Criteris examen geo final 1r trimestre 2013

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA: JUNY 2010 CONVOCATORIA: JUNIO 2010

GEOGRAFIA GEOGRAFÍA

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN

Qüestió 1ª (2’5 punts).

Se sumaran 0’2 punts per cada encert aconseguit (vegeu el mapa adjunt). Així mateix, si

l’alumne indica que els sistemes amb elevacions majors de 3.000 metres són les Bètiques i els

Pirineus se li sumarà també 0’2 punts per cada encert fins arribar al valor màxim de 2’5.


El primer tret que ha de destacar és la clara diferència que s’estableix entre les conques del

vessant nord i nord-oest respecte a totes les altres, evidenciada tant per un volum precipitat que

suposa pràcticament el doble que en la resta de les conques com per una variabilitat

substancialment inferior. L’alumne ha de reconèixer que les conques del vessant nord i nord-oest

són les alimentades exclusivament per les pluges de l’Espanya humida. Aquesta apreciació en si

mateix pot suposar 1’5 punts.

A banda d’aquesta apreciació més evident, l’alumne pot ser valorat fins als 2’5 punts si és

capaç de reconèixer almenys dues de les següents diferències entre conques:

1

- En la resta de les conques -exceptuant les del nord i nord-oest- trobem que el gros del

territori està dins dels que es coneix com l’Espanya eixuta si bé en alguna d’elles els rius es

nodreixen també d’àrees muntanyoses de l’Espanya humida, aquest serà un factor important per a

explicar el volum precipitat.

- Les conques més seques són les que es troben en el sector sud-oriental de la Península -

Segura, Xúquer i Sud-.

- No obstant això, les precipitacions més altes -si exceptuem les del nord i nord-oest- no es

corresponen amb les situades més al nord sinó que algunes conques que drenen àrees situades

completament fora de l’Espanya humida -com ara la del Tajo- reben major volum de precipitació

que altres que sí que arrepleguen aigües de l’Espanya humida com és el cas del Duero i, sobretot,

de l’Ebre. Això pot, al seu torn, relacionar-se amb l’existència d’àmplies àrees molt eixutes al

centre de la Vall de l’Ebre.

- La variabilitat de la precipitació augmenta singularment en les conques situades més al sud

(vessant sud, conca del Guadalquivir i en menor grau Guadiana i Segura).


L’alumne ha de ser capaç d’explicar, d’una banda, que la Península Ibèrica queda afectada

durant la major part de l’any pel pas de borrasques associades als fluxos dinàmics de l’oest que són

els que porten situacions d’inestabilitat (borrasques). Aquestes borrasques poden procedir tant del

NW, W o SW, si bé les primeres són les més freqüents.

D’altra banda, també ha de ser capaç d’explicar que la configuració orogràfica determina que

els fluxos d’aire humit produïsquen més pluges en les cares de sobrevent i bastant menys en les de

sotavent. La configuració orogràfica del nord peninsular -amb alineacions muntanyoses, algunes

molt abruptes- fan summament efectius aquests processos.

Un altre factor geogràfic de gran importància és la mateixa latitud. La posició de la Península

situada en el límit de les zones d’influència dels vents de l’oest (que dominen clarament en latituds

més altes) i de les altes subtropicals (que dominen en el sud) fa que la posició longitudinal també

tinga molta importància. Les àrees meridionals estaran en més ocasions subjectes a situacions

anticiclòniques que les àrees més septentrionals.

Tot això combinat explica les diferències vistes en el gràfic adjunt i exposades en la pregunta

2.

L’alumne que cite almenys els tres factors -pluges predominantment associades als fluxos

inestables de l’oest, paper de l’orografia i influència de la latitud- tindrà fins a 1’25 punts. Si, a

més, és capaç explicar raonadament les interrelacions entre aquests factors se li anirà pujant la nota

fins al 2’5.

2


L’alumne ha d’explicar que els principals riscos climàtics que afecten Espanya són les

inundacions i la sequera. És important que no sols els cite sinó que a més explique el seu origen

climàtic però també la influència que l’ús humà del territori té per a fer créixer el nivell de

perillositat d’aquests.

A banda de la sequera i de les inundacions l’alumne pot citar altres riscos climàtics: onades de

calor, granissades, grans nevades, temporals de vent.

Si simplement enuncia els riscos -almenys els dos més importants- s’assignarà fins a 1 punt.

Si a més explica amb coherència per què es produeixen des d’una perspectiva del funcionament de

la dinàmica natural o des de la perspectiva de l’ús humà- i atenent la coherència i la capacitat

comunicativa que demostre, se li podrà anar ascendint la nota fins als 2’5 punts.

És important que el corrector valore l’examen de forma global. És possible que part de les

preguntes 2 o 3 continguen part de les respostes entremesclades. El corrector no valorarà

negativament aquest fet. Així mateix, és important que el corrector faça una valoració positiva

d’aquells alumnes que mostren una elevada coherència i capacitat expressiva en les seues respostes

encara que no exposen tots els arguments ací presentats.

3







Cuestión 1ª (2’5 puntos).

Se sumarán 0’2 puntos por cada acierto conseguido (ver mapa adjunto). Asimismo si el

alumno indica que los sistemas con elevaciones mayores a 3000 metros son las Béticas y los

Pirineos se le sumará también 0’2 puntos por cada acierto hasta alcanzar el valor máximo de 2’5.


El primer rasgo que debe destacar es la clara diferencia que se establece entre las cuencas de

la vertiente norte y noroeste respecto a todas las demás, evidenciada tanto por un volumen

precipitado que supone prácticamente el doble que en el resto de las cuencas como por una

variabilidad sustancialmente inferior. El alumno tendrá que reconocer que las cuencas de la

vertiente norte y noroeste son las alimentadas exclusivamente por las lluvias de la España húmeda.

Esta apreciación en sí mismo puede suponer 1’5 puntos.

Aparte de esta apreciación más evidente, el alumno podrá ser valorado hasta los 2’5 puntos si

es capaz de reconocer al menos dos de las siguientes diferencias entre cuencas:

4

- En el resto de las cuencas -exceptuando las del norte y noroeste- encontramos que el grueso

del territorio está dentro de los que se conoce como España seca si bien en alguna de ellas los ríos

se nutren de áreas montañosas de la España húmeda también, esté será un factor importante para

explicar el volumen precipitado.

- Las cuencas más secas son las que se hallan en el sector suroriental de la Península -Segura,

Júcar y Sur-.

- Sin embargo, las precipitaciones más altas -si exceptuamos las del norte y noroeste- no se

corresponden con las situadas más al norte sino que algunas cuencas que drenan áreas situadas

completamente fuera de la España húmeda -como la del Tajo- reciben mayor volumen de

precipitación que otras que sí recogen aguas de la España húmeda como es el caso del Duero y,

sobre todo, del Ebro. Ello puede, a su vez relacionarse con la existencia de amplias áreas muy secas

en el centro del Valle del Ebro

- La variabilidad de la precipitación aumenta singularmente en las cuencas situadas más al sur

(vertiente sur, cuenca del Guadalquivir y en menor medida Guadiana y Segura).


El alumno deberá ser capaz de explicar por una parte que la Península Ibérica queda afectada

durante la mayor parte del año por el paso de borrascas asociadas a los flujos dinámicos del oeste

que son los que traerán situaciones de inestabilidad (borrascas). Estas borrascas pueden proceder

tanto del NW, W o SW, si bien las primeras son las más frecuentes.

Por otra parte deberá también ser capaz de explicar que la configuración orográfica determina

que los flujos de aire húmedo producen mayores lluvias en las caras de barlovento y bastante menos

en las de sotavento. La configuración orográfica del norte peninsular -con alineaciones montañosas,

algunas muy abruptas- hacen sumamente efectivo estos procesos.

Otro factor geográfico de gran importancia es la propia latitud. La posición de la Península

situada en el límite de las zonas de influencia de los vientos del oeste (que dominan claramente en

latitudes más altas) y de las altas subtropicales (que dominan en el sur) hace que la posición

latitudinal también tenga gran importancia. Las áreas meridionales estarán en más ocasiones sujetas

a situaciones anticiclónicas que no las áreas más septentrionales.

Todo ello combinado explica las diferencias vistas en el gráfico adjunto y expuestas en la

pregunta 2.

El alumno que cite, al menos los tres factores -lluvias predominantemente asociadas a los

flujos inestables del oeste, papel de la orografía e influencia de la latitud- tendrá hasta 1’25 puntos.

Si, además, es capaz explicar razonadamente las interrelaciones entre estos factores se le irá

subiendo la nota hasta el 2’5.

5


El alumno deberá explicar que los principales riesgos climáticos que afectan a España son las

inundaciones y la sequía. Es importante que no solo los cite sino que además explique su origen

climático pero también la influencia que el uso humano del territorio tiene para acrecentar el nivel

de peligrosidad de los mismos.

Aparte de la sequía y de las inundaciones el alumno puede citar otros riesgos climáticos: olas

de calor, granizadas, grandes nevadas, temporales de viento.

Si simplemente enuncia los riesgos -al menos los dos más importantes- se les asignará hasta 1

punto. Si además explica con coherencia porqué se producen -bien sea desde una perspectiva del

funcionamiento de la dinámica natural o bien desde la perspectiva del uso humano- y atendiendo a

la coherencia y la capacidad comunicativa que demuestre se le podrá ir ascendiendo la nota hasta

los 2’5 puntos.

Es importante que el corrector valore el examen de forma global. Es posible que parte

de las preguntas 2 ó 3 contengan parte de las respuestas entremezcladas. El corrector no

valorará negativamente este hecho. Asimismo, es importante que el corrector haga una

valoración positiva de aquellos alumnos que muestren una elevada coherencia y capacidad

expresiva en sus respuestas aunque no expongan todos los argumentos aquí presentados.

6








L’alumne ha de construir un mapa de 4 o 5 intervals, col·locar correctament el títol del mapa

i la llegenda (0’5 punts en cada cas), situar en el lloc corresponent cada una de les comunitats

autònomes (0’75 punts) i establir una gradació coherent i ajustada, amb major intensitat en els

valors més elevats (0’75 punts).

Es podrà valorar també la netedat i claredat del mapa resultant i, si escau, negativament, els

errors greus en la localització de les comunitats (0’25 punts).


- Ha d’indicar que la densitat es distribueix irregularment, que darrere de la xifra mitjana,

92’6 hab/km2, hi ha forts desequilibris espacials entre àrees concentradores (Madrid, Catalunya,

7

País Valencià, illes…) que superen clarament la mitjana, i àrees de despoblament on a penes

s’arriba als 30 hab/km2 (1’25 punts).

- Causes: diferències regionals en estructura i desenvolupament econòmic, distint

comportament cap a la natalitat, migracions interiors cap a les regions i ciutats més desenvolupades

i immigració actual (1’25 punts).


En esquema, aquestes són les respostes que l’alumne ha d’aportar:

a) Hab/km2 (0’2 punts).

b) Sumant el creixement vegetatiu (naixements-defuncions) i el saldo migratori (immigrants-

emigrants) (0’7 punts).

c) Reducció voluntària de la natalitat per la diferència de creixement entre la població

(geomètrica) i els aliments (aritmètica) (0’7 punts).

d) Pas del règim demogràfic antic a l’actual: descens suau de la natalitat, brusc descens de la

mortalitat i elevat creixement natural (0’7 punts).

e) Important increment -explosió- de la natalitat, sovint després d’importants guerres o crisi

(0’2 punts).


- Distribució heterogènia segons procedències i nivell adquisitiu: UE alt poder adquisitiu

(Alemanya, RU), mitjà-baix (Portugal, Romania, Bulgària); i finalment Iberoamèrica i Magrib baix

poder adquisitiu. Els primers es localitzen a les illes i províncies de Cadis, Màlaga i Alacant, i la

seua presència incrementa la demanda de vivendes i la despesa social sanitària. En contrast amb els

anteriors, la resta es localitza en funció del mercat laboral. Agricultura, construcció, serveis de

baixa qualificació són els sectors on treballen (1 punt).

- Les conseqüències són demogràfiques (alta natalitat), econòmiques (competència pel

treball…) (1 punt).

- Socials (brots racistes, dures condicions de vida, dificultat d’integració per diferències

culturals) (0’5 punts).

8








El alumno deberá construir un mapa de 4 ó 5 intervalos, colocar correctamente el título del

mapa y la leyenda (0’5 puntos en cada caso), situar en el lugar correspondiente cada una de las

comunidades autónomas (0’75 puntos) y establecer una gradación coherente y ajustada, con mayor

intensidad en los valores más elevados (0’75 puntos).

Se podrá valorar también la limpieza y claridad del mapa resultante y, en su caso,

negativamente, los errores graves en la localización de las comunidades (0’25 puntos).


- Indicará que la densidad se distribuye irregularmente, que detrás de la cifra media, 92’6

hab/km2, hay fuertes desequilibrios espaciales entre áreas concentradoras (Madrid, Cataluña, País

9

Valenciano, islas…) que superan claramente la media, y áreas de despoblamiento donde apenas se

alcanzan los 30 hab/km2 (1’25 puntos).

- Causas: diferencias regionales en estructura y desarrollo económico, distinto

comportamiento hacia la natalidad, migraciones interiores hacia las regiones y ciudades más

desarrolladas e inmigración actual (1’25 puntos).


En esquema, estas son las respuestas que el alumno debe aportar:

a) Hab/Km2 (0’2 puntos).

b) Sumando el crecimiento vegetativo (nacimientos-defunciones) y el saldo migratorio

(inmigrantes-emigrantes) (0’7 puntos).

c) Reducción voluntaria de la natalidad por la diferencia de crecimiento entre la población

(geométrica) y los alimentos (aritmética) (0’7 puntos).

d) Paso del régimen demográfico antiguo al actual: descenso suave de la natalidad, brusco

descenso de la mortalidad y elevado crecimiento natural (0’7 puntos).

e) Importante incremento -explosión- de la natalidad, a menudo después de importantes

guerras o crisis (0’2 puntos).


- Distribución heterogénea según procedencias y nivel adquisitivo: UE alto poder adquisitivo

(Alemania, RU), medio-bajo (Portugal, Rumanía, Bulgaria); y finalmente Iberoamérica y Magreb

bajo poder adquisitivo. Los primeros se localizan en las islas y provincias de Cádiz, Málaga y

Alicante, y su presencia incrementa la demanda de viviendas y el gasto social sanitario. En

contraste con los anteriores el resto se localiza en función del mercado laboral. Agricultura,

construcción, servicios de baja cualificación son los sectores donde trabajan (1 punto).

- Las consecuencias son demográficas (alta natalidad), económicas (competencia por el

trabajo…) (1 punto).

- Sociales (brotes racistas, duras condiciones de vida, dificultad de integración por diferencias

culturales (0’5 puntos).

10

Documents

Criteris examen geo final 1r trimestre 2013