartits en una alineació de 5,8 km. El parc eòlic de Nevera III se situa al terme municipal d’Ares del Maes-trat. L’alineació s’inicia a l’est del mas de Belladona, per a continuar en direcció sud-oest cap al tossal d’Orenga, i deixa a l’oest el barranc dels Horts.

– El parc de Pedrafita es localitza a l’est de la carretera CV-128 i suma un total de 25 aerogeneradors (6,5 km) entre els termes municipals de Catí i Albocàsser. Aquesta alineació es disposa en direcció sud-oest - nord-est des del mas de Brusca fins als voltants del mas d’en Borrós.

L’evacuació d’aquestes zones està prevista per mitjà de 4 línies, totes altres aèries, amb les característiques i longituds següents:

Nevera I i II – Connexió línia zona 5 (tensió: 132 kV; longitud: 13,6 km).

Pedrafita – Línia 1 (tensió: 132 kV; longitud: 1,5 km).Nevera III – Línia 1 (tensió: 132 kV; longitud: 3 km).

Conexión línea zona 5 – SE Maestrazgo II (tensión: 132 kV; lon-gitud: 12,5 km).

La longitud total del tendido eléctrico de evacuación es de 30,6 km, siendo los municipios afectados Catí, Albocàsser, les Coves de Vinromà y Ares del Maestrat.

Asimismo hay que indicar que las dimensiones del aerogenerador consideradas en el estudio de avifauna, teniendo en cuenta las alturas de vuelo analizadas, incrementan la altura de la torre a 85 metros es decir 20 metros más que la considerada para la valoración de los impactos de la obra civil.

Las conclusiones del estudio de avifauna son:1. Comunidad ornítica.Se han detectado un total de 107 especies de aves en los censos y

prospecciones realizados en las alineaciones y área de influencia de la zona eólica 4. El grupo de especies de mayor interés lo constituye la comunidad de aves rapaces integrada por el buitre leonado (Gyps ful-vus), el alimoche común (Neophron percnopterus), el águila real (Aqui-la chrysaetos), la culebrera europea (Circaetus gallicus), el aguililla calzada (Hieraaetus pennatus), el águila-azor perdicera (Hieraaetus fas-ciatus), el milano negro (Milvus migrans), el Aguilucho Lagunero (Cir-cus aeruginosus), el aguilucho pálido (Circus cyaneus), el Aguilucho Cenizo (Circus pygargus), el busardo ratonero (Buteo buteo), el abejero europeo (Pernis apivorus), el gavilán común (Accipiter nisus), el azor común (Accipiter gentilis), el cernícalo vulgar (Falco tinnunculus), el cernícalo patirrojo (Falco vespertinus), el alcotán (Falco subbuteo) y el halcón peregrino (Falco peregrinus).

Entre estas destacan el alimoche común (Neophron percnopterus) y el águila-azor-perdicera (Hieraaetus fasciatus), especies que cuentan con el mayor grado de protección (incluidas en los catálogos nacional y valenciano de especies amenazadas como vulnerables, así como en el anexo I de la directiva de aves. Además, se encuentran catalogadas como en peligro en el libro rojo de las aves de España).

Durante el periodo de estudio considerado se han obtenido 2 obser-vaciones de Águila-azor en el parque Nevera I y otra en las proximida-des de la línea de evacuación.

De alimoche común (Neophron percnopterus) se han obtenido 8 registros que implican a 12 individuos, uno en Nevera I, otro en Nevera III, 8 en Piedrafita y 2 en las proximidades del tendido eléctrico.

Dos especies, el aguilucho cenizo (Circus pygargus) y la ganga ortega (Pterocles orientalis), están catalogadas tanto en el catálogo valenciano como en el libro rojo de las aves de España como vulne-rables; además, el aguilucho cenizo se incluye como vulnerable en el catálogo nacional.

El aguilucho cenizo ha sido registrado en 72 ocasiones en la zona eólica 4. La mayor parte de las observaciones se han producido en el fondo de los valles, en las maquias mediterráneas que cubren las laderas de los montes donde se proyectan los parques eólicos y, especialmente, a lo largo del trazado de la línea eléctrica de evacuación.

De la ganga ortega (Pterocles orientalis) se obtuvo una única obser-vación de un individuo en el parque eólico de Piedrafita, si bien hay que considerarlo un registro accidental, posiblemente de un ave en disper-sión, pues no se reproduce en la zona.

Otras 6 especies mantienen un estado de conservación desfavora-ble milano negro (Milvus migrans), águila real (Aquila chrysaetos), collalba rubia (Oenanthe hispánica), alcaudón real (Lanius meridiona-lis), alcaudón común (Lanius senator) y chova piquirroja (Pyrrhocorax pyrrhocorax).

Dos especies más se encuentran catalogados como vulnerables en el libro rojo de las aves de España: el halcón peregrino (Falco peregrinus) y la tórtola común (Streptopelia turtur).

2. Territorios de nidificación.Se han detectado 8 territorios de nidificación de aves rapaces rupí-

colas, de los cuales dos pertenecen a águila real (Aquila chrysaetos), dos a alimoche común (Neophron percnopterus), otros dos a halcón pere-grino (Falco peregrinus), uno a águila-azor perdicera (Hieraaetus fas-ciatus) y, por último, uno a buitre leonado (Gyps fulvus). Los territorios de nidificación de águila real (Aquila chrysaetos) distan 1.400 y 6.500 m, respectivamente, de las alineaciones más cercanas (NIII.17-NIII.20 y PF.14-PF.25); para el alimoche común (Neophron percnopterus) estas distancias son de 250 m y 1.500 m (mínimo), respectivamente, a las alineaciones más próximas (PF.01-PF.04 y NII.01-NII.18); en el caso del águila-azor perdicera (Hieraaetus fasciatus), el territorio de nidifi-

Connexió línia zona 5 – SE Maestrat II (tensió: 132 kV; longitud: 12,5 km).

La longitud total de la instal·lació elèctrica d’evacuació és de 30,6 km, i els municipis afectats són Catí, Albocàsser, les Coves de Vinromà i Ares del Maestrat.

Així mateix cal indicar que les dimensions de l’aerogenerador con-siderades en l’estudi d’avifauna, tenint en compte les altures de vol ana-litzades, incrementen l’altura de la torre a 85 metres és a dir 20 metres més que la considerada per a la valoració dels impactes de l’obra civil.

Les conclusions de l’estudi d’avifauna són:1. Comunitat orníticaS’han detectat un total de 107 espècies d’aus en els censos i pros-

peccions realitzats en les alineacions i àrea d’influència de la zona eòlica 4. El grup d’espècies de major interés el constitueix la comu-nitat d’aus rapaces integrada pel voltor comú (Gyps fulvus), la miloca (Neophron percnopterus), l’àguila reial (Aquila chrysaetos), l’àguila serpera (Circaetus gallicus), l’àguila calçada (Hieraaetus pennatus), l’àguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus), el milà negre (Milvus migrans), l’arpella de marjal (Circus aeruginosus), l’arpella pàl·lida (Circus cyaneus), l’esparver cendrós (Circus pygargus), l’aligot (Buteo buteo), el pilot (Pernis apivorus), l’esparver vulgar (Accipiter nisus), l’astor (Accipiter gentilis), el xoriguer (Falco tinnunculus), el falcó cama-roig (Falco vespertinus), el falconet (Falco subbuteo) i el falcó pelegrí (Falco peregrinus).

Entre aquestes destaquen la miloca (Neophron percnopterus) i l’àguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus), espècies que tenen el major grau de protecció (incloses en els catàlegs nacional i valencià d’espècies amenaçades com a vulnerables, així com en l’annex I de la directiva d’aus. A més, estan catalogades en perill en el llibre roig de les aus d’Espanya).

Durant el període d’estudi considerat s’han obtingut 2 observacions d’àguila panxa blanca al parc Nevera I i una altra en les proximitats de la línia d’evacuació.

De miloca (Neophron percnopterus) s’han obtingut 8 registres que impliquen 12 individus, un en Nevera I, un altre en Nevera III, 8 en Pedrafita i 2 en les proximitats de la instal·lació elèctrica.

Dues espècies, l’esparver cendrós (Circus pygargus) i la xurra (Pte-rocles orientalis), estan catalogades tant en el catàleg valencià com en el llibre roig de les aus d’Espanya com a vulnerables; a més, l’esparver cendrós s’inclou com a vulnerable en el catàleg nacional.

L’esparver cendrós ha sigut registrat en 72 ocasions en la zona eòli-ca 4. La major part de les observacions s’han produït en el fons de les valls, en les màquies mediterrànies que cobreixen els vessants de les forests on es projecten els parcs eòlics i, especialment, al llarg del traçat de la línia elèctrica d’evacuació.

De la xurra (Pterocles orientalis) es va obtindre una única observa-ció d’un individu en el parc eòlic de Pedrafita, si bé cal considerar-ho un registre accidental, possiblement d’una au en dispersió, perquè no es reprodueix en la zona.

Altres 6 espècies mantenen un estat de conservació desfavorable milà negre (Milvus migrans), àguila reial (Aquila chrysaetos), còlit ros (Oenanthe hispànica), botxí meridional (Lanius meridionalis), capsot (Lanius senator) i gralla de bec roig (Pyrrhocorax pyrrhocorax).

Dues espècies més estan catalogades com a vulnerables en el llibre roig de les aus d’Espanya: el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i la tórtora (Streptopelia turtur).

2. Territoris de nidificacióS’han detectat 8 territoris de nidificació d’aus rapaces rupícoles,

dels quals dos pertanyen a àguila reial (Aquila chrysaetos), dos a milo-ca (Neophron percnopterus), altres dos a falcó pelegrí (Falco peregri-nus), un a àguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus) i, finalment, un a voltor comú (Gyps fulvus). Els territoris de nidificació d’àguila reial (Aquila chrysaetos) disten 1.400 i 6.500 m, respectivament, de les alineacions més pròximes (NIII.17-NIII.20 i PF.14-PF.25); per a miloca (Neophron percnopterus) aquestes distàncies són de 250 m i 1.500 m (mínim), respectivament, a les alineacions més pròximes (PF.01-PF.04 i NII.01-NII.18); en el cas de l’àguila de panxa blanca (Hieraaetus fas-ciatus), el territori de nidificació es localitza a 7.100 m de l’alineació

cación se localiza a 7.100 m de la alineación PF.01-PF.09; la distancia entre el territorio de cría de buitre leonado (Gyps fulvus) y PF.14-PF.25 -alineación más próxima-, es de 1.400 m; por último, las distancias de los nidos de halcón peregrino (Falco peregrinus) a las alineaciones más cercanas (PF.14-PF.25 y NIII.01-NIII.04) son de 1.400 m y 500 m, res-pectivamente.

3. Uso del espacio.De modo general, los datos ofrecidos por las diferentes especies que

hacen uso del espacio de los parques eólicos de la zona 4 indican unas tasas de cruce elevadas.

Cabe destacar el elevado número de líneas de vuelo de buitre leo-nado (Gyps fulvus) registradas para el periodo de estudio: 367 registros que implican un total de 1075 individuos. El mayor número de obser-vaciones de esta especie se registró en los parques eólicos de Nevera I (160 registros, 491 ejemplares) y Nevera III (85 registros, 270 ejem-plares). Estas observaciones están relacionadas con los movimientos de campeo de estas aves carroñeras desde las colonias de cría (buitreras) a las zonas de alimento (granjas, muladares, etc.) y viceversa, y que son tan característicos en esta especie.

Para el P.E. de Nevera I, las especies con mayor tasa de cruce para el conjunto del año fueron el buitre leonado (Gyps fulvus), el bisbita común (Anthus pratensis), el abejaruco común (Merops apiaster), el cuervo (Corvus corax) y el avión común (Delichon urbicum), con valo-res de 54.66, 28.28, 5.31, 5.27 y 5.11 aves/hora, respectivamente.

Para el P.E. de Nevera II, las especies que presentaron mayor tasa de cruce fueron el buitre leonado (Gyps fulvus), el picogordo (Cocco-thraustes coccothraustes), la golondrina común (Hirundo rustica), el pardillo común (Carduelis cannabina) y vencejo común (Apus apus), con valores de 64.41, 12.5, 11.63, 9.9 y 6.76 aves/hora, respectivamente.

En el P.E. de Nevera III las tasas de cruce más elevadas corres-ponden a las siguientes especies: buitre leonado (Gyps fulvus), bisbita común (Anthus pratensis), vencejo común (Apus apus), pardillo común (Carduelis cannabina) y bisbita campestre (Anthus campestris), con valores de 38.13, 28.8, 4.07, 3.32 y 3.29 aves/hora.

Para el P.E. de Piedrafita las especies que presentaron tasas de cruce más elevadas a nivel global fueron el buitre leonado (Gyps fulvus), el bisbita común (Anthus pratensis), el vencejo común (Apus apus), el jilguero (Carduelis carduelis) y el Cuervo (Corvus corax), con valores de 24.98, 18.15, 11.64, 10.7 y 7.21 aves/hora, respectivamente.

En el tendido eléctrico, las mayores tasas de cruce corresponden a las especies siguientes: estornino pinto (Sturnus vulgaris), golondrina común (Hirundo rustica), bisbita común (Anthus pratensis), abejaruco común (Merops apiaster) y pinzón vulgar (Fringilla coelebs) con valo-res de 13.86, 9.55, 8.93, 6.65 y 6.28 aves/hora, respectivamente.

En cuanto al grupo de las aves rapaces, de todas las especies regis-tradas en las alineaciones y línea de evacuación, la especie que mayor tasa de cruce presentó fue el buitre leonado (Gyps fulvus) con una tasa de 64.41 aves/hora para Nevera II, valor máximo. Las especies con mayores tasas globales de cruce para el conjunto de parques eólicos y línea de evacuación son el cernícalo vulgar, con un valor máximo de 4.73 aves/hora y la culebrera europea (Circaetus gallicus), con 1.61 aves/hora.

Cabe destacar las frecuencias de cruce obtenidas para especies sin-gulares como el águila-azor perdicera (Hieraaetus fasciatus) y el águila real (Aquila chrysaetos), con valores que se consideran bajos, 0.28 y 0.49 aves/hora, respectivamente.

Cabe destacar también por presentar un alto grado de protección (vulnerable, en el catálogo valenciano, en el libro rojo de las aves de España y en el catálogo nacional) al aguilucho cenizo (Circus pygar-gus), con un valor máximo de tasa de cruce de 0.81 aves/hora.

Se observaron diferencias significativas en el número de aves que cruzan entre diferentes grupos de alturas, siendo los cruces entre 50-120 m (considerada como altura de riesgo) los más frecuentes debido en general al gran número de rapaces presentes en la zona, y en particular a los cruces de buitre leonado (Gyps fulvus).

Para todas las especies consideradas, los aerogeneradores que regis-traron un mayor número de cruces fueron NI.13 y NI.01 en el P.E. de Nevera I, con 99 y 93 aves, respectivamente; en el P.E. de Nevera II, los aerogeneradores NII.01 y NII.11, con 91 y 44 aves, respectivamente; en el P.E. de Nevera III, los aerogeneradores NIII.11 y NIII.01, con 51 y 48 aves, respectivamente; por último, en el P.E. de Piedrafita, los

PF.01-PF.09; la distància entre el territori de cria de voltor comú (Gyps fulvus) i PF.14-PF.25 -alineació més pròxima-, és de 1.400 m; finalment, les distàncies dels nius de falcó pelegrí (Falco peregrinus) a les aline-acions més pròximes (PF.14-PF.25 i NIII.01-NIII.04) són de 1.400 m i 500 m, respectivament.

3. Ús de l’espaiDe mode general, les dades oferides per les diferents espècies que

fan ús de l’espai dels parcs eòlics de la zona 4 indiquen unes taxes d’encreuament elevades.

Cal destacar l’elevat nombre de línies de vol de voltor comú (Gyps fulvus) registrades per al període d’estudi: 367 registres que impli-quen un total de 1.075 individus. El nombre més gran d’observacions d’aquesta espècie es va registrar en els parcs eòlics de Nevera I (160 registres, 491 exemplars) i Nevera III (85 registres, 270 exemplars). Aquestes observacions estan relacionades amb els moviments de cam-peig d’aquestes aus carronyeres des de les colònies de cria (nius de voltors) a les zones d’aliment (granges, abocadors, etc.) i viceversa, i que són tan característics en aquesta espècie.

Per al PE de Nevera I, les espècies amb major taxa d’encreuament per al conjunt de l’any van ser el voltor comú (Gyps fulvus), el titeta (Anthus pratensis), l’abellerol (Merops apiaster), el corb (Corvus corax) i l’oroneta cuablanca (Delichon urbica), amb valors de 54.66, 28.28, 5.31, 5.27 i 5.11 aus/hora, respectivament.

Per al PE de Nevera II, les espècies que van presentar major taxa d’encreuament van ser el voltor comú (Gyps fulvus), el durbec (Coc-cothraustes coccothraustes), l’oroneta (Hirundo rustica), el passerell (Carduelis cannabina) i falcia (Apus apus), amb valors de 64.41, 12.5, 11.63, 9.9 i 6.76 aus/hora, respectivament.

En el PE de Nevera III les taxes d’encreuament més elevades cor-responen a les espècies següents: voltor comú (Gyps fulvus), titeta (Ant-hus pratensis), falcia (Apus apus), passerell (Carduelis cannabina) i titeta d’estiu (Anthus campestris), amb valors de 38.13, 28.8, 4.07, 3.32 i 3.29 aus/hora.

Per al PE de Pedrafita les espècies que van presentar taxes d’en-creuament més elevades a nivell global van ser el voltor comú (Gyps fulvus), la titeta (Anthus pratensis), la falcia (Apus apus), la cadernera (Carduelis carduelis) i el corb (Corvus corax), amb valors de 24.98, 18.15, 11.64, 10.7 i 7.21 aus/hora, respectivament.

En la instal·lació elèctrica, les majors taxes d’encreuament cor-responen a les espècies següents: estornell vulgar (Sturnus vulgaris), oroneta (Hirundo rustica), titeta (Anthus pratensis), abellerol (Merops apiaster) i pinsà comú (Fringilla coelebs) amb valors de 13.86, 9.55, 8.93, 6.65 i 6.28 aus/hora, respectivament.

Quant al grup de les aus rapaces, de totes les espècies registrades en les alineacions i línia d’evacuació, l’espècie que major taxa d’encreua-ment va presentar va ser el voltor comú (Gyps fulvus) amb una taxa de 64.41 aus/hora per a Nevera II, valor màxim. Les espècies amb majors taxes globals d’encreuament per al conjunt de parcs eòlics i línia d’eva-cuació són el xoriguer, amb un valor màxim de 4.73 aus/hora i l’àguila serpera (Circaetus gallicus), amb 1.61 aus/hora.

Cal destacar les freqüències d’encreuament obtingudes per a espè-cies singulars com l’àguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus) i l’àguila reial (Aquila chrysaetos), amb valors que es consideren baixos, 0,28 i 0,49 aus/hora, respectivament.

Cal destacar també per presentar un alt grau de protecció (vulne-rable, en el catàleg valencià, en el llibre roig de les aus d’Espanya i en el catàleg nacional) l’arpellot cendrós (Circus pygargus), amb un valor màxim de taxa d’encreuament de 0,81 aus/hora.

Es van observar diferències significatives en el nombre d’aus que creuen entre diferents grups d’altures, i els encreuaments entre 50-120 m (considerada com a altura de risc) són els més freqüents degut en general al gran nombre de rapaces presents en la zona, i en particular als encreuaments de voltor comú (Gyps fulvus).

Per a totes les espècies considerades, els aerogeneradors que van registrar un nombre més gran d’encreuaments van ser NI.13 i NI.01 en el PE de Nevera I, amb 99 i 93 aus, respectivament; en el PE de Nevera II, els aerogeneradors NII.01 i NII.11, amb 91 i 44 aus, respectivament; en el PE de Nevera III, els aerogeneradors NIII.11 i NIII.01, amb 51 i 48 aus, respectivament; finalment, en el PE de Pedrafita, els aerogene-

aerogeneradores que registraron mayor número de cruces fueron PF.07 y PF.03, con 47 y 34 aves, respectivamente.

En el caso particular del buitre leonado (Gyps fulvus), los aeroge-neradores que registraron un mayor número de cruces fueron NI.13 y NI.01 en el P.E. de Nevera I, con de 90 y 67 aves, respectivamente; en el P.E. de Nevera II, los aerogeneradores NII.01 y NII.11, con 79 y 40 aves, respectivamente; en el P.E. de Nevera III, los aerogeneradores NIII.01 y NIII.06, con 38 y 23 aves, respectivamente; por último, en el P.E. de Piedrafita, los aerogeneradores que registraron mayor número de cruces fueron PF.13 y PF.11, con 27 y 11 aves, respectivamente.

4. Migración.Una conclusión importante estriba en la escasa relevancia que ha

representado la zona eólica 4 para la migración de aves rapaces durante el periodo de estudio considerado, puesto que apenas se registraron unos pocos ejemplares de algunas especies. Ello hace que el balance global de registros migratorios para la zona eólica 4 sea muy poco significa-tivo.

Durante el periodo migratorio se han contabilizado en migración activa un total de 94 individuos de 5 especies diferentes. La especie más abundante en migración fue el gavilán común (Accipiter nisus), con 6 ejemplares, seguida del milano negro (Milvus migrans), con 4 indivi-duos. El resto de especies con registros migratorios fueron el cernícalo patirrojo (Falco vespertinus), con 3 individuos; la grulla común (Grus grus), con 2 individuos; y con 1 individuo, el abejero europeo (Pernis apivorus), el alcotán europeo (Falco subbuteo) y el aguilucho lagunero (Circus aeruginosus). El escaso número de registros obtenidos durante el periodo migratorio no permite extraer conclusiones sobre especies con mayores frecuencias de cruce o puntos conflictivos para el paso de las mismas.

Del total de individuos de aves rapaces en migración activa (N=11), el 45.45 % (N=5) cruzó a altura de vuelo 3, mientras que porcentajes similares del 27.27 % (N=3) cruzaron a altura de vuelo 1 y 2 (altura de riesgo).

5. Valoración de afecciones.Para el buitre leonado (Gyps fulvus) se prevé una afección alta sobre

el territorio de cría localizado en las inmediaciones del P.E. de Piedrafita (buitre leonado 01). Por otro lado, la afección sobre las áreas de campeo se prevé muy alta como consecuencia del elevado número de cruces registrados en toda la zona eólica.

Para el alimoche común (Neophron percnopterus) se prevé una afección muy alta sobre el territorio de cría localizado en del P.E. de Piedrafita (alimoche común 01), como consecuencia de la cercana ubi-cación de un nido a la alineación PF.01-PF.04 del parque.

Por otro lado, la afección sobre las áreas de campeo se prevé muy alta en Piedrafita y alta en Nevera II como consecuencia del cruce de las alineaciones de aerogeneradores por parte de individuos de esta especie.

Para el aguilucho cenizo (Circus pygargus) se prevé una afección muy alta sobre los territorios de cría y áreas de campeo en el P.E. de Piedrafita y en el trazado del tendido eléctrico. Por otro lado, la afección sobre las áreas de campeo se prevé alta en Nevera I y Nevera III como consecuencia del cruce de las alineaciones de aerogeneradores por parte de individuos de esta especie.

Para el halcón peregrino (Falco peregrinus) se prevé una afección muy alta sobre el territorio de cría localizado en del P.E. de Nevera III (halcón peregrino 02), como consecuencia de la cercana ubicación de un nido a la alineación NIII.01-NIII.04 del parque, mientras que la afec-ción es alta para el territorio de cría localizado en del P.E. de Piedrafita próximo a la alineación PF.14-PF25.

Para el Águila Real (Aquila chrysaetos) se prevé una afección muy alta sobre el área de campeo y territorio de cría localizado en el P.E. de Nevera III (Águila Real 01) próximo a la alineación NIII.17-NIII.20.

Para el águila-azor perdicera (Hieraaetus fasciatus) se prevé una afección media sobre las áreas de campeo en el P.E. de Nevera I y media sobre las áreas de campeo y territorio de nidificación (águila-azor per-dicera 01) localizado en el área de influencia del trazado del tendido eléctrico.

A pesar de no tratarse de una rapaz, cabe destacar otra especie que posee una afección de grado alto sobre sus áreas de campeo en los cua-tro parques y el tendido como es el cuervo (Corvus corax).

Por último, se prevé una afección de grado medio sobre las áreas de campeo para la culebrera europea (Circaetus gallicus) y el cernícalo

radors que van registrar el nombre més gran d’encreuaments van ser PF.07 i PF.03, amb 47 i 34 aus, respectivament.

En el cas particular del voltor comú (Gyps fulvus), els aerogene-radors que van registrar un nombre més gran d’encreuaments van ser NI.13 i NI.01 en el PE de Nevera I, amb de 90 i 67 aus, respectiva-ment; en el PE de Nevera II, els aerogeneradors NII.01 i NII.11, amb 79 i 40 aus, respectivament; en el PE de Nevera III, els aerogeneradors NIII.01 i NIII.06, amb 38 i 23 aus, respectivament; finalment, en el PE de Pedrafita, els aerogeneradors que van registrar nombre més gran d’encreuaments van ser PF.13 i PF.11, amb 27 i 11 aus, respectivament.

4. MigracióUna conclusió important consisteix en l’escassa rellevància que

ha representat la zona eòlica 4 per a la migració d’aus rapaces durant el període d’estudi considerat, ja que a penes es van registrar uns pocs exemplars d’algunes espècies. Això fa que el balanç global de registres migratoris per a la zona eòlica 4 siga molt poc significatiu.

Durant el període migratori s’han comptabilitzat en migració activa un total de 94 individus de 5 espècies diferents. L’espècie més abun-dant en migració va ser l’esparver (Accipiter nisus), amb 6 exemplars, seguida del milà negre (Milvus migrans), amb 4 individus. La resta d’espècies amb registres migratoris van ser el falcó cama-roig (Falco vespertinus), amb 3 individus; la grua (Grus grus), amb 2 individus; i amb 1 individu, el pilot (Pernis apivorus), el falconet (Falco subbuteo) i l’arpella de marjal (Circus aeruginosus). L’escàs nombre de registres obtinguts durant el període migratori no permet extraure conclusions sobre espècies amb majors freqüències d’encreuament o punts conflic-tius per al pas d’aquestes.

Del total d’individus d’aus rapaces en migració activa (N=11), el 45,45 % (N=5) va creuar a altura de vol 3, mentre que percentatges sem-blants del 27,27 % (N=3) van creuar a altura de vol 1 i 2 (altura de risc).

5. Valoració d’afectacionsPer al voltor comú (Gyps fulvus) es preveu una afectació alta sobre

el territori de cria localitzat als voltants del PE de Pedrafita (voltor comú 01). D’altra banda, l’afectació sobre les àrees de campeig es preveu molt alta com a conseqüència de l’elevat nombre d’encreuaments regis-trats en tota la zona eòlica.

Per a la miloca (Neophron percnopterus) es preveu una afectació molt alta sobre el territori de cria localitzat en el PE de Pedrafita (miloca 01), com a conseqüència de la pròxima ubicació d’un niu a l’alineació PF.01-PF.04 del parc.

D’altra banda, l’afectació sobre les àrees de campeig es preveu molt alta en Pedrafita i alta en Nevera II com a conseqüència de l’encreua-ment de les alineacions d’aerogeneradors per part d’individus d’aquesta espècie.

Per a l’arpellot cendrós (Circus pygargus) es preveu una afectació molt alta sobre els territoris de cria i àrees de campeig en el PE de Pedrafita i en el traçat de la instal·lació elèctrica. D’altra banda, l’afec-tació sobre les àrees de campeig es preveu alta en Nevera I i Nevera III com a conseqüència de l’encreuament de les alineacions d’aerogenera-dors per part d’individus d’aquesta espècie.

Per al falcó pelegrí (Falco peregrinus) es preveu una afectació molt alta sobre el territori de cria localitzat en el PE de Nevera III (falcó pelegrí 02), com a conseqüència de la pròxima ubicació d’un niu a l’alineació NIII.01-NIII.04 del parc, mentre que l’afectació és alta per al territori de cria localitzat en el PE de Pedrafita pròxim a l’alineació PF.14-PF25.

Per a l’àguila reial (Aquila chrysaetos) es preveu una afectació molt alta sobre l’àrea de campeig i territori de cria localitzat en el PE de Nevera III (àguila reial 01) pròxim a l’alineació NIII.17-NIII.20.

Per a l’àguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus) es preveu una afectació mitjana sobre les àrees de campeig en el PE de Nevera I i mitjana sobre les àrees de campeig i territori de nidificació (àguila de panxa blanca 01) localitzat en l’àrea d’influència del traçat de la instal-lació elèctrica.

A pesar de no tractar-se d’una rapaç, cal destacar una altra espècie que posseeix una afectació de grau alt sobre les seues àrees de campeig en els quatre parcs i la instal·lació com és el corb (Corvus corax).

Finalment, es preveu una afectació de grau mitjà sobre les àrees de campeig per a l’àguila serpera (Circaetus gallicus) i el xoriguer (Falco

vulgar (Falco tinnunculus) en todos los parques eólicos y el tendido; el gavilán común (Accipiter nisus) en Nevera II; y la chova piquirroja (Pyrrhocorax pyrrhocorax) en Nevera III.

Se detectan afecciones consideradas bajas o muy bajas en el paso migratorio de varias especies como el gavilán común (Accipiter nisus), el milano negro (Milvus migrans) y el aguilucho lagunero (Circus aeru-ginosus), entre otras.

Con el fin de disminuir el impacto sobre la avifauna de los parques eólicos de la zona 4, así como del tendido eléctrico de evacuación, se aconsejan una serie de medidas correctoras. Durante la fase de construc-ción, estas medidas se refieren al periodo adecuado para la ejecución de la obra, al seguimiento ambiental de las obras en cuanto a su afección sobre la avifauna y al control de la nidificación de las especies de mayor interés.

Tramitación administrativaEl expediente fue incoado el 24 de enero de 2002, con la remisión

desde la Dirección General de Industria y Energía, de la Conselleria de Innovación y Competitividad, del estudio de impacto ambiental presen-tado por la empresa preadjudicataria, compuesto por 7 tomos, sobre el que se emitieron sendos informes de subsanación de deficiencias los días 14 de junio y 11 de julio de 2002.

El 5 de noviembre de 2002, la Dirección General de Industria y Energía de la Conselleria de Innovación y Competitividad remite 6 tomos correspondientes al estudio de impacto ambiental de la zona 4.

El 10 de diciembre de 2003 la Dirección Territorial de Medio Ambiente de Castellón remite 4 informes de afección de vías pecuarias correspondientes a los anteproyectos de los parques Piedrafita; Nevera I, Nevera II y Nevera III.

El 27 de enero de 2006 se remite al Área de Energía de la Conselle-ria de Infraestructuras y Transporte, el protocolo para la realización de los estudios la avifauna pre y post-operacionales en los parques eólicos.

El 11 de abril de 2006 el Área de Energía, de la Conselleria de Infraestructuras y Transporte, remite copia del plan especial, Resolu-ción del conseller de Infraestructuras y Transporte, de 7 de abril de 2006, relativa a su aprobación provisional e informe técnico sobre las alegaciones o sugerencia de particulares y modificaciones introducidas en el plan especial.

El 19 de junio de 2006 el Servicio Territorial de Energía remite documentación administrativa (copia de las publicaciones de la reso-lución de sometimiento a información pública conjunta y copia de las alegaciones presentadas) y del resto de la documentación técnica de la zona 4 es decir del plan energético (anteproyectos de parques eólicos) y del estudio de impacto ambiental.

El 25 de octubre de 2006 se recibe informe del Área de Recursos Forestales sobre informe genérico de medidas de prevención de incen-dios forestales en los parques eólicos.

Los días 14 y 29 de mayo de 2007 se reciben del Área de Conser-vación de Espacios Naturales y de la Dirección Territorial de Medio Ambiente de Valencia copia del escrito de Víctor M. Olmos de León en representación de la plataforma para el desarrollo eólico sostenible en el que presenta alegaciones a las zonas eólicas pendientes de autorización entre las que se encontraba la zona 4.

El 20 de diciembre de 2007 se solicita al promotor la ampliación del estudio de estudio de impacto ambiental en lo relativo a la afección a la avifauna, requiriendo concretamente la aportación del estudio de avifauna preoperacional de la totalidad de las zonas aptas de la zona 4 del plan eólico en la zona 4 elaborado de acuerdo con el protocolo comunicado en enero de 2006. El 7 de enero de 2008 se dio traslado a la Dirección General de Energía de la solicitud efectuada al promotor sobre el estudio preoperacional de avifauna.

El 16 de junio de 2008 el gabinete del conseller de Medio Ambiente trasladó a la Dirección General del Medio Natural el escrito remitido por el representante de la Fundación Bancaja en relación con las infraes-tructuras eólicas de la zona 4.

El 13 de marzo de 2009 Enerfín, Sociedad de Energía, SA, comuni-có la trasmisión, de acuerdo con la Resolución de 30 de marzo de 2007, del conseller de Infraestructuras y Trasportes, a favor de dicha sociedad de los derechos de la zona 4 que ostentaba Guadalaviar Consorcio Eóli-co Alabe-Enerfín por la Resolución de 25 de febrero de 2003, del conse-ller de Industria, Comercio y Energía. Se adjuntaba al escrito el estudio preoperacional de avifauna anual realizado en el periodo diciembre de

tinnunculus) en tots els parcs eòlics i la instal·lació; l’esparver vulgar (Accipiter nisus) en Nevera II; i la gralla de bec roig (Pyrrhocorax pyr-rhocorax) en Nevera III.

Es detecten afectacions considerades baixes o molt baixes en el pas migratori de diverses espècies com ara l’esparver vulgar (Accipi-ter nisus), el milà negre (Milvus migrans) i l’arpella de marjal (Circus aeruginosus), entre altres.

A fi de disminuir l’impacte sobre l’avifauna dels parcs eòlics de la zona 4, així com de la instal·lació elèctrica d’evacuació, s’aconsellen una sèrie de mesures correctores. Durant la fase de construcció, aquestes mesures es refereixen al període adequat per a l’execució de l’obra, al seguiment ambiental de les obres quant a la seua afectació sobre l’avi-fauna i al control de la nidificació de les espècies de major interés.

Tramitació administrativaL’expedient va ser incoat el 24 de gener de 2002, amb la remissió

des de la Direcció General d’Indústria i Energia, de la Conselleria d’In-novació i Competitivitat, de l’estudi d’impacte ambiental presentat per l’empresa preadjudicatària, compost per 7 toms, sobre el qual es van emetre sengles informes d’esmena de deficiències els dies 14 de juny i 11 de juliol de 2002.

El 5 de novembre de 2002, la Direcció General d’Indústria i Ener-gia, de la Conselleria d’Innovació i Competitivitat, remet 6 toms corres-ponents a l’estudi d’impacte ambiental de la zona 4.

El 10 de desembre de 2003, la Direcció Territorial de Medi Ambient de Castelló, remet 4 informes d’afectació de camins ramaders corres-ponents als avantprojectes dels parcs Pedrafita; Nevera I, Nevera II i Nevera III.

El 27 de gener de 2006 es remet a l’Àrea d’Energia, de la Conse-lleria d’Infraestructures i Transport, el protocol per a la realització dels estudis l’avifauna preoperacional i postoperacional en els parcs eòlics.

L’11 d’abril de 2006 l’Àrea d’Energia, de la Conselleria d’Infraes-tructures i Transport, remet una còpia del pla especial, la Resolució, del conseller d’Infraestructures i Transport, de 7 d’abril de 2006, relativa a la seua aprovació provisional i l’informe tècnic sobre les al·legaci-ons o suggeriment de particulars i modificacions introduïdes en el pla especial.

El 19 de juny de 2006 el Servei Territorial d’Energia remet docu-mentació administrativa (còpia de les publicacions de la resolució de sotmetiment a informació pública conjunta i còpia de les al·legacions presentades) i de la resta de la documentació tècnica de la zona 4, és a dir, del pla energètic (avantprojectes de parcs eòlics) i de l’estudi d’im-pacte ambiental.

El 25 d’octubre de 2006 es rep l’informe de l’Àrea de Recursos Forestals sobre l’informe genèric de mesures de prevenció d’incendis forestals en els parcs eòlics.

Els dies 14 i 29 de maig de 2007 es reben de l’Àrea de Conservació d’Espais Naturals i de la Direcció Territorial de Medi Ambient de Valèn-cia còpia de l’escrit de Víctor M. Olmos de León en representació de la plataforma per al desenvolupament eòlic sostenible en què presenta al·legacions a les zones eòliques pendents d’autorització entre les quals es trobava la zona 4.

El 20 de desembre de 2007 se sol·licita al promotor l’ampliació de l’estudi d’estudi d’impacte ambiental quant a l’afectació a l’avifauna, i es requereix concretament l’aportació de l’estudi d’avifauna preoperaci-onal de la totalitat de les zones aptes de la zona 4 del pla eòlic en la zona 4 elaborat d’acord amb el protocol comunicat al gener de 2006. El 7 de gener de 2008 es va traslladar a la Direcció General d’Energia la sol·li-citud efectuada al promotor sobre l’estudi preoperacional d’avifauna.

El 16 de juny de 2008, el gabinet del conseller de Medi Ambient va traslladar a la Direcció General del Medi Natural l’escrit remés pel representant de la Fundació Bancaixa en relació amb les infraestructures eòliques de la zona 4.

El 13 de març de 2009 Enerfín, Sociedad de Energía, SA, va comu-nicar la transmissió, d’acord amb la Resolució de 30 de març de 2007, del conseller d’Infraestructures i Transportes, a favor de la dita societat dels drets de la zona 4 que tenia Guadalaviar Consorcio Eólico Ala-be-Enerfín per la Resolució de 25 de febrer de 2003, del conseller d’In-dústria, Comerç i Energia. S’adjuntava a l’escrit l’estudi preoperacional d’avifauna anual realitzat en el període desembre de 2007-desembre de

2007-diciembre de 2008 como contestación a la solicitud efectuada de ampliación del estudio de impacto ambiental de la zona 4.

El 23 de marzo de 2009 se solicito copia en formato digital de la documentación a evaluar (estudio preoperacional de avifauna, plan especial, plan energético y estudio de Impacto ambiental con objeto de facilitar las consultas a las administraciones afectadas.

El 25 de marzo de 2009 se recibió documentación en soporte digi-tal única y exclusivamente de la documentación ambiental (estudio de impacto ambiental y estudio preoperacional de avifauna) procediendo a efectuar las consultas a las siguientes administraciones afectadas:

– El 15 de abril de 2009 al Servicio de Biodiversidad.– El 5 de mayo de 2009 se tramitaron las consultas a la Dirección

General de Patrimonio Cultural de la Conselleria de Cultura y Deporte, y a los ayuntamientos de Canet lo Roig, Catí, Tírig, Ares del Maestrat, Albocàsser, Les Coves de Vinromà, la Salzadella, Morella, Xert, Sant Mateu, Cervera del Maestre y Alcalà de Xivert.

– El 8 de mayo de 2009 se remitió consulta al Área de Espacios Naturales.

El 2 de junio de 2009 de recibió informe del Ayuntamiento de Alcalà de Xivert.

El 14 de julio y 29 de septiembre de 2009 se recibieron informes del Área de Espacios Naturales correspondientes a los servicios de Ordena-ción Sostenible del Medio y Biodiversidad respectivamente.

El 23 de noviembre de 2009 se comunican al promotor las defi-ciencias detectadas en el estudio preoperacional de avifauna, puesta de manifiesto en el informe del Servicio de Biodiversidad advirtiendo de la insuficiencia de los datos aportados para una correcta valoración tanto de la solución de desarrollo adoptada como de posibles alternativas.

El 14 de enero y 20 de septiembre de 2010 se reiteró la consulta a la Dirección General de Patrimonio Cultural.

El 8 de noviembre de 2010 y el 8 de febrero de 2011 se recibieron informes de la Dirección de Patrimonio sobre una propuesta de desarro-llo diferente a la tramitada, por lo que el 29 de junio de 2011 reiteró el informe acerca de la propuesta objeto de evaluación recibiendo el citado informe el 19 de julio de 2011.

El 10 de octubre de 2011 la sociedad Enerfín Sociedad de Energía, SL, solicita copia de los informes emitidos por los diferentes organis-mos afectados.

Modificaciones al proyecto introducidas en la aprobación provi-sional del plan especial de la zona 4 del Plan eólico de la Comunitat Valenciana.

Modificaciones planteadas por el promotor:El promotor propone en el plan especial de la zona 4, en virtud del

procedimiento establecido en los artículos 18.2 y 19.2 de la normati-va del plan eólico, la modificación del límite occidental de la zona 4 justificándola en los estudios pormenorizados realizados dentro de los instrumentos de desarrollo y ejecución del PECV y en particular dentro del plan de ordenación y del estudio de impacto ambiental.

Modificaciones y rectificaciones propuestas por la Dirección Gene-ral de Energía.

Se refiere al plan especial de la zona 4 en su conjunto y concre-tamente para la parte de documentos con eficacia normativa, normas urbanísticas. Se propone nueva redacción para los artículos: 3, 4, 5, 6, 13 y 15 con el fin eliminar normas urbanísticas e interpretaciones que exceden lo indicado en las normas del plan eólico así como la adap-tación a la Resolución del conseller de Territorio y Vivienda de 19 de octubre de 2004 por el que se modificó el artículo 25 de las normas del plan eólico.

Resumen de las alegaciones presentadas durante el proceso de infor-mación pública.

La información pública del plan especial, plan energético y estu-dio de impacto ambiental de la zona 4, de acuerdo con la resolución de aprobación provisional, se efectuó mediante anuncio publicado en el DOGV número 4634, de 20 de noviembre de 2003, en el BOP de Castellón número 144, de 27 de noviembre de 2003, y en el diari Medi-terráneo del día 30 de noviembre de 2003, registrándose en el periodo establecido se presentaron 67 escritos entre alegaciones de particulares, informes de organismos y empresas de servicio público o de servicios de interés general y dictámenes de ayuntamientos, siendo de carácter ambiental parcial o totalmente.

2008 com a contestació a la sol·licitud efectuada d’ampliació de l’estudi d’impacte ambiental de la zona 4.

El 23 de març de 2009 se sol·licita còpia en format digital de la documentació a avaluar (estudi preoperacional d’avifauna, pla especial, pla energètic i estudi d’impacte ambiental a fi de facilitar les consultes a les administracions afectades.

El 25 de març de 2009 es va rebre documentació en suport digital únicament i exclusivament de la documentació ambiental (estudi d’im-pacte ambiental i estudi preoperacional d’avifauna) i es fan les consultes a les administracions afectades següents:

– El 15 d’abril de 2009 al Servei de Biodiversitat.– El 5 de maig de 2009 es van tramitar les consultes a la Direcció

General de Patrimoni Cultural, de la Conselleria de Cultura i Esport, i als ajuntaments de Canet lo Roig, Catí, Tírig, Ares del Maestrat, Albo-càsser, les Coves de Vinromà, la Salzadella, Morella, Xert, Sant Mateu, Cervera del Maestre i Alcalà de Xivert.

– El 8 de maig de 2009 es va remetre consulta a l’Àrea d’Espais Naturals.

El 2 de juny de 2009 de va rebre informe de l’Ajuntament d’Alcalà de Xivert.

El 14 de juliol i 29 de setembre de 2009 es van rebre informes de l’Àrea d’Espais Naturals corresponents als serveis d’Ordenació Soste-nible del Medi i Biodiversitat respectivament.

El 23 de novembre de 2009 es comuniquen al promotor les defi-ciències detectades en l’estudi preoperacional d’avifauna, posada de manifest en l’informe del Servei de Biodiversitat i s’adverteix de la insuficiència de les dades aportades per a una correcta valoració tant de la solució de desenvolupament adoptada com de possibles alternatives.

El 14 de gener i 20 de setembre de 2010 es va reiterar la consulta a la Direcció General de Patrimoni Cultural.

El 8 de novembre de 2010 i el 8 de febrer de 2011 es van rebre informes de la Direcció de Patrimoni sobre una proposta de desenvolu-pament diferent de la tramitada, per la qual cosa el 29 de juny de 2011 va reiterar l’informe sobre la proposta objecte d’avaluació i es va rebre l’esmentat informe el 19 de juliol de 2011.

El 10 d’octubre de 2011 la societat Enerfín Sociedad de Energía, SL, sol·licita la còpia dels informes emesos pels diferents organismes afectats.

Modificacions al projecte introduïdes en l’aprovació provisional del pla especial de la zona 4 del Pla eòlic de la Comunitat Valenciana.

Modificacions plantejades pel promotor:El promotor proposa en el pla especial de la zona 4, en virtut del

procediment establit en els articles 18.2 i 19.2 de la normativa del pla eòlic, la modificació del límit occidental de la zona 4 i la justifica en els estudis detallats realitzats dins dels instruments de desplegament i d’execució del PECV i en particular dins del pla d’ordenació i de l’es-tudi d’impacte ambiental.

Modificacions i rectificacions proposades per la Direcció General d’Energia.

Es refereix al pla especial de la zona 4 en el seu conjunt i concreta-ment per a la part de documents amb eficàcia normativa, normes urba-nístiques. Es proposa nova redacció per als articles: 3, 4, 5, 6, 13 i 15 amb el fi d’eliminar normes urbanístiques i interpretacions que excedei-xen allò que s’ha indicat en les normes del pla eòlic així com l’adaptació a la Resolució, del conseller de Territori i Habitatge, de 19 d’octubre de 2004, pel qual es va modificar l’article 25 de les normes del pla eòlic.

Resum de les al·legacions presentades durant el procés d’informa-ció pública.

La informació pública del pla especial, pla energètic i estudi d’im-pacte ambiental de la zona 4, d’acord amb la resolució d’aprovació pro-visional, es va efectuar per mitjà d’anunci publicat en el DOGV número 4634, de 20 de novembre de 2003, en el BOP de Castelló número 144, de 27 de novembre de 2003, i en el diari Mediterráneo del dia 30 de novembre de 2003, registrant-se en el període establit es van presentar 67 escrits entre al·legacions de particulars, informes d’organismes i empreses de servei públic o de serveis d’interés general i dictàmens d’ajuntaments, i són de caràcter ambiental parcialment o totalment.

Un total de 50 escritos son alegaciones con carácter, parcial o total-mente, ambiental presentadas fundamentalmente por particulares y aso-ciaciones y por algunos ayuntamientos. Versan sobre la elevada calidad ambiental, paisajista y patrimonial de los enclaves en los que se proyec-tan los parques eólicos de Nevera I, Nevera II y Nevera III, con especial énfasis en los impactos generados por el acceso al parque Nevera III que discurre por el del barranco de Els Horts-Mas Vell, paraje forestal que tiene un valor monumental, ecológico y científico elevado.

También se alega reiteradamente sobre la ubicación de los parques Nevera I, Nevera II y Nevera III en zonas no aptas correspondientes al corredor ecológico entre las ZEPAs de la Tinença de Benifassà y de Penyagolosa.

Se apuntan además múltiples deficiencias en el estudio de impacto ambiental: en el inventario ambiental (fundamentalmente en la descrip-ción y valoración de la vegetación, de la fauna, del paisaje, del patri-monio cultural), en el examen de alternativas, en la incompatibilidad con la actividad ganadera extensiva y semiintensiva, con el uso forestal con las actividades recreativas que se practican en la zona, con vías y/o elementos pecuarios clasificados, con el turismo rural, con los objeti-vos y los valores que han motivado la declaración de Parque Cultural Valltorta Gasulla.

Informes sectoriales1. Direccion Territorial de Medio Ambiente de Castellón.Remite informes sobre afección a vías pecuarias de los cuatro par-

ques proyectados en al zona 4 (se corresponden con los escritos 17 a 20 del informe técnico adjunto a la resolución de aprobación provisio-nal del plan especial). En todos los informes se advierte que cualquier actuación que se pretenda realizar sobre una vía pecuaria está sujeta a la normativa que las regula y a la obtención con carácter previo de las autorizaciones pertinentes de a la Conselleria de Territorio y Vivienda.

a) Parque eólico de Piedrafita.Que los aspectos relativos a vías pecuarias más destacables que se

desprenden de la separata del anteproyecto del parque eólico Piedrafita zona 4 y de las investigaciones propias son:

– Descansadero VIII de la Lloma Llacunassa entre Catí y Albo-càsser.

Se omite en el anteproyecto la existencia de este descansadero de 45.000 metros cuadrados. En este descansadero hay proyectadas dife-rentes actuaciones que, de llevarse a cabo van a suponer ocupaciones permanentes y temporales de este bien de dominio público a saber:

Ubicación de los aerogeneradores núm. 1 y núm. 2 proyectados en este parque.

Construcción de un camino nuevo de acceso al parque eólico.Construcción de una zanja para la evacuación de energía y cableado.– Vía pecuaria: colada del Cap de Terme, en Catí y Albocàsser.La anchura de esta vía pecuaria es variable entre 20 y 37,5 metros

adaptándose a los obstáculos del terreno.Esta vía se ve afectada por diversos cruzamientos y tramos coinci-

dentes con un camino de nueva construcción y con la zanja de evacua-ción de energía y cableado.

La afección consistirá en la construcción del camino y la zanja y en el paso de los camiones y maquinaria a la zona de obras del parque eólico de Piedrafita.

Los aerogeneradores 3, 4, 14, 16, 17, 18, 21, 22 y 23 se proyectan muy próximos a esta vía pecuaria o incluso ocupando parte de la misma. Se deben evitar estas afecciones porque supondrían una afección per-manente de esta vía pecuaria con el perjuicio consiguiente para los usos tradicionales y complementarios reflejados en la Ley 3/1995, de 23 de marzo, de vías pecuarias.

– Vía pecuaria núm. 19; colada de la Font del Mas de Brusca, en Catí.

La anchura legal de esta vía pecuaria es de 27 metros adaptándose a los obstáculos del terreno.

La afección consistirá en el cruce de esta vía pecuaria por un cami-no de nueva construcción cerca del aerogenerador núm. 3 proyectado, así como el paso de camiones y maquinaria a la zona de obras de parque eólico e Piedrafita.

También cruzará esta vía pecuaria en este mismo lugar una zanja por lo que esta zanja una vez finalizada no alterará las funciones de la misma.

Un total de 50 escrits són al·legacions amb caràcter, parcialment o totalment, ambiental presentades fonamentalment per particulars i associacions i per alguns ajuntaments. Versen sobre l’elevada qualitat ambiental, paisatgista i patrimonial dels enclavaments en què es projec-ten els parcs eòlics de Nevera I, Nevera II i Nevera III, amb especial èmfasi en els impactes generats per l’accés al parc Nevera III que dis-corre pel Barranc dels Horts-Mas Vell, paratge forestal que té un valor monumental, ecològic i científic elevat.

També s’al·lega reiteradament sobre la ubicació dels parcs Nevera I, Nevera II i Nevera III en zones no aptes corresponents al corredor ecològic entre les ZEPA de la Tinença de Benifassà i de Penyagolosa.

S’apunten a més múltiples deficiències en l’estudi d’impacte ambi-ental: en l’inventari ambiental (fonamentalment en la descripció i valo-ració de la vegetació, de la fauna, del paisatge, del patrimoni cultural), en l’examen d’alternatives, en la incompatibilitat amb l’activitat rama-dera extensiva i semiintensiva, amb l’ús forestal amb les activitats recre-atives que es practiquen en la zona, amb camins i/o elements ramaders classificats, amb el turisme rural, amb els objectius i els valors que han motivat la declaració de Parc Cultural Valltorta Gassulla.

Informes sectorials1. Direcció Territorial de Medi Ambient de Castelló.Remet informes sobre afectació a camins ramaders dels quatre

parcs projectats en la zona 4 (es corresponen amb els escrits 17 a 20 de l’informe tècnic adjunt a la resolució d’aprovació provisional del pla especial). En tots els informes s’adverteix que qualsevol actuació que es pretenga realitzar sobre un camí ramader està subjecta a la normativa que els regula i a l’obtenció amb caràcter previ de les autoritzacions pertinents de la Conselleria de Territori i Habitatge.

a) Parc eòlic de Pedrafita.Que els aspectes relatius a camins ramaders més destacables que es

desprenen de la separata de l’avantprojecte del parc eòlic Pedrafita zona 4 i de les investigacions pròpies són:

– Descansador VIII de la Mola de la Llacunassa entre Catí i Albo-càsser.

S’omet en l’avantprojecte l’existència d’aquest descansador de 45.000 metres quadrats. En aquest descansador hi ha projectades dife-rents actuacions que, si es duen a terme suposaran ocupacions perma-nents i temporals d’aquest bé de domini públic, a saber:

Ubicació dels aerogeneradors núm. 1 i núm. 2 projectats en aquest parc.

Construcció d’un camí nou d’accés al parc eòlic.Construcció d’una rasa per a l’evacuació d’energia i cablejat.– Camí ramader: carrerada del Cap de Terme, a Catí i Albocàsser.L’amplària d’aquest camí ramader és variable entre 20 i 37,5 metres

i s’adapta als obstacles del terreny.Aquest camí es veu afectat per diversos encreuaments i trams coin-

cidents amb un camí de nova construcció i amb la rasa d’evacuació d’energia i cablejat.

L’afectació consistirà en la construcció del camí i la rasa i en el pas dels camions i de la maquinària a la zona d’obres del parc eòlic de Pedrafita.

Els aerogeneradors 3, 4, 14, 16, 17, 18, 21, 22 i 23 es projecten molt pròxims a aquest camí ramader o fins i tot ocupant una part d’aquesta. S’han d’evitar aquestes afectacions perquè suposarien una afectació permanent d’aquest camí ramader amb el perjuí consegüent per als usos tradicionals i complementaris reflectits en la Llei 3/1995, de 23 de març, de camins ramaders.

– Camí ramader núm. 19; carrerada de la Font del Mas de Brusca, a Catí.

L’amplària legal d’aquest camí ramader és de 27 metres i s’adapta als obstacles del terreny.

L’afectació consistirà en l’encreuament d’aquest camí ramader per un camí de nova construcció prop de l’aerogenerador núm. 3 projectat, així com el pas de camions i maquinària a la zona d’obres del parc eòlic de Pedrafita.

També creuarà aquest camí ramader en aquest mateix lloc una rasa pel que aquesta rasa una vegada finalitzada no alterarà les funcions d’aquesta.

El aerogenerador núm. 3 proyectado se encuentra próximo a esta vía pecuaria. La ubicación definitiva no debe afectar a esta vía pecuaria ya que esto supondría una ocupación permanente.

– Vía pecuaria 37 colada del Maset de Safondo, en Albocàsser.La anchura legal de esta vía pecuaria es de 10 metros. Adaptándose

a los obstáculos del terreno.Es cruzada por el camino de acceso de una nueva construcción y

zanja para la evacuación y cableado en el término municipal de Albo-càsser.

– Vía pecuaria 34: Colada del Mas de l’Ombrieta en Catí.La anchura legal de esta vía pecuaria es de 15 metros adaptándose

a los obstáculos del terreno.Es cruzada en dos ocasiones por el camino del acceso de nueva

construcción que va a dar servicio al parque eólico de Piedrafita. El pri-mer cruce a 300 metros del aerogenerador núm. 25 proyectado dirección norte noroeste y el segundo a la altura del Mas de l’Ombrieta. Ambos cruces en el término municipal de Catí.

– Vía pecuaria 8: colada del Mas de Segarra en Catí.La anchura legal de esta vía pecuaria es variable entre 25 y 10

metros adaptándose a los obstáculos del terreno.Existe un tramo de camino existente que va a ser coincidente con

esta vía pecuaria a lo largo de unos 120 metros aproximadamente muy cerca del Descansadero de Comunes de la Umbría.

b) Parque eólico nevera II.– Vía pecuaria 15: colada del Barranco de la Canaleta en Catí.La anchura legal de esta vía pecuaria es variable entre 40 y 8 metros.

La afección consistirá en el cruce de esta vía pecuaria por una cami-no de nueva construcción entre los aerogeneradores núm. 3 y núm. 4 proyectados. Así como el paso de los camiones y maquinaria a la zona de obras del parque eólico de la Nevera fase II.

También cruzará esta vía pecuaria en este mismo lugar y una zanja para la evacuación de energía y cables. Será imprescindible adoptar las medidas necesarias para que esta zanja una vez finalizadas no altere las funciones de la misma.

La circulación y el paso de camiones y maquinaria a la zona de obras del parque eólico de la Nevera en fase II son considerados como afecciones temporales. También se considera afección temporal la cons-trucción y finalización de la zanja por todo ello la empresa adjudicataria deberá solicitar la pertinente ocupación temporal ante la Conselleria de Territorio y Vivienda.

c) Parque eólico Nevera III.– Vía pecuaria 15: Colada de la Font del Barranc dels Horts en Ares

del Maestre.Adaptándose a los obstáculos del terreno el camino que se va a utili-

zar para acceder al parque ya existe, este cruza y coincide en dos tramos con esta vía pecuaria a lo largo de 60 y 25 metros.

Aproximadamente. La afección consistirá previsiblemente en la mejora del camino y en el paso de camiones y máquinas a la zona de obras del parque eólico de la Nevera fase III.

– Vía pecuaria núm. 4: cordel del Monte Orenga en Ares del Maes-trat.

La anchura legal de esta vía pecuaria es variable entre 22 y 12 metros adaptándose a los obstáculos del terreno.

El camino que se va a utilizar para acceder al parque ya existe y cruza esta vía pecuaria en dos ocasiones entre los aerogeneradores núm. 9 y núm. 10 proyectados y a la altura del núm. 7.

La afección consistirá previsiblemente en la mejora del camino existente y en el paso de los camiones y máquinas a la zona de obras del parque eólico de la Nevera fase III.

– Vía pecuaria núm. 23: colada del Monte Blanco a la Buitrera en Ares del Maestre.

La anchura legal de esta vía pecuaria es de 18 metros adaptándose a los obstáculos del terreno.

El aerogenerador núm. 5 de este parque eólico está proyectado muy cerca de esta vía pecuaria. La empresa adjudicataria deberá consultar y pedir autorización oportuna a la Conselleria de Territorio y Vivienda para realizar la ubicación definitiva de este aerogenerador al objeto de evitar una ocupación permanente de esta vía pecuaria.

– Vía pecuaria 19: colada de la Belladona en Ares del Maestrat.La anchura legal de esta vía pecuaria es de 12 metros adaptándose

a los obstáculos del terreno.

L’aerogenerador núm. 3 projectat està pròxim a aquest camí rama-der. La ubicació definitiva no ha d’afectar aquest camí ramader ja que açò suposaria una ocupació permanent.

– Camí ramader 37 carrerada del Maset de Safondo, a Albocàsser.L’amplària legal d’aquest camí ramader és de 10 metres, i s’adapta

als obstacles del terreny.És creuada pel camí d’accés d’una nova construcció i rasa per a

l’evacuació i cablejat al terme municipal d’Albocàsser.

– Camí ramader 34: carrerada del Mas de l’Ombrieta a Catí.L’amplària legal d’aquest camí ramader és de 15 metres i s’adapta

als obstacles del terreny.És creuada en dos ocasions pel camí de l’accés de nova construcció

que donarà servei al parc eòlic de Pedrafita. El primer encreuament a 300 metres de l’aerogenerador núm. 25 projectat direcció nord nord-oest i el segon a l’altura del Mas de l’Ombrieta. Ambdós encreuaments al terme municipal de Catí.

– Camí ramader 8: carrerada del Mas de Segarra a Catí.L’amplària legal d’aquest camí ramader és variable entre 25 i 10

metres i s’adapta als obstacles del terreny.Hi ha un tram de camí existent que serà coincident amb aquest camí

ramader al llarg d’uns 120 metres aproximadament molt prop del Des-cansador del Comú de l’Ombria.

b) Parc eòlic Nevera II.– Camí ramader 15: carrerada del Barranc de la Canaleta a Catí.L’amplària legal d’aquest camí ramader és variable entre 40 i 8

metres.L’afectació consistirà en l’encreuament d’aquest camí ramader per

una camí de nova construcció entre els aerogeneradors núm. 3 i núm. 4 projectats. Així com el pas dels camions i maquinària a la zona d’obres del parc eòlic de la Nevera fase II.

També creuarà aquest camí ramader en aquest mateix lloc i una rasa per a l’evacuació d’energia i cables. Serà imprescindible adoptar les mesures necessàries perquè aquesta rasa una vegada finalitzades no altere les funcions d’aquesta.

La circulació i el pas de camions i maquinària a la zona d’obres del parc eòlic de la Nevera en fase II són considerats com a afectaci-ons temporals. També es considera afectació temporal la construcció i finalització de la rasa per tot això l’empresa adjudicatària haurà de sol·licitar la pertinent ocupació temporal davant de la Conselleria de Territori i Habitatge.

c) Parc eòlic Nevera III.– Camí ramader 15: carrerada de la Font del Barranc dels Horts a

Ares del Maestrat.Adaptant-se als obstacles del terreny el camí que s’utilitzarà per a

accedir al parc ja existeix, aquest creua i coincideix en dos trams amb aquest camí ramader al llarg de 60 i 25 metres.

Aproximadament. L’afectació consistirà previsiblement en la millo-ra del camí i en el pas de camions i màquines a la zona d’obres del parc eòlic de la Nevera fase III.

– Camí ramader núm. 4: carrerada de la Forest d’Orenga a Ares del Maestrat.

L’amplària legal d’aquest camí ramader és variable entre 22 i 12 metres i s’adapta als obstacles del terreny.

El camí que s’utilitzarà per a accedir al parc ja existeix i creua aquest camí ramader en dos ocasions entre els aerogeneradors núm. 9 i núm. 10 projectats i a l’altura del núm. 7.

L’afectació consistirà previsiblement en la millora del camí existent i en el pas dels camions i màquines a la zona d’obres del parc eòlic de la Nevera fase III.

– Camí ramader núm. 23: carrerassa de la forest Blanca a la Buitrera a Ares del Maestrat.

L’amplària legal d’aquest camí ramader és de 18 metres i s’adapta als obstacles del terreny.

L’aerogenerador núm. 5 d’aquest parc eòlic està projectat molt prop d’aquest camí ramader. L’empresa adjudicatària haurà de consultar i demanar autorització oportuna a la Conselleria de Territori i Habitatge per a realitzar la ubicació definitiva d’aquest aerogenerador a fi d’evitar una ocupació permanent d’aquest camí ramader.

– Camí ramader 19: carrerassa de la Belladona a Ares del Maestrat.L’amplària legal d’aquest camí ramader és de 12 metres i s’adapta

als obstacles del terreny.

La afección consistirá en el cruce de esta vía pecuaria por un cami-no de nueva construcción entre los aerogeneradores núm. 15 y núm. 16 proyectados así como el paso de los camiones y máquinas a la zona de obras del parque eólico de la Nevera fase III.

También cruzará esta vía pecuaria en este mismo lugar una zanja de 1,35 metros de profundidad y 0,80 metros de anchura para la eva-cuación de energía y cables, será imprescindible adoptar las medidas necesarias para que esta zanja una vez finalizada no altere las funciones de la misma.

d) Parque eólico Nevera I.– Vía pecuaria 1: colada de L’Empriu en Ares del Maestrat, Morella

y Catí.La anchura legal de esta vía pecuaria es de 75 metros.Esta vía pecuaria discurre por los términos municipales de Ares del

Maestrat, Morella y Catí en todos ellos se van a producir afecciones.El camino que se va a utilizar para acceder al parque ya existe este

cruza y coincide en diversas ocasiones con esta vía pecuaria a lo largo de 4.200 metros aproximadamente. La afección consistirá previsible-mente en la mejora del camino existente y en el paso de los camiones y máquina a la zona de obras del parque eólico de la Nevera fase I.

– Vía pecuaria 7: colada de la Vall en Catí.La anchura legal de esta vía pecuaria es variable entre 8 y 20 metros.

El camino que se va a utilizar para acceder al parque ya existe y cruza esta vía pecuaria a unos 200 metros, dirección sur de la divisoria de los términos municipales de Ares, Morella y Catí. La afección con-sistirá previsiblemente en la mejora del camino existente y en el paso de los camiones y máquina de obras del parque eólico de la Nevera fase I.

2. Servicio de Prevención de Incendios Forestales.2.1. Informe de 17 de junio de 2008.Dentro del proyecto de ejecución de las instalaciones eólicas se

pueden diferenciar dos tipos de impacto en función principalmente de las fases de construcción y posteriormente de las fases de explotación durante el período de vigencia, por tanto analizaremos los aspectos que afectan a la prevención y extinción de incendios forestales en cada una de las fases.

Posibles impactos negativos.Los posibles impactos negativos derivados de los planes especiales

de desarrollo de las zonas eólicas se pueden agrupar en:– Impactos en la fase de ejecución.– Impactos en la fase de explotación, propios de la instalación.Los posibles impactos, propios de la fase de ejecución, podrían con-

cretarse en la producción de incendios forestales como consecuencia de la utilización de maquinaria y equipos sin tomar las adecuadas medidas de prevención, así como en el entorpecimiento de las operaciones de extinción como consecuencia de cortes en caminos y pistas forestales.

Los impactos en la fase de explotación, propios de la instalación, son consecuencia directa de la elección de emplazamiento de los aero-generadores. La instalación de agrupaciones lineales de aerogeneradores en las cumbreras de las cuerdas montañosas ocasiona impactos nega-tivos, tanto en las labores de prevención de incendios forestales como en las de extinción.

Con carácter general estos impactos podrían concretarse en:– Se reduce el campo visual de los observatorios forestales de pre-

vención de incendios.– Se limita la utilización de medios aéreos en labores de extinción

en los parques eólicos y en su entorno inmediato. Esta limitación se pude concretar en la disminución de la utilidad de los depósitos de agua para toma de helicópteros situados en las inmediaciones de los parques, así como en la drástica disminución de la operatividad de los medios aéreos de extinción en las inmediaciones de los aerogeneradores.

Respecto al segundo punto, es necesario resaltar que en la Comu-nitat Valenciana la extinción de incendios forestales se fundamenta en gran medida en los medios aéreos, por lo que, en aquellos lugares con limitaciones de uso, se hace necesario reforzar las infraestructuras de apoyo a los medios terrestres.

Propuesta de medidas correctorasEn la fase de ejecución:– En todas las actuaciones que se realicen en terreno forestal o en

un franja de seguridad 500 metros alrededor del mismo, se estará a

L’afectació consistirà en l’encreuament d’aquest camí ramader per un camí de nova construcció entre els aerogeneradors núm. 15 i núm. 16 projectats així com el pas dels camions i de les màquines a la zona d’obres del parc eòlic de la Nevera fase III.

També creuarà aquest camí ramader en aquest mateix lloc una rasa de 1,35 metres de profunditat i 0,80 metres d’amplària per a l’evacuació d’energia i cables, serà imprescindible adoptar les mesures necessàri-es perquè aquesta rasa una vegada finalitzada no altere les funcions d’aquesta.

d) Parc eòlic Nevera I.– Camí ramader 1: carrerassa de l’Empriu a Ares del Maestrat,

Morella i Catí.L’amplària legal d’aquest camí ramader és de 75 metres.Aquest camí ramader discorre pels termes municipals d’Ares del

Maestrat, Morella i Catí en tots tres es produiran afectacions.El camí que s’utilitzarà per a accedir al parc ja existeix i creua i

coincideix diverses vegades amb aquest camí ramader al llarg de 4.200 metres aproximadament. L’afectació consistirà previsiblement en la millora del camí existent i en el pas dels camions i màquina a la zona d’obres del parc eòlic de la Nevera fase I.

– Camí ramader 7: carrerassa de la vall a Catí.L’amplària legal d’aquest camí ramader és variable entre 8 i 20

metres.El camí que s’utilitzarà per a accedir al parc ja existeix i creua

aquest camí ramader a uns 200 metres, direcció sud de la divisòria dels termes municipals d’Ares, Morella i Catí. L’afectació consistirà pre-visiblement en la millora del camí existent i en el pas dels camions i màquina d’obres del parc eòlic de la Nevera fase I.

2. Servei de Prevenció d’Incendis Forestals.2.1. Informe de 17 de juny de 2008.Dins del projecte d’execució de les instal·lacions eòliques es poden

diferenciar dos tipus d’impacte en funció principalment de les fases de construcció i posteriorment de les fases d’explotació durant el període de vigència, per tant analitzarem els aspectes que afecten la prevenció i extinció d’incendis forestals en cada una de les fases.

Possibles impactes negatius.Els possibles impactes negatius derivats dels plans especials de

desenvolupament de les zones eòliques es poden agrupar en:– Impactes en la fase d’execució.– Impactes en la fase d’explotació, propis de la instal·lació.Els possibles impactes, propis de la fase d’execució, podrien con-

cretar-se en la producció d’incendis forestals com a conseqüència de la utilització de maquinària i equips sense prendre les adequades mesures de prevenció, així com en l’entorpiment de les operacions d’extinció com a conseqüència de talls en camins i pistes forestals.

Els impactes en la fase d’explotació, propis de la instal·lació, són conseqüència directa de l’elecció d’emplaçament dels aerogeneradors. La instal·lació d’agrupacions lineals d’aerogeneradors en els cims alts de les muntanyes ocasiona impactes negatius, tant en les labors de pre-venció d’incendis forestals com en les d’extinció.

Amb caràcter general aquests impactes podrien concretar-se en:– Es redueix el camp visual dels observatoris forestals de prevenció

d’incendis.– Es limita la utilització de mitjans aeris en labors d’extinció en els

parcs eòlics i en el seu entorn immediat. Aquesta limitació es va poder concretar en la disminució de la utilitat dels depòsits d’aigua per a presa d’helicòpters situats als voltants dels parcs, així com en la dràstica dis-minució de l’operativitat dels mitjans aeris d’extinció als voltants dels aerogeneradors.

Respecte al segon punt, és necessari ressaltar que a la Comunitat Valenciana l’extinció d’incendis forestals es fonamenta en gran manera en els mitjans aeris, per la qual cosa, en aquells llocs amb limitacions d’ús, es fa necessari reforçar les infraestructures de suport als mitjans terrestres.

Proposta de mesures correctoresEn la fase d’execució:– En totes les actuacions que es realitzen en terreny forestal o en una

franja de seguretat de 500 metres al voltant d’aquest, caldrà ajustar-se al

lo establecido en el manual de normas de seguridad en prevención de incendios forestales en ejecución de obras y trabajos realizados en terre-nos forestales o en sus inmediaciones, aprobado por Decreto 7/2004, de 23 de enero, del Consell de la Generalitat Valenciana. Para un adecuado cumplimiento del citado manual la formación y concienciación de los operarios que van a trabajar en la ejecución de los trabajo se considera pieza clave.

– Para un adecuado cumplimiento de las medidas de seguridad, en las diferentes zonas de trabajo, y en lugar visible, se colocarán carteles informativos de los niveles de riesgo de incendio diarios establecidos por la Dirección General de Interior en cumplimiento del plan especial frente al riesgo de incendios forestales de la Comunitat Valenciana.

– En todo momento se mantendrán en buen estado de conservación y libres de obstáculos los caminos y pistas forestales afectadas por los trabajos, de tal manera que no se interrumpa el normal funcionamiento de los medios de prevención y extinción de incendios forestales.

En la fase de explotación:Como se ha indicado en el apartado anterior, la instalación de aero-

generadores en terrenos forestales genera una disminución en la eficacia de los medios de prevención aéreos de extinción en el entorno de los mismos, al tratarse de obstáculos de gran envergadura que, en caso de incendio, pueden estar ocultos por el humo. Por lo que las medidas correctoras han de ir dirigidas fundamentalmente a refuerzo de estos medios terrestres, de tal manera que se compense esa disminución de efectividad. Así en los parques:

– Se evitará la instalación de aerogeneradores en el entorno de observatorios forestales que puedan entorpecer el campo visual de los mismos.

– Se reforzará la vigilancia en la zona de influencia, bien mediante sistemas automáticos de detección de incendios forestales o mediante patrullas de vigilancia Se evitará la instalación de aerogeneradores en el entorno de depósitos de agua con posibilidad de carga de helicópteros.

– Se primará la concentración de aerogeneradores, evitando disper-siones que dificulten aún más las labores de los medios de extinción.

– Se dispondrá de un sistema de vigilancia y alerta de incendios integrado en un sistema que permita, en caso de incendio, la parada de los aerogeneradores y su orientación más adecuada en función de las características y localización del incendio. Asimismo, los aerogenera-dores dispondrán de señales y balizamientos que faciliten su detección por los medios aéreos.

– Los viales que comunican las diferentes torres de cada agrupación de aerogeneradores dispondrán, en el caso de no estar ejecutadas, de áreas contrafuegos de apoyo para los medios de extinción terrestres. Las áreas cortafuegos de apoyo tendrán con carácter general una anchu-ra igual a 10 veces la altura media de la vegetación circundante. En cualquier caso, su anchura no podrá sobrepasar los 60 metros. Dicha anchura se dividirá en 5 bandas: una central decapada coincidente con el vial, dos bandas laterales a la anterior en que se practicará un desbroce total y en su caso la eliminación del arbolado, y por último dos bandas exteriores a las anteriores en las que se practicará un desbroce parcial y en su caso el adehesamiento y poda del arbolado. En vaguadas y cru-ces de caminos se incrementarán las anchuras establecidas en un 25 %. En las bandas exteriores o de desbroce parcial, el adehesamiento del arbolado y el desbroce del matorral se realizará con una intensidad tal que resulte una superficie total cubierta del orden del 20 %. Estas áreas cortafuegos habrán de mantenerse periódicamente para que conserven su efectividad.

– En cada uno de los parques de aerogeneradores a razón de un cada kilómetro se habilitarán zonas desbrozadas carentes de arbolado, fuera de la zona de influencia de los aerogeneradores, para el embarque y desembarque de brigadas helitransportadas.

– Tanto los accesos a los parques como los viales de comunicación entre los aerogeneradores se mantendrían en buen estado de conser-vación, permitiendo la circulación de los vehículos de prevención y extinción de incendios forestales, y sus cunetas se mantendrán limpias de vegetación.

– En las alineaciones de aerogeneradores y como apoyo a las áreas cortafuegos se instalarán un sistema de abastecimiento de agua e hidran-tes, de forma que los hidrantes estén ubicados a una distancia no supe-rior a 200 metros entre ellos y que el sistema de abastecimiento de agua garantice el funcionamiento de dos hidrantes consecutivos a la vez con

que estableix el manual de normes de seguretat en prevenció d’incendis forestals en execució d’obres i treballs realitzats en terrenys forestals o en els seus voltants, aprovat pel Decret 7/2004, de 23 de gener, del Consell de la Generalitat Valenciana. Per a un adequat compliment de l’esmentat manual la formació i conscienciació dels operaris que treba-llaran en l’execució dels treball es considera peça clau.

– Per a un adequat compliment de les mesures de seguretat, en les diferents zones de treball, i en lloc visible, es col·locaran cartells informatius dels nivells de risc d’incendi diaris establits per la Direcció General d’Interior en compliment del pla especial davant del risc d’in-cendis forestals de la Comunitat Valenciana.

– En tot moment es mantindran en bon estat de conservació i lliures d’obstacles els camins i les pistes forestals afectades pels treballs, de tal manera que no s’interrompa el funcionament normal dels mitjans de prevenció i extinció d’incendis forestals.

En la fase d’explotació:Com s’ha indicat en l’apartat anterior, la instal·lació d’aerogene-

radors en terrenys forestals genera una disminució en l’eficàcia dels mitjans de prevenció aeris d’extinció en l’entorn d’aquests, al tractar-se d’obstacles de gran envergadura que, en cas d’incendi, poden estar ocults pel fum. Pel que les mesures correctores han d’anar dirigides fonamentalment al reforç d’aquests mitjans terrestres, de tal manera que es compense aquesta disminució d’efectivitat. Així en els parcs:

– S’evitarà la instal·lació d’aerogeneradors en l’entorn d’observato-ris forestals que puguen entorpir el camp visual d’aquests.

– Es reforçarà la vigilància en la zona d’influència, bé per mitjà de sistemes automàtics de detecció d’incendis forestals o per mitjà de patrulles de vigilància. S’evitarà la instal·lació d’aerogeneradors en l’entorn de depòsits d’aigua amb possibilitat de càrrega d’helicòpters.

– Es primarà la concentració d’aerogeneradors, i s’evitaran dispersi-ons que dificulten encara més les labors dels mitjans d’extinció.

– Es disposarà d’un sistema de vigilància i alerta d’incendis integrat en un sistema que permeta, en cas d’incendi, la parada dels aerogenera-dors i la seua orientació més adequada en funció de les característiques i la localització de l’incendi. Així mateix, els aerogeneradors disposaran de senyals i abalisaments que faciliten la seua detecció pels mitjans aeris.

– Els vials que comuniquen les diferents torres de cada agrupació d’aerogeneradors disposaran, en el cas de no estar executades, d’àre-es contrafocs de suport per als mitjans d’extinció terrestres. Les àrees tallafocs de suport tindran amb caràcter general una amplària igual a 10 vegades l’alçària mitjana de la vegetació circumdant. En tot cas, la seua amplària no podrà sobrepassar els 60 metres. La dita amplària es dividirà en 5 bandes: una central decapada coincident amb el vial, dos bandes laterals a l’anterior en què es practicarà un desbrossament total i, si és el cas, l’eliminació de l’arbratge, i finalment dos bandes exteriors a les anteriors en les quals es practicarà un desbrossament parcial i, si és el cas, adevesar i podar l’arbratge. En tàlvegs i encreua-ments de camins s’incrementaran les amplàries establides en un 25 %. En les bandes exteriors o de desbrossament parcial, adevesar l’arbratge i el desbrossament del matoll es realitzarà amb una intensitat tal que resulte una superfície total coberta de l’ordre del 20 %. Aquestes àrees tallafocs hauran de mantindre’s periòdicament perquè conserven la seua efectivitat.

– En cada un dels parcs d’aerogeneradors a raó de cada un quilòme-tre s’habilitaran zones desbrossades faltades d’arbratge, fora de la zona d’influència dels aerogeneradors, per a l’embarcament i desembarca-ment de brigades helitransportades.

– Tant els accessos als parcs com els vials de comunicació entre els aerogeneradors es mantindrien en bon estat de conservació, i es perme-trà la circulació dels vehicles de prevenció i extinció d’incendis fores-tals, i les seues cunetes es mantindran netes de vegetació.

– En les alineacions d’aerogeneradors i com a suport a les àrees tallafocs s’instal·laran un sistema de proveïment d’aigua i hidrants, de manera que els hidrants estiguen ubicats a una distància no superior a 200 metres entre aquests i que el sistema de proveïment d’aigua garan-tisca el funcionament de dos hidrants consecutius al mateix temps amb

un caudal de 500 l/min durante una hora con una presión mínima de 3 kg/cm² para cada kilómetro (mínimo 5 hidrantes) de instalación. Lo anterior implica una reserva de agua de al menos 60 m³ cada kilómetro. Este sistema de hidrantes de efectuará bajo los criterios constructivos habituales de instalaciones contra incendios, con sistemas redundantes de bombeo, disposición de anillo, etc. que garantice al máximo su fun-cionamiento. Asimismo en la fase de explotación se deberá efectuar el mantenimiento adecuado de las instalaciones y vigilar el nivel de llena-do de las reservas de agua, manteniéndolas con los mínimos exigidos. Dado que no es descarte las heladas en zonas de montañas, los hidrantes será del tipo columna seca.

– Una alternativa a los hidrantes referidos en el punto anterior podrá ser una red de depósitos enterrados o semienterrados, de 20.000 a 30.000 litros de capacidad, situados a lo largo de los caminos que enlazan las diferentes torres, dotados de sistema de carga rápida de autobombas. Y con una capacidad total equivalente del conjunto de los depósitos de 60 m³ por kilómetro de camino. Los depósitos se reparti-rán con cierta homogeneidad a lo largo de los caminos a una distancia entre ellos comprendida entre los 300 y 500 metros. Asimismo en la fase de explotación se deberá efectuar un mantenimiento adecuado de las instalaciones y vigilar el nivel de llenado de las reservas de agua manteniéndolas con los mínimos exigidos.

– Aunque no resulta imprescindible se pude mejorar la instalación anterior disponiendo cada kilómetro de al menos un armario equipado con mangueras y lanzas así como una reserva de retardante del tipo espumógeno.

– Todas las medidas preventivas referidas, habrán de estar ejecuta-das previamente a la instalación de las torres de los aerogeneradores.

Sistema de evacuaciónCon respecto al sistema de evacuación y en los que se refiere a su

trazado, este se deberá realizar preferiblemente en zonas agrícolas o en líneas paralelas a trazados de carreteras y caminos para de esta forma evitar en lo posible la eliminación innecesaria de la vegetación, tal y como se indica en el reglamento de líneas eléctricas.

En caso de que por motivo justificado de construcción, el trazado de las líneas eléctricas de evacuación deban pasar por terrenos forestales se deberá cumplir tanto el reglamento de líneas eléctricas en lo referente a la anchura de limpieza de las calles en la proyección del tendido, así como en el momento de la realización de las obras de instalación de las torres, el Decreto 7/2004, de 23 de enero sobre normas de seguridad en prevención de incendios forestales en la ejecución de obras y trabajos realizados en terrenos forestales o inmediaciones. Asimismo deberán cumplir lo estipulado en el artículo 153 del Decreto 98/1995, de 16 de mayo, del Gobierno Valenciano, por el que se aprueba el reglamento de la Ley 3/1993, de 9 de diciembre, forestal de la Comunitat Valenciana, en el que se indica lo siguiente:

«Los titulares de líneas aéreas de conducción eléctrica habrán de mantener limpias de vegetación las zonas de proyección de los conduc-tores, de acuerdo con lo que establece la normativa vigente sobre esta materia. En caso de tendidos eléctricos de probada seguridad la Conse-lleria podrá establecer otra medias preventivas alternativas».

A tal efecto se pueden definir como líneas de probadas seguridad aquellas líneas que cumplen los siguientes requisitos:

a) Garantizar la detección de rotura de conductor y falta de alta impedancia.

b) Asegurar la localización de la falta de un rango de 500 metros con un tiempo máximo de 5 minutos desde el instante de detección de la falta.

c) Disponer de un sistema que permita comunicar con del 112 (telé-fono de emergencia) en un tiempo inferior a 5 minutos desde el instante de la localización de la falta para su posterior gestión.

d) No se permitirán reenganches automáticos cuando la línea ha sido desconectada por una falta posiblemente peligrosa para el medio forestal.

e) El cumplimiento de estas características que aseguran una protec-ción especialmente segura estará garantizado por un proyecto técnico aprobado por la conselleria competente en materia de energía que garan-tice que el sistema de protección cumple las características expuestas.

El empleo de protecciones especiales que confieran a la línea de características de probadas seguridad, tal y como se recogen en el párra-fo anterior, permitirá que estas queden exentas de la actuación preven-

un cabal de 500 l/min durant una hora amb una pressió mínima de 3 kg/cm² per a cada quilòmetre (mínim 5 hidrants) d’instal·lació. L’ante-rior implica una reserva d’aigua com a mínim de 60 m³ cada quilòme-tre. Aquest sistema d’hidrants s’efectuarà sota els criteris constructius habituals d’instal·lacions contra incendis, amb sistemes redundants de bombament, disposició d’anell, etc. que garantisca al màxim el seu fun-cionament. Així mateix en la fase d’explotació s’haurà d’efectuar el manteniment adequat de les instal·lacions i vigilar el nivell d’ompliment de les reserves d’aigua, i es mantindran els mínims exigits. Atés que no és descarten les gelades en zones de muntanyes, els hidrants seran del tipus columna seca.

– Una alternativa als hidrants referits en el punt anterior podrà ser una xarxa de depòsits soterrats o semisoterrats, de 20.000 a 30.000 litres de capacitat, situats al llarg dels camins que enllacen les diferents torres, dotats de sistema de càrrega ràpida d’autobombes. I amb una capacitat total equivalent del conjunt dels depòsits de 60 m³ per quilòmetre de camí. Els depòsits es repartiran amb una certa homogeneïtat al llarg dels camins a una distància entre aquests compresa entre els 300 i 500 metres. Així mateix en la fase d’explotació s’haurà d’efectuar un man-teniment adequat de les instal·lacions i vigilar el nivell d’ompliment de les reserves d’aigua i es mantindran els mínims exigits.

– Encara que no resulta imprescindible es pot millorar la instal·lació anterior i disposar cada quilòmetre com a mínim d’un armari equipat amb mànegues i llances així com una reserva de retardant del tipus escumògens.

– Totes les mesures preventives referides, hauran d’estar executades prèviament a la instal·lació de les torres dels aerogeneradors.

Sistema d’evacuacióRespecte al sistema d’evacuació i pel que fa al seu traçat, aquest

s’haurà de realitzar-se preferiblement en zones agrícoles o en línies paral·leles a traçats de carreteres i camins per a evitar d’aquesta manera, en la mesura que es puga, l’eliminació innecessària de la vegetació, tal com s’indica en el reglament de línies elèctriques.

En el cas que per motiu justificat de construcció, el traçat de les línies elèctriques d’evacuació hagen de passar per terrenys forestals s’haurà de complir tant el reglament de línies elèctriques pel que fa a l’amplària de neteja dels carrers en la projecció de la instal·lació, així com en el moment de la realització de les obres d’instal·lació de les torres, el Decret 7/2004, de 23 de gener, sobre normes de seguretat en prevenció d’incendis forestals en l’execució d’obres i treballs realitzats en terrenys forestals o voltants. Així mateix hauran de complir allò que s’ha estipulat en l’article 153 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, forestal de la Comunitat Valenciana, en el qual s’indica el següent:

«Els titulars de línies aèries de conducció elèctrica hauran de man-tindre netes de vegetació les zones de projecció dels conductors, d’acord amb el que estableix la normativa vigent sobre aquesta matèria. En cas d’instal·lacions elèctriques de provada seguretat la Conselleria podrà establir unes altres mesures preventives alternatives».

A aquest efecte es poden definir com a línies de provada seguretat aquelles línies que compleixen els requisits següents:

a) Garantir la detecció de ruptura de conductor i falta d’alta impe-dància.

b) Assegurar la localització de la falta d’un rang de 500 metres amb un temps màxim de 5 minuts des de l’instant de detecció de la falta.

c) Disposar d’un sistema que permeta comunicar amb el 112 (telè-fon d’emergència) en un temps inferior a 5 minuts des de l’instant de la localització de la falta per a la seua posterior gestió.

d) No es permetran reenganxaments automàtics quan la línia ha sigut desconnectada per una falta possiblement perillosa per al medi forestal.

e) El compliment d’aquestes característiques que asseguren una pro-tecció especialment segura estarà garantit per un projecte tècnic aprovat per la conselleria competent en matèria d’energia que garantisca que el sistema de protecció compleix les característiques exposades.

La utilització de proteccions especials que conferisquen a la línia característiques de provada seguretat, tal com s’arrepleguen en el parà-graf anterior, permetrà que aquestes estiguen exemptes de l’actuació

tiva sobre matorrales y arbustos con el fin de mantener limpio el ancho de las calle, así como acotar la inflamabilidad y combustibilidad de las mismas. Sí serán necesarias aquellas tareas correctoras que sean opor-tunas si se observa que se incumplen las distancias de seguridad durante alguna revisión o mantenimiento.

2.2. Informe de 29 de mayo de 2009.Informe relativo al concepto de probada seguridad en líneas eléctri-

cas de evacuación de energía en parques eólicos.Visto el artículo 153 del Reglamento de la Ley 3/1993, forestal de

la Comunitat Valenciana, que establece que, en el caso de tendidos eléc-tricos de probada seguridad, la Conselleria de Medio Ambiente podrá establecer otras medidas alternativas.

Considerando que la Dirección General de Gestión del Medio Natu-ral, con fecha 30 de enero de 2009, ha remitido a la Secretaría General Administrativa para su tramitación un proyecto de decreto por el que se modifica el artículo 153 del Reglamento de la Ley 3/1993, de 9 de diciembre, forestal de la Comunitat Valenciana, y se aprueba la instruc-ción técnica para el manejo de la vegetación en la zona de protección de las líneas aéreas de distribución y transporte de energía eléctrica con conductores desnudo a su paso por terrenos forestales IT-MVLAT, en el que se recoge «No obstante lo anterior, en aquellas líneas que cumplan las prescripciones especiales a), b) y d), relativas a carga de rotura de conductores, apoyos, herrajes y aisladores, de las recogidas en el punto 5.3 de la ITC-LAT 07, no serán preceptivos los tratamientos sobre la vegetación dirigidos a minimizar los efectos que pudieran derivarse de la rotura o caída a tierra de los conductores, esto es, no será necesario actuar sobre la vegetación de la calle no afectada por las restricciones derivadas de la distancia de seguridad frente a descargas disruptivas entre conductores y vegetación.»

A la vista de lo anterior, este servicio entiende que sería oportuno modificar el concepto de probada seguridad, incorporado en los infor-mes elaborados con anterioridad sobre líneas eléctricas de evacuación de energía en parques eólicos, por el siguiente: A los efectos de lo pre-visto en el artículo 153 del Reglamento de la Ley 3/1993, forestal de la Comunitat Valenciana, se considerarán líneas eléctricas de probada seguridad aquellas que cumplan las prescripciones especiales a), b) y d), relativas a carga de rotura de conductores, apoyos, herrajes y aisladores, de las recogidas en el punto 5.3 de la ITC-LAT 07, aprobada por Real decreto 223/2008, de 15 de febrero, por el que se aprueba el Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas de alta tensión y sus instrucciones técnicas complementarias ITC-LAT 01 a 09.

3. Ordenación sostenible del medio.Documentación presentada. Estudio de impacto ambiental de las

instalaciones eólicas de la zona IV. Estudio de avifauna preoperacional, capas de infraestructuras eólicas.

I. Antecedentes. El Servicio de Evaluación de Impacto Ambien-tal está tramitando el expediente de evaluación de impacto ambiental relativo al Plan especial de la zona eólica 4. Se remite a este servicio la documentación anteriormente citada.

II. Descripción del proyecto y afección a la Red Natura 2000. El artículo 29 del Acuerdo de 26 de julio de 2001, del Gobierno Valen-ciano, por el que se aprueba el Plan eólico de la Comunitat Valenciana, establece para la zona 4 una potencia de referencia de 75 MW (valor orientativo de la potencia a instalar en la zona) y un núm. máximo de aerogeneradores de 120.

(...) Los términos municipales afectados por la zona 4 son Rossell, Canet lo Roig, Xert, Catí, Tírig, Sant Mateu, la Salzadella, Albocàsser, Ares del Maestrat, Alcalà de Xivert, Les Coves de Vinromà y Santa Magdalena de Pulpis, en total la zona 4 incluye 4 parques eólicos (Pie-drafita, Nevera I, Nevera II y Nevera III) de los cuales los citados a continuación afectan territorialmente a los siguientes espacios pertene-cientes a la Red Natura 2000:

– PE. Nevera I. Lugar de importancia comunitaria, LIC, L’Alt Maestrat, también presenta algunos aerogeneradores en el límite de la zona de especial conservación para la aves ZEPA L’Alt Maestrat, La Tinença de Benifassà, El Turmell y Vallivana.

– P.E. Nevera II: parcialmente afecta al lugar de importancia comu-nitaria LIC L’Alt Maestrat, encontrándose en el límite de la ZEPA L’Alt Maestrat, La Tinença de Benifassà, El Turmell y Vallivana.

preventiva sobre matolls i arbustos a fi de mantindre neta l’amplària del carrer, així com delimitar la inflamabilitat i combustibilitat d’aquestes. Sí que seran necessàries aquelles tasques correctores que siguen opor-tunes si s’observa que s’incompleixen les distàncies de seguretat durant alguna revisió o manteniment.

2.2. Informe de 29 de maig de 2009.Informe relatiu al concepte de provada seguretat en línies elèctri-

ques d’evacuació d’energia en parcs eòlics.Vist l’article 153 del Reglament de la Llei 3/1993, forestal de la

Comunitat Valenciana, que estableix que, en el cas d’instal·lacions elèc-triques de provada seguretat, la Conselleria de Medi Ambient podrà establir altres mesures alternatives.

Considerant que la Direcció General de Gestió del Medi Natural, amb data 30 de gener de 2009, ha remés a la Secretaria General Admi-nistrativa per a la seua tramitació un projecte de decret pel qual es modi-fica l’article 153 del reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, forestal de la Comunitat Valenciana, i s’aprova la instrucció tècnica per al maneig de la vegetació en la zona de protecció de les línies aèries de distribució i transport d’energia elèctrica amb conductors nu al seu pas per terrenys forestals IT-MVLAT, en el qual s’arreplega: «No obstant això, en aquelles línies que complisquen les prescripcions especials a), b) i d), relatives a càrrega de ruptura de conductors, suports, eines i aïlladors, de les arreplegades en el punt 5.3 de la ITC-LAT 07, no seran preceptius els tractaments sobre la vegetació dirigits a minimitzar els efectes que pogueren derivar-se de la ruptura o caiguda a terra dels con-ductors, és a dir, no serà necessari actuar sobre la vegetació del carrer no afectada per les restriccions derivades de la distància de seguretat davant de descàrregues disruptives entre conductors i vegetació.»

A la vista de l’anterior, aquest servei entén que seria oportú modi-ficar el concepte de provada seguretat, incorporat en els informes ela-borats amb anterioritat sobre línies elèctriques d’evacuació d’energia en parcs eòlics, pel següent: Als efectes del que preveu l’article 153 del Reglament de la Llei 3/1993, forestal de la Comunitat Valenciana, es consideraran línies elèctriques de provada seguretat aquelles que complisquen les prescripcions especials a), b) i d), relatives a càrrega de ruptura de conductors, suports, eines i aïlladors, de les arreplegades en el punt 5.3 de la ITC-LAT 07, aprovada pel Reial decret 223/2008, de 15 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d’alta tensió i les seues instruccions tècniques complementàries ITC-LAT 01 a 09.

3. Ordenació sostenible del medi.Documentació presentada. Estudi d’impacte ambiental de les instal-

lacions eòliques de la zona IV. Estudi d’avifauna preoperacional, capes d’infraestructures eòliques.

I. Antecedents. El Servei d’Avaluació d’Impacte Ambiental està tramitant l’expedient d’avaluació d’impacte ambiental relatiu al Pla especial de la zona eòlica 4. Es remet a aquest servei la documentació anteriorment citada.

II. Descripció del projecte i afectació a la Xarxa Natura 2000. L’arti-cle 29 de l’Acord de 26 de juliol de 2001, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el Pla eòlic de la Comunitat Valenciana, estableix per a la zona 4 una potència de referència de 75 MW (valor orientatiu de la potència a instal·lar en la zona) i un nombre màxim d’aerogeneradors de 120.

(...) Els termes municipals afectats per la zona 4 són Rossell, Canet lo Roig, Xert, Catí, Tírig, Sant Mateu, la Salzadella, Albocàsser, Ares del Maestrat, Alcalà de Xivert, les Coves de Vinromà i Santa Magdalena de Pulpis, en total la zona 4 inclou 4 parcs eòlics (Pedrafita, Nevera I, Nevera II i Nevera III) dels quals els citats a continuació afecten territo-rialment els següents espais pertanyents a la Xarxa Natura 2000:

– PE Nevera I. Lloc d’importància comunitària, LIC, l’Alt Maestrat, també presenta alguns aerogeneradors en el límit de la zona d’especial conservació per a les aus ZEPA l’Alt Maestrat, la Tinença de Benifassà, el Turmell i Vallivana.

– PE Nevera II: parcialment afecta el lloc d’importància comunità-ria LIC l’Alt Maestrat, i està en el límit de la ZEPA l’Alt Maestrat, la Tinença de Benifassà, el Turmell i Vallivana.

– P.E. Nevera III: lugar de Importancia comunitaria LIC L’Alt Maestrat y Zona de Especial Conservación para las Aves ZEPA L’Alt Maestrat, La Tinença de Benifassà, El Turmell yVallivana.

Los aerogeneradores presentan una potencia unitaria de 2.000 KW que suma una potencia total de 166 MW superando en 91 MW la poten-cia de referencia.

Se prevé la construcción de 3 subestaciones trasformadores de 132/12 kV, que se encargarán de elevar a 132 kV toda la energía de la zona eólica 4.

Aparte de los elementos anteriores, los parques eólicos integran otros elementos susceptibles de generar impactos y que en términos generales son:

– Zapatas para el anclaje de los aerogeneradores.– Caminos.– Tendido eléctrico.– Zanjas.Factores ambientales relevantes del LIC L’Alt Maestrat (ES

5223002). El lugar de importancia comunitaria L’Alt Maestrat se carac-teriza por constituir un área montañosa de gran calidad paisajística en la que destacan los numerosos barrancos en los que, en bosques mix-tos, hallan refugio especies singulares en el mediterráneo propias de la región eurosiberiana.

Alternando con los barrancos, destacan las parameras con sabinas propias de las altas montañas maestracenses. Además se localizan en su interior dos refugios importantes para murciélagos. Los hábitats de inte-rés comunitario y/o prioritario que se encuentran en la zona de estudio de acuerdo con nuestra cartografía temática son los siguientes:

– Matorrales arborescentes de Juniperus spp. (5210), formado por matorrales abiertos dominados por especies del género Juniperus, resultantes de la degradación de bosques climácicos o que actúan como comunidades permanentes en sustratos o condiciones desfavorables.

– Bosques de Quercus ilex y Quercus rotundifolia (9340) formado por bosques esclerófilos mediterráneos dominados por la encina (Quer-cus rotundifolia), en clima continental y más o menos seco.

– En cuanto a las especies se destaca la presencia de águila culebre-ra (Circaetus gallicus), águila real (Aquila chrysaetos), águila calzada (Hieraaetus pennatus), buitre leonado (Gyps fulvus) y halcón peregrino (Falco peregrinus).

Respecto a la zona especial para la conservación de las aves L’Alt Maestrat, La Tinença de Benifassà, El Turmell y Vallivana se caracteri-za por albergar poblaciones nidificantes de 22 especies de aves inclui-das en el anexo I de la Directiva 79/409/CEE. No obstante la zona es de especial importancia para la conservación de las rapaces rupícolas. Alberga el 61,5 % de los efectivos regionales de buitre leonado y el 46,6 % de la población de alimoche común. Posee hasta nueve terri-torios diferentes de águila real y dos de águila-azor perdicera además de poblaciones importantes de halcón peregrino y búho real. También es notable la presencia en estos hábitats rupícolas de collalba negra y chova piquirroja.

La elevada cobertura de bosques favorece la presencia de numero-sas parejas de culebrera europea y aguililla calzada. También nidifican algunas parejas de milano negro.

En el límite sureste de la ZEPA (términos municipales de Catí, Albocàsser, Ares del Maestrat y Culla) existen tres áreas de matorral mediterráneo de importancia para la nidificación de aguilucho cenizo que alberga el 14,4 % de los efectivos regionales de la especie.

III. Análisis de la afección a espacios pertenecientes a la Red Natura 2000. Tal y como se ha mencionado en los aparatados anteriores, el artículo 29 del Acuerdo de 26 de junio de 2001, del Gobierno Valen-ciano, por el que se aprueba el Plan eólico de la Comunitat Valenciana establece para la zona 4 una potencia de referencia de 75 MW. En ese sentido la potencia finalmente propuesta por el promotor es de 166 MW, superando ampliamente la establecida por el citado Acuerdo de 26 de julio exactamente en 91 MW.

Del conjunto de los 4 parques eólicos de la zona 4, únicamente el de Piedrafita con 50 MW no afecta territorialmente a ningún espacio perteneciente a la Red Natura 2000, en cuanto al resto afectan total o parcialmente al LIC y ZEPA citado anteriormente (…).

Dichos parques Nevera I, Nevera II y Nevera III presentan en con-junto una potencia de 106 MW.

– PE Nevera III: lloc d’importància comunitària LIC l’Alt Maestrat i Zona d’Especial Conservació per a les Aus ZEPA, l’Alt Maestrat, la Tinença de Benifassà, el Turmell i Vallivana.

Els aerogeneradors presenten una potència unitària de 2.000 KW que suma una potència total de 166 MW i supera en 91 MW la potència de referència.

Es preveu la construcció de 3 subestacions transformadores de 132/12 kV, que s’encarregaran d’elevar a 132 kV tota l’energia de la zona eòlica 4.

A part dels elements anteriors, els parcs eòlics integren altres ele-ments susceptibles de generar impactes i que en termes generals són:

– Sabates per a l’ancoratge dels aerogeneradors.– Camins.– Instal·lació elèctrica.– Rases.Factors ambientals rellevants del LIC l’Alt Maestrat (ES 5223002).

El lloc d’importància comunitària l’Alt Maestrat es caracteritza per constituir una àrea muntanyosa de gran qualitat paisatgística en què des-taquen els nombrosos barrancs en què, en boscos mixtos, troben refugi espècies singulars en el mediterrani pròpies de la regió eurosiberiana.

Alternant amb els barrancs, destaquen els erms amb savines pròpies de les altes muntanyes del Maestrat. A més es localitzen en l’interior dos refugis importants per a rates penades. Els hàbitats d’interés comunitari i/o prioritari que estan en la zona d’estudi d’acord amb la nostra carto-grafia temàtica són els següents:

– Matolls arborescents de Juniperus spp. (5210), format per matolls oberts dominats per espècies del gènere Juniperus, resultants de la degradació de boscos climàcics o que actuen com a comunitats perma-nents en substrats o condicions desfavorables.

– Boscos de Quercus ilex i Quercus rotundifolia (9340) format per boscos esclerofil·les mediterranis dominats per la carrasca (Quercus rotundifolia), en clima continental i més o menys sec.

– Quant a les espècies es destaca la presència d’àguila serpera (Circaetus gallicus), àguila reial (Aquila chrysaetos), àguila calçada (Hieraaetus pennatus), voltor comú (Gyps fulvus) i falcó pelegrí (Falco peregrinus).

Respecte a la zona especial per a la conservació de les aus l’Alt Maestrat, la Tinença de Benifassà, el Turmell i Vallivana es caracterit-za per albergar poblacions nidificants de 22 espècies d’aus incloses en l’annex I de la Directiva 79/409/CEE. No obstant això, la zona és d’especial importància per a la conservació de les rapaces rupícoles. Alberga el 61,5 % dels efectius regionals de voltor comú i el 46,6 % de la població de miloca. Posseeix fins a nou territoris diferents d’àguila reial i dos d’àguila de panxa blanca a més de poblacions importants de falcó pelegrí i duc. També és notable la presència en aquests hàbitats rupícoles de còlit negre i gralla de bec roig.

L’elevada cobertura de boscos afavoreix la presència de nombroses parelles d’àguila serpera i d’àguila calçada. També nidifiquen algunes parelles de milà negre.

En el límit sud-est de la ZEPA (termes municipals de Catí, Albo-càsser, Ares del Maestrat i Culla) hi ha tres àrees de matoll mediterrani d’importància per a la nidificació de l’arpellot cendrós que alberga el 14,4 % dels efectius regionals de l’espècie.

III. Anàlisi de l’afectació a espais pertanyents a la Xarxa Natura 2000. Tal com s’ha mencionat en els apartats anteriors, l’article 29 de l’Acord de 26 de juny de 2001, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el Pla eòlic de la Comunitat Valenciana, estableix per a la zona 4 una potència de referència de 75 MW. En aquest sentit la potència finalment proposada pel promotor és de 166 MW, i supera àmpliament l’establida per l’esmentat Acord de 26 de juliol, exactament en 91 MW.

Del conjunt dels 4 parcs eòlics de la zona 4, únicament el de Pedra-fita amb 50 MW no afecta territorialment cap espai pertanyent a la Xarxa Natura 2000, quant a la resta afecten totalment o parcialment el LIC i la ZEPA citat anteriorment (…).

Els dits parcs Nevera I, Nevera II i Nevera III presenten en conjunt una potència de 106 MW.

No obstante el presente análisis se va a realizar para la potencia propuesta por el promotor considerando lo expuesto anteriormente para las conclusiones finales.

Estudio de alternativas. Selección de emplazamientosLa selección de alternativas se abordó mediante un análisis de las

mismas desde dos puntos de vista: viabilidad técnico-económica e impacto ambiental.

Primeramente y a partir de los datos obtenidos en la campaña de medición que el promotor ha realizado, se elaboró un estudio del poten-cial eólico para la totalidad de la zona 4, con objeto de determinar que emplazamientos presentaban un nivel de recurso y unas características del terreno adecuadas para su explotación eólica.

Así pues tras evaluar las condiciones de viento y con objeto de opti-mizar el aprovechamiento eólico de la totalidad de la zona 4 se llevo a cabo una primera selección de emplazamientos teniendo en cuenta fundamentalmente sus características orográficas.

Desde el punto de vista ambiental para la selección de las alternati-vas de menor impacto se analizaron los siguientes parámetros:

– Vegetación: formaciones vegetales afectadas en cada alternativa de implantación.

– Avifauna: especies de interés que se pueden ver afectadas.– Espacios de interés ambiental.– Sistema territorial y otras actividades: afección al planeamiento

urbanístico montes catalogados u otros elementos del sistema territorial y afección a otras actividades.

– Patrimonio cultural: existencia de elementos arqueológicos, etno-lógicos, o paleontológicos de importancia.

– Necesidad de infraestructura asociada: posibilidad de concentrar al máximo las actuaciones evitando la dispersión de impactos.

En este sentido en la información aportada, se han descartado emplazamientos que por motivos de rentabilidad no se consideraba oportuno instalar un parque eólico como es el caso de los parques de la Mola de Xert, Catí y Puig Cabrer.

Selección de aerogeneradores.Los aerogeneradores a instalar en los parques eólicos de la zona 4

serán marca Enercon con una potencia nominal de 2.000 KW.El aerogenerador tendrá un diámetro de pala de 70 m, con una altura

de buje de 65 m. Serán del tipo tripala, rotor horizontal y orientación a barlovento con control de paso de pala y velocidad variable.

Análisis de la afección.El acuerdo de 26 de julio de 2001, del Gobierno Valenciano por el

que se aprueba el Plan eólico de la Comunitat Valenciana establece en su artículo 21 que no se consideran aptas para ser soporte de instalacio-nes eólicas aquellas que figuran como espacios catalogados como ZEPA en ese sentido el propio Acuerdo de 26 de julio de 2001 no permite la implantación del parque eólico Nevera III al ubicarse en su totalidad en el ámbito de la ZEPA L’Alt Maestrat, La Tinença de Benifassà, El Turmell y Vallivana.

Sobre la base de lo anterior el resto de parques eólicos (Nevera I y Nevera II) se asientan en el límite de la citada ZEPA, así como parcial-mente sobre el LIC L’Alt Maestrat (Nevera I) en ese sentido los citados parques pueden afectar tanto directa como indirectamente a los siguien-tes hábitats de interés comunitario y/o especies prioritarias

– Bosques de Quercus ilex y Quercus rotundifolia (9340).– Matorrales arborescentes de Juniperus spp. (5210).Respecto a la avifauna asociada a dichos hábitats y presentes de la

zona de acuerdo con la base cartográfica de esta conselleria (resolución 10x10) se destacan las siguientes:

– Aguilucho cenizo (Circus pygargus).– Águila real (Aquila chrysaetos).– Aguililla calzada (Hieraaetus pennatus).– Búho real (Bubo bubo).Por otro lado el estudio de avifauna presentado por el promotor ha

detectado un total de 107 especies de aves en los censos y prospecciones realizados en las alineaciones y área de influencia de la zona eólica 4. El grupo de especies de mayor interés lo constituye la comunidad de aves rapaces integrada por el buitre leonado (Gyps fulvus), el alimoche común (Neophron pernopterus), el águila real (Aquila chrysaetos), la culebrera europea (Circaetus gallicus), el aguililla calzada (Hieraaetus pennatus), el águila azor perdicera (Hieraaetus fasciatus), el milano

No obstant això, aquesta anàlisi es realitzarà per a la potència pro-posada pel promotor considerant allò que s’ha exposat anteriorment per a les conclusions finals.

Estudi d’alternatives. Selecció d’emplaçamentsLa selecció d’alternatives es va abordar per mitjà d’una anàli-

si d’aquestes des de dos punts de vista: viabilitat tecnicoeconòmica i impacte ambiental.

Primerament i a partir de les dades obtingudes en la campanya de mesurament que el promotor ha realitzat, es va elaborar un estudi del potencial eòlic per a la totalitat de la zona 4, a fi de determinar quins emplaçaments presentaven un nivell de recurs i unes característiques del terreny adequades per a l’explotació eòlica.

Així doncs després d’avaluar les condicions del vent i a fi d’optimit-zar l’aprofitament eòlic de la totalitat de la zona 4 es va dur a terme una primera selecció d’emplaçaments tenint en compte fonamentalment les seues característiques orogràfiques.

Des del punt de vista ambiental per a la selecció de les alternatives de menor impacte es van analitzar els paràmetres següents:

– Vegetació: formacions vegetals afectades en cada alternativa d’im-plantació.

– Avifauna: espècies d’interés que es poden veure afectades.– Espais d’interés ambiental.– Sistema territorial i altres activitats: afectació al planejament

urbanístic forests catalogades o altres elements del sistema territorial i afectació a altres activitats.

– Patrimoni cultural: existència d’elements arqueològics, etnològics, o paleontològics d’importància.

– Necessitat d’infraestructura associada: possibilitat de concentrar al màxim les actuacions i evitar la dispersió d’impactes.

En aquest sentit, en la informació aportada, s’han descartat empla-çaments que per motius de rendibilitat no es considerava oportú ins-tal·lar un parc eòlic, com és el cas dels parcs de la Mola de Xert, Catí i Puig Cabrer.

Selecció d’aerogeneradors.Els aerogeneradors a instal·lar en els parcs eòlics de la zona 4 seran

marca Enercon amb una potència nominal de 2.000 KW.L’aerogenerador tindrà un diàmetre de pala de 70 m, amb una alçà-

ria de boixa de 65 m. Seran del tipus tripala, rotor horitzontal i orienta-ció a sobrevent amb control de pas de pala i velocitat variable.

Anàlisi de l’afectació.L’Acord de 26 de juliol de 2001, del Govern Valencià, pel qual

s’aprova el Pla eòlic de la Comunitat Valenciana, estableix en l’article 21 que no es consideren aptes per a ser suport d’instal·lacions eòliques aquelles que figuren com a espais catalogats com a ZEPA en aquest sentit l’Acord de 26 de juliol de 2001, no permet la implantació del parc eòlic Nevera III a l’ubicar-se en la seua totalitat en l’àmbit de la ZEPA l’Alt Maestrat, la Tinença de Benifassà, El Turmell i Vallivana.

Sobre la base de l’anterior la resta de parcs eòlics (Nevera I i Nevera II) s’assenten en el límit de la citada ZEPA, així com parcialment sobre el LIC l’Alt Maestrat (Nevera I) en aquest sentit els esmentats parcs poden afectar tant directament com indirectament els següents hàbitats d’interés comunitari i/o espècies prioritàries

– Boscos de Quercus ilex i Quercus rotundifolia (9340).– Matolls arborescents de Juniperus spp. (5210).Respecte a l’avifauna associada als dits hàbitats i presents a la

zona d’acord amb la base cartogràfica d’aquesta conselleria (resolució 10x10) es destaquen les següents:

– Arpellot cendrós (Circus pygargus).– Àguila reial (Aquila chrysaetos).– Àguila calçada (Hieraaetus pennatus).– Duc (Bubo bubo).Per un altre costat l’estudi d’avifauna presentat pel promotor ha

detectat un total de 107 espècies d’aus en els censos i en les prospec-cions realitzats en les alineacions i àrea d’influència de la zona eòlica 4. El grup d’espècies de major interés el constitueix la comunitat d’aus rapaces integrada pel voltor comú (Gyps fulvus), la miloca (Neophron pernopterus), l’àguila reial (Aquila chrysaetos), l’àguila serpera (Cir-caetus gallicus), l’àguila calçada (Hieraaetus pennatus), l’àguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus), el milà negre (Milvus migrans),

negro (Milvus migrans), el aguilucho lagunero (Circus aeroginosus), el aguilucho pálido (Circus cyaneus), el aguilucho cenizo (Circus pygar-gus), el busardo ratonero (Buteo buteo), el abejero europeo (Pernis api-vorus), el gavilán común (Accipiter nissus), el azor común (Accipiter gentilis), el cernícalo vulgar (Falco tinnunculus), el cernícalo patirrojo (Falco vespertinus), el alcotán (Falco subbuteo) y el halcón peregrino (Falco peregrinus).

Previendo las siguientes afecciones en espacios pertenecientes a Red Natura 2000.

– Buitre leonado (Gyps Fulvus) la afección sobre las áreas de cam-peo se prevé muy alta como consecuencia del elevado número de cruces registrados en toda la zona eólica.

– Alimoche común (Neophron pernopterus) la afección sobre las áreas de campeo se prevé muy alta en Piedrafita y alta en Nevera II como consecuencia del cruce de las alineaciones de aerogeneradores por parte de individuos de esta especie.

– Aguilucho cenizo (Circus pygargus) se prevé una afección alta en Nevera I y Nevera III como consecuencia del cruce de las alienaciones por parte de individuos de esta especie.

– Halcón peregrino (Falco Peregrinus) se prevé una afección muy alta sobre el territorito de cría localizado en el PE de Nevera III en la alineación NIII 01-NIII 04 del parque.

– Águila real (Aquila Chrysaetos) se prevé una afección muy alta sobre el área de campeo y territorio de cría localizado en el PE de Neve-ra III (águila real 01) próximo a la alineación N III 17 a NIII 20.

– Águila azor perdicera (Hieraaetus fasciatus) se prevé una afec-ción media sobre las áreas de campeo en el PE de Nevera I y media sobre las áreas de campeo y territorio de nidificación (águila azor per-dicera 01) localizado en el área de influencia del trazado del tendido eléctrico.

A pesar de no tratarse de una rapaz cabe destacar otra especie que posee una afección de grado alto sobre sus área de campeo en los cuatro parques y el tendido como es el cuervo (Corvus corax).

Por ultimo se prevé una afección de grado medio sobre las áreas de campeo para la culebrera europea (Circaetus gallicus) y el cernícalo vulgar (Falco tinnunculus) en todos los parques eólicos y el tendido, el gavilán común (Accipiter nissus) en Nevera II y la chova piquirroja (Pyrrhocorax pyrrhocorax) en Nevera III.

Con el fin de disminuir el impacto sobre la avifauna de los par-ques eólicos de la zona 4, el documento presenta una serie de medias correctoras. Durante las fase de construcción estas medidas se refie-ren al periodo adecuado para la ejecución de las obras, al seguimiento ambiental de las obras en cuanto a su afección sobre la avifauna y al control de la nidificación de las especies de mayor interés.

Vistas las características anteriores, la zona objeto de este infor-me presenta una gran riqueza de avifauna, formada entre otras espe-cies prioritarias, que de acuerdo con la reciente Ley 42/2007, de 13 de diciembre, de patrimonio natural y biodiversidad serán objeto de medidas de conservación especiales en cuanto a su hábitat, con el fin de asegurar su supervivencia y su reproducción en su área de distribución.

En su conjunto el desarrollo de los diferentes parques eólicos con-llevará una afección directa sobre los diferentes hábitats de interés comunitario. Asimismo la creación de nuevos viales y/o la adaptación de los caminos existentes a las necesidades que se requieren para el tras-porte de los aerogeneradores llevará asociada una afección importante sobre los hábitats presentes en la zona, así como a su fauna asociada.

Respecto a la avifauna es muy probable el efecto negativo de la instalación de los parques eólicos, estos pueden ir desde el aumento del riesgo de colisión con los aerogeneradores principalmente de la avi-fauna local, hasta el abandono de la zonas por parte de las misma tanto como área de reproducción como zona de alimentación conllevando una disminución de la supervivencia y de la reproducción del área de distribución de estas especies. Por otro lado la implantación de la línea de evacuación incrementará el riesgo de colisión pero también de elec-trocución de la citada avifauna.

En visita realizada a la zona se ha constatado la presencia de los citados hábitats de interés comunitario. Por otro lado, muchos de los caminos necesarios para acceder a la zona necesitarán una ampliación con la consiguiente afección directa a la vegetación y posible uso pos-terior de la población conllevando una degradación.

Por otro lado la mayor parte red de caminos que cruzan la zona objeto del informe requerirán ampliar su anchura para permitir el tras-

l’arpella de marjal (Circus aeroginosus), l’arpella pàl·lida (Circus cya-neus), l’arpellot cendrós (Circus pygargus), l’aligot (Buteo buteo), el pilot (Pernis apivorus), l’esparver vulgar (Accipiter nissus), l’astor (Accipiter gentilis), el xoriguer (Falco tinnunculus), el falcó cama-roig (Falco vespertinus), el falconet (Falco subbuteo) i el falcó pelegrí (Falco peregrinus).

Es preveuen les afectacions següents en espais pertanyents a Xarxa Natura 2000.

– Voltor comú (Gyps fulvus) l’afectació sobre les àrees de campeig es preveu molt alta com a conseqüència de l’elevat nombre d’encreua-ments registrats en tota la zona eòlica.

– La miloca (Neophron pernopterus) l’afectació sobre les àrees de campeig es preveu molt alta en Pedrafita i alta en Nevera II com a con-seqüència de l’encreuament de les alineacions d’aerogeneradors per part d’individus d’aquesta espècie.

– Arpellot cendrós (Circus pygargus) es preveu una afectació alta en Nevera I i Nevera III com a conseqüència de l’encreuament de les alienacions per part d’individus d’aquesta espècie.

– Falcó pelegrí (Falco peregrinus) es preveu una afectació molt alta sobre el territori de cria localitzat en el PE de Nevera III en l’alineació NIII 01-NIII 04 del parc.

– Àguila reial (Aquila Chrysaetos) es preveu una afectació molt alta sobre l’àrea de campeig i territori de cria localitzat en el PE de Nevera III (àguila reial 01) pròxim a l’alineació N III 17 a NIII 20.

– Àguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus) es preveu una afec-tació mitjana sobre les àrees de campeig en el PE de Nevera I i mitjana sobre les àrees de campeig i territori de nidificació (àguila de panxa blanca 01) localitzat en l’àrea d’influència del traçat de la instal·lació elèctrica.

A pesar de no tractar-se d’una rapaç cal destacar una altra espècie que posseeix una afectació de grau alt sobre la seua àrea de campeig en els quatre parcs i la instal·lació com és el corb (Corvus corax).

Per acabar es preveu una afectació de grau mitjà sobre les àrees de campeig per a l’àguila serpera (Circaetus gallicus) i el xoriguer (Falco tinnunculus) en tots els parcs eòlics i la instal·lació, l’esparver vulgar (Accipiter nissus) en Nevera II i la gralla de bec roig (Pyrrhocorax pyr-rhocorax) en Nevera III.

A fi de disminuir l’impacte sobre l’avifauna dels parcs eòlics de la zona 4, el document presenta una sèrie de mesures correctores. Durant les fase de construcció aquestes mesures es refereixen al període ade-quat per a l’execució de les obres, al seguiment ambiental de les obres quant a la seua afectació sobre l’avifauna i al control de la nidificació de les espècies de major interés.

Vistes les característiques anteriors, la zona objecte d’aquest infor-me presenta una gran riquesa d’avifauna, formada entre altres espècies prioritàries, que d’acord amb la recent Llei 42/2007, de 13 de desembre, de patrimoni natural i biodiversitat seran objecte de mesures de conser-vació especials quant al seu hàbitat, a fi d’assegurar la seua supervivèn-cia i la seua reproducció en la seua àrea de distribució.

En el seu conjunt el desenvolupament dels diferents parcs eòlics comportarà una afectació directa sobre els diferents hàbitats d’interés comunitari. Així mateix la creació de nous vials i/o l’adaptació dels camins existents a les necessitats que es requereixen per al transport dels aerogeneradors portarà associada una afectació important sobre els hàbitats presents en la zona, així com a la seua fauna associada.

Respecte a l’avifauna és molt probable l’efecte negatiu de la instal-lació dels parcs eòlics, aquests poden anar des de l’augment del risc de col·lisió amb els aerogeneradors principalment de l’avifauna local, fins a l’abandó de la zona per part d’aquestes tant com a àrea de reproducció, com a zona d’alimentació, i comportaria una disminució de la supervi-vència i de la reproducció de l’àrea de distribució d’aquestes espècies. Per un altre costat la implantació de la línia d’evacuació incrementarà el risc de col·lisió però també d’electrocució de l’esmentada avifauna.

En visita realitzada a la zona s’ha constatat la presència dels esmen-tats hàbitats d’interés comunitari. D’altra banda, molts dels camins necessaris per a accedir a la zona necessitaran una ampliació amb la consegüent afectació directa a la vegetació i possible ús posterior de la població i comportaria una degradació.

Per un altre costat la major part de la xarxa de camins que creuen la zona objecte de l’informe requeriran ampliar la seua amplària per a

porte de los aerogeneradores pudiendo sinérgicamente afectar de mane-ra negativa al estado de conservación de los hábitats naturales.

Respecto a la afección de hábitats fuera de la red natura, de acuerdo con la citad Ley 42/2007 los órganos competentes deberán adoptar las medidas necesarias para evitar el deterioro o la contaminación de los citados hábitats en ese sentido el propio EIA del parque eólico de Pie-drafita destaca la riqueza de avifauna presente en el lugar.

Conclusiones1. El Acuerdo de 26 de julio de 2001, del Gobierno Valenciano,

por el que se aprueba el Plan eólico de la Comunitat Valenciana, esta-blece en su artículo 21 que no se consideran aptas para ser soporte de instalaciones eólicas aquellas que figuran como espacios catalogados como ZEPA, en ese sentido el propio Acuerdo de 26 de julio de 2001 no permite la implantación del parque eólico Nevera III al ubicarse en su totalidad en el ámbito territorial de la ZEPA L’Alt Maestrat, La Tinença de Benifassà, El Turmell y Vallivana.

2. Por otro lado respecto a los parques eólicos Nevera I y Nevera II se asientan en el límite del citado espacio perteneciente a la Red Natura 2000 pudiendo generar un significativo impacto ambiental negativo sobre los hábitats y especies de interés comunitario europeo protegidos tanto en el LIC L’Alt Maestrat (ES 5223002) como en la ZEPA L’Alt Maestrat, La Tinença de Benifassà, El Turmell y Vallivana, principal-mente en lo relativo a la avifauna del lugar tal y como se dispone en el propio informe anual de avifauna.

3. En este sentido si se tienen en cuenta que el plan eólico fue apro-bado por el Consell con naturaleza de plan de acción territorial de carác-ter sectorial (art. 1 de sus normas) mediante Acuerdo de 26 de julio de 2001, publicado en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de 31 de julio de 2001, se puede aceptar que en el proyecto concurren razones imperiosas de interés de primer orden y en consecuencia permitir cierta afección territorial al LIC siempre que puedan cumplirse todas las con-diciones derivadas del artículo 45 de la Ley 42/2007, de 13 de diciem-bre, del patrimonio natural y de la biodiversidad, el qual incorpora al ordenamiento jurídico español el artículo 6 de la Directiva 93/43/CEE del Consejo (directivas de hábitats).

4. Sobre la base de lo anterior se considera necesario que el promo-tor en el marco del procedimiento de evaluación de impacto ambiental del proyecto del plan especial de la zona eólica 4 aporte la siguiente documentación adicional en un único documento de afección a Red Natura 2.000.

A) Justificación de la ausencia de alternativas de manera que quede razonablemente clara la necesidad de ocupar terrenos de la Red Natura 2000.

B) Justificación por parte del plan especial de la zona 4 de su ade-cuación al Plan eólico de la Comunitat Valenciana dado que el artículo 29 de la normativa del plan eólico asigna para la zona 4 una potencia de referencia de 75 MW mientras que el proyecto informado prevé 166 MW.

Esta desviación se considera irrelevante a los efectos e incidencia directa sobre los suelos y las formaciones y especies vegetales ya que no implica en principio una mayor ocupación física de terreno pero pueden ser muy significativa para la avifauna ya que las dimensiones y el número de los aerogeneradores se incrementan notablemente. Esta afección sobre la avifauna debe ser adecuadamente valorada en el estu-dio de impacto ambiental en relación con las previsiones originales del plan eólico.

En relación con lo anterior, dada la citada discrepancia, parece ade-cuado que el proyecto de plan especial de la zona eólica 4 contenga una justificación de su adecuación al Plan eólico de la Comunitat Valencia-na en cuanto a potencia instalada y número de aerogeneradores. Esta justificación puede ser relevante para una adecuada justificación del intereses públicos de la actuación a efectos del artículo 45.5 de la cita Ley 42/2007.

C) Análisis específico de afección del proyecto a la Red Natura 2000 que analice la afección a los hábitats de interés comunitario pre-sentes, pero principalmente centrado en la avifauna, dada la existencia de especies incluidas en el anexo I de la directiva de hábitats. Dicho análisis deberá considerar el efecto sinérgico de todos los parques eóli-cos e infraestructura asociadas.

D) Sobre la base del citado estudio de afección se concluirá si existe un riesgo de incidencia negativa del plan sobre el LIC donde se asientan

permetre el transport dels aerogeneradors i es podrà afectar sinèrgica-ment de manera negativa l’estat de conservació dels hàbitats naturals.

Respecte a l’afectació d’hàbitats fora de la xarxa natura, d’acord amb la citada Llei 42/2007, els òrgans competents hauran d’adoptar les mesures necessàries per a evitar el deteriorament o la contaminació dels esmentats hàbitats en aquest sentit el mateix EIA del parc eòlic de Pedrafita destaca la riquesa d’avifauna present en el lloc.

Conclusions1. L’Acord de 26 de juliol de 2001, del Govern Valencià, pel qual

s’aprova el Pla eòlic de la Comunitat Valenciana, estableix en l’article 21 que no es consideren aptes per a ser suport d’instal·lacions eòliques aquelles que figuren com a espais catalogats com a ZEPA, en aquest sentit l’Acord de 26 de juliol de 2001, no permet la implantació del parc eòlic Nevera III a l’ubicar-se en la seua totalitat en l’àmbit territorial de la ZEPA l’Alt Maestrat, la Tinença de Benifassà, el Turmell i Vallivana.

2. Per un altre costat respecte als parcs eòlics Nevera I i Nevera II s’assenten en el límit de l’esmentat espai pertanyent a la Xarxa Natura 2000 i poden generar un significatiu impacte ambiental negatiu sobre els hàbitats i les espècies d’interés comunitari europeu protegits tant en el LIC l’Alt Maestrat (ES 5223002) com en la ZEPA l’Alt Maestrat, la Tinença de Benifassà, el Turmell i Vallivana, principalment quant a l’avifauna del lloc tal com es disposa en l’informe anual d’avifauna.

3. En aquest sentit si es té en compte que el pla eòlic va ser aprovat pel Consell amb naturalesa de pla d’acció territorial de caràcter sectorial (article 1 de les seues normes) mitjançant un Acord de 26 de juliol de 2001, publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de 31 de juliol de 2001, es pot acceptar que en el projecte concorren raons imperioses d’interés de primer ordre i en conseqüència permetre una certa afectació territorial al LIC sempre que puguen complir-se totes les condicions derivades de l’article 45 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, el qual incorpora a l’ordenament jurídic espanyol l’article 6 de la Directiva 93/43/CEE del Consell (directives d’hàbitats).

4. Sobre la base de l’anterior es considera necessari que el promotor en el marc del procediment d’avaluació d’impacte ambiental del projec-te del pla especial de la zona eòlica 4 aporte la següent documentació addicional en un únic document d’afectació a Xarxa Natura 2.000.

A) Justificació de l’absència d’alternatives de manera que quede raonablement clara la necessitat d’ocupar terrenys de la Xarxa Natura 2000.

B) Justificació per part del pla especial de la zona 4 de la seua ade-quació al Pla eòlic de la Comunitat Valenciana, atés que l’article 29 de la normativa del pla eòlic assigna per a la zona 4 una potència de referència de 75 MW mentre que el projecte informat preveu 166 MW.

Aquesta desviació es considera irrellevant als efectes i a la inci-dència directa sobre els sòls i les formacions i espècies vegetals ja que no implica en principi una major ocupació física de terreny però pot ser molt significativa per a l’avifauna ja que les dimensions i el nom-bre dels aerogeneradors s’incrementen notablement. Aquesta afectació sobre l’avifauna ha de ser adequadament valorada en l’estudi d’impacte ambiental en relació amb les previsions originals del pla eòlic.

En relació amb l’anterior, donada l’esmentada discrepància, pareix adequat que el projecte de pla especial de la zona eòlica 4 continga una justificació de la seua adequació al Pla eòlic de la Comunitat Valenciana quant a potència instal·lada i nombre d’aerogeneradors. Aquesta justi-ficació pot ser rellevant per a una adequada justificació dels interessos públics de l’actuació als efectes de l’article 45.5 de l’esmentada Llei 42/2007.

C) Anàlisi específica d’afectació del projecte a la Xarxa Natura 2000 que analitze l’afectació als hàbitats d’interés comunitari presents, però principalment centrat en l’avifauna, donada l’existència d’espècies incloses en l’annex I de la directiva d’hàbitats. La dita anàlisi haurà de considerar l’efecte sinèrgic de tots els parcs eòlics i les infraestructures associades.

D) Sobre la base de l’esmentat estudi d’afectació es conclourà si hi ha un risc d’incidència negativa del pla sobre el LIC on s’assenten

los citados parques. Así como en la ZEPA colindante a los mismos. Dicho estudio aplicará las medidas correctoras necesarias, tales como reducción del número de aerogeneradores crear pasillos libres para el paso de la avifauna, medidas que eviten la electrocución y colisión con la línea de evacuación etc.

E) Si a pesar de las medidas correctoras se continúa incidiendo negativa y significativamente sobre las especies prioritarias presentes en al zona el presente plan deberá presentar un proyecto especifico de medidas compensatorias para garantizar la coherencia global de la Red Natura 2000, que será independiente del proyecto del Plan especial de la zona eólica 4 y que deberá incorporarse al procedimiento de evaluación de impacto ambiental de este ultimo. En este último sentido el contenido del programa de medidas compensatorias deberá constar de:

– Memoria en la que figure una descripción detallada del diseño de las medidas compensatorias y legislación aplicable, cronograma o plan de las actuaciones necesarias, y plan de vigilancia de su ejecución y seguimiento.

– Pliego de prescripciones técnicas para ejecución del programa.– Presupuesto de ejecución vigilancia y seguimiento de las medidas

compensatorias.– Planos donde se recogerá cartográficamente la ubicación de las

actuaciones a escala apropiada y se incluirán los detalles de la actuación cuando se realcen restauraciones, regeneraciones, etc.

– El proyecto de medidas compensatorias deberá ser consultado previamente con el área de espacios naturales, quien informará especí-ficamente sobre su adecuación o no a los objetivos de consecución de la Red Natura 2000.

– Por último se informa que antes de su aprobación las medidas compensatorias deberán ser sometidas a información pública para que los grupos o personas interesadas puedan expresar cualquier alegación que consideren oportuna.

– Dicho proyecto de medias compensatorias deberá aportar aquellas medidas que permitan un estado de conservación favorable de las espe-cies de interés comunitario presentes en al zona, entendiéndose como favorable la aplicación de aquellas actuaciones que eviten que el área de distribución natural de la especie se esté reduciendo o se vea amena-zado con reducirse en un futuro previsible así como que garanticen que exista un hábitat de extensión suficiente para mantener sus poblaciones a largo plazo.

– Las medidas compensatorias por otra parte deberán ser comuni-cadas a la Comisión Europea a través del Ministerio de Medio Ambien-te por la Dirección General de Territorio y Paisaje, Área de Espacios Naturales.

4. Informe del Servicio de Biodiversidad4.1. Informe de 29 de septiembre de 2009.Examinada la documentación presentada por el promotor, el banco

de datos de biodiversidad, el informe solicitado al Instituto Mediterrá-nea d’Estudis Avanzas (IMEDEA-CSIC) sobre el uso el espacio por parte de las aves en situación pre-operacional y otra documentación en poder de este servicio se informa lo siguiente:

1. Especies prioritarias presentes en la zona de actuación.Consultado el BDB las especies prioritarias detectadas en el entorno

del parque eólico (con excepción de las aves rapaces que se analizan en el siguiente apartado) son:

– Murciélagos.El refugio de murciélagos importante más próximo es la Cova Can-

tallops, donde se han localizado Myotis myotis, Rhinolophus euryale, Rh. ferrumequinum, Rh. hipposideros y Miniopterus sechreiersii. La distancia a la cueva de los aerogeneradores más próximos (a 5 km) no hace previsible una afección directa a estas especies.

– Otras especies prioritarias.Consultado el BDB aparecen en zonas relativamente próximas algu-

nas localidades de gallipato (Pleurorodels waltl) y de Tilo (Tilia pla-typhyllos) aunque ninguna directamente afectada por las instalaciones.

2. Aves rapaces nidificantes.El promotor aporta abundante información sobre aves rapaces en

las proximidades de los parque que ha sido cotejada con los datos exis-tentes en el BDB.

Hay que señalar que el estudio señala afecciones muy altas para la nidificación del alimoche (en Piedrafita), para el águila real (en Nevera III) para el aguilucho cenizo (en Piedrafita y en la línea de evacuación)

els esmentats parcs. Així com en la ZEPA contigua a aquests. El dit estudi aplicarà les mesures correctores necessàries, com ara la reduc-ció del nombre d’aerogeneradors, crear corredors lliures per al pas de l’avifauna, mesures que eviten l’electrocució i col·lisió amb la línia d’evacuació, etc.

E) Si a pesar de les mesures correctores es continua incidint nega-tivament i significativament sobre les espècies prioritàries presents en al zona aquest pla haurà de presentar un projecte específic de mesures compensatòries per a garantir la coherència global de la Xarxa Natura 2000, que serà independent del projecte del Pla especial de la zona eòli-ca 4 i que haurà d’incorporar-se al procediment d’avaluació d’impacte ambiental d’aquest últim. En aquest sentit el contingut del programa de mesures compensatòries haurà de constar de:

– Memòria en què figure una descripció detallada del disseny de les mesures compensatòries i de la legislació aplicable, cronograma o pla de les actuacions necessàries, i pla de vigilància de l’execució i del seguiment.

– Plec de prescripcions tècniques per a l’execució del programa.– Pressupost d’execució vigilància i seguiment de les mesures com-

pensatòries.– Plans on s’arreplegarà cartogràficament la ubicació de les actua-

cions a escala apropiada i s’inclouran els detalls de l’actuació quan es realcen restauracions, regeneracions, etc.

– El projecte de mesures compensatòries haurà de ser consultat prè-viament amb l’àrea d’espais naturals, que informarà específicament sobre la seua adequació o no als objectius de consecució de la Xarxa Natura 2000.

– Finalment s’informa que abans de la seua aprovació les mesures compensatòries hauran de ser sotmeses a informació pública perquè els grups o les persones interessades puguen expressar qualsevol al·legació que consideren oportuna.

– El dit projecte de mesures compensatòries haurà d’aportar aque-lles mesures que permeten un estat de conservació favorable de les espècies d’interés comunitari presents en al zona, entenent-se com a favorable l’aplicació d’aquelles actuacions que eviten que l’àrea de dis-tribució natural de l’espècie s’estiga reduint o es veja amenaçada de reduir-se en un futur previsible així com que garantisquen que hi haja un hàbitat d’extensió suficient per a mantindre les seues poblacions a llarg termini.

– Les mesures compensatòries d’altra banda hauran de ser comu-nicades a la Comissió Europea a través del Ministeri de Medi Ambient per la Direcció General de Territori i Paisatge, Àrea d’Espais Naturals.

4. Informe del Servei de Biodiversitat4.1. Informe de 29 de setembre de 2009.Examinada la documentació presentada pel promotor, el banc de

dades de biodiversitat, l’informe sol·licitat a l’Institut Mediterrani d’Es-tudis Avançats (IMEDEA-CSIC) sobre l’ús de l’espai per part de les aus en situació preoperacional i una altra documentació en poder d’aquest servei s’informa el següent:

1. Espècies prioritàries presents en la zona d’actuació.Consultat el BDB les espècies prioritàries detectades en l’entorn del

parc eòlic (a excepció de les aus rapaces que s’analitzen en el següent apartat) són:

– Rates penades.El refugi de rates penades important més pròxim és la cova Can-

tallops, on s’han localitzat Myotis myotis, Rhinolophus euryale, Rh. fer-rumequinum, Rh. hipposideros i Miniopterus sechreiersii. La distància a la cova dels aerogeneradors més pròxims (a 5 km) no fa previsible una afectació directa a aquestes espècies.

– Altres espècies prioritàries.Consultat el BDB apareixen en zones relativament pròximes

algunes localitats d’ofegabous (Pleurorodeles waltl) i de til·ler (Tilia platyphyllos) encara que cap directament afectada per les instal·lacions.

2. Aus rapaces nidificants.El promotor aporta abundant informació sobre aus rapaces en les

proximitats del parc que ha sigut confrontada amb les dades existents en el BDB.

Cal dir que l’estudi assenyala afectacions molt altes per a la nidifi-cació de la miloca (en Pedrafita), per a l’àguila reial (en Nevera III) per a l’arpellot cendrós (en Pedrafita i en la línia d’evacuació) i per al falcó

y para el halcón peregrino (en Nevera III). Igualmente indica afección muy alta para las áreas de campeo del buitre leonado (en todos los par-ques) para el alimoche (en Piedrafita) para el águila real (en Nevera III) y para el aguilucho cenizo (línea de evacuación).

La afección a lugares de nidificación se resume a continuación.– Alimoche.El estudio menciona un nido posible de esta especie amenazada en

las inmediaciones del parque de Piedrafita en 2008. La reproducción de la especie no ha sido comprobada en esta zona en los años 2008 y 2009.

Respecto a la posible nidificación de las especies en Nevera II (Sal-vasoria Morella) no se ha comprobado su nidificación ni en 2008 ni en 2009.

– Buitre leonado.El promotor señala la existencia de una zona de nidificación al N

del parque de Piedrafita. En este lugar (Mas de Montfort-Catí) se ha comprobado la nidificación de 1 pareja en los años 2008 y 2009 a unos 970 metros del aerogenerador más próximo.

No señala el informe la existencia de otro punto de nidificación reciente localizado muy próximo al parque Nevera III. En este lugar (puntal de Orenga, Ares) se ha comprobado la nidificación de 1 pareja el año 2008 y 3 en 2009 a unos 480 m del aerogenerador más próximo.

– Aguilucho cenizo.Se localizan varias zonas de nidificación en las proximidades de

los parques de Nevera II (3,8 km), Piedrafita (2,1 km) y Nevera III (1,5 km). Dada la distancia a las instalaciones y el tipo de vuelo de esta ave, no cabe suponer afección directa por el funcionamiento de los aeroge-neradores si que prevé una afección por la línea de evacuación aunque dadas las características de este tipo de tendidos resulta de bajo riesgo para la especie.

– Águila perdicera y águila real.Las águilas perdiceras más próximas se localizan relativamente ale-

jadas de las alineaciones (> 6 km) por lo que no cabe suponer afección directa. Respecto al águila real el lugar de nidificación más próximo se localiza a 1,4 km del parque de Nevera III.

– Otras rapaces.Se han localizado zonas de reproducción relativamente próximas de

Búho real (>1,5 km) y de halcón peregrino. De esta última especie una (Mas de Evaristo) se sitúa a unos 500 m del aerogenerador más próximo y la otra (Mas de Borrons) se sitúa a unos 1.400 m, del aerogenerador más cercano.

El estudio de impacto menciona también la presencia de parejas próximas de gavilán y cernícalo común.

3. Flujo de aves.Examinados los datos facilitados por el promotor y visto el informe

elaborado por IMEDEA se señalan las siguientes observaciones:La especie más frecuentemente observada cruzando las alineaciones

propuestas fue el buitre leonado que representó el 50 % de los cruces y ejemplares de todas las aves observadas. Todas la alineaciones son muy frecuentadas por los buitres al estar situadas en puntos geográficos que la especie utiliza en muchos casos para coger altura lo que hace a los aerogeneradores especialmente peligrosos. Las tasas de cruce (esti-madas en buitres/hora) fueron muy altas en algunos parques, incluso superiores a las registradas en algunas alineaciones de parques eólicos próximos del Maestrazgo donde se ha registrado importante mortalidad de la especie. Dadas estas circunstancias la evaluación del riesgo para las aves en vuelo se realiza solo sobre esta especie.

No obstante hay que señalar que la época de mayor mortalidad para el buitre al volar a alturas más bajas es el invierno, época para la que no se ha realizado suficiente esfuerzo de prospección en los parques de Nevera II y Piedrafita. Además para este último parque no se aportan datos de flujo de aves en las posiciones 20 a 25.

4. Conclusiones.De los datos analizados se deducen los siguientes resultados.4.1. Carencia de datos suficientes.Para valorar correctamente el posible impacto hay que realizar pros-

pecciones en invierno en los parques de Nevera II y Piedrafita.No se pueden valorar los posibles impactos de los aerogeneradores

20 a 25 de Piedrafita al no haberse aportado datos de flujo de aves. Por otra parte estos aerogeneradores están muy próximos a zona de nidifi-cación de buitre y halcón peregrino.

4.2. Afección directa a zonas de nidificación.

pelegrí (en Nevera III). Igualment indica afectació molt alta per a les àrees de campeig del voltor comú (en tots els parcs) per a la miloca (en Pedrafita) per a l’àguila reial (en Nevera III) i per a l’arpellot cendrós (línia d’evacuació).

L’afectació a llocs de nidificació es resumeix a continuació.– Miloca.L’estudi menciona un niu possible d’aquesta espècie amenaçada als

voltants del parc de Pedrafita en 2008. La reproducció de l’espècie no ha sigut comprovada en aquesta zona en els anys 2008 i 2009.

Respecte a la possible nidificació de les espècies en Nevera II (Sal-vassòria, Morella) no s’ha comprovat la seua nidificació ni en 2008 ni en 2009.

– Voltor comú.El promotor assenyala l’existència d’una zona de nidificació al

N del parc de Pedrafita. En aquest lloc (Mas de Montfort-Catí) s’ha comprovat la nidificació d’1 parella en els anys 2008 i 2009 a uns 970 metres de l’aerogenerador més pròxim.

No assenyala l’informe l’existència d’un altre punt de nidificació recent localitzat molt pròxim al parc Nevera III. En aquest lloc (puntal d’Orenga, Ares) s’ha comprovat la nidificació d’1 parella l’any 2008 i 3 en 2009 a uns 480 m de l’aerogenerador més pròxim.

– Arpellot cendrós.Es localitzen unes quantes zones de nidificació en les proximitats

dels parcs de Nevera II (3,8 km), Pedrafita (2,1 km) i Nevera III (1,5 km). Donada la distància a les instal·lacions i el tipus de vol d’aquesta au, no cal suposar afectació directa pel funcionament dels aerogene-radors si que preveu una afectació per la línia d’evacuació encara que donades les característiques d’aquest tipus d’instal·lacions resulta de baix risc per a l’espècie.

– Àguila de panxa blanca i àguila reial.Les àguiles de panxa blanca més pròximes es localitzen relativa-

ment allunyades de les alineacions (> 6 km) pel que no cal suposar afectació directa. Respecte a l’àguila reial el lloc de nidificació més pròxim es localitza a 1,4 km del parc de Nevera III.

– Altres rapaces.S’han localitzat zones de reproducció relativament pròximes de duc

>1,5 km) i de falcó pelegrí. D’aquesta última espècie una (Mas d’Eva-rist) se situa a uns 500 m de l’aerogenerador més pròxim i l’altra (Mas d’en Borrós) se situa a uns 1.400 m, de l’aerogenerador més pròxim.

L’estudi d’impacte menciona també la presència de parelles pròxi-mes d’esparver i xoriguer.

3. Flux d’aus.Examinades les dades facilitades pel promotor i vist l’informe ela-

borat per IMEDEA s’assenyalen les observacions següents:L’espècie més sovint observada creuant les alineacions proposades

va ser el voltor comú que va representar el 50 % dels encreuaments i exemplars de totes les aus observades. Totes les alineacions són molt freqüentades pels voltors a l’estar situades en punts geogràfics que l’es-pècie utilitza en molts casos per a agafar altura el que fa als aerogene-radors especialment perillosos. Les taxes d’encreuament (estimades en voltors/hora) van ser molt altes en alguns parcs, inclús superiors a les registrades en algunes alineacions de parcs eòlics pròxims del Maestrat on s’ha registrat important mortalitat de l’espècie. Donades aquestes circumstàncies l’avaluació del risc per a les aus en vol es realitza només sobre aquesta espècie.

No obstant això, cal assenyalar que l’època de major mortalitat per al voltor al volar a altures més baixes és l’hivern, època per a la qual no s’ha realitzat prou esforç de prospecció en els parcs de Nevera II i Pedrafita. A més per a aquest últim parc no s’aporten dades de flux d’aus en les posicions 20 a 25.

4. Conclusions de les dades analitzades, es dedueixen els resultats següents.

4.1. Carència de dades suficients.Per a valorar correctament el possible impacte cal realitzar prospec-

cions a l’hivern en els parcs de Nevera II i Pedrafita.No es poden valorar els possibles impactes dels aerogeneradors 20

a 25 de Pedrafita al no haver-se aportat dades de flux d’aus. D’altra banda aquests aerogeneradors estan molt pròxims a zona de nidificació de voltor i falcó pelegrí.

4.2. Afectació directa a zones de nidificació.

Se considera grave la afección por la instalación de los aerogenera-dores 1 al 4 de Nevera III al estar muy próximos a zonas de nidificación de buitre y halcón peregrino.

4.3. Afección a buitres en zonas de alta frecuentación.Para facilitar el paso seguro de los buitres en zonas de alta frecuen-

tación, debe establecerse pasillos entre aerogeneradores. Entre estos se señalan los siguientes:

– Parque Piedrafita: se establecerá un pasillo sin aerogeneradores en el collado donde se ubica el aerogenerador 13.

– Parque de Nevera I: se establecerá un pasillo entre los aerogene-radores 6 al 11.

– Parque Nevera III: Se establecerá un pasillo entre los aerogene-radores 5 al 8.

– Parque de Nevera III: se establecerá un pasillo entre los aeroge-neradores 13 a 16.

4.2. Informe del Servicio de Biodiversidad de febrero de 2011.El objeto del informe es determinar si existen patrones territoriales

de flujos de aves y comparar los índices de riesgo entre zonas una vez concluidos los estudios previsto de 11 de las 15 zonas eólicas.

Las conclusiones del mismo son:– Durante los estudios pre-operacionales se registraron en los cen-

sos de pasillos 8.375 observaciones de aves transitando por el espacio aéreo de las 11 zonas eólicas. Las rapaces constituyeron el 79 % de las aves avistadas, los córvidos el 15 % y otras aves el 6 %. La especie más frecuentemente observada fue el buitre leonado, que representó el 71,5 % de los ejemplares registrados, seguida del cernícalo vulgar (6,6 %), el abejero europeo (5,9 %) y el águila culebrera (4,3 %).

– Las tasas de flujo cambiaron mucho entre parques, siguiendo un patrón aproximado de descenso de norte a sur en la Comunitat Valen-ciana, explicable por la concentración de buitres reproductores en el interior de Castellón.

– En los parques del Maestrazgo, donde pudieron compararse los flujos pre-operatorios y post-operatorios, se observó un fuerte cambio entre los distintos periodos a resultas del cambio en la ubicación de las fuentes de alimento para los buitres. No obstante, las ubicaciones de aerogeneradores más frecuentadas dentro de un parque siguieron sién-dolo a pesar del descenso generalizado del flujo.

El buitre leonado fue la especie que sufrió mayor mortalidad, estan-do esta relacionada con su frecuencia de paso por la altura de mayor riesgo.

5. Dirección General de Patrimonio Cultural.5.1. Informe sobre zona 4 del patrimonio cultural (18.07.2011).Informa desfavorablemente al situarse en el epicentro del arte rupes-

tre levantino entre la Valltorta y los conjuntos de la Gasulla que son manifestación artística propia del arco mediterráneo de la península ibérica cuya originalidad paisaje y dimensión narrativa fue fundamental para que la UNESCO lo declarase Patrimonio de la Humanidad, tal y como se tuvo en cuenta. Se adjunta informe técnico sobre documenta-ción remitida el 4 de marzo de 2009 por la empresa promotora corres-pondiente al estudio arqueológico de la zona 4 del plan eólico con el siguiente contenido:

La unidad de inspección de patrimonio histórico artístico de la Dirección Territorial de Cultura de Castellón, emite el siguiente infor-me técnico.

La empresa promotora Enerfín Sociedad de Energía, SA, ha contra-tado el estudio previo arqueológico de la zona 4 del Plan eólico valen-ciano en la provincia de Castellón a la consultora Auditores Medioam-bientales Natura, SL.

El estudio arqueológico previo está motivado por el proyecto que contempla la ejecución y construcción de la zona eólica 4 del Plan eólico valenciano en la provincia de Castellón siendo de aplicación el artículo 62 de la Ley 5/2007, de 9 de febrero del patrimonio cultural valenciano.

Para la realización de obras u otro y tipo de intervenciones o acti-vidades que impliquen remoción de tierras, sean públicas o privadas, en zonas, espacios de protección y áreas de vigilancia arqueológicas o paleontológicas, así como en ausencia de catálogo aprobado según los requisitos de la presente ley, en todos aquellos ámbitos en los que se conozca o presuma fundamentalmente la existencia de restos arqueoló-gicos o paleontológicos de interés relevante, el promotor deberá aportar ante la conselleria competente en materia de cultura un estudio previo

Es considera greu l’afectació per la instal·lació dels aerogeneradors 1 al 4 de Nevera III a l’estar molt pròxims a zones de nidificació de voltor i falcó pelegrí.

4.3. Afectació a voltors en zones d’alta freqüentació.Per a facilitar el pas segur dels voltors en zones d’alta freqüentació,

ha d’establir-se corredors entre aerogeneradors. Entre aquests s’asse-nyalen els següents:

– Parc Pedrafita: s’establirà un corredor sense aerogeneradors en el tossal on s’ubica l’aerogenerador 13.

– Parc de Nevera I: s’establirà un corredor entre els aerogeneradors 6 a l’11.

– Parc Nevera III: s’establirà un corredor entre els aerogeneradors 5 al 8.

– Parc de Nevera III: s’establirà un corredor entre els aerogenera-dors 13 a 16.

4.2. Informe del Servei de Biodiversitat de febrer de 2011.L’objecte de l’informe és determinar si hi ha patrons territorials de

fluxos d’aus i comparar els índexs de risc entre zones una vegada con-closos els estudis previstos d’11 de les 15 zones eòliques.

Les conclusions d’aquest són:– Durant els estudis preoperacionals es van registrar en els censos

de corredors 8.375 observacions d’aus transitant per l’espai aeri de les 11 zones eòliques. Les rapaces van constituir el 79 % de les aus albira-des, els còrvids el 15 % i altres aus el 6 %. L’espècie més sovint obser-vada va ser el voltor comú, que va representar el 71,5 % dels exemplars registrats, seguida del xoriguer (6,6 %), l’abeller europeu (5,9 %) i l’àguila serpera (4,3 %).

– Les taxes de flux van canviar molt entre parcs, seguint un patró aproximat de descens de nord a sud a la Comunitat Valenciana, explica-ble per la concentració de voltors reproductors en l’interior de Castelló.

– En els parcs del Maestrat, on van poder comparar-se els fluxos preoperatoris i postoperatoris, es va observar un fort canvi entre els distints períodes a resultes del canvi en la ubicació de les fonts d’ali-ment per als voltors. No obstant això, les ubicacions d’aerogeneradors més freqüentades dins d’un parc van seguir sent-ho a pesar del descens generalitzat del flux.

El voltor comú va ser l’espècie que va patir major mortalitat, i aquesta està relacionada amb la seua freqüència de pas per l’altura de major risc.

5. Direcció General de Patrimoni Cultural.5.1. Informe sobre zona 4 del patrimoni cultural (18.07.2011).Informa desfavorablement al situar-se en l’epicentre de l’art rupes-

tre llevantí entre la Valltorta i els conjunts de la Gassulla que són mani-festació artística pròpia de l’arc mediterrani de la península ibèrica l’ori-ginalitat, el paisatge i la dimensió narrativa dels quals va ser fonamental perquè la UNESCO el declarara Patrimoni de la Humanitat, tal com s’ha tingut en compte. S’adjunta l’informe tècnic sobre documentació remesa el 4 de març de 2009 per l’empresa promotora corresponent a l’estudi arqueològic de la zona 4 del pla eòlic amb el contingut següent:

La unitat d’inspecció de patrimoni històric artístic de la Direcció Territorial de Cultura de Castelló, emet l’informe tècnic següent.

L’empresa promotora Enerfín Sociedad de Energía, SA, ha con-tractat l’estudi arqueològic previ de la zona 4 del Pla eòlic valencià a la província de Castelló a la consultora Auditores Mediambientales Natura, SL.

L’estudi arqueològic previ està motivat pel projecte que preveu l’execució i la construcció de la zona eòlica 4 del pla eòlic valencià a la província de Castelló i s’aplica l’article 62 de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, del patrimoni cultural valencià.

Per a la realització d’obres o un altre i tipus d’intervencions o acti-vitats que impliquen remoció de terres, siguen públiques o privades, en zones, espais de protecció i àrees de vigilància arqueològiques o paleontològiques, així com en absència de catàleg aprovat segons els requisits d’aquesta llei, en tots aquells àmbits en què es conega o pre-sumisca fonamentalment l’existència de restes arqueològiques o pale-ontològics d’interés rellevant, el promotor haurà d’aportar davant de la conselleria competent en matèria de cultura un estudi previ subscrit per

suscrito por técnico competente sobre los efectos que las mismas pudie-ran causar en los restos de esta naturaleza.

Instalaciones eólicas de la zona 4.– Parque eólico Nevera I– Parque eólico Nevera II.– Parque eólico Nevera III.– Parque eólico de Piedrafita.– SET de Salzadella.– Líneas eléctricas de evacuación.La zona eólica se sitúa en el interior norte de la provincia de Caste-

llón, fundamentalmente en municipios de L’Alt Maestrat, pero también se extiende por Els Ports, El Baix Maestrat y La Plana Alta. Los parques eólicos se situarán en las crestas montañosa que enmarcan el valle de Catí, enclave de alto valor cultural situado entre la Valltorta y el conjun-to de Gassulla Remígia donde se ubica la más fidedigna representación del arte rupestre levantino declarado Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO en 1998. Desde los parques partirá una línea eléctrica de evacuación que discurrirá por las inmediaciones de Albocàsser, cruzará el barranco de la Valltorta y terminará en la subestación eléctrica de la Salzadella.

Afecciones. Se especifican los yacimientos afectados directa o indi-rectamente por cada uno de los parques y por el sistema de evacuación:

Parque Nevera I.– Afección directa por el aerogenerador NE I 16 sobre el yacimiento

de la Mola Redona.Parque Nevera III.– Afección indirecta sobre el yacimiento barranco de Els Horts por

los aerogeneradores NE II.1, NE II.8 y Ne III.9.– Afección indirecta sobre el abric V del barranco de Els Horts por

el aerogenerador Ne III 1.– Afección directa e indirecta sobre el yacimiento Cingle del Puig

por el aerogenerador Ne III.1.– Afección indirecta sobre el yacimiento barranco de la Belladona

por el aerogenerador Ne III.18.– Afección indirecta sobre los yacimientos Beluga I y Beluga II por

los aerogeneradores Ne III 19 y 20 respectivamente.Parque eólico de Piedrafita.– Afección directa al yacimiento Ibérico Povets por los aerogene-

radores PF.13 y PF.14.– Afección directa del camino principal de la obra en el tramo del

aerogenerador PF.13 a la Cova Centelles.– Afección directa a la Cova d’en Cabrera por el aerogenerador

PF.7.– Afección indirecta al yacimiento Mas d’en Brusca por los aeroge-

neradores PF. 4 y PF.7.– Afección indirecta a los yacimientos Mas de Mostela, Abric del

Mas de Martí y Mas Vell de la Piga por el aerogenerador PF.13.– Afección indirecta al Abric de la Mostela por el aerogenerador

PF 15.– Afección indirecta al yacimiento Mas d’en Selma por el aeoroge-

nerador PF.20.Aspectos normativos relacionados con los bienes de interés cultural

y sus entornos.– La conferencia general de la UNESCO celebrada en París entre el

15 de octubre y el 20 de noviembre de 1968 estableció la Recomenda-ción sobre la conservación de los bienes culturales que la ejecución de obras públicas o privadas pueda poner en peligro en este texto se define el bien de interés cultural asociado a su entorno:

«Inmuebles como los sitios arqueológicos, históricos, o científicos, los edificios u otras construcciones de valor histórico, científico artístico o arquitectónico, religioso o seculares, incluso los conjuntos de edificios tradicionales, los barrios históricos de zonas urbanas y rurales urbaniza-das, y los vestigios de culturas pretéritas que tengan valor etnológicos se aplicará tanto a los inmuebles del mismo carácter que constituyan ruinas sobre el nivel del suelo como a los vestigios arqueológicos o históricos que se encuentren bajo la superficie de la tierra. El término «bienes culturales» también incluye el marco circundante de dichos bienes».

– El espíritu de esta recomendación es recogido en la legislación española. Así el artículo 18 de la Ley 16/1985, del patrimonio histórico español dice textualmente: «Un inmueble declarado bien de interés cul-tual es inseparable de su entorno (…)». Menos clara es la referencia al entorno del artículo 17 de la citada ley, por cuanto este se refiere exclu-

tècnic competent sobre els efectes que aquestes pogueren causar en les restes d’aquesta naturalesa.

Instal·lacions eòliques de la zona 4.– Parc eòlic Nevera I– Parc eòlic Nevera II.– Parc eòlic Nevera III.– Parc eòlic de Pedrafita.– SET de la Salzadella.– Línies elèctriques d’evacuació.La zona eòlica se situa en l’interior nord de la província de Castelló,

fonamentalment en municipis de l’Alt Maestrat, però també s’estén pels Ports, el Baix Maestrat i la Plana Alta. Els parcs eòlics se situaran en les crestes muntanyoses que emmarquen la vall de Catí, enclavament d’alt valor cultural situat entre la Valltorta i el conjunt de Gassulla Remí-gia on s’ubica la més fidedigna representació de l’art rupestre llevantí declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1998. Des dels parcs partirà una línia elèctrica d’evacuació que discorrerà pels voltants d’Albocàsser, creuarà el barranc de la Valltorta i acabarà en la subesta-ció elèctrica de la Salzadella.

Afectacions. S’especifiquen els jaciments afectats directament o indirectament per cada un dels parcs i pel sistema d’evacuació:

Parc Nevera I.– Afectació directa per l’aerogenerador NE I 16 sobre el jaciment

de la Mola Redona.Parc Nevera III.– Afectació indirecta sobre el jaciment del barranc dels Horts pels

aerogeneradors NE II.1, NE II.8 i Ne III.9.– Afectació indirecta sobre l’abric V del barranc dels Horts per l’ae-

rogenerador Ne III 1.– Afectació directa i indirecta sobre el jaciment Cingle del Puig per

l’aerogenerador Ne III.1.– Afectació indirecta sobre el jaciment barranc de la Belladona per

l’aerogenerador Ne III.18.– Afectació indirecta sobre els jaciments Belluga I i Belluga II pels

aerogeneradors Ne III 19 i 20 respectivament.Parc eòlic de Pedrafita.– Afectació directa al jaciment Ibèric els Povets pels aerogeneradors

PF.13 i PF.14.– Afectació directa del camí principal de l’obra en el tram de l’ae-

rogenerador PF.13 a la Cova de Centelles.– Afectació directa a la Cova d’en Cabrera per l’aerogenerador PF.7.

– Afectació indirecta al jaciment Mas d’en Brusca pels aerogene-radors PF. 4 i PF.7.

– Afectació indirecta als jaciments Mas de Mostela, Abric del Mas de Martí i Mas Vell de la Piga per l’aerogenerador PF.13.

– Afectació indirecta a l’Abric de la Mostela per l’aerogenerador PF 15.

– Afectació indirecta al jaciment Mas d’en Selma per l’aeorogene-rador PF.20.

Aspectes normatius relacionats amb els béns d’interés cultural i els seus entorns.

– La conferència general de la UNESCO celebrada a París entre el 15 d’octubre i el 20 de novembre de 1968 va establir la Recomanació sobre la conservació dels béns culturals que l’execució d’obres públi-ques o privades puga posar en perill, en aquest text es defineix el bé d’interés cultural associat al seu entorn:

«Immobles com els llocs arqueològics, històrics, o científics, els edificis o altres construccions de valor històric, científic artístic o arqui-tectònic, religiós o seculars, fins i tot, els conjunts d’edificis tradicio-nals, els barris històrics de zones urbanes i rurals urbanitzades, i els vestigis de cultures pretèrites que tinguen valor etnològics s’aplicarà tant als immobles del mateix caràcter que constituïsquen ruïnes sobre el nivell del sòl com als vestigis arqueològics o històrics que estan sota la superfície de la terra. El terme «béns culturals» també inclou el marc circumdant dels dits béns».

– L’esperit d’aquesta recomanació és arreplegat en la legislació espanyola. Així l’article 18 de la Llei 16/1985, del patrimoni històric espanyol diu textualment: «Un immoble declarat bé d’interés cultu-ral és inseparable del seu entorn (…)». Menys clara és la referència a l’entorn de l’article 17 de l’esmentada llei, ja que aquest es refereix

sivamente al conjunto histórico, aunque en tal definición bien podrían entrar lugares como la Valltorta al tratarse de «una agrupación de bienes inmuebles que forman una unidad de asentamiento continua o dispersa condicionada por una estructura física representativa de la evolución de una comunidad humana (art. 15.3)».

La Comunitat Valenciana tiene plenas competencias en materia de patrimonio cultural desde la publicación de la Ley orgánica 5/1982, de 1 de julio, de Estatuto de Autonomía de la Comuniat Valenciana, que en su artículo 31.5 establece como exclusiva dicha competencia. La Ley orgánica 1/2006 reforma del Estatuto se reafirma en la cuestión en su artículo 49.5.

– La Ley 4/1998, del patrimonio cultural valenciano, y su modifi-cación posterior Ley 5/2007 desarrollaron plenamente las competencias antes aludidas en el marco que la legislación española y los convenios y recomendaciones internacionales establecían como novedades y en cualquier caso relacionadas con el asunto que nos ocupa, la Ley 5/2007 establece la figura de parque cultural como una nueva categoría de bien inmueble de interés cultural que define del siguiente modo: «Es el espacio que contienen elementos significativos del patrimonio cultural integrados en un medio físico relevante por sus valores paisajísticos y ecológicos» (art. 26). «Posteriormente el establecimiento de entornos que en el caso de los situados en ámbito rural incluirán los ámbitos colindantes que conformen su paisaje consustancial» (art. 39.3.b.2), «no se podrá alterar el carácter arquitectónico y paisajístico de la zona ni perturbar la contemplación del bien [...] (art. 39.3.e). «En ámbitos rurales, el plan velará porque el tratamiento de la geomorfológica y oro-grafía del terrenos resulte acorde con la contextualización histórico-ar-tística del bien, prohibiendo cualquier movimiento de tierras que pueda afectar a la caracterización de propia del lugar así como cualquier clase de vertido» (art. 39.3.g). «Dado que la mayor parte de bienes de interés cultural carecen de entorno y plan especial de protección, el legislador incluyó la disposición transitoria Primera de la ley 5/2007 en la que se establece los entornos mínimos de protección para inmuebles en tanto no se formalice su delimitación a través del procedimiento establecido en el artículo 39 excepcionalmente mediante la complementación con-templada en al disposición transitoria primera de la Ley 4/1998 el Patri-monio Cultural valenciano situados en ámbitos no urbanos: el espacio comprendido en una distancia 200 metros a contar desde el contorno externo del bien o de sus hipotéticos vestigios».

– El Decreto 106/2004, de 25 de junio, del Consell, por el que se aprueba el Plan general de ordenación forestal de la Comunitat Valen-ciana, en su artículo 34.g establece un entorno de 500 metros para los bienes de interés cultural en terrenos forestales, ahora bien este decre-to está anulado por el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

– El artículo 40.2 de la Ley 16/1985, del patrimonio histórico español, declara bien de interés cultural por ministerio de la ley las cuevas, abrigos y lugares que contengan manifestaciones de arte rupestre, rango que reco-noce la disposición adicional primera de la Ley 4/1998 del patrimonio cultural valenciano, y se mantiene en la Ley 5/2007 citada anteriormente.

Aspectos relacionados con el Plan eólico de la Comunitat Valen-ciana.

El 31 de julio de 2001 el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publicaba el Acuerdo del Consell, de 26 de julio, por el que se aproba-ba el Plan eólico de la Comunitat Valenciana. Un día antes se emitió declaración de impacto ambiental favorable tras haber sido expuesto al público y emitido los informes sectoriales correspondientes.

Cada concesionario deberá presentar para su aprobación el plan especial y el estudio de impacto ambiental para cada parque al que opta. De acuerdo con la Ley 2/1989, de impacto ambiental, este documen-to contendrá los efectos directos, indirectos que la obra pueda causar sobre el patrimonio incluyendo todos los yacimientos inventariados (art. 13.7). De forma más específica el texto dice textualmente «en caso de afección de elementos patrimoniales (yacimientos arqueológicos, paleontológicos, elementos etnológicos o arquitectónicos) se incluirá en el estudio de impacto ambiental informe al respecto elaborado por la Dirección General de Promoción Cultural y Patrimonio Artístico.»

ValoraciónLa zona eólica 4 se sitúa en el epicentro del arte rupestre levantino

entre la Valltorta y los conjuntos de la Gassulla.

exclusivament al conjunt històric, encara que en aquesta definició bé podrien entrar llocs com la Valltorta al tractar-se «d’una agrupació de béns immobles que formen una unitat d’assentament contínua o disper-sa condicionada per una estructura física representativa de l’evolució d’una comunitat humana (article 15.3)».

La Comunitat Valenciana té plenes competències en matèria de patrimoni cultural des de la publicació de la Llei orgànica 5/1982, d’1 de juliol, Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, que en l’ar-ticle 31.5 estableix com a exclusiva la dita competència. La Llei orgà-nica 1/2006, reforma de l’Estatut es reafirma en la qüestió en l’article 49.5.

– La Llei 4/1998, del patrimoni cultural valencià, i la seua modifi-cació posterior Llei 5/2007, van desplegar plenament les competències abans al·ludides en el marc que la legislació espanyola i els convenis i les recomanacions internacionals establien com a novetats i en qual-sevol cas relacionades amb l’assumpte que ens ocupa, la Llei 5/2007, estableix la figura de parc cultural com una nova categoria de bé immo-ble d’interés cultural que defineix de la manera següent: «És l’espai que contenen elements significatius del patrimoni cultural integrats en un medi físic rellevant pels seus valors paisatgístics i ecològics» (article 26). «Posteriorment l’establiment d’entorns que en el cas dels situats en àmbit rural inclouran els àmbits contigus que conformen el seu pai-satge consubstancial» (article 39.3.b.2), «no es podrà alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de la zona ni pertorbar la contemplació del bé [...] (article 39.3.e. «En àmbits rurals, el pla vetlarà perquè el tracta-ment de la geomorfològica i l’orografia del terrenys estiga d’acord amb la contextualització historicoartística del bé, i es prohibeix qualsevol moviment de terres que puga afectar la caracterització pròpia del lloc així com qualsevol classe d’abocament» (article 39.3.g). «Atés que la major part de béns d’interés cultural no tenen entorn i pla especial de protecció, el legislador va incloure la disposició transitòria primera de la Llei 5/2007, en la qual s’estableix els entorns mínims de protecció per a immobles fins que no es formalitze la seua delimitació a través del procediment establit en l’article 39 excepcionalment per mitjà de la complementació prevista en la disposició transitòria primera de la Llei 4/1998, el patrimoni cultural valencià situats en àmbits no urbans: l’espai comprés en una distància de 200 metres a comptar del contorn extern del bé o dels seus hipotètics vestigis».

– El Decret 106/2004, de 25 de juny, del Consell, pel qual s’apro-va el Pla general d’ordenació forestal de la Comunitat Valenciana, en l’article 34.g estableix un entorn de 500 metres per als béns d’interés cultural en terrenys forestals, ara bé aquest decret està anul·lat pel Tri-bunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

– L’article 40.2 de la Llei 16/1985, del patrimoni històric espanyol, declara bé d’interés cultural per ministeri de la llei les coves, abrics i llocs que continguen manifestacions d’art rupestre, rang que reconeix la disposició addicional primera de la Llei 4/1998, del patrimoni cultural valencià, i es manté en la Llei 5/2007 citada anteriorment.

Aspectes relacionats amb el Pla eòlic de la Comunitat Valenciana.

El 31 de juliol de 2001 el Diari Oficial de la Generalitat Valencia-na publicava l’Acord del Consell, de 26 de juliol, pel qual s’aprovava el Pla eòlic de la Comunitat Valenciana. Un dia abans es va emetre la declaració d’impacte ambiental favorable després d’haver sigut exposat al públic i emés els informes sectorials corresponents.

Cada concessionari haurà de presentar per a la seua aprovació el pla especial i l’estudi d’impacte ambiental per a cada parc al qual opta. D’acord amb la Llei 2/1989, d’impacte ambiental, aquest document contindrà els efectes directes, indirectes que l’obra puga causar sobre el patrimoni i inclourà tots els jaciments inventariats (article 13.7). De forma més específica el text diu textualment «en cas d’afectació d’ele-ments patrimonials (jaciments arqueològics, paleontològics, elements etnològics o arquitectònics) s’inclourà en l’estudi d’impacte ambiental l’informe respecte d’això elaborat per la Direcció General de Promoció Cultural i Patrimoni Artístic.»

ValoracióLa zona eòlica 4 se situa en l’epicentre de l’art rupestre llevantí

entre la Valltorta i els conjunts de la Gassulla.

El arte levantino es una manifestación artística propia del arco mediterráneo de la península ibérica cuya originalidad, paisaje y dimen-sión narrativa fue fundamental para que la UNESCO lo declarase Patri-monio de la Humanidad. En los paneles pintados encontramos escenas de la vida doméstica de esas sociedades como la caza, la recolección e incluso las más antiguas representaciones de guerras y ejecuciones. La figura humana es fundamental mostrando también gran parte de sus ajuares personales y armas.

Junto al arte levantino encontramos en estas zonas escasas repre-sentaciones de arte esquemático y recientemente se han descubierto varios abrigos con figuras zoomorfas y signos incisos de clara filiación paleolítica y de cronología probablemente epipaleolítica únicas en el contexto artístico mundial.

La evaluación del experto ICOMOS dice textualmente: «El arte rupestre del este de España es de cualidad excepcional, nos muestra vívidas evidencias de la vida humana en el Mediterráneo occidental desde el final del paleolítico hasta el neolítico reciente. Es además el único gran grupo de arte rupestre que ha sobrevivido de Europa».

A pesar de que el acuerdo del Consell que aprueba el Plan eólico valenciano así lo indica y que la legislación medioambiental y cultural lo ordenan, a esta dirección territorial no ha entrado ningún estudio de impacto ambiental de ningún parque eólico, tampoco el de la zona 4 que ahora informamos. Tampoco se ha informado como es preceptivo ninguno de los planes especiales que se han aprobado.

A falta de una prospección arqueológica detallada de las zonas afec-tadas por parques y líneas de evacuación hay pocas afecciones directas a yacimientos conocidos que hubieran podido subsanarse con medidas correctoras previas, sin embargo la afección visual producirá una into-lerable alteración del entorno físico que es parte fundamental del bien de interés cultural y que en este caso es parte inherente al arte rupestre del arco mediterráneo incluido por la UNESCO en la lista de Patrimonio de la Humanidad.

5.2. Informe de patrimonio remitido el 14 de febrero de 2011.Dan traslado de un informe elaborado a una propuesta de desarrollo

alternativa a la tramitada en el que se indican los aspectos que deberían ser analizados detalladamente en el correspondiente estudio de afección del patrimonio cultural.

6. Informes de los ayuntamientosDe los informes solicitados se recibió respuesta únicamente del

Ayuntamiento de Alcalá de Xivert que considera que el impacto sobre su término municipal es bajo o practicamente nulo.

Afecciones legales y/o ambientales– Red Natura 2000. Las especies y hábitats que justifican la decla-

ración de la Red Natura 2000 han sido detallados en los informes secto-riales emitidos por los que nos referimos a ellos.

LICs. La zona 4 abarca parcialmente el ámbito del LIC Alt Maestrat aprobado por Decreto de 16 de febrero de 2007, del Gobierno Valencia-no. Además, unos 4 km del pasillo elegido como alternativa de trazado de la línea eléctrica de evacuación cruza el LIC Serra d’Engarcerán aprobado por Decreto de 16 de febrero de 2007, del Gobierno Valen-ciano.

ZEPA. La Zepa Alt Maestrat, La Tinença de Benifassà, El Turmell y Vallibana, aprobado por Decreto 75/2009, de 5 de junio, del Consell incluye en su ámbito el área de la zona 4 delimitada aproximadamente por el barranco de L’Empriu y la Rambla Carbonera y coincide aproxi-madamente con el limite occidental de la zona 4 oeste.

– Cuevas. En el ámbito de la zona 4 y en el entorno próximo del pasillo de evacuación se encuentran catalogadas las siguientes cavida-des.

Cova del Molinar (término de Xert). El relativo desarrollo del con-ducto freático ha motivado su inclusión como muestra representativa de la geodiversidad de las cuevas del karst valenciano.

Cueva del Mas del Abat y Cova d’Encenalls situada en los términos de Les Coves de Vinromà y Sant Mateu respectivamente por albergar fauna troglobia. La primera se sitúa en las proximidades del trazado de la línea eléctrica de evacuación, y la segunda en el área geográfica de la zona 4 de las sierra litorales.

– Microrreservas: En el entorno próximo del acceso proyectado al parque Nevera III se declararon mediante la Orden,de 6 de noviembre

L’art llevantí és una manifestació artística pròpia de l’arc mediterra-ni de la península ibèrica l’originalitat, paisatge i dimensió narrativa del qual va ser fonamental perquè la UNESCO el declarara Patrimoni de la Humanitat. En els panells pintats trobem escenes de la vida domèstica d’aquestes societats com ara la caça, la recol·lecció i, fins i tot, les més antigues representacions de guerres i execucions. La figura humana és fonamental i mostra també una gran part dels seus aixovars personals i armes.

Junt amb l’art llevantí trobem en aquestes zones escasses represen-tacions d’art esquemàtic i recentment s’han descobert uns quants abrics amb figures zoomorfes i signes incisos de clara filiació paleolítica i de cronologia probablement epipaleolítica úniques en el context artístic mundial.

L’avaluació de l’expert ICOMOS diu textualment: «L’art rupestre de l’est d’Espanya és de qualitat excepcional, ens mostra vívides evi-dències de la vida humana en el Mediterrani occidental des del final del paleolític fins al neolític recent. És a més l’únic gran grup d’art rupestre que ha sobreviscut d’Europa».

A pesar que l’acord del Consell que aprova el Pla eòlic valencià així ho indica i que la legislació mediambiental i cultural ho ordenen, a aquesta direcció territorial no ha entrat cap estudi d’impacte ambiental de cap parc eòlic, tampoc el de la zona 4 que ara informem. Tampoc s’ha informat com és preceptiu cap dels plans especials que s’han apro-vat.

A falta d’una prospecció arqueològica detallada de les zones afec-tades per parcs i línies d’evacuació hi ha poques afectacions directes a jaciments coneguts que hagueren pogut esmenar-se amb mesures cor-rectores prèvies, no obstant això, l’afectació visual produirà una intole-rable alteració de l’entorn físic que és part fonamental del bé d’interés cultural i que en aquest cas és part inherent a l’art rupestre de l’arc mediterrani inclòs per la UNESCO en la llista de Patrimoni de la Huma-nitat.

5.2. Informe de patrimoni remés el 14 de febrer de 2011.Es trasllada un informe elaborat a una proposta de desenvolupament

alternativa a la tramitada en el qual s’indiquen els aspectes que haurien de ser analitzats detalladament en el corresponent estudi d’afectació del patrimoni cultural.

6. Informes dels ajuntamentsDels informes sol·licitats es va rebre resposta únicament de l’Ajun-

tament d’Alcalà de Xivert que considera que l’impacte sobre el seu terme municipal és baix o pràcticament nul.

Afectacions legals i/o ambientals– Xarxa Natura 2000. Les espècies i els hàbitats que justifiquen la

declaració de la Xarxa Natura 2000 han sigut detallats en els informes sectorials emesos per la qual cosa ens referim a aquests.

LIC. La zona 4 comprén parcialment l’àmbit del LIC Alt Maestrat aprovat pel Decret de 16 de febrer de 2007, del Govern Valencià. A més, uns 4 km del corredor triat com a alternativa de traçat de la línia elèctri-ca d’evacuació creua el LIC Serra d’en Galceran aprovat pel Decret de 16 de febrer de 2007, del Govern Valencià.

ZEPA. La Zepa Alt Maestrat, la Tinença de Benifassà, el Turmell i Vallibana, aprovada pel Decret 75/2009, de 5 de juny, del Consell, inclou en el seu àmbit l’àrea de la zona 4 delimitada aproximadament pel barranc de l’Empriu i la Rambla Carbonera i coincideix aproxima-dament amb el límit occidental de la zona 4 oest.

– Coves. En l’àmbit de la zona 4 i en l’entorn pròxim del corredor d’evacuació estan catalogades les següents cavitats.

Cova del Molinar (terme de Xert). El relatiu desenvolupament del conducte freàtic ha motivat la seua inclusió com a mostra representativa de la geodiversitat de les coves del karst valencià.

Cova del Mas de l’Abat i Cova d’Encenalls situada als termes de les Coves de Vinromà i Sant Mateu respectivament per albergar fauna troglòbia. La primera se situa en les proximitats del traçat de la línia elèctrica d’evacuació, i la segona en l’àrea geogràfica de la zona 4 de les serra litorals.

– Microreserves: en l’entorn pròxim de l’accés projectat al parc Nevera III es van declarar per mitjà de l’Ordre, de 6 de novembre de

de 2000, de la Conselleria de Medio Ambiente las siguientes microrre-servas de flora:

Fuente del Horts.Barranco de Els Horts.Mas Vell.– Reserva de fauna. La Orden de 22 de octubre de 2004, de la Con-

selleria de Territorio y Vivienda, declaran la Balsa del Barranco de San Miguel, sita en el termino de Albocàsser, como reservas de fauna en la Comunitat Valenciana, como régimen de protección específico del hábitat de la especie prioritaria Pleurodeles waltl (gallipato).

– Vías pecuarias.La zona 4 se está surcada por una amplia red de vías y elementos

pecuarios (abrevaderos y descansaderos), tal y como se desprende la clasificación de las mismas de los diferentes municipios que la integran.

A continuación se enumeran las vías y elementos pecuarios de los municipios afectados por la propuesta de desarrollo tramitada:

Término municipal de Catí, discurren un total de 38 vías pecuarias clasificadas: 1 cañada real, 4 cordeles, 1 vereda y 31 coladas. Existen además un total de 28 abrevaderos y 12 descansaderos para el ganado.

Término municipio de Morella, es atravesado por un total de 36 vías pecuarias: 2 cañadas, 1 cordel, 5 veredas y 28 coladas. Además 2 descansaderos y 10 abrevaderos para el ganado.

Término municipal de Ares del Maestrat, discurren un total de 56 vías pecuarias clasificadas: 1 cañada real, 4 cordeles, 2 veredas y 49 coladas, además de 28 abrevaderos y 6 descansaderos.

Término municipal de Albocàsser, es atravesado por un total de 42 vías pecuarias: 7 cordeles, 5 coladas y 30 veredas. Existen además un total de 13 descansaderos para el ganado.

Termino municipal de Les Coves de Vinromà. La orden de clasifica-ción incluye 6 vías pecuarias: 2 cañadas reales, y 4 veredas.

Termino municipal de la Salzadella. Se encuentran clasificadas un total de 8 vías pecuarias: 1 cordel y 7 coladas.

La afección permanente o temporal de las infraestructuras cada uno de los parques ha sido detallada en los informes de la Dirección Territo-rial de Castellón, por lo que nos remitidos a ellos.

No menos importante podría ser la afección derivada del sistema de evacuación ya que el pasillo seleccionado para el trazado de la línea eléctrica atraviesa además, de oeste a este, el término de Albocàsser, que posee una densidad muy elevada de vías y elementos pecuarios clasificados.

– Terrenos forestales y montes de utilidad pública.La práctica totalidad de los terrenos incluidos en el ámbito de la

zona 4 son terrenos forestales, siendo la mayor parte de propiedad y ges-tión particular. Los montes gestionados por la Conselleria que ostenta la competencia en materia de gestión forestal son:

CS 116.Cs 1022. Monte Pla de Catalina, catalogado de utilidad pública.

CS 3081. Monte Mas de Groc.CS 3026. Monte comunes.CS 3023.CS 3065. Monte el Molinar.CS109 CS.1023. Monte Mas del Rey catalogado de utilidad publica.Cs 096. Monte Dehesa catalogado de utilidad pública.Cs-3044.CS 3025. Monte Boalar.CS079CS 3030. Monte Boalar catalogado de utilidad pública.CS 097 Cs 1046. Monte Termenera catalogado de utilidad pública.CS 107 Cs 1049. Monte Mas d’en Costa catalogado de utilidad

pública.CS 099 CS 1025. Monte Mas d’Ascle catalogado de utilidad pública.– Patrimonio cultural. El área occidental de la zona 4 y el pasillo

seleccionado para el sistema de evacuación están incluidos en la deli-mitación del proyecto del Parque Cultural de Valltorta Gassulla, que engloba el conjunto mas importante del arte rupestre levantino, decla-rado por al UNESCO como patrimonio de la humanidad. Se conocen un centenar de abrigos pintados entre los que destacamos el Abric o Cova Centelles en el que hay unas 200 figuras en varios conjuntos que se caracterizan por la ausencia de escenas de caza y la predominancia de figuras humanas.

El proyecto de parque cultural atiende además a la existencia de un elevado número de yacimientos arqueológicos, en muchos casos asocia-dos claramente a los conjuntos pintados y a las construcciones en pie-

2000, de la Conselleria de Medi Ambient les microreserves de flora següents:

Font dels Horts.Barranc dels Horts.Mas Vell.– Reserva de fauna. L’Ordre de 22 d’octubre de 2004, de la Con-

selleria de Territori i Habitatge, declara la Bassa del Barranc de Sant Miquel, situada al terme d’Albocàsser, com a reserves de fauna a la Comunitat Valenciana, com a règim de protecció específic de l’hàbitat de l’espècie prioritària Pleurodeles waltl (ofegabous).

– Camins ramaders.La zona 4 està solcada per una àmplia xarxa de camins i elements

ramaders (abeuradors i descansadors), tal com es desprén la classifica-ció d’aquestes dels diferents municipis que la integren.

A continuació s’enumeren els camins i els elements ramaders dels municipis afectats per la proposta de desenvolupament tramitada:

Terme municipal de Catí, discorren un total de 38 camins ramaders classificats: 1 canyada real, 4 carrerades, 1 vereda i 31 carrerasses. Hi ha a més un total de 28 abeuradors i 12 descansadors per al bestiar.

Terme municipi de Morella, és travessat per un total de 36 camins ramaders: 2 canyades, 1 carrerada, 5 veredes i 28 carrerasses. A més 2 descansadors i 10 abeuradors per al bestiar.

Terme municipal d’Ares del Maestrat, discorren un total de 56 camins ramaders classificats: 1 canyada real, 4 carrerades, 2 veredes i 49 carrerasses, a més de 28 abeuradors i 6 descansadors.

Terme municipal d’Albocàsser, és travessat per un total de 42 camins ramaders: 7 carrerades, 5 carrerasses i 30 veredes. Hi ha a més un total de 13 descansadors per al bestiar.

Terme municipal de les Coves de Vinromà. L’ordre de classificació inclou 6 camins ramaders: 2 canyades reals, i 4 veredes.

Terme municipal de la Salzadella. Estan classificats un total de 8 camins ramaders: 1 carrerades i 7 carrerasses.

L’afectació permanent o temporal de les infraestructures de cada un dels parcs ha sigut detallada en els informes de la Direcció Territorial de Castelló, per la qual cosa ens remetem a aquests.

No menys important podria ser l’afectació derivada del sistema d’evacuació ja que el corredor seleccionat per al traçat de la línia elèc-trica travessa a més, d’oest a est, el terme d’Albocàsser, que posseeix una densitat molt elevada de camins i elements ramaders classificats.

– Terrenys forestals i forests d’utilitat pública.La pràctica totalitat dels terrenys inclosos en l’àmbit de la zona 4

són terrenys forestals, i la major part són de propietat i gestió particu-lar. Les forests gestionades per la Conselleria que té la competència en matèria de gestió forestal són:

CS 116. Cs 1022. Forest Pla de Catalina, catalogat d’utilitat pública.

CS 3081. Forest Mas d’en Groc.CS 3026. Forest comuna.CS 3023.CS 3065. Forest el Molinar.CS109 CS.1023. Forest Mas del Rei catalogada d’utilitat publica.Cs 096. Forest Devesa catalogada d’utilitat pública.Cs-3044.CS 3025. Forest Bovalar.CS079CS 3030. Forest Bovalar catalogat d’utilitat pública.CS 097 Cs 1046. Forest Termenera catalogat d’utilitat pública.CS 107 Cs 1049. Forest Mas d’en Costa catalogat d’utilitat pública.

CS 099 CS 1025. Forest Mas d’Ascle catalogat d’utilitat pública.– Patrimoni cultural. L’àrea occidental de la zona 4 i el corredor

seleccionat per al sistema d’evacuació estan inclosos en la delimitació del projecte del Parc Cultural de Valltorta Gassulla, que engloba el con-junt més important de l’art rupestre llevantí, declarat per la UNESCO com a patrimoni de la humanitat. Es coneixen un centenar d’abrics pin-tats entre els quals destaquem l’Abric o Cova de Centelles en el qual hi ha unes 200 figures en diversos conjunts que es caracteritzen per l’absència d’escenes de caça i la predominança de figures humanes.

El projecte de parc cultural atén a més a l’existència d’un elevat nombre de jaciments arqueològics, en molts casos associats clarament als conjunts pintats i a les construccions en pedra seca (casetes de volta,

dra seca (casetas de volta, azagadores, pozos, cenias, neveras, corrales, apriscos, etc.) ligadas a la utilización tradicional del territorio: población dispersa (masías) dedicada a los aprovechamientos agropecuarios.

– Riesgos naturales.Riesgo de inundación.El valle de Catí entre el PK-5 y PK-9 de la CV-128 existe riesgo de

inundación 6, de acuerdo con la cartografia de riesgo 1:25.000 y de la cartografía temática de la Conselleria de Obras públicas Urbanismo y Trasporte (año 1998).

Riesgo de deslizamientos y desprendimiento. De acuerdo con la cartografía temática de la COPUT existen riesgo de deslizamientos bajo en la ladera oriental de la sierra d’en Seller, en la cabecera del barranco de L’Empriu, en ambas laderas del barranco de Els Horts, en la ladera oriental del Tossal d’Orenga y en ladera oriental de Piedrafita-Tossal de Navarres.

Existe riesgo de deslizamiento medio en el entorno de L’Avellà.Existen riesgos de desprendimientos en las cotas superiores del

barranco de L’Empriu, del barranco de Els Horts y en la vertiente orien-tal dels Campanerets.

– Dominio publico hidráulico. El drenaje de la zona 4 se divide entre la Rambla Carbonera, que bordea la zona 4 por el sur, el río de les Coves o de Sant Miquel y la Rambla Cervera o Riu Sec. Los cauces más destacables de la zona 4 son el barranco de Els Horts y el barranco de l’Empriu o Riu Belluga tributarios de la Rambla Carbonera, los barran-cos de Givalcolla, Salvassòria y Ombrietes, que drenan a la Rambla Cervera, y el barranco de Sant Miquel, Barranc Fondo y barranco de la Valltorta en la cuenca del Riu de les Coves.

– Clasificación y calificación urbanística. El Plan eólico de la Comunitat Valenciana, que tiene carácter de plan de acción territorial sectorial, aprobado mediante Acuerdo de 26 de julio de 2001, del Con-sell de la Generalitat Valenciana, establece en principio las posibles áreas de compatibilidad del uso eólico con el preexistente, siendo no obstante el plan especial el que fija definitivamente el ámbito del mismo y por tanto las áreas en las que resultará compatible el uso eólico.

Es necesario observar las limitaciones de carácter urbanístico por la proximidad a suelo urbano y/o urbanizable, generadas por los núcleos urbanos incluidos o próximos a las áreas susceptibles de aprovecha-miento eólico: L’Avellà, Tírig, Xert, Catí y la Salzadella.

Consideraciones ambientalesLa determinación de la aptitud del territorio para albergar instalacio-

nes eólicas en el Plan eólico de la Comunitat Valenciana se realizó en aplicación de 6 criterios de exclusión y 5 criterios de prescripción esta-blecidos en función de la significación del impacto a la escala del plan.

La escala y ámbito del plan eólico ofrecía un marco idóneo para la evaluación y contención del impacto acumulativo sobre el paisaje a nive-les que no sobrepasaran la capacidad de carga del territorio, resultando de ello una determinación prescriptiva consistente en la limitación del núme-ro de aerogeneradores, en cada una de las 15 zonas delimitadas como una de las estrategias del plan eólico para alcanzar los objetivos fijados en el mismo y por tanto vinculante para cualquier oferta de desarrollo.

Los parámetros de capacidad establecidos para la zona 4, en el esce-nario evaluado en el plan eólico fueron un máximo de 120 aerogenera-dores y una potencia de referencia de 75 MW.

No obstante lo anterior desde la aprobación del plan eólico se ha producido un notable avance tecnológico en la fabricación de los aero-generadores que hace necesario equipara el parámetro «número máximo de aerogeneradores» al nuevo escenario con objeto de comprobar que la oferta de desarrollo de la zona 4 no rebasa el umbral superior estable-cido en el plan eólico.

El número de aerogeneradores que tiene cabida en un determinado emplazamiento esta relacionado con el tamaño del rotor, reduciéndose con carácter general en la misma proporción en la que se incrementa el diámetro del rotor. Es posible, por tanto, equiparar el número máximo de aerogeneradores establecido en el plan eólico en cada una de las zonas, dividiendo el número máximo de aerogeneradores por la relación obtenida entre el tamaño del rotor seleccionado y el tamaño del rotor del aerogenerador inicial (47 metros en el plan eólico).

Así el factor conversor (resultante de la relación entre el tamaño de los rotores final e inicial 70/47) es de 1,49 y en consecuencia el numero de aerogeneradores para la zona 4 será de 120/1,49= 80,5 aerogenera-dores.

assagadors, pous, sénies, neveres, corrals, pletes, etc.) lligades a la uti-lització tradicional del territori: població dispersa (masies) dedicada als aprofitaments agropecuaris.

– Riscos naturals.Risc d’inundació.La vall de Catí entre el PK-5 i PK-9 de la CV-128 hi ha risc d’inun-

dació 6, d’acord amb la cartografia de risc 1:25.000 i de la cartografia temàtica de la Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transport (any 1998).

Risc de lliscaments i despreniment. D’acord amb la cartografia temàtica de la COPUT hi ha risc de lliscaments baix en el vessant ori-ental de la serra d’en Seller, en la capçalera del barranc de l’Empriu, en ambdós vessants del barranc dels Horts, en el vessant oriental del Tossal d’Orenga i en el vessant oriental de Pedrafita-Tossal de Navarres.

Hi ha risc de lliscament mitjà en l’entorn de l’Avellà.Hi ha riscos de despreniments en les cotes superiors del barranc de

l’Empriu, del barranc dels Horts i en el vessant oriental dels Campa-nerets.

– Domini públic hidràulic. El drenatge de la zona 4 es divideix entre la Rambla Carbonera, que voreja la zona 4 pel sud, el riu de les Coves o de Sant Miquel i la Rambla Cervera o Riu Sec. Els llits més destacables de la zona 4 són el barranc dels Horts i el barranc de l’Empriu o riu Belluga tributaris de la Rambla Carbonera, els barrancs de Givalcolla, Salvassòria i Ombrietes, que drenen a la Rambla Cervera, i el barranc de Sant Miquel, barranc Fondo i barranc de la Valltorta en la conca de Riu de les Coves.

– Classificació i qualificació urbanística. El Pla eòlic de la Comuni-tat Valenciana, que té caràcter de pla d’acció territorial sectorial, aprovat mitjançant l’Acord de 26 de juliol de 2001, del Consell de la Generalitat Valenciana, estableix en principi les possibles àrees de compatibilitat de l’ús eòlic amb el preexistent, i és, no obstant això, el pla especial el que fixa definitivament l’àmbit d’aquest i per tant les àrees en què resultarà compatible l’ús eòlic.

És necessari observar les limitacions de caràcter urbanístic per la proximitat a sòl urbà i/o urbanitzable, generades pels nuclis urbans inclosos o pròxims a les àrees susceptibles d’aprofitament eòlic: l’Ave-llà, Tírig, Xert, Catí i Salzadella.

Consideracions ambientalsLa determinació de l’aptitud del territori per a albergar instal·laci-

ons eòliques en el Pla eòlic de la Comunitat Valenciana es va realitzar en aplicació de 6 criteris d’exclusió i 5 criteris de prescripció establits en funció de la significació de l’impacte a l’escala del pla.

L’escala i l’àmbit del pla eòlic oferia un marc idoni per a l’avaluació i la contenció de l’impacte acumulatiu sobre el paisatge a nivells que no sobrepassen la capacitat de càrrega del territori, resultant d’això una determinació prescriptiva consistent en la limitació del nombre d’aero-generadors en cada una de les zones les 15 zones delimitades com una de les estratègies del pla eòlic per a assolir els objectius fixats en aquest i per tant vinculant per a qualsevol oferta de desenvolupament.

Els paràmetres de capacitat establits per a la zona 4, en l’escenari avaluat en el pla eòlic van ser un màxim de 120 aerogeneradors i una potència de referència de 75 MW.

No obstant això, des de l’aprovació del pla eòlic s’ha produït un notable avanç tecnològic en la fabricació dels aerogeneradors que fa necessari equipar el paràmetre «nombre màxim d’aerogeneradors» al nou escenari a fi de comprovar que l’oferta de desenvolupament de la zona 4 no sobrepassa el llindar superior establit en el pla eòlic.

El nombre d’aerogeneradors que té cabuda en un determinat emplaçament està relacionat amb la grandària del rotor, i es redueix amb caràcter general en la mateixa proporció en què s’incrementa el diàmetre del rotor. És possible, per tant, equiparar el nombre màxim d’aerogeneradors establit en el pla eòlic en cada una de les zones, divi-dint el nombre màxim d’aerogeneradors per la relació obtinguda entre la grandària del rotor seleccionat i la grandària del rotor de l’aerogene-rador inicial (47 metres en el pla eòlic).

Així el factor convertidor (resultant de la relació entre la grandària dels rotors final i inicial 70/47) és d’1,49 i en conseqüència el nombre d’aerogeneradors per a la zona 4 serà de 120/1,49= 80,5 aerogeneradors.

La propuesta de desarrollo prevé la instalación de 83 aerogenera-dores rebasa ligeramente el umbral superior prescriptivo establecido para la zona 4 en el plan eólico como estrategia para evitar la incidencia paisajística en el conjunto de la Comunitat Valenciana (impacto acu-mulativo).

El procedimiento seguido para la autorización de las instalaciones eólicas en el ámbito de la Comunitat Valenciana se ajusta desde el punto de vista de la evaluación ambiental a lo que se conoce como «evalua-ción en cascada», es decir, a la realización de evaluaciones sucesivas en cada momento del proceso, cada una con un alcance diferente, identifi-cando en cada fase tanto el grado de incertidumbre y/o las dificultades de los aspectos evaluados así como los aspectos que deben ser evalua-dos en las siguientes.

Procedemos por tanto, en primer lugar, a recordar algunos aspectos relacionados con sus objetivos, criterios y estrategias así como con el contenido y alcance de la evaluación efectuada en el plan eólico.

En primer término el Plan eólico de la Comunitat Valenciana efec-tuó el análisis de aptitud para albergar instalaciones eólicas sobre un total 16 áreas en las que potencialmente existía recurso aprovechable tal y como queda expuesto en el apartado 2.2 de su estudio de impacto ambiental relativo a la definición de zonas susceptibles de albergar ins-talaciones eólicas:

«El Plan eólico de la Comunitat Valenciana se configura como un plan de acción territorial cuyo ámbito de aplicación se circunscribe a la totalidad de la superficie de la Comunitat Valenciana. Sin embargo, las instalaciones de aprovechamiento eólico únicamente pueden situarse en aquellas zonas en las cuales existe el recurso eólico, centrándose en estas zonas el análisis de las limitaciones medioambientales.

De una manera global la Comunitat Valenciana tiene un potencial eólico que cabe catalogar como de tipo medio, pero este potencial se distribuye de forma que en las llanuras costeras y en los espacios pre-litorales el viento no es susceptible de aprovechamiento significativo como fuente de energía alternativa, mientras que en las alineaciones montañosas del interior existen amplias zonas en las cuales se hace via-ble la instalación de parques eólicos.

Son estas últimas zonas las que se han tomado como punto de par-tida para el proceso de selección de las zonas aptas para albergar ins-talaciones de aprovechamiento eólico, siendo un total de dieciséis, una vez añadidas las cuatro áreas incorporadas tras el proceso de análisis de las alegaciones formuladas durante el período de exposición pública del plan. En total, las dieciséis áreas sobre las cuales el recurso eólico es potencialmente aprovechable, suman una superficie de 6.573,82 km², lo cual supone el 28,3 % de la superficie de la Comunitat Valenciana. Cabe especificar que estas áreas se determinan mediante envolventes geográficas que, con criterios de homogeneidad territorial, engloban a los espacios sobre los cuales existe realmente el recurso, es decir, que las áreas estrictas sobre las cuales el recurso existe de forma aprovecha-ble son muy inferiores a la proporción territorial antes apuntada, ya que se circunscriben siempre a las cumbreras de determinadas alineaciones montañosas».

En segundo término el análisis de aptitud efectuado sobre las áreas con potencial eólico se basó en 6 criterios de exclusión y 5 criterios de prescripción que diferenciaban las áreas potenciales en tres zonas de aptitud:

Zona 1: Zonas no aptas o de exclusión.Son todas aquellas zonas que debido a su incompatibilidad ambien-

tal frente a la actividad de aprovechamiento eólico, quedan excluidas de la posibilidad de implantación de instalaciones eólicas. Criterios de exclusión de áreas: serán aquellos cuya incidencia sobre un espacio concreto de las áreas de potencial aprovechamiento eólico, supondrá la exclusión del mismo como espacio apto para ser soporte de instalacio-nes eólicas. Estos criterios son los siguientes:

– Criterio núm. 1: áreas que se encuentren incluidas en espacios naturales dotados de figuras de protección específica reguladas por la Generalitat Valenciana (parques naturales, parajes, etc.).

– Criterio núm. 2: áreas que formen parte de espacios catalogados como ZEPA (zona de especial protección para las aves).

– Criterio núm. 3: zonas húmedas, tanto las recogidas en el conve-nio RAMSAR, como las incluidas en el Catálogo de Humedales de la Comunitat Valenciana.

La proposta de desenvolupament preveu la instal·lació de 83 aero-generadors sobrepassa lleugerament el llindar superior prescriptiu esta-blit per a la zona 4 en el pla eòlic com a estratègia per a evitar la inci-dència paisatgística en el conjunt de la Comunitat Valenciana (impacte acumulatiu).

El procediment seguit per a l’autorització de les instal·lacions eòli-ques en l’àmbit de la Comunitat Valenciana s’ajusta des del punt de vista de l’avaluació ambiental al que es coneix com a «avaluació en cascada», és a dir, a la realització d’avaluacions successives en cada moment del procés, cada una amb un abast diferent, identificant en cada fase tant el grau d’incertesa i/o les dificultats dels aspectes avaluats així com els aspectes que han de ser avaluats en les següents.

Procedim per tant, en primer lloc, a recordar alguns aspectes rela-cionats amb els seus objectius, criteris i estratègies així com amb el contingut i l’abast de l’avaluació efectuada en el pla eòlic.

En primer terme el Pla eòlic de la Comunitat Valenciana va efectuar l’anàlisi d’aptitud per a albergar instal·lacions eòliques sobre un total de 16 àrees en què potencialment existia recurs aprofitable tal com queda exposat en l’apartat 2.2 del seu estudi d’impacte ambiental relatiu a la definició de zones susceptibles d’albergar instal·lacions eòliques:

«El Pla eòlic de la Comunitat Valenciana es configura com un pla d’acció territorial l’àmbit d’aplicació del qual se circumscriu a la totali-tat de la superfície de la Comunitat Valenciana. No obstant això, les ins-tal·lacions d’aprofitament eòlic únicament poden situar-se en aquelles zones en les quals hi ha el recurs eòlic, centrant-se en aquestes zones l’anàlisi de les limitacions mediambientals.

D’una manera global la Comunitat Valenciana té un potencial eòlic que cal catalogar com de tipus mitjà, però aquest potencial es distribu-eix de manera que en les planes costaneres i en els espais prelitorals el vent no és susceptible d’aprofitament significatiu com a font d’energia alternativa, mentre que en les alineacions muntanyoses de l’interior hi ha àmplies zones en les quals es fa viable la instal·lació de parcs eòlics.

Són aquestes últimes zones les que s’han pres com a punt de partida per al procés de selecció de les zones aptes per a albergar instal·laci-ons d’aprofitament eòlic, i són un total de setze, una vegada afegides les quatre àrees incorporades després del procés d’anàlisi de les al·le-gacions formulades durant el període d’exposició pública del pla. En total, les setze àrees sobre les quals el recurs eòlic és potencialment aprofitable, sumen una superfície de 6.573,82 km², la qual cosa suposa el 28,3 % de la superfície de la Comunitat Valenciana. Cal especificar que aquestes àrees es determinen per mitjà d’envolupants geogràfiques que, amb criteris d’homogeneïtat territorial, engloben els espais sobre els quals hi ha realment el recurs, és a dir, que les àrees estrictes sobre les quals el recurs existeix de forma aprofitable són molt inferiors a la proporció territorial abans apuntada, ja que se circumscriuen sempre als cims de determinades alineacions muntanyoses».

En segon terme l’anàlisi d’aptitud efectuat sobre les àrees amb potencial eòlic es va basar en 6 criteris d’exclusió i 5 criteris de pres-cripció que diferenciaven les àrees potencials en tres zones d’aptitud:

Zona 1: Zones no aptes o d’exclusió.Són totes aquelles zones que a causa de la seua incompatibilitat

ambiental davant de l’activitat d’aprofitament eòlic, queden excloses de la possibilitat d’implantació d’instal·lacions eòliques. Criteris d’ex-clusió d’àrees: seran aquells la incidència dels quals sobre un espai con-cret de les àrees de potencial aprofitament eòlic, suposarà l’exclusió d’aquest com a espai apte per a ser suport d’instal·lacions eòliques. Aquests criteris són els següents:

– Criteri núm. 1: àrees que estan incloses en espais naturals dotats de figures de protecció específica regulades per la Generalitat Valenci-ana (parcs naturals, paratges, etc.).

– Criteri núm. 2: àrees que formen part d’espais catalogats com a ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus).

– Criteri núm. 3: zones humides, tant les arreplegades en el conve-ni RAMSAR, com les incloses en el Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana.

– Criterio núm. 4: áreas que formen parte de reservas nacionales de caza.

– Criterio núm. 5: áreas cubiertas por masas boscosas de especies arbóreas relevantes en la Comunitat Valenciana, o en las que estas, sin ser dominantes, se encuentren presentes. Las especies susceptibles de formar masas boscosas consideradas como relevantes son: encina carrasca (Quercus rotundifolia), encina común (Quercus ilex), quejigo (Quercus faginea), alcornoque (Quercus suber), sabina albar (Junipe-rus thurifera) y pino silvestre (Pinus sylvestris). La consideración de relevancia se extiende a la presencia de otras especies de acompaña-miento menos comunes, tales como fresnos de flor, arces o mostajos, por ejemplo.

– Criterio núm. 6: áreas que, sin reunir ninguna de las caracterís-ticas concretas de los criterios anteriores, deban quedar excluidas por consideraciones territoriales de carácter global en relación a la actividad del aprovechamiento eólico. Estas consideraciones de carácter global se orientan según las siguientes prescripciones básicas:

Distribución territorial equilibrada de la actividad eólica, propician-do la concentración de parques eólicos en zonas aptas y evitando en lo posible su dispersión territorial.

Formación de corredores ambientales que puedan enlazar, dentro de una misma zona eólica, áreas catalogadas de reconocido valor y que hayan quedado preservadas en razón de los criterios anteriores.

Espacios significativos por su carácter referencial y sus caracterís-ticas morfológicas.

Zona 2: Zonas aptas con cumplimiento de prescripciones.La delimitación de estas zonas responde a la aplicación de unos

criterios, denominados «de observancia de prescripciones», que impli-cando la inclusión del área afectada en el conjunto de zonas aptas para las actividades de aprovechamiento eólico, identifican para la misma valores destacables de calidad ambiental. Estos criterios son:

Criterio núm. 7: áreas propuestas como LIC (lugar de interés comu-nitario) para la Red Natura-2000. Dado que la propuesta de áreas LIC no se encuentra consolidada ni tiene carácter definitivo, sino que, al contrario, va a ser objeto de importantes modificaciones en los próxi-mos años y, dado que no existe ninguna incompatibilidad real ni nor-mativa para la implantación de la actividad eólica en estos espacios, no tenía razón de ser su consideración como excluyente.

Sin embargo, su reconocido interés natural exigirá un detallado estudio de impacto ambiental que acredite que no se afecta flora, fauna, ni el resto de valores naturales.

Criterio núm. 8: áreas catalogadas en el presente estudio de impacto ambiental como de valor paisajístico «muy alto» o «alto». El análisis del paisaje realizado es el apropiado a la escala de trabajo del plan, 1:100.000, por lo cual tampoco tiene sentido que del mismo se derive la condición de excluyente para ningún espacio. Por ello es necesario des-cender al grado de detalle siguiente y exigir, en los estudios de impacto ambiental de las implantaciones eólicas concretas la consideración del impacto paisajístico y la aplicación de medidas correctoras.

Criterio núm. 9: calificación de un espacio, por el planeamiento municipal, como suelo no urbanizable protegido, con protección espe-cífica de carácter paisajístico. Valen las consideraciones efectuadas para el criterio núm. 8.

Criterio núm. 10: existencia de espacios comprendidos en el catá-logo de montes de utilidad pública. El aprovechamiento de la energía eólica también es una actividad declarada como de utilidad pública, por lo cual el carácter excluyente por razón de pertenencia de un espacio a dicho catálogo, no ha lugar. En los estudios de impacto ambiental de las implantaciones eólicas concretas se acreditará la compatibilidad medioambiental de la actividad en estos espacios.

Criterio núm. 11: territorios cuya vegetación está constituida por formaciones boscosas de pinares de carrasco, laricio y rodeno y mato-rrales con arbolado claro. Este tipo de vegetación no se ha considera-do como excluyente debido a su relativa abundancia sobre el territorio valenciano; constituyen muchas veces etapas de sustitución.

Zona 3: Zonas aptas.Son aquellas zonas que no incurren en ninguno de los criterios de

exclusión ni de observancia de prescripciones.En relación con la determinación resulta no obstante trascendente lo

indicado al principio y final del apartado 4.4.4 del estudio de impacto

– Criteri núm. 4: àrees que formen part de reserves nacionals de caça.

– Criteri núm. 5: àrees cobertes per masses boscoses d’espècies arbòries rellevants a la Comunitat Valenciana, o en les que aquestes, sense ser dominants, estan presents. Les espècies susceptibles de formar masses boscoses considerades com a rellevants són: alzina carrasca (Quercus rotundifolia), alzina comuna (Quercus ilex), roure valencià (Quercus faginea), surera (Quercus suber), sabina turífera (Juniperus thurifera) i pi silvestre (Pinus sylvestris). La consideració de rellevància s’estén a la presència d’altres espècies d’acompanyament menys comú, com ara fleixos de flor, aurons o moixeres, per exemple.

– Criteri núm. 6: àrees que, sense tindre cap de les característiques concretes dels criteris anteriors, hagen de quedar excloses per conside-racions territorials de caràcter global en relació amb l’activitat de l’apro-fitament eòlic. Aquestes consideracions de caràcter global s’orienten segons les prescripcions bàsiques següents:

Distribució territorial equilibrada de l’activitat eòlica, propiciar la concentració de parcs eòlics en zones aptes i evitar en la mesura que es puga la seua dispersió territorial.

Formació de corredors ambientals que puguen enllaçar, dins d’una mateixa zona eòlica, àrees catalogades de reconegut valor i que hagen quedat preservades quant als criteris anteriors.

Espais significatius pel seu caràcter referencial i les seues caracte-rístiques morfològiques.

Zona 2: zones aptes amb compliment de prescripcions.La delimitació d’aquestes zones respon a l’aplicació d’uns criteris,

denominats «d’observança de prescripcions», que impliquen la inclu-sió de l’àrea afectada en el conjunt de zones aptes per a les activitats d’aprofitament eòlic, identifiquen per a aquesta valors destacables de qualitat ambiental. Aquests criteris són:

– Criteri núm. 7: àrees proposades com a LIC (lloc d’interés comu-nitari) per a la Xarxa Natura 2000. Atés que la proposta d’àrees LIC no està consolidada ni té caràcter definitiu, sinó que, al contrari, serà objecte d’importants modificacions en els pròxims anys i, atés que no hi ha cap incompatibilitat real ni normativa per a la implantació de l’ac-tivitat eòlica en aquests espais, no tenia raó de ser la seua consideració com a excloent.

No obstant això, el seu reconegut interés natural exigirà un detallat estudi d’impacte ambiental que acredite que no s’afecta flora, fauna, ni la resta de valors naturals.

– Criteri núm. 8: àrees catalogades en aquest estudi d’impacte ambi-ental com de valor paisatgístic «molt alt» o «alt». L’anàlisi del paisatge realitzat és l’apropiat a l’escala de treball del pla, 1:100.000, per la qual cosa tampoc té sentit que d’aquest es derive la condició d’excloent per a cap espai. Per això és necessari descendir al grau de detall següent i exigir, en els estudis d’impacte ambiental de les implantacions eòli-ques concretes la consideració de l’impacte paisatgístic i l’aplicació de mesures correctores.

– Criteri núm. 9: qualificació d’un espai, pel planejament municipal, com a sòl no urbanitzable protegit, amb protecció específica de caràcter paisatgístic. Valen les consideracions efectuades per al criteri núm. 8.

– Criteri núm. 10: existència d’espais compresos en el catàleg de forests d’utilitat pública. L’aprofitament de l’energia eòlica també és una activitat declarada com d’utilitat pública, per la qual cosa el caràcter excloent per raó de pertinença d’un espai al dit catàleg, no pertoca. En els estudis d’impacte ambiental de les implantacions eòliques concretes s’acreditarà la compatibilitat mediambiental de l’activitat en aquests espais.

– Criteri núm. 11: territoris la vegetació dels quals està constituï-da per formacions boscoses de pinedes de pi blanc, pinassa i pi roig i matolls amb arbratge clar. Aquest tipus de vegetació no s’ha considerat com excloent a causa de la seua relativa abundància sobre el territori valencià; constitueixen moltes vegades etapes de substitució.

Zona 3: zones aptes.Són aquelles zones que no incorren en cap dels criteris d’exclusió

ni d’observança de prescripcions.En relació amb la determinació resulta no obstant això, transcendent

el que indica al principi i final de l’apartat 4.4.4 de l’estudi d’impacte

ambiental ya que recalca el alcance de la valoración y el reflejo de la incertidumbre en la valoración de los impactos en el plan eólico a tener en cuenta en la fase de desarrollo del mismo.

Asi en el inicio del capítulo se indica acerca de la importancia del criterio núm. 6:

«La delimitación de las zonas aptas queda determinada por la apli-cación del conjunto de criterios establecidos al efecto. En esta confi-guración definitiva juega un papel fundamental el criterio de exclusión núm. 6, que se entiende fundamental por cuanto que aporta unas bases globales a la resolución del problema y facilita la aplicación práctica del plan».

Y al final del mismo se dice:(…) En la serie de planos aptitud del territorio para el aprovecha-

miento eólico, se recoge el resultado final de este proceso.El análisis del cual se han obtenido las conclusiones anteriormente

relacionadas se ha realizado a partir de la cartografía del plan eólico relativa a los planos de aptitud del territorio para aprovechamiento eóli-co, contrastada con planos de vegetación, con la documentación dispo-nible en la propia Conselleria de Medio Ambiente, integrada por foto-grafía aérea de 1997 y Mapas de Cultivo (escalas 1: 50.000), mediante el conocimiento del territorio adquirido a través de la resolución de expedientes de evaluación del impacto ambiental de toda la Comunitat Valenciana, mediante la consulta con diversos técnicos de la Conselleria de Medio Ambiente, y con la visita de campo a determinadas áreas. El contraste de información y el análisis subsiguiente se han realizado aplicando los criterios definidos por el propio plan eólico. Se ha deter-minado, además, dentro de las zonas aptas con prescripciones, la consi-deración de especial sensibilidad para aquellos espacios que presentan características muy próximas a las definidas con criterios de exclusión, con el fin de recalcar el valor de los mismos. Estos espacios apare-cen grafiados en una serie específica de planos del estudio de impacto ambiental (escala 1:20000).»

En el plano 1 de la serie de planos se grafían como zonas de especial sensibilidad de la zona 4 tres áreas:

– El área comprendida entre la zona no apta delimitada de acuerdo con el criterio núm. 6 que constituye el limite occidental de la zona 4 y el valle de Catí.

– Los relieves situados entre el valle de Catí y el barranco de San Miguel en Albocàsser.

– Las áreas situadas entre los términos de Xert, Catí, Sant Mateu y Salzadella (Puig Cabrer y Muela del Buitre).

El adjudicatario de la zona 4 establece una diferenciación de los criterios de exclusión, considerando los criterios de exclusión directa (criterios de 1 a 5) para los que existe una cartografía digitalizada o es posible la delimitación directa sobre el terreno, mientras que la deli-mitación exacta del corredor que responde al criterio 6 no es posible intuyendo que el límite entre la zona apta y no apta discurre alternati-vamente por las vertientes occidental y oriental de las sierras de Catí. Interpretando que la divisoria de vertiente de Catí (susceptible de apro-vechamiento eólico) no presenta diferencias en los valores ambientales se considera en principio la totalidad de los emplazamientos de Nevera como alternativas para el aprovechamiento eólico debiendo estudiar a base de estudios de detalle si las características de dichos emplazamien-tos responden o no a alguno de los criterios de exclusión del plan eólico.

En relación con esta argumentación hay que indicar que la Direc-ción General de Energía remitió tras la aprobación del Plan eólico de la Comunitat Valenciana, mediante Acuerdo de 26 de julio de 2001 copia en formato pdf de los documentos del plan eólico así como las capas georreferenciadas de la cartografía generada en el mismo.

Superponiendo las capas georreferenciadas del plan eólico con las capas georreferenciadas de las infraestructuras eólicas aportadas por el promotor se puede observar que la mayor parte de los aerogeneradores e infraestructura asociada de los parques Nevera I, Nevera II y Nevera III se ubican en zona no apta y el resto colindante o muy próximo a ella.

Teniendo en cuenta la geomorfología de la zona (relieves de mesas y cuestas surcado por una red fluvial muy encajada), el criterio aplica-do en el plan eólico para la delimitación del corredor entre ZEPAS, no dejan lugar a otra interpretación que no sea la de dejar libre de infraes-tructuras eólicas las zonas altas de las muelas por considerar que existe un movimiento significativo de avifauna entre las dos zonas de especial protección considerando además que, en el ámbito de la unidad tabular

ambiental ja que recalca l’abast de la valoració i el reflex de la incertesa en la valoració dels impactes en el pla eòlic a tindre en compte en la fase de desenvolupament d’aquest.

Així en l’inici del capítol s’indica sobre la importància del criteri núm. 6:

«La delimitació de les zones aptes queda determinada per l’aplica-ció del conjunt de criteris establits a aquest efecte. En aquesta confi-guració definitiva juga un paper fonamental el criteri d’exclusió núm. 6, que s’entén fonamental ja que que aporta unes bases globals a la resolució del problema i facilita l’aplicació pràctica del pla».

I al final d’aquest es diu:(…) En la sèrie de plans aptitud del territori per a l’aprofitament

eòlic, s’arreplega el resultat final d’aquest procés.L’anàlisi, del qual s’han obtingut les conclusions anteriorment rela-

cionades, s’ha realitzat a partir de la cartografia del pla eòlic relativa als plans d’aptitud del territori per a l’aprofitament eòlic, contrastada amb plans de vegetació, amb la documentació disponible en la Conselleria de Medi Ambient, integrada per fotografia aèria de 1997 i Mapes de Cultiu (escales 1:50.000), per mitjà del coneixement del territori adquirit a través de la resolució d’expedients d’avaluació de l’impacte ambiental de tota la Comunitat Valenciana, per mitjà de la consulta amb diversos tècnics de la Conselleria de Medi Ambient, i amb la visita de camp a determinades àrees. El contrast d’informació i l’anàlisi subsegüent s’han realitzat aplicant els criteris definits pel pla eòlic. S’ha determinat, a més, dins de les zones aptes amb prescripcions, la consideració d’espe-cial sensibilitat per a aquells espais que presenten característiques molt pròximes a les definides amb criteris d’exclusió, a fi de recalcar el valor d’aquests. Aquests espais apareixen grafiats en una sèrie específica de plans de l’estudi d’impacte ambiental (escala 1:20000).»

En el pla 1 de la sèrie de plans es grafien com a zones d’especial sensibilitat de la zona 4 tres àrees:

– L’àrea compresa entre la zona no apta delimitada d’acord amb el criteri núm. 6 que constitueix el límit occidental de la zona 4 i la vall de Catí.

– Els relleus situats entre la vall de Catí i el barranc de Sant Miquel a Albocàsser.

– Les àrees situades entre els termes de Xert, Catí, Sant Mateu i la Salzadella (Puig Cabrer i Mola del Buitre).

L’adjudicatari de la zona 4 estableix una diferenciació dels criteris d’exclusió, considerant els criteris d’exclusió directa (criteris de l’1 al 5) per als quals hi ha una cartografia digitalitzada o és possible la deli-mitació directa sobre el terreny, mentre que la delimitació exacta del corredor que respon al criteri 6 no és possible intuint que el límit entre la zona apta i no apta discorre alternativament pels vessants occidental i oriental de les serres de Catí. Interpretant que la divisòria de vessant de Catí (susceptible d’aprofitament eòlic) no presenta diferències en els valors ambientals es considera en principi la totalitat dels emplaçaments de Nevera com a alternatives per a l’aprofitament eòlic havent d’estu-diar a base d’estudis de detall si les característiques dels dits emplaça-ments responen o no a algun dels criteris d’exclusió del pla eòlic.

En relació amb aquesta argumentació cal indicar que la Direcció General d’Energia va remetre després de l’aprovació del Pla eòlic de la Comunitat Valenciana, mitjançant l’Acord de 26 de juliol de 2001, una còpia en format pdf dels documents del pla eòlic així com les capes georeferenciades de la cartografia generada en aquest.

Superposant les capes georeferenciades del pla eòlic amb les capes georeferenciades de les infraestructures eòliques aportades pel promotor es pot observar que la major part dels aerogeneradors i infraestructura associada dels parcs Nevera I, Nevera II i Nevera III s’ubiquen en zona no apta i la resta contigua o molt pròxima a aquesta.

Tenint en compte la geomorfologia de la zona (relleus de taules i costes solcat per una xarxa fluvial molt encaixada), el criteri aplicat en el pla eòlic per a la delimitació del corredor entre les ZEPA, no deixen lloc a una altra interpretació que no siga la de deixar lliure d’infraestruc-tures eòliques les zones altes de les moles per considerar que hi ha un moviment significatiu d’avifauna entre les dues zones d’especial protec-ció considerant a més que, en l’àmbit de la unitat tabular del Maestrat,

del Maestrat, las muelas constituyen islas entre unidades cubiertas con vegetación que responde al criterio núm. 5 de exclusión.

No obstante lo anterior y en aras a la eliminación de cualquier sub-jetividad que pudiera ser alegada en la interpretación expuesta en el párrafo anterior se ha procedido al análisis detallado de la propuesta de desarrollo tramitada en base a los estudios de detalle existentes, las características y valor ambiental del área afectada por el conjunto de las infraestructuras de la zona 4 contrastado sobre el terreno.

En este sentido el primer estudio de detalle que hay que tener en cuenta es el estudio preoperacional de avifauna realizado entre diciem-bre de 2007 y diciembre de 2008 por la propia empresa adjudicataria.

Los datos recabados por el estudio preoperacional de avifauna evidencian una elevada tasa de cruces por las alineaciones donde se proyectan parques eólicos, así como la existencia de puntos de nidi-ficación próximas a las mismas. El análisis realizado por el Servicio de Biodiversidad propone, a la vista de los datos obtenido en el estu-dio preoperacional de avifauna para la zona eólica 4 y la experiencia adquirida para otras zonas eólicas en fase postoperacional, la necesidad de adoptar medidas correctoras para evitar o al menos minimizar los efectos negativos sobre la avifauna.

Teniendo en cuenta que la extensión de los pasillos propuestos, o las áreas de proximidad a puntos de nidificación se refiera a la distribución del estudio de avifauna, las infraestructuras eólicas equivalentes del plan especial, plan energético y estudio de impacto ambiental que se verían afectados por dicha medida correctoras serían:

– Parque eólico Nevera I:Tramo de los aerogeneradores 6 a 11 de estudio de avifauna que

afecta a los posiciones 9 a 16, subestación y línea eléctrica de evacua-ción del plan especial.

– Parque eólico Nevera III:Tramo comprendido entre los aerogeneradores 5 a 8 del estudio de

avifauna que afecta según el diseño del plan especial a las posiciones 8 a 10 y aproximadamente el tramo situado 300 metros al sur de la posición 8.

Tramo comprendido entre los aerogeneradores 13 a 16 del estudio de avifauna que afecta según el diseño del plan especial a las posiciones 13 a 15 y tramo hasta la vía pecuaria situada al norte de las mismas.

Alineación de aerogeneradores 1 a 4 del estudio de avifauna próxi-mos a áreas de nidificación de buitre leonado y halcón peregrino, que se corresponden con el tramo comprendido entre los aerogeneradores 1 a 5 del plan especial.

– Parque de Piedrafita.Aerogenerador 13 del estudio de avifauna que coincide con la dis-

tribución del plan especial.A ello hay que añadir en relación con la posible afección a la avi-

fauna:– Que en los tramos comprendidos entre los aerogeneradores 11 a

18 del parque Nevera I y del 20 al 25 del parque de Piedrafita la afec-ción a la avifauna tiene un grado de incertidumbre elevado puesto que en el primer caso no existen datos en la época invernal y en el segundo la prospección no se ha llevado a cabo por la imposibilidad de acceso.

– Que en el caso del parque eólico Piedrafita, no obstante lo ante-rior, la afección se prevé elevada por la proximidad a puntos de nidifi-cación de buitre leonado.

– Que asimismo existe un cierto grado de incertidumbre respecto de las siguientes alineaciones y/o posiciones del plan especial debido a las diferencias con el diseño del estudio de avifauna:

Posiciones 6, 7, 9 y 10 del parque Nevera III ya que se sitúan en posiciones inexistentes en el diseño del estudio de avifauna.

Posiciones 1 a 8 y posiciones 17 a 20 del parque Nevera I se con-centran en el tamo ocupado por las posiciones 1 a 5 y 12 a 13 del estu-dio de avifauna respectivamente, es decir se ha reducido sustancialmen-te la distancia entre aerogeneradores.

– Que dada la dispersión del buitre leonado hacia el sur de Castellón los datos de flujo actuales podrían ser significativamente mayores que los evidenciados por el estudio de avifauna, considerando del informe de biodiversidad sobre patrones del uso del espacio (febrero de 2011).

Por todo lo anterior la delimitación de zona no apta en la zona 4 debería incluir, como mínimo, la superficie de cumbrera correspon-diente a los pasillos de avifauna propuestos como medida correctora así como a las alineaciones próximas a áreas de nidificación de buitre leonado.

les moles constitueixen illes entre unitats cobertes amb vegetació que respon al criteri núm. 5 d’exclusió.

No obstant això, i a fi de l’eliminació de qualsevol subjectivitat que poguera ser al·legada en la interpretació exposada en el paràgraf anterior s’ha procedit a l’anàlisi detallada de la proposta de desen-volupament tramitada basant-se en els estudis de detall existents, les característiques i el valor ambiental de l’àrea afectada pel conjunt de les infraestructures de la zona 4 contrastat sobre el terreny.

En aquest sentit el primer estudi de detall que cal tindre en compte és l’estudi preoperacional d’avifauna realitzat entre desembre de 2007 i desembre de 2008 per l’empresa adjudicatària.

Les dades demanades per l’estudi preoperacional d’avifauna eviden-cien una elevada taxa d’encreuaments per les alineacions on es projec-ten parcs eòlics, així com l’existència de punts de nidificació pròxims a aquestes. L’anàlisi realitzada pel Servei de Biodiversitat proposa, a la vista de les dades obtingudes en l’estudi preoperacional d’avifauna per a la zona eòlica 4 i l’experiència adquirida per a altres zones eòliques en fase postoperacional, la necessitat d’adoptar mesures correctores per a evitar o almenys minimitzar els efectes negatius sobre l’avifauna.

Tenint en compte que l’extensió dels corredors proposats, o les àrees de proximitat a punts de nidificació es referisca a la distribució de l’estudi d’avifauna, les infraestructures eòliques equivalents del pla especial, pla energètic i l’estudi d’impacte ambiental que es veurien afectats per les dites mesures correctores serien:

– Parc eòlic Nevera I:Tram dels aerogeneradors 6 a 11 d’estudi d’avifauna que afecta les

posicions 9 a 16, subestació i línia elèctrica d’evacuació del pla especial.

– Parc eòlic Nevera III:Tram comprés entre els aerogeneradors 5 a 8 de l’estudi d’avifauna

que afecta segons el disseny del pla especial a les posicions 8 a 10 i aproximadament el tram situat 300 metres al sud de la posició 8.

Tram comprés entre els aerogeneradors 13 a 16 de l’estudi d’avifau-na que afecta segons el disseny del pla especial a les posicions 13 a 15 i tram fins al camí ramader situat al nord d’aquestes.

Alineació d’aerogeneradors 1 a 4 de l’estudi d’avifauna pròxims a àrees de nidificació de voltor comú i falcó pelegrí, que es corresponen amb el tram comprés entre els aerogeneradors 1 a 5 del pla especial.

– Parc de Pedrafita.Aerogenerador 13 de l’estudi d’avifauna que coincideix amb la dis-

tribució del pla especial.A això cal afegir en relació amb la possible afectació a l’avifauna:

– Que en els trams compresos entre els aerogeneradors 11 a 18 del parc Nevera I i del 20 al 25 del parc de Pedrafita l’afectació a l’avifauna té un grau d’incertesa elevat ja que en el primer cas no hi ha dades en l’època hivernal i en el segon la prospecció no s’ha dut a terme per la impossibilitat d’accés.

– Que en el cas del parc eòlic Pedrafita, no obstant això, l’afecta-ció es preveu elevada per la proximitat a punts de nidificació de voltor comú.

– Que així mateix hi ha un cert grau d’incertesa respecte de les següents alineacions i/o posicions del pla especial a causa de les dife-rències amb el disseny de l’estudi d’avifauna:

Posicions 6, 7, 9 i 10 del parc Nevera III ja que se situen en posici-ons inexistents en el disseny de l’estudi d’avifauna.

Posicions 1 a 8 i posicions 17 a 20 del parc Nevera I es concentren en el tram ocupat per les posicions 1 a 5 i 12 a 13 de l’estudi d’avifauna respectivament, és a dir s’ha reduït substancialment la distància entre aerogeneradors.

– Que donada la dispersió del voltor comú cap al sud de Castelló les dades de flux actuals podrien ser significativament majors que les evi-denciades per l’estudi d’avifauna, considerant l’informe de biodiversitat sobre patrons de l’ús de l’espai (febrer de 2011).

Per tot l’anterior la delimitació de zona no apta en la zona 4 hauria d’incloure, com a mínim, la superfície del cim corresponent als cor-redors d’avifauna proposats com a mesura correctora així com a les alineacions pròximes a àrees de nidificació de voltor comú.

En segundo lugar analizaremos la vegetación existente en las áreas afectadas por la propuesta de desarrollo, entendiendo como tal el con-junto de las infraestructuras necesarias para la puesta en funcionamiento de las instalaciones eólicas de la zona 4 (aerogeneradores, zanjas para las líneas eléctricas interiores, accesos interiores y exteriores, subesta-ciones, líneas eléctricas aéreas de evacuación de la energía generada, y demás obra civil asociada).

La descripción de la vegetación en la documentación aportada por el promotor transmite en todo caso la idea de que la vegetación de la zona se encuentra dominada por las series de degradación de la vegeta-ción climácica que en este caso son bosques esclerófilos mediterráneos dominados por la encina y la carrasca (Quercus ilex y Quercus rotundi-folia) y que la presencia de la vegetación potencial es residual.

Sin embargo sobre el terreno se puede constatar que la presencia de la encina no solo no es residual sino que predomina claramente el paisaje siendo acompañada por especies como el quejigo y la sabina negral que en algunos enclaves constituyen las especies dominantes, lo que viene a ratificar la delimitación del emplazamiento que el promotor denomina Sierras de Catí como zona de especial sensibilidad en el estu-dio de impacto ambiental del plan eólico.

Hay que señalar además que la evolución de la vegetación en esta zona no es regresiva sino todo lo contrario. De la comparación del mapa de aprovechamiento y cultivos a escala 1:50.000 publicado en el momento de aprobación del plan eólico (1980-1990) con el actual (2000-2010) se desprende no solo la dominancia del encinar sino un incremento significativo tanto de las superficies como de los porcentajes de ocupación como una evolución del estado de la encina.

Con el fin de aportar datos objetivos acerca de la extensión y la ocupación de la vegetación de la zona se ha recurrido al mapa forestal de España 1:50.000 Comunitat Autónoma Valenciana, cuyos trabajos de campo fueron realizados en el año 2005 con soporte digital proce-dente del SIGPAC. Con el fin de completar los datos en relación a la composición del matorral se ha consultado los datos del mapa de apro-vechamiento y cultivos del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente.

Se ha analizado la superficie correspondiente a la unidad de relieve Sierras de Catí (según denominación del documento justificación del PECV presentado por el promotor) donde se asientan los emplazamien-tos de Nevera I, Nevera II y Nevera III. y el emplazamiento donde se asienta el parque de Piedrafita (unidad de relieve Sierras de la Creu).

A groso modo se deduce:– Que la unidad de relieve Sierras de Catí delimitada por los barran-

cos de Givalcolla y de Els Horts al oeste y por el valle de Catí al este, está constituida por dos subunidades de altiplanicie geográficamente separadas por el barranco de L’Empriu alargadas y con una anchura variable que se corresponden con los parajes Campanerets-Pico Nevera y Cap del Llop al norte y con la costera Emlloca y el puntal d’Orenga al sur, cubiertas por el tipo estructural pastizal-matorral.

La vertiente occidental de ambas subunidades está ocupada por el tipo estructural de bosque, mientras que en la vertiente oriental el tipo estructural de bosque ocupa la mitad superior de la ladera y en la mitad inferior predomina el matorral aunque también hay alguna unidad de pastizal-matorral.

– Que el relieve sobre el que se asienta el emplazamiento de Piedra-fita está ocupado mayoritariamente por el tipo estructural de matorral, aunque en la vertiente occidental se encuentran unidades de extensión considerable de bosque, de pastizal y en menor medida de pastizal y cultivos.

A continuación se incluyen los datos cuantitativos correspondientes a la unidad de relieve Sierras de Catí.

En la tabla núm. 1 se incluyen las unidades de pastizal matorral distinguiendo si son en cumbrera o en ladera y en segundo lugar la superficie de matorral que se encuentra en su totalidad en la vertiente oriental y sur.

El mapa forestal no especifica para las unidades de matorral la frac-ción de cabida cubierta ni las especies presentes, ya que se consigna como tal la «Agrupación vegetal definida por su estructura o por su aspecto, conferidos por el hecho de que su estrato superior o el más alto con espesura están caracterizados por el predominio de matas (especies leñosas relativamente bajas y ramificadas desde su base)». No obstante lo anterior sobre el terreno se puede constatar la presencia de encina acompañando a la coscoja en las cotas inferiores, correspondiendo en

En segon lloc analitzarem la vegetació existent en les àrees afecta-des per la proposta de desenrvolupament, entenent com a tal el conjunt de les infraestructures necessàries per a la posada en funcionament de les instal·lacions eòliques de la zona 4 (aerogeneradors, rases per a les línies elèctriques interiors, accessos interiors i exteriors, subestacions, línies elèctriques aèries d’evacuació de l’energia generada, i la resta d’obra civil associada).

La descripció de la vegetació en la documentació aportada pel promotor transmet en tot cas la idea que la vegetació de la zona està dominada per les sèries de degradació de la vegetació climàcica que en aquest cas són boscos esclerofil·les mediterranis dominats per l’alzina i la carrasca (Quercus ilex i Quercus rotundifolia) i que la presència de la vegetació potencial és residual.

No obstant això, sobre el terreny es pot constatar que la presèn-cia de l’alzina no sols no és residual sinó que predomina clarament el paisatge i està acompanyada per espècies com el roure valencià i la savina negral que en alguns enclavaments constitueixen les espècies dominants, la qual cosa ratifica la delimitació de l’emplaçament que el promotor denomina Serres de Catí com a zona d’especial sensibilitat en l’estudi d’impacte ambiental del pla eòlic.

Cal assenyalar a més que l’evolució de la vegetació en aquesta zona no és regressiva sinó tot al contrari. De la comparació del mapa d’apro-fitament i cultius a escala 1:50.000 publicat en el moment d’aprovació del pla eòlic (1980-1990) amb l’actual (2000-2010) es desprén no sols la dominància de l’alzinar sinó un increment significatiu tant de les superfícies com dels percentatges d’ocupació com una evolució de l’es-tat de l’alzina.

A fi d’aportar dades objectives sobre l’extensió i l’ocupació de la vegetació de la zona s’ha recorregut al mapa forestal d’Espanya 1:50.000 Comunitat Autònoma Valenciana, els treballs de camp del qual van ser realitzats l’any 2005 amb suport digital procedent del SIGPAC. A fi de completar les dades en relació amb la composició del matoll s’ha consultat les dades del mapa d’aprofitament i cultius del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

S’ha analitzat la superfície corresponent a la unitat de relleu Ser-res de Catí (segons denominació del document justificació del PECV presentat pel promotor) on s’assenten els emplaçaments de Nevera I, Nevera II i Nevera III. i l’emplaçament on s’assenta el parc de Pedrafita (unitat de relleu Serres de la Creu).

Grosso modo es dedueix:– Que la unitat de relleu Serres de Catí delimitada pels barrancs de

Givalcolla i dels Horts a l’oest i per la vall de Catí a l’est, està consti-tuïda per dos subunitats d’altiplà geogràficament separades pel barranc de l’Empriu allargades i amb una amplària variable que es corresponen amb els paratges Campanerets-Tossal de la Nevera i Cap del Llop al nord i amb la costanera Emlloca i el puntal d’Orenga al sud, cobertes pel tipus estructural pastiu-matoll.

El vessant occidental d’ambdues subunitats està ocupat pel tipus estructural de bosc, mentre que en el vessant oriental el tipus estructural de bosc ocupa la meitat superior del vessant i en la meitat inferior pre-domina el matoll encara que també hi ha alguna unitat de pastiu-matoll.

– Que el relleu sobre el qual s’assenta l’emplaçament de Pedrafita està ocupat majoritàriament pel tipus estructural de matoll, encara que en el vessant occidental hi ha unitats d’extensió considerable de bosc, de pastiu i en menor grau de pastiu i cultius.

A continuació s’inclouen les dades quantitatives corresponents a la unitat de relleu Serres de Catí.

En la taula núm. 1 s’inclouen les unitats de pastiu matoll distingint si estan en el cim o en el vessant i en segon lloc la superfície de matoll que està en la seua totalitat en el vessant oriental i sud.

El mapa forestal no especifica per a les unitats de matoll la densitat de recobriment ni les espècies presents, ja que es consigna com a tal «l’Agrupació vegetal definida per la seua estructura o pel seu aspecte, conferits pel fet que el seu estrat superior o el més alt amb espessor estan caracteritzats pel predomini de mates (espècies llenyoses relativa-ment baixes i ramificades des de la seua base)». No obstant això, sobre el terreny es pot constatar la presència d’alzina acompanyant el coscoll en les cotes inferiors, corresponent en els mapes d’aprofitament i cultius

los mapas de aprovechamiento y cultivos 2000-2010 (1:50.000) de la cartografía del Ministerio de Agricultura y Medio Ambiente áreas de matorral con un estrato arbóreo de frondosas (encina) en porcentajes que oscilan entre un 5 y un 15 %.

En la tabla núm. 2 se especifican los datos relativos a las unidades de bosque del mapa forestal: fracción de cabida cubierta, especie domi-nante, tipo de distribución y superficie.

Tipo estructural Ubicación Superficie (ha)

Pastizal-matorral Cumbrera Serra d’en Seller 211,32

Pastizal matorral Cumbrera Orenga 214,95

Pastizal matorral Vertiente oriental Serra d’en Seller 160,81

Matorral Vertientes oriental y sur de cumbreras 1335,53

Tabla núm. 1. Unidad de relieve Sierra de Catí. Superficies y situación de las uni-dades de pastizal-matorral y matorral según datos mapa forestal MFE50 1:50.000 Comunitat Valenciana (2005).

Tipo estructural

Fracción cabida

cubierta (%)

Especie Dominante

Distribución/superficie (ha)

Pies aislados Discontínuo Uniforme

Bosque 30 Sabina negral 64,70

Bosque 35 Encina 86,80

Bosque 40 Encina 46,40 10,20 70,70

Bosque 45 Sabina negral 52,40

Bosque 45 Encina 32,70 14,90 69,57

Bosque 50 Encina 141,40

Bosque 55 Encina 5,00 168,31

Bosque 60 Encina 205,50

Bosque 65 Quejigo 16,80

Bosque 65 Encina 280,33

Bosque 70 Quejigo 6,10

Bosque 70 Encina 232,76

Bosque 75 Quejigo 66,20

Bosque 75 Encina 117,55

Bosque 80 Encina 316,42

Bosque 85 Encina 870,30

Bosque 90 Encina 30,60

Total 148,30 392,90 2.499,04

Tabla núm. 2. Unidad de relieve Sierra de Catí. Unidades de bosque según datos mapa forestal MFE501:50.000 Comunitat Valenciana (2005).

Es evidente que la unidad relieves de las Sierras de Catí es un pai-saje eminentemente forestal con predominio de la carrasca en diver-sos estados de desarrollo y presencia de quejigo y sabina negral en las laderas que en ocasiones bordean las cumbreras e incluso las ocupan como es el caso del tramo entre los aerogeneradores 11 a 17 del parque Nevera II, del tramo comprendido entre los aerogeneradores 1 a 9 del parque Nevera I así como en el tramo de alineación situado al sur del acceso principal del parque Nevera III. En las unidades de matorral, sobre todo en las cotas más bajas existe una presencia importante de coscoja (Quercus coocifera).

En este sentido hay que resaltar lo señalado en el informe de orde-nación sostenible del medio sobre la confirmación de la existencia de los hábitats que motivan la declaración como LIC de parte de la zona, teniendo en cuenta que tanto los encinares como los sabinares son for-maciones que responden al criterio de exclusión núm. 5 del plan eólico.

2000-2010 (1:50.000) de la cartografia del Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient àrees de matoll amb un estrat arbori de frondoses (alzina) en percentatges que oscil·len entre un 5 i un 15 %.

En la taula núm. 2 s’especifiquen les dades relatives a les unitats de bosc del mapa forestal: densitat de recobriment, espècie dominant, tipus de distribució i superfície.

Tipus estructural Ubicació Superfície (ha)

Pastiu-matollar Cim Serra d’en Seller 211,32

Pastiu matoll Cim Orenga 214,95

Pastiu matoll Vessant oriental Serra d’en Seller 160,81

Matoll Vessants orientals i sud de cims 1335,53

Taula núm. 1. Unitat de relleu Serra de Catí. Superfícies i situació de les unitats de pastiu-matoll i matoll segons dades mapa forestal MFE50 1:50.000 Comunitat Valenciana (2005).

Tipus estructural

Fracció cabuda

coberta (%)

Espècie dominant

Distribució/superfície (ha)

Peus aïllats Discontinu Uniforme

Bosc 30 Savina negral 64,70

Bosc 35 Alzina 86,80

Bosc 40 Alzina 46,40 10,20 70,70

Bosc 45 Savina negral 52,40

Bosc 45 Alzina 32,70 14,90 69,57

Bosc 50 Alzina 141,40

Bosc 55 Alzina 5,00 168,31

Bosc 60 Alzina 205,50

Bosc 65 Roure valencià 16,80

Bosc 65 Alzina 280,33

Bosc 70 Roure valencià 6,10

Bosc 70 Alzina 232,76

Bosc 75 Roure valencià 66,20

Bosc 75 Alzina 117,55

Bosc 80 Alzina 316,42

Bosc 85 Alzina 870,30

Bosc 90 Alzina 30,60

Total 148,30 392,90 2.499,04

Taula núm. 2. Unitat de relleu Serra de Catí. Unitats de bosc segons dades mapa forestal MFE501:50.000 Comunitat Valenciana (2005).

És evident que la unitat relleus de les Serres de Catí és un paisatge eminentment forestal amb predomini de la carrasca en diversos estats de desenvolupament i presència de roure valencià i savina negral en els vessants que de vegades voregen els cims i inclús els ocupen com és el cas del tram entre els aerogeneradors 11 a 17 del parc Nevera II, del tram comprés entre els aerogeneradors 1 a 9 del parc Nevera I així com en el tram d’alineació situat al sud de l’accés principal del parc Nevera III. En les unitats de matoll, sobretot en les cotes més baixes hi ha una presència important de coscoll (Quercus coccifera).

En aquest sentit cal ressaltar allò que s’ha assenyalat en l’informe d’ordenació sostenible del medi sobre la confirmació de l’existència dels hàbitats que motiven la declaració com a LIC d’una part de la zona, tenint en compte que tant els alzinars com els savinars són formacions que responen al criteri d’exclusió núm. 5 del pla eòlic.

A ello hay que añadir la existencia de especies de interés por su rareza, singularidad y escasez como el Tossal de Nevera que el promo-tor ha eliminado como emplazamiento apto para aerogeneradores por la existencia de tejo (Taxus baccata), Olmo de montaña (Ulmus glabra) y acebo (Ilex aquifolium).

La calidad ambiental de los emplazamientos propuestos de acuerdo con los análisis de la avifauna y la vegetación realizados anteriormente se ve incrementada por la existencia de las especies de interés que, de acuerdo con los datos del banco de datos de la biodiversidad existen en el entorno próximo:

– Arce de hoja pequeña (Acer opalus ssp. granatense).– Biscutela stenophylla.– Cephalanthera damsonium.– Crataegus monogyna.– Limodorum trabutianum.– Pino negro Pinus nigra ssp salzmannii.– Tilo (Tilia platyphylios)*.– Sapo partero (Alytess obstetricans).– Cabra montés (Capra pirenaica).– Erizo común (Erinaceus europeus).– Gineta (Genetta genetta).– Culebra bastarda (Malpolon monspessulanus).– Culebra viperina (Natrix maura).– Garduña (Martes foina).– Tejón (Meles meles).– Gallipato (Pleurodeles waltl)*.– Paloma torcaz (Columba palumbus).– Collalba gris (Oenenthe oenenthe).– Abubilla (Upupa epops).– Rana común (Rana perezi).(*) Especie prioritaria.Otro aspecto trascendente en la viabilidad de la propuesta de desa-

rrollo de la zona 4, puesto ya de manifiesto en la tramitación del plan eólico, es la afección al patrimonio cultural. Tal y como se desprende del informe de la Dirección Territorial de Castellón el área presenta una gran riqueza de elementos patrimoniales de interés destacando los con-juntos de arte rupestre pintados conocidos entre el barranco de la Gas-sulla y la Valltorta, así como de yacimientos arqueológicos asociados a los mismos y elementos etnológicos ligados al tipo de poblamiento y a la utilización tradicional del territorio.

Además de los elementos de interés enumerados en el informe remi-tido por la Dirección General de Patrimonio cultural, se ha identificado, en el ámbito del parque eólico Nevera II el yacimiento Campanerets, ubicado en el relieve del mismo nombre.

La densidad de conjuntos pintados situados en un entorno con elevado valor ecológico y cultural impulsó la declaración de esta área como parque cultural.

Aunque dicha declaración no se ha materializado, la afección direc-ta y/o indirecta a los elementos de interés de existentes en los parques o su entorno ha sido considerada incompatible con la figura de bien de interés cultural.

La propuesta efectuada es, tal y como se señala en los informes emitidos por la Dirección Territorial de Medio Ambiente de Castellón, parcialmente incompatible con vías pecuarias y/o elementos pecuarios clasificados ya que se produciría su ocupación por infraestructuras eóli-cas permanentes. Las infraestructuras que son o pueden ser incompa-tibles son:

Parque eólico de Piedrafita:– Afección al descansadero de la Llacunassa por los aerogenera-

dores 1 y 2.– Posible afección a la vía pecuaria colada de Cap de Terme por los

aerogeneradores 3, 4, 16 a 18 y 21 a 23.– Posible afección de la colada de la Font de la Brusca por el aero-

generador 13.Parque eólico Nevera III.Posible afección a la vía pecuaria colada del Monte Blanco a la

Buitrera por el aerogenerador núm. 5.Por último el objeto de evaluación ambiental de esta fase (plan

especial y plan energético) es la valoración de los impactos derivados del conjunto de las infraestructuras eólicas sobre la totalidad de los aspectos que deben ser considerados de acuerdo a lo establecido en el artículo 13 de la normativa del plan eólico.

A això cal afegir l’existència d’espècies d’interés per la seua raresa, singularitat i escassetat com el Tossal de Nevera que el promotor ha eliminat com a emplaçament apte per a aerogeneradors per l’existència de teix (Taxus baccata), Oma (Ulmus glabra) i grèvol (Ilex aquifolium).

La qualitat ambiental dels emplaçaments proposats d’acord amb les anàlisis de l’avifauna i la vegetació realitzades anteriorment es veu incrementada per l’existència de les espècies d’interés que, d’acord amb les dades del banc de dades de la biodiversitat hi ha en l’entorn pròxim:

– Auró (Acer opalus ssp. granatense).– Biscutela stenophylla.– Cephalanthera damsonium.– Crataegus monogyna.– Limodorum trabutianum.– Pinassa Pinus nigra ssp salzmannii.– Til·ler (Tilia platyphyllos)*.– Tòtil (Alytess obstetricans).– Cabra salvatge (Capra pirinenca).– Eriçó comú (Erinaceus europeus).– Geneta (Genetta genetta).– Serp verda (Malpolon monspessulanus).– Serp d’aigua (Natrix maura).– Fagina (Martes foina).– Teixó (Meles meles).– Ofegabous (Pleurodeles waltl)*.– Colom tudó (Columba palumbus).– Còlit roquer (Oenanthe oenanthe).– Palput (Upupa epops).– Granota verda (Rana perezi).(*) Espècie prioritària.Un altre aspecte transcendent en la viabilitat de la proposta de

desenvolupament de la zona 4, posat ja de manifest en la tramitació del pla eòlic, és l’afectació al patrimoni cultural. Tal com es desprén de l’informe de la Direcció Territorial de Castelló l’àrea presenta una gran riquesa d’elements patrimonials d’interés i destaquen els conjunts d’art rupestre pintats coneguts entre el barranc de la Gassulla i la Vall-torta, així com de jaciments arqueològics associats a aquests i elements etnològics lligats al tipus de poblament i a la utilització tradicional del territori.

A més dels elements d’interés enumerats en l’informe remés per la Direcció General de Patrimoni Cultural, s’ha identificat, en l’àmbit del parc eòlic Nevera II el jaciment Campanerets, ubicat en el relleu del mateix nom.

La densitat de conjunts pintats situats en un entorn amb elevat valor ecològic i cultural va impulsar la declaració d’aquesta àrea com a parc cultural.

Encara que la dita declaració no s’ha materialitzat, l’afectació direc-ta i/o indirecta als elements d’interés d’existents en els parcs o el seu entorn ha sigut considerada incompatible amb la figura de bé d’interés cultural.

La proposta efectuada és, tal com s’assenyala en els informes eme-sos per la Direcció Territorial de Medi Ambient de Castelló, parcialment incompatible amb camins ramaders i/o elements ramaders classificats ja que es produiria la seua ocupació per infraestructures eòliques per-manents. Les infraestructures que són o poden ser incompatibles són:

Parc eòlic de Pedrafita:– Afectació al descansador de la Llacunassa pels aerogeneradors

1 i 2.– Possible afectació al camí ramader assagador de Cap de Terme

pels aerogeneradors 3, 4, 16 a 18 i 21 a 23.– Possible afectació de la carrerassa de la Font de Brusca per l’ae-

rogenerador 13.Parc eòlic Nevera III.Possible afectació al camí ramader carrerassa de la Forest Blanca a

la Buitrera per l’aerogenerador núm. 5.Finalment l’objecte d’avaluació ambiental d’aquesta fase (pla espe-

cial i pla energètic) és la valoració dels impactes derivats del conjunt de les infraestructures eòliques sobre la totalitat dels aspectes que han de ser considerats d’acord amb el que estableix l’article 13 de la normativa del pla eòlic.

Es por ello que es necesario identificar y valorar los efectos tanto de las infraestructuras principales como de las acciones e infraestructuras para la puesta en funcionamiento de los parques eólicos. En este sentido resulta absolutamente imprescindible valorar los impactos derivados de la obra civil: accesos principales, líneas eléctricas del sistema de eva-cuación subterráneas y aéreas, accesos interiores y elementos asociados a la instalación de cada aerogenerador (zapata y plataforma de montaje). Para una correcta valoración de los impactos derivados de la obra civil resulta forzoso tener en cuenta tanto la fisiografía de la zona como la topografía a escala de proyecto.

Los parques de Nevera I, Nevera II y Nevera era III se proyec-tan sobre la zona tabular del Maestrat definida en el plan eólico como «relieves de mesas y cuestas, surcadas por una red fluvial muy encajada que origina muelas de gran belleza paisajística».

La diferencia altitudinal que debe salvarse para acceder a los empla-zamientos concretos de los parques considerando la cota inferior de los relieves desde donde parten los accesos principales y la del punto donde el camino alcanza la cumbre se cifra en el caso del acceso principal común de los parques Nevera I y Nevera II aproximadamente en 400 m y en el caso del parque Nevera III aproximadamente en unos 340 metros.

El desnivel existente entre las subestaciones proyectadas (parque de Nevera I y Nevera III) entre la ubicación del la subestación y el valle de Catí.

Ambas infraestructuras asociadas al parque discurren por laderas con pendientes ente 30 y 40 % cubiertas por carrascales, carrascales quejigares y/o sabinares negrales más o menos densos que responden al tipo estructural de bosque o de matorral. En este sentido hay que señalar que de acuerdo con los cálculos realizados por el promotor la superficie afectada por la obra civil se corresponden mayoritariamente a los caminos de acceso que en el caso de los parques Nevera I y II y Nevera III discurren por áreas con vegetación que responde al criterio 5 tal y como ha quedado ampliamente expuesto. No obstante lo anterior de dicho cálculo se han excluido la superficie necesaria para el giro de camiones, para el parque de maquinaria y los accesos, apoyos y calles para la instalación de la línea eléctrica.

El acondicionamiento de los caminos de acceso principal así como la apertura de nuevos accesos para el montaje de los apoyos de las líneas eléctricas requieren importantes movimientos de tierra. Consideran-do las pendientes de las laderas por las que discurren los caminos, la afección sobre el terreno excede considerablemente la anchura de la plataforma y las cunetas de forma que los impactos residuales sobre el relieve, la vegetación y por ende sobre el paisaje se consideran críticos.

En el caso del parque eólico de Piedrafita la diferencia altitudinal es mucho menos acusada, aunque el camino es de nueva apertura y discurre por una ladera con elevada visibilidad.

En el documento de justificación de modificación del plan eólico presentado por el promotor, en relación al impacto relacionado con las infraestructuras asociadas se indica «La infraestructura de evacuación de energía y la apertura de accesos son sin duda las actuaciones que mayor impacto ambiental producen de todas las asociadas a la construc-ción de un parque eólico (…). La realización de estas infraestructuras requiere para su justificación una potencia mínima a instalar al obje-to de que la afección al entorno quede compensada por los beneficios asociados a la instalación del parque eólico y se rentabilice además la inversión acometida».

Por otra parte los emplazamientos correspondientes a la unidad denominada Sierras de Catí donde se ubican los aerogeneradores e infraestructuras asociadas (plataformas, cimentaciones, zanjas, etc.) presentan un relieve irregular que se complica localmente dando lugar a cumbreras muy reducidas, inexistentes o con muchos altibajos en oca-siones con un marcado modelado kárstico en forma de lapiaz, laderas acentuadas o muy acentuadas coronadas frecuentemente por paredes subverticales. El parque de Piedrafita también presenta también una elevada complejidad local determinada por su situación en la zona estructural de Catí que comprendida entre las fallas de Catí y Tírig se caracteriza por presentar fallas largas y de importante salto con direc-trices catalanas y una frecuente serie de fallas menos importantes de dirección E-O.

La escala de los planos del anteproyecto y del plan especial no refle-ja la intrincada y abrupta topografía que se observa en el terreno en una parte importante de las alineaciones.

És per això que és necessari identificar i valorar els efectes tant de les infraestructures principals com de les accions i infraestructures per a la posada en funcionament dels parcs eòlics. En aquest sentit resulta absolutament imprescindible valorar els impactes derivats de l’obra civil: accessos principals, línies elèctriques del sistema d’evacuació subterrànies i aèries, accessos interiors i elements associats a la ins-tal·lació de cada aerogenerador (sabata i plataforma de muntatge). Per a una correcta valoració dels impactes derivats de l’obra civil resulta forçós tindre en compte tant la fisiografia de la zona com la topografia a escala de projecte.

Els parcs de Nevera I, Nevera II i Nevera III es projecten sobre la zona tabular del Maestrat definida en el pla eòlic com a «relleus de tau-les i costes, solcades per una xarxa fluvial molt encaixada que origina moles de gran bellesa paisatgística».

La diferència altitudinal que ha de salvar-se per a accedir als empla-çaments concrets dels parcs considerant la cota inferior dels relleus des d’on parteixen els accessos principals i la del punt on el camí arriba al cim es xifra en el cas de l’accés principal comú dels parcs Nevera I i Nevera II aproximadament en 400 m i en el cas del parc Nevera III aproximadament en uns 340 metres.

El desnivell existent entre les subestacions projectades (parc de Nevera I i Nevera III) entre la ubicació del la subestació i la vall de Catí.

Ambdós infraestructures associades al parc discorren per vessants amb pendent entre 30 i 40 % coberts per carrascars, carrascars rouredes i/o savinars negrals més o menys densos que responen al tipus estructu-ral de bosc o de matoll. En aquest sentit cal assenyalar que d’acord amb els càlculs realitzats pel promotor la superfície afectada per l’obra civil es correspon majoritàriament als camins d’accés que en el cas dels parcs Nevera I i II i Nevera III discorren per àrees amb vegetació que respon al criteri 5 tal com ha quedat àmpliament exposat. No obstant això, del dit càlcul s’han exclòs la superfície necessària per al gir de camions, per al parc de maquinària i els accessos, suports i carrers per a la instal·lació de la línia elèctrica.

El condicionament dels camins d’accés principal així com l’obertu-ra de nous accessos per al muntatge dels suports de les línies elèctriques requereixen importants moviments de terra. Considerant els pendents dels vessants pels quals discorren els camins, l’afectació sobre el terreny excedeix considerablement l’amplària de la plataforma i les cunetes de manera que els impactes residuals sobre el relleu, la vegetació i per tant sobre el paisatge es consideren crítics.

En el cas del parc eòlic de Pedrafita la diferència altitudinal és molt menys acusada, encara que el camí és de nova obertura i discorre per un vessant amb elevada visibilitat.

En el document de justificació de modificació del pla eòlic presentat pel promotor, en relació amb l’impacte relacionat amb les infraestruc-tures associades s’indica «La infraestructura d’evacuació d’energia i l’obertura d’accessos són sens dubte les actuacions que major impacte ambiental produeixen de totes les associades a la construcció d’un parc eòlic (...). La realització d’aquestes infraestructures requereix per a la seua justificació una potència mínima a instal·lar a fi que l’afectació a l’entorn quede compensada pels beneficis associats a la instal·lació del parc eòlic i es rendibilitze a més la inversió feta».

D’altra banda els emplaçaments corresponents a la unitat denomi-nada Serres de Catí on s’ubiquen els aerogeneradors i les infraestructu-res associades (plataformes, fonaments, rases, etc.) presenten un relleu irregular que es complica localment i dona lloc a cims molt reduïts, inexistents o amb molts alts i baixos de vegades amb un marcat mode-latge càrstic en forma de lapiaz, vessants accentuats o molt accentuats coronats sovint per parets subverticals. El parc de Pedrafita presenta també una elevada complexitat local determinada per la seua situació en la zona estructural de Catí que compresa entre les falles de Catí i Tírig es caracteritza per presentar falles llargues i d’important salt amb directrius catalanes i una freqüent sèrie de falles menys importants de direcció E-O.

L’escala dels plans de l’avantprojecte i del pla especial no reflecteix la intricada i abrupta topografia que s’observa en el terreny en una part important de les alineacions.

Les alineacions que presenten més dificultats constructives són:

– Des del Tossal de la Nevera inclòs cap al nord, és a dir, la totalitat del parc Nevera II.

– L’alineació situada al sud del final del camí d’accés principal als parcs Nevera I i II, és a dir, els aerogeneradors 1 a 8 del parc Nevera I.

– El puntal d’Orenga en el parc eòlic de Nevera III que inclou el tram d’aerogeneradors 1 a 5.

– El tram d’alineació entre els aerogeneradors 11 a 25 del parc eòlic de Pedrafita.

La dificultat constructiva, des del punt de vista ambiental, no es refereix evidentment a la possibilitat o no d’execució de l’obra, sinó a la idoneïtat topogràfica de les àrees afectades per a albergar l’obra civil amb caràcter general, de manera que l’alteració de la morfologia de la zona no siga substancial i la integració de l’obra en l’entorn no requerisquen l’adopció de mesures correctores de caràcter extraordinari encara que, atés que l’aprofitament eòlic està conformat per un conjunt d’infraestructures lineals, aquestes pogueren ser aplicades amb caràcter puntual.

De tot l’anteriorment exposat es conclou que els estudis de detall han posat de manifest que la proposta de desenvolupament de la zona 4 no resulta compatible amb els valors ambientals de les àrees on s’ubi-quen, i confirma per tant la correcció del límit de la zona no apta esta-blida en el pla eòlic així com els valors ambientals de les zones gra-fiades en l’estudi d’impacte ambiental d’aquest com a zones especial sensibilitat.

A tot l’anteriorment exposat cal afegir que el Decret 75/2009, de 5 de juny del Consell, d’ampliació de la xarxa de zones d’especial protec-ció per a les aus (ZEPA) de la Comunitat Valenciana, inclou en l’àmbit de la ZEPA l’Alt Maestrat, la Tinença de Benifassà, el Turmell i Valli-bana, no sols el corredor delimitat com a criteri d’exclusió territorial entre les ZEPA declarades l’any 2001, sinó a més una part de la zona 4 considerada com a zona apta amb prescripcions d’especial sensibilitat en el pla eòlic. Això reafirma la validesa del criteri territorial adoptat en el pla eòlic, la importància de la zona per a l’avifauna i per tant les afectacions significatives que sobre aquesta generarien tant les infra-estructures ubicades en l’interior del límit de la ZEPA com en el seu entorn immediat, tal com ha quedat especificat en l’informe del Servei d’Ordenació Sostenible del Medi.

Consideracions jurídiques– El projecte examinat agrupa, d’acord amb el que preveuen diver-

sos epígrafs de l’annex I del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’impacte ambiental, diversos supòsits fàctics en què resulta preceptiva la formulació d’una declaració d’impacte ambiental, prèvia a la reso-lució administrativa que s’adopte per a l’aprovació definitiva d’aquell, segons es desprén de l’article 5é de la Llei d’impacte ambiental i con-cordants del seu reglament.

– En l’expedient s’han observat els tràmits previstos en el Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, d’impac-te ambiental, així com els tràmits previstos en la normativa del Pla eòlic de la Comunitat Valenciana, aprovat mitjançant l’Acord de 26 de juliol de 2001, del Consell de la Generalitat Valenciana.

– L’article 5 del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, atribueix a l’òr-gan ambiental la competència per a la formulació de les declaracions i estimacions d’impacte ambiental dels projectes a què s’aplique la Llei 2/1989, d’impacte ambiental.

– L’article 16 del Decret 192/2012, de 21 de desembre, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, atribueix a la Direcció General d’Avaluació Ambiental i Territorial la competència sobre avaluació ambiental estratègica i de projectes.

Per tot això i fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes formule la següent:

Las alineaciones que presentan mayores dificultades constructivas son:

– Desde el Tossal de la Nevera incluido hacia el norte es decir la totalidad del parque Nevera II.

– La alineación situada al sur del final del camino de acceso prin-cipal a los parques Nevera I y II es decir los aerogeneradores 1 a 8 del parque Nevera I.

– El puntal de Orenga en el parque eólico de Nevera III que incluye el tramo de aerogeneradores 1 a 5.

– El tramo de alineación entre los aerogeneradores 11 a 25 del par-que eólico de Piedrafita.

La dificultad constructiva, desde el punto de vista ambiental, no se refiere evidentemente a la posibilidad o no de ejecución de la obra, sino a la idoneidad topográfica de las áreas afectadas para albergar la obra civil con carácter general, de forma que la alteración de la morfología de la zona no sea sustancial y la integración de la obra en el entorno no requieran la adopción de medidas correctoras de carácter extraordinario aunque, dado que el aprovechamiento eólico está conformado por un conjunto de infraestructuras lineales, estas pudieran ser aplicadas con carácter puntual.

De todo lo anteriormente expuesto se concluye que los estudios de detalle han puesto de manifiesto que la propuesta de desarrollo de la zona 4 no resulta compatible con los valores ambientales de las áreas donde se ubican, confirmando por tanto la corrección del límite de la zona no apta establecida en el plan eólico así como los valores ambien-tales de las zonas grafiadas en el estudio de impacto ambiental del mismo como zonas especial sensibilidad.

A todo lo anteriormente expuesto hay que añadir que el Decreto 75/2009, de 5 de junio del Consell de ampliación de la red de zonas de especial protección para las aves (ZEPA) de la Comunitat Valenciana, incluye en el ámbito de la ZEPA L’Alt Maestrat, La Tinença de Beni-fassà, El Turmell y Vallibana no solo el pasillo delimitado como criterio de exclusión territorial entre las ZEPAS declaradas en el año 2001, sino además parte de la zona 4 considerada como zona apta con prescripcio-nes de especial sensibilidad en el plan eólico. Ello reafirma la validez del criterio territorial adoptado en el plan eólico, la importancia de la zona para la avifauna y por tanto las afecciones significativas que sobre la misma generarían tanto las infraestructuras ubicadas en el interior del limite de la ZEPA como en su entorno inmediato, tal y como ha quedado especificado en el informe del Servicio de Ordenación Sostenible del Medio.

Consideraciones jurídicas– El proyecto examinado agrupa, de acuerdo con lo previsto por

diversos epígrafes del anexo I del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, por el que se aprueba el Reglamento para la ejecución de la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de impacto ambiental, varios supuestos fácticos en los que resulta preceptiva la formulación de una declaración de impacto ambiental, previa a la resolución administrativa que se adopte para la aprobación definitiva de aquel, según se desprende del artículo 5.º de la Ley de impacto ambiental y concordantes de su reglamento.

– En el expediente se han observado los trámites previstos en el Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana por el que se aprueba el Reglamento para la ejecución de la Ley 2/1989, de impacto ambiental, así como los trámites previstos en la normativa del Plan eólico de la Comunitat Valenciana, aprobado mediante Acuerdo de 26 de julio de 2001, del Consell de la Generalitat Valenciana.

– El artículo 5 del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, atribuye al órgano ambiental la competencia para la formulación de las declaracio-nes y estimaciones de impacto ambiental de los proyectos a los que se aplique la Ley 2/1989, de impacto ambiental.

– El artículo 16 del Decreto 192/2012, de 21 de diciembre, del Con-sell, por el que se aprueba el Reglamento orgánico y funcional de la Conselleria de la Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente atribuye a la Dirección General de Evaluación Ambiental y Territorial la competencia sobre evaluación ambiental estratégica y de proyectos.

Por todo ello y en uso de las facultades que tengo legalmente atri-buidas formulo la siguiente:

Declaració d’impacte ambiental

PrimerEstimar no acceptable, des del punt de vista ambiental, les infraes-

tructures eòliques proposades com l’oferta al desenvolupament de la zona 4 del Pla eòlic de la Comunitat Valenciana promogut per Ener-fín Sociedad de Energía, SL, per considerar-les incompatibles amb els valors ambientals de les àrees afectades directament o indirectament per aquestes. La dita proposta inclou 83 aerogeneradors de 2 MW de potència unitària i la corresponent infraestructura associada (camins d’accés, rases, plataformes de muntatges, fonaments, sistema d’evacua-ció) distribuïts en els parcs de Nevera I, Nevera II, Nevera III i Pedrafita i el sistema d’evacuació corresponent, tramitats en els pla especial, pla energètic i estudi d’impacte ambiental corresponents de la zona 4.

SegonNotificar a les persones interessades que contra aquesta resolució,

atés que no és un acte definitiu en via administrativa, no es pot inter-posar cap recurs; la qual cosa no és inconvenient perquè puguen uti-litzar-se els mitjans que en defensa del seu dret consideren pertinents.

TercerPublicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta

declaració d’impacte ambiental, d’acord amb el que disposa l’article 28 del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el reglament d’execució de la Llei 2/1989, de 3 març, d’impacte ambiental.

València, 27 de desembre de 2012.– El director general d’Avaluació Ambiental i Territorial: Juan Giner Corell.»

València, 18 d’abril de 2018.– El director general de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.

Declaración de impacto ambiental

PrimeroEstimar no aceptable, desde el punto de vista ambiental, las infraes-

tructuras eólicas propuestas como la oferta al desarrollo de la zona 4 del Plan eólico de la Comunitat Valenciana promovido por Enerfín Socie-dad de Energía, SL, por considerarlas incompatibles con los valores ambientales de las áreas afectadas directa o indirectamente por las mis-mas. Dicha propuesta incluye 83 aerogeneradores de 2 MW de poten-cia unitaria y la correspondiente infraestructura asociada (caminos de acceso, zanjas, plataformas de montajes, cimentaciones, sistema de eva-cuación) distribuidos en los parques de Nevera I, Nevera II, Nevera III y Piedrafita y el correspondiente sistema de evacuación, tramitados en los correspondientes plan especial, plan energético y estudio de impacto ambiental de la zona 4.

SegundoNotificar a las personas interesadas que contra la presente resolu-

ción, por no ser un acto definitivo en vía administrativa, no cabe recur-so alguno; lo cual no es inconveniente para que puedan utilizarse los medios que en defensa de su derecho estimen pertinentes.

TerceroPublicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la presente

declaración de impacto ambiental, de acuerdo a lo dispuesto en el artí-culo 28 del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell de la Gene-ralitat Valenciana, por el que se aprueba el Reglamento de ejecución de la Ley 2/1989, de 3 marzo, de impacto ambiental.

València, 27 de diciembre de 2012.– El director general de Evalua-ción Ambiental y Territorial: Juan Giner Corell.»

València, 18 de abril de 2018.– El director general de Medio Natural y de Evaluación Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.