32
La cruïlla de la interculturalitat: els reptes de la cohesió social Antonio Ariño Villarroya Barcelona, 2011

Cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Presentació d'Antonio Ariño, catedràtic de sociologia de la Universitat de València, a la 4a Jornada de Biblioteca Pública i Cohesió Social organitzada per Biblioteques de Barcelona el 21 de març de 2011

Citation preview

Page 1: Cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social

La cruïlla de la interculturalitat: els reptes de

la cohesió social

Antonio Ariño Villarroya

Barcelona, 2011

Page 2: Cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social

RESUM

• Vivim una situació de pluralisme

constitutiu

• Els fets de cultura

• Actituds en la població? Estils

d’aculturació

• Organització de la convivència en

aquest context? Models teòrics

• Conclusió: Notes per una apologia de la

interculturalitat

Page 3: Cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social

Ia. PART: PLURALISME

ETNOCULTURAL CONSTITUTIU

• una part significativa de la població

resident es de nacionalitat estrangera i es

troba disposta a mantenir les seues

maneres de vida i valors en els contextos

d’immigració, rebutjant de manera radical

qualsevol forma de assimilació.

12,2 %

5.75.000

Page 4: Cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social

NOVETATS

• Un món demogràficament saturat

• Estructuració en estats-nacions

• Resultat de processos d’alliberament

colonial

• Impacte de la globalització: fluxos de

signes i comunicació global

Page 5: Cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social

El ús de les TIC en en funció de la

nacionalitat

Font: Encuesta sobre Equipamiento y Uso de Tecnologías de la Información y

Comunicación en los hogares , Ine 2010.

Total

persones

Ús

mòbil

Ús

ordinador

3 mesos

Ús

Internet

3

mesos

Ús

Internet

setmanal

Compra

per Internet

en 3

mesos

Total 34.611.522 92,2 67,4 64,2 58,4 17,4

Espanyola 32.157.329 91,8 67,3 64.1 58,4 17,7

Estrangera 2.454.193 97,3 68,2 65,6 57,8 13,2

Page 6: Cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social

Ús i freqüència dels mitjans de

contacte amb país d’origen Teléfono Carta E-mail/Chat

Lo usan 97,0 13,6 37,4

Diariamente 10,4 1,5 29,3

Semanalmente 55,6 13,2 46,3

Quincenalmente 15,1 5,5 9,5

Mensualmente 14,9 38,0 11,8

Anualmente 3,3 33,2 2,4

Menos de una vez al año 0,7 8,6 0,7

Total 100 100 100

Font: Encuesta Nacional de Inmigrantes 2007; també a Reher, 2008: 125

Page 7: Cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social

Tabla 5: Personas que realizaron determinadas actividades en el último año según nacionalidad Actividad Española Extranjera

Ir a Museos 31,8 24,7

Ir a Exposiciones 25,4 18,4

Visitar Monumentos 34,7 28,4

Visitar Yacimientos arqueológicos 13,4 8,9

Ir a Archivos 4 2,2

Ir a una biblioteca 18 13,6

Libros relacionados con la profesión o estudios 25,6 19,6

Libros no relacionados con la profesión o estudios 52,7 52,3

Lectura libros Total 58,0 56,5

Ópera 2,8 2,1

Zarzuela 1,9 1,1

Ballet/ danza 5,1 5,4

Conciertos de música clásica 8,5 6,8

Teatro 19,6 13,2

Conciertos de música actual 26,7 23,6

Cine 52,1 55,0

2006-2007

Page 8: Cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social
Page 9: Cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social
Page 10: Cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social
Page 11: Cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social

• Menor % de pràctica entre la població

magrebina

Page 12: Cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social
Page 13: Cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social

Visió qualitativa

• Canals de TV específics (Al-jazeera), per

afinitat cultural (Ramadà, etc.) i per rebuig

dels continguts autòctons: sexualitat

explícita: “hay programas de sexo que no

se pueden ver con los hijos”.

• Espais públics i espais privats

• Discriminació de gènere: la llar i els centres

escolars (vinculada als fills-filles)

• Variables: nivell d’estudis, edat, ocupació i

habitat.

Page 14: Cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social

Univers cultural

origen destí

global enclavament

Page 15: Cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social

IIIa. PART:

Els estils d’aculturació

Page 16: Cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social

Criteris per regular els fluxos migratorisMedia 2005 Media 2009

Buen nivel educativo 5,62 6,53Que tenga familiares cercanos viviendo aquí 4,74 5,50Hable castellano o lengua de CC AA. 5,22 6,23Sea de un país de tradición cristiana 2,98 3,30Sea de raza blanca 1,72 1,92Tenga mucho dinero 1,80 2,67Tenga una cualificación de las que España necesita 6,40 7,33Esté dispuesto a adoptar el modo de vida del país -- 8,01

Font: Banco de datos del CIS, Estudio 2625, barómetro de noviembre 2005 y 2009.

Nota: En la escala 0 significa nada importante y 10 muy importante.

Page 17: Cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social

Valoració del fet que la societat

espanyola estiga composada de

diferents…

Mitjana

2009

Països 6,19

Cultures 6,38

Religions 5,28

Races 6,04

Page 18: Cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social

Impacte Immigració: positiu

Page 19: Cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social

Impacte Immigració: negatiu

• Delinqüència i inseguretat: 30,2

• Culturals: 15,3

• Competència mercat de treball: 11,8

Page 20: Cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social

Grau d’acord amb…

Aunque aprendan nuestra cultura y

costumbres, es bueno que los inmigrantes

también mantengan su cultura y costumbres

36,8

Los inmigrantes deberían poder mantener

sólo aquellos aspectos de su cultura y

costumbres que no molesten al resto de los

españoles

50,2

Los inmigrantes deberían olvidar su cultura y

costumbres y adaptarse a las españolas 10,4

Font: CIS 2009

Page 21: Cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social

Considere

valuós

mantenir

relacions

amb altres

grups

SI

ESTILS D’ACULTURACIÓ

SI NO

NO

Considere valuós mantenir la meua identitat

cultural i les seues característiques

INTEGRACIÓ ASSIMILACIÓ

SEGREGACIÓ

MARGINACIÓ

DECULTURACIÓ

Page 22: Cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social

Separacionismo

9,1%

Deculturación

11,1%Integracionismo

52,4%

Sin clasificar

16,9%

Asimilacionismo

10,5%

Distribució

dels estils

d’aculturació

en la població

valenciana

Page 23: Cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social

11,1

9,1

10,5

16,9

52,4

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

11,1

9,1

10,5

16,9

28,4

24

deculturadores deculturadores

integradores tolerantes

Page 24: Cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social

IV PART:

L’organització de la convivència en un

món plural

Page 25: Cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social

És possible trobar un nucli de valors compartits per persones i grups que mantenen distintes –i moltes voltes - oposades concepcions d’allò que és bo socialment?

Alguns autors (Rawls, Küng) pretenen que hi ha

principis i valors admissibles com a

fonament d’un consens entrecreuat entre

persones i grups que podrien discrepar sobre

tot el restant.

INTERROGANTS

Page 26: Cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social

MODELS 1

• Assimilacioniste: El pluralisme cultural

deu subordinar-se a acceptació dels

valors dominants en Occident: consens

liberal, drets individuals. Defensa del

liberalisme.

Sartori

Page 27: Cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social

MODELS 2

• Multiculturalisme:

perfecta viabilitat del

reconeixement dels drets

de les diverses identitats

col·lectives. Canadá,

Australia. Will Kymlicka,

Charles Taylor

La jerarquització

cultural existeix.

Els conflictes de

drets, valors i

interessos son

permanents i

inevitables

Page 28: Cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social

MODELS 3

• Segregació generalitzada:

el xoc és inevitable; les

cultures son incompatibles.

La solució és l’aïllament i el

pacte de no agressió.

Apartheid cultural.

Huntington.

El món mai ha estat

una illa. Les

cultures sempre han

mantingut

comunicacions . Els

conflictes no

condueixen

necessàriament a un

xoc excloent.

Page 29: Cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social

MODELS 4

• Pragmatisme: acceptar amb realisme el conflicte de drets de la vida quotidiana i utilització de la negociació i el pacte.

John Gray; G. Bauman

Institucions mediadores

per establir compromisos

entre drets diferents i

interessos diversos.

Convivència precària i

contingent

Page 30: Cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social

NOTES PER UNA APOLOGIA DE LA

INTERCULTURALITAT

1. Prendre seriosament la pluralitat

2. Defensar el dret a la diferència no és el

mateix que justificar la diferència de drets

3. La identitat humana es dialògica

4. Comunitats de memòria

5. Comunitats d’afecte i solidaritat

6. Fomentar la subjectivitat intercultural

Page 31: Cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social
Page 32: Cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social

Gràcies