ANNEX V

CALENDARI ORIENTATIU D’ACTUACIONS

Actuacions i calendari d’eleccions a consells escolars de deter-minats centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics.

El director o directora elabora els censos electorals.El director o directora organitza el sorteig de components, titu-

lars i suplents, de la junta electoral, que aprovarà els censos electorals.

Constitució de la junta electoral: fins al 19 d’octubre de 2005La junta electoral fixa el termini d’admissió de candidatures dels

distints sectors.Publicació de la llista provisional de candidats : fins al 16 de

novembre de 2005.Termini per a possibles reclamacions a la llista provisional de

candidats: fins al 17 de novembre de 2005.Termini per a resoldre la junta electoral les possibles reclama-

cions: fins al 18 de novembre de 2005.Eleccions : el 24 de novembre de 2005.Proclamació dels candidats electes : fins al 29 de novembre de

2005.Remissió de l’acta de proclamació de candidats electes a la Direc-

ció Territorial d’Educació: en el termini de 24 hores a partir de laproclamació.

Sessió constitutiva del nou/renovat consell escolar: fins al 9 dedesembre de 2005.

Conselleria de Territori i Habitatge

RESOLUCIÓ de 26 de juliol de 2005, de la Conselleria deTerritori i Habitatge, sobre la declaració d’àrees de reha-bilitació de centre Històric i Urbanoperifèriques de Valèn-cia; Benifaraig, Carpesa, Massarrojos, Borbotó, Casesde Bàrcena, Mahuella, Benimàmet, Beniferri, Castellar-Oliveral, el Palmar, la Torre, Natzaret, Cabanyal-Can-yamelar, Campanar, Patraix i Benimaclet. [2005/X10714]

Antecedents de fet

Primer. L’11 de febrer de 2005 va entrar en el Registre de la Con-selleria de Territori i Habitatge (entrada núm. 5822/05) l’escrit i diver-sa documentació de l’Ajuntament de València per la qual es sol·lici-tava la declaració d’àrees de rehabilitació de centre històric, respected’aquelles zones qualificades en el Pla general d’ordenació urbanade València com a conjunts històrics protegits – CHP, subzones CHP-2 i CHP-3, que no compten encara amb aquesta declaració. Aquestasol·licitud va ser aprovada pel ple en la sessió del 28 de gener de2005.

Segon. Els conjunts històrics delimitats pel Pla general d’orde-nació urbana de València no tenen antecedents com a àrees de reha-bilitació. Es caracteritzen la major part d’aquests, pel seu origen comúd’antigues alqueries musulmanes que es van conformar a la contor-nada de la ciutat de València, i es desplegaren en el traçat dels anticscamins que estructuraven el territori. Les característiques de la seuaedificació es corresponen amb les de l’habitatge tradicional d’origenagrícola, gran part d’aquestes són d’antiguitat anterior a 1950.

– Benifaraig: Va ser annexat a València el 1900. El seu nucli esconfigura a partir de la xarxa de camins preexistents, amb una estruc-tura eminentment lineal. L’edificació característica ha pres com areferent tipològic l’habitatge agrícola tradicional.

– Carpesa: Va ser annexat a València el 1898. El seu nucli pri-mitiu presenta una parcel·lació irregular, encara que uniforme en gran-dària i adequat perfectament al territori, que constituïx una unitat mor-fològica. L’edificació del nucli primitiu presenta mal estat deconservació, mentre que la corresponent al primer eixamplament de

DOGV - Núm. 5.105 03 10 2005 30959

ANEXO V

CALENDARIO ORIENTATIVO DE ACTUACIONES

Actuaciones y calendario de elecciones a consejos escolares dedeterminados centros docentes no universitarios sostenidos con fon-dos públicos.

El director o directora elabora los censos electorales.El director o directora organiza el sorteo de componentes, titula-

res y suplentes, de la junta electoral, que aprobará los censos electo-rales.

Constitución de la junta electoral: hasta el 19 de octubre de 2005La junta electoral fija el plazo de admisión de candidaturas de los

distintos sectores.Publicación de la lista provisional de candidatos : hasta el 16 de

noviembre de 2005.Plazo para posibles reclamaciones a la lista provisional de can-

didatos: hasta el 17 de noviembre de 2005.Plazo para resolver la junta electoral las posibles reclamaciones :

hasta el 18 de noviembre de 2005.Elecciones : el 24 de noviembre de 2005.Proclamación de los candidatos electos : hasta el 29 de noviem-

bre de 2005.Remisión del acta de proclamación de candidatos electos a la

Dirección Territorial de Educación: en el plazo de 24 horas a partir dela proclamación.

Sesión constitutiva del nuevo/renovado consejo escolar: hasta el9 de diciembre de 2005.

Conselleria de Territorio y Vivienda

RESOLUCIÓN de 26 de julio de 2005, de la Conselleriade Territorio y Vivienda, sobre la declaración de áreas derehabilitación de centro histórico y urbano periférica deValencia; Benifaraig, Carpesa, Masarrochos, Borbotó,Casas de Bárcena, Mahuella, Benimámet, Beniferri, Cas-tellar-Oliveral, El Palmar, La Torre, Nazaret, Cabanyal-Canyamelar, Campanar, Patraix y Benimaclet. [2005/X10714]

Antecedentes de hecho

Primero. El 11 de febrero de 2005 tiene entrada en el registro dela Conselleria de Territorio y Vivienda (entrada nº 5822/05) escrito ydiversa documentación del Ayuntamiento de Valencia por la que sesolicita la declaración de Áreas de rehabilitación de centro histórico,respecto de aquellas zonas calificadas en el Plan General de Ordena-ción Urbana de Valencia como Conjuntos Históricos Protegidos –CHP, subzonas CHP-2 y CHP-3, que no cuenten todavía con dichadeclaración. Esta solicitud fue aprobada por el Pleno en sesión cele-brada el 28 de enero de 2005.

Segundo. Los conjuntos Históricos delimitados por el Plan Gene-ral de Ordenación Urbana de Valencia no tienen antecedentes comoÁreas de rehabilitación. Se caracterizan la mayor parte de ellos, porsu común origen de antiguas alquerías musulmanas que su fueronconformando en los alrededores de la ciudad de Valencia, desarro-llándose en el trazado de los antiguos caminos que estructuraban elterritorio. Las características de su edificación se corresponden con lasde la vivienda tradicional de origen agrícola, siendo gran parte deellas de antigüedad anterior a 1950.

– Benifaraig: Fue anexionado a Valencia en 1900. Su núcleo seconfigura a partir de la red de caminos preexistentes, con una estruc-tura eminentemente lineal. La edificación característica ha tomadocomo referente tipológico la vivienda agrícola tradicional.

– Carpesa: Fue anexionado a Valencia en 1898. Su núcleo pri-mitivo presenta una parcelación irregular, aunque uniforme en tama-ño y adecuado perfectamente al territorio, constituyendo una unidadmorfológica. La edificación del núcleo primitivo presenta un malestado de conservación, la correspondiente al primer ensanche de

1900 a 1950 l’estat de conservació és generalment bo. Igualment elreferent tipològic és l’habitatge agrícola tradicional.

– Massarrojos: Va ser annexat a València el 1898. L’edificaciópresent a l’àrea es caracteritza per la seua unitat tipològica tradicio-nal, d’una o dues plantes, entre mitgeres. Posteriorment sorgixen lescases d’estiuejants, caracteritzades per la seua major altura entre plan-tes, criteris higienistes en la seua ordenació i un tractament de faça-nes més ric en elements ornamentals.

– Borbotó: Va ser annexat a València el 1888. El seu nucli s’haconsolidat entorn de l’antic Ajuntament i l’església de Santa Anna, ambhabitatges de tipologia tradicional, normalment de dues plantes, queconfiguren illes de cases irregulars. Els plantejaments de l’època deldesenvolupament a la perifèria del nucli amb construccions d’alturaexcessiva, distorsionen el caràcter ambiental típic de les edificacionsde l’horta, l’edificació de la vora urbana del nucli és la que es trobamés deteriorada.

– Cases de Bàrcena: Va ser annexat a València a finals del segleXIX. El seu tret més característic és el seu caràcter lineal, l’edifica-ció s’ordena en el traçat de l’antiga carretera de Barcelona. L’edificaciópredominant és l’habitatge tradicional unifamiliar, amb una o duesplantes i pati posterior.

– Mahuella: Va ser annexat a València el 1891. L’edificació pre-dominant és l’habitatge tradicional, amb una o dues plantes i pati pos-terior, i han desaparegut les antigues barraques. Es tracta d’un nuclique no ha crescut a penes al llarg del temps, però que s’ha mantingutfins als nostres dies amb un grau de manteniment i aspecte exterior delsedificis molt alt.

– Benimàmet: Va ser annexat a València el 1882. El desenvolu-pament urbà de la zona ha variat respecte de les característiques de lesedificacions, en passar de ser una zona majoritàriament dedicada al’activitat agrícola, en la qual les edificacions són majoritàriamenttradicionals d’una o dues plantes, a les noves construccions d’edifi-cis plurifamiliars de 3 i 4 altures a partir dels anys 50 i 60, es tractad’un parc d’habitatges no excessivament antic, però sí necessitat derehabilitació.

– Beniferri: Va ser annexat a València el 1872. El seu nucli es vaconfigurar en el traçat de l’antic camí de Llíria, i ha quedat integrat enel continu urbà de la vora nord-oest de la ciutat. No s’han produïtcanvis rellevants en la seua configuració, l’edificació s’ordena en unamalla irregular. El referent tipològic de l’edificació és la casa tradi-cional, d’una o dues altures, amb estructura de murs de càrrega ambbalcons als habitatges més tardans.

– Castellar – Oliveral: Castellar era un xicotet nucli disseminatde població agrícola que es va formar entorn d’una alqueria i un ermi-tori, el de la Mare de Déu del Rosari, que depenia del districte deRussafa. A molt escassa distància es va formar l’Oliveral, que en ori-gen era un reduït caseriu a un terreny d’oliverar, a què deu el seunom. L’edificació característica d’ambdues pedanies és l’habitatgetradicional en filera, amb una o dues altures, habitatge i cambra, patiposterior, coberta a dos aiguavessos de teula àrab i l’estructuració enilles de cases tancades.

– El Palmar: El nucli del Palmar esta constituït per un assenta-ment situat en una antiga illa que ha anat guanyant terreny artificial-ment pel procés d’aterrament de l’àrea lacustre de l’Albufera. A mésdel seu valor com a nucli urbà tradicional, el Palmar destaca com a zonad’interés paisatgístic i ambiental. La tipologia de l’edificació es potclassificar de la manera següent: la barraca; que es conserven algunesencara que la majoria en mal estat o molt transformades, La casa tra-dicional; formada de planta baixa i cambra, amb pati posterior, edi-ficacions unifamiliars de dues plantes; en les quals es va perdent elcaràcter agrícola i sobreïx el llenguatge modernista.

– La Torre: El seu origen va ser un conjunt d’alqueries confor-mades al voltant de la seua torre, que constituïa juntament amb altrestorres situades en la contornada de València, una xarxa de vigilànciad’origen musulmà a fi de mantindre controlat el territori. L’edificaciótradicional és l’habitatge unifamiliar, amb una o dues plantes i pati pos-terior, es tracta d’un nucli que s’ha mantingut fins als nostres diesamb un grau de manteniment i aspecte exterior dels edificis molt alt.

30960 03 10 2005 DOGV - Núm. 5.105

1900 a 1950 el estado de conservación es por lo general bueno. Igual-mente el referente tipológico es la vivienda agrícola tradicional.

– Masarrochos: Fue anexionado a Valencia en 1898. La edifica-ción presente en el Área se caracteriza por su unidad tipológica tra-dicional, de una o dos plantas, entremedianeras. Posteriormente sur-gen las casas de veraneantes, caracterizadas por su mayor altura entreplantas, criterios higienistas en su ordenación y un tratamiento defachadas más rico en elementos ornamentales.

– Borbotó: Fue anexionado a Valencia en 1888. Su núcleo se haconsolidado en torno al antiguo Ayuntamiento y la Iglesia de SantaAna, con viviendas de tipología tradicional, normalmente de dos plan-tas, que configuran manzanas irregulares. Los planteamientos de laépoca desarrollista en la periferia del núcleo con construcciones de altu-ra excesiva, distorsionan el carácter ambiental típico de las edifica-ciones de la huerta, siendo la edificación del borde urbano del núcleola que se encuentra más deteriorada.

– Casas de Bárcena: Fue anexionado a Valencia a finales del S.XIX. Su rasgo más característico es su carácter lineal, ordenándose laedificación en el trazado de la antigua carretera de Barcelona. La edi-ficación predominante es la vivienda tradicional unifamiliar, con unao dos plantas y patio posterior.

– Mahuella: Fue anexionado a Valencia en 1891. La edificaciónpredominante es la vivienda tradicional, con una o dos plantas y patioposterior, habiendo desaparecido las antiguas barracas. Se trata de unnúcleo que no ha crecido apenas a lo largo de tiempo, pero que se hamantenido hasta nuestros días con un grado de mantenimiento y aspec-to exterior de los edificios muy alto.

– Benimámet: Fue anexionado a Valencia en 1882. El desarrollourbano de la zona ha variado respecto a las características de las edi-ficaciones, al pasar de ser una zona mayoritariamente dedicada a la acti-vidad agrícola, en la que las edificaciones son mayoritariamente tra-dicionales de una o dos plantas, a las nuevas construcciones de edificiosplurifamiliares de 3 y 4 alturas a partir de los años 50 y 60, tratándo-se de un parque de viviendas no excesivamente antiguo, pero si nece-sitado de rehabilitación.

– Beniferri: Fue anexionado a Valencia en 1872. Su núcleo seconfiguró en el trazado del antiguo camino de Llíria, habiendo que-dado integrado en el continuo urbano del borde Noroeste de la ciudad.No se han producido cambios relevantes en su configuración, orde-nándose la edificación en una malla irregular. El referente tipológicode la edificación es la casa tradicional, de una o dos alturas, con estruc-tura de muros de carga con aparición de balcón en las viviendas mástardías.

– Castellar – Oliveral: Castellar era un pequeño núcleo disemi-nado de población agrícola que se formó en torno a una alquería yun ermitorio, el de Nuestra Señora del Rosario, dependiendo del Dis-trito de Ruzafa. A muy escasa distancia fue formándose El Oliveral,que en origen era un reducido caserío en terreno de olivar, al que debesu nombre. La edificación característica de ambas pedanías es lavivienda tradicional en hilera, con una o dos alturas, vivienda y cam-bra, patio posterior, cubierta a dos aguas de teja árabe y estructuraciónen manzanas cerradas.

– El Palmar: El núcleo de El Palmar esta constituido por un asen-tamiento situado en una antigua isla que ha ido ganando terreno arti-ficialmente por el proceso de aterramiento del área lacustre de laAlbufera. Además de su valor como núcleo urbano tradicional, ElPalmar destaca como zona de interés paisajístico y ambiental. La tipo-logía de la edificación se puede clasificar del siguiente modo: la barra-ca; de las que se conservan algunas aunque la mayoría en mal estadoo muy transformadas, La casa tradicional; compuesta de planta bajay cambra, con patio posterior, edificaciones unifamiliares de dos plan-tas; en las que se va perdiendo el carácter agrícola, y sobresale el len-guaje modernista.

– La Torre: Su origen fueron un conjunto de alquerías conforma-das alrededor de su torre, que constituía junto con otras torres situa-dos en los alrededores de Valencia, una red de vigilancia de origenmusulmán con el fin de mantener controlado el territorio. La edifi-cación tradicional es la vivienda unifamiliar, con una o dos plantas ypatio posterior, tratándose de un núcleo que se ha mantenido hastanuestros días con un grado de mantenimiento y aspecto exterior delos edificios muy alto.

– Natzaret: El nucli urbà de Natzaret sorgix i es desenvolupa finsals nostres dies lligat a l’activitat portuària. El seu nucli primitiu tra-dicional es caracteritza per la tipologia d’habitatges en fileres paral·lelesa la mar, d’una o dues plantes i pati posterior. Juntament amb aquest,s’han generat altres zones que presenten les característiques de límiturbà en procés de degradació, la construcció de les quals es desen-volupa entre els anys 1940 i 1970.

– Cabanyal – Canyamelar: Es tracta de dos xicotets àmbits noinclosos en la delimitació com a bé d’interés cultural del Cabanyal, nidins de l’àmbit de l’àrea de rehabilitació integrada concertada deCabanyal – Canyamelar. Aquest nucli va ser annexat al terme muni-cipal de València el 7 de juny de 1897. Està constituït per una tramade carrers, amb un traçat en graella, característic d’aquesta zona.L’edificació en la seua major part està constituïda per habitatges uni-familiars adossats de dues plantes.

– Campanar: El 7 de novembre de 1837 la Diputació Provincialva aprovar el desmembrament del municipi de València. Posteriorment,el 1879, el nucli de Campanar va ser novament annexat al terme muni-cipal de València. L’edificació característica de l’àrea és l’habitatgeunifamiliar, d’una o dues altures, i s’ha mantingut una unitat morfo-lògica que la diferencia de la resta del nucli urbà i li conferix un valorpatrimonial com a nucli tradicional.

– Patraix: El seu origen prové d’un assentament de l’època roma-na, posteriorment va haver-hi un assentament àrab, del qual prove-nen les alqueries sobre les quals va créixer el seu nucli tradicional,fins que el 1870 va ser annexat al terme municipal de València. Lescaracterístiques de l’edificació varien segons ens trobem en l’anticnucli d’origen agrícola, amb habitatges de dues plantes, amb balcó,murs de rajola i acabats de façana amb estucat pintat o rajola caravista, o en l’àrea de l’eixamplament primitiu amb edificacions pluri-familiars anomenades d’eixamplament primitiu i edificació entre mit-geres més moderna en illa de cases amb pati interior.

– Benimaclet: El 1882 va ser annexat al terme municipal de Valèn-cia, actualment ha quedat totalment integrat en l’entramat urbà de laciutat de València. La característica de la seua edificació es corresponamb la tipologia d’un nucli tradicional, amb habitatges de dues plan-tes i pati posterior d’origen agrícola i en casos més tardans amb bal-cons sobre la façana principal. El sistema constructiu és de murs decàrrega, tapiera o rajola i bigam de fusta. Així mateix hi ha una altratipologia de característiques més modernes, en la part de l’àread’eixamplament urbà, amb edificació residencial plurifamiliar.

Tercer. La població total de València és de 782.846 habitants, enl’àmbit de les àrees proposades es computa una població al voltantde 127.000 habitants, la qual cosa representa aproximadament un16,22% respecte del total. La superfície dels àmbits proposats ésd’unes 127,00 hectàrees que representa el 0,94% respecte a la super-fície total del sòl urbà de València.

Quart. Per a promoure la rehabilitació i la regeneració dels centreshistòrics l’Ajuntament de València té previst adoptar com a mesuresespecífiques per a incentivar i ordenar la rehabilitació en l’àmbit deles àrees proposades les següents:

Bonificació d’un 25% del pressupost protegible definit en la base5a, aquesta bonificació pot veure’s incrementada en 2,5 punts per alssupòsits establits en la base 6a, així mateix podran ser objecte d’aques-tes bonificacions tots aquells edificis l’antiguitat dels quals supereels 40 anys i la seua destinació siga residencial en almenys un 70% dela seua superfície, tot això segons establixen les bases reguladores deles campanyes de rehabilitació, per a la rehabilitació o la millora defaçanes i cobertes, amb l’eliminació d’elements impropis, com tambéde la unificació d’antenes de recepció d’emissions televisives.

Cinquè. El planejament urbanístic vigent en el municipi és un Plageneral d’ordenació urbana, aprovat per acord del Consell de la Gene-ralitat Valenciana de 28 de desembre de 1988 (BOE de 14.01.1989),que en el títol sisé de les normes urbanístiques, establix entre les dis-tintes zones de qualificació urbanístiques, la zona de conjunts histò-

DOGV - Núm. 5.105 03 10 2005 30961

– Nazaret: El núcleo urbano de Nazaret surge y se desarrolla hastanuestros días ligado a la actividad portuaria. Su núcleo primitivo tra-dicional se caracteriza por la tipología de viviendas en hileras para-lelas al mar, de una o dos plantas y patio trasero. Junto a este, se hangenerado otras zonas que presentan las características de borde urba-no en proceso de degradación, cuya construcción se desarrolla entrelos años 1940 y 1970.

– Cabanyal – Canyamelar: Se trata de dos pequeños ámbitos noincluidos en la delimitación como Bien de Interés Cultural del Caban-yal, ni dentro del ámbito del Área de Rehabilitación Integrada Con-certada de Cabanyal – Canyamelar. Este núcleo fue anexionado altérmino municipal de Valencia el 7 de junio de 1897. Está constitui-do por una trama de calles, con un trazado en parrilla, característicode esta zona. La edificación en su mayor parte está constituida porviviendas unifamiliares adosadas, de dos plantas.

– Campanar: El 7 de noviembre de 1837 fue aprobada por la Dipu-tación Provincial la desmembración del municipio de Valencia. Pos-teriormente, en 1879, el núcleo de Campanar fue nuevamente ane-xionado al término municipal de Valencia. La edificación característicadel Área es la vivienda unifamiliar, de una o dos alturas, habiéndosemantenido una unidad morfológica que le diferencia del resto delnúcleo urbano y le confiere un valor patrimonial como núcleo tradi-cional.

– Patraix: Su origen proviene de un asentamiento de la épocaromana, posteriormente hubo un asentamiento árabe, del que provie-nen las alquerías sobre las que fue creciendo su núcleo tradicional,hasta que en 1870 fue anexionado al término municipal de Valencia.Las características de la edificación varían según nos encontremosen el antiguo núcleo de origen agrícola, con viviendas de dos plantas,con balcón, muros de ladrillo y acabados de fachada de revoco pin-tado o ladrillo caravista, o en el área del ensanche primitivo con edi-ficaciones plurifamiliares llamadas de ensanche primitivo y edifica-ción entremedianeras más moderna en manzana con patio interior.

– Benimaclet: En 1882 fue anexionado al término municipal deValencia, actualmente ha quedado totalmente integrado en el entramadourbano de la ciudad de Valencia. La característica de su edificaciónse corresponde con la tipología de un núcleo tradicional, con vivien-das de dos plantas y patio posterior de origen agrícola y en casos mástardíos con balcones sobre la fachada principal. El sistema construc-tivo es de muros de carga, de tapial o ladrillo y viguería de madera.Así mismo existe otra tipología de características más modernas, enla parte del Área de ensanche urbano, con edificación residencial plu-rifamiliar.

Tercero. La población total de Valencia es de 782.846 habitan-tes, en el ámbito de las Áreas propuestas se computa una población dealrededor de 127.000 habitantes, lo que representa aproximadamen-te un 16,22% respecto al total. La superficie de los ámbitos propues-tos es de unas 127,00 Hectáreas que representa el 0,94% respecto a lasuperficie total del suelo urbano de Valencia.

Cuarto. Para promover la rehabilitación y regeneración de loscentros históricos el Ayuntamiento de Valencia tiene previsto adop-tar como medidas específicas para incentivar y ordenar la rehabilita-ción en el ámbito de las Áreas propuestas las siguientes:

Bonificación de un 25% del Presupuesto Protegible definido en labase 5ª, esta bonificación puede verse incrementada en 2,5 puntospara los supuestos establecidos en la base 6ª, así mismo podrán ser obje-to de estas bonificaciones todas aquellos edificios cuya antigüedadsupere los 40 años y su destino sea residencial en al menos un 70%de su superficie, todo ello según establecen las “Bases Reguladoras delas Campañas de Rehabilitación”, para la rehabilitación o mejora deFachadas y Cubiertas, con eliminación de elementos impropios, asícomo de la unificación de Antenas de Recepción de Emisiones Tele-visivas.

Quinto. El planeamiento urbanístico vigente en el municipio es unPlan General de Ordenación Urbana, aprobado por acuerdo del Consellde la Generalitat Valenciana de 28 de diciembre de 1988 (BOE de14.01.1989), que en su Título Sexto de sus Normas Urbanísticas, esta-blece entre las distintas Zonas de Calificación Urbanísticas, la zona de

rics protegits CHP. En concordança amb això, establix en l’annex I deles normes urbanístiques les fitxes de característiques i objectius delplanejament especial que s’ha de portar a terme en cada una de lessubzones CHP-2 i CHP-3, no ordenades directament pel Pla general,i això és el que es desplega a continuació:

Benifaraig: Pla de reforma interior (PRI). Aprovació definitivade 25.10.2000 (BOP de 24.02.01).

Carpesa: Pla de reforma interior (PRI). Aprovació definitiva de14.02.85 (BOP de 07.03.85). Es tracta d’un planejament expressa-ment assumit, en la seua integritat, pel vigent PGOU, segons l’article6.14 de les normes urbanístiques.

Massarrojos: Pla de reforma interior (PRI). Aprovació definitivade 28.04.00 (BOP de 23.10.2000).

Borbotó: Pla especial de reforma interior (PRI). Aprovació pro-visional de 28.05.04.

Cases de Bàrcena: Regulat directament per PGOU fins a l’apro-vació del Pla de reforma interior que porte a terme l’àmbit de plane-jament de desenvolupament PN3-Cases de Bàrcena, segons el quepreveu l’annex I de les normes urbanístiques.

Mahuella: Es tracta d’un conjunt històric protegit, amb qualifi-cació CHP-3, ordenat directament pel PGOU.

Benimàmet: Pla de reforma interior (PRI). Aprovació definitiva de26.03.99 (BOP de 16.06.99).

Beniferri: Pla de reforma interior (PRI). Aprovació definitiva de24.04.99 (BOP de 21.06.99).

Castellar – Oliveral: Pla de reforma interior (PRI). Aprovaciódefinitiva de 28.06.99 (BOP de 21.12.99).

El Palmar: Pla de reforma interior (PRI). Aprovació definitiva de18.12.92 (BOP de 20.02.93).

La Torre: Es tracta d’un conjunt històric protegit, amb qualifica-ció CHP-3, ordenat directament pel PGOU.

Natzaret: Es tracta d’un conjunt històric protegit, amb qualifica-ció CHP-3, ordenat directament pel PGOU.

Cabanyal – Canyamelar: Subzones CHP-2 ordenades directamentpel PGOU.

Campanar: Pla especial de protecció i reforma interior (PEPRI).Aprovació definitiva de 21.05.92 (BOP de 27.06.92).

Patraix: Pla especial de protecció i reforma interior (PEPRI). Apro-vació definitiva de 15.10.93 (BOP de 15.11.93).

Benimaclet: Pla de reforma interior (PRI). Aprovació definitiva de26.03.99 (BOP de 18.06.99).

Sisè. L’1 de juny de 2005 s’emet un informe del Servei Territo-rial d’Habitatge i Projectes Urbans, en el qual s’informa que la deli-mitació de les àrees de Benifaraig, Carpesa, Massarrojos, Borbotó,Cases de Bàrcena, Mahuella, Beniferri, Campanar, Benimaclet, Cas-tellar – Oliveral, la Torre i Natzaret (en l’àmbit qualificat com a CHP-3), proposades, es considera homogènia i coherent, i és conforme iadequada per a la declaració d’àrea de rehabilitació a centre històric,així mateix proposa una nova delimitació per a les àrees de Benimà-met, el Palmar, Cabanyal – Canyamelar (en l’àmbit qualificat com aCHP-2 en el PGOU per al sector 1 i que coincideix amb la propostamunicipal per al sector 2), i Patraix, més homogeni i coherent, segonsel que establix l’article 59 del Decret 92/2002, de 30 de maig, i enl’article 40 de l’Ordre de 15 de novembre de 2002, sobre el desen-volupament i la tramitació de les mesures de finançament d’actua-cions protegides en matèria d’habitatge i sòl per al període 2002-2005. També s’informa que la delimitació de l’àrea de Natzaret (enl’àmbit del sector M6-C) proposada, es considera homogènia i cohe-rent, i és conforme i adequada per a la declaració d’àrea de rehabili-tació urbanoperifèrica.

Sete. El 25 de juliol de 2005, s’emet un informe de l’Àrea d’Habi-tatge i Projectes Urbans en què es conclou «que es reunixen els requi-sits especificats en el Decret 92/2002 per a declarar àrea de rehabili-tació».

Huite. El 25 de juliol de 2005, el director general d’Habitatge i Pro-jectes Urbans proposa la Resolució sobre la declaració d’àrees derehabilitació de centre històric i urbanoperifèriques de València.

30962 03 10 2005 DOGV - Núm. 5.105

Conjuntos Históricos protegidos CHP. En concordancia con ello, esta-blece en el Anexo I de la Normas Urbanísticas las Fichas de Caracte-rísticas y objetivos del planeamiento especial a desarrollar en cada unade las subzonas CHP-2 y CHP-3, no ordenadas directamente por elPlan General, siendo el que se desarrolla a continuación:

Benifaraig: Plan de Reforma Interior (PRI). Aprobación definiti-va de 25.10.2000 (BOP de 24.02.01).

Carpesa: Plan de Reforma Interior (PRI). Aprobación definitiva de14.02.85 (BOP de 07.03.85). Se trata de un planeamiento expresa-mente asumido, en su integridad, por el vigente PGOU, según el artí-culo 6.14 de sus Normas Urbanísticas.

Masarrochos: Plan de Reforma Interior (PRI). Aprobación defi-nitiva de 28.04.2000 (BOP de 23.10.2000).

Borbotó: Plan Especial de Reforma Interior (PERI). AprobaciónProvisional de 28.05.04.

Casa de Bárcena: Regulado directamente por PGOU hasta la apro-bación del Plan de Reforma Interior que desarrolle el ámbito de pla-neamiento de desarrolloPN3-Casas de Bárcena, según lo previsto enel Anexo I de la Normas Urbanísticas.

Mahuella: Se trata de un Conjunto Histórico Protegido, con cali-ficación CHP-3, ordenado directamente por el PGOU.

Benimámet: Plan de Reforma Interior (PRI). Aprobación defini-tiva de 26.03.99 (BOP de 16.06.99).

Beniferri: Plan de Reforma Interior (PRI). Aprobación definitivade 24.04.99 (BOP de 21.06.99).

Castellar – Oliveral: Plan de Reforma Interior (PRI). Aprobacióndefinitiva de 28.06.99 (BOP de 21.12.99).

El Palmar: Plan de Reforma Interior (PRI). Aprobación definiti-va de 18.12.92 (BOP de 20.02.93).

La Torre: Se trata de un Conjunto Histórico Protegido, con cali-ficación CHP-3, ordenado directamente por el PGOU.

Nazaret: Se trata de un Conjunto Histórico Protegido, con califi-cación CHP-3, ordenado directamente por el PGOU.

Cabanyal – Canyamelar: Subzonas CHP-2 ordenadas directa-mente por el PGOU.

Campanar: Plan Especial de Protección y Reforma Interior(PEPRI). Aprobación definitiva de 21.05.92 (BOP de 27.06.92).

Patraix: Plan Especial de Protección y Reforma Interior (PEPRI).Aprobación definitiva de 15.10.93 (BOP de 15.11.93).

Benimaclet: Plan de Reforma Interior (PRI). Aprobación defini-tiva de 26.03.99 (BOP de 18.06.99).

Sexto. El 1 de junio de 2005 se emite informe del Servicio Terri-torial de Vivienda y Proyectos Urbanos, en el que se informa que ladelimitación de las Áreas de Benifaraig, Carpesa, Masarrochos, Bor-botó, Casas de Bárcena, Mauella, Beniferri, Campanar, Benimaclet,Castellar – Oliveral, La Torre y Nazaret (en el ámbito calificado comoCHP-3), propuestas se considera homogénea y coherente, siendo con-forme y adecuada para la declaración de Área de rehabilitación encentro histórico, así mismo propone una nueva delimitación para lasÁreas de Benimámet, El Palmar, Cabañal – Canyamelar (en el ámbi-to calificado como CHP-2 en el PGOU para el Sector 1 y coinciden-te con la propuesta municipal para el Sector 2), y Patraix, mas homo-géneo y coherente, según lo establecido en el artículo 59 del Decreto92/2002, de 30 de mayo, y en el artículo 40 de la Orden de 15 denoviembre de 2002, sobre el desarrollo y tramitación de las medidasde financiación de actuaciones protegidas en materia de vivienda ysuelo para el período 2002-2005. También se informa que la delimi-tación del Área de Nazaret (en el ámbito del sector M6-C) propues-ta, se considera homogénea y coherente, siendo conforme y adecua-da para la declaración de Área de rehabilitación urbano-periférica.

Séptimo. El 25 de julio de 2005, se emite informe del Área deVivienda y Proyectos Urbanos en el que se concluye «que se reúnenlos requisitos especificados en el Decreto 92/2002 para declarar Áreade rehabilitación».

Octvavo. El 25 de julio de 2005, el director general de Vivienday Proyectos Urbanos propone la Resolución sobre la Declaración deÁreas de rehabilitación de centro histórico y urbano periférica deValencia.

Fonaments de dret

Primer. Conforme al que establix l’article 59.3 del Decret 92/2002de 30 de maig del Govern Valencià sobre actuacions protegides enmatèria d’habitatge i sòl per al període 2002/2005 se consideren cri-teris preferents per a la declaració d’àrees de rehabilitació a centres his-tòrics:

a) Que la zona posseïsca interés històric, urbanístic, arquitectò-nic i ambiental, o que estiga declarada o incoada com a bé d’interéscultural amb la classificació de conjunt històric.

b) Que per part de l’Ajuntament es dispose de Pla especial de pro-tecció, Pla de reforma interior o planejament adequat.

Segon. Segons el parer d’aquesta conselleria ambdues circums-tàncies es complixen ja que, a més de disposar d’interés històric, urba-nístic, arquitectònic i ambiental, antecedent de fet segon, disposa deplanejament adequat, antecedent de fet cinqué.

Tercer. Conforme al que establix l’article 59.2 del Decret 92/2002de 30 de maig del Govern Valencià sobre actuacions protegides enmatèria d’habitatge i sòl per al període 2002/2005 se consideren cri-teris preferents per a la declaració d’àrees de rehabilitació urbanope-rifèriques:

a) Que la zona es trobe situada a la perifèria de les ciutats de laComunitat Valenciana o a zones degradades amb marcat interés social.

c) Que la majoria dels edificis del seu àmbit hagen sigut cons-truïts entre els anys 1940 i 1970.

Quart. Segons el parer d’aquesta conselleria ambdues circums-tàncies es complixen ja que, a més de presentar les característiques devora urbana en procés de degradació, la seua construcció es desen-volupa entre els anys 1940 i 1970, antecedent de fet segon.

Cinquè. En l’article 59.5 del Decret 92/2002 s’indica que la decla-ració d’àrees de rehabilitació a centres històrics o urbanoperifèriqueses realitzarà mitjançant una Resolució del conseller d’Obres Públi-ques, Urbanisme i Transports.

Sisè. En els articles 39 i 40 de l’Ordre de 15 de novembre de 2002del conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports sobre el des-envolupament i la tramitació de les mesures de finançament d’actua-cions protegides en matèria d’habitatge i sòl per al període 2002-2005es regula la documentació necessària per a procedir a la declaraciód’àrea de rehabilitació i es troba la presentada per l’Ajuntament ade-quada a aquesta.

Setè. Per mitjà del Decret 131/2004, de 27 d’agost, del Consell dela Generalitat, es va determinar el nombre i la denominació de lesconselleries en què s’organitza l’administració de la Generalitat.

En el Decret 8/2004, de 3 de setembre, del president de la Gene-ralitat es van assignar les competències en matèria d’habitatge a lanova Conselleria de Territori i Habitatge.

En el Decret 133/2004, de 3 de setembre, del Consell de la Gene-ralitat, pel qual s’establix l’estructura orgànica de la Presidència i deles conselleries de l’administració de la Generalitat, s’establix queles funcions en matèria de plans d’habitatge, rehabilitació, accionsconcertades relatives a habitatge i règim jurídic serà exercida per laDirecció General d’Habitatge i Projectes urbans, que pertany a laConselleria de Territori i Habitatge.

Vistos la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de lesadministracions públiques i del procediment administratiu comú, elDecret 92/2002, de 30 de maig, del Govern Valencià sobre mesuresde finançament d’actuacions protegides en matèria d’habitatge i sòldel període 2002-2005, l’informe tècnic de l’Àrea d’Habitatge i Pro-jectes Urbans com també la resta de legislació de general i de perti-nent aplicació, resolc:

Primer. Declarar àrea de rehabilitació el centre històric de Valèn-cia, coincident amb la proposta municipal en els àmbits de les àrees

DOGV - Núm. 5.105 03 10 2005 30963

Fundamento de derecho

Primero. Conforme a lo establecido en el artículo 59.3 del Decre-to 92/2002 de 30 de mayo del Gobierno Valenciano sobre actuacio-nes protegidas en materia de vivienda y suelo para el periodo2002/2005 se consideran criterios preferentes para la declaración deÁreas de rehabilitación en centros históricos:

a) Que la zona posea interés histórico, urbanístico, arquitectóni-co y ambiental, o que esté declarada o incoada como Bien de InterésCultural con la clasificación de Conjunto Histórico.

b) Que por parte del Ayuntamiento se disponga de Plan especialde Protección, Plan de Reforma Interior o planeamiento adecuado.

Segundo. A juicio de esta Conselleria ambas circunstancias secumplen ya que, además de disponer de interés histórico, urbanístico,arquitectónico y ambiental, antecedente de hecho segundo, dispone deplaneamiento adecuado, antecedente de hecho quinto.

Tercero. Conforme a lo establecido en el artículo 59.2 del Decre-to 92/2002 de 30 de mayo del Gobierno Valenciano sobre actuacio-nes protegidas en materia de vivienda y suelo para el periodo2002/2005 se consideran criterios preferentes para la declaración deÁreas de rehabilitación Urbano-periféricas:

a) Que la zona se encuentre situada en la periferia de las ciudadesde la Comunidad Valenciana o en zonas degradadas con marcadointerés social.

c) Que la mayoría de los edificios de su ámbito hayan sido cons-truidos entre los años 1940 y 1970.

Cuarto. A juicio de esta Conselleria ambas circunstancias se cum-plen ya que, además de presentar las características de borde urbanoen proceso de degradación, su construcción se desarrolla entre losaños 1940 y 1970, antecedente de hecho segundo.

Quinto. En el artículo 59.5 del Decreto 92/2002 se indica que ladeclaración de Áreas de rehabilitación en Centros Históricos o Urba-no-periféricas se realizará mediante Resolución del conseller de ObrasPúblicas, Urbanismo y Transportes.

Sexto. En los artículos 39 y 40 de la Orden de 15 de noviembre de2002 del conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes sobreel desarrollo y tramitación de las medidas de financiación de actua-ciones protegidas en materia de vivienda y suelo para el periodo 2002-2005 se regula la documentación necesaria para proceder a la decla-ración de Área de rehabilitación encontrándose la presentada por elAyuntamiento adecuada a la misma.

Séptimo. Mediante el Decreto 131/2004, de 27 de agosto, delConsell de la Generalitat, se determinaron el número y denomina-ción de las Consellerias en que se organiza la administración de laGeneralitat.

En el Decreto 8/2004 de 3 de septiembre del presidente de laGeneralitat se asignaron las competencias en materia de vivienda a lanueva Conselleria de Territorio y Vivienda.

En el Decreto 133/2004 de 3 de septiembre del Consell de la Gene-ralitat, por el que se establece la estructura orgánica de la Presidenciay de las Consellerias de la administración de la Generalitat, se esta-blece que las funciones en materia de planes de vivienda, rehabilita-ción, acciones concertadas relativas a vivienda y régimen jurídicoserá ejercida por la Dirección General de Vivienda y Proyectos urba-nos, perteneciente a la Conselleria de Territorio y Vivienda.

Vistos la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídi-co de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Adminis-trativo Común, el Decreto 92/2002, de 30 de mayo, del GobiernoValenciano sobre medidas de financiación de actuaciones protegidasen materia de vivienda y suelo del periodo 2002-2005, el informe téc-nico del Área de Vivienda y Proyectos Urbanos así como el resto delegislación de general y pertinente aplicación, resuelvo:

Primero. Declarar Área de rehabilitación el centro histórico deValencia, coincidente con la propuesta municipal en los ámbitos de la

de Benifaraig, Carpesa, Massarrojos, Borbotó, Cases de Bàrcena,Mahuella, Beniferri, Campanar, Benimaclet, Castellar-Oliveral, laTorre i Natzaret i en la nova delimitació dels seus àmbits a les àreesde Benimàmet, el Palmar, Cabanyal – Canyamelar (en l’àmbit quali-ficat com CHP-2 en el PGOU per al sector 1 i que coincidix amb laproposta municipal per al sector 2), i Patraix, tots ells segons plànolsadjunts.

Segon. Declarar àrea de rehabilitació urbanoperifèrica de Valèn-cia, que coincideix amb la proposta municipal en l’àmbit del sector M6-C de Natzaret, segons plànol adjunt.

Tercer. Considerar d’aplicació les ajudes establides per l’article 59del Decret 92/2002, de 30 de maig, del Govern Valencià per a lesactuacions protegides que s’efectuen en aquest àmbit.

Contra la present Resolució que posa fi a la via administrativa,es pot interposar recurs contenciós administratiu, davant del JutjatContenciós Administratiu de València, en el termini de dos mesos,comptadors des de l’endemà de la notificació d’aquesta, segons els arti-cles 8.3 i 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de lajurisdicció contenciosa administrativa.

Tot això, sense perjudici que puga exercir qualsevol altre recursque estime oportú.

València, 26 de juliol de 2005.– El conseller: Rafael Blasco Cas-tany.

30964 03 10 2005 DOGV - Núm. 5.105

Áreas de Benifaraig, Carpesa, Masarrochos, Borbotó, Casas de Bár-cena, Mahuella, Beniferri, Campanar, Benimaclet, Castellar-Olive-ral, La Torre y Nazaret y en su nueva delimitación de sus ámbitos enlas Áreas de Benimámet, El Palmar, Cabañal – Canyamelar (en elámbito calificado como CHP-2 en el PGOU para el Sector 1 y coin-cidente con la propuesta municipal para el Sector 2), y Patraix, todosellos según planos adjuntos.

Segundo. Declarar Área de rehabilitación urbano-periférica deValencia, coincidente con la propuesta municipal en el ámbito delsector M6-C de Nazaret, según plano adjunto.

Tercero. Considerar de aplicación las ayudas establecidas por elartículo 59 del Decreto 92/2002, de 30 de mayo, del Gobierno Valen-ciano para las actuaciones protegidas que se efectúen en dicho ámbi-to.

Contra la presente resolución que pone fin a la vía administrati-va, se podrá interponer recurso contencioso administrativo, ante elJuzgado de lo Contencioso Administrativo de Valencia, en el plazo dedos meses, contados desde el día siguiente a la notificación de lamisma, a tenor de los arts. 8.3 y 46.1 de la Ley 29/1998, de 13 dejulio, reguladora de la Jurisdicción Contencioso Administrativa.

Todo ello, sin perjuicio de que pueda ejercitar cualquier otro recur-so que estime oportuno.

Valencia, 26 de julio de 2005.– El conseller: Rafael Blasco Cas-tany.

DOGV - Núm. 5.105 03 10 2005 30965

30966 03 10 2005 DOGV - Núm. 5.105

DOGV - Núm. 5.105 03 10 2005 30967

30968 03 10 2005 DOGV - Núm. 5.105

DOGV - Núm. 5.105 03 10 2005 30969

30970 03 10 2005 DOGV - Núm. 5.105

DOGV - Núm. 5.105 03 10 2005 30971

30972 03 10 2005 DOGV - Núm. 5.105

DOGV - Núm. 5.105 03 10 2005 30973

30974 03 10 2005 DOGV - Núm. 5.105

DOGV - Núm. 5.105 03 10 2005 30975

30976 03 10 2005 DOGV - Núm. 5.105

DOGV - Núm. 5.105 03 10 2005 30977

30978 03 10 2005 DOGV - Núm. 5.105

DOGV - Núm. 5.105 03 10 2005 30979

30980 03 10 2005 DOGV - Núm. 5.105

DOGV - Núm. 5.105 03 10 2005 30981

30982 03 10 2005 DOGV - Núm. 5.105