CONTES DE FANTASMES

6è B 2014-2015

Estigues sempre atent

Tot va començar una tarda d’hivern com les de cada dia. El Bartolomé tornava de la feina i havia de passar pel cementiri i creuar el bosc. El Bartolomé era un home de 56 anys a punt de jubilar-se, vidu i s’acabava de canviar de casa. Com cada dia quan tornava de la feina, va engegar l’aigua i va tancar els ulls per relaxar-se durant tres llargs segons. Quan els va obrir i va veure escrit sobre el vidre entelat de la dutxa: “Estigues sempre amb els ulls ben oberts o acabaràs com jo...” L’home es va quedar de pedra i va sortir de la dutxa. Es va fer el sopar i se’n va anar a dormir pensant en allò que havia vist. Va ser llavors quan va recordar que, en comprar la casa, un senyor del poble el va advertir que una nena hi va morir i que per això els antics propietaris van marxar de la casa.

Gal·la Ballester 6èB

5 de desembre

El crim no aturat

Un dia, el meu pare i jo, estàvem caminant pel carrer de davant casa nostre. Feia un dia nuvolat, estava a punt de caure un xàfec quan vam sentir grinyolar alguna cosa. No sabíem què era, però en girar-nos vam veure que una grua funcionava sola. Ens vam espantar molt i ens va estranyar que no hi hagués ningú a la vora. Desprès de reaccionar, vam anar cap a casa. Abans d’entrar, vam sentir que algú gemegava. Ens vam dirigir cap allà on és sentia el crit, al final de un llarg passadís. En arribar, hi trobarem el cos estirat de un paleta que uns segons abans havia estat cridant. Hi havia esquitxades de sang per tot arreu. Ens hi vam acostar i el cadàver va obrir un ull, en espantar-nos vam córrer a avisar els mossos d’esquadra. Van agafar el cadàver i se’l van endur. Júlia Camps 15/11/14

La sang del Dràcula

Fa molt i molt de temps hi havia un nen molt estrany

al Poble Nou, a Barcelona. Anava a l’escola Virolai,

exactament a 6èB llavors un dia molt fred i plujós de

desembre estava al pati jugant a cartes amb un altre

nen i ningú els veia. De sobte, el “Jan el nen de

Poble Nou” va desaparèixer i el nen es va quedar en

blanc i pàl·lid. Quan va passar un temps i van tornar

a la classe li van preguntar on estava i el Jan va dir

que l’última vegada que el va veure va ser al lloc de

cartes. Aleshores, només quedaven a la classe tres

persones: el Jan, l’Alejandro i el Ferran. Llavors el

Jan va pensar que si es feia el mort ningú dubtaria

de que era ell, llavors enmig de la classe es va fer i

tothom s’ho va creure, quan va anar agafar-lo va

obrir els ulls i va matar atots els de l’escola i no se’l

va tornar a veure ni a ell, ni a l’escola.

JAN CLIMENT

UN DIA NO TAN NORMAL

Era un dia fred d'hivern, jo em preparava com tots els

matins per anar al col·legi, però no sabia el que

m'esperava. Vaig entrar per la porta principal de l'escola i,

quan vaig entrar, vaig notar una sensació gèlida. A primera

hora tenia classe de matemàtiques. Però, a l'hora de català,

vaig notar un mal pressentiment quan el professor va

entrar per la porta de la classe. El professor va tancar la

porta amb clau. Ell portava tres objectes: una motxilla, una

caixa amb papers i una bossa del Corte Anglès. Quan va

obrir la bossa tots vam veure unes galetes caseres. Tots els

nens excepte jo van menjar galetes. Jo no vaig voler

menjar-les perquè havia esmorzat molt. Vam fer classe,

però als quinze minuts, un nen es va desmaiar. Era molt

estrany. Després, tots els nens de la classe es van anar

desmaiant al llarg de la classe. Als deu minuts em vaig

adonar de que eren morts. Vaig aconseguir escapar per la

finestra. Corrent, vaig anar a la policia. Vam anar a detenir

al professor, però era tard. Ja havia escapat.

Continuarà...

6èB 5 de desembre 2014

ALEJANDRO CORCHÓN

UNA NIT MOLT MISTERIOSA

L'altre dia vaig anar al bosc amb els meus amics. Com ens estàvem avorrint vàrem decidir jugar al fet i amagar. Quan ja era la segona partida, em vaig amagar sola, anava passant el temps, i no sentia a ningú i tenia la sensació que estava sola. Va passar més o menys mitja hora, vaig anar cap a les tendes i...estaven buides!!Vaig fer una volta per la zona de les tendes fins que vaig arribar al castell, dins de castell se sentia un soroll fort i molt esgarrifós. Vaig entrar per veure què estava passant. Quant vaig entrar, es va tancar la porta de cop i vaig veure que una ombra que m’estava seguint. Vaig anar fins a dalt del castell i vaig veure els cossos dels meus amics, tots morts. I des de aquell dia no he tornat a anar al bosc.

Júlia Estebe 6è B 5 de desembre del 2014

CATALÀ

NADAL TERRORIFIC !

La història un dia de Nadal. Era un dia que feia molt

fred, estava nevant, ningú estava fora jugant amb la

neu perquè feia massa fred, excepte dues nenes i els

seus pares. A les nenes els agradava molt la neu i als

pares també, per això eren els únics. Després d’una

estona jugant amb la neu , els pares van entrar a casa

i les nenes es van quedar a fora jugant .Era l’hora de

dinar i el pare les va anar a buscar, no les trobava i va

venir la mare molt preocupada . El pare, molt

espantat, va preguntar a la casa del costat .El veí va

dir que l’última vegada que les havia vist va ser jugant

en una furgoneta de la casa número 76. El pare,

espantat i preocupat, va preguntar a l’home d’aquella

casa. L’home no va respondre a res del que el pare li

va preguntar ; llavors ,va veure unes ombres a la

furgoneta.

Ariel Fernàndez

6èB 5 de desembre 2014

L'ORFENAT

Hi havia una vegada un nen que era orfe, es

deia Bernat. Un dia uns segrestadors van

entrar al orfenat i es van endur tots els nens

de l'orfenat menys en Bernat, que just

estava dormint. Al cap d'uns anys quan ja era

gran, en Bernat va decidir anar en busca dels

segrestadors. Al cap d'alguns mesos va veure

una casa de fusta i va veure els mateixos que

havien entrat a segrestar els nens de

l'orfenat. Llavors no es va adonar de que

tenia un senyor al darrere que el va agafar i

el van segrestar! Quan el van segrestar el van

portar a la sala de tortures. Ell es va

espantar molt en veure els cossos de tots els

nens de l'orfenat morts! El van deixar lligat a

un pal amb les notícies al davant i va sortir el

seu orfenat amb la mateixa història.

Jan Garcia

6eB

5 de Desembre de 2014

Relats de Fantasmes

Hi havia una vegada un nen que tornava de l’Escola Virolai. Quan va arribar a casa i va pujar per l’ascensor, va sentir uns sorolls que no els havia sentit mai, però no li va donar importància. Quan va acabar de berenar, va sortir del seu pis per agafar l’ascensor per anar a fer guitarra. Va entrar a l’ascensor. Quan estava baixant, l’ascensor es va aturar. A continuació va sentir un soroll, com si algú agüés saltat a sobre. Jo tenia moltíssima por i, de cop i volta, la part de dalt de l’ascensor es va obrir. Emmascarada va entrar a l’ascensor. Tenia la roba estripada i li sortia sang de la cama. Però el detall que em feia més por era el que portava a la mà, un ganivet…

Ferran Garcia

5/12/2014

6èB

Aventura al centre comercial

Era un dia de tardor per les dates de Tots Sants i

Halloween, plovia sense parar. Jo i la meva germana

érem al carrer i vàrem decidir refugiar-nos, per no

quedar-nos xopes com in ànec. Jo vaig anar cap un

centre comercial per acabar de comprar castanyes i

decoracions de Halloween i la va germana va anar a

comprar panellets a la pastisseria.

Vaig entrar al centre comercial, vaig agafar les

castanyes i vaig pujar a la segona planta per les

decoracions de, hi havia de tot esquelets, sang falsa,

caramels... Tot era tan real ! Vaig veure un llamp súper

a prop i de cop es van apagar els llums del centre

comercial, em vaig quedar agafada a un esquelet

que portava una túnica negra que feia gairebé la

meva mida; no hi havia ningú, en tocar l’esquelet se li

van encendre uns ulls vermells i em va començar

perseguir. No veia res i perquè em deixes de seguir

vaig obrir la bossa de les castanyes i li vaig començar

a tirar. Finalment vaig trobar la porta de sortida però

estava tancada. En mirar endarrere vaig veure que ja

no em seguia però un soroll esgarrifós vaig sentir que

s’apropava.

Gemma Gurt 11/11/14

LA PERSONA DESAPEREGUDA

Era un dia grisós i molt ennuvolat. En una casa vella i terrorífica

vivia una nena amb el seu pare i la seva mare. La jove i la seva

família eren molt pobres, sempre anaven amb roba vella i

arrugada. Aquell dia el pare li va dir a la nena si volia anar de

passeig per la part vella del poble, la part esgarrifosa de Roda de

Barà i la nena, com no sabia que aquella era la part horrorosa, li

va dir que sí. Llavors, van anar a aquella part de la ciutat i van

veure que estava plena de persones que els miraven amb una

cara misteriosa i la nena va començar a espantar-se. Quan el seu

pare es va girar per dir-li que no s’espantés, la nena ja no hi era,

havia desaparegut.

BERTA GÓMEZ

6èB

5 de desembre del 2014

UN FRED ESGARRIFÓS

Un dia d’hivern fred i ventós, l’Anna estava estudiant a la seva

habitació. Quinze minuts després va sentir que els seus pares li

deien que anés al menjador a parlar amb ells. L’Anna es va

estranyar una mica perquè mai la cridaven d’aquella

manera. En entrar al menjador va notar que tenien la cara

una mica pàl·lida i els llavis molt morats. Els seus pares li van

començar a preguntar coses molt estranyes com amb quants

anys vols morir, quina és l’última persona que vols veure quan

et moris… L’Anna va notar un fred esgarrifós a la seva

esquena, es va girar i va veure que, al seu darrere, estava el

seu pare amb un ganivet preparat per matar-la i l’Anna va

morir a causa del seu pare.

Irene Latorre

6è B

5 de desembre del 2014

El crit de mitja nit

Ja ha arribat el dia! Com cada any, l'onze de juliol, anem

amb els amics de l'escola a un càmping que està situat a

un poble que es diu Místic Falls. Fa un mes que ratllo el

calendari marcant els dies.

Després de dues hores de viatge escoltant al meu germà

petit plorant i cridant quan perdia als videojocs, ja hem

arribat!!! El primer que he fet ha sigut anar a saludar a les

meves amigues i amics i desfer les maletes.

Per la nit hem fet una foguera i hem cantat cançons, ens

ho hem passat molt bé fins que aleshores la Lia, una nena

de la colla, ha anat a buscar la jaqueta perquè tenia fred.

De sobte hem sentit uns crits que venien de la seva tenda

de campanya, era morta !!! Estem tots morts de por i

aleshores...

Alba Mas

6è B

5 de desembre del 2014

Era un dia ennuvolat, els quatre nens, entre ells una nena,

portaven paraigües perquè abans de sortir, tots havien mirat el

temps. Ja eren al seu destí: la casa Humfley, on passarien tota la

nit. El grup de nens va entrar a la casa i van estirar els sacs de

dormir en el gran saló de la casa. Tot just començava a ploure i

van aprofitar, ja que no podien sortir, per explorar la casa. Va

anar passant el temps fins que a les nou ja eren als sacs de

dormir.

El so de les goteres va fer que l'Àlex, el més gran de tots, anés al

lavabo. No va tornar. Es deuria haver dormit, van pensar, però

no van dormir tranquils. Es van sentir uns crits esgarrifosos, la

Míriam va mirar al seu costat. En Manel, que feia un segon hi

era, ara ja no.

Els dos nens restants van decidir pujar al pis de dalt per

seguretat. Van pujar les escales i, un cop a dalt, es van enfonsar.

Ja no podien anar enrere. Es van apagar i encendre els llums. El

Martí també havia desaparegut. En el seu lloc, hi havia un

fantasma horrorós que es va anar apropant. La Míriam va

ensopegar i va tancar els ulls;

UN, DOS, TRES...

ARIADNA MASCORT

6èB

5 de desembre del 2014

Els Tres Cops De Porta:

Tot va començar un divendres 13 de desembre, estàvem

fent plàstica amb la senyoreta Bolis. De fet, el professor de

plàstica es deia Ricard però la nostra tutora ens havia dit

que avui no podia venir per compromisos personals. Al

nostre mestre li encantaven els nens i sabíem que fes ho

que fes no faria mai campana a la classe de plàstica.

Acabades les classes, jo, l’Esna i en Willy vam anar a casa

del nostre tutor. La veritat és que vivia molt a prop de

l’escola, o sigui que no ens vam fer un fart de caminar. Jo

vaig trucar a la porta però no va contestar ningú. Vam

trucar un altre cop però tampoc vam aconseguir una

resposta fins que ho vam intentar una tercera i última

vegada i vam sentir un soroll. Venia de dins i semblava que

la persona que hi havia va tancar la porta molt bé. Li va

costar obrir-la i quan es va obrir, va resultar que era el

nostre mestre de plàstica, en Ricard. Estava molt pàl·lid,

portava ulleres i una olor espantosa! Li vam preguntar

perquè no havia vingut a l’escola i es veu que li havien

robat ahir a la nit. També va afirmar que va sentir una veu

que li havia dit que vindria avui i l'endemà, va desaparèixer.

Xié Maymí

Sorolls Alarmants

Estàvem a l'escola tots parlant de l'escàndol que es va muntar a Amèrica. Resulta que van començar a sonar unes alarmes estranyes i va explotar una bomba, va morir molta gent.

Al acabar les classes tothom feia la broma amb els telèfons mòbils de posar alarmes, ens vam quedar al parc encara que el cel era gris i venia una tempesta. Els llamps se sentien a la llunyania, amenaçadors i sorollosos, va començar a marxar gent del grup, jo em vaig quedar sol amb el Manel, el meu millor amic. Ell em va explicar que la bomba la va col·locar algú que vestia discretament perquè ningú se'n va adonar.

Em van pujar calfreds per les cames seguint per tot el cos al veure un home que vestia de negre amb la cara tapada entrar a un carreró. De sobte, sona una alarma, vaig començar a cridar com un boig, el cor em bategava cada cop més ràpid, quan de cop, em desperto al llit de casa. Estava molt espantat, era el despertador. Tot va ser un malson.

Jofre Moseguí

6è B

5 de desembre del 2014

Anem d’acampada

Hi havia una vegada una família que estaven al

bosc d’acampada. Al vespre, el Joan, el pare, i la

Judit ,la mare, van enviar els seus fills, l’Àlex i

l’Anna, a buscar troncs per fer foc. Els fills anaren

a buscar-ne, l’Anna va anar-hi corrent, l’Àlex

començà a veure una ombra que es movia i que

s’anava apropant. Cada cop es sentia més el soroll

de branques trencades, cada segon, més a prop i

més. De cop i volta va començar a ploure i cada

cop es feia més terrorífica i misteriosa aquella

situació. L’Àlex digué a l’Anna que tornessin cap

al lloc on estaven els pares . Un altre cop l’Anna

es posà a córrer per davant de l’Àlex. Just en el

moment que l’Àlex perdia de vista l’Anna, un

drap mullat amb líquid per dormir el va fer caure

a terra estirat.

Oleguer Rovira

6éB

5 de desembre del 2014

La casa nova

El senyor Baldon va marxar després de vendre’ns la

casa. No feia molt bon temps, eren gairebé les vuit

de la nit, i hi havia molts llamps. La meva mare

volia fer el sopar i quan va anar a encendre el foc va

sonar un xiulet molt fort. Jo i el meu germà vam

anar a mirar la televisió i quan la vam engegar, va

petar. El meu pare era a dalt ordenant les coses era

estrany. El meu pare no baixava jo i el meu germà

vam pujar a veure què era el que estava fent el nostre

pare. Certament era a dalt, però no com nosaltres ens

esperaven trobar-lo, era mort. Vam començar a

xisclar i vam cridar a la nostra mare, però no pujava.

Després vam baixar i vam veure la nostra mare

morta, amb un basal sanguinari al seu voltant.

Llavors em vaig girar i el meu germà tampoc no hi

era. Esgarrifada vaig pensar: I a mi què em passarà?

Laia Peire

6é B

5 de desembre de 2014

…...TOT VA COMENÇAR A FRANÇA…...

Tot va començar un 14 de Febrer a un poblet de

França anomenat Font Romeu. Era un dia boirós i

nevava . A la nit, estàvem amb uns amics a l´hotel,

els pares van anar a sopar i nosaltres ens vam quedar

a l´habitació. Els més grans ens van explicar una

història de por. Aleshores, quan van acabar, van

obrir la porta per fer-nos por i un veí, va sortir de la

seva habitació i ens va fer un ensurt esgarrifós. Les

llums de l´interruptor de la llum del passadís eren

vermelles i la història anava de que un home mirava

per un pany d´una porta d´un hotel i veia un ull

vermell a l´altra costat de la porta. Després ja van

arribar els pares. Quina por que vam passar!

Judit Riverola

6è B

L’ASSASSÍ MAI TROBAT

En un dia ennuvolat, jo i la meva mare vam anar a

comprar, quan de sobte va posar-se un enorme

núvol negre sobre nostre. La meva mare em va dir

que li semblava estrany que no hi haguessin

cotxes, després vam anar a comprar pa. En tornar

a casa, la vam trobar. La policia una ambulància a la

porta la meva mare va preguntar que havia passat i

van dir que no ho sabien ben bé que havia passat,

però que la noia ferida va dir que l’últim que

recordava era que hi havia un noi sospitós vestit

de negre que portava un ganivet la meva mare

estava espantada i jo encara més. Vam pujar per

l’ascensor, cada dos pisos es sentien crits. Durant

cinc anys l’ han estat buscant, però encara no l’han

trobat...

l BELÉN SAPPIA

6é B

5 de desembre del 2014

Artur Sardà

9/11/14

EL CAPITÀ SANGUINARI

Hi havia una vagada una família de Manhattan que se n’anava de vacances a Montvire, que era un petit poble dels Alps Francesos. Quan van arribar al poble van veure una mansió, la mansió del Capità Sanguinari. En Jon, el pare, va fer un cop d’ull a la mansió, però ja estava a punt d’obrir la porta de ferro amb les inicials C.S. va aparèixer una velleta cridant:

- Morirem tots! El Capità Sanguinari ens... deia la vella allunyant-se.

Al germà petit se li van posar els cabells d’agulla i la pell de gallina. Seguidament van entrar a dins. Era fosc i no trobaven l’interruptor. La llum del sostre es va començar a moure i amb un crit esgarrifós es va encendre. Van passar la nit a dins d’aquella mansió i, a mitja nit, es va sentir un crit. Els pares van baixar, van obrir la porta i...

La desaparició de la LAURA

Hola em dic laura. Tot va començar un dissabte 12 d'abril. Estava a casa mirant la televisió en un dia de pluja. Vaig veure per les notícies que havien desaparegut dos nens pel carrer i vaig pensar que no era gran cosa, que al ho millor s’havien perdut. El dia següent tampoc no feia bon dia i vaig veure per la finestra de casa, un home que s’emportava a una nena, allà ja vaig creure que era un segrestador. Vaig decidir anar a comprar, veig agafar un paraigües i em vaig anar el carrer. Quan ja estava a baix, notava un ombra al meu darrere, em vaig girar i no veia res, Vaig seguir caminant i em va punxar alguna cosa esgarrifosa però vaig fer com si no notés res i seguia caminant. A cada pas que donava m'adonava més, fins que quan em vaig desertar estava en una cova i era un gat. Des de aquell dia ningú no va saber res de mi, i tothom deia que era la «desaparició de la Laura».

Paula Suñé 6B

5 de desembre

LA BIBLIOTECA

MISTERIOSA

Des de que vaig entrar a aquella biblioteca, vaig sentir esgarrifança en el meu cos, era una situació estranya. Quan vaig entrar no hi havia ningú, estava sol, després vaig sentir uns sorolls misteriosos, tot seguit les portes es van tancar i es van començar a moure els prestatges i alguns llibres van caure. Passats cinc minuts vaig sentir unes veus amenaçadores que em deien que no duraria gaire més estona. Vaig intentar obrir les portes però no vaig obtenir resultats, vaig intentar trucar als pares, però no hi havia connexió . Llavors vaig pensar que podia estar encantada o que hi havia algú més amb mi. Al fons d’un passadís vaig veure una persona amb un destral que venia cap a mi. Quan estava a prop meu, vaig sentir la policia, però ja era massa tard.

Roger Tatjé

6èB

5 de desembre del 2014