DIUMENGE · 24 de febrer del 2019. Any XLIV. Núm. 14919 - AVUI / Any XLI. Núm. 13789 - EL PUNT

2,50€

40ANYSPublicacióespecial ambmotiu del40è aniversari

Avui ambEl Punt Avui Avui amb El Punt Avui

8375

82-1

2055

06Q

8294

30-1

2043

26Q

DEFENSES · “Que hihagi polifonia en lesestratègies és bo, enspermet anar més lluny”

ENTREVISTA Francesc Homs COORDINADOR DE LES DEFENSES DELS PRESOS DEL PDECAT

TRIBUNAL · “No escomportaria igual sensela perspectiva d’unasegona volta a Europa”

“L’acusació entra en crisiquan se li contesta”FELIP VI · “És evidentque va intervenir enl’afer i el seu testimonihauria estat rellevant”

P6-8

El Barça remunta a Sevilla (2-4) amb un ‘hat-trick’ de l’argentí

L’ESPORTIU

Messi marca la diferènciaLeo Messi celebrant un dels gols, al Sánchez Pizjuán, amb Coutinho i Jordi Alba ■ EFE

NACIONAL P12

Puigdemontanunciaun pla per“culminarel procés”L’elaborarà el Consellper la República

Maties Serracant.Alcalde de Sabadell P28,29

“La mobilitzacióde l’1-O i el 3-Oés clau perfer-nos valer” Avui,

a les 21.30 h

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE FEBRER DEL 2019

els cinc sentitspotser l’olfacte

és el que funcionaamb mecanismesmés subtils. Proustdeia que –amb el sa-

bor– l’olfacte és una de les ànimesque donen vida a “l’edifici immens delrecord”. Potser per això les relacionsentre flaire i literatura han estat tan fe-cundes. El novel·lista Vicenç Pagès esdeclara col·leccionista de citacionssobre olors i les va aplegar en un mi-núscul volum, Les olors en la literatu-ra. S’hi troben perles com aquesta dePrudenci Bertrana a Josafat: “Finetavenia d’ensumar el jaç d’aquell masclepoderós; portava els narius plens desentors d’home.” Als narius hi ha con-tinguda molta informació. I això és elque ha explorat un finíssim professorde literatura, John Sutherland, en unarecent biografia d’Orwell basada enles fílies i fòbies de l’autor de 1984. Untractat de nasocriticisme que Suther-land ha escrit per compensar la pèr-dua del seu propi olfacte que va patirfa tres anys (coses que fan els acadè-

mics anglesos). A El nas d’Orwell l’ob-sessió ensumadora de l’escriptor hi ésreveladora i brillantment dissecciona-da. Com que Orwell era fill de pare an-glès i mare d’origen francès, l’autorcomença per establir les diferènciesculturals entre França i Anglaterra enqüestions de nas. Hi evoca el virtuo-sisme flatulent del gran Joan Pujol, elnostre i cèlebre Petòman del MoulinRouge. L’home que feia embogir elsfrancesos amb la seva interpretació,dia rere dia, de La Marsellesa per viaanal, de pet en pet. Un no s’imaginaaquest espectacle a la puritana Angla-terra. A l’illa hi ha al·lèrgia als perfumsi les pudors: prefereixen mortificar-seamb profilàctics banys d’aigua fredaque són autèntiques declaracionsmorals, símptomes de la repressió ol-factiva general. Gràcies a la culturafrancesa de la mare, però, Orwell vaheretar les relacions prolífiques delnas amb l’entorn. Gràcies a aquestacircumstància, el nas d’Orwell actuacom un intens mecanisme narratiuque perfuma (i empudega) la seva li-teratura.

D

Keep calmMiquel Berga

Flaires

Gràcies a la cultura francesade la mare, però, Orwell vaheretar les relacionsprolífiques del nas ambl’entorn

ràcies a l’amistat amb en JoanFerreres, que n’és, aviat sabrémés coses del Maestrat que d’al-

gunes comarques de Catalunya méspròximes. El Maestrat és aquella co-marca de la província de Castelló quees troba enganxada al Principat, natu-ralment pel sud. Travesses el riu Séniai ja hi ets. Té ciutats marítimes cone-gudes: Vinaròs, Benicarló, Peníscola...A l’interior, pobles i paisatges que me-reixen una visita que ningú no fa per-què la comarca és de pas. De pas cap aon? Cap a València i Alacant, princi-palment. Joan Ferreres, que és histo-riador i pedagog, la coneix pam a pam,fins i tot amb els noms dels seus habi-tants actuals i remots, i no exagero:els seus textos divulgatius, molts degenealògics, ho certifiquen. Ell és re-presentant de l’última gran emigracióde la comarca: la causada per la geladade la Candelera de 1956, que va man-tenir els termòmetres a 20 sota zerouns dies. L’interior del Maestrat ésagrícola i ramader i el fred va ser mor-tal. Alguns van anar a Castelló i Valèn-cia; uns altres, a Barcelona o fins i totFrança. En altres ocasions semblants

G

el contingent migratori s’havia traslla-dat a Tortosa, l’antiga ciutat de refe-rència del Maestrat. Als anys cinquan-ta altres ciutats l’havien suplantada.La família d’en Joan Ferreres es va es-tablir a Mataró. Ell va fer d’ensenyantd’institut. Va coincidir amb la Nuri, lameva dona, i d’aquí l’amistat.

Els del Maestrat són molt del Maes-trat, principalment si no hi viuen.L’enyoren, hi tornen, el trepitgen, con-tribueixen a millorar-lo i divulgar-lo.L’enyor és un gran motor científic i li-terari. Divendres ens vam reunir al lo-cal de Vilaweb de Barcelona amb mo-tiu de la presentació del primer núme-

ro d’Empelt, “revista de lletres i huma-nitats del Maestrat”. Més que una re-vista és un llibre. Sortirà un cop al’any. Està tan ben feta i és tan rigoro-sa que la intenció és que tingui entra-da a universitats d’aquí i de fora. Tam-bé es va presentar el darrer número dela revista de València Saó, la més anti-ga en català del País Valencià, que de-dica un dossier al Maestrat i que in-clou una entrevista a Ferreres i un ar-ticle del gran Martí Domínguez, vincu-lat a la comarca.

Sentint parlar del Maestrat ambtanta passió, penso en Menorca, el ter-ritori més estudiat del món, dic delmón, pels seus erudits. La insularitathi ha contribuït, com també a compac-tar els habitants, que no superen elsdel Maestrat, i a crear un món a part.Fa un parell d’anys vam ser conduïtsper en Joan Farreres al santuari de laMare de Déu de la Salut de Traiguera,on se celebrava un acte literari impul-sat per la gent de Maestrat Viu. Vostèshi han estat mai? Corrin. És el Torosense elevació del Maestrat, el seuomphalos, el que ho explica tot. Des-prés pugin a Sant Mateu, Benassal...

“Una revistadivulga la culturad’una comarca ques’ha de conèixer

Vuits i nous

El Maestrat viuManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE FEBRER DEL 2019

uaranta anys no són quatredies. És mitja vida. Són els anysque fa que aquest diari els

acompanya. Tant se val si és El Punt(que va néixer tal dia com avui de fa40 anys) com si és l’Avui (que havianascut tres anys abans, i ja ho vàremcelebrar), com si és ara El Punt Avui.Són 40 anys o més de camí compartit,d’una fidelitat mútua indiscutible queha servit per teixir un munt de com-plicitats. Una manera de fer i una ma-nera d’entendre el país. N’hem passatde tots colors. No som tots els que hieren, ni tots els que hi som hi éremdes del principi. I, si fan un repàs al’especial que avui els encartem ambel diari, hi veuran el munt de mo-ments que hem viscut junts i que hemcompartit. I com han canviat les cosesen només 40 anys. Però, com la vida,ens han passat volant. Hi continuemsent, i, malgrat que som en tempsd’incerteses i de velocitats vertigino-

Q “Avui, gràcies avostè, som milersels que celebrem unaniversari rodó. Permolts anys!

ses, estem convençuts que el periodis-me, que és el que fem, no només nodesapareixerà, sinó que serà cada copmés imprescindible. Perquè cada copés més necessari separar el gra de lapalla. Som el diari líder dels editatsnomés en català, i ho som gràcies avostè. I gràcies a aquest sentiment depertinença que a mi em sembla quehem construït i que, n’estic conven-

çut, va molt més enllà del que és eldiari (o el web o la televisió que tambéhem vist néixer tots plegats). A lesacaballes de la dictadura, van sermolts els qui van creure que el perio-disme en aquest país era també unaestructura d’estat que calia construir.I entre tots, 40 anys després, podemdir que l’hem pujat al podi de la prem-sa a Catalunya. Pel camí, El Punt (elPunt Diari, de fet) ja no és El Punt. ÉsEl Punt Avui. Però jo, al darrere de ca-da Punt Avui, hi continuo veient ElPunt i hi continuo veient l’Avui. I hicontinuo veient, sobretot, la seva fide-litat. La dels subscriptors, la dels lec-tors, la dels anunciants, la dels quios-quers, la dels teleespectadors i, ésclar, la de tots i cadascun dels que for-mem part de la casa. Dels que hi somi, em sembla, també dels que per unmotiu o un altre ja no hi són. Avui totsplegats fem 40 anys. Per molts anys. Igràcies.

Quaranta anysXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

L’informe sobre l’evolució dela bretxa salarial a Catalunya,

publicat pel Departament de Tre-ball, Afers Socials i Famílies ambmotiu del Dia Europeu per a laIgualtat Salarial entre Homes i Do-nes, ens mostra una realitat inac-ceptable en una societat del segleXXI que es pretén moderna i on to-tes les persones, homes o dones,haurien de ser iguals en drets i deu-res davant la llei. Segons les dadesoficials de l’esmentat informe, la di-ferència entre el que cobra un ho-me i una dona per fer la mateixa fei-na es calcula en un 23,4%; en altresparaules, és com si una dona treba-llés pràcticament dos dels dotzemesos de l’any sense cobrar. La xi-fra s’ha reduït respecte al 26% del’any 2014, però òbviament l’objec-tiu d’eliminar aquesta diferènciaencara és molt lluny.

Quan es parla de justícia sociali de cohesió social, un dels eixos im-portants de treball ha de ser la bret-xa salarial de gènere, perquè afectala meitat de la població. Els plansd’igualtat i les mesures de sensibi-lització, formació i suport tècnic aempreses, administracions i orga-nitzacions públiques i privades fi-nançats pel govern van en aquestadirecció, però no és suficient. Calincidir més en el món empresarialper trencar l’anomenat ‘sostre devidre’; cal avançar de manera nota-ble en la conciliació familiar, perquèla maternitat continua sent causaprincipal de la bretxa salarial; cal in-crementar la pressió legislativa perfer efectiva la igualtat salarial, comja han fet països com ara Alemanyao Islàndia, i també cal una majorconsciència social sobre la necessi-tat d’eliminar aquestes pràctiquesdiscriminatòries, sobretot enaquests temps en què emergeixendiscursos polítics ultraconserva-dors i desacomplexadament mas-clistes, que no busquen el progrés ila justícia social, sinó el manteni-ment dels privilegis.

La bretxasalarial

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Poble Lliure, un dels corrents interns de la CUP,s’ha incorporat a l’executiva del Consell per la Re-pública i ahir ja va participar en la reunió que es vacelebrar a Waterloo. Tot el que signifiqui sumar si-nergies i actius en el procés independentista sem-pre és una bona notícia.

CREADOR DE WHATSAPP

Sumant esforços

Amb més de 1.500 milions d’usuaris a tot el món,WhatsApp compleix 10 anys i s’ha convertit enuna eina gairebé imprescindible des del punt devista comunicatiu. Malgrat això, alguns especialis-tes alerten de les conseqüències negatives d’unús excessiu, sobretot entre els joves.

-+=

-+=

Dol en el cinema musicalStanley Donen

Revolució comunicativaJan Koum

-+=

Guillem Fuster

Stanley Donen, considerat un dels mestres delgènere musical en el cinema, va morir ahir a l’edatde 94 anys. Seves són obres com ara Cantant so-ta la pluja, Set núvies per a set germans i Una caraamb àngel, entre altres obres brillants que s’hanconvertit en clàssics del setè art.

CINEASTA, COREÒGRAF I BALLARÍ

REPRESENTANT DE POBLE LLIURE

http://epa.cat/c/atyjo2

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

De reüllCarme Vinyoles Casas

De la mina al’abocador

escena és ben coneguda: una persona, estant alcostat d’altres, se n’aïlla amb l’atenció concentrada

en un petit estri amb què es relaciona compulsivament.Maleducada? Addicta? Esclava del mòbil? No hi ha capresposta senzilla com tampoc hi ha cap consciència proucrítica respecte a la servitud que genera el model deconsum i de producció de la indústria tecnològica queens fa la vida més fàcil. Volem saber què s’amaga darrerecada nou telèfon intel·ligent que surt al mercat? Enquines condicions s’obtenen els metalls i es fabriquen els

aparells? On van a parar els residus?Amb el lema Esclavatge 2.0. De lamina a l’abocador, la quarta ediciódel Mobile Social Congress (26 i 27de febrer, Pati Manning,Montealegre, 7, Barcelona) ofereixl’oportunitat de conèixer la immensaexplotació humana que acompanyala nostra comunicació amb el món.

Conflictes armats, dones violades, infants que cauen degana i pel dur treball (el Congo, 80% de les reservesmundials de coltan); jornades laborals extenuants i sousde misèria (la Xina, producció i principal paísexportador); malalties i morts a causa de tones dedeixalles contaminants (en un barri d’Accra recalen elscontenidors europeus). Ens interessa saber-ho o, comdiu la investigadora Carme Altayó, ens estem convertinten ignorants selectius i còmplices d’empreses i governssense escrúpols? Molt connectats, arreu, a l’instant, peròinsensibles al preu que d’altres en paguen?

L’

Comença elMobile SocialCongressdenunciantles pràctiquesesclavistes

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE FEBRER DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

L’Estat deixa de banda l’atac ala immersió en català desprésdel darrer revés del TribunalConstitucional i en veure queno podia fer-ho.

10anys

20anys

El vicepresident veu bé quel’Estat entri en el capital delsbancs. El 88%de les pimesreconeix que tenen problemesd’accés als préstecs.

Consens entre serbis i albanesosper instaurar un autogovern a laprovíncia i fer eleccions lliures.Els negociadors tornaran aFrança el 15 de març.

No poden fer-ho Solbes i els bancs Acord precariTal diacomavui fa...

l 15 de març faràvuitanta anys que

Carles Rahola va serafusellat al cementiride Girona. Rahola vaser l’únic escriptor

executat pels franquistes, perquè lamajoria dels que haurien pogut seguiraquest camí van agafar, per sort, el ca-mí cap a l’exili. Rahola, que no havia mi-litat en cap partit, va ser delegat de laGeneralitat a Girona, però era bàsica-ment un intel·lectual, un escriptor eru-dit i un brillant articulista a L’Autono-mista, el diari del seu germà Darius. ElCol·legi de Periodistes i la Diputació deGirona entreguen des de fa deu anysels premis Rahola, que també té uncarrer, una biblioteca i un institut a laciutat que porten el seu nom. Dins de laSetmana dels Rahola, dilluns passat,els historiadors Joaquim Nadal i XavierCarmaniu van glossar la seva figura,ben conduïts per Cristina Masanès, pe-rò van arribar a la conclusió que la bas-ta i interessant obra de Rahola no ésgens coneguda fora de Girona. I és unapena. Caldran molts esforços per fer

arribar els valors cívics, pacífics i repu-blicans de Rahola arreu del país. A Ra-hola el van condemnar en un judici su-maríssim, sense cap garantia. De fet,ell, que no havia fet mai mal a ningú, vasalvar molta gent, començant per unmunt de canonges de la catedral queestaven en perill i que van declarar a fa-vor seu en el judici. Totes les declara-cions li van ser favorables, menys una,virulenta, d’un individu que deia que esfeia amb Darius (el seu germà) i amb elcomissari de la Generalitat. Doncs bé,les declaracions gairebé unànimes a fa-vor i les veus que van demanar clemèn-cia contra la previsible pena de mortacordada no van servir de res. Tres arti-cles al diari van servir per justificar unainjustificable condemna. Es va intentarretardar el enterado de Franco, però resno va evitar l’execució malgrat els in-tents de la família. La sentència estavaescrita d’antuvi i el judici va ser una far-sa justificativa per a una condemna jadictada perquè Rahola representava elque més odiaven: la llibertat, la cultura iCatalunya. Els sona?

E

Full de rutaJordi Grau

L’exemple deCarles Rahola

La sentència estava escritad’antuvi i el judici va ser unafarsa justificativa per a lacondemna perquè Raholarepresentava la llibertat, lacultura i Catalunya

casionalment, passa que et tro-bes amb un llibre, una obra deteatre, una cançó o una exposi-

ció que t’atrapa, et commou i et fa refle-xionar en profunditat. És el cas de lamostra dedicada a Lorenza Böttner aLa Virreina Centre de la Imatge de Bar-celona, que va finalitzar a la primeriade febrer. El xoc que generava l’exposi-ció precisa d’un pòsit per pair-la i en-dreçar les idees que sorgeixen de cons-tatar com un món ocult se’t fa evident it’assalta de forma abrupta.

SÍ, L’EXPOSICIÓ Rèquiem per la norma,comissariada per Paul B Preciado, haestat una descoberta majúscula de l’ar-tista, una transgènere sense braçosque pintava amb la boca i amb els peus.La trajectòria de Lorenza Böttner(Punta Arenas, Xile, 1959 - Munic, Ale-manya, 1994) representa, tal com s’ex-plicava a l’exposició, “una de les críti-ques més agudes als processos de dis-capacitació, dessexualització, interna-ment i invisibilització a què són sotme-sos els cossos amb diversitat funcionali els cossos transgènere. Mitjançant la

O fotografia, la pintura i la performance,la seva obra constitueix un himne ala dissidència corporal i de gènere”.És així, la mostra rebentava el pensa-ment convencional, des del vessant ar-tístic fins també a les relacions entre elque considerem normal i el que ente-nem que és patològic. “L’obra de Bött-ner qüestiona i desestabilitza les rela-cions de poder entre masculinitat i fe-minitat, validesa i invalidesa, peròtambé entre pintura i dansa, entre di-buix i performance, i reclama una altraepistemologia, una altra manera de mi-rar i de narrar que redistribueixi i de-mocratitzi els cossos i els òrgans(mans, peus, boca, pell...) en la pràcticaartística.”

LA BIOGRAFIA de l’artista és absoluta-ment inusual: nascuda com a Ernst Lo-renz Böttner a Xile, en el si d’una famíliaalemanya, als 8 anys va tenir un acci-dent en què va perdre els dos braços.Educat a Alemanya, en Lorenz va estu-diar amb nens amb deformacions i vaser tractat com a discapacitat, però mésendavant va optar per un camí lliure i ra-

dical enfrontant-se al diagnòstic mèdic ia les expectatives socials: va estudiar al’Escola Superior d’Art de Kassel i es vainiciar en la pintura i a fer performancesencarnant una identitat femenina sotael nom de Lorenza Böttner. Més enda-vant, es va mudar a Barcelona l’any1982, on va relacionar-se amb diversosartistes locals, i, deu anys després, l’any1992, es va convertir en Petra, la masco-ta dels Jocs Paralímpics dissenyada perMariscal. Dos anys més tard, la Lorenzava morir als 33 anys, per complicacionsrelacionades amb la sida.

DESPRÉS D’UNA MOSTRA del seu treball ala Documenta 14 de Kassel, aquesta ex-posició ha estat la més completa dedica-da mai a Lorenza Böttner, duent a termeuna proposta excel·lent que no nomésera un apassionant descobriment del’obra i de la figura de l’artista, sinó tam-bé un clam totalment vigent pels dretsde les persones transgènere i amb diver-sitat funcional i una reivindicació al seudret a ser. Una exposició realment com-movedora, que et fa pensar, d’aquellesque t’acompanyen per sempre.

Jordi Mayoral. Galerista

Un clam per la diversitatTribuna

No ho volenentendreb El tema és profundamentgreu per a la nostra petita,acollidora i bella terra, ja queuna gran part d’Espanya novol entendre el perquè delque està passant ja fa decen-nis a Catalunya. Molts políticsamb una intolerància que avoltes arriba a la provocació ia la falta de respecte barre-jats amb pinzellades d’histè-ria colonitzadora ens con-demnen a passar pel tub isense xarxa protectora. Jovoldria fer veure amb algunexemple fefaent el perquè detot plegat i ajudar a treure labena dels ulls dels que esdiuen catalans i no ho acabend’entendre. Només exposaréquatre obres que a la comar-ca del Llobregat ja s’han feteternes i són de primera ne-cessitat: l’N-340 al pas deVallirana; l’enllaç inacabat itan necessari de l’N-II antigadel tram entre Pallejà i Sant

Andreu de la Barca, per unirl’A-2, l’AP-7 i la 1413 tram en-tre Papiol i Castellbisbal; l’en-llaç de la C-245 a Sant Boi, il’autopista que a Abrera seriael nexe d’unió de l’A-2 ambles rutes del Vallès... i, parlantde greuges, es diu que Espa-nya és la nació d’Europa ambmés vies d’alta velocitat, sic.

Però, salvant poques ex-cepcions, moltes d’aquestessón deficitàries i encara liti-guen el corredor mediterrani.Per acabar, les Rodalies deCatalunya fan fàstic, ja queestan abandonades per com-plet, això sí, ben decorats degrafits els combois, ja queAdif o Renfe no són capaçosd’evitar i netejar.BONAVENTURA BOSCHSant Joan Despí (Baix Llobregat)

Quan que ensestimen!b Algú en dubta, que “Españanos quiere mucho a los catala-nes”?

Solament cal fer un petitexercici de memòria per ado-nar-nos de la gran estimacióque “los españoles” tenenpels catalans i que històrica-ment s’ha manifestat sempre.

Per exemple, l’idioma: a lallengua de Castella, se li donala categoria d’“idioma oficial”però, a la llengua de Catalu-nya, cal perseguir-la i, si espot, esborrar-la del mapa. Pe-rò mentre Catalunya segueixiformant part d’Espanya, el ca-talà no és també una llenguaespanyola?, o és que ja consi-deren que som indepen-dents?

A les autoritat espanyolesquan viatgen, i per la seva se-guretat, se’ls destina unsguardes perquè els protegei-xin de qualsevol intent crimi-nal, oi? Doncs ara, al presi-dent de Catalunya, se li negaque tingui dret a aquesta pro-tecció. Per què deu ser? Ésuna subtil manera d’estimu-lar que algun “patriota espa-ñol” puguin atemptar contra

ell? O és que a partir d’araaquesta mesura es generalit-zarà per a totes les autori-tats?

Els encausats que aquestsdies estan sofrint un judicivergonyós per part de la “jus-ticia española?”, oi que estanempresonats i privats de lli-bertat des de fa molts me-sos?

Diuen que “es prisión pre-ventiva”. Oi que les presonsestan pensades per castigardelictes? Es pot castigarquan no es demostra queexisteix el delicte?

Quan es demostri que elsmembres del nostre governvan complir escrupolosa-ment el mandat democràticdel poble de Catalunya, comrestituiran el grandíssim malpersonal i el dolor de totes lesfamílies que han sofertaquesta gran injustícia? Jut-jaran el Sr. Llarena, que és quien va ser el causant?NARCÍS BANCHS I VALLSGelida (Alt Penedès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE FEBRER DEL 2019

SísifJordiSoler

Carles Puigdemont, PRESIDENT DE LA GENERALITAT A L’EXILI

“Si Inés Arrimadas vol dir-me alguna cosa, que entri i m’hodigui a la cara”

La frase del dia

“Bel·ligerant,implacable, valenta,davant els atacsreiterats contrala unitat de lallengua, la ciènciai el sentit comú

a anys, alguns referents de la cul-tura catalana eren coneguts nopas pel cognom, sinó pel nom.

Eren noms poc habituals arreu, o no-més en una part del territori. Maria Au-rèlia, Max, Eliseu, Terenci eren la for-ma emprada per referir-se a M.A. Cap-many, M. Cahner, E. Climent o T. Moix.A partir del 1980, amb el nomenamentd’Aina Moll com a primera directora ge-neral de Política Lingüística, la filòlogamenorquina començà a ser coneguda,al Principat, com l’Aina, sense necessi-tat de llinatges posteriors, pràctica im-pensable a la Mallorca on residia desempre, atès el gran nombre de mallor-quines del mateix nom. Algunes Aina,en la forma balear tradicional, que avuironden la trentena, a Catalunya, són elresultat de la influència d’Aina Moll enl’escena pública.

DURANT SIS ANYS, com a funcionari de ladirecció general de l’Aina, a Tarragona,vaig tenir el privilegi de tractar-la. Con-tràriament a la majoria dels altres ca-sos, no fou el càrrec allò que convertí enimportant Aina Moll, sinó a l’inrevés.La seva personalitat, robusta, compe-tent, executiva, omplí de rang, força iprestigi la seva direcció general, fins afer-la més coneguda que tots els altresdirectors i de la majoria de consellers.L’Aina s’emportà com a segon l’eivis-senc Isidor Marí i així la unitat de lallengua quedava perfectament demos-trada amb fets i sense discursos. Fillagran de Francesc de Borja Moll, ciuta-dellenca com ell, el nom del pare quedàlligat, per sempre, al de Mn. Alcover i al’obra colossal del Diccionari Català-Valencià-Balear, en els dos darrers vo-lums del qual treballà també l’Aina,amb el seu progenitor. Dona de caràc-ter, aparentment eixut i expeditiu,amb un parlar segur, la seva fonèticamallorquina li donava una singularitatamable que endolcia els moments o si-tuacions més complicats. Alta, culta,

F intel·ligent i amb dots evidents de co-mandament, la seva sola presència jaimposava respecte. Propietària d’unsentit de l’humor no tan evident com eldel seu pare, explicava, divertida, ambuna barreja de sornegueria i satisfac-ció, l’anècdota repetida en no poquesocasions en què alguns batlles l’havienpresentada com “la filla de mossèn Al-cover-Moll”, com si res, amb tan bonaintenció com ignorància.

FORMADA A BARCELONA, amplià estudisa París, Estrasburg i Zuric, si bé elmestratge permanent del seu pare il’ombra allargassada del canonge ma-nacorí l’acompanyaren sempre com areferents principals. Abans de la sevaincorporació a la Generalitat, havia es-tat membre de la primera Comissió deTransferències Estat-Consell GeneralInterinsular de les Balears. Des de Ca-talunya, promogué el concepte de “nor-malització lingüística” i la seva pràcti-ca, amb el suport de Miquel Strubell.Dugué a terme una tasca ingent i posàles bases de l’edifici normalitzador queha perviscut fins avui. Fou ella qui par-là de “bilingüisme passiu”, convidant amantenir el català en converses ambusuaris d’altres idiomes –exercici que

tantíssima falta ens fa avui– i qui, con-vençuda que era imprescindible am-pliar el nombre de membres de la co-munitat lingüística, animà els futursnous parlants amb un adhesiu que, fi-nalment, no arribà a distribuir-se:”Parlar malament el català és millorque no parlar-lo”, sabent que qui parlamalament sempre pot millorar, cosaimpossible en qui no fa servir la llen-gua.

MEMBRE DEL GRUP CATALÀ de Sociolin-güística i numerària de l’Institut d’Es-tudis Catalans (1993) tenia també laCreu de Sant Jordi de la Generalitat(1988), el premi Ramon Llull del vo-vern balear (1997), era doctora hono-ris causa per la UOC (2012) i haviarebut la medalla d’or del Consell de Ma-llorca (2015), Aina Moll s’enrobustíd’una autoritat moral que va saber ca-nalitzar no pas a benefici propi, sinóper al millor futur de l’idioma. Tornadaa l’illa on s’havia establert amb els pa-res de petita, col·laborà amb els go-verns progressistes en matèria de polí-tica lingüística i es mostrà bel·ligerant,implacable, valenta, davant els atacsreiterats contra la unitat de la llengua,la ciència i el sentit comú, que prete-nien separar el concepte mallorquí delde català, presentant-los com a idio-mes diferents. Amb una gran formaciófilològica i una enorme capacitat dia-lèctica, brandava la seva condició demenorquina de naixença per deixarclara la impossibilitat de separar lesbranques dialectals del mateix arbre.Nascuda l’1 de desembre del 1930, hamort a Palma aquest 9 de febrer, el ma-teix dia i mes de la mort de Dostoievski,del naixement del poeta Josep Carner ide la condemna unànime de l’ONU alrègim de Franco. En la darrera de lesseves fotos conegudes, lluu un llaç groca la solapa i uns ulls que semblen mirarel futur amb esperança. Gràcies, Aina,per tant.

Josep-Lluís Carod-Rovira. Filòleg i escriptor

L’Aina, sa valenta donaTribuna

iuen que el se-nyor Felipe Bor-

bón Grecia és inviola-ble i irresponsable.Ho diu l’article 56 dela Constitución Espa-

ñola, on també es parla que és símbolde la unitat i permanència de l’Estat.Inviolable i irresponsable; m’ho crec.No és de cap partit, no té carnet, peròpren partit per Espanya. Això ve avalatper una seqüència de sang borbònica,una nissaga que el seu pare va definircom a “procedente de mil leches” i be-neït per l’avi putatiu, que fou aquellgeneral de trista memòria.

Teòricament situat per sobre del béi del mal, i fent valdre el caràcter degarant de no sé quines coses, el Borbómanté la pròpia aurèola per sobre dela qüestió catalana, però a la vegadasap que l’escac de Catalunya és al rei,des del concepte republicà fins aldubte del funcionament de l’Estat deles autonomies; i, veient perillar lesgarrofes, intervé directament en ladesqualificació, des del discurs del3-O fins a la interferència en el judicidel Tribunal Suprem.

Inviolable i irresponsable, no ésacceptat com a testimoni en el judici;però, per la porta del darrere, dime-cres passat dicta la sentència: abansla llei que la democràcia. Talment lacoartada dels països autoritaris i laconstatació que estem configurantun estat de poc nivell democràtic. Amés, fa la proclama en un acte en elqual rep un premi a la pau i la concòr-dia, on els súbdits aplaudeixen la fi-gura del seu rei i li rendeixen acata-ment.

Mostrant les pròpies misèries,com en el popular conte, el senyor vanu i fins un mortal amenaçat ambdisset anys de presó li va matisar queno pot haver-hi cap llei que ofegui lademocràcia. Nu, va absolutament nu.

D

De set en setJaume Oliveras

Va nu

Avança des deWaterloo queel presentaràel Consell perla República

Haurà de provarla rebel·lió ambtestimonis perquèno es va ni declarar“estat de setge”

La fiscalia no hainterrogat perfets violentsels presos

Puigdemontanuncia un plaper “culminarel procés”Nacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE FEBRER DEL 20196 |

rancesc Homs coneix béel Tribunal Suprem i el paque s’hi dona. Hi va serjutjat l’any 2017 per la

consulta del 9-N. Ara coordinales defenses dels presos delPDeCAT en el judici de l’1-O.Em cita al seu despatx a la Dia-gonal de Barcelona l’endemà dela declaració de Santi Vila i Jor-di Sànchez.

Quina valoració fa de les duesprimeres setmanes de judici?Molt positiva. Si no fos perquèestan a la presó, judici endinshem estat més a prop d’un judi-ci de faltes que d’una altra cosa.Els arguments de la fiscalia i del’advocacia de l’Estat s’han vistmolt pobres. I judici enfora s’havist declarar unes persones queno només ho han fet amb unagran dignitat, sinó amb uns ar-guments molt consistents, i ai-xò dona confiança a moltíssimagent a Catalunya. No noméshan constatat una injustícia, si-nó que s’han defensat de mane-ra molt digna i argumentada.

Què destacaria de la fase deqüestions prèvies?Es fa evident la voluntat de do-nar la imatge que ofereixen to-

F

tes les garanties, però la corte-sia no ho és tot i no pot substi-tuir el que és determinant. Du-rant tota la instrucció, hi ha ha-gut moltes situacions irregularsi no hauria costat considerar lapertinència d’alguns testimonisi proves documentals que el tri-bunal no ha volgut acceptar. Ai-xò debilita l’anàlisi sobre les ga-ranties processals. Es podriahaver estat més respectuós.

Quins testimonis o proves do-cumentals s’haurien d’haveracceptat especialment?Aquest és un judici polític. I, sies vol, un judici d’estat, perquèells ho han plantejat així. I, pertant, el cap de l’Estat hauriad’haver declarat. Ja sé que hi hauna llei que li dona empara per

no venir a declarar, però com amínim el tribunal li ho hauriad’haver traslladat, perquè ésuna prerrogativa que té, no unimpediment. I és evident que elcap de l’Estat del regne d’Espa-nya va intervenir en aquest afera l’octubre. I no ho dic jo, ho diula fiscalia en el seu relat acusa-tori. Per tenir una visió comple-ta del que va passar, hauria es-tat un testimoni molt rellevant.Una altra contradicció d’aquestprocediment és haver impeditdeclarar al president Puigde-mont. El consideren un rebel,però en realitat és el Suprem elque va renunciar –des del puntde vista del dret, d’una manerasorprenent– a l’euroordre.

Marchena va ser molt contun-dent i taxatiu en aquest punt.Els esglais acrediten una feblesa.Repeteixo que va ser Pablo Lla-rena qui va decidir unilateral-ment renunciar a l’euroordre, iaixò és una anomalia, una irre-gularitat. Que les parts en unprocés judicial recorrin a aspec-tes tàctics per defensar la sevaposició és legítim, però un tribu-nal no s’hauria de treure mai labena dels ulls, no hauria de fercàbales. Ha d’aplicar el dret iprou. Llarena va renunciar al’extradició del president Puig-demont per càlcul estratègic.

La jornada de dimecres passates va allargar fins a quarts dedeu de la nit. Pràcticamentdotze hores. I l’endemà conti-nuava l’interrogatori. És com-prensible aquesta situació?Un judici sense dilacions és undret de les persones processa-des. Però presentar aquests ho-raris sota la idea que això és unjudici sense dilacions no és ac-ceptable. No facilita el dret dedefensa. Hi ha conceptes que noens els podem deixar prendre.Tenim la impressió que el quedetermina l’agenda del tribunalsón aspectes extrajudicials.

El tribunal no va acceptar can-viar la mesura de presó provi-sional. Quines són les condi-cions dels presos durant la vis-

ta oral? Com els tracten?Un règim horari des de les sisdel matí fins a quarts d’onze ca-da dia durant molts dies seguitssupera qualsevol persona. Tam-bé em consta, perquè així m’hohan manifestat els presos, queles condicions dels trasllats i laseva pròpia manutenció quansón al Suprem són correctes.De tota manera, el problema defons no és aquest. Ara resultaque, com que no van emmani-llats, els fan un trasllat raonablei mengen de manera correcta;ja està bé. El problema de baseés que no haurien de ser a lapresó. Aleshores ja no tindríemaquesta discussió. El que gene-ra indefensió és aquesta presópreventiva no justificada. Noperdem la perspectiva.

Igor LlongueresBARCELONA

FELIP VI · “Per tenir una visió completa del que va passar, hauria estat untestimoni molt rellevant” DECLARACIONS · “A les acusacions els fallenles coses precisament quan se’ls contesta; aleshores entren en crisi”

“S’ha fet evidentque l’acusacióde la fiscalia ésuna quimera”

Francesc Homs Coordinador de les defenses dels presos del PDeCAT

❝S’ha vist declararunes persones ambuna gran dignitat iamb argumentsmolt consistents

Per què són presospolítics?

L’APUNT civils ho són pel delicte de sedició pel qual se’ls va em-presonar pel 20-S: “alçament públic i de forma tumul-tuosa que va impedir per la força el lliure exercici deles funcions d’un funcionari”? La resposta, la sap tot-hom i és profecia. Però que ningú es confiï. A Espanyahi ha la llei. Però també hi ha el destí manifest invocatper Rubalcaba de pagar el preu d’estat que calgui.Xavier Miró

Set membres del govern o el Parlament ho són perquèl’evidència permet afirmar que van desobeir. El delictede rebel·lió va forçosament lligat a un aixecament vio-lent que no va existir. El delicte de malversació s’hauràde demostrar perquè els membres de l’executiu soste-nen que no es va gastar ni 1 euro públic en el referèn-dum des que el TC en va suspendre la llei. Dos líders

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE FEBRER DEL 2019 | Nacional | 7

Hem vist tècniques jurídiquesdiferents en les defenses a l’ho-ra d’afrontar els interrogatoris.Han estat consensuades? Con-sultades? Pactades? Són com-plementàries?Aquest és un judici sobre unsfets que ha viscut tothom. Elsadvocats tenim l’obligació deprovar-ho tot. Jo crec que ésmolt bo que hi hagi una polifo-nia en les estratègies de defensaperquè ens permet arribar méslluny. Hi estic molt a favor.També tinc la tranquil·litat quehi ha els mínims en allò que ésessencial: el compromís en lalliure absolució i la denúnciaque aquest és un judici imperti-nent i clarament polític. I a par-tir d’aquí, cadascú construeixl’estratègia de defensa com hocreu convenient. A més a més,la casuística de cada processatno és exactament la mateixa.Aquest plantejament que s’estàfent està funcionant i em donamolta confiança. De fet, és elque hem fet en la defensa delsprocessats del PDeCAT.

Fins a quin punt afecta la coor-dinació de les defenses la faltad’unitat estratègica de les for-macions independentistes?Jo, que vinc del món de la políti-ca, puc donar testimoni que elnivell de coordinació en l’àmbitd’aquesta causa i d’aquests ad-vocats és magnífic.

Què li han semblat els interro-gatoris dels fiscals? L’han sor-près?No. Conec una mica com fun-ciona. Fins i tot he tingut unaexperiència personal. Ells sónestrictament gregaris amb elsatestats de la Guàrdia Civil. Pera ells, això és paraula de Déu,siguin correctes o no. A més amés, tenen un prejudici en re-lació amb aquest judici que elsté molt orientats. Que un fiscalcom Javier Zaragoza, amb unatrajectòria considerada solvent,més enllà que discrepi ideològi-cament d’ell, acabi dient a la sa-la del Suprem que les imatges

Passa a la pàgina següent

Francesc Homs, divendres passat al seudespatx de Barcelona ■ JOSEP LOSADA

És molt bo que hihagi una polifonia enles estratègies de ladefensa; ens permetarribar més lluny

Ens persegueixenperquè ara elsindependentistessom molts i no volenque això s’expressi

❝ ❝

1170

84-1

2023

89L

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE FEBRER DEL 20198 | Nacional |

de l’1-O estaven manipulades famolta angúnia. Acredita unavisió parcial, fins i tot sectària,de la realitat. S’ha de ser moltmilitant i sectari per fer aquesttipus d’afirmacions, i les va fer.Els veig molt abocats a una vi-sió acrítica de la lectura ques’ha fet dels fets per part d’unadeterminada propaganda ambmoltes ganes de passar comp-tes. La fiscalia va pujar a cavallde l’“¡A por ellos!” i ha abando-nat el dret. Està impulsant unavaloració emocional, però nojurídica, dels fets. Si despullemla narrativa militar que utilit-zen, tot es desmunta.

Això es va veure clar en l’interro-gatori a Jordi Sànchez, dijouspassat: tres cotxes destrossats,un retuit i un correu no llegit.Això no passa del judici de faltesdavant d’aquella persona queha comès els danys! Que no ésel cas ni de Jordi Sànchez ni decap dels acusats. És públic i no-tori que no els han comès ells,aquests danys. És molt inquie-tant que això es presenti comun dany de guerra, com el pro-ducte d’una rebel·lió que, se-gons el seu relat dramàtic, posade cap per avall la convivència ila democràcia. És ridícul.

Els fiscals s’han centrat molten els presumptes delictes dedesobediència i malversació, ipoc en el de rebel·lió. Se’n potextreure alguna conclusió?A dreta llei, haurien d’haverpreguntat –i no han tingut elcoratge de fer-ho, perquè hau-rien hagut de plegar i retirar elscàrrecs en el mateix momentde preguntar-ho– si van utilit-zar explosius, si van utilitzar ar-mes, si van assaltar infraestruc-tures crítiques, si van segrestarautoritats i persones, i si vandisposar de diners il·legalmentper finançar totes aquesteseventualitats, que és el que diuel Codi Penal. Només cal com-parar-ho amb el 23-F, l’últimprocés amb condemna clara derebel·lió. Allà hi va haver tretsal Congrés i tancs al carrer. In-

tenten estirar la desobediènciacap a una mena de desobedièn-cia de gran categoria en formade sedició i de rebel·lió. Però,en qualsevol cas, la desobedièn-cia és desobediència. Preteniengenerar una convicció en el tri-bunal que els acusats tenienganes de destruir-ho tot. I s’haposat de manifest que aixòtampoc era així.

Tot i que encara queden per de-clarar la presidenta Carme For-cadell i el president d’Òmnium,Jordi Cuixart, com creu ques’ha superat la fase dels inter-rogatoris als acusats fins ara,amb declaracions –algunes deles quals– de caràcter polític?Em costa discernir els aspectestècnics dels polítics, perquè vanbarrejats. Ho veig tot un judicipolític. La manera de posar enevidència que som davant d’unEstat espanyol en fallida és po-der contrastar de la maneramés precisa possible aquestesacusacions. Els fallen les cosesprecisament quan se’ls contes-ta. Aleshores entren en crisi.Aquests dies s’ha pogut veureque l’acusació de la fiscalia i del’advocacia de l’Estat és una qui-mera. En aquest sentit, és bo

batallar en aquest judici en ter-mes del que és estrictament unjudici. Perquè dona molt de si.Hi ha molta defensa. Tant deportes endins, des del punt devista del tribunal i de la hipotè-tica sentència, com de portesenfora, en termes de pedagogiaa l’opinió pública de Catalunya id’arreu del món.

Què és el que els preocupa mésdel que queda de judici?En aquest judici tenim l’obliga-ció de mantenir la nostra ten-sió. Estem guanyant nosaltres ino hem de tenir por d’estar gua-nyant. La millor manera de notenir-ne és estar tensos, actius,no donar cap pilota per perdu-da. No relaxar-nos. Anem moltben armats i tenim la llei a favornostre. Aquest partit, que és elmés impossible de guanyar,perquè és en camp contrari iple d’adversitats, hem de tenirla mentalitat d’anar-lo a gua-nyar. El gran perill és pensarque tot plegat és tan evident iescandalós que no cal esforçar-se gaire més per guanyar. Calque batallem en cada testimonii en cada possibilitat que tin-guem, per insignificant o ridícu-la que pugui semblar.

Hi ha la sensació entre les de-fenses que la sentència podriaestar ja més o menys escrita?Si projecto l’estadística del quehe viscut en la pròpia pell o enaquesta fase d’instrucció, po-dria tenir la temptació d’arribara aquesta conclusió. Però lanostra obligació és anar amb lamentalitat que aquest partitl’hem de guanyar. Perquè, en lahipòtesi que no el guanyem, elde tornada tampoc el guanya-ríem. Això ens posa en tensióper no deixar-ne passar ni una.Si pensem que no hi ha res a fer,correm el risc de relaxar-nos ique ens colin gols. I si ens colengols, en el partit de tornada noels podrem recuperar.

Parlem d’aquest partit de tor-nada, el TEDH. Europa podriavalorar la vulneració de garan-ties processals i drets fona-mentals, però no entraria en elfons de la qüestió...No sé com anirà aquest cas, jaho veurem. De moment, puc dirque aquest partit de tornada jaestà operant ara. El comporta-ment del Suprem no seria elmateix si no hi hagués en pers-pectiva un partit de tornada. Ésveritat que la doctrina i la fun-

ció principal del TEDH són as-pectes procedimentals mésformals que permeten avaluarsi hi ha hagut vulneració o no dedrets fonamentals i té tendèn-cia a entrar poc en el fons, peròaquest és un cas que sorprèn lajustícia europea, i encara mésamb els precedents que té.Tampoc hauria d’haver entraten el fons el tribunal alemany id’alguna manera hi va entrar,perquè els va impressionarl’acusació que es feia per als fetsque acompanyaven l’acusació.Mantenint-se en el terreny deles formes, el que acompanyade fons aquest procediment nodeixa ningú indiferent a Euro-pa. Estan perplexos.

Fins a quin punt condiciona lesdefenses el fet que aquest judi-ci pugui marcar el futur polític?Nosaltres anem a la nostra.Hem d’estar concentrats en elque està perimetrat. Té prouforça per si mateix el que passaen el judici. Un cop tinguem eldesenllaç, tindrem una altraperspectiva i podrem fer una va-loració de la sentència. Tenimles idees clares de com defen-sar-nos i de com els hem de de-semmascarar en una acusacióque no té cap retret penal possi-ble. Fa molta angúnia que perhaver protestat o haver posaturnes hi hagi persones tancadesa la presó. Hi ha en joc drets ci-vils i fonamentals elementals.

Hi veu paral·lelismes, entre eljudici del 9-N i el d’ara?Jo sempre dic que va ser un ape-ritiu. Jo vaig tenir la immensasort de no estar a la presó i de nojugar-m’hi una pena de presó.Per tant, des d’un punt de vistapersonal, era més senzill d’abor-dar, però la dinàmica és la ma-teixa: la intolerància al compor-tament democràtic que conside-ren desbordat. Ens persegueixenperquè ara els independentistessom molts i volen garantir-seque això no s’expressi. No és quehi hagi un paral·lelisme, és queuna situació ve a continuació del’altra. Si no haguessin volgut in-tervenir en la primera, ja no hau-ria arribat la següent. ■

Ve de la pàgina anterior

Francesc Homs Coordinador de les defenses dels presos del PDeCAT

Francesc Homs, coordinador de la defensa dels presos del PDeCAT, en un moment de l’entrevista ■ JOSEP LOSADA

El comportamentdel Suprem no seriael mateix sense laperspectiva d’unasegona volta al TEDH

❝ Si pensem que nohi ha res a fer, corremel risc de relaxar-nosi que ens colin golsja irrecuperables

❝

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE FEBRER DEL 2019 | Nacional | 9

1200

59-1

2031

34L

En les primeres dues set-manes del judici al Tribu-nal Suprem contra els in-dependentistes catalans,amb estratègies diferents,s’han evidenciat dos fetsrellevants pel que fa al de-licte de rebel·lió, a quès’enfronten nou dels dotzeacusats. El primer és quela majoria dels nou excàr-recs del govern han ad-mès, indirectament, quevan cometre un delicte dedesobediència, que no im-plica presó, en prioritzarel mandat ciutadà al fet decomplir les resolucions delTribunal Constitucional.I, tot i que van insistir queconvocar un referèndumestà despenalitzat des del2005, van rebaixar la de-claració unilateral d’inde-pendència del 27-O a una“expressió política” per talde reduir el càstig de la su-posada rebel·lió.

El segon fet constatat ésque els quatre fiscals delSuprem —criticats per laseva falta de rigor i el seu toinquisitorial i de befa— novan preguntar als proces-sats per cap acció violentaprotagonitzada o animadaper ells, base per sustentarla rebel·lió. Alguns juristesindiquen que els acusatstenen el dret a no dir la ve-ritat, i per això els fiscals esvan centrar en preguntar-

los pels delictes de desobe-diència i malversació defons. L’excepció va ser l’in-terrogatori del fiscal JavierZaragoza a l’exlíder del’ANC Jordi Sànchez, mal-grat que només va pregun-tar-li per danys materials(set cotxes).

A partir de la setmanavinent, la fiscalia haurà deprovar amb testimonis idocuments aquest supo-sat “alçament violent”,que tothom nega. Més quela setantena d’agents es-panyols ferits (gran partper ús de la porra), seràclau l’interrogatori del ma-jor Josep Lluís Trapero,que haurà d’aclarir les pre-

visions de risc de l’1-O queva plantejar als polítics ca-talans i espanyols en lajunta de seguretat del 28de setembre.

“Va témer per algun en-frontament?”, va pregun-tar la fiscal Consuelo Ma-drigal a l’exconseller deTerritori Josep Rull, dime-cres passat, la mateixapregunta que va fer el fis-cal Jaime Moreno a l’ex-conseller de PresidènciaJordi Turull. “Mai”, va serla resposta dels dos dipu-tats de JxCat.

Els advocats defensorsvan ser qui van fer les pre-guntes directes sobre elselements del delicte de re-

bel·lió. “Es van tallar puntsneuràlgics de Catalunya? Isistemes de comunicació?Volien usar la violència peraconseguir la República?”,va ser la bateria de pregun-tes del penalista MarianoBergés a l’exconsellera deTreball i Afers Socials Do-

lors Bassa, que les va negartotes. “Es va representaren l’altíssima probabilitatque podrien haver inci-dents violents l’1-O?”, és labarroca expressió del jutgeLlarena que el penalistaJordi Pina va preguntar aSànchez. “No”, va dir el di-

putat de JxCat en presó.Una dada objectiva per

valorar la gravetat delsfets és que el consell de mi-nistres “no va declararl’estat de setge pel procéssoberanista a Catalunya”,durant la tardor del 2017,segons informa ara el go-vern del PSOE al Suprem,en una prova sol·licitadapel lletrat Xavier Melero,defensor de l’exconsellerd’Interior Quim Forn.

ConfidencialEn el document, el direc-tor del gabinet de Presi-dència del govern espa-nyol exposa que el 25 desetembre del 2017 es vaconvocar el Consell de Se-guretat Nacional per al 6d’octubre i en el punt ter-cer de l’ordre del dia esdeia “informe de la vice-presidència sobre la situa-ció de la comunitat autò-noma de Catalunya”, dequè s’informa que és “con-fidencial” per no donar-nedetalls. La reunió es vaajornar fins a quatre cops(entre el 30 de setembre iel 28 de novembre), finsque, en la darrera, el puntde Catalunya es va trans-formar en “informe sobreciberseguretat”. Meleroha demanat més proves,com ara que el Ministeri deDefensa digui si es va mo-bilitzar l’exèrcit, l’anome-nat pla “Cota de Malla”.

Un altre fet és que el mi-nistre de l’Interior, Fer-nando Grande-Marlaska,divendres, va “culpar” elgovern del PP d’autoritzar,el 2017, la compra d’un ar-senal d’armes per als Mos-sos, mostra evident que nohi havia cap por a un alça-ment, tot i que el fiscal sos-té que el cos es va posar alcostat dels independentis-tes. Del lot, la Generalitatnomés ha comprat 22 fu-sells, va precisar. ■

Mayte PiulachsBARCELONA

La fiscalia haurà de provar larebel·lió amb els testimonisa Els acusats al Suprem no han estat preguntats per fets violents i han admès desobediència a Elconsell de ministres no va ordenar l’estat de setge “pel procés soberanista”, segons el govern del PSOE

396agents dels Mossos es vanmobilitzar per les manifesta-cions del 20-S pels escorcollsa Economia i altres seus.

22fusells comprats per la Ge-neralitat per als Mossos sónpart de l’arsenal autoritzatpel govern del PP, el 2017.

Un vídeo de la manifestació del 20-S, que es va posar en el judici al Suprem, dijous passat ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE FEBRER DEL 201910 | Nacional |

ls interrogatoris d’aquestsquinze dies al Suprem delsdeu dirigents catalans –setd’ells empresonats– han

mostrat fins ara que l’acusació derebel·lió i sedició que els fa la fiscaliaes basa en les seves actuacions polí-tiques i en un judici d’intencions so-bre hipotètics usos de la força. Enles qüestions prèvies inicials, els fis-cals Javier Zaragoza i Fidel Cadenaja deixaven entreveure què conside-ren ells rebel·lió –i, per tant, ambviolència: “Trencar l’ordre constitu-cional amb l’aprovació de noveslleis”, “usar” els ciutadans com a“escuts humans” o dirigir “17.000agents armats” dels Mossos, supo-sadament, per defensar la indepen-dència. Pels fiscals, la violència del’1-O és responsabilitat del governcatalà i no de les forces de seguretatde l’Estat que la van protagonitzar odels seus superiors polítics. Per aca-bar-ho de reblar, Cadena va afirmarque “no hi ha sobirania catalana, ésespanyola” i que Alemanya i Itàliatambé van impedir referèndums.Altre cop, com si un referèndum po-gués ser rebel·lió, la fiscalia va recri-minar als polítics catalans que nohaguessin après res del precedentdel pla Ibarretxe, tombat al Con-grés.

ReferèndumExclusivament política va ser la de-claració de l’exvicepresident Jun-queras i de l’exconseller d’Exteriors,Raül Romeva, en considerar-se pre-sos polítics i negar-se a respondre ales acusacions de l’Estat i Vox. En lalegislació espanyola, ni votar ni or-ganitzar un referèndum és delicte,sostenien, i l’exconseller Jordi Tu-rull hi va afegir que és compatibleamb la Constitució, mentre que l’ex-consellera Dolors Bassa va recordarque el plebiscit també està emparatper lleis internacionals. I hi va afegirque l’1-O no era un acte “concloent”de la legislatura, sinó que preteniaobrir un camí de diàleg amb l’Estat.Per les defenses, aquest és un “judi-ci a la democràcia” en què s’han res-tringit “gairebé tots els drets fona-mentals”.

ViolènciaDesprés que la fiscalia minimitzés laviolència policial de l’1-O basant-seen el fet que només hi va haver dosciutadans ferits greument i obviantque n’hi va haver un miler de contu-

E

sionats o fracturats, Junqueras vapassar a l’atac tot afirmant que poli-cies i guàrdies civils no van usar laviolència per evitar la votació, sinóper provocar tensió i una respostaviolenta dels ciutadans, una respos-ta agressiva que no es va donar.L’exconseller d’Interior, JoaquimForn, va defensar que els Mossosvan complir les ordres de la magis-trada del Tribunal Superior de Jus-tícia de Catalunya (TSJC), que de-manava que es garantís la “convi-vència ciutadana” durant el referèn-dum. Els que no ho van fer van serels cossos i forces de seguretat del’Estat amb les càrregues contra elsvotants, va concloure.

DesobediènciaEls polítics van admetre indirecta-ment haver desobeït el TC, però nocap ordre judicial. El primer a fer-hova ser Forn, que va defensar que elsMossos d’Esquadra van complirsempre la resolució del TSJC i queni ell ni el president van donar alsresponsables policials cap ordre po-lítica de no fer-ho. Si es van desobeirels avisos del TC és perquè el governva ponderar el seu compliment ambel del mandat democràtic que elshavia donat una majoria parlamen-tària per fer un referèndum, han de-fensat la majoria dels acusats. El fetque el referèndum no fos delicte pe-nal va fer decantar la balança. L’ex-consellera Meritxell Borràs, a més,

va assenyalar la politització del TC.

20-SUn dels interrogatoris més llargs vaser el de Jordi Sànchez pel 20-S per-què els cotxes de la Guàrdia Civilmalmesos aquell dia són el clauroent a què sembla agafar-se la fisca-lia com a prova de violència. I Sàn-chez no va defugir la prova. Tal comhan confirmat testimonis presen-cials com ara la periodista d’El PuntAvui Emma Ansola, Sànchez va ex-plicar que els danys els van anar pro-duint durant les llargues hores araun manifestant, ara un altre, senseque hi hagués hagut cap atac violenti organitzat durant tot el dia. A més,va recordar que no es va obstaculit-zar en cap moment la feina de la co-mitiva judicial i es va col·laboraramb Mossos i Guàrdia Civil quan esvan fer cordons de voluntaris del’ANC per fer un passadís d’accés a laconselleria escorcollada i evitar queningú obrís els cotxes per agafar lesarmes que hi havien deixat els poli-cies. Sànchez va concloure la sevadefensa recordant que no hi va ha-ver llançament d’objectes ni perillper a la integritat física de ningú, toti que protestaven a les portes de laconselleria 50.000 persones. I que lasecretària judicial hauria pogut sor-tir pel passadís de voluntaris que alllarg del dia van transitar centenarsde persones, i no pel pati interior del’edifici com va preferir fer.

MalversacióNo es va gastar cap euro públic en elreferèndum des que el TC en va sus-pendre la llei, han sostingut els acu-sats. Ho confirmen la interventorade la Generalitat i l’exministre d’Hi-senda, va indicar Romeva. Borràs hiva afegir que el conveni marc del seudepartament per comprar urnes eraper les previsibles eleccions catala-nes avançades i no es va acabar fentefectiu. I l’exconseller Santi Vila vaexplicar que l’1-O el van finançar“entitats i empresaris catalans i ca-talanistes”, no el govern.

Declaració d’independènciaLa declaració d’independència del27-O va ser política, han defensatTurull i Rull. Fins i tot menys políti-ca que les declaracions anteriors,segons Bassa. La defensa de Bassava documentar que mai es va publi-car al DOGC, i Forn va reblar queningú va trucar a cancelleries exte-riors per fer-la efectiva. Junquerasva dir que buscaven un acord multi-lateral però la cadira del govern es-panyol sempre estava buida. Es vafer “davant totes les portes tanca-des i els telèfons penjats” del governde Rajoy. Per Forn, no tenia “trans-cendència” perquè la feien sabentque el govern espanyol els destituïa isuspenia l’autogovern català. Perquè s’hi va arribar si la majoria demembres dels governs català i espa-nyol volien una solució dialogada?,segons Vila.

Fase de testimonisAquesta setmana comença la sego-na fase del judici, amb l’interrogato-ri dels altres protagonistes políticsprincipals. Però l’agenda del tribu-nal serà difícilment viable tenint encompte que ja havia previst enllestiraquesta setmana les declaracionsdels acusats i, en canvi, Cuixart iForcadell encara ho hauran de fer apartir de dimarts. A pesar d’això, eltribunal preveu que declarin vinttestimonis entre dimecres i dijousamb només mitja hora cadascunresponent a preguntes d’acusació idefensa. Dimarts al matí, Joan Tar-dà, Roger Torrent, Artur Mas, So-raya Sáenz de Santamaría i Cristó-bal Montoro. A la tarda, MarianoRajoy, Marta Pascal, Núria de Gis-pert, Eulàlia Reguant i Antonio Ba-ños. I, dijous, Iñigo Urkullu, GabrielRufián, Dante Fachin, Ernest Be-nach, Ada Colau i Juan Ignacio Zoi-do, Xavier Domènech i els responsa-bles de Treball, Afers Socials i el Cat-Salut de la Generalitat. ■

Fets polítics al SupremACUSACIÓ · Els fiscals han insinuat “violència” per fets polítics o judicis d’intencions 1-O · Els acusats han defensat que elreferèndum no és delicte, que no hi va haver violència, només la policial, i que la declaració del 27-O era la resposta “política” ala imposició del 155 REPRESA · Després de Cuixart i Forcadell, els altres protagonistes polítics obriran la fase de testimonis

El grangermà TEDHi el llaç grocEl Tribunal Europeude Drets Humansplana pel damuntde la sala segonadel Suprem. Per-què les defenses jahan anunciat quehi recorreran; però,a més, perquè jut-ges alemanys, bel-gues i britànics jahan negat les ex-tradicions dels exi-liats. Però, sobre-tot, perquè la juris-prudència d’Es-trasburg obliga lesjustícies dels es-tats de la UE. Ba-sant-se en aquestaautoritat, el presi-dent de la sala se-gona, Manuel Mar-chena, va rebutjarla petició de Voxd’obligar Jordi Sàn-chez a treure’s elllaç groc de la sola-pa. A Europa és unsímbol més de lli-bertat d’expressió.

Xavier MiróBARCELONA

Els dotze acusats –nou presos polítics entre ells– asseguts al banc del Suprem, el primer dia ■ ACN

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE FEBRER DEL 201912 | Nacional |

L’independentisme pre-para a l’exili l’enèsimaofensiva. A Waterloo, elConsell per la República esposa en marxa per plane-jar el contraatac amb unanova estratègia perquèCatalunya esdevingui unestat independent. Des-prés de la primera reunióde l’executiva d’aquestaentitat sobiranista, el seupresident, Carles Puigde-mont, va anunciar quepresentaran “un pla” per“culminar el procés d’in-dependència” que tinguien compte l’actual contextpolític espanyol i català.Un anunci que va anaracompanyat d’un últim fi-xatge al club provinent del’esquerra independentis-ta –els cupaires de Poble

Lliure– per reforçar la se-va representativitat enl’eix sobiranista.

En una atenció als mit-jans al davant de la Casa dela República a Waterloo,Bèlgica, el president Puig-demont va assegurar que“ja ha arribat l’hora de for-mular quina és la conti-nuació efectiva” de l’1d’octubre i de les eleccionsdel 21-D. Per això, en la vi-gília de la visita de la líderde Ciutadans, Inés Arri-madas, Puigdemont va

avançar que treballaranper crear aquesta nova“proposta estratègica”que redefineixi el camí aseguir per assolir la inde-pendència.

“Entenem que és unaresponsabilitat que po-dem assumir no des d’unespai partidista o secto-rial, sinó des d’aquest es-pai de màxima transver-salitat”, va dir Puigde-mont. En aquest sentit, ellíder de Junts per Catalu-nya va reivindicar la legiti-mitat del Consell per la Re-pública com a ens “trans-versal” per formularaquesta “proposta a la so-cietat catalana”, per a“aquesta etapa del procésindependentista”. Puigde-mont va negar que ambaquesta estratègia es co-menci des de zero i va as-segurar que volen cons-truir-la sobre fonaments

del mandat de l’1-O.D’altra banda, també va

explicar que estan “ulti-mant” les línies “concre-tes” del pla d’acció del Con-sell per la República quevan presentar el desembrepassat.

Nou fitxatgeLa primera reunió de la se-va executiva va tenir unanova incorporació d’es-querres. Poble Lliure va

entrar a formar part ahiral matí del Consell per laRepública, i va assistir a latrobada de Waterloo.Puigdemont va donar labenvinguda a GuillemFuster, representant d’a-quest corrent intern de laCUP, amb el qual ja haviamantingut converses a latardor per buscar l’encaixd’aquesta formació en elConsell.

Malgrat que la CUP va

descartar participar enaquesta iniciativa, PobleLliure es va reunir al no-vembre amb Puigdemont il’exconseller Toni Comínper estudiar el terreny. “Sisón les úniques eines quetenim per fer un pas més,en lloc de quedar-nos debraços plegats, benvingu-des siguin”, va afirmar lla-vors la seva portaveu, queva valorar positivament latrobada. ■

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Contraatac dePuigdemont desde Waterlooa El Consell per la República presentarà un pla per“culminar el procés” a Poble Lliure s’integra a l’executiva

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Carles Puigdemont, acompanyat dels membres que es van reunir ahir, a Waterloo ■ ACN

NatàliaSegura

“Ha arribat l’hora deformular quina és lacontinuació efectivade l’1 d’octubre i de leseleccions del 21-D”Carles PuigdemontPRESIDENT DEL CONSELL PER LAREPÚBLICA

Waterloo

L’expresident de la Gene-ralitat Carles Puigdemontva defensar ahir l’elabora-ció de les llistes munici-pals del PDeCAT “ambuna mirada àmplia, molttransversal”, que tinguivoluntat de sumar i “sensetancar-se en el sectaris-me”. Puigdemont va parti-cipar amb un vídeo gravat

en la convenció municipa-lista del PDeCAT celebra-da a Vic, on va destacarque el PDeCAT “ha estatl’espai hegemònic” que hagovernat als municipis deCatalunya i el va espero-nar a continuar “pel ma-teix camí”.

Per la seva part, l’actualpresident del partit, DavidBonvehí, va assegurar queel partit, que es presenta-rà amb la marca Junts perCatalunya adaptada a ca-da municipi, concorrerà ales tres pròximes elec-cions “amb totes les conse-qüències”. Pel que fa a leseleccions generals del 28

d’abril, Bonvehí va deixarmolt clar que el PDeCATanirà a Madrid amb la fina-litat de buscar “una relacióbilateral Estat-Generali-tat” per poder “parlar deltema central” de l’autode-terminació.

Durant la convenció,

l’exalcalde de BarcelonaXavier Trias va demanar“generositat” al PDeCATperquè no hi hagi “bara-lles” pels llocs en la candi-datura per a les pròximeseleccions municipals aBarcelona, llista encara notancada, però que tot indi-

ca que compartirà ambl’espai de la Crida Nacionalper la República. Va elo-giar la generositat de NeusMunté, que, tot i guanyarles primàries del PDeCAT,va cedir el primer lloc de lallista a l’exconseller Joa-quim Forn. ■

RedaccióBARCELONA

“Junts, miradaàmplia i sensesectarismes”aPuigdemont diu enl’elaboració de les llistesque el PDeCAT “no had’excloure ningú”

El vicepresident del govern,Pere Aragonès, va fer ahir unacrida a l’electorat català a do-nar suport a ERC en les pròxi-mes cites electorals, ja quecreu que només els republi-cans “poden aturar l’extremadreta”. Aragonès va interve-nir, al costat de l’alcaldabled’ERC per Barcelona, ErnestMaragall, en una trobada mu-nicipalista dels republicans aTarragona. “Ara tenim l’opor-tunitat, en aquestes elec-cions, no només en les muni-cipals, sinó també en les eu-ropees i les generals, de der-rotar una vegada i una altra elfeixisme. Només ho podemfer nosaltres”, ha plantejat.

Segons Aragonès, “l’anta-gonisme més antagonista detots els antagonismes a l’ex-trema dreta és ERC”.

Foto de grup dels participants en la convenció municipalista del PDeCAT ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ERC es promouper frenarl’extrema dreta

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE FEBRER DEL 201914 | Nacional |

Alba SideraROMA

L’amic d’Espanyal nom d’Antonio Tajani fadies que sona a Catalu-nya des que va prohibir“per motius de segure-

tat” la conferència que els presi-dents Carles Puigdemont iQuim Torra havien de fer al Par-lament Europeu. El cert és queel president de l’eurocambra hamostrat sempre proximitatideològica amb l’unionisme es-panyol. “La pàtria és una de so-la, no existeixen petites pàtries.La pàtria és Espanya com ho ésItàlia”, ha arribat a dir. Avalar larepressió de l’Estat contra Cata-lunya després de l’1-O li ha val-gut alguns premis. Societat CivilCatalana li ha atorgat el premiSeny i el rei Felip VI, el premiEuropeu Carlos V. El maig del2018 el monarca el va definir

Ecom “un gran amic d’Espanya”.

Nascut a Roma el 1953, l’in-terès per la política li ve de jove.A l’institut simpatitzava ambl’extrema dreta i havia estat in-volucrat en batusses contra es-tudiants comunistes. Va militaren un estrambòtic grup monàr-quic ultraconservador que vaconfluir en el partit neofeixistaMovimento Sociale Italiano. Vacomençar la carrera militar pe-rò la va deixar pel periodisme.

Com a cronista del diari IlGiornale, va qüestionar la pro-fessionalitat de Giovanni Falco-ne, flagell de la Cosa Nostra. “Eljutge fa carrera només pels mè-rits antimàfia?”, va titular el1988 en un dels seus articles so-bre el magistrat, a qui els mafio-sos van assassinar quatre anysmés tard, el maig del 1992. Alcap de pocs mesos, el juliol, lamàfia va matar l’altre jutge bas-

tió de la lluita contra la corrup-ció, Paolo Borsellino, que inves-tigava la relació entre l’Estat i lamàfia. “Sense els polítics seríemnomés una colla de delinqüentscomuns”, deia el capo dels ca-pos, Totó Riina.

En aquell mateix període, unempresari amb problemes judi-cials tenia la brillant idea de for-mar un partit polític i tutelar ai-xí els seus interessos. Era SilvioBerlusconi, qui, segons una sen-tència ferma, va tenir relacióamb la màfia siciliana des del1974 fins al 1992. La subvencio-nava. Berlusconi era propietarid’Il Giornale i Tajani, amb 38anys i ja cap de la redacció ro-mana, havia aconseguit apro-par-s’hi. El 1993 va ser el funda-dor més jove del partit empresaForça Itàlia.

Des del 1994 Tajani va serl’ombra de Berlusconi, el seu

portaveu. La carrera a Brussel-les va començar per un error deforma: la llista del col·legi electo-ral on havia de ser escollit alParlament italià va ser invalida-da i el magnat va enviar-lo a Eu-ropa com a consolació. Tajani vaintentar en va tornar a Itàlia.Quan el 2001 va perdre la cursaa l’alcaldia de Roma va concen-trar-se a teixir contactes a Brus-sel·les. I ho va aconseguir. Elsque el coneixen diuen que “no ésun intel·lectual, sinó un homeastut i pràctic”.

L’any passat, Berlusconi vadir que, si guanyava la coali-ció entre Força Itàlia, la Lli-ga i els postfeixistes, Taja-ni seria primer ministred’Itàlia. Però Matteo Sal-vini, amb qui Tajani hatingut sempre una malarelació, va aixafar-li la gui-tarra. Va aliar-se amb elMoviment 5 Estre-lles i Tajani va ha-ver de quedar-se,altra vegada, llu-ny de casa se-va. ■

El perfil

AntonioTajaniEl president del’eurocambra sempreha mostrat proximitatideològica ambl’unionisme espanyol.Simpatitzant de

l’extrema dretade jove, ha

fet carreraa l’ombradeBerlusconi

L’alcaldessa de Barcelona,Ada Colau, va exigir ahir alpresident del govern espa-nyol, Pedro Sánchez, que“regulés” el preu del lloguerdels habitatges abans deles eleccions generals del28 d’abril, i que no deixés laqüestió en mans de l’ex-ecutiu que surti de les ur-nes. En un acte amb nousmilitants de Barcelona enComú, al Casinet d’Hosta-francs, Colau es va dirigiren castellà a Sánchez perexigir-li que “compleixi elseu compromís de regula-ció dels lloguers abusius”,que ell va “signar”, i quel’inclogui en el seu projectede pressupost.

Tot i la no tramitaciódels comptes del 2019 i laconvocatòria d’eleccions,Colau va afirmar que la re-gulació es podria aprovar através d’un decret “la set-mana vinent” i per això hademanat a Sánchez “si haabandonat el flirteig” ambCiutadans i vol “apostar

per polítiques de canvi”.Colau, després d’esmen-

tar alguns guanys aconse-guits durant la seva legisla-tura –primera ciutat del’Estat amb inversió i polí-tiques socials, haver femi-nitzat de manera transver-

sal les institucions, millo-rar els indicadors econò-mics, frenar l’especulacióimmobiliària i impulsar laregulació d’allotjamentsturístics, entre d’altres–,va esmentar la pròxima fi-ta: treure els cotxes de la

ciutat: “Una iniciativa queja hem començat a fer”amb “les superilles i la con-nexió del tramvia per laDiagonal”.

Recordant que ahir escomplien deu anys de lacreació de la Plataforma

d’Afectats per la Hipoteca(PAH), Colau va recordarque “ara s’està fent més in-versió en habitatge públicque mai, tot impulsant al-hora polítiques innovado-res, com ara el nou serveide mediació en desnona-

ments”.Davant les eleccions del

28 d’abril, l’alcaldessa tam-bé va advertir de “l’error”que representaria “supedi-tar la lluita pels drets i lli-bertats fonamentals a lalluita pels drets socials” i al’inrevés. Colau va posarsobre la taula el seu com-promís amb “la radicalitatdemocràtica” i defensa dela no criminalització del’independentisme per de-manar al sobiranisme“anar junts, sense contra-posar agendes”.

Unitat d’accióErnest Maragall, candidatd’ERC a l’alcaldia de Barce-lona, va anunciar ahir quela formació “allargarà lamà a totes les forces sobi-ranistes” per “fer la unitatd’acció i estratègica queaquest país necessita”. Enla jornada municipalistacelebrada a Tarragona,Maragall va dir que obriranels braços per “fer ben visi-ble el bloc democràtic del80% que tan sovint esmen-tem, que segurament exis-teix però que hem de con-vertir en força activa i com-promesa davant dels con-ceptes de llibertat i demo-cràcia”. Alhora, però, vacarregar contra els co-muns pel seu discurs, jaque creu que té “poc a veu-re el que diuen a Madrid i elque diuen aquí”. Maragallva considerar que serà “fo-namental” que el bloc inde-pendentista surti als car-rers els pròxims mesos. ■

a L’alcaldessa de Barcelona insta el president del govern espanyol a complir el seu compromís demanera immediata a Maragall allarga la mà als sobiranistes per fer visible el bloc democràtic

M. SardàBARCELONA

Colau vol que Sánchez reguliels lloguers abans del 28-A

Ada Colau, durant l’acte amb nous militants de Barcelona en Comú, celebrat ahir al Casinet d’Hostafrancs, a Barcelona ■ ACN

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE FEBRER DEL 2019 | Nacional | 15

12500125101252012530125401255012560125701258012590

12501125111252112531125411255112561125711258112591

12502125121252212532125421255212562125721258212592

12503125131252312533125431255312563125731258312593

12504125141252412534125441255412564125741258412594

12505125151252512535125451255512565125751258512595

12506125161252612536125461255612566125761258612596

12507125171252712537125471255712567125771258712597

12508125181252812538125481255812568125781258812598

12509125191252912539125491255912569125791258912599

87000870108702087030870408705087060870708708087090

87001870118702187031870418705187061870718708187091

87002870128702287032870428705287062870728708287092

87003870138702387033870438705387063870738708387093

87004870148702487034870448705487064870748708487094

87005870158702587035870458705587065870758708587095

87006870168702687036870468705687066870768708687096

87007870178702787037870478705787067870778708787097

87008870188702887038870488705887068870788708887098

87009870198702987039870498705987069870798708987099

300300300300

10.300300300300300420

360360360360

600.000480360360480360

420300300300

10.300300300300420300

300300300300300300420300300300

360360360360360480360360360360

360360360360360360360360360360

300300300300300300300420300300

300300300300300300300420300300

300300300300300300300300300300

300300300300300300300300300300

300300300300300300300300300420

360360360360480480360360480360

420300300300300300300300420300

3005.840300300300300420300300300

360120.060

360360360480360360360360

3605.900360360360360360360360360

300300300300300300300420300300

300300300300300300300420300300

300300300300300300300300300300

300300300300300300300300300300

���������

���������

���������

���������

������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

.....

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

�������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

.....

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

�������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

39046067090

5419714151811

88522320282

63 614714544

30254555

469676

42787777

3739420300300120

48036018018018060

1.500300120120

120 36036018060

1.56036060

1.500120

300420120

1.500��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

���������

�������

��������

��������

��������

�������� ��������

��������

��������

���������

�������

��������

���������

�������

��������

��������

��������

��������

�������

LOTERÍA NACIONALSORTEIG DEL DIA 23 DE FEBRER DEL 2019

00 11 22 33 44 55 66 77 88 99Deu sèries de 100.000 bitllets cadascuna

Llista acumulada de les quantitats que han correspost als números premiats, classifi cats per la seva xifra fi nal

Aquests premis caduquen als tres mesos, comptats a partir del dia següent al del sorteig

NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS

SORTEIG1619

EN AQUEST SORTEIG HI HA EN JOC 42.000.000 D’EUROS EN PREMIS

Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions

El joc

La líder de Cs a Catalunya,Inés Arrimadas, va escollirun míting conjunt amb Al-bert Rivera al centre deMadrid per confirmar elque feia dies que s’estavaespeculant. L’actual capde l’oposició al Parlamentde Catalunya serà la can-didata del partit taronjaper Barcelona en les elec-cions generals del 28d’abril. La substituirà en elcàrrec la senadora i dipu-tada al Parlament LorenaRoldán Roldán, que ahir, através del seu compte deTwitter, la va felicitar i vaafirmar: “Serà un honorque siguis la veu de mi-lions de catalans al Con-grés.”

La mateixa Arrimadasva justificar aquest salt a lapolítica espanyola dient

que “ha arribat el momentde treure Sánchez de LaMoncloa” i que es va com-prometre a “deixar-hi lapell perquè Albert Riverasigui el pròxim presidentdel govern espanyol”.

Albert Rivera va donartot el suport a Arrimadas iva celebrar que la dona“més preparada i valenta”de la política espanyolasigui al seu costat en lapròxima campanya: “Aixòvol dir que anem a totesi que volem governar Es-panya. El 28-A hem d’om-plir les urnes de vots ta-ronges enviant Sánchez al’oposició”, va sentenciarRivera.

Arrimadas va assegu-rar que si ha fet aquest pasés perquè entén que lespròximes eleccions gene-rals representen un “mo-ment històric” per al cons-titucionalisme i que cal in-

flar el pit per defensar-lo“allà on és més difícil”.“Tinc la gran responsabili-tat de defensar els consti-tucionalistes catalans, pe-

rò estic segura que la lli-bertat i la convivència no-més arribaran a Catalu-nya si Cs governa a Espa-nya”, va dir la líder taron-

ja, que entén que seria de“justícia poètica” que fosRivera, “un català”, quiencapçalés el govern quesorgís de les eleccions del

28-A.Arrimadas va fer un mí-

ting carregat d’emotivitaten què va tenir dures críti-ques cap a Pedro Sánchez,a qui va acusar d’haver-seentregat als nacionalistes.“Caminarem junts fins algovern d’Espanya”, va cri-dar Arrimadas, convençu-da que el tàndem electoralamb Rivera és garantiad’èxit electoral a Madrid.

Després de conèixer ladecisió de Ciutadans, Po-dem va expressar la sevapreocupació per entendreque el que intenta el partittaronja amb l’operació Ar-rimadas és “polaritzar” lacampanya electoral ambtemes com ara el catalàque “no interessa la majo-ria de la societat”.

El president del PPC,Alejandro Fernández,també va reaccionar a tra-vés de les xarxes socials ala decisió de la líder de Cs,Inés Arrimadas, de fer elsalt a la política espanyolael 28-A. A través d’una piu-lada a Twitter, Fernándezva assegurar que “respec-ta” la seva decisió però lirecorda que ell va fer el ca-mí a la inversa, deixantl’escó al Congrés per estaral costat de la gent a Cata-lunya i perquè és aquí onmés cal “presentar la bata-lla de les idees”. ■

a La líder de Cs a Catalunya serà la candidata per Barcelona del partit taronja en les eleccionsgenerals del 28 d’abril a Diu que “seria de justícia poètica que Rivera, un català, governés Espanya”

RedaccióBARCELONA

Arrimadas s’uneix a Rivera“per fer fora Sánchez”

Arrimadas i Rivera, ahir a Madrid, on ella va anunciar que seria candidata per Barcelona ■ ACNI