El menystingut sentit de l’olfacte - edubcn.cat · descobrir res, sinó simplement fer una observació d’algunes plantes, la seva olor, l’evocació. L’objectiu del meu treball

El menystingut sentit de l’olfacte

(ELS OLIS ESSENCIALS)

Júlia Pascual Mateu Curs: 2010-2011 Tutor: Joan Sanromà Ciències Naturals

El menystingut sentit de l’olfacte (Els olis essencials)

2

Júlia Pascual Mateu Curs: 2010-2011 Tutor: Joan Sanromà Ciències Naturals


3

“Però quan no subsisteix res d’un passat antic, després de la mort dels éssers, després de la destrucció de les coses, només l’olor i el gust, més fràgils però més vivaços, més immaterials, més persistents, més fidels, romanen encara durant molt de temps, com ànimes, recordant, esperant, expectants, sobre les ruïnes de tota la resta, suportant sense vinclar-se, sobre la seva goteta quasi impalpable, l’edifici immens del record”.

Marcel Proust, Pel camí de Swann


4

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ

1.1 Introducció personal ........................................................................................... 6

1.2 Introducció del treball ......................................................................................... 8

2. METODOLOGIA .................................................................................................................. 10

3. COS DEL TREBALL

3.1 Part teòrica

- El sentit de l’olfacte

3.1.1 Explicació del sentit ................................................................ 12

3.1.2 Poder evocatiu de les olors .................................................... 14

- Els olis essencials

3.1.3 Què són?................................................................................. 17

3.1.4 Estructura química.................................................................. 17

3.2 Part experimental (obtenció dels olis essencials)

3.2.1 Mètodes d’extracció............................................................................ 19

3.2.2 Extracció plantes escollides. Muntatge............................................... 23

3.2.3 Resultats ............................................................................................. 24

3.2.4 Comprovació (test)

a) Introducció ..................................................................... 31

b) Elaboració i resultats ..................................................... 32

c) Conclusions .................................................................... 36

4. ANNEXOS

4.1 Fitxes de plantes

4.1.1 Farigola .............................................................................................. 39

4.1.2 Romaní ............................................................................................... 41

4.1.3 Ginesta ............................................................................................... 42


5

4.1.4 Sajolida ............................................................................................... 44

4.1.5 Gessamí .............................................................................................. 46

4.2 Diari .................................................................................................................... 48

4.3 Entrevista ........................................................................................................... 62

5. CONCLUSIONS................................................................................................................... 63

6. AGRAÏMENTS .................................................................................................................... 65

7. BIBLIOGRAFIA ................................................................................................................... 66

8. HERBARI (Document a part)


6

1.Introducció

1.1 Introducció personal (La meva passió per les olors)

La raó per la qual he escollit aquest treball és ben simple. Sóc una fanàtica de les olors. Ara de

gran ja ho dissimulo, però quan ets petit, aquestes coses no s’amaguen i les expresses sense

cap mena de pudor, sense cap vergonya. Jo em delia per les olors. Van esdevenir importants en

la meva vida i jo gairebé no en vaig ser conscient. Tot per casualitat. Era per a mi la millor

manera i la més divertida de saber el que m’envoltava. Si no recordo malament vaig començar

amb la gran varietat d’olors a la cuina. Concretament la de les espècies, aquelles que les veies a

través dels potets transparents, totes de diferents colors, alguns més vius, alguns més pobres.

Jo les observava, però mai no m’havia imaginat com en serien de diferents, totes les olors del

contingut d’aquells potets.

Un cop vaig endinsar-me en aquell món (que de fet només ocupava aquell petit espai en

aquella prestatgeria dins la gran cuina) no vaig tardar en adonar-me que el ventall d’olors que

hi havia només en aquella sala era apassionant. Així que també, al cap de poc temps, vaig

acabar olorant les peres, les galetes, els iogurts, i fins i tot vaig provar de trobar l’olor de

l’aigua,de la qual l’absència em delerava.

Suposo que una de les coses per les quals els meus pares em cridaven l’atenció i ara de més

gran me n’adono, és quan entaforava el nas dins l’olla de la carn amb suc de l’àvia amb tots els

parents a taula. Era la meva millor manera de conèixer el que anava a menjar. Jo crec que vaig

arribar en el punt que em fiava més del meu nas que del meu paladar.

Recordo alguns cops els meus familiars dient: “Mira, ja està ensumant”. Era un món que

m’apassionava. Cercava l’olor de tot allò que tenia al davant i ja ni me n’adonava, estava

desenvolupant un sentit i no n’era conscient. Jo crec que vaig arribar al punt de la necessitat i

no de la curiositat. No sabia què era una cosa al cent per cent fins que no en coneixia l’olor. I ja

no només flairava el menjar, sinó que també olorava els materials com els llibres, les nines, les

ceres, els sofàs, caixes, teles, llençols del llit, regals que em feien. Tot.

Al final vaig acabar reconeixent moltes de les olors de les coses que m’envoltaven el dia a dia.

Per exemple, reconeixia a la perfecció les olors de tots els meus familiars i els meus amics i les

seves cases. Fins i tot, quan anàvem pel carrer i passava una revolada de vent, sentia la seva

flaire barrejada amb la de l’aire. Vaig arribar al punt que m’era molt fàcil recordar les olors de


7

les coses que havia ensumat prèviament. I moltes vegades, quan em quedava a dormir a casa

d’alguna amiga, quan tornava a casa, sentia que tota la meva roba feia la seva olor.

La majoria d’aquestes milions d’olors, avui dia m’evoquen un record, com per exemple l’olor de

les ceres de l’escola o la del talc. D’altres, en canvi, encara les oloro habitualment. Però la gran

multitud restants, són les que gairebé he oblidades pel fet de no d’olorar-les tan com abans, i

un exemple podria ser el de totes aquelles olors d’espècies de tants colors que ocupaven aquell

petit racó en aquella prestatgeria del gran món de la cuina.


8

1.2 Introducció del treball

No em va ser gens fàcil trobar el tema del treball. Volia un tema que realment m’agradés i em

produís un anhel de saber-ne més a cada moment. Que tingués ganes d’arribar a casa i

escriure en els documents. Que realment m’atragués l’atenció. No va ser fàcil, ja ho he dit. I

segurament encara podria haver-ne trobat un de molt millor. Encara que aquest, s’acosta

bastant a les meves expectatives.

No recordo exactament el moment en el qual vaig decidir cap on encaminaria el meu treball,

però de ben segur que va esdevenir d’un punt en concret: del meu petit secret, de “la meva

passió per les olors”. A partir d’aquí, en el meu cap hi va haver una gran pluja d’idees, una

tempesta, potser, la qual em va ajudar a estructurar bé el treball.

Vaig descobrir, llavors, l’existència dels olis essencials; aquests compostos químics que donen

les característiques olors de les plantes. I vaig trobar sorprenent saber que seria possible fer-ne

personalment l’extracció al laboratori. Ho vaig trobar molt interessant. Un tema encertat, tal

com volia des d’un bon principi.

Però jo no en sabia gairebé res de les plantes, i menys dels seus olis essencials. Així que vaig

anar recollint informació d’aquí i d’allà, anava cercant i llegint tot el que trobava per Internet, i

així vaig anar donant forma al meu treball, i sobretot, l’anava encaminant cap allà on volia, que

és el resultat del treball present.

Sense cap mena de dubte classifico el meu treball com a descriptiu, ja que no pretenc

descobrir res, sinó simplement fer una observació d’algunes plantes, la seva olor, l’evocació.

L’objectiu del meu treball és la comprovació que les plantes duen olis essencials, i aquesta és la

part més interessant, ja que la comprovació es fa mitjançant una extracció realitzada

personalment.

Fer les destil·lacions per arrossegament de vapor no va ser una tasca fàcil. Molts cops, després

d’haver deixat el procés en marxa durant hores, tornava a l’institut i no hi havia gens de

producte. Això era molt frustrant perquè tenies la sensació que havies malgastat el dia.

Tornava a casa amb un resultat no desitjat i el que era el pitjor, sense entendre el perquè.

Això, per sort, només em va passar en les dues primeres destil·lacions, en la meva etapa

“d’aprenentatge”. Ara això ho veig com una cosa positiva. Gràcies que les extraccions

fracassessin he descobert què és el que feia malament. I també he pogut comprovar algunes


9

de les propietats dels compostos de les plantes aromàtiques. Com per exemple, que són molt

volàtils. Això explica que al cap de dos dies d’haver collit les plantes el resultat de les

destil·lacions fos gairebé nul o totalment. Tot i això, encara que el producte que he obtingut

sigui escàs, l’olor que desprèn cada tub d’assaig amb l’oli essencial a l’interior és perceptible.

Per comprovar que les destil·lacions s’havien produït d’una manera correcta vaig fer un test en

el qual es reflecteix el resultat de tres d’aquestes destil·lacions.

També cal dir que, un cop acabat el treball, he tingut la curiositat de mirar enrere. Fent aquest

gest me n’he adonat de com era d’inexperta que era sobre el tema al començament d’aquest

treball de recerca, i en canvi, quina riquesa de conceptes en posseeixo ara d’aquest.

Rotundament i sense cap mena de dubte, també qualifico el meu treball com a constructiu.


10

2. Metodologia

Quan vaig saber de l’existència dels olis essencials de les plantes i la seva possible extracció no

m’ho vaig pensar dues vegades a l’hora d’encaminar-hi el meu treball.

El primer pas significatiu que es va donar en la meva recerca va ser quan l’Ascen Estero em va

poder aconseguir plaça en un curset d’aromateràpia 1, el qual tocava principalment el tema de

les plantes i el seu oli essencial. Anar a aquest curset em va ser de gran ajuda, una gran porta

que se’m va obrir a l’entrar, la qual va ser com endinsar-me en aquest món. Va ser un gran

suport i una gran sort poder emprendre el meu treball de recerca amb aquest curset, em va

ajudar a tenir una idea global sobre el tema, i el més important, vaig agafar molts apunts d’un

gran ventall d’informació. la qual he anat introduint en el meu treball.

Després del curset, vaig buscar per la meva banda informació procedent de la xarxa. També

vaig anar un dia a la biblioteca, cosa que no em va servir gaire ja que només vaig trobar dos

llibres que parlessin del que m’interessava, i tot i això hi havia molt poca informació que

realment em fos útil.

Un cop vaig tenir una base acceptable del temari, i dic acceptable perquè com ja he dit aquest

treball per a mi ha estat constructiu al llarg del període que l’he anat fent, vaig començar a

centrar-me en les plantes i les seves destil·lacions.

Vaig anar dos dies a buscar plantes al bosc. El primer cop a Begues (on vaig collir la farigola) i

l’altre a Collserola (on vaig collir la ginesta i el romaní). La sajolida i el gessamí me’ls va

proporcionar Jordi Pérez.

El tema de les destil·lacions no va ser una tasca fàcil per diverses raons. Una d’elles, perquè el

material de l’escola, tot i ser bo, no fa meravelles. El fet de no tenir els calefactors adequats va

fer que les destil·lacions no es donessin a la seva màxima potència i per tant va impedir

extreure’n el màxim producte. També van ser altres elements en contra, el curt període de

temps que posseïa en fer les destil·lacions ja que no podia deixar encès el mecanisme durant la

nit i el fet primordial que la majoria de plantes floreixen quan són vacances. Així que alguns

dels meus objectius no van poder ser assolits, com per exemple la demostració totalment

comparable que les plantes porten olis essencials. A l’hora de fer una destil·lació d’una

1 Al mes de juny vaig fer un curset de quatre sessions d’aromateràpia en el centre EstèticMón.


11

planta, el producte que se n’obté conté una part tan petita d’oli essencial que és gairebé

inexistent. El que volia aconseguir mitjançant el fet de fer moltes destil·lacions era extreure’n

una quantitat visible, però en vaig ser incapaç ja que, en tres dies aproximadament, havien

desaparegut els compostos químics de les plantes. Encara podria haver estat possible si cada

dia se n’extreia una gran quantitat, però hi va haver dies que vaig arribar al laboratori després

de cinc hores de funcionament del muntatge i el recipient on hi hauria d’haver una certa

quantitat de producte estava buit, i això és degut a alguns dels problemes que he citat

anteriorment.

Així que al veure que no seria possible extreure una determinada quantitat d’oli essencial que

resultés visible vaig canviar una mica l’orientació del meu treball. Només em vaig centrar en el

producte que havia estat capaç d’extreure i posteriorment se’m va acudir de fer un test per

comparar el grau de perfecció dels olis que jo havia extret amb els industrials, i establir-ne

conclusions.


12

3.Cos del treball

3.1 Part teòrica- El sentit de l’olfacte

3.1.1 Explicació del sentit

Què és l’olfacte?

L'olfacte és el sentit encarregat de detectar i processar les olors. És un sentit químic, en el qual

actuen com a estimulants les partícules aromàtiques o odoríferes despreses dels cossos

volàtils, les quals es transporten per l’aire i ingressen per l’epiteli olfactori ubicat al nas i

després són processades pel sistema olfactiu.

A més, l'olfacte va estretament lligat amb el gust, ja que en ser mastegats els aliments, es

desprenen milions de substàncies volàtils que capta la pituïtària groga. Això ajuda al cervell a

percebre millor el sabor de l'aliment ingerit.

Com percebem les partícules aromàtiques?

Els receptors químics de l’olfacte són:

- La glàndula pituïtària vermella: Se situa en la part inferior de la fossa nasal i està

recoberta per nombrosos gots sanguinis que escalfen l’aire.

- La glàndula pituïtària groga: Se situa en la part superior de les fosses nasals i està

recoberta d’una mucosa que conté les cèl·lules encarregades de percebre l’olor.

Aquestes cèl·lules són:

a) Cèl·lules de sosteniment: Són cilíndriques i formen una estructura de

recobriment, amb espais lliures en què s’intercalen cèl·lules olfactòries.

b) Cèl·lules basals: Són curtes i es troben en la zona més pregona de la mucosa

nasal, oferint suport a l’estructura.

c) Cèl·lules olfactòries: Són cilíndriques, amb el nucli de color clar i presenten a

la superfície unes prolongacions ciliars que sobresurten de la mucosa, els

anomenats pèls olfactoris, que s’encarreguen de detectar la presència de les

substàncies químiques olfactòries. A l’altre extrem, aquestes cèl·lules

Què ens passa quan sentin una mala olor? Ens tapem el nas? Seguin sentin l’olor? Una mica; ja que ens veiem obligats a respirar per la boca i les molècules oloroses arriben a l’epiteli olfactiu.

Dita: “Dels bons menjars, primer que la boca en tasta el nas.”


13

sensorials tenen diverses prolongacions i formen un nervi que, a través d’un

bulb, arriba fins el telencèfal.

Aquestes cèl·lules són les encarregades de transmetre un impuls nerviós al bulb olfactori i

d’aquest als centres olfactoris de l’escorça cerebral, que és on s’aprecia i s’interpreta la

sensació d’olor.

http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Cortexgout.es.png�


14

Respecte a la qüestió de si existeixen o no algunes olors bàsiques, la resposta sembla ser

clarament afirmativa, encara que les classificacions proposades no són, ni molt menys,

coincidents. Per una banda Henning, parla de sis: pútrida, fragant, etèria aromàtica, resinosa i

cremada. J. Amorre, n’apunta set: floral, picant, moscada, mentolada, comforada, etèria i

pútrida. Aristòtil, el filòsof grec, va intentar classificar-les de la següent manera: dolça, amarga,

picant, aspra, àcida i untosa.

3.1.2 Poder evocatiu de les olors

Quin és el plantejament del tema?

Les persones que pertanyen a un mateix àmbit social tenen la mateixa reacció davant d’un

mateix tipus d’olor?

Primer de tot, per contestar adequadament al plantejament de la pregunta, trobo necessari fer

referència a la diferència entre el terme de sensació respecte al de percepció.

La sensació produeix una sèrie de respostes dels òrgans davant un estímul.

En canvi, la percepció és un procés químic en el qual es reben una sèrie d’estímuls que estan

exposats a l’exterior mitjançant els sentits amb l’objectiu de donar sentit al que ens envolta.

És essencial a la percepció copsar la realitat no com una impressió sensorial aïllada o un feix

d’impressions sensorials, sinó com un conjunt global organitzat, o una totalitat. Es percep un

paisatge, per exemple, no volums, colors, tonalitats, distàncies, etc.

Els dos conceptes es distingeixen en el fet que la percepció, a més de rebre els estímuls de

l’exterior a través dels sentits també els interpreta donant-los significat i organització. Per tant,

dues persones exposades als mateixos estímuls, aparentment en les mateixes condicions, no

tenen per què percebre el mateix ja que cada individu selecciona, organitza i interpreta a la

seva manera i, per tant, no formaran la mateixa imatge.

Cal remarcar que l’olfacte és un poderosíssim reforçador de la memòria, incomparablement

superior a la vista o a l’oïda. Els records de les olors tenen una permanència en la memòria

desproporcionadament més llarga que la de les imatges o els sorolls. Jimmy Boyd, pioner a

El nostre nas distingeix entre unes deu mil aromes diferents! L’olfacte és el sentit més fort al néixer.


15

Espanya de la perfumeria emocional ens diu que “el cervell reté el 35% d’allò que has olorat i

només el 5% d’allò vist i el 2% d’allò escoltat.” Un estudi 2 ens explica que hi ha una memòria

especial en el cervell que guarda de manera exclusiva i definitiva, i en àrees específiques,

aquestes primeres olors que ens han impressionat anteriorment, l’anomenada memòria

d’impacte emocional, que es guarda en espais exclusius de l’hipocamp i les amígdales

cerebrals. Aquesta memòria és l’encarregada de guardar aquestes sensacions experimentades

que sens han aparegut quan hem ensumat una olor, i que es retrobin quan aquesta mateixa

olor és ensumada de nou.

Evocació dels sentiments:

Encara que l’olor és el sentit menys estudiat i el que es pren com a menys important, no deixa

de tenir importància dins de les nostres vides. El fet que una determinada olor ens pugui

provocar ganes de menjar, per exemple, ens fa adonar-nos que realment l’olor ens evoca una

sèrie de sentiments.

Tal com va dir Gibbon: “Pensem que les nostres vides estan dominades pel nostre sentit de la

vista, però com més s’apropa el sopar a algú, aquest algú se n’adona que el plaer real de la

vida està lligat a l’olfacte, ja que arriba a cada una de les nostres emocions”.

L’olor és una sensació exteroceptiva (és a dir, que ens aporta informació del món exterior).

Això fa que cada persona pugui interpretar aquesta informació de diverses maneres.

Hi ha factors que determinen el procés perceptiu. Aquests són:

- L’estímul o situació ambiental: L’estímul ha de ser adequat, és a dir, que tingui un

nivell d’intensitat suficient per provocar la sensació.

- Els recursos físics del subjecte: L’estructura física dels sistemes sensorials és diferent

en els nens respecte als adults. La grandària corporal dels receptors sensorials, el nivell

de maduració del sistema nerviós, el procés de mielinització de les fibres nervioses,

etc) Aquests fets determinen la diferent manera de percebre el món per part de cada

individu.

2 En un estudi neurocientífic publicat en l’edició de novembre de la revista Current Biology, en una investigació liderada per Laara

Jeshurun, del Departament de Neurobiología de I’institut de Ciències Weizman d’Israel


16

- Les condicions psicològiques del subjecte: La situació emocional en què es troba,

determina la percepció.

En la nostra percepció intervenen tant les propietats del sistema nerviós com la pròpia

personalitat, experiència, la motivació del subjecte perceptor. No només consisteix a rebre

estímuls del món exterior sinó que es tracta de relacionar aquestes dades rebudes amb altres

ja existents en la memòria de cadascú i d’aquesta forma identificar-los i valorar-los des del

nostre punt de vista afectiu.

Per tant, les persones no ens comportem, per exemple, com una càmera fotogràfica, que

enregistra d’una manera passiva els estímuls que li arriben, sense cap interpretació, sinó que

ens comportem no només d’una manera activa sinó que també reaccionem davant d’aquests

estímuls relacionant-los amb informació passada, que guardem dins la nostra memòria i això

suposa tota la subjectivitat de l’individu: les seves experiències passades, les seves

expectatives, el seu estat d’ànim... Per tant, contínuament fem ús d’una mirada introspectiva.

I no només això, sinó que també depenen de factors socials i culturals perquè, de fet, l’ésser

humà és un animal social i, per tant, aconsegueix tot el seu aprenentatge dins la societat i la

cultura les quals l’envolten. És a dir, aprenem a percebre influïts pels costums, les creences, el

llenguatge, les arts o els mitjans de comunicació de la nostra societat. I és precisament a través

d’aquests factors, quant als factors socioculturals, que elaborem les nostres experiències i els

nostres esquemes cognoscitius que després prendran una gran influència dins la nostra

manera de percebre.

Resulta interessant saber que molts dels adjectius que utilitzen els classificadors per descriure de manera relativa precisa a estímuls propis d’altres sentits; dolç i amarg, per exemple, són en realitat descripcions de sabor, i no són adequades per descriure olors. La dificultat per representar olors es degut a que segons investigacions científiques el olfacte opera d’una forma molt complexa i no del tot coneguda encara.


17

3.1 Part teòrica- Els olis essencials

3.1.3 Què són?

L’oli essencial és la barreja de diverses substàncies químiques altament concentrades,

biosintetitzades per les plantes. No se sap exactament quina és la seva funció en el

metabolisme vegetal, però es creu que estan implantades en el seu sistema immunològic.

Donen l’aroma característica a algunes flors, arbres, fruits, herbes, espècies i llavors.

- Característiques:

1. Molt aromàtics

2. Són substàncies molt volàtils, per tant cal conservar-los en llocs frescos i en recipients

tancats.

3. Poc densos (insolubles en aigua)

4. Normalment són incolors.

5. Cada oli està compost per un gran nombre de substàncies amb propietats diferents, el qual

explica la multiplicitat dels seus possibles usos.

3.1.4 Estructura química

Estan formats principalment per terpenoides, lípids (biomolècules insolubles en aigua) molt

volàtils formats per unitats d’isoprè unides en estructures de 10 i 15 carbonis. Les substàncies

responsables de l’olor solen posseir en la seva estructura química grups funcionals

característics (aldehids, cetones, esters, etc.).

Cada oli essencial l’integren, com a mínim, cent compostos químics diferents, classificats com

aldehids, fenols, òxids, esters, cetones, alcohols i terpens.


18

Els olis essencials es poden classificar per la seva naturalesa química en:

- Compostos terpens: Geraniol

- Compostos alifàtics de cadena recta: Isobutil

- Compostos sulfats i nitrogenats heterocíclics: Antranilat de metil


19

3.2 Part experimental (obtenció)

3.2.1 Mètodes d’extracció

Els mètodes amb els quals s'obtenen els olis essencials són:

1. Destil·lació:

És un mètode de separació de substàncies químiques que s’utilitza quan entre els dos

components de la mescla hi ha una diferència de volatilitat. Hi ha diferents tipus de destil·lació

per a l’extracció dels olis essencials:

A) Destil·lació simple:

Es posa en un matràs una quantitat determinada del producte que es vol destil·lar (mai

passar de la meitat de capacitat del recipient). Després, s’introdueix el líquid (aigua,

alcohol...) i al cap d’unes hores de maceració es procedeix a la destil·lació.

Quan s’aplica escalfor al matràs, els compostos volàtils de la planta s’evaporen

juntament amb els del líquid que els contenia i són arrossegats cap al refrigerant, on

tornaran a la seva forma líquida (és a dir, es condensaran) i es recolliran en el

col·lector.

SISTEMA DE DESTIL·LACIÓ AL LABORATORI (S’UTILITZA EL MATRÀS)


20

SISTEMA DE DESTIL·LACIÓ A LES INDUSTRIES

(S’UTILITZA L’ALAMBÍ)

En els cursos d’aromateràpia3 s’explica que a l’India, per extreure olis essencials amb un

percentatge de puresa encara més alt, a l’hora d’escalfar l’alambí ho fan mitjançant foc, i

aquest foc, encomptes d’estar cremant gas, que és el que normalment s’utilitza, crema la

mateixa planta que s’està destil·lant i per tant la planta no se sent “agredida”.

B) Destil·lació per arrossegament de vapor:

Aquest procés és més complex que el simple ja que en comptes d’utilitzar un matràs aforat

se n’utilitzen dos. En el primer matràs es posa únicament el líquid amb el qual es vol

destil·lar (aigua, alcohol...) i en el segon hi ha contingut el mateix líquid que el primer més

el compost que es vol destil·lar (en el meu cas, les plantes).

Es diu destil·lació per arrossegament de vapor perquè el vapor que es produeix en escalfar

el primer matràs és l’encarregat d’arrossegar el del segon matràs cap al refrigerador on la

barreja es condensarà. El resultat de la condensació és el producte (en el meu cas, l’oli

essencial).

És més eficient que la destil·lació simple i és el que he utilitzat per fer les destil·lacions de

les meves plantes.

3 Tractament de les afeccions físiques o mentals basat en les propietats aromàtiques d’olis essencials extrets de plantes i

arbres.


21

L’aigua sobrant que s’obté en el col·lector es pot eliminar mitjançant el mètode de

decantació (que consisteix a separar dues o més substàncies immiscibles que tinguin

densitats diferents).

SISTEMA DE DECANTACIÓ MITJANÇANT UN EMBUT DE DECANTACIÓ

2. Extracte

És un mètode que tradicionalment s’utilitzava per extraure oli essencial de flors delicades com

el gessamí i la rosa.

Se submergeix la part de la planta que es vulgui destil·lar en alcohol, grasses naturals o àcid,

extraient el principi actiu de la planta.

http://4.bp.blogspot.com/_jMhk2-N_6cQ/SAzuH036dlI/AAAAAAAAABk/QMz-zx8udOo/s1600-h/decantaci%C3%B3.png�


22

En els cursos d’aromateràpia s’explica que quan s’utilitza aquest procés mitjançant àcid se

n’extreu un producte anomenat concret que és la barreja d’àcid i l’oli essencial. Quan s’extreu

l’àcid, el producte resultant s’anomena absolut. Tot i això, em van explicar que encara que

s’intenti treure la part de l’àcid, sempre queden restes en les estructures moleculars dels olis i

que si s’ingerissin, podrien ser perjudicials i que per això no els hi agradava utilitzar aquest

procés, tot i que hi ha empreses que utilitzen l’extracte per crear perfums i això es pot saber

perquè l’absolut és soluble en aigua, i com hem dit anteriorment, l’oli essencial no.

3. Premsat

Aquest mètode només es pot utilitzar per a l’obtenció d’olis essencials dels cítrics. Mitjançant

una esponja s’espremen les pells dels cítrics, que han de tenir talls fets per exemple amb un

bisturí. Quan les esponges estan ben mullades d’oli, s’escorren i s’allibera l’oli essencial.

“De importancia similar era la preparación. La menta y el espliego podían destilarse en ramitos enteros, mientras otras plantas necesitaban ser picadas finamente, troceadas, trituradas, raspadas, machacadas o incluso maceradas antes de añadirse a la caldera de cobre. Y muchas otras plantas no se dejaban destilar, lo cual era una amarga frustración para Grenouille.”

SÜSKIND PATRICK, El perfume


23

3.2.2 Extracció plantes escollides. Muntatge

El mètode que vaig utilitzar per extreure l’oli essencial de les plantes escollides va ser el de

destil·lació per arrossegament de vapor4 ja que en el curset d’aroma teràpia em van dir que era

el més factible.

El muntatge me’l va ajudar a muntar Margarita Fortuny, professora de química, i és aquest:

Matràs aforat amb aigua

Tub de seguretat

Calefactor Tub conductor

Matràs aforat amb plantes i aigua

Suport

Condensador

Entrada d’aigua

Sortida d’aigua

Matràs Erlenmeyer i sortida d’aigua amb oli

4 Explicat en el punt 3.2.1 “1.Destil·lació”, apartat B


24

3.2.3 Resultats

En aquest apartat presento els resultats de les respectives extraccions de cada planta escollida.

a) FARIGOLA:

Collida: 2 de maig

Destil·lació: 4 de maig (les flors)

Hores en procés: Sis hores

Producte: Va sortir producte, però no el desitjat. N’esperava

molt més.

Conclusió5: Per haver estat sis hores en procés el producte

obtingut és molt escàs. Potser és que la planta no estava prou

remullada. Procedeixo a fer una segona destil·lació.

Destil·lació: 7 de maig (utilitzant les mateixes plantes que

l’última vegada, les quals han estat tres dies en remull)

Hores en procés: Quatre hores

Producte: No en vaig extreure res.

Conclusió: Potser el producte és nul perquè només va estar

quatre hores en procés. Faig una tercera destil·lació.

Primera destil·lació

Segona destil·lació

5Les conclusions són les corresponents al finalitzar cada destil·lació, per tant, són constructives. Al principi no sabia coses

que després vaig anar descobrint. Per més detall, consultar el “diari” (punt 4.3 de l’annex)


25

Destil·lació: 10 de maig

Hores en procés: Vuit hores

Producte: Gens

Conclusió: Tot i que es va procurar que la destil·lació estés el

màxim d’hores en funcionament no s’obté gens de producte.

Havia passat una setmana respecte a la collita, és probable que

els compostos químics ja s’haguessin volatilitzat.

Tercera destil·lació

Oli essencial obtingut

RESULTAT FARIGOLA


26

b) ROMANÍ:

Collit: 27 de juny. (La primavera ja ha passat, la planta se’ns ha presentat sense flor.)

Destil·lació: 29 de juny (les fulles i tiges)

Hores en procés: Menys de cinc hores

Producte: Quatre gotes

Conclusió: Pot ser que els compostos ja s’hagin volatilitzat, com

em va passar amb la farigola, o potser simplement és per

l’escassetat de temps. Procedeixo a fer una altra destil·lació.

Destil·lació: 1 de juliol (utilitzant les mateixes fulles de la

primera destil·lació)

Hores en procés: Quatre hores de destil·lació

Producte: Aproximadament la mateixa quantitat de la primera

Conclusió: El temps que ha estat en funcionament el procés ha

estat molt poc, segurament és el principal causant del mateix

resultat que l’altre dia.

Destil·lació: 2 de juliol (utilitzant les mateixes fulles de la

primera destil·lació)


Producte: Unes set gotes, no gaire més que les anteriors

Conclusions: Han passat cinc dies des de la seva collita i és

probable que ja definitivament se’n hagin volatilitzat tots els

olis essencials. A més, la planta ja començava a florir-se.



Tercera destil·lació


27


RESULTAT ROMANÍ


28

c) GINESTA:

Collida: 27 de juny

Destil·lació: 28 de juny (les flors)


Producte: Tres tubs d’assaig sencers

Conclusió: La destil·lació s’ha fet tan sols un dia després de la

seva collita. Els seus olis estan frescos. Es demostra una altra

característica dels olis essencials: la concentració d’oli no és la

mateixa en totes les parts de la planta. (Segurament això

també va condicionar el resultat del romaní, l’extracció del

qual es va fer de les fulles, que encara que tinguin oli no és on

n’hi ha la màxima concentració, que és a les flors).


RESULTAT GINESTA



29

d) SAJOLIDA:

Collida: 22 de setembre

Destil·lació: 23 de setembre (flors i fulles)

Hores en procés: Set hores de procés

Producte: Gens

Conclusió: No entenc què pot haver passat. Faré una segona

destil·lació.

Destil·lació: 27 setembre (el cap de setmana en remull)

Hores en procés: Aproximadament vint-i-quatre hores

Producte: Més que mai

Conclusió: El temps és la principal causa dels resultats tant

minsos.



RESULTAT SAJOLIDA



30

e) GESSAMÍ:

Collit: 4 octubre

Destil·lació: 5 octubre (flors i fulles)

Hores en procés: Cinc hores a la màxima potència

Producte: Prou quantitat de producte

Conclusió: La potència dels calefactors també van influir en els

minsos resultats. Fins llavors no ho havia intentat per por que

alguna cosa sortís malament i no ser present al laboratori (ja

que tenia classes).



RESULTAT GESSAMÍ


31

3.2.4 Comprovació (test)

a) Introducció

Un cop vaig realitzar totes les extraccions de les plantes escollides i tenia el producte desitjat,

vaig trobar que seria factible l’elaboració d’algun test per a la comprovació que els resultats

obtinguts m’havien sortit bé i que per tant, l’olor era realment la mateixa o com a mínim s’hi

aproximava, a la de la planta originària.

Després de donar-hi voltes vaig pensar que un test seria la millor forma per comprovar-ho.

Però, com elaboraria el test? Quines dades faria servir? Evidentment, les extraccions que jo

havia fet personalment hi serien presents, en el test, però, quines variables més utilitzaria?

Estava clar que no podia pretendre exposar els olis essencials a la gent i pensar que tothom

seria capaç de dir-me a quina planta pertanyien, perquè no tothom en coneix la seva olor, ja

que no són olors que ensumem habitualment, així com la de la mandarina, per exemple, que

tenim la seva olor més present en la nostra vida, en el dia a dia. Per tant, si des d’un bon

principi la majoria de gent no coneix aquestes olors, com pretendre que les sabés relacionar?

I de cop hi vaig caure. Fer el test a partir de comparacions entre les meves extraccions i unes

d’industrials fetes per a l’ús en l’aromateràpia. M’explico: Si ens donen un flascó i ens el fan

olorar i aquesta olor és nova per a nosaltres, vol dir que no existeix dins la consciència cap

interacció entre aquesta essència i un element, i de fet, això segueix així fins que algú ens diu

que allò és, per exemple, l’essència de la planta de la farigola. A partir d’aquí, el nostre cap ja

relacionarà aquella flaire amb aquell element, en el cas del meu experiment, la planta, i per

tant ja hi tindrà establerta una correlació. Això comporta que si en breu exposo tot de flascons,

posem pel cas cinc, i certifico que un d’aquests flascons conté la mateixa essència que la de la

farigola que acabem d’olorar no fa ni mig minut, tots hauríem de ser capaços d’entre totes,

saber-la destriar. Sempre i quant, i aquí és on el meu test cobra importància, l’extracció que jo

he fet de la planta de farigola hagi estat l’adequada, i per tant, l’oli essencial sigui el més

perfecte i, consegüentment, el més semblant al que nosaltres suposem que és el real, és a dir,

l’industrial.

“El record és el perfum de l’ànima.” George Sand.


32

b) Elaboració i resultats

OBJECTIU: Determinar si el producte de les meves extraccions és correcte i per tant s’aproxima

a l’utilitzat per a teràpia. Conseqüentment, calcular l’error de l’experiment.

MATERIAL:

- Olis essencials extrets personalment- Romaní, farigola i gessamí.

- Olis essencials extrets industrialment- Romaní, farigola i gessamí. (Me’ls va vendre

l’Ascen Garcia, qui treballa utilitzant aquests olis. A causa del seu alt preu, només en

vaig comprar d’aquests tres).

- Cartronets de perfumeria. (On quedaran impregnats els olis essencials)

PROCEDIMENT:

1.- La persona que se sotmet al test rep una breu explicació de l’objectiu d’aquesta prova.

2.- Se li presenta els tres tipus d’olors: gessamí, farigola i romaní.

3.- Se li mostren les principals diferències entre els olis extrets personalment i els extrets

industrialment:

- Els extrets industrialment s’han tret en una gran escala i amb una tecnologia més complexa

que els obtinguts al laboratori, per tant, el contingut en els primers és més concentrat.

-L’olor dels industrials és més plena, rodona, forta, i consegüentment és molt més fàcil veure’n

la diferència. Els extrets al laboratori fan una olor més dèbil i més aigualida.

4.- En el test, els cartronets que contenen els olis extrets al laboratori estan marcats com a

“mostra A”, “mostra B”, “mostra C”. En canvi, els cartronets que corresponen als olis

industrials, estan marcats amb el nom de cada planta. La raó d’aquestes etiquetes és perquè el

que m’interessa és que la gent sàpiga trobar a partir de les olors “guia”, que serien les

industrials, el nom que pertany a cada essència extreta manualment.

5.- Un cop sabut això, als participants se’ls entrega el test, que consisteix en una simple taula

que hauran d’omplir:


33

Olis essencials extrets experimentalment

Olis essencials extrets industrialment

En els espais en blanc que corresponen a la columna 2 hi hauran de posar el nom de cada

planta que correspon a cadascuna de les tres mostres. Per cercar la resposta, podran olorar

tants cops com vulguin cada cartronet de perfumeria i utilitzar el temps que necessitin per

cercar les corresponents correlacions.

6.- Encara que la persona no estigui del tot segura del nom de la planta que correspon a cada

mostra, ha de completar totes les caselles. D’aquesta manera es podrà establir el grau d’error

de l’experiment.

FOTOGRAFIES DEL MUNTATGE:

Mostra A

Mostra B

Mostra C

2

1

1 2

OLI ESSENCIAL INDUSTRIAL DE GESSAMÍ


34

ELS OLIS ESSENCIALS EXTRETS PERSONALMENT

MUNTATGE DEL TEST

Cartronet impregnat amb l’oli essencial industrial

Cartronet impregnat amb l’oli essencial extret personalment


35

RESPOSTA CORRECTA:

O. ESSENCIALS EXTRETS EXPERIMENTALMENT O. ESSENCIALS EXTRETS INDUSTRIALMENT

Mostra A Romaní

Mostra B Gessamí

Mostra C Farigola

TOTAL D’ENQUESTES REALITZADES:

En total he fet 30 enquestes encara que 2 han quedat descartades. Pertanyen a dues nenes

que, al posar-se nervioses perquè no aconseguien relacionar les olors, van copiar de la seva

companya. Al no ser respostes sinceres, les dues enquestes han estat eliminades.

RESPOSTES CORRECTES OBTINGUDES:

O. ESSSENCIALS Encertats

Romaní 12

Gessamí 20

Farigola 17

Total enquestes 28

CALCUL D’ERROR:

% Encert = x 100

Resolució càlculs:

(12/28)x100= 42,85% respostes correctes romaní

(20/28)x100= 71,42% respostes correctes gessamí

(17/28)x100= 60,71% respostes correctes farigola

Encerts

Valor total


36

c) Conclusions

Abans de treure les conclusions definitives del test, m’agradaria fer referència al fet que potser

sí que hauria d’haver afegit la variant de l’edat en aquesta enquesta, tot i que en un principi no

em pensava que hi pogués influir, però resulta que sí, o això com a mínim és el que vaig deduir.

El test el vaig fer a nens de primer d’ESO, a una colla de quart, a nois i noies de segon de

batxillerat i a alguns professors. Per tant, el resultat d’aquest test abasta gent de moltes edats i

sexes.

Primer de tot els el vaig fer a tota la colla dels nens de primer i tot i que es van concentrar

molt, l’error que va donar-se era important. Per a sorpresa meva, l’error va disminuir d’una

manera significativa quan vaig fer el test als alumnes de batxillerat, per exemple. I això havia

de tenir alguna raó.

És veritat que els compostos químics procedents dels cossos volàtils que nosaltres percebem

de l’ambient són els mateixos per a tots i la diferència està en la percepció, ja que a tots no ens

evoca el mateix una determinada olor.

Tot i que aquest test no demanava què és el que ens transmet una olor, sinó que era un simple

fet de relacionar, no vaig caure que realment les olors entre si no s’assemblaven gaire i, per

tant, s’haurien de fixar molt més que amb una simple aparença de l’olor, haurien de buscar

més enllà de cada essència i cercar característiques que fessin diferents unes olors de les altres

i així establir relacions amb les industrials. És un fet de què, fins que no vaig acabar

0

5

10

15

20

25

Romaní Gessamí Farigola

Encerts R

Encerts G

Encerts F


37

l’experiment, no vaig ser conscient: el nivell de racionalització no és el mateix el d’un nen de

tretze anys que el d’un adult.

I de fet, el nivell de racionalització no hauria d’haver causat cap descens de resultats

correctes, sempre i quant les olors (les industrials i les del laboratori) s’haguessin assemblat

molt entre si, perquè aleshores el fet de relacionar dos elements que fossin relativament iguals

hagués estat molt més fàcil. Malauradament, resulta que els olis, tot i procedir de la mateixa

planta, no desprenien exactament la mateixa essència (ja que no havien estat extretes de la

mateixa manera ni amb les mateixes condicions), i per tant, la comparació i consegüentment la

recerca de la correlació entre les dues flaires no consistia a buscar la parella igual, sinó a trobar

certes similituds entre una i altra, en desxifrar certs aspectes característics de les extraccions al

laboratori per poder-les comparar després amb les industrials. Aquest és un procés que un nen

encara no ha desenvolupat el prou i per això, a l’hora de fer el test, el marge d’error va ser

molt més alt en els nens que en els joves o adults, alguns dels quals fins i tot, d’una manera

molt ràpida i hàbil, van saber relacionar totes les olors entre si.

Un cop fet referència a aquest punt, la conclusió d’aquest test i, per tant, de les extraccions

realitzades al laboratori és que la del gessamí em va sortir molt millor que la resta (com a

mínim que les dues comparades). És l’olor que tothom relacionava primer, i a molts només els

va caldre olorar-la un cop per identificar-la. L’olor està clara i definida. Això pot ser per tres

raons. La primera de totes, perquè el gessamí és l’última extracció que vaig fer i per tant la més

recent, això fa que ja tingués experiència a l’hora de fer el procés i que ja conegués el principal

problema que els compostos, en ser tan volàtils, s’han de destil·lar al més aviat possible i en el

cas del gessamí va ser l’endemà, i en canvi, en la del romaní, per exemple, no. La segona raó és

que al ser l’última extracció i, per tant, la més recent, els compostos estaven més “frescos”,

cosa que en els altres tubs d’assaig, com que ningú pot assegurar que estessin tancats d’una

forma cent per cent hermètica i segura, podria cabre la possibilitat d’haver-se escapat entre

petits espais imperceptibles que s’haguessin produït entre el tub i el tap. La tercera raó per la

qual és el més fàcil de reconèixer podria ser simplement que entre les tres plantes, el gessamí

és la que té una olor més característica.

A simple vista es pot apreciar fàcilment que el nombre d’encerts del gessamí és bastant més

gran que la de romaní i de farigola.

En canvi, el romaní és l’oli que va causar més confusions. Fins i tot hi va haver gent que va dir

que feia “pudor”. La conclusió òbvia que en trec és que no vaig fer una bona extracció. Al


38

remirar el diari6 per escriure els possibles fets que provoquessin la mala extracció del romaní

vaig trobar que és l’única que va ser destil·lada dos dies després de la seva collita (a part del

poc temps del funcionament de la destil·lació).

Per tant, en general, les meves destil·lacions no han resultat ser dolentes. Tot i que només n’he

pogut fer la comprovació de tres, l’alt percentatge de total d’encerts del gessamí, per exemple,

(71,42%) ho demostra.

Els factors que han provocat que les extraccions no fossin del tot correctes han estat:

- La meva inexperiència al principi a l’hora de fer destil·lacions. (És una de les raons per

les quals dic que el meu treball ha estat constructiu. He après molt sobre aquest

camp.)

- El material de l’institut, tot i ser bo, no és el millor, i així tampoc no ho són les meves

destil·lacions.

- El temps. El fet de no poder deixar la destil·lació en marxa durant la nit no va ajudar la

prova.

- La concentració dels olis essencials dins la planta no és la mateixa en totes les zones.

Del gessamí vaig fer la destil·lació de les flors (habitualment on hi ha més oli) en canvi,

la destil·lació del romaní estava feta a base de les fulles i tiges.

- La seva conservació. Els tubs d’assaig guardats a la nevera està bé, però ningú assegura

que sigui el millor sistema.

6 Apartat 4.3 dins els annexos


39

4. Annexes

4.1 Fitxes de plantes

4.1.1 Farigola Thymus vulgaris

Fum que vas a la teulada i que n'ixes floc a floc, dius a la lluna afilada: -Vora l'olla salta el foc.

La mare crida i trascola i vigila de reüll la sopa de farigola que està si bull si no bull.

Si, de lluny, el fum albires, plega, pare, ton fadic; ja s'entaulen les cadires i les sopes fan bonic.

Fins la boca més llamenca de desig d'haver-ne es mor, sopa humil, sopa rossenca, mostrejada amb oli d'or.

Troballa que ens fores duta per un savi saberut, l'herba humil de roca eixuta et penetra de virtut.

A la setena bocada troben la conversa els grans


40

i a l'última cullerada hi ha la son per als infants.

CARNER, Josep, La sopa, Barcelona, 1979.

Família: Labiades

Nom comú català : Farigola, timó, timonet.

Nom comú castellà : Tomillo

Distribució general: Mediterrània

Època de floració : Des de gener fins a juliol

Hàbitat : Matolls secs i assolellats sobre qualsevol tipus de substrat. Forma part del sotabosc

de les pinedes I conviu amb el romaní.

Usos i propietats : Aromàtica. Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Característiques : Planta llenyosa, molt ramificada i de petita alçada. Té les fulles cendroses,

linears, replegades al marge cap a la cara inferior. Presenta flors bilabiades, de color blanc o

rosat, que es reuneixen en glomèruls densos, fent-se visibles sobretot a la primavera. Al

contacte amb les fulles, desprèn una olor agradable i dolça.

Aplicació aromateràpia: Redueix l’acne, per a la caiguda dels cabells, antipútric, per la

bronquitis, refredats, irregularitat en la menstruació, eleva la tensió baixa, entre d’altres.


41

4.1.2 Romaní Rosmarinus officinalis

Olor de romaní dels boscos puja

Dels cims olor a regalèssia baixa.

VERDAGUER, Jacint

Família: Labiades

Nom comú català: Romaní, romer

Nom comú castellà : Romero

Distribució general: Mediterrània

Època de floració : Tot l’any

Hàbitat : Arbust de terra baixa. Forma part del sotabosc dels alzinars esclarissats i de les

pinedes de pi blanc. Creix sota terrenys calcaris.

Usos i propietats: Contenen una essència amb olor de càmfora i gust amargant. S’utilitzen,

sobretot, com a condiment de plats de carn, als quals comuniquen un especial gust de “bosc”.

Característiques: Arbust molt aromàtic, verd tot l’any, amb tiges llenyoses i ramificades de

secció quadrangular que pot ser de 50 cm fins a 1m i mig. Fulles oposades, linears, de 2 a 3 cm

de llargada, verdes l’anvers i blanquinoses per revers. Flors de color blau cel, d’1 cm. Dos

estams surten de la corol·la, i l’estil amb l’estigma bífid.

Aplicació aromateràpia: Tònic, evita la caiguda del cabell, reforça la memòria, dissol les

acumulacions de cel·lulitis, és diürètic, ajuda a curar la grip, refredats, entre d’altres.


42

4.1.3 Ginesta Spartium junceum L.

La ginesta altra vegada,

la ginesta amb tanta olor,

és la meva enamorada

que ve al temps de la calor.

Per fer-li una abraçada

he pujat dalt del serrat:

de la primera besada

m’ha deixat tot perfumat.

MARAGALL, Joan

Família: Luguminosae

Nom comú català : Ginesta, ginestera, herba de ballester

Nom comú castellà : Canarios, gayomba, genista de España, hiniestra, retama de flor, retama

de los jardines, retama macho

Distribució general: Mediterrània septentrional

Època de floració : Abril, maig, juny, juliol

Hàbitat : Cultivada com a ornamental. Naturalitzada en marges de torrents i vores de

carreteres.

Usos i propietats : Medicinal. Tòxica.


43

Característiques : Arbust alt, pot arribar a fer cinc metres, molt ramificat amb branques amb

aspecte junciforme: verdes i aparentment sense fulles. De fet les fulles són petites, lineals i

cauen ràpidament. Les flors són grans de més de dos centímetres d'un groc molt viu, surten a

la part de dalt de les branques i fan inconfusible aquesta espècie. A més la reconeixerem

perquè el calze sembla format per una sola peça, sense dents, que abraça la flor per baix i

s'obre per dalt. Els fruits són uns llegums molt comprimits que es tornen negrosos al madurar.

Pot florir en diferents moments de l'any però la florida principal es dóna al final de la

primavera. Aquesta espècie no és pròpia de la nostra flora, malgrat és d'origen mediterrani, és

plantada amb freqüència a les autopistes i s'ha naturalitzat a molts d'indrets de les Illes Balears

colonitzant torrents i garrigues a prop de les carreteres.

Aplicació aromateràpia: No en té.


44

4.1.4 Sajolida Satureja montana

Per més que brins de neu lo temps esbulla per mos cabells castanys, quan vaig a Montserrat o a Puig d’Agulla no tinc més que quatre anys. La sàlvia, el romaní, la sajolida, amb ses fragants olors, sembla que em criden, refrescant ma vida: «Som les mateixes flors!» L’avi, quan jo era xic, m’hi conduïa amb un ram a la mà: «Vés a ofrir-lo a la Verge -—em repetia—, que ella et beneirà.

CAMPRODÓN LAFONT, Francesc

Família: Labiades

Nom comú català : Herba d’olives, sajolida

Nom comú castellà : Ajedrea, hierba oliva


Època de floració : Juliol, agost, setembre

Hàbitat : Pastures i brolles calcícoles de muntanya. Acompanya el romaní i la farigola.

http://herbarivirtual.uib.es/cat-ub/imatges_especie/7028_135043.html�


45

Usos i propietats : Comestible i usos alimentaris.

Característiques: Planta herbàcia de terra baixa molt aromàtica, vivaç, lignificada a la base, de

tija angulosa amb les ramificacions erectes. Les fulles oposades, d’1 a 2 cm, amb el marge

enter ple de pèls. Flors bilabiades, blanques o rosades, que surten a les axil·les de les fulles

superiors, mirant totes cap al mateix cantó.

Aplicació aromateràpia: Antisèptica, cicatritzant, antiespasmòdica, entre d’altres.


46

4.1.5 Gessamí Jasminum officinale

Colliu la rosa de dia i de nit el gessamí; el gessamí en una tanca, la rosa enmig del jardí. Lleument, tendrament gronxada, la rosa mor en un sí. El gessamí, quan l'amada s'ajeu, pàl·lida, a dormir, el té viu, sense saber-ho, als cabells que es descenyí. La rosa fa enamorar-se i el gessamí defallir.

CARNER, Josep

Família: Oleases

Nom comú català : Gessamí bord, herba de llagues, ridorta, vidauba, vidriella

Nom comú castellà : Jazmín


Època de floració : Juny, juliol, agost, setembre

http://herbarivirtual.uib.es/cat-ub/imatges_especie/4602_96822.html�


47

Hàbitat : Bardisses, murs i a boscos aclarits, també zones dunars. A ple sol.

Usos i propietats : Per a decoració de jardins i terrasses, com a planta trepadora. Medicines. El

seu perfum per a colònies.

Característiques : El gessamí és una planta perenne i enfiladissa de fins a 4 metres de longitud

de flors blanques. Floreix a l'estiu i les flors obren els quatre pètals blancs. Les fulles estan

formades per folíols sencers en lloc de dentats.

Aplicació aromateràpia: Antidepressiu, afrodisíac, augmenta la confiança d’un mateix, redueix

els dolors menstruals en les dones, entre d’altres.


48

4.2 Diari

Dia 2 de maig del 2010

He anat amb la meva família a buscar farigola a Begues. Quan hi hem arribat, a més de trobar

farigola hi hem trobat romaní, així que n’hem agafat de les dues espècies.

Un cop n’hem tingut tot un cabàs ple de cada tipus de planta hem tornat cap a casa.

Amb la farigola, hem pogut observar que algunes estaven més florides que altres. Això és

degut que la primavera ja està començant a ser present.

JO TALLANT ROMANÍ

LA FARIGOLA


49

3 de maig del 2010

Com que en el meu treball m’agradaria fer diferents extraccions d’olis essencials d’una mateixa

planta, per exemple, de la farigola, l’extracció de la flor i de les fulles, he hagut de separar les

floretes de la planta.

Aquest procés se m’ha fet feixuc, ja que les flors són molt petites en comparació amb el volum

de la planta. Ho he fet tan bé com he pogut.

LA FARIGOLA A LA MUNTANYA

LES FLORS DE LA FARIGOLA


50

4 de maig del 2010

Avui, a l’institut, he realitzat la destil·lació per arrossegament de vapor de les flors de farigola

que vaig tallar ahir. Margarita Fortuny és qui m’ha ajudat en aquest procediment.

Procés que he seguit:

1.- He introduït una quantitat determinada de flors dins el matràs aforat i després les he

submergit en aigua de l’aixeta.

2.- Després he col·locat el matràs en el suport que va lligat al refrigerador. Ha quedat

d’aquesta manera:

MATRÀS AFORAT AMB LES FLORS DE FARIGOLA I AIGUA

3.- Hem encès les dues plaques calefactores perquè l’aigua liquida canviï d’estat i es torni

vapor d’aigua i d’aquesta manera fer que es pugui endur l’aigua i l’oli essencial del matràs on

hi ha les flors. En realitat, la destil·lació s’hauria de fer amb bombones de gas, ja que

desprenen més calor i en un punt més concret, però el gas de les nostres bombones està

esgotat, per tant, el procés, serà encara més lent que l’habitual.

4.- Hem encès l’aixeta per fer rajar aigua dins el refrigerador, i d’aquesta manera, refredar el

vapor i fer-lo tornar líquid.


51

5.- Ràpidament ens hem adonat que hi havia un inconvenient en el sistema que havíem

muntat:

Bona part de l’escalfor de la placa calefactora estava tocant de ple al refrigerador. Hem hagut

de fer petites maniobres i evitar aquest contacte ja que, si no, el vapor d’aigua no es refredaria

i, com que no canviaria d’estat, no obtindríem l’oli .

Un altre problema, també, d’haver utilitzat plaques calefactores és que l’aigua del primer

matràs aforat ha tardat bastant a escalfar-se, ja que molta de la calor despresa no tocava el

matràs.

6.- Després de sis hores, aproximadament, he tornat al laboratori i he recollit el resultat: uns

pocs mil·límetres d’aigua, una quantitat tan petita d’oli essencial que quasi no es percep, però

el que és més important, he obtingut l’essència de la farigola.

He abocat el líquid en un tub d’assaig i l’he tapat. A continuació, l’he posat dins la nevera, ja

que com que és un compost completament orgànic podria patir transformacions deixant-lo a

l’aire lliure.


52

CONCLUSIÓ:

Tot i no haver utilitzat bombones de gas, hem obtingut el resultat que esperàven, l’essència.

Però com que gairebé no es pot demostrar que dins el tub d’assaig hi ha l’oli essencial de

farigola, he decidit repetir aquest procés un parell de vegades més com a mínim, ja que m’han

sobrat flors i també perquè vull poder veure clarament una fina capa d’oli i demostrar que es

pot extreure una quantitat visible d’oli essencial encara que el procés sigui una mica llarg.


Avui a les nou del matí he posat en marxa la meva segona destil·lació també de farigola.

Aquest dimarts (quan vaig fer la meva primera) vaig obtenir molt poc resultat i parlant amb

Margarita Fortuny vam recórrer a la possibilitat que potser era perquè la farigola no estava

prou remullada, així que avui he fet la destil·lació amb les mateixes flors que han estat

reposant aquests dies, és a dir, des de dimarts.

El muntatge de la destil·lació no el vam tocar perquè és molt fatigós de tornar a fer, i de fet no

el desmuntarem fins que hagi acabat de fer totes les destil·lacions que em facin falta.

Avui, com que és divendres, a última hora de totes ens ha tocat parlar amb el tutor que dirigeix

el treball, en el meu cas Joan Sanromà, i li he demanat de poder anar a apagar la destil·lació.

Només creuar la porta del laboratori he desviat els meus ulls cap al metràs erlenmeyer, on hi

havia el resultat de la destil·lació. Primer no m’ho he cregut i he hagut d’atansar-me a mirar-ho

millor. A continuació, he pensat que potser hi devia haver hagut un error meu a l’hora d’haver

fet el muntatge, però no ho semblava quan l’he observat amb detall. Quin desastre!, no hi

havia gens de producte.

He tancat el laboratori i li he explicat això a Joan Sanromà. Segurament era perquè hi havia

estat poc temps, o potser, vés a saber, perquè estaven massa remullades.


Avui a les nou del matí he tornat al laboratori a fer un altre cop una destil·lació. Aquesta

vegada, però, he tret totes les flors de farigola, aquelles que portaven sis dies al matràs i n’he

posat de noves, les he submergit en aigua i he tornat a començar el procés de destil·lació.


53

Avui, com que tenim classes a la tarda, ha estat en funcionament unes vuit hores, és a dir, el

doble de temps que hi va estar la del dia 7.

També he aprofitat i he dut la càmera de fotografiar i he fet un bon reportatge del resultat que

vaig extreure de la primera destil·lació. Les fotografies són aquestes:

RESULTAT TOTAL DE LA DESTIL·LACIÓ DE FARIGOLA

RESULTAT AMPLIAT DE LA DESTIL·LACIÓ DE FARIGOLA

A la tarda, després de l’última, hora he anat al laboratori a apagar el muntatge i sobretot a

observar-ne el resultat. Altre cop, no hi havia res.

Conclusió: Com que ja fa més d’una setmana que he anat a collir les plantes és molt probable

que tots els principis actius ja s’hagin volatitzat. Per tant, he llençat tot el producte de la

destil·lació i també el que ni he pogut provar de destil·lar, és a dir, tota la multitud de flors de

farigola sobrant, les fulles de la farigola i també tot el romaní, del qual no n’he pogut fer ni una

sola destil·lació, i això m’ha fet força ràbia.

Oli essencial de la farigola


54

Dia 2 de juny del 2010

Avui he assistit a la primera classe d’aroma teràpia al centre: EstèticMón. Aniré a quatre

sessions.


Avui m’he deixat caure per la biblioteca per remenar tots els llibres que parlessin d’olis

essencials. Malauradament, però, només n’he trobat dos. Tot i que no m’interessaven gaire,

me’ls he mirat, els dos, i n’he recollit alguns apunts que m’han semblat interessants.


Avui, el meu pare i jo hem agafat el cotxe i hem anat a Collserola a agafar producte per a les

destil·lacions. En el meu cap només hi rondava una cosa: trobar romaní.

Volia trobar romaní perquè era una de les dues plantes que des del principi he volgut provar

de destil·lar i que l’últim cop vaig haver de llençar i d’alguna manera m’havia quedat pendent.

L’altra raó per la qual volia tornar a casa amb romaní era perquè l’home que ens donà les

classes a EstèticMón em va recomanar que n’agafés ja que era fàcil de trobar i en podria

extreure bastant oli.

Sincerament, al principi ens ha costat una mica localitzar el romaní, més que res, perquè la

primavera ja ha passat i aquesta planta se’ns ha presentat sense flor. M’ha fet molta ràbia,

però ja he decidit que renuncio a fer la destil·lació de diverses parts d’una mateixa planta. No

em pensava que em fos tant difícil d’extreure l’oli essencial mitjançant les destil·lacions i

tampoc no m’imaginava que els compostos fossin tan volàtils que als tres dies ja no n’hi

hagués rastre.

Així que he agafat el que hi havia al bosc, que era la planta de romaní sense flors i que de fet,

ja em serveixen, perquè el romaní té oli essencial en tota la seva planta.

Quan ja tornàvem cap al cotxe, després de la nostra collita, hem vist que hi havia molta ginesta

en un caminet, i a mi em sonava que duien oli essencial, per tant, també n’hem collit.


55


Després d’unes setmanes sense anar a l’institut, perquè són vacances, avui hi he tornat per

reprendre les meves destil·lacions.

He començat per la ginesta, ja que les seves flors tenen un aspecte dèbil. De fet, aquest matí ja

semblava que estessin una mica més pansides respecte a ahir. Per tant, al matí les he tallades.

N’he fet fotografies:

FLORS TALLADES DE LA GINESTA

He seguit el mateix procediment que els altres cops i l’he deixada destil·lant-se fins a les quatre

de la tarda, quan he tornat a l’institut per apagar la destil·lació.

Aquest cop m’he sorprès. Hi havia una quantitat de resultant impressionant! Fins i tot molt

més del que hi havia dins de les meves expectatives. He omplert tres tubs d’assaig amb el

resultat.

Hi ha un problema, per això; no tinc tota la certesa que la ginesta porti oli essencial. Jo

n’estava molt segura, però d’on treia aquesta idea?

En arribar a casa vaig remenar entre els apunts que vaig obtenir en el curs d’EstèticMón. No hi

havia cap frase que parlés de ginesta. Deu ser que no té propietats terapèutiques o realment

no duen oli essencial? Ho hauria de buscar.


56

RESULTAT DE LA DESTIL·LACIÓ DE LA GINESTA


He tornat al meu estimat laboratori a fer un altre cop una destil·lació. Aquest cop he provat

amb el romaní ja que de la ginesta ja n’havia obtingut un resultat prou satisfactori.

He tallat amb tisores les fulles i les he posat dins el matràs i he fet com ahir, ho he deixat en

funcionament fins a les quatre de la tarda.

Abans de marxar, però, he anat a parlar amb Joan Sanromà, el meu tutor de treball de recerca.

Hem estat parlant del meu treball en general, i m’ha aconsellat una sèrie de llibres que parlen

de les plantes (el tipus d’espècie, característiques, on resideixen...etc.), m’ajudaran a

completar les fitxes.

A la tarda he anat a apagar la destil·lació i m’he endut una decepció; en el recipient del

resultant hi havia només unes quatre gotes solitàries. Això és l’únic que n’he recollit.

Dia 1 de juliol del 2010

Avui al matí, com cada dia, he anat a fer una altra destil·lació a l’institut i m’he endut una

sorpresa, perquè m’han dit que a partir d’ara només obririen l’institut al matí, així que avui

només he deixat unes quatre hores la destil·lació de romaní en marxa i he obtingut

aproximadament els mateixos valors que l’última que vaig fer (no vaig canviar les fulles).


57

A la tarda he estat buscant informació sobre els olis essencials per cercar la resposta de si la

ginesta en duu o no. Resulta que totes les plantes tenen olis essencials i no sortia en el dossier

que m’havien donat al curs de l’EstèticMón perquè simplement no té propietats terapèutiques

i, en no utilitzar-les, és innecessària la seva fitxa.

Dia 2 de juliol del 2010

Com que a partir d’ara l’institut només estarà obert als matins, avui m’hi he plantat ben

d’hora, per concretar, a les vuit en punt ja estava allà. He pujat al laboratori i he posat altre

cop la destil·lació en marxa sense canviar les fulles.

A les dues hi he tornat per apagar-la; per tant, s’hi ha estat sis hores, i el resultat que n’he

trobat era més o menys el que m’esparava; unes set gotes, no gaire més. El producte d’avui

l’he col·locat juntament amb el que havia extret ahir. Com que avui és divendres i per tant

demà ja serà cap de setmana i no podré anar a l’institut, el total que hi ha en el tub d’assaig del

romaní és el màxim que he pogut recollir, ja que dilluns ja estaran les fulles de color marró (i

de fet ja ho començaven a estar) així que el que n’he obtingut és bastant poc. Uns tres dits

aproximadament. La fotografia és la següent:

RESULTAT TOTAL DE LA DESTIL·LACIÓ DEL ROMANÍ


58

RESULTAT AMPLIAT DE LA DESTIL·LACIÓ DEL ROMANÍ

Dia 22 de setembre del 2010

Avui el meu professor de filosofia Jordi Pérez m’ha dut sajolida que havia collit del bosc aquest

mateix cap de setmana. Li n’estic molt agraïda! El primer que he fet en arribar a casa ha estat

tallar les fulles i flors per poder fer la destil·lació demà, el més ràpid possible.

LA SAJOLIDA


A primera hora he preparat el material per a la destil·lació i l’he posat en marxa tot el dia. L’he

anat a apagar a les sis de la tarda i no hi he trobat res, en el pot del residu. He marxat

descontenta de l’institut, però no he tocat res. Ho deixaré en remull tot el cap de setmana i el

dilluns ho tornaré a provar.


59


A primera hora he posat la destil·lació en marxa. Com que avui tenim classe a la tarda podrà

estar encesa més estona. Espero que n’extregui alguna cosa!

Sóc un desastre. Al sortir de l’institut m’he entretingut i m’he oblidat completament de la

destil·lació. Però puc aprofitar aquest fet per deixar-la encesa tota la nit, a veure què passa.


No m’ho puc creure! He extret més producte que mai! Queda comprovat que aquest és un

dels grans problemes des de ben el principi: el temps. Només hi ha un petit error; que no vaig

omplir prou el primer matràs i l’aigua es va acabar; llavors, en el producte, han quedat algunes

restes de l’aigua on hi havia el contingut de sajolida, però tot i amb això, tant l’oli essencial

com l’olor s’aprecien perfectament, i de fet, això és el que busco.

Com que el producte era molt i no cabia tot dins un tub d’assaig he extret aigua de la que hi

havia per sota de l’oli essencial. Ho he fet mitjançant la decantació.

MÈTODE DE DECANTACIÓ

http://4.bp.blogspot.com/_jMhk2-N_6cQ/SAzuH036dlI/AAAAAAAAABk/QMz-zx8udOo/s1600-h/decantaci%C3%B3.png�


60

RESULTAT TOTAL DE LA DESTIL·LACIÓ DE SAJOLIDA

RESULTAT AMPLIAT DE LA DESTIL·LACIÓ DE SAJOLIDA

Dia 4 d’octubre del 2010

Avui en Jordi Pérez m’ha tornat a portar plantes perquè aquest cap de setmana va tornar al

bosc. Aquest cop m’ha dut gessamí. A la tarda l’he tallat tot per poder fer la destil·lació

l’endemà.


Com sempre, a primera hora he encès la destil·lació. Com que l’última vegada em va anar molt

bé deixar-la a la nit, avui he fet el mateix. He marxat de l’institut i he deixat la destil·lació

encesa.


61


A primera hora he anat al laboratori a apagar la destil·lació i m’he endut una desil·lusió; algú va

apagar la meva destil·lació. Culpa meva, per no haver avisat. L’he encès un altre cop i com que

avui només tinc cinc hores per poder treballar, l’he posat quasi al màxim perquè treballi amb

més rapidesa.

A última hora he anat a apagar la destil·lació. N’he extret contingut però m’hauria quedat més

satisfeta si hagués estat en més quantitat, però ja m’està bé, es pot apreciar l’oli essencial.

RESULTAT TOTAL DE LA DESTIL·LACIÓ DE GESSAMÍ

RESULTAT AMPLIAT DE LA DESTIL·LACIÓ DE GESSAMÍ


62

4.3 Entrevista

Cercant per Internet vaig trobar un programa de ràdio on dues noies parlaven sobre les olors i

el seu poder evocatiu. Una d’elles té una empresa on utilitzen aquesta propietat per al consum

en una determinada línia de productes o en una determinada botiga. Són serveis que ells

ofereixen, tenen olors de tot tipus, d’herba, de caramel, de canyella... Aquests aromes fan

augmentar les ganes de romandre més temps en una botiga pel fet de sentir-se a gust i

confortable per l’olor que ens envola en aquell precís moment.

Vaig trobar molt interessant el que feien i vaig intentar concertar una entrevista amb elles i

malgrat enviar-los un correu no vaig rebre cap resposta, tot i insistir-hi dues vegades.

“Hola. Sóc Júlia Pascual Mateu, estudiant de 2n de batxillerat en l’institut Lluís Vives de

Barcelona. Aquest any estic fent el treball de recerca que gira al voltant dels olis essencials i les

olors. L'altre dia, casualment, vaig escoltar una entrevista que us van fer a CatRàdio ja fa un

temps, però em va semblar molt interessants les vostres explicacions i penso que em podrien

ser de gran utilitat per al meu treball.

El motiu de la meva carta és demanar-vos una possible entrevista amb vosaltres per aprofundir

en el tema del meu treball. Si no us va bé, he pensant en la possibilitat que em contestéssiu en

un correu les meves preguntes. Sense afegir res més, espero la vostra resposta.

Cordialment, Júlia Pascual.”


63

5. Conclusions

El sentit de l’olfacte ha estat sempre el menys valorat de tots. Ens deixem portar sempre per la

vista, per l’oïda, sentits més considerats, però en el nas no hi pensem mai. Potser és perquè

mai no hem viscut sense. O potser sí, relativament. Quan ens constipem i el nostre nas queda

col·lapsat i no podem inspirar plenament passa allò tan molest. Menges i no notes el gust,

respires i tot et sembla monòton, sense cap variació. Segueix aquella “llei”: “No apreciem el

que tenim fins que ho perdem”.

És un sentit oblidat. Ens desentenem que forma part del món sensorial i que pren una

importància extraordinària. Tot i que és el sentit que ens evoca més records no hi pensem.

Segons uns estudis de la Universitat de Rockefeller, recordem un 35% del que olorem davant

d’un 5% del que veiem, un 2% del que sentim i un 2% del que toquem i podem identificar

1.000 aromes diferents. Les olors ens poden estimular, relaxar, seduir, despertar emocions i

fins i tot canviar-nos d’estat d’ànim.

Una sola petita flaire ens pot transportar a anys del present, fins i tot ens pot deixar enmig de

mars de records. Ens desperta tot d’emocions introspectives, exclusives per a cadascú de

nosaltres.

Tot i això, jo reivindico el seu reconeixement, perquè sí que és un sentit tan important com els

altres i es mereix estar en el lloc que li pertoca.

Nosaltres percebem els compostos químics olorosos que estan barrejats en l’aire, i mentre els

ensumem, adonant-nos-en o no, nosaltres alhora també en desprenem, alliberem la nostra

pròpia olor natural, igual que les plantes.

Aquest joc és molt interessant. No tots els humans desprenem la mateixa olor, evidentment, i

tampoc en la mateixa quantitat. Les plantes, igual.

Fent aquest treball he descobert que encara que no se sap totalment del cert el perquè les

plantes desprenen olors, està clar que ho fan, i cada una de manera diferent. Cada una

posseeix olis essencials en diferents parts de la planta i en diferents concentracions, per tant, a

l’hora de fer les destil·lacions, els resultats eren molt variables. Ho eren per aquest fet i també,

com ja he esmentat, per la falta de temps, la volatització dels olis essencials en dos o tres dies,

i la bona conservació dels olis en el seu perfecte estat.


64

Una conclusió important que també he pogut extreure en l’elaboració d’aquest treball és que

es necessita una gran quantitat de plantes per a obtenir tan sols un gram d’oli essencial. Per

exemple, per un sol gram d’oli essencial de rosa es necessiten ni més ni menys que 1250 grams

de pètals!7

És aquesta la raó per la qual a l’hora de fer les destil·lacions cal mirar-se dues vegades el tub

d’assaig abans de poder comprovar la finíssima capa d’essència que hi havia per sobre de

l’aigua.

7 http://www.guiadelsalud.info/articulo.php?art=860&id=12


65

6. Agraïments

“Una vegada, un alumne, desesperat [...], em va preguntar a boca de canó: <<Profe, però vostè

per què escriu?>> Vaig respondre de manera instintiva: <<Per saber com s’acaba>>. I s’acaba

sempre així, tant en l’escriptura com en la vida: amb un <<gràcies>>".8

I el meu gràcies el vull partir en molts trossets i repartir-los entre tota aquesta gent que m’ha

ajudat a fer possible aquest treball i als quals n’estic molt agraïda. I que quedi aquí esmentat el

meu reconeixement.

L’Ascen Estero, per haver-me pogut col·locar en el curset d’aromateràpia i també per haver-

me proporcionat els olis essencials industrials. A en Jordi Pérez, qui em va dur, no una sinó

dues plantes, les quals he utilitzat per al meu treball i de les quals posteriorment n’he fet les

destil·lacions (sajolida i gessamí). A en Joan Sanromà, el meu tutor, qui m’ha orientat sempre

que m’he sentit perduda. A Margarita Fortuny, qui m’ha ajudat en el muntatge de la

destil·lació. I a l’Alexandre Cano, per la correcció minuciosa del treball, que, tot i actuar de

forma indirecta en la meva recerca, és important.

I d’una manera dolça, entrego el meu trosset d’agraïment als pares, els qui m’han acompanyat

dia rere dia en aquest camí d’elaboració del treball de recerca. Són els qui m’han acompanyat

a buscar les plantes, els qui m’han ajudat en la cerca d’alguna informació, els qui m’han

recomanat, m’han guiat quan ho he necessitat, els qui han suportat recitar els meus paràgrafs

mil vegades, els qui m’han donat opinió sempre que ho he necessitat. Vaja, els qui des d’un

primer dia han estat sempre un punt de suport totalment necessari per a mi.

8 D’AVENIA, Alessandro, Blanca com la neu, vermella com la sang, Ed. Rosa dels Vents, Trad. De Neus Nueno, Barcelona, 2010


66

7. Bibliografia consultada

http://www.manacormanacor.com/actualidad_06_museu.html

http://www.hoy.com.do/opiniones/2009/12/19/306820/print

http://www.monografias.com/trabajos7/sepe/sepe.shtml

http://html.rincondelvago.com/desarrollo-sensorial_1.html

http://asarbach.wordpress.com/programacion/unidad-3-los-procesos-psiquicos-i/1-los-

procesos-perceptivos/

http://que-gusto-de-volverte-a-ver.blogspot.com/2009/09/los-olores-primarios.html

http://www.nodulo.org/ec/2003/n013p03.htm

http://filosofiabatxillerat.wordpress.com/2007/11/22/que-es-la-percepcio/

http://www.monografias.com/trabajos7/sepe/sepe.shtml

http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/FiloXarxa.htm?http://www.pensament.com/fi

loxarxa/filoxarxa/percepcion.htm

http://ca.wikilingue.com/es/Olfacte

http://www.tsbvi.edu/seehear/summer05/smell-span.htm

http://xtec.cat

http://es.wikipedia.org

http://www.diccionaris.cat/index.php

http://herbarivirtual.uib.es/cat-ub/nom_popular-cat/s.html

http://www.botanical-online.com/medicinalstimocatala.htm

http://www.wikiquote.com

Llibre:

DURAN, Núria/ MORGUÍ, Mercè/ SALLÈS, Viure de la natura, KAPEL SA, 5, Barcelona, 1987

Documents

El menystingut sentit de l’olfacte - edubcn.cat · descobrir res, sinó simplement fer una observació d’algunes plantes, la seva olor, l’evocació. L’objectiu del meu treball