CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT DE 0 A 6 ANYS

Creixement – És un procés de canvis físics que es produeixen en la persona al llarg de la seva vida, des del naixement fins l’edat adulta. Són quantitatius, és a dir, es poden mesurar. Les mesures faran referència al pes, la talla i el perímetre cranial i toràcic.El control i la vigilància de tot això ajuda a reduir la mortalitat. Cal vigilar per reduir la mortalitat.Es caracteritza per l’augment de les dimensions corporals i també per la modificació de les proporcions del organisme.El creixement està originat per l’augment de la mida de les cèl·lules amb les quals hem nascut. (Creixem perquè les cèl·lules es fan més grans).Un creixement normal és signe de bona salut.

Maduració – És un procés de canvis biològics que es produeixen en l’ésser humà i que afecten a la estructura i la funció de les cèl·lules. Aquests canvis es produeixen automàticament sense cap tipus d’aprenentatge.La maduració fa referència als canvis biològics que es produeixen a les estructures internes dels éssers humans que ens capacita per realitzar unes funcions determinades.Ex.: Un bebè de 6 mesos no pot dir una paraula perquè el seu aparell bucofonètic i el cervell no estan preparats, esta immadur. El procés de maduració segueix un ordre. L’ordre sempre és el mateix. En un nadó el que madura primer és el cap, després el tronc i per últim les extremitats.El creixement segueix un patró universal per tothom. El creixement i la maduració van paral·lels (van junts).

Desenvolupament – És un procés de canvis psicològics que afecten al llenguatge, la memòria, l’atenció, etc.Aquets canvis són qualitatius i es produeixen al llarg de tota la vida de la persona. No es poden mesurar.Posen en funcionament les capacitats humanes: el llenguatge, el pensament, la memòria, la intel·ligència, la conducta (no ens portem igual ata que quan érem petits o adolescents).El desenvolupament està sempre en interacció amb el medi, amb l’entorn i normalment ens condiciona tota la vida. A partir d’aquí accedim a l’aprenentatge.

Aprenentatge – És un procés d’adquisició del coneixement d’alguna cosa per mitjà de l’estudi o de la experiència.Fa referència a:

La capacitat de relacionar-se amb altres persones. Interaccionar amb l’entorn. Facilitar l’adaptació al medi.

L’aprenentatge és una capacitat humana que ajuda en el desenvolupament i també en el creixement.

PREMISES A TENIR EN COMPTE

- Els éssers humans creixem fins els 18 anys, després es van morint cèl·lules.

- Previsió talla adulta:

. Talla adulta (nen) = Talla pare + Talla mare + 13 2 · Talla adulta (nena) = Talla pare + Talla mare – 13 2- La genètica influeix entre un 60 i un 80 %. Ex.: Calculem la previsió de la talla adulta d’un nen i una nena (germans) en que el pare mideix 1.85 m. i la mare 1.65 m.

· Nen = 185 +165 +13 = 1.81 · Nena = 185 +165 – 13 = 1.632 2

- Tots els éssers humans han de passar per als mateixos períodes, tot i que no han de fer-ho sempre en el mateix moment ni en el mateix grau. Ex.: A un nen li poden començar a sortir les dents als 5 mesos i altres als 8 mesos, però al final a tots els hi sortiran les dents.

- La separació establerta entre els anys respon al fet que és més senzill establir fases o períodes en la descripció de les fites que es donen a cada edat. Aquestes fases responen a criteris arbitraris, establerts des de l’observació i l’estudi del creixement humà, per tant, el nombre de fases i l’inici i el final de cada una d’elles dependran, sovint de l’autor que les ha estudiat en cada moment.

FACTORS QUE INFLUEIXEN EN EL CREIXEMENT I EL DESENVOLUPAMENT

Són els que influeixen en el creixement abans i durant l’embaràs.

- Factors genètics o hereditaris – En el gens dels pares hi ha una informació que nosaltres hem agafat.

- Factors hormonals – Les hormones actuen en totes les etapes de la vida, però no sempre són les mateixes.

- Factors circumstancials – Hàbits que influeixen: la alimentació, la higiene, l’esport (el moviment), el descans.

Són aquells que influeixen en el moment del part. - Relacionats amb el moment del part

· Part prematur o preterme (entre 28-37 setmanes) . Part immadur (entre 20-28 setmanes) . A terme (entre 38-40 setmanes)

- Relacionats amb el procés del parto Part natural – Sense ajuda de medicació o

instrumento Part controlat – vigilat per equips mèdic i de

vegades amb instruments.

Són aquells factors que influeixen després del naixement. Els més importants són:- L’alimentació (és a demanda)- L’educació (en els valors, en les actituds)- Els cicles d’activitats-descans (menjar i dormir)- La higiene- Les relacions afectives - La presencia de malalties i accidents . . .

CARACTERISTIQUES DEL CREIXEMENT FINS ALS 6 ANYSFECUNDACIÓ I EMBARÀS I PART

La concepció s’inicia a partir de 2 cèl·lules reproductores humanes: l’òvul i l’espermatozoide. Cada cèl·lula conté la meitat de la informació genètica que donarà al nou ser.

Període embrionari (De 0 a 3 mesos)Abans del primer mes l’embrió té uns quants milions de cèl·lules. el període embrionari es de 3 mesos. A partir dels 3 mesos es considera període fetal.En el període embrionari es desenvolupa el cervell, la medul·la espinal i la base del sistema nerviós. També es forma el cor, es comencen a sentir els primers batecs; llavors es complementa la formació de l’esquelet humà i el sistema muscular.

Període fetal (Dels 3 als 6 mesos)Ja hi ha impulsos cerebrals. Les neurones estan connectades. El nou ésser ja està format, però seria incapaç de viure fora del ventre matern.Hi ha un creixement més ràpid. Es comencen a perfeccionar els òrgans i es posen en marxa les funcions que adquiriran maduresa desprès del naixement.Apareixen les emprentes digitals, la base de les dents, les ungles de les mans i peus, i al final d’aquest període comencen a funcionar una sèrie de glàndules, com són les glàndules sebàcies (segreguen el greix que lubrifica la pell i els cabells.En aquest període es capaç de respondre estímuls, pot moure el cap i el cos, pot entreobrir els ulls i empassar. Cap als 4-5-6 mesos comencen a sentir-se les puntades de peu.Al final del període (6 mesos) comencen a sentir els sorolls i reaccionen quan els senten. A partir d’aquí comença a emmagatzemar informació a la memòria (recorda sons, la veu dels pares). Si es produís el naixement en aquest període, el fetus podria sobreviure.

Període fetal (Dels 7 als 9 mesos)Es completa el procés de creixement: els pulmons, la pell és més gruixuda, el sistema nerviós ja està preparat per néixer, el fetus ja fa servir tots els sentits, controla la respiració i la temperatura corporal (respiració segons les necessitats en l’úter matern).A finals d’aquest període el cor ja bombeja la sang necessària per viure sense la mare.

El partEl part és l’última etapa de l’embaràs. S’acostuma a produir entres els setmanes 38 i 42.El nadó passa de viure dependent a viure independent de la mare.

CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT FÍSIC FINS ALS 6 ANYS

El nadó és una realitat nova.Haurà de passar d’un món protegir a un món exterior on serà dependent de la mare o de la persona que el cuidi. Hi ha situacions que ha de superar sol. El plorar fa que els pulmons madurin.És el període més crític en el desenvolupament humà. El creixement durant els primers mesos és extraordinari A partir de l’any s’estabilitza i anirà creixent més a poc a poc. Controla el cap, la esquena i les extremitats (primer les superiors i després les inferiors)

El canvi en les proporcions del cosEl cap és proporcionalment molt més gran que la resta del cos. Primerament és una quarta part del cos. El coll és pràcticament inexistent. L’abdomen és relativament gran. Els braços són 4 vegades més curts que l’edat adulta. Les cames són curtes i gruixudes.No està definit el color dels ulls.Ràpidament les proporcions en el creixement agafen les mides adultes.

Els gradients del creixement i desenvolupament Gradient cefalocaudal – Mitjançant el qual el creixement progressa des

del cap a les extremitats. Primer s’enforteixen i creixen la musculatura i els ossos del cap, després, els de les extremitats superiors i, finalment, els de les inferiors.

Gradient proximal-distal – Enuncia que el creixement progressa des del centre del cos cap a les extremitats.

MADURACIÓ I DESENVOLUPAMENT FUNCIONAL DELS APARELLS I ELS SISTEMES PRINCIPALS

L’infant quan neix es caracteritza perquè els seus aparells estan immadurs.

L’aparell cardiovascular Quan neixen . . . . . . . . . . . . . . .140-150 pulsacions/minut Durant el primer any . . . . . . . . 120 “ “ Durant el segon any . . . . . . . . . 90 “ “ A partir del tercer any . . . . . . .. 70-80 “ “

És molt freqüent que tinguin bufs (soplos) perquè els conductes i orificis de la vida fetal no han madurat. També són usuals les taquicàrdies (quan té febre o un procés infecciós).

L’aparell respiratoriEl nadó té una respiració abdominal de 40-50 respiracions/minut i va disminuint a mida que creix. Cap als 2 anys sol ser entre 20 i 30.

El sistema immunològicFins els 4 o 5 minuts té els anticossos de la mare. Li ha transmès la mare a través de la placenta. A partir dels 5 mesos l’ha de crear ell. per això sempre es posen malalts.A partir dels 8 mesos comencen a crear els seus propis anticossos.

L’aparell digestiuL’aparell digestiu madura lentament i gradualment. El nadó quan neix l’aparell digestiu és molt immadur. I ho manifesta amb gasos, còlics, regurgitacions. Tot degut a la immaduresa de l’aparell. Deposicions (caques). Cada vegada que mengen fan una deposició.L’estómac va creixent progressivament. L’alimentació es va introduint poc a poc: llet, cereals, fruita, ous, peix, car.Als 2 anys l’alimentació és igual que la de l’adult, perquè la digestió ja és complerta.

El sistema renal i excretorLes deposicions en els primers anys estan relacionades amb l’alimentació ingerida. Si l’alimentació és liquida, la deposició ha de ser pastosa, o semipastosa. A mida que es comença a introduir l’alimentació sòlida, les deposicions seran més espesses.

Els sentitsEl sentit de l’oïda, el tacte i la vista van en paral·lel.El sentit de la vista triga més en desenvolupar-se.El tacte el rebem del nostre cos.

La maduració òssia i muscularLa columna vertebral presenta una curvatura única. Després es va posant recte de forma gradual.Primer, els ossos del nounat són cartilaginosos. A mesura que passa el temps es van enfortint, gracies a la aportació dels minerals, concretament amb el calci de la llet.El creixement dels ossos és completarà a la adolescència. Els nois als 21 anys i a les noies als 18 anys aproximadament.

La denticióÉs un dels primers signes de maduració òssia. Primer surten les dents del maxil·lar inferior (incisives centrals inferiors) cap als 5-8 mesos. Dels 8 als 12 mesos surten les incisives centrals superiors en el maxil·lar superior. Després les incisives laterals inferiors i després les incisives laterals superiors.A partir dels 30 mesos ja està preparat per una alimentació similar a la de l’adult.Al principi de sortir-li les dents els hi fa molt de mal. Se li pot donar un mossegador per calmar-l’hi el dolor. Tenen molta salivació i poden tenir irritació a les deposicions, perquè la saliva té un PH diferent.Entre els 5-6 anys comencen a caure les dents. Depèn molt de quan va sortir la primera dent.

PARÀMETRES I INSTRUMENTS PER AL SEGUIMENT DEL CREIXEMENT

Hi ha uns paràmetres estàndard per controlar l’evolució del creixement de l’infant. Aquests ens serviran per observar qualsevol alteració que hi hagi, per

Qui ha de controlar i valorar el creixement del nadó?La valoració i seguiment del creixement el pot dur a terme qualsevol adult que estigui relacionat amb l’infant.

L’entorn familiarLa família fa una valoració més subjectiva. És qui està més hores amb l’infant i poden observar moltes coses.No es fa servir cap instrument. Fan una tècnica d’observació directa.Si s’observa alguna anomalia alertarà al pediatre o a l’educador/a

L’escola d’educació infantilL’observació és més sistemàtica. L’escola farà unes pautes d’observació on valorarà el seu progrés en l’aprenentatge, la seva evolució, els joc que fa, etc. Anualment o trimestralment s’ha de fer un qüestionari. A més a més, en situacions de sortides o de jocs, ha d’haver una observació directa. Però això no es fa a totes les escoles. També es fan entrevistes amb els pare i mares.

L’entorn sanitariLa observació és sistemàtica i objectiva i sempre centrada en els aspectes de la salut. El primer contacte amb el pediatre o la infermera avalua el pes, la talla i el perímetre cranial i toràcic. Actualment, amb les retallades aquesta observació se’n cuida la infermera.Des del naixement es porta el nadó al pediatre cada setmana, després cada mes i a partir dels 3 anys és anual.El metge pediatra farà un control del creixement anotant dades com ara la talla, el pes, etc. per assegurar-se que el creixement es l’adequat per la seva edat i sexe.

És molt important la interacció de tots els 3 àmbits: familiar, sanitari i el de l’escola.En aquest tipus d’observació aniran controlant: l’alimentació, la motricitat i el descans.A partir de que tenen dents (12 mesos) ja poden menjar sense triturar.Als 4 anys ja han de menjar de tot.

Aspectes a observar L’alimentació – A més de tenir una bona dieta, s’ha de portar un control

dels horaris i la freqüència dels àpats. Una mala alimentació en les etapes de creixement pot ser que l’infant tingui problemes més endavant.

La higiene – S’ha de tenir cura de la higiene de l’infant per evitar possibles infeccions i malalties que podrien tenir efectes negatius sobre el seu creixement.

El descans – L’infant necessita tenir uns hàbits adequats per descansar i dormir.

La relació amb els altres – S’ha de controlar si l’infant ha viscut en ambients desfavorits, poc estimulats. La manca d’estimulació i d’afecte pot incidir en el creixement normal de l’infant.

L’activitat que realitza – Podem observar si l’infant té interès o si està motivat per saber i aprendre. Ho pot demostrar a través de la curiositat, buscant, tocant, etc. diferents objectes.

Control i seguiment pediàtric

La exploració del nounatLa primera avaluació que fa el pediatre al nounat en els primers moments de vida és el test d’Apgar, que permet descobrir precoçment quin és l’estat de l’infant.

Controls pediàtrics sistemàtics del bebè i el nenAproximadament fins els 6 anys es realitzen controls sobre: la mesura de la talla, el pes i el perímetre cranial. També es fa un examen físic, una exploració sensorial, psicomotora, intel·lectual, un control de la alimentació. . .

Control i seguiment del creixementEl control del creixement el realitzarem a través de la mesura de la talla, el pes i dels perímetres cranial i toràcic. També es comprovarà la maduració òssia.

Control del desenvolupamentEs faran unes taules on es podran detectar possibles problemes (alguna desviació o retard) en el desenvolupament: motriu, del llenguatge, cognitiu i el social i afectiu.

ALTERACIONS EN EL CREIXEMENTSón una desviació, tant per sobre com per sota, del patró normal de creixement dels infants sans.Les alteracions més importants són:

La talla El pes La maduració òssia

Alteracions en la talla

Talla baixa – Pot portar a fer que l’infant presenti algun problema de tipus emocional, afectiu o escolar, que pot derivar en una baixa autoestima, ja que poden ser tractats com si fossin més petits de la seva edat real.

Talla baixa normal · Talla baixa hereditària · Per un retard constitucional del creixement

Talla baixa patològica o anormal – Causes externes: maltractaments, desnutrició crònica, tractaments de quimioteràpia

· Anomalies o malalties dels aparells digestius i renal Ex. Trastorns gastrointestinals que afecten a la absorció d’aliments, malalties hepàtiques,, celíaques, intolerància a la lactosa, etc.

· Anomalies hormonals · Alteracions dels cromosomes · Anomalies esquelètiques cròniques

Talla alta Talla alta normal · Talla alta genètica · Maduració accelerada Talla alta per alteracions hormonals o cromosòmiques

Alteracions en el pesLes alteracions del pes són degudes:

Un 1% a problemes de metabolisme (o genètics). Un 99% a la mala alimentació (mals hàbits d’alimentació, obesitat).

En educació per a la salut s’ha de fer molta cosa: Promocionant activitats de bons hàbits d’alimentació. Fer campanyes de sensibilització.

Ex. Fer un joc amb la piràmide, fer un taller de cuina, xerrades amb els pares, etc.

L’obesitat té 2 causes fonamentals: Ingesta elevada d’energia –Estan consumint més que el que es necessita El sedentarisme – No fan esport, no es mouen.

Complicacions de l’obesitat: Malalties cardiovasculars – El greix tapona les venes i la sang, no arriba

al cor. Problemes ortopèdics – Problemes d’ossos. Problemes respiratoris. Problemes emocionals – Manca d’acceptació, autoestima baixa.

Tractament de l’obesitat:És disminuir el pes corporal (fer dieta):

Replantejar els hàbits alimentaris. Modificar la conducta envers la pràctica de l’esport (no dir que no faig

esport perquè no tinc temps). Perquè l’esport tingui èxit es podria fer en família; anar en bicicleta, anar a buscar bolets, etc.

Anomalies en el perímetre encefàlicS’anomenen: · Macrocefàlia (cap gran) // · Microcefalia (cap petit)Moltes vegades hi ha un component genètic (de pares amb el cap gran).