EL DINOSAURE QUE NO SABIA QUÈ MENJAR

Temps era temps hi havia un dinosaure. Era molt ferotge, era verd i tenia arrugues. Vivia en un castell abandonat a prop de la platja. Estava a prop de la platja perquè s’alimentava de dofins.

Un dia es van acabar tots els dofins i no sabia què menjar. Va començar a caminar i va arribar a la casa del vell Jaume. Eren molt amics i en Jaume li va dir:

- Hola, com estàs?- No gaire bé.- Què fas per aquí?- S’han acabat els dofins i no sé què fer.- I perquè no tastes les flors?

- No ho sé..., i si no m’agraden? - Tú, tasta-les.- Mmmmm! Són boníssimes. A partir d’ara

sempre menjaré flors va dir el dinosaure. I això és tan veritat com que el conte s’ha acabat.

GERARD

LA PAULA I EL PRÍNCEP GERARD

En un país molt llunyà hi vivia una nena que es deia Paula. Tenia els cabells rossos i llargs. Portava el vestit rosa. La nena era molt maca!!!Vivia en un castell molt gran. Li agradava riure, jugar, escriure i llegir. La Paula tenia un ocell petit. Un dia li donava menjar i de sobte va desaparèixer en un moment.La Paula va començar a plorar. Va venir un príncep que va agafar l’ocell de la branca d’un arbre, i li va donar. La Paula no sabia com agrair-li.

- Sí, ja sé com agrair-li, el convidaré a menjar pastissos - va pensar.

El príncep Gerard va entrar a casa de la Paula i quan es van acabar els pastissos se’n van anar de colònies i van comprar moltes coses. I tots dos van ser amics per sempre. IKRAM

EL MAG PAPARITU

Temps era temps hi havia un mag que es deia Paparitu.Tenia els cabells curts i duia un barret punxegut. Tenia el vestit de plata i al vestit hi duia estrelles i les sabates les duia de colors.Vivia al bosc i tenia una cabanya. La cabanya era de fusta i tenia poques finestres, la porta era de plata i no tenia xemeneia. El camí per arribar a la cabanya era ple de roses i el voltant estava ple d’herba.Un dia, quan va sortir de la cabanya, el mag Paparitu es va trobar que les roses li havien desaparegut i l’herba també.

Va anar ràpidament a buscar la seva amiga i li va dir:

- M’has agafat les roses i l’herba?- No les he agafat - va dir l’amiga del mag.

I abans que se n’anés li va dir:- Ves a casa del senyor ric, potser les ha agafat

ell.El mag, sí, sí que hi va anar i era el senyor ric el que li havia agafat les roses i l’herba. El mag Paparitu, quan ho va veure, va dir:

- “Xaxiraxa, xaxiraia!! Que tornin les roses i l’herba a casa meva!

I en un moment van tornar a ser a casa del mag. El senyor mag i l’home van ser amics per sempre.

SÍGRID

EL DRAC DRAGON

Vet aquí que una vegada hi havia un drac que es deia Dragon. Era molt guapo i tirava foc a tothom. Jugava molt perquè li agradava jugar. Vivia en una cova.Un dia va tirar foc a totes les cases d’un poble i el senyor alcalde va trucar els bombers. Al cap d’un moment van arribar i van apagar el foc amb les seves mànegues i van mullar el drac. Li va entrar molta aigua a dins la boca i ja no va tirar mai més foc. I vet aquí un gat, vet aquí un gos aquest conte ja s’ha fos. GAL.LA

LA IAIA TÉ MÀGIA

Fa molts anys hi havia una iaia que es deia Maria. Era carinyosa perquè ajudava els nens i les nenes. Portava un mocador al cap i una jaqueta de llana. Vivia al bosc, en una casa de fusta i tenia una cadira de fusta on es podia gronxar.

Tenia màgia, la Maria.I un dia, a la Maria se li va acabar la màgia. Es va asseure a la cadira i es va començar a gronxar. A la nit, va tenir una idea. La Maria es va aixecar de la cadira, va sortir de la casa de

fusta, i va caminar i caminar pel mig del bosc fins que va trobar la caseta que buscava. Enaquesta caseta hi vivia un mag. La Maria va trucar a la porta. Es va sentir:

- Pom!, pom! I el mag va obrir.

- Hola Maria! - va dir el mag. I la Maria va contestar:

- Hola mag!Eren amics. El mag li va preguntar:

- Què et passa?- És que se m’ha acabat la màgia.

El mag va agafar la seva vareta i amb un encanteri la Maria va tornar a tenir màgia. I conte contat, conte acabat.

SÍLVIA

LA PRINCESA PLORAMIQUES

Vet aquí una vegada una princesa que es deia Laia. Era una princesa molt maca, era màgica, tenia els cabells rossos, arrissats i una mica fins.Vivia en un castell molt gran i molt maco. Feia roba.Un dia va venir un ocell gran, forçut i valent que no tenia por de res i va lluitar amb el pare de la princesa. La princesa plorava i plorava i no parava de plorar mai. De sobte va arribar un príncep i la va fer tranquil·litzar una miqueta. La princesa es va enamorar del príncep, es van casar i van tenir un fill. I tots van ser feliços i van menjar anissos.

RABAB

LES FADES S’ENAMOREN

Temps era temps hi havia una fada. Portava un vestit molt maco i tenia una vareta màgica. Vivia en una cova a dalt d’una muntanya. A la muntanya també hi vivia la seva amiga Sígrid. La Sígrid també era màgica. Vivia en un castell i allà hi guardava màgia.

ESTEL

Un dia la Sígrid va sortir a passejar i de sobte un gran drac la va agafar. La fada que era la seva amiga, va fer desaparèixer el drac amb la seva vareta i la Sígrid no sabia com agrair-li. Després totes dues juntes van dir que serien amigues per sempre més i es van agafar de la mà. Després, dos nois molt guapos es van enamorar de la Sígrid i la seva amiga, totes dues es van casar i van tenir un fill i tot això és tan veritat com que el conte s’ha acabat.

EL CAVALLER RIALLER

Vet aquí que una vegada hi havia un cavaller. Era fort, era molt fort i portava una armadura de plata i una llança. Vivia en una cabanya al mig del bosc.Un dia un monstre va atacar al cavaller i li va fer moltes pessigolles. El cavaller es va posar a riure i no parava de riure. El monstre i el cavaller es van fer molt amics i vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

CARLES

EL DIAMANT MÀGIC

En un país molt llunyà hi havia una nena que es deia Laia. Era rossa i tenia els cabells llargs. Vivia a la platja i era maga. Es podia transportar d’illa en illa i li agradava molt xafardejar.Però un dia es va esgotar la màgia de la Laia. Va haver d’anar a una illa secreta. Hi va anar i va agafar un diamant que feia que tornessin els poders. Es va emportar el diamant, va tornar a casa seva i va recuperar els poders. I tot això és tan veritat com que el conte ja s’ha acabat.

JÚLIA

EL DRAC I EL SEU AMIC

Hi havia una vegada un drac de color verd, tenia la cua molt llarga i les dents blanques. Vivia en un bosc on hi havia una cova.

Un dia que anava pel bosc va trobar un altre drac i es van barallar. Després es van fer amics i jugaven a l’atrapada i quan van acabar van jugar a futbol. I tot això és tan veritat com que el conte s’ha acabat.

FAISSAL

EL CONTE MÀGIC

Temps era temps hi havia una nena que es deia Anna. Era molt maca. Tenia els cabells de color groc. Vivia en una casa molt gran. Li agradava molt llegir contes.Un dia l’Anna va perdre un conte que li agradava molt. El va buscar per tot arreu però no el va trobar. Al final, va anar a fora el jardí i el va veure al costat d’un arbre. Aquell dia va descobrir que el conte era màgic. Cada vegada que llegia una pàgina es complia. L’Anna va entrar dins del llibre i es va convertir en una fada i ajudava a tots els personatges del conte. S’ho passava molt bé, anava llegint el conte i vivia una aventura cada dia. I va ser feliç i va menjar un anís.

ANNA

EL CAVALLER VIATGER

Temps era temps hi havia un cavaller. Era molt fort i portava una armadura molt brillant de plata. No tenia por de res. Vivia en un castell molt bonic.Un dia va anar a un castell abandonat i va trobar-hi un gegant. El gegant li va dir:

- Els teus pares, que vivien aquí, et van deixar una carta.

El cavaller va agafar la carta, va anar al seu castell i la va llegir. Va descobrir que els seus pares eren en un altre país llunyà. Darrera la carta hi havia un mapa. El cavaller va agafar el seu cavall i va seguir el seu camí. Va arribar a un poble per beure una mica i

menjar. Va tornar agafar el cavall i va arribar a casa dels seus pares. Els seus pares van estar molt contents i van fer una festa. I van ser feliços per sempre més. KEVIN

EL CAVALLER

Temps era temps hi havia un cavaller. Era molt fort i molt valent. Vivia en un castell al bosc.Un dia, el cavaller va anar al bosc i va trobar un cavall marró i blanc, va pujar al cavall i va anar a casa del gegant. Era un gegant molt gros i molt valent. El gegant tenia una espasa i el cavaller li volia prendre, però el gegant no es volia barallar i li va regalar l’espasa. El cavaller estava molt content i va dir:

- Gràcies gegant!El cavaller i el gegant van ser amics per sempre.

MHAMED

EL LLEÓ

Vet aquí que una vegada hi havia un lleó gran i valent que vivia al jardí d´ una casa. Era un jardí petit i el lleó era gran i no podia córrer , ni saltar , ni enfilar-se ... I estava molt trist.Un dia va caure i es va fer mal al peu.El lleó va anar a l´hospital a veure el senyor doctor.El metge li va dir:

- Vigila, no caiguis perquè no et facis més mal. Has de descansar!

Al cap d´uns dies el lleó es va curar. Tenia molta gana i tenia ganes de saltar, jugar i córrer molt .

Com que al jardí no podia va anar a jugar a la plaça. S´ho va passar molt bé. Estava molt content i feliç.

I sempre més una estona cada dia hi anava a jugar.I vet aquí un gat, vet aquí un gos aquest conte ja s´ha fos. AISSA

EL GEGANT CONTENT

Temps era temps hi havia un gegant molt gran , forçut i valent. Era un gegant molt simpàtic i rialler.Vivia en un poblet petit de la muntanya . Feia feina: llaurava el camp i plantava arbres....Un dia quan treballava l´ alcalde va dir que tallessin els arbres. Al gegant no li va agradar i va anar en un altre poble a demanar ajuda a una geganta.

Tots dos , el gegant i la geganta , van anar a parlar amb l´alcalde .

El gegant li va dir que no podia tallar els arbres perquè era la seva feina cuidar-los i perquè els arbres havien de créixer.Sinó no seria un poble.Al final van deixar els arbres tal com eren . El gegant i la geganta van estar contents i tots van ser amics per sempre.

ANIOL

LA FADA DEL BOSC

Hi havia una vegada una fada que era molt guapa , molt simpàtica iintel.ligent . Tenia unes ales molt maques i era molt i molt bonica. Vivia al bosc en una caseta de fusta.Un dia va anar a passejar pel bosc i va trobar una vareta màgica. La fada tenia molta màgia !!Va escampar la màgia per tot el bosc i van sortir les flors, els arbres , les marietes , les papallones , les formigues, els conills....Va ser un bosc molt verd, molt bonic i molt florit amb molts animals i moltes flors....I... al bosc , tots van ser feliços i van menjar anissos.

DOUNIA

EL PRÍNCEP I LA PRINCESA

En un país molt llunyà hi havia una princesa molt maca, molt treballadora, simpàtica i bonica. Tenia els cabells llargs. Estava molt contenta.Portava una corona , un vestit rosa, unes sabates de taló i un anell. La princesa vivia en un castell. Li agradava molt sortir a passejar pel voltant del castell. Un dia mentres passejava va veure un príncep. Era molt alt i molt maco.Van sortir a donar un vol per la ciutat . S´ho van passar molt bé i van riure molt. I... tots dos van ser amics per sempre.

ÈLIA

EL TIGRE

Hi havia una vegada un tigre molt gran. Era valent , forçut i molt simpàtic. Vivia al zoo.El tigre estava trist i plorava perquè no volia estar al zoo. Volia anar al seu país a jugar amb els seus amics : els tigres, els elefants , els llops , els ocells , les girafes....Estava molt trist perquè no tenia la clau i no podia obrir la porta per sortir.Un dia, amb les seves ungles va obrir la porta . Es va escapar del zoo i va anar al seu país. Ara ja jugava amb els seus amics i estava content. I tots van ser feliços i van ser amics per sempre.

GIDEON. CERTAMEN LITERARI

EL GEGANT SIMPÀTIC

Vet aquí que una vegada un gegant que era molt gran i molt simpàtic vivia en un poble que estava aprop del bosc.Al gegant li agradava molt cuinar. Feia espaguetis, macarrons, croquetes, carn , hamburgueses , pastissos... Però un dia mentres cuinava es va cremar el dit.

Corria per tota la casa. Va anar al lavabo a corre-cuita i va obrir l´aixeta. Va ficar el dit sota l´aigua però va venir la seva dona i li va dir:

- Però què has fet !La geganta el va curar i li va embolicar el dit molts cops.

I des d´aquell dia van cuinar un dia la geganta i un dia ell .I tot això és tant veritat com que el conte s´ ha acabat.

ÍNGRID

LA FADA QUE ES VA POSAR MALALTA

Hi havia una vegada una fada, era molt maca i treballadora. Tenia unes ales grans i transparents que brillaven de nit. La fada vivia en un núvol tou que hi estava molt còmoda. Sempre que podia feia sortir el sol amb els seus poders i la seva vareta màgica.Un dia la fada es va posar malalta i el metge li va dir que es quedés al llit. Estava molt trista i avorrida . Però , la fada es va pensar que es curaria. Amb la seva vareta màgica va fer un encanteri i es va curar. I tot això és tant veritat com que el conte s´ha acabat.

LAIA

EL LLOP ENRABIAT

Fa molts anys hi havia un llop, valent , forçut i enrabiat. Tenia el pèl marró i les cames molt llargues. Era pelut.El llop vivia en una cova. Era fosca i era de pedres. El llop feia el seu menjar . Un dia el llop anava a comprar i va caure en un forat que hi havia al camí.El llop cridava:

- “ Socorro , socorro ! “Però ningú no el sentia.Des d ´aquell dia el llop es va quedar a viure al forat del camí.I tots van ser feliços i van menjar anissos.

MARC

ELS DOS CAVALLS

Vet aquí que una vegada hi havia un cavall. Era molt fi i era maco.Vivia en una granja . Menjava molt i tenia els cabells llargs i de color marró.Estava molt trist i no tenia amics . Però un dia va conéixer un cavall blanc . Era molt fi i molt bonic. El cavall blanc i el cavall marró jugaven junts a l´escola , al parc , al camp , al bosc ... feien els deures , menjavenjunts .... i s´ho passaven molt bé.I tots dos van ser feliços i van menjar anissos.

NABILA

EL TORO VA SER FELIÇ

Hi havia una vegada un toro valent i fort. Vivia en una cova.Un dia es va trobar un altre toro , que també era molt valent i fort. Es van fer amics i van anar a viure a la cova. Estaven molt contents. Jugaven junts fent curses i descansaven.I tots van ser amics per sempre.

NIL

ELS DOS GEGANTS FELIÇOS

En un país molt llunyà hi vivia un gegant i una geganta. Tots dos eren molt amics , molt grans i forts. Vivien en una cova molt i molt gran , alta i fosca.La geganta feia el dinar i mentres el gegant l´estava ajudant. La geganta va anar a comprar el diari i el gegant va anar a mirar la tele. Llavors, com que a la cuina no hi havia ningú va sortir foc de l´olla.Quan la geganta va arribar va veure que sortia fum de la cuina i va anar corrents a veure què passava .Va obrir la porta i la va tornar a tancar perquè va veure que de l´olla hi sortia foc.

Volia trucar als bombers però no se´n recordava del número i li va preguntar al gegant. El

gegant li va dir que era el 112 i la geganta va trucar el número que el gegant li va dir.Quan van arribar els bombers van pujar l´escala corrents .Van entrar a la cuina i van apagar el foc.Llavors la geganta va dir:_ Gràcies bombers! Un altre dia li diré al gegant que estigui més al cas.I després els bombers se´n van anar.I tots dos van ser feliços i van menjar molts anissos.

NÚRIA. CERTAMEN LITERARI

EL MAG SAVI

Temps era temps hi havia un mag.Tenia un barret i una barba molt llarga de color blanc. Vivia al mig del bosc en una cavana molt vella . El mag feia molts encanteris.Un dia li van agafar tot el que tenia menys la bola màgica. Quan el mag va tornar a casa va veure el que havia passat. Va pensar què podia fer i va comprovar que la bola màgica hi era. Va mirar la bola i va veure qui ho havia fet.El mag es va fer invisible i va anar a buscar el que li havien agafat. I tots van ser feliços i van menjar anissos.

ROGER

LA GRANOTA

Hi havia una vegada un cocodril molt maco, forçut, simpàtic i valent. Tenia les dents llargues. Era de color verd.El cocodril vivia al riu . Nedava amb els seus amics, jugava a carreres i pescava peixos.

Un dia va pescar una granota perquè tenia molta gana. Se la va empassar i la granota feia salts dins la panxa. El cocodril va obrir la boca i la granota va fer un salt i va sortir.I tots van ser amics per sempre.

WASSIM