Embed Size (px)
Citation preview
�ESCOLTAR I PARLAR. LLEGIR I ESCRIURE
�EDUCACIÓ LITERÀRIA
L’èpica i la novel·la1. Concepte de poema èpic2. L’heroi3. Concepte de novel·la
�CONEIXEMENT DE LA LLENGUA
L’oració simple (III)1. El complement de règim verbal2. L’atribut3. El complement predicatiuORTOGRAFIA. Les grafies g, j, tg, tj i x, tx, ig
CO
NT
ING
UT
S D
E LA
UN
ITA
T
3S2LLLA_2011.08 15/2/12 18:18 Página 120
E S C O L T A R I P A R L A R
121
1. � Escolta amb atenció el fragment sobre el llibre L’anell dels nibelungsi contesta les qüestions següents:
� A quina mitologia pertany el tema dels nibelungs?
� Quin autor ha fet aquesta versió en valencià?
� Quin compositor va fer-ne una versió operística?
� En quin personatge s’ha centrat l’autor?
� Quin és el tema principal de L’anell dels nibelungs?
� La lectura d’aquesta obra ofereix la possibilitat de reflexionar tambésobre altres temes. Quins d’aquests assumptes s’esmenten en l’àudio?
a) La importància de les llegendes en la formació de les societats.
b) La concepció dels déus com a éssers pròxims als humans.
c) La valentia dels herois i la diferència entre ser valent i ser inconscient.
d) La legitimitat de l’engany per a aconseguir els propis interessos.
e) Els estratagemes dels poderosos per a assolir les seues finalitats.
f) La igualtat entre sexes reflectida en la capacitat de lluita de lesvalquíries.
g) El poder diví presentat com a màgia per les mitologies.
h) La importància de la llibertat de les persones.
i) L’ànsia de viure eternament.
2. Fes un resum oral del fragment que acabes d’escoltar.
3. Quin d’aquests personatges de la mitologia germànica s’hi esmenta?
4. Per parelles, fareu una exposició oral sobre un dels personatges del’obra L’anell dels nibelungs. Seguiu aquestes indicacions:
� Organitzeu-vos de dos en dos, de manera que cada parella trie un delspersonatges que teniu a continuació.
a) Sigfrid. f) El gegant Fafner i Gutrune.
b) Alberic. g) El gegant Fassolt.
c) El nan Mime. h) Sigmund i Siglinda, pares de Sigfrid.
d) Les filles del Rin. i) Brunilda.
e) El déu Wotan. j) Gunter.
� Busqueu informació sobre l’episodi o els episodis que protagonitza elvostre personatge i prepareu-ne un resum. Aclariu bé el paper que hifa i caracteritzeu-lo físicament i psíquicament tant com pugueu.
� Per a l’exposició oral, recordeu les indicacions que teniu en aquestapartat d’unitats anteriors.
T
T
3S2LLLA_2011.08 15/2/12 18:18 Página 121
L L E G I R I E S C R I U R E
UNITAT 8122
Ivain venç els fills del Maligne
Aleshores es van acostar els dos fills del Maligne,repugnants i gegantins. Ambdós portaven maces defusta ben dura, plenes de nusos i que havien arrebos-sat de coure i envoltat de filferro. Duien armaduresque els cobrien des dels muscles fins als genolls, inomés deixaven al descobert el cap i les cames, queno eren precisament dèbils. La cara se la protegienamb escuts lleugers i redons.
Tan bon punt els va veure, el lleó va començar arugir, comprenent molt bé que anaven armats així pera combatre contra el seu senyor. Els pèls se li posarende punta, es va corbar i, tremolant de ràbia, donavacolps al terra amb la cua, decidit a socórrer el seusenyor abans que el mataren.
En veure’l els fills del Maligne decidiren tancar-lo.Després, el meu senyor, Ivain, es posà l’armadura, lidugueren el cavall, hi va muntar i va començar la lluita.
Els dos fills del Maligne es llançaren contra ell col-pejant-lo tan fortament amb les maces, que ni l’escutni l’elm el protegien. Li van afonar l’elm, li van traves-sar l’escut, que es va trencar com si fóra de vidre, i livan fer uns forats pels quals podria entrar el puny.Però què feia Ivain amb els dimonis? Excitat peltemor, es defensava amb totes les seues forces inten-tant donar colps precisos als quals responien ambmés forces els seus adversaris.
El lleó, a la cambra on l’havien tancat, recordava labondat i el valor que amb ell havia demostrat el noblecavaller, que tan necessitat de la seua ajuda devia estaren aquell moment. Desitjaria poder tornar-li ambescreix els seus favors i, no cal dir-ho, el meu senyorIvain no se sentiria decebut si el seu amic pogueraeixir d’allí.
En aquell moment Ivain, suós per l’esforç, es trobavaesgotat, perquè els dos fills del Maligne eren terrible-ment forts i traïdors. Els havia llançat tots els colpspossibles sense aconseguir ferir-los perquè eren molthàbils eludint-lo. Encara que la seua espasa tenia unbon tall, els escuts resistien tots els colps. Ivain estavaen perill de mort, però va aguantar el temps necessariperquè poguera eixir el seu lleó, el qual, arrapant,havia aconseguit fer un forat a la porta. Els dos malvatses van atemorir i tots els que allí es trobaven van escla-tar d’alegria. El primer fou abatut pel lleó i no aconse-guiria alçar-se mai si l’altre no l’ajudava, però aquest,que tenia més por del lleó que no de l’amo, es dedicavaa socórrer-se a ell mateix, amb por que la fera esllançara sobre ell en haver mort el primer.
El meu senyor Ivain hauria estat boig si, en girar-sei veure el coll nu d’un dels malvats, l’haguera deixatcontinuar viu durant molt de temps. Li va pegar talespasada que li va tallar el cap abans que aquell maleïttinguera temps d’obrir la boca. Després se n’anà capal que el lleó tenia entre les seues urpes. Volia ajudarl’animal, però aquest havia deixat aquell dimoni en talsituació que només era bo per a un metge.
Chrétien DE TROYESEl cavaller del lleó, Bromera (Adaptació)
3S2LLLA_2011.08 16/2/12 13:18 Página 122
Comprensió del text� Escolta atentament i llig el fragment de la novel·la El cavaller del lleó, de
Chrétien de Troyes, reproduït en la pàgina anterior.
Qui és el narrador del fragment?
a) Un personatge que participa en l’acció.
b) Un personatge espectador, que no participa en l’acció narrada.
c) Un narrador omniscient, que veu tot el que fan i senten els personatges.
Quina de les quatre il·lustracions següents s’adequa millor a l’aspecte de lesmaces que portaven els fills del Maligne?
Descriu les armadures i els escuts que utilitzen aquests personatges ambfragments extrets del text.
Com reaccionà el lleó quan va veure els fills del Maligne armats per a lluitarcontra Ivain?
Què feren, aleshores, els fills del Maligne al lleó?
Per què el lleó vol ajudar Ivain?
a) Perquè abans Ivain l’ha ajudat a ell.
b) Perquè els fills del Maligne són roïns.
c) Per què Ivain ha demostrat ser valent i bo.
d) Són correctes a) i c).
Indica si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents. Raona lesteues respostes amb fragments del text.
Ivain va guanyar tot sol la lluita. �
Els fills del Maligne resistien Ivain al principi, perquè eludien hàbilment els colps. �
Els fills del Maligne no tenien gaire força. �
Ivain va guanyar amb l’ajut del lleó. �
Tots els assistents al combat s’alegraren que guanyara Ivain. �
Emplena un quadre com el següent caracteritzant els personatges queprotagonitzen el fragment anterior amb la informació que en pots extraure.
Redacta un resum d’aquest fragment narratiu en unes huit línies. 10 T
9
8
7
6
5
4
3
2
1
L L E G I R I E S C R I U R E
UNITAT 8 123
Busca informació en unaenciclopèdia o en Internet so-bre Chrétien de Troyes i con-testa les preguntes:
� On va nàixer i quan?
� Quin gènere literari va con-rear? Indica el títol de dues deles seues obres principals.
� Quin tema comú solen te-nir les seues obres.
Cerca ara informaciósobre l’obra El cavaller del lleói redacta un resum de l’argu-ment d’aquesta novel·la.
TII
TI
I nvest igac ió
Personatges
Els fills del Maligne
Adjectius qualificatius
El lleó
Ivain
3S2LLLA_2011.08 15/2/12 18:18 Página 123
L L E G I R I E S C R I U R E
UNITAT 8124
VocabulariEn el fragment de la pàgina 122 s’esmenten algunes parts del cos humà.
Fixa’t en la il·lustració del marge i escriu el nom de les parts del cos que s’hiassenyalen.
El lleó volia «tornar-li amb escreix el seu favor». Explica el significat de lalocució «amb escreix» en aquest context.
Localitza una comparació o símil en el fragment i copia-la en el teu quadern.Escriu una oració amb el mateix símil.
L’espasa d’Ivain tenia un bon tall. Què significa l’expresió «tenir un bon tall»?
a) Que està ben esmolada. c) Que es trenca amb facilitat.
b) Que és fàcil tallar-la. d) Que és molt pesant i forta.
En el text s’anomena fera el lleó. Busca en el diccionari la paraula ferai copia’n la definició.
Copia en el teu quadern les oracions següents i completa-les amb el nom dela fera corresponent.
a) El és el rei de la selva.
b) La pot ser de color negre.
c) El corre molt ràpidament.
d) Sandokan era conegut com el de Malàisia.
e) Els tenen dos claus molt grans.
Segons el text, Ivain intentava donar colps precisos. Explica el significat del’adjectiu precís.
En aquesta lluita s’oposen dos adversaris. Cerca en el diccionari aquestaparaula i copia’n el significat.
Explica, ara, la diferència entre adversari i enemic.
Els fills del Maligne eren hàbils eludint els colps. Busca en el diccionariel verb eludir i copia’n el significat en el teu quadern. Escriu després una altraoració amb el mateix verb.
Localitza les paraules següents en el text i substitueix cadascuna per un sinònim.
a) repugnants b) socórrer c) hàbils d) abatut
Expressió
Canvia el punt de vista de la narració de Chrétien de Troyes. Imagina quetu ets Ivain, l’heroi vencedor de la lluita. Narra les mateixes accions resumint-lesen unes dues-centes paraules i utilitzant la primera persona del singular.
� Situa la narració en el temps i en l’espai.
� Descriu els teus adversaris: com són físicament, quines armes porten, com lesdominen, quin caràcter tenen, etcètera.
� Explica els teus sentiments abans de la lluita, durant i després.
� Utilitza correctament els connectors temporals per a ordenar la narraciócronològicament. Pots fer servir alguns d’aquests: al principi, tot seguit, després,en acabant, finalment, etc.
19
22
21
T20
T18
17
16
T15
14
13
12
11
guepardlleó
elefanttigre
pantera
3S2LLLA_2011.08 15/2/12 18:18 Página 124
L’èpica i la novel·la
Concepte de poema èpic
Un poema èpic o epopeia és una narració extensa en vers en què es relatenles gestes d’un heroi.
En totes les civilitzacions s’ha desenvolupat una poesia èpica que contafets relacionats amb els seus orígens o el seu passat llegendari.
Activitats
Assenyala els trets que destaca el narrador del text següent per a intensificarl’horror de la destrucció de Troia.
Enees narra la destrucció de TroiaMentrestant, la ciutat era una confusió de planys pertot arreu i, malgrat
que la casa del meu pare Anquises quedava apartada i tapada per uns arbres,l’estrèpit es feia cada vegada més clar, i l’horror de les armes ens queia al damunt.Em desvetle del son, m’enfile al cim de tot del terrat i m’ature a escoltar ambles orelles ben dretes. Llavors veig clara la prova i se’m fan evidents les insídiesdels dànaus. L’espaiosa casa de Deífob ja cau en runes, coberta pel foc, ja cremala casa d’Ucalegont, que és a prop; les ones llunyanes del Sigeu s’il·luminen ambl’incendi. S’alça la cridòria dels homes i el so de les trompes. Perdut el seny,agafe les armes; no és gaire raonable agafar-les, però el cor em bull per aplegar ungrapat de companys per a lluitar i córrer amb ells cap a la ciutadella; el furor i laira em fan perdre el cap, i pense que és una cosa bella morir lluitant.
Així que veig reunits alguns companys i que volen arriscar-se a lluitar, comencea incitar-los: «Lliurem-nos a la mort, i llancem-nos enmig de les armes. Aquestaés l’única salvació dels vençuts: no esperar cap salvació». Això féu créixer elfuror en el cor d’aquells joves. Llavors, com llops rapaços en la foscor de la boira,quan els empeny cegament la ràbia irresistible de l’estómac i els esperen amb lesgoles eixutes els cadells que han deixat al cau, ens llancem pel mig dels trets, pelmig dels enemics, cap a una mort segura, i seguim el camí cap al centre de laciutat; la negra nit ens envolta amb embolcalls de tenebres. […] Arreu el dolorpunyent, arreu la por i l’espectre de la mort multiplicat.
VIRGILI
L’Eneida, Labutxaca (Adaptació)
Identifica la comparació que utilitza Enees per a expressar com es llança ambels seus companys enmig de la lluita.
Indica les qualitats d’Enees que es mostren en aquest fragment.
Amb quina frase anima Enees els seus companys a la lluita? Explica’n el sentit.4
3
2
1
1
UNITAT 8 125
E D U C A C I Ó L I T E R À R I A
POEMES ÈPICS AUTORS ÈPOCA
Èpica grega
Èpica llatina
Èpica francesa
Èpica germànica
Èpica castellana
Èpica portuguesa
Ilíada i Odissea
Eneida
Cançó de Rotlà (o Roland)
Cant dels nibelungs
Cançó del Cid
Els lusíades
Homer
Virgili
Anònim
Anònim
Anònim
Camões
segle VIII a. C.
segle I a. C.
segle XI
segle XII
segle XIII
segle XVI
Enees
Enees fou un heroi troià, filld’Anquises i d’Afrodita i gendredel rei Príam.
Personatge de la Ilíada i prota-gonista de l’Eneida. Durant laguerra de Troia lluità amb Dio-medes, amb Idomeneu i amb elmateix Aquil·les, del qual eldeslliurà Posidó. Fugí de la des-trucció de Troia i inicià un viat-ge cap a una nova terra, queconstitueix el tema central del’Eneida.
3S2LLLA_2011.08 15/2/12 18:18 Página 125
UNITAT 8126
E D U C A C I Ó L I T E R À R I A
L’heroiEls protagonistes dels poemes èpics no són déus —com en els mites—
ni persones comunes —com en les novel·les—, sinó herois, que han desuperar una sèrie de proves o obstacles per a assolir un fi.
Un heroi és una persona dotada de qualitats extraordinàries (valor, força,intel·ligència, generositat…) que serveix de model a una comunitat.
Activitats
Llig el text d’Homer i contesta les qüestions que hi ha a continuació.
El combatAleshores, quan els déus ocupaven els trons al voltant de Zeus, Aquil·les es va
plantar per fi davant del valerós Hèctor, el qual, colpit pel pànic i ensumant-sel’arribada de la mort, pensà en el seu fill i en la seua esposa. El record el temptà afugir d’Aquil·les. Però sabia que, amb un adversari com aquell, la fugida seriainútil. Igual com ell no hauria permés la fugida dels vaixells grecs sota l’emparade la nit, tampoc Aquil·les permetria que ell, Hèctor, el més valent dels troians,fugira ara cap al pou negre del deshonor.
—Escolta’m, Aquil·les —li digué el troià—, és el destí qui ens obliga a enfron-tar-nos, i no seré jo qui actue en la seua contra. Un dels dos morirà ací. Tu ets ungran guerrer, però si Zeus em dóna el triomf no et vull ultratjar. Quan m’apoderede les teues armes lliuraré el teu cos als grecs, si tu mantens el tracte.
—No em parles de tractes—li respongué amb menyspreu—. Entre homes i lleons no hi ha tractes fiables. Vas matar el meu millor amic creient que era a mia qui mataves. Potser també era el destí qui ho tenia planejat així. Tanmateix, jam’és igual què ens té preparat el destí. He vingut a matar-te i això faré.
La Ilíada, Bromera
� Com és representat Aquil·les en aquest fragment?
� Per què Hèctor està temptat de fugir davant d’Aquil·les?
� Què demana Hèctor a Aquil·les abans del combat? Què li contesta aquest?
Quines semblances i diferències trobes entre Hèctor i Aquil·les com a herois? 6
5
2
Aquil·les. Valerós guerrergrec de la Ilíada. El desigde venjar el seu amicPàtrocle el porta a estimar-se més una mortheroica que no unaexistència vulgar.
Rotlà o Roland. Heroi del’èpica francesa, nebot de l’emperador Carlemany, que va moriren una emboscada que li van parar elsmusulmans.
El Cid. Heroi castellà.Desterrat per Alfons VIva lluitar contra elsmusulmans i vaconquerir València; ambaquesta gesta va obtenirel perdó del monarca.
Sigfrid. Heroi germànic,protagonista del Cant dels nibelungs, que es va banyar en la sangd’un drac i es va ferinvulnerable, llevat d’unapart de l’esquena.
3S2LLLA_2011.08 15/2/12 18:18 Página 126
Concepte de novel·la
Una novel·la és una narració extensa en prosa de fets imaginaris.
Enfront de la brevetat dels contes, de les faules o de les llegendes, lesnovel·les presenten un argument complex, que pot incloure històriessecundàries. A més, l’extensió més llarga de la novel·la permet a l’autoraprofundir la caracterització dels personatges, i aturar-se en la presentacióde l’espai i del temps en què s’ambienta l’acció.
En general, els protagonistes de les novel·les modernes no són herois, sinópersonatges comuns, de carn i ossos, o, fins i tot, antiherois.
Un antiheroi és un personatge protagonista desproveït de les qualitatsextraordinàries amb què se sol presentar l’heroi dels relats èpics.
Activitats
� Escolta i llig aquest fragment, corresponent al començament de la novel·laHuckleberry Finn, de Mark Twain, i contesta les qüestions de més avall.
Huck comença el seu relatDe segur que no heu sentit parlar de mi, si no heu llegit un llibre que es diu
Les aventures de Tom Sawyer, però no té gens d’importància. El llibre va ser escritpel senyor Mark Twain i, en essència, deia la veritat. Hi ha coses que ell va inflar,però en conjunt deia la veritat. Això no és res. Mai no he conegut ningú que nomentira alguna vegada, excepte la tia Polly o la viuda o potser fins i tot la Mary.La tia Polly —la tia Polly d’en Tom i la Mary— i la viuda Douglas, de totes elles, se’nparla en aquell llibre, un llibre verídic en la seua major part, si bé una mica inflat,com ja he dit abans.
I bé, doncs, el llibre acaba de la manera següent: en Tom i jo vam trobar elsdiners que els lladres havien amagat a la cova i fórem rics. Ens van tocar sis mildòlars d’or a cada u. Era impressionant de veure tot aquell pilot de diners. Ara bé,el jutge Thatcher se’ls endugué i els posà a interés: ens donava un dòlar diari acada u durant tot l’any, més del que un vailet sabria gastar. La viuda Douglas emva afillar, creguda que em civilitzaria, però era dur estar-se tot el dia a casa, teninten compte els costums ensopidament regulars i respectables de la viuda. Demanera que, quan no ho vaig poder aguantar més, vaig tocar pirandó. Em vaigtornar a posar els meus vells parracs, em vaig tornar a ficar dins la meua bóta desucre buida, i em vaig sentir lliure i content. Però vet aquí que en Tom Sawyer vatrobar-me i va dir que organitzaria una banda de lladres, que podria unir-m’hi sitornava a casa i portava una vida respectable. I jo, doncs, hi vaig tornar.
Mark TWAIN
Huckleberry Finn, La Magrana (Adaptació)
� Per què al protagonista no li agradava estar amb la viuda Douglas?
� Per què se’n va anar de sa casa?
� Per què hi va tornar?
A quin llibre fa referència el narrador en el fragment? Quines característiquesdestaca d’aquesta obra?
Assenyala les característiques que té el narrador com a personatge.
Penses que és un antiheroi? Per què?10
9
8
7
3
127
E D U C A C I Ó L I T E R À R I A
UNITAT 8
Tirant lo Blanc
Tirant lo Blanc és una de les no-vel·les més importants escritesen la nostra llengua. Publicadaen el segle XV, l’autor, JoanotMartorell, narra les aventuresde Tirant per Anglaterra —onés armat cavaller—, França, Si-cília i Rodes. Després, en la partmés important de la novel·la,l’acció es desplaça a l’Imperi bi-zantí, on Tirant és cridat perl’emperador perquè l’ajude enla lluita contra els turcs. A Cons-tantinoble, els combats contraels turcs es barregen amb lesintrigues cortesanes i amb elsamors de Tirant i els seus amics.
Tirant lo Blanc suposa un tren-cament respecte de la narrativaanterior. Ja no conté elementsmeravellosos i increïbles ni heroisextraordinaris i sobrehumans enqualitats físiques i morals.
3S2LLLA_2011.08 15/2/12 18:18 Página 127
Activitats de repàsE D U C A C I Ó L I T E R À R I A
UNITAT 8128
� Redacta en el teu quadern un text en què expliquesl’origen de l’heroi germànic Sigfrid. El teu escrit hauriade contestar les preguntes següents:
� Qui eren els pares de Sigfrid?
� On va nàixer l’heroi?
� Quines circumstàncies van envoltar el seu naixe-ment?
� Per què va quedar custodiat per Mime? Qui eraaquest?
Taller d’escriptura
El país dels nibelungsAquell xicot valent i decidit, que va saber que es deia
Sigfrid perquè Mime cridava aquest nom quan el voliarenyar, a mesura que es feia gran es va adonar que teniapoc a veure amb aquell ferrer que no parava mai de treballari gemegar.
Quan encara caminava de quatre grapes, ningú no elva fer sortir de la cova. És més, quan Mime sentia que algús’hi acostava, l’amagava en un racó de manera que elvisitant no el poguera veure ni sentir, com si s’avergonyirade tenir-lo o com si no volguera que ningú en conegueral’existència.
Però Sigfrid va créixer més i més de pressa que la restade vailets que vivien a les coves veïnes. I quan va podercaminar pel seu compte ja no hi va haver manera de rete-nir-lo dins la foscor. Els seus ulls fitaven sempre l’entradai, des del principi, tenia al cap tantes i tantes preguntesque, en no rebre les respostes adequades per part de Mime,va pensar que les hauria de buscar més enllà, on hihavia colors brillants i formes atractives.
Abans de parlar, Sigfrid va caminar i fins i tot va córrer.De mica en mica, però, la insistència i la franquesa de laseua mirada van véncer la resistència de Mime fins queaquest li va ensenyar, però amb comptagotes, el nom d’al-gunes coses. Ara bé, quan la pregunta es relacionava ambel seu origen i procedència, Mime callava. Eren preguntesque el comprometien a explicar allò que no volia revelar.
Tan aviat com es va poder allunyar de la cova, Sigfrid vaobservar tot el que veia i que li podia aclarir els dubtes quebullien al seu cap. Del racó dels nibelungs, tan ple de boira,se’n va escapar per córrer cap als boscos, on s’estava horesi hores, i ho observava tot, en especial la relació que hihavia entre els animals, ja foren de quatre potes, comconills, guineus o senglars, o d’ales cobertes de plomes,ocells, que va saber que es deien garses, merles o espar-vers, segons els colors del plomatge, el bec o el caparró.
Richard WAGNER
L’anell dels nibelungs, Bromera (Adaptació)
Identifica en el text de Richard Wagner les qualitatsde Sigfrid.
Què era el que no volia revelar Mime a Sigfrid?
En quina epopeia germànica s’inspira el fragment?
Llig el text de Tolstoi i contesta les preguntes:
� Per què a casa dels Oblonski tot anava de capgirell?
� Quant de temps feia que durava aquesta situació?
� Quina sensació experimentaven tots els membres dela família i la gent de la casa?
4
3
2
1
La pau es trenca a casa dels OblonskiA la casa dels Oblonski tot anava de capgirell. La muller,
assabentada que el marit estava en relacions amb la insti-tutriu francesa que havien tingut, li havia declarat que nopodia viure amb ell sota un mateix sostre. Aquesta situa-ció, que ja feia tres dies que durava, esdevenia dolorosa-ment feixuga no solament a marit i muller, sinó a tots elsmembres de la família i a la gent de la casa. Tots ells expe-rimentaven la sensació que la seua vida comuna no teniagens de sentit i que estaven menys lligats entre ells que les per-sones que es troben accidentalment en un hostal qualse-vol. La muller no sortia dels seus apartaments; al marit, jafeia tres dies que no el veien; els nens corrien per tota lacasa com si s’hagueren perdut; l’anglesa s’havia barallatamb la majordoma i havia escrit una carta a una amigademanant-li que li cercara un altre lloc; el cuiner ja era forades del dia abans a l’hora de dinar; la cuinera negra i elcotxer havien demanat el compte.
Lev TOLSTOI
Anna Karènina, Proa (Adaptació)
Quin tipus de narrador utilitza Lev Tolstoi en la seuanovel·la Anna Karènina?
Penses que el fragment de Tolstoi pertany a un poemaèpic o a una novel·la? Justifica la teua resposta.
Compara aquests dos textos i indica les diferènciesprincipals entre ambdós.
Copia i completa la graella en el teu quadern.T8
7
6
5
Èpica grega Ilíada
Èpica llatina Enees
Èpica francesa
Èpica germànica Sigfrid
Èpica castellana Cid
POEMA ÈPIC HEROI
3S2LLLA_2011.08 15/2/12 18:18 Página 128
L’oració simple (III)
El complement de règim verbal
El complement de règim verbal (CRV) és un sintagma preposicional encap-çalat per una preposició que és exigida pel verb.
Com ara, el verb parlar, que porta sempre un complement de règimverbal introduït per la preposició de: Els meus amics parlen de música.
Per a identificar el sintagma preposicional que fa la funció de comple-ment de règim verbal, has de substituir-lo en l’oració per pronoms febles:
� Quan va regit per la preposició de, el substituïm pel pronom en:Oblidar-se de l’examen. � Oblidar-se’n.
� Quan va regit per una altra preposició, el substituïm pel pronom hi:Juguem a daus. � Juguem-hi; Penses en els teus companys. � Hi penses.
Activitats
Completa les oracions següents amb un complement de règim verbal.
a) Miquel juga c) Tot depén
b) Anna es preocupa d) Sempre pensa
Analitza sintàcticament les oracions de l’exercici anterior.
Substitueix els complements de règim verbal de les oracions de l’activitat 1pels pronoms febles corresponents.
Identifica el complement de règim verbal que figura en el fragment següenti substitueix-lo per un pronom feble.
S’apropiaven tot el que podien pel sol fet de prendre-ho. Era un robatoriamb violència, un assassinat a gran escala, comès per homes encegats, com solpassar a tots aquells que han d’enfrontar-se amb les tenebres.
Joseph CONRAD
El cor de les tenebres, Laertes-Els llibres de Glauco (Adaptació)
Completa les oracions següents amb els sintagmes del marge.
a) Amb aquests diners contribuïm
b) No et descuides
c) Sempre pense
d) No ha comptat mai
e) Em preocupe
Substitueix els CRV de les oracions de l’exercici 5 per pronoms febles.6
5
4
3
2
1
1
C O N E I X E M E N T D E L A L L E N G U A
UNITAT 8 129
Els meus amics parlen de música cada dia.(Prep) (SN) D (Ind) N (Subst)
(Art) (Pos) (Subst)CCT (SN)ND
P (SV)S (SN)
CRV (S Prep)N (V)D
A N À L I S I
de preguntar-li-ho
en vosaltres
amb l’ajuda de ningú
per vosaltres
a la reconstrucció del’escola
3S2LLLA_2011.08 15/2/12 18:18 Página 129
Predicat nominal i predicat verbal
� El predicat nominal estàcompost pels verbs ser, estar,semblar o paréixer, i un atributque concorda amb gènere inombre amb el subjecte. Estracta d’un predicat que quali-fica, classifica o identifica elsubjecte: Tu ets bon estudiant;Ell està malalt…
� El predicat verbal té com anucli qualsevol verb, llevat deser, estar, semblar o paréixer:Tu jugues; Ell compra pomes…
L’atribut
L’atribut (At) és un sintagma nominal o adjectival que acompanya sempreun verb copulatiu (ser, estar, semblar o paréixer) el nucli del qual concordaamb gènere i nombre amb el nucli del subjecte.
Observa com s’estableix la concordança entre el nucli de l’atribut i el nuclidel subjecte en els exemples següents.
El substantiu classe (femení, singular) concorda amb l’adjectiu divertida,mentre que companys (masculí, plural) concorda amb divertits.
L’atribut el podem substituir per un pronom feble de la manera següent:� Si l’atribut és un S Adj o un SN indefinit, hi emprem el pronom ho:
Aquell alumne és molt estudiós. � Aquell alumne ho és.� Si és un SN definit, pot ser substituït pels pronoms el, la, els, les:
El meu amic era el músic. � El meu amic l’era.
Activitats
Completa les oracions següents amb un atribut.
a) Joan és c) El gos sembla
b) La meua germana estava d) L’heroi pareix
Analitza sintàcticament les oracions de l’exercici anterior.
Substitueix les oracions anteriors per pronoms febles.
Cerca els atributs que hi ha en el text i substitueix-los per pronoms febles.
Tristany s’alegra moltEl rei Marc estava irat i encolerit contra Tristany, el seu nebot. L’havia expulsat
del regne perquè estimava la reina. I Tristany se n’havia anat al seu país, al sud deGal·les, d’on era nat. S’hi estigué tot un any sencer. No podia tornar. Però despréss’abandonà a la mort i a la seua pròpia destrucció. No us n’estranyeu, perquè quiestima lleialment està trist i desolat quan no pot satisfer els seus desigs. I Tristanyestà trist i consirós. Per això se’n va del seu país i torna decidit a Cornualla, onvivia la reina. S’endinsà sol al bosc: no volia que ningú el veiera. I en sortia al ves-pre, quan era hora de posar-se a cobert. Entre pagesos i gent pobra trobavaalberg de nit i ell els demanava notícies del rei. Fins que li diuen que han sentitque els barons han estat convocats a Tintagel, on el rei vol reunir la cort, i que perPentecosta hi han de ser tots; que hi haurà molta alegria i diversió, i que la reinatambé hi serà. En sentir-ho, Tristany s’alegrà molt.
Maria DE FRANÇA
Lais, Quaderns Crema (Adaptació)
10
9
8
7
2
C O N E I X E M E N T D E L A L L E N G U A
UNITAT 8130
Aquests companys de la teua classe són molt divertits.D (Art) D (Pos) N (Subst)
(Adv) (Adj)
N (Subst) At (S Adj)N (V)CN (S Prep)D (Dem)
Quant(SN)
P (SV)S (SN)
N
A N À L I S I
La teua classe és molt divertida.
(Adv) (Adj)
(Art) (Pos) (Subst) (V) (S Adj)N
P (SV)
ND
Quant
S (SN)
AtD
N
A N À L I S I
(Prep)
3S2LLLA_2011.08 15/2/12 18:18 Página 130
El complement predicatiu
El complement predicatiu (C Pred) és un sintagma nominal, adjectival opreposicional que acompanya sempre verbs no copulatius en què el nucliconcorda en gènere i nombre amb el nucli del subjecte.
Observa que el nucli del complement predicatiu concorda en gènere inombre amb el nucli del subjecte.
El complement predicatiu el substituïm pel pronom hi: Mon pare hiarribà; Els meus pares hi arribaren.
Activitats
Assenyala els complements predicatius de les oracions següents.
a) Els futbolistes acabaren cansats del partit.
b) Enric l’han nomenat delegat de classe.
c) Ha entrat a l’examen ben tranquil.
d) Et sents estafada?
e) El gat romania quiet en el saló.
f) La situació es presenta complicada.
g) Tristany viu trist.
h) Miquel treballa content.
Fes l’anàlisi completa de les oracions de l’activitat anterior.
Substitueix els complements predicatius de l’exercici 11 per pronoms febles.
Escriu oracions amb aquests verbs que tinguen complement predicatiu.
Canvia els verbs de les oracions atributives següents i converteix els atributsen complements predicatius. Fes els canvis que hi calga.
a) Joan és inquiet.
b) Les dones estaven il·lusionades.
c) Els alumnes semblaven cansats d’estudiar.
d) Ricard estava malalt.
e) També és escriptor.
f) Clàudia és molt feliç.
g) Xesc està preocupat.
15
14
13
12
11
3
C O N E I X E M E N T D E L A L L E N G U A
UNITAT 8 131
Atribut i predicatiu
� Tant l’atribut com el com-plement predicatiu concordenamb el subjecte.
� Es diferencien en el fet quel’atribut acompanya els verbscopulatius (ser, estar, semblar,paréixer), mentre que el comple-ment predicatiu va amb verbsno copulatius.
Miquel està tranquil.
Miquel dorm tranquil.C Pred
At
Els meus pares arribaren molt cansats.Quant N(Adv) (Adj)
D (Pos) N (V)N (Subst)
P (SV)S (SN)
C Pred (S Adj)D(Art)
A N À L I S I
Mon pare arribà molt cansat.
(Adv) (Adj)
P (SV)
N (Subst)D (Pos)
Quant
S (SN)
C Pred (S Adj)N (V)
N
A N À L I S I
tornar-se fer-se quedar-se trobar-se anar presentar-seaparéixer resultar considerar trobar arribar
3S2LLLA_2011.08 15/2/12 18:18 Página 131
Activitats de repàsC O N E I X E M E N T D E L A L L E N G U A
DietariDes de fa un lustre no encete llibretes, no escric res de nou.
Em dedique només a corregir, a millorar, a polir, a ampliarquan cal, però sobretot a podar el que ja he escrit. Eliminereiteracions, ingenuïtats conceptuals o estilístiques, tòpics,excessos verbals, frivolitats i tot allò que considere superflu.La maduració com a individu m’ha dut la maduració com a lle-traferit. El Dietari minva en pàgines però creix en densitat, enprecisió. Ja no escric mai sobre fulls verges, sinó sobre textos.He esdevingut reescriptor, escalafó superior al d’escriptor. Ond’adolescent descrivia el gust de menjar la primera talladade meló a l’estiu, ara descric aquell mateix gust afegit al gust detotes les posteriors vegades que he menjat la primera talladade meló a l’estiu. Quan descric un crepuscle, descric el vastíssiminventari de crepuscles acumulats en el meu Magatzem de laMemòria. I així amb tot. He substituït l’escriptura incidental,presentista, per l’escriptura estratificada. La relectura persis-tent dels propis escrits en delata fragments flonjos, inconsis-tents. El Dietari ideal que m’agradaria confegir es limitaria,com a molt, a un miler de pàgines; o millor, a un centenar;o millor, a una desena; o millor, a una pàgina; o millor encara,a una frase, a una paraula, a un gest. A una mirada. Condensartot el que un ha viscut i aprés, des que va nàixer, en una solamirada: vet ací l’objectiu. Quimera? Què aconsegueixen, sinó,alguns autoretrats del Rembrandt provecte?… Davant meu,mentre escric açò, hi ha l’espill vell, picat, ratat de les vores, onveig el meu bust. Dilluns faré quaranta anys, la meua miradaja no és la del menut que fugia d’un llaurador indignat. Tampocno és desesperançada. No habite en el pou, de moment. Elvisite, el freqüente, m’hi aboque per extraure’n llum. No m’hiinstal·le, però. Com Rembrandt, vull avançar en sentit contraria la dispersió, a la futilitat, a la verborrea vàcua. Si aquest camíporta al fons del pou, faré del fons del pou casa meua.
Manuel BAIXAULI
L’home manuscrit, Moll
UNITAT 8132
Llig el text i contesta les qüestions següents:
� Què vol dir el narrador quan diu que ha esdevingutreescriptor? Explica-ho amb les teues paraules.
� Quin és el Dietari ideal per a l’escriptor?
� En quina persona està contada la història? De quintipus de narrador es tracta?
Classifica els sintagmes subratllats en una graellacom la següent.
Digues quina funció fan en l’oració els sintagmes del’activitat anterior.
Substitueix els complements subratllats en les oracionssegüents per pronoms febles.
a) Manuel es considera un escriptor molt llegit.
b) Dedica tot el seu temps a la correcció.
c) L’autor del Dietari és molt perfeccionista.
d) L’escriptor se sent satisfet de la seua vida.
e) Ell sempre parla de la seua obra.
Fes l’anàlisi completa de les oracions de l’activitat 4.
Construeix una oració amb un complement de règimverbal per a cadascun dels verbs següents.
a) accedir b) aprendre c) contribuir d) dubtar
Substitueix els complements de règim verbal de lesoracions de l’exercici 6 per pronoms febles.
Copia i completa l’esquema següent i posa unexemple de cada cas.
Substitució pronominal dels complements1. El complement de règim verbal
1.1. Quan va introduït per la preposició , el substituïmpel pronom Exemple:
1.2. Quan va introduït per les preposicions a, en o amb,el substituïm pel pronom Exemple:
2. L’atribut
2.1. Si l’atribut és un o un no determinat,se substitueix per Exemple:
2.2. Si és un determinat, se substitueix pels pronomsExemple:
3. El complement predicatiu
3.1. Se substitueix pel pronom Exemple:
T8
7
6
5
4
3
2
1
Sintagma nominal
Sintagma adjectival
Sintagma preposicional
3S2LLLA_2011.08 15/2/12 18:18 Página 132
Les grafies g, j, tg, tj i x, tx, igEn valencià, les consonants g, j i els dígrafs tg i tj presenten el mateix so:
gerra, pijama, jutge, jutjat… Per a escriure correctament unes grafies o unesaltres, podem atendre les consideracions següents:
� S’escriu g o tg davant de les vocals e, i: germana, regió, metge, mas-satgista…
� S’escriu j o tj davant de les vocals a, o, u: jaqueta, jove, ajudar, platja,desitjós, corretjut…
� Els dígrafs tg i tj només poden anar entre dues vocals: fetge, viatjar…De la mateixa manera, es poden produir confusions a l’hora d’escriure
les grafies x, tx i ig: xiquet, despatx, assaig… Per a fer-ho correctament, hemde tenir en compte les normes següents:
� S’escriu x al principi de paraula (xiquet, xoriç…, llevat d’un pocsmots, com Txèquia i derivats), entre consonant i vocal (panxa,planxa…) i al final de paraula, després de consonant (Elx, Barx…).
� S’escriu tx entre vocals (clòtxina, cotxe…) i al final de paraula si elsderivats porten tx intervocàlica (despatxar � despatx…).
� S’escriu ig al final de paraula si els derivats tenen el so intervocàlic dej, g o tj, tg (assajar � assaig, bogeria � boig, mitja � mig, lletges � lleig).
O R T O G R A F I A
133
Activitats
Distribueix les paraules del requadre en la graella.
Completa les paraules següents amb j, g, tj, tg.
a) pen e f) en egar k) cora e
b) me e g) a untar l) via ar
c) presta eria h) so ar m) ardí
d) plorique ar i) pi or n) mar e
e) espiona e j) in ecció o) desi ar
De les paraules següents cerca un terme de la mateixafamília que acabe en ig o tx.
a) assajar c) despatxar e) cartutxera
b) passejar d) embogir f) mitjana
Escriu el present d’indicatiu dels verbs següents.
a) assajar b) desitjar c) batejar d) rebutjar
ENCREUAT. Escriu paraules que comencen per x.
Horitzontal1. Conducte per on ix el fum d’un forn, d’una llar o d’un altre
centre de combustió.2. Llonganissa, farciment de carn magra amb pebre, que es
menja cru.3. Costelles de porc, de corder, de cabra o de boví, amb una
porció de carn adherida, que es mengen fregides o torrades.Vertical1. Que sent odi o aversió a l’estranger.2. Natural de la Xina.3. Que té el nas curt i aplanat.
� Escolta el dictat i escriu-lo en el teu quadern. 6
5
4
3
2
1
UNITAT 8
R e c o r d a
� S’escriu j davant dels grups -ecc i -ect (interjecció, projecte…) iles formes verbals de jaure i jeure(jeia, ajeies…).
� S’escriu tg en les paraulesacabades amb els sufixos -atge i-etge (coratge, fetge…).
� La grafia x també representaun so suau en paraules com araXàtiva, xemeneia, Xixona, Xàbia,xifra… Aquest mateix so el té la xdarrere de la i (eixugar, marraixa,guix…) i darrere de la u quan for-ma diftong amb la vocal anterior(disbauxa, xauxa…).
Sonen com la x de xiquet tx:
ig:
Sonen com la x de Xàtiva x:
x:
dibuixar xocolate Xina punxa lleig roigcoixa xiprer Benifaraig xaloc moixet feix
txec botxí trinxera empatx cartutx ganxocalaixera ambaixada anxova peix brotxa
� 1 � 3
1�
� 2
2�
3�
3S2LLLA_2011.08 15/2/12 18:18 Página 133
UNITAT 8134
Desenvolupament de competències bàsiques
El traci EspàrtacLes massatgistes van acabar la seua tasca. Els qua-
tre esclaus abandonaren les taules, van embolcallar-seamb les llargues capes de llana que ells anomenavenmortalles i, després de travessar el pati, entraren almenjador. Els gladiadors ja esmorzaven, tots ells asse-guts a terra i menjant d’una taula que tenien davant[…] Per a ells, que havien d’actuar al circ, només hihavia una mica de vi i uns trossos de pollastre fred. Ambl’estómac ple no es lluita com cal. […]
En aquell moment tots sabien com havien estat apa-rellats. Tots sabien que Espàrtac lluitaria amb el negre,el punyal contra la xarxa i el trident. Tots sabien que eltraci i el jueu formaven l’altra parella. Espàrtac moriria,i també el jove traci. Espàrtac en tenia la culpa. No sola-ment jeia amb la noia germànica i sempre parlavad’ella com de la seua esposa, sinó que a més es feiaestimar pels homes. Cap dels gladiadors que seien almenjador no ho hauria pogut manifestar explícita-ment. No sabien per què les coses havien anat d’aquellamanera. Un home té la seua manera de manifestar-se; un home es manifesta en un miler de petits gestosi d’accions. La manera amable de fer del traci, la seuacara bovina de llavis carnosos i de nas trencat —totaixò deixava endevinar una qualitat que feia que elshomes acceptaren el seu judici, acudiren a ell per tal deconfiar-li els seus temors i divergències i hi buscarenconsol i decisió. I, quan decidia, els altres l’obeïen. Quanels parlava amb el seu llatí suau i curiosament accentuat,acceptaven les seues paraules. Els parlava i se sen-tien aconhortats. Semblava ser un home feliç. Sosteniael cap alt, cosa ben estranya en un esclau; mai no feiauna reverència, mai no alçava la veu ni s’enfadava.El seu aspecte satisfet el diferenciava dels altres i cami-nava serenament entre la poc respectable companyiade matadors entrenats i homes perduts.
—Els gladiadors són animals —solia dir Batiat—.Si s’hi pensa com a persones, es perd tota perspectiva.
El cas és que Espàrtac es negava a ser un animal ique per això era perillós.
Howard FAST
Espàrtac, Edicions 62 (Adaptació)
Llig el text de Howard Fast i explica el significat dela paraula mortalla en el context en què figura.
Per què els gladiadors que van a lluitar mengenmés lleuger que els altres?
Quines parelles de gladiadors s’anaven a formarper a combatre?
Assenyala en el mapa de l’Imperi romà de quinlloc són originaris els gladiadors que lluitaran.
Segons les previsions, el resultat d’aquest combatserà…
a) Que guanyarà Espàrtac.
b) Que moriran tots els gladiadors.
c) Que moriran Espàrtac i el jueu.
d) Que moriran Espàrtac i el jove traci.
Fixa’t en la descripció que es fa en el text d’Espàrtaci digues si són verdaderes (V) o són falses (F) les afir-macions següents.
Era alt i fort. �
No abaixava mai la cara. �
Pensava. �
Aconhortava la gent. �
Sabia parlar. �
Mai no alçava la veu. �
Era autoritari. �
Semblava un home infeliç. �
Caminava amb molta serenitat. �
Cridava molt quan donava ordres. �
T
6
5
4
3
2
1
Mar Mediterrània
BRITÀNIA
GERMÀNIA
PANNÒNIA
ITÀLIA
ÀSIA
TRÀCIAMÈSIA
DÀCIA
SÍRIA
ARÀBIAEGIPTE
ÀFRICA
HISPÀNIA
GÀL·LIA
GRÈCIA
JUDEA
L’IMPERI ROMÀ
Roma
3S2LLLA_2011.08 16/2/12 13:20 Página 134
UNITAT 8 135
Raona per escrit a quin gènere literari pertany el text de Howard Fast de la pàgina anterior.
Escriu un text en què compares les característiques de l’heroi èpic que has estudiat en aquesta unitatamb les característiques d’Espàrtac.
Indica quina funció sintàctica fan les construccions subratllades en els textos.
Analitza l’estructura sintàctica dels sintagmes de l’activitat anterior.
Fes l’anàlisi sintàctica completa de les oracions següents.
a) Les massatgistes van acabar la seua tasca. c) La pel·lícula tracta de la revolta del esclaus.
b) Els altres l’obeïen. d) Els diàlegs del film són magistrals.
Explica per què s’escriuen amb les grafies g, j, tg, tj les paraules destacades en blau en els dos textos.
Elabora dos mapes conceptuals —un de la part d’Educació literària i un altre de la part de Coneixementde la llengua— en què indiques els continguts essencials de la unitat.
T7
6
5
4
3
2
1
Avaluació de coneixements
Segons la ressenya de l’esquerra, en quina èpocava viure Espàrtac?
a) Al voltant del segle I a. C.
b) En els anys 70 d. C., quan es revoltaren els esclaus.
c) El 1960, quan es va estrenar la pel·lícula.
d) Cap a l’any 472, l’any que va caure l’Imperi romà.
Qui és Stanley Kubrick? Busca en Internet altrespel·lícules de la seua filmografia.
Quines qualitats té la pel·lícula Espàrtac, segons laressenya?
És un film nord-americà. �
És un film en què hi ha molta sang. �
És un clàssic d’aventures. �
Té acció en la primera part i sentimentalisme en l’última. �
Està molt ben interpretat. �
El director hi dóna un toc intel·lectual i compromés. �
Kubrick hi desplega tota la seua capacitat visual. �
Hi ha molta emoció en la mitja hora final. �
Està rodat en paisatges molt bonics. �
Els actors són molt atractius. �
Té un guió magistral. �
Esbrina quantes nominacions als Oscar i alsGlobus d’Or va obtenir la pel·lícula Spartacus i quinsva obtenir.
T10
9
T8
7TÍTOL: Spartacus
ANY: 1960
DURADA: 196 min
PAÍS: EUA
DIRECTOR: Stanley Kubrick
GUIÓ: Dalton Trumbo
MÚSICA: Alex North
FOTOGRAFIA: Russell Metty
REPARTIMENT: Kirk Douglas,Tony Curtis, Peter Ustinov,Charles Laughton
SINOPSI. Espàrtac era un esclau traci que va servenut com a gladiador a Lèntul Batiat. A Itàlia va pro-moure i dirigir la revolta dels esclaus (73-71 a. C.)contra la República romana. A mesura que recorrienel país, innombrables esclaus s’anaven sumant a larevolta. Espàrtac intentarà arribar amb el seu exèrcital sud d’Itàlia per a embarcar cap a casa seua.
CRÍTIQUES. El mestre Kubrick s’embarca en unapel·lícula d’aventures i hi deixa l’empremta del seugeni en què desplega tota la seua capacitat visual,crea una història èpica a la qual dóna un toc intel·lec-tual i compromés que no existia fins ara en aquesttipus de produccions. Quasi tots els diàlegs sónmagistrals, el repartiment és impressionant (Ustinovi Laughton enlluernen) i, per a assegurar l’èxit comer-cial, el film va acabar conquistant el públic amb aven-tures al principi i sentiments en una emocionant mitjahora final. Qualitat i entreteniment igualment, a cotesmàximes.
www.filmaffinity.com (Adaptació)
3S2LLLA_2011.08 15/2/12 18:18 Página 135
