CREIX AMB

INTERNETT

Els continguts com a estratègia de màrqueting

1. Què és el màrqueting de continguts?1. Què és el màrqueting de continguts?1. Què és el màrqueting de continguts?1. Què és el màrqueting de continguts? El màrqueting de continguts és una estratègia que consisteix en crear i distribuir continguts valuosos per al nostre públic amb l'objectiu d'atraure'ls. Dit amb unes altres paraules, fer servir els continguts per apropar-se a clients i potencials clients. Això implica que constantment ens hem de preguntar si el que fem és d’interès per ells. Per tant, a l'hora de seleccionar i escriure no perdrem de vista què volen de nosaltres, què tenim que els puguem oferir tot deixant en segon terme el discurs comercial habitual que engrandeix grandiloqüentment els productes o serveis fins el punt de ser inversemblants per a l'usuari. "Quina és la primera regla per implicar a les persones en una conversa? Parlar d'ells. Per a que el contingut sigui efectiu, ha de tractar sobre ells (la audiència), no sobre nosaltres (empresa)." James Chartrand (Copyblogger http://www.copyblogger.com/who-cares/) No és que aquesta manera de pensar sigui nova, el Cluetrain Manifesto (http://www.tremendo.com/cluetrain/) ja en parlava de fer humana la veu de les empreses a Internet (el mercat online). Algunes de les seves tesis relacionades amb el que avui, 12 anys després, anomenem màrqueting de continguts són:

• Els mercats són converses. • Els mercats consisteixen en éssers humans, no en sectors demogràfics. • Avui en dia, les empreses que parlen el llenguatge del xarlatà ja no capten

l'atenció de ningú. • Per a parlar amb veu humana, les empreses han de compartir les

preocupacions de les seves comunitats. Gràcies a l'expansió de la web 2.0 i amb ella la necessitat de les empreses de replantejar-se la manera en què estaven tractant els usuaris, els continguts han esdevingut la millor forma de connectar amb ells. El màrqueting de continguts és una tàctica 2.0 que fuig d'interrompre'ls perquè comprin determinats productes o serveis i aposta per parlar amb ells, de tu a tu, en els diferents canals on ja hi són presents (els mitjans socials) obrint així noves vies de comunicació, més humana i menys corporativa. Segons Marketo (http://blog.marketo.com/blog/2010/08/6-rules-for-content-marketing.html), les 6 normes del màrqueting de continguts són:

• no és promocional: ha d’inspirar l’usuari • omple un buit: ha de donar informació que l’usuari necessita • és rellevant: de ser d’interès per l’usuari • és rellevant per l’empresa: ha de complir amb els seus objectius comercials • està demostrat: conté dades objectives, com ara estadístiques, per evitar

que es consideri partidista • està ben escrit: no té errors ja que en cas contrari perjudicaria la reputació

de l’empresa

A l'hora d'escriure continguts web s'han de tenir en compte, no només la correcta ortografia, també les tres vessants de la redacció online:

• optimització per la cercadors (SEO): per atraure tràfic dels cercadors • disseny: destacar continguts visualment (entradetes o títols) • usabilitat: guiar al usuaris a la pàgina i dins la web

Les cinc preguntes que plantegen a eMarketer (http://www.emarketer.com/Article.aspx?R=1008070) per definir un contingut que atrau lectors segueixen la mateixa línea de Marketo però afegeixen un matís interessant a la darrera:

• És el contingut únic? • És útil? • Està ben executat? • És divertit? • Fa servir bé el canal on apareix?

Escollir quin canal és el millor per distribuir els continguts és una de les fases que defineixen l'estratègia de continguts que veurem més endavant però avancem que no cal estar present a tots els mitjans si no és per aprofitar realment les seves característiques. Joe Pulizzi llista fins a 30 manaments del màrqueting de continguts (http://www.contentmarketinginstitute.com/2010/11/content-marketing-commandments/). En destaco 5 com a resum:

• La relació amb el client no acaba amb el pagament. • Una marca és una relació, no un tag line. • Focalitzar l'atenció en el que vol el client és més important que focalitzar-se

en vendre. • El 90% de les pàgines web corporatives parlen de lo bones que són les

empreses o els seus productes i s'obliden del client. • Els clients volen ser inspirats. Sigues tu la inspiració!

I per inspirar-los hem de fer servir els continguts perquè per molt que la secció corporativa de la nostra web llisti els nostres valors, missió o filosofia d'empresa, és amb el dia a dia que es demostren.

2. Tipus de continguts 2. Tipus de continguts 2. Tipus de continguts 2. Tipus de continguts Una de les frases que es repeteixen al parlar de la web 2.0 és "el contingut és el rei". Això és així perquè la web 2.0 ha facilitat la seva creació i distribució a tots el usuaris, sense necessitat de tenir cap coneixement tècnic. D'aquesta manera, com tothom pot ser productor de continguts, els mitjans tradicionals han perdut el seu monopoli sobre la informació. Ja no som a l'era dels mass media, sinó dels social media: hem passat de la comunicació unidireccional de masses a la comunicació horitzontal entre persones on l'intercanvi de continguts no depèn de cap jerarquia sinó que es produeix en xarxa. Però, què és "contingut"? Qualsevol material que publiquem a Internet. Segons les característiques de l'audiència i també de la pròpia empresa, hi haurà diferents tipus de continguts. Cal tenir present que els continguts 2.0 són una evolució que complementa, no substitueix, els publicats als mitjans tradicionals o, de manera general, a Internet. Fem-ne ara repàs dels tipus de continguts agrupats per la seva procedència.

Mitjans tradicionals Mitjans tradicionals Mitjans tradicionals Mitjans tradicionals Mitjans online Mitjans online Mitjans online Mitjans online Mitjans socials Mitjans socials Mitjans socials Mitjans socials

Articles en premsa o revistes: opinió, publicity, advertorials, reportatges...

Web corporativa: casos d'èxit, testimonials, FAQs, notes de premsa...

Posts a blogs i Tumblelogs

Revistes corporatives Microsite Actualitzacions a microblogs i xarxes socials

Presentacions corporatives (brochures)

Intranet Vídeos a vídeoblogs

Catàleg de productes Newsletters Podcasts

Guies o manuals de productes

White papers Fotos a fotologs

Vídeos corporatius o anuncis

ebooks Pàgines a Wikis

Entrevistes a programes de ràdio o televisió

Revistes corporatives online

Enllaços a marcadors socials i promoció de noticies

... Webinars

Documents

... Widgets

...

És important també considerar que no tot el contingut és igual d'útil en les diferents fases en les que es poden trobar els usuaris dins el procés de compra: descobriment de la marca, consideració com a candidata i decisió de compra. Per exemple: quan algú està cercant un producte concret, un post pot servir per donar a conèixer les seves virtuts però un cas d'èxit donarà millors resultats per convertir la seva visita en un client.

De manera general, però, tots els continguts aportaran notorietat i tràfic per a la web corporativa, estiguin o no sota el nostre domini. De fet, també podríem classificar els continguts segons si la plataforma és pròpia o no, és a dir, si estan allotjats al nostre servidor o depenem d'altres serveis. Per exemple: no podem tenir un Facebook o un Twitter a la nostra web, però sí podem crear un blog, una wiki o un ebook. La majoria de serveis de la web 2.0 ofereixen allotjament gratuït així que hi haurà molts mitjans externs que podrem aprofitar, a més de la pròpia web. En aquest sentit, s'ha d'oblidar l'època en que el control de la informació era poder. A l'era del mitjans socials, el control es reparteix amb la comunitat. No s'ha de tenir por de compartir, de deixar que els usuaris coneguin i participin dels plans de l'empresa perquè la seva ajuda ens servirà per millorar. Com apunta Edelman (http://edelmandigital.com/2010/09/30/digital-embassies-a-blueprint-for-community-engagement/), podem considerar els espais aliens al nostre domini (mitjans socials) com a ambaixades i, como a tals, caldrà gestionar-los i no oblidar que és allà on la resta d'usuaris es reuneixen quan no son al nostre país (web).

3. L'empresa com a editora de 3. L'empresa com a editora de 3. L'empresa com a editora de 3. L'empresa com a editora de continguts continguts continguts continguts Les dades d'Universal McCann (Wave 5 http://www.umww.com/global/knowledge/view?Id=128) confirmen la sospita generalitzada: els usuaris cada cop visiten menys les pàgines web oficials de les empreses. Prefereixen apropar-se a elles via mitjans socials o, fins i tot, saltar-se la versió oficial i escoltar les recomanacions dels seus contactes o d'altres usuaris. És per això que una empresa que vol sobreviure en l'era de la web 2.0 no pot limitar els seus continguts a la web corporativa, ha de generar-ne d'altres que estiguin adaptats als nous canals. Avui doncs les empreses són editores de continguts i, dins de l'organigrama intern, el departament de màrqueting és qui ha de donar credibilitat a la història que es publica a Internet. En altres paraules, el responsable de màrqueting ho és també dels continguts, igual que en un diari el redactor en cap escull els temes que es tractaran. Tal i com assenyalen a CMI (http://www.contentmarketinginstitute.com/2010/11/content-marketing-allies/), hi ha molts altres departaments que poden ajudar al de màrqueting a generar els continguts però es poden agrupar en dos: empleats que estan en contacte amb el client (ventes, servei tècnic, atenció al client...) i els que saben més del producte. Però, què continguts té l'empresa? Anem a fer un inventari començant pel contingut que ja hi ha publicat a la web. Tan si fem servir un gestor de continguts com sinó, haurem d'omplir una taula amb les següents columnes:

• URL de la pàgina • Títol de la pàgina • Breu descripció del contingut (un parell de línies)

• Paraules clau • Enllaços interns/externs • Departament o persona responsable del contingut • Data de la darrera actualització (si és contingut estàtic)

La web no és la única font de documentació, haurem de fer una recerca per tota l'empresa per tal de recopilar:

• text: articles de premsa com ara entrevistes i qualsevol material de mitjans tradicionals

• imatges: o fotografies d'esdeveniments (propis o aliens), de presentacions de

productes, de lliurament de premis, d'entrevistes... o il�lustracions amb esbossos de nous dissenys de productes... o escanejats (o arxius originals de qualitat) d'articles o entrevistes en

paper tant aparicions en premsa com revistes corporatives o publicitat gràfica

• vídeos: o gravacions d'esdeveniments, de presentacions de productes,

d'aparicions en televisió (programes d'entrevistes, noticies...)... o muntatges amb fotografies o espots de televisió

• àudio: o gravacions d'entrevistes a radio

• docs, xls, pdfs... qualsevol tipus d'arxiu de text que no sigui confidencial Tots aquests arxius s'han d'afegir a l'inventari general de continguts de l'empresa. Respectant sempre la confidencialitat de l'empresa i amb el permís dels departaments i/o treballadors que estiguin implicats, podrem fer servir i publicar qualsevol d'aquests continguts. És un punt de partida que ens servirà més d'una vegada si el sabem reciclar i reimaginar. Per exemple, podem reciclar: 1/ un webinar el podem convertir en un article pel blog, les notes poden ser un white paper, la presentació publicada a SlideShare, el so descarregat com a podcast, el webinar sencer compartir a YouTube i segurament algunes pantalles les podrem reutilitzar a d'altres webinars; 2/ un post es pot convertir en newsletter si recollim tres o quatre destacats cada mes i en un ebook si recollim els més destacats de l'any. També podem reimaginar: 1/ fer servir els marcadors socials per guardar referències a les nostres marques i publicar-les a la web; 2/ fer servir un podcast per millorar les tècniques de venda dels comercials. Tot i això, la creació de continguts requereix de temps i recursos. Quan no s'hi poden invertir o dedicar els suficients, una altra opció es el que s'anomena curate. No hi ha una traducció acceptada del perfil del content curator però és algú que coneix els continguts més rellevants sobre un tema concret i els comparteix fent de filtre a les persones que el segueixen. Així doncs, la seva feina passa per documentar-se i recopilar informació de diverses fonts i distribuir-la. D'aquesta manera us podreu estalviar la part creativa de la redacció i us concentrareu en tasques de gatekeeper.

Cal tenir sempre present, també quan redactem qualsevol contingut per la web, que hem de citar les referències a les nostres fonts, com ara blogs o altres mitjans. Aquesta és una bona manera de fer networking digital.

4. Com dissenyar una estratègia de 4. Com dissenyar una estratègia de 4. Com dissenyar una estratègia de 4. Com dissenyar una estratègia de continguts 2.0 continguts 2.0 continguts 2.0 continguts 2.0 Abans de dissenyar una estratègia de continguts hem de posar sobre la taula l'estratègia de màrqueting global, màrqueting online i màrqueting en mitjans socials ja que el màrqueting de continguts és una vessant més que complementarà i donarà suport als missatges de l'empresa.

4.1 Establir un objectiu i les seves m4.1 Establir un objectiu i les seves m4.1 Establir un objectiu i les seves m4.1 Establir un objectiu i les seves mètriques ètriques ètriques ètriques De manera general, l'objectiu de màrqueting de l'empresa serà el mateix que el dels continguts. Els més habituals són:

• visibilitat: més tràfic per la web, modificar el posicionament, donar a conèixer els productes o serveis de l'empresa...

• ventes: convertir visites en clients • fidelitizació: fer que els clients no deixin de ser-ho, construir una comunitat

al voltant de la marca, atendre clients... L'informe "B2B Content Marketing: 2010 Benchmarks, Budgets and Trends" (http://www.contentmarketinginstitute.com/wp-content/uploads/2010/09/B2B_Trends_2010.pdf) assenyala com a principal objectiu el reconeixement de la marca i com a criteris per mesurar-ne l'èxit:

• el tràfic • l'augment de les ventes • els contactes generats • el feedback dels clients • la lleialtat del clients • el posicionament en cercadors • enllaços entrants • l'estalvi de costos

Independentment de les mètriques que puguem fer servir per avaluar els resultats de les accions a cada mitjà o canal, hi ha altres dades sobre la seva efectivitat a considerar només en referència als continguts com ara (resumides de http://www.evasanagustin.com/workaholic/2010/11/09/contenidos-metricas-sobre-efectividad/):

• quin és el cost intern i extern de crear el contingut? • quan s'ha invertit en promocionar el contingut? • quantes compres he aconseguit directament pel contingut? • fan alguna cosa els lectors a més de consumir el contingut?

• qui ha compartit el contingut a xarxes socials? • quantes vegades s'ha llegit o descarregat un contingut? • quan de temps ha augmentat el temps de visita a la web?

A Content science han fet una checklist (http://content-science.com/expertise/content-quality-checklist) molt semblant a aquesta llista que permet també mesurar la qualitat del contingut en relació a sis paràmetres:

• utilitat i rellevància • claredat i precisió • influència i engagement • integritat • veu i estil • usabilitat i optimització per cercadors

En qualsevol cas, establir des d'un inici de quines en farem seguiment i cada quant de temps (setmanal, mensual, trimestral...) facilitarà la feina final de mesurar els resultats aconseguits. També és útil quantificar amb números a quant volem arribar per veure sobre la marxa les desviacions i no al final quan ja no hi hagi remei.

4.2 Conèixer la audiència: perfil i interessos del públic objectiu 4.2 Conèixer la audiència: perfil i interessos del públic objectiu 4.2 Conèixer la audiència: perfil i interessos del públic objectiu 4.2 Conèixer la audiència: perfil i interessos del públic objectiu Escriure continguts pot ser una tasca solitària però deixa de ser-ho si ens imaginem que ho fem per una persona coneguda. De fet, en anglès es coneix com buyer persona a aquest perfil imaginari que representa el públic objectiu d'una pàgina web. Cal fer doncs un retrat robot de com és aquesta persona, començant pel seu perfil sociodemogràfic (dades que segurament podrem recuperar del pla d'empresa):

• és home o dona • quina és la seva edat • quins estudis té • de què treballa • on viu • quin és el seu nivell econòmic • ...

També i gairebé més important que l'anterior és fer un perfil psicològic-social:

• què l’interessa de la nostra empresa • quines inquietuds té respecte al nostre producte • quines són les seves preocupacions respecte al sector • qui són els seus influenciadors online • quins mitjans socials fa servir • ...

Amb totes aquestes respostes podrem imaginar-nos com és la nostra audiència, les persones a les que ens dirigim mentre escrivim, els futurs lectors dels nostres continguts i així tractar d'adequar el nostre llenguatge, estil i to al que ells (i no

altres) esperarien llegir. Per exemple: llenguatge col�loquial, tècnic, humorístic, corporatiu... estil divulgatiu, informatiu, comercial... to directe, de tu o de vostè... Fer servir les seves paraules és via directa per connectar amb ells i per això hem de conèixer-los bé i també les peculiaritats de cada canal. No aniria malament consultar algun estudi tipus "Navegantes en la Red" (AIMC, http://www.aimc.es/-Navegantes-en-la-Red-.html), entre molts d'altres que serviran per apropar-nos a la realitat online dels nostres usuaris.

4.3 Escollir el canal i els continguts més adequats per connectar amb 4.3 Escollir el canal i els continguts més adequats per connectar amb 4.3 Escollir el canal i els continguts més adequats per connectar amb 4.3 Escollir el canal i els continguts més adequats per connectar amb el targetel targetel targetel target Cal tenir present que fins que no publiquem i promocionem un contingut és com si fos un document intern de l'empresa, és a dir, no serveix per res dins la nostra estratègia de continguts. Establir un procediment intern que inclogui marges per validacions pot ser una bona idea de cara a no enrederir la publicació. Un cop sabem què tenim i què volen els usuaris, és moment de donar visibilitat al contingut: hem d'escollir on publiquem què. Els mitjans socials que més es fan servir en estratègies de social media marketing són els blogs, Twitter, Facebook i YouTube. Si agafem l'inventari que hem fet, podrem fer-nos una idea ràpida de quins continguts es podrien publicar en aquests canals.

Què (inventari)Què (inventari)Què (inventari)Què (inventari) On (vies de comunicació)On (vies de comunicació)On (vies de comunicació)On (vies de comunicació)

Articles Reflexions: blog Idees curtes: Twitter Grups d'articles: ebook

Vídeo YouTube, blog, Facebook, Twitter

Enllaços Blog, Twitter

Actes Convocatòria: Facebook Seguiment: Twitter Resum: blog

És molt possible que aquests continguts es poguessin publicar a altres mitjans socials com els enllaços a Delicious o les notes de premsa a SlideShare però ens centrarem ara en aquests quatre canals i què podem publicar-hi. Continguts per un blog Continguts per un blog Continguts per un blog Continguts per un blog

• sobre els empleats: el dia a dia a l'empresa • sobre l'empresa: entrevistes amb l'equip directiu, casos d'èxit • sobre el producte: consells, preguntes freqüents, solucions a problemes

coneguts • sobre el sector: actualitat, entrevistes • vida online: selecció de posts, guests posts, enquesta als lectors • vida offline: actes, llibres o revistes

Consells:

• redacta els títols dels posts pensant en cercadors, és a dir, amb paraules clau

• intercala posts llargs (més de 300 paraules) amb altres curts o vídeos • ocasionalment, anima al lector a continuar el debat fent una pregunta

oberta al final Continguts per Twitter Continguts per Twitter Continguts per Twitter Continguts per Twitter

• idees curtes que transmetin el dia a dia de l'empresa • avís i/o seguiment d'esdeveniments relacionats • enllaços d’interès sobre la situació del sector • respostes (@replies) tipus atenció al client • replicar tweets (retweet o RT) d'altres usuaris rellevants • notícies pròpies publicades a altres canals

Consells:

• per cada 10 tweets, 1 o 2 d'autopromoció • no omplir mai els 140 caràcters (deixar espai pel nou d'usuari com a

mínim) • fer servir les hashtags (#) amb prudència • redactar com si fossin titulars de notícies

Continguts per Facebook Continguts per Facebook Continguts per Facebook Continguts per Facebook

• preguntar als fans per generar debat sobre un tema • vídeos o fotos del nostre catàleg de productes • promocions, regals i concursos per fans • convocatòria d'esdeveniments • noticies pròpies publicades a altres canals

Consells:

• propiciar les converses amb els fans • fer servir les estadístiques de la pàgina per saber quines actualitzacions

tenen més ('M'agrada' i comentaris) Continguts per YouTube Continguts per YouTube Continguts per YouTube Continguts per YouTube

• funcionament del producte • DIY o how to • entrevistes • resums d'esdeveniments • tour per les oficines • altres vídeos que transmetin l'esperit de l'empresa

Consells:

• la música i el muntatge són parts fonamentals del guió • si tenim un canal corporatiu podem barrejar continguts propis amb d'altres

usuaris al marcar-los com a favorits A l'hora de generar nous continguts hem d'escollir el canal segons un criteri fonamental: que el nostre usuari target ja hi sigui o faci servir aquest canal. Per exemple, no té sentit invertir en crear un blog si la nostra franja d'edat només està

a Facebook. No hem de caure en voler estar en tots els canals només pel fet de ser-hi i, a la vegada, hem d'intentar que cada canal tingui sentit per ell mateix, és a dir, no publicar exactament el mateix a tots ells sinó adequar-lo a les característiques que li són pròpies. També hem de ser conscients de les nostres limitacions i dels recursos de què disposem, sobre tot en quan a temps ja que qualsevol presència online requereix d'una inversió de temps gairebé més gran que econòmica.

4.4 Definir la línea editorial: missatges claus i calendari 4.4 Definir la línea editorial: missatges claus i calendari 4.4 Definir la línea editorial: missatges claus i calendari 4.4 Definir la línea editorial: missatges claus i calendari Igual que un mitjà de comunicació té una línea editorial, també les empreses n'han de tenir una que defineixi quin tipus de missatge vol transmetre i com ho vol fer. Com a complement a aquest document, el calendari editorial estructura cada quan i on es publicarà i qui serà responsable de fer-ho. Línea editorial Línea editorial Línea editorial Línea editorial Cada empresa ha de tenir definits els temes clau sobre els que vol que giri la comunicació de l'empresa. Normalment són els valors de l'empresa o els beneficis directes de l'ús dels seus productes. Per exemple: innovació, RSC, qualitat, proximitat, estalvi, diversió... El nostre posicionament es transmet per la identitat corporativa, sí, però adaptar el look&feel dels canals que farem servir no és suficient: els valors d'una empresa s'han de demostrar amb cada paraula que escrivim. Cal recordar sempre que hem de parlar del temes que interessen al nostre públic objectiu. Hem d’aportar un punt de vista propi i diferent al de la competència. És recomanable crear una guia d'estil que marqui clarament el llenguatge i to que haurem de fer servir en tots els nostres continguts. Es tracta d'un document de referència per a tots els empleats i que permet que qualsevol persona pugui generar un text alineat amb la resta de missatges corporatius. Calendari editorial Calendari editorial Calendari editorial Calendari editorial Mantenir una certa freqüència és fonamental a certs canals però, com ja hem vist abans, la creació de continguts no és necessariament responsabilitat d'una sola persona. Per a que tot plegat surti bé, és fonamental posar una mica d'ordre mitjançant un calendari. Podem fer servir un de guia (http://www.imnirvana.com/BEC/BlogEditorialCalendar_Template.xls o http://blogenergizer.com/download-blogging-calendar/) o crear el nostre propi calendari amb una taula amb tots els dies del mes (per tenir una visió més ample que una setmana) i que mostri com a mínim:

• el canal: el blog, Twitter, Facebook, YouTube, newsletter... • el responsable: nom de la persona que s'encarregarà de crear i publicar el

contingut • el títol: si encara és aviat per saber-ho, al menys omplir algunes paraules

clau

• la descripció: resum d'una línea del tema o enfocament • l'estat: per a continguts més complexos val la pena indicar la situació en

què es troba com per exemple esperant traducció o enviat a dissenyadors

Pel dia a dia, això serà suficient però també cal pensar a llarg termini. La proposta de Joe Pulizzi (http://blog.junta42.com/2009/10/creating-consistent-content-a-content-marketing-plan/) reparteix els continguts al llarg de l'any:

FreqüènciaFreqüènciaFreqüènciaFreqüència ContingutContingutContingutContingut

1 cop al dia Twitter Facebook

1 cop a la setmana Blog

1 cop al mes YouTube, SlideShare... Newsletter

1 cop cada 3 mesos White paper o ebook

1 cop cada 6 mesos Webinar

1 cop l'any Acte

4.5 Mesurar els resultats 4.5 Mesurar els resultats 4.5 Mesurar els resultats 4.5 Mesurar els resultats Tota estratègia ha de tancar el seu procés amb l'avaluació dels resultats. És moment doncs de fer repàs de què hem aconseguit. Quan hem establert els objectius, hem esmentat alguns criteris com ara visites o persones que accedeixen a un contingut o el posicionament en cercadors. Recupera aquella llista i repassa els indicadors per veure quant ha millorat cada un d'ells. Evidentment, si fent aquest anàlisis ens adonem que no hem aconseguit els objectius marcats, hauríem de replantejar tota l’estratègia i detectar on ens hem equivocat. Podem fer-nos doncs preguntes com ara:

• eren els objectius abastables? • coneixíem el suficient el nostre públic objectiu? • hem escollit el canal més adequat? • eren els nostres missatges prou rellevants? • hem pressionat massa o massa poc al públic objectiu?

El professional que defineix l’estratègia és el content strategist si és que hi ha un perfil dedicat a l'empresa, sinó sovint és el responsable de màrqueting qui n'assumeix aquesta tasca. És aquesta figura doncs la que marcarà els canvis per tornar a començar i intentar aproximar-nos als nostres possibles clients.

5. Bibliografia 5. Bibliografia 5. Bibliografia 5. Bibliografia Newsletter i grup a LinkedIn sobre el màrqueting de continguts:

• www.evasanagustin.com/marketingdecontenidos

Llibres:

• "Get Content Get Customers", Joe Pulizzi y Newt Barrett (2009). ISBN-13: 978-0071625746

• "Content Strategy for the Web", Kristina Halvorson (2009). ISBN-13: 978-0321620064

• "Content Rules", Ann Handley y C.C. Chapman (2010). ISBN-13: 978-0470648285

ebooks, whitepapers i articles en pdf:

• http://www.junta42.com/media/J42_playbook_es.pdf • "Marketing is content"

http://promotions.prnewswire.com/prn.comhero.html • http://www.marketo.com/library/ContentMarketing_cheatsheet.pdf

Recull d'enllaços:

• http://www.mister-wong.es/user/esanagustin/redaccion_web/ Altres enllaços d'interès:

• http://www.marketingguerrilla.es/lo-que-aporta-la-creacion-de-contenidos-a-tu-negocio/

• http://blog.brandnarrative.com/news/ten-steps-to-content-marketing-success/

• http://econsultancy.com/uk/blog/5552-12-steps-toward-a-content-strategy • http://www.alistapart.com/articles/thedisciplineofcontentstrategy • http://www.problogger.net/archives/2010/07/31/blog-content-strategy-

101/ • http://www.socialmediaexaminer.com/how-to-develop-a-social-media-

content-strategy/ • http://blog.hubspot.com/blog/tabid/6307/bid/6800/A-Marketer-s-Guide-

to-Content-Curation.aspx • http://invisibleinkdigital.com/online-media/content-curated-systems/ • http://www.evasanagustin.com/workaholic/2011/01/16/ad-medios-

sociales-y-contenidos/ Consulta aquest dossier i la seva presentació a http://www.slideshare.net/evasanagustin Eva Sanagustín Fernández www.evasanagustin.com