Conte:MªÀngels Comella i altres. Adaptat per l’Escola Sant Gervasi.

Hola, sóc la Eulalia. Tinc set anys i us vull explicar una cosa. Em trobo davant d’una casa molt famosa....

Aquí tinc la meva agenda especial.

Què hi ha dintre?

Doncs, els noms, adreces i retrats de tots els meravellosos artistes i mags del món.

A la lletra B hi he posat els Beatles, són els músics que al pare l’encanten

A la L, Leonardo, el geni que agrada a la mare

A la T, Tàpies, l’artista màgic que a mi m’agrada.

Ha estat molt fàcil de trobar-ne l’adreça.

Només havia de buscar la “gran porta” i després pujar al terrat prop del núvols

Com deu ser en Tàpies???

He vist la seva sabata enorme.... Deu ser un

gegant!!!!

Potser sigui molt jove i curiós perquè li agrada, com a mi, descobrir la cara oculta de les coses

M’agrada el seu gran cor de paper que tothom pot veure

I que sigui tan despistat. Com pot tenir un armari així de desordenat????

Mira aquest mitjó!!!!

L’encanta pintar i dibuixa en els mobles

Així queden molt més divertits! I, a més, ningú no el renya per fer-ho!!!!

I quedar-s’hi assegut pensatiu

Estic convençuda que ho sap tot. Sap que després de la llum ve la foscor

i després de l’alegria, la tristesa....

Que la forma exterior de les coses impedeix veure el que hi ha dins.

Li agrada la mel i el dolç, com a mi....

Igual que a mi, l’atrau la saviesa secreta dels números i el gran joc de les matemàtiques

tot d

eixa

nt la

sev

a em

prem

ta d

amun

t la

sorr

a

Encara no l’he vist però m’han dit que és aquí,

en

aquesta

sala No és un gegant i tampoc no és jove. No crec que pugui volar. I no balla gaire bé.

Però té una mirada d’infant entremaliat....

I una cara enigmàtica

Ell és l’únic que puc posar a la lletra T de la meva agenda especial.

Me’n vaig de la casa que té els núvols al terrat.

Passo per la porta i surto al carrer.

I, des de la finestra, ell em diu adéu amb la mà.

A la meva agenda especial hi he escrit un conte per a ell:

Una vegada hi havia un artista que vivia al primer pis d’una casa molt alta.

Mirava per la finestra i dibuixava tan bé tot allò que veia, que semblava que llegís els pensaments de les persones..

Com que li agradaven els canvis, se’n va anar a viure al segon pis. Des d’allà pintava núvols com si volés per sobre.

Després va anar a viure al tercer pis i des d’allà construïa campanes que només sonaven quan algú les mirava........

Ara et toca a tu fer el conte del meu amic Tàpies.... O potser t’agradaria més fer un quadre com ell.....