Cueros y Pieles

8/15/2019 Cueros y Pieles

1/11

CUEROS Y PIELES

Conocer los distintos tipos de cuero nos ayuda en la elección a la hora de visitar lascurtiembres.Los cueros y pieles difieren en su estructura según sean los hábitos de vida del

animal, la estación del año, la edad, el sexo y la crianza que hayan recibido.La constitución de la piel, en cualquier estado de conservación en que se encuentre,pero sin alteraciones, es de gran importancia en el resultado final del cuero luego dela curtición.Un buen cuero proviene de pieles de espesor uniforme, sanas y de buena resistencia,una piel delgada, de conformación débil y quebradiza da un producto que una vezindustrializado, posee características que lo relegan a destinos inferiores.De animales de razas poco seleccionadas, enfermos o muertos por enfermedad, seobtienen pieles que al transformarlas en cueros, desvirtúan su propiedad natural; encambio, de animales sanos, de cruzas selectas y sacrificados en establecimientosadecuados, los cueros, si los tratamientos de curtición son los adecuados, seránresistentes, suaves y flexibles.

BOVINOS Las pieles que más interesan por su volumen de faena son las vacunas, tanto enverde como conservadas.El curtidor, a medida que va recibiendo las pieles en su establecimiento, seleccionalas bien conformadas y con espesor lo más uniforme posible en toda su superficie,buscando que las diferencias de grosor en las distintas partes sean mínimas.Las pieles mal conformadas, o mal proporcionadas con diferencias de espesorapreciable, ocasionan problemas en la absorción del curtiente; por este defecto lasoperaciones de curtido serán arduas y el cuero es de regular calidad.Los cueros tanto de vacas como de vaquillonas, están constituidos por un tejidofibroso y elástico y una vez industrializados, dan un corte y grano finos, de buenascaracterísticas como para destinarlos a confecciones finas. En cambio, los cueros denovillos, novillitos y torunos jóvenes son de más espesor que el de las hembras y eltejido constitutivo es menos elástico, con un corte y grano menos fino pero tambiénde buena calidad.Los vacunos jóvenes, en general, siempre dan cueros superiores que los animalesmás viejos.Los bovinos cuya explotación es a campo, siempre tienen mejores pieles que

aquellos criados en establo.En nuestra región, por sus buenas praderas y clima apropiado, los vacunos se crían


2/11

en libertad, y solamente se mantienen en establos los reproductores, tanto machoscomo hembras. Sin embargo en los países europeos, la cría es intensiva y losanimales pasan varios meses en galpones, alimentados con raciones balanceadas. Laalimentación es importante en la calidad del cuero ya que los animales cuyas dietasestá destinadas a crear mayores masa musculares y abundante grasa, producen

pieles desfavorables y los cueros nunca son los mejores. En cambio, los bovinos queno reciben una alimentación racional, que se los somete a excesos de trabajo, danpieles mal conformadas y de poco valor.

CABRAS Son las que surten a la industria de pieles muy finas y por esta condición, una vezcurtidas, se destinan a la confección de calzado de alto precio, guantes,encuadernaciones de la mejor calidad, etc. De los animales más jóvenes se obtienenlos cueros más finos y de mayor valor.Los caprinos son animales ideales para lugares donde no se dispone de tierra de

pastoreo adecuada para ovinos o bovinos. La piel de cabra tiene una estructurafibrosa muy compacta no producen lana, sino pelo, es decir, que se trata de fibrasmeduladas en toda su extensión.

EQUINOS Por su espesor y resistencia resultan, una vez industrializados, de menor calidad quelas pieles vacunas, no obstante, desempeñan un papel importante en la industriacurtidora pese a que sus volúmenes nunca llegar a ser interesantes.Los cueros de equinos se pueden dividir en dos partes: la sección delantera tiene unapiel relativamente liviana y pese al crecimiento bastante espeso de pelo, la textura

de esta zona es semejante a la de algunos tipos de pieles de caprinos; entretanto, enla parte superior de los cuartos traseros, la piel es mucho más gruesa y muestra unared que es una estructura muy compacta de fibra.

OVINOS A diferencia de lo que sucede con el ganado bovino, la mayoría de las razas ovinas secrían principalmente por su lana o para la obtención de carne como de lana, siendolas menos las razas exclusivamente para carne. Las pieles ovinas de más calidad lasproporcionan aquellas razas cuya lana es de escaso valor. Los animales jóvenes sonlos que surten a la industria de las mejores pieles, de los animales viejos solamente

se obtienen cueros de regular calidad. El destino de estas pieles, cuyo volumen defaena las hace muy interesantes, son generalmente la fabricación de guantes,zapatos, bolsos, etc.Dado que la oveja está protegida fundamentalmente por la lana, la funciónprimordial de la piel consiste en coadyuvar al crecimiento de las fibras. En general sepuede decir que la piel de los ovinos es fina, flexible, extensible y de un color rosado,aunque es normal la pigmentación oscura de determinadas razas.En las razas productoras de lanas finas, como las Merinos la piel es más delgada ycon mayor número de folículos y glándulas, tanto sudoríparas como sebáceas, queen las razas carniceras. Otra característica distinta se encuentra en los Merinos, en

los cuales la piel forma pliegues o arrugas en el cuello, denominados corbatas odelantales, y en algunos se encuentran estas arrugas en parte o en la totalidad de la


3/11

superficie corporal.Los folículos son invaginaciones de la piel en las cuales se originan las hebras pilosasy lanosa. En el interior se encuentra la raíz de la hebra con el bulbo pilífero que rodeaa la papila que lo nutre y que origina el crecimiento de las fibras de la piel.Las secreciones sudoríparas tienen forma de tubos y desembocan en un poro de la

piel por medio de un conducto excretor. Las glándulas sebáceas aparecen comoracimos cuyo conducto excretor se abre en la parte interior y superior del folículo,poco antes de que la fibra aparezca en la superficie de la piel.Las secreciones glandulares de la piel se unen originando la grasa de la lana, tambiénllamada suarda, que la lubrica y protege de los agentes exteriores.La fibra de lana consta a su vez, de dos partes: una interna o raíz incluida en elinterior del folículo y otra externa, libre, que constituye la fibra de lana propiamentedicha.A simple vista, la fibra de lana presenta una forma cilíndrica de sección circular uovalada y con punta solamente en los corderos, pues la lana de animales esquilados

continúa su crecimiento sin punta.Histológicamente, la fibra de lana está constituida por tres capas distintas: unaexterna, la capa cuticular, una más interna, la capa cortical y la central o capamedular.Las células de la capa cuticular presentan la característica de estar colocadassemisuperpuestas en forma de escamas, dejando un borde libre sobresaliente, yvistas al microscopio, presentan un aspecto aserrado. Esta superposición de lascélulas cuticulares es propia de la lana y de algunas otras fibras animales, pero no laposeen las fibras vegetales ni las sintéticas o artificiales.La capa cortical constituye el cuerpo de la fibra, y está formada por células muy

delgadas, alargadas, así como si fueran husos que por su posición paralela al ejelongitudinal de la fibra le confieren a la lana resistencia y elasticidad. Las hebras decolor negro o marrón se deben a la existencia de pigmentación en las células de estacapa cortical.A veces se encuentra en el interior una tercera capa denominada medular, sobretodo en lanas de animales poco perfeccionados. Se trata de un canal lleno de aire,interrumpido por un número variable de células superpuestas de diferentestamaños. En la observación microscópica la médula se muestra de color negro comoconsecuencia de la refracción de la luz.La diferencia histológica fundamental que permite diferenciar a la lana del pelo es la

existencia en este último de la capa medular. La presencia de fibras meduladas en losvellones de la mayoría de las razas de ovinos mejoradas, se considera una falta derefinamiento, pero debemos tener en cuenta que algunas razas producennormalmente una mayor proporción de pelo que de lana, como sucede con elKarakul, la Black Face,Cuando la queratinización se produce solamente en las células de las capas cuticulary cortical, mientras que las células de la medular no han absorbido suficientecantidad de cistina, se producen las fibras meduladas y los pelos.


4/11

En resumen, podemos establecer la siguiente diferenciación entre pelo y lana:

PELO: es una fibra con médula de grosor variable, continua o discontinua, de aspectolacio y opaco.

KEMP: es una fibra fuertemente medulada, de gran diámetro, de crecimientodiscontinuo, que se observa en los corderos hasta los pocos meses de vida.

LANA: es una fibra que carece por completo de capa medular, de aspecto translúcidoy más o menos ondulada.Los cueros crudos que se obtienen en los frigoríficos son los de mejor calidad por loscuidados que se les prodigan, en cambio los cueros de campo son de calidad inferiortanto por su presentación como por sus posteriores cualidades, sobre todo cuandoprovienen de animales muertos por diversas enfermedades.

BECERRO Las pieles de becerro provienen de los terneros lecheros machos que son faenados ala edad adecuada para obtener un razonable rendimiento de la carne. En Europa porejemplo, se faenan sin castrar a una menor edad, mientras que en América se tratade engordarlos después de castrarlos; en consecuencia, las pieles de becerroeuropeo son más pequeñas que las americanas.La principal diferencia desde un punto de vista estructural entre las pieles de becerroy los cueros vacunos es la finura del grano. Si bien la cantidad de folículos capilareses la misma en ambos tipos de animales, los de los terneros son mucho máspequeños y están mucho más juntos entre sí, formando haces de colágeno de menor

tamaño. El resultado es que las pieles de becerro tienen una estructura muy fina encomparación con los cueros vacunos.

CERDOS Tiene la particularidad que su cuero es poroso, pero fuerte y suave. Una vezindustrializado adquiere buena resistencia y es muy duradero.La estructura de la piel del cerdo está de acuerdo con los hábitos de estos animales,lo cual se evidencia en el cerdo doméstico, que tiene una protección propia dada poruna capa de grasa ubicada exactamente debajo de la piel superficial, presenta muypoco pelo y su piel ostenta un tejido relativamente compacto y resistente, con gran

acumulación de grasa alimenticia.El pelo de cerdo es relativamente rígido, implantado en grupos pequeños y el bulbocapilar está ubicado muy cerca de la superficie interior de la piel; en consecuencia,los cueros de chancho son porosos, con orificios abundantes debido a los folículoscapilares.

NUTRIAS El pelaje de las nutrias está formado por dos capas de pelos: una inferior o vello, quees una felpa densa y es la que le concede verdadero valor comercial a la piel denutria y otra superior formada por pelos largos que le sirven de abrigo contra la

intemperie y el frío, que se quita del cuero al realizar el depilado. Este pelo largopuede alcanzar en el lomo hasta 8 cm y se reduce en longitud en la barriga,


5/11

quedando muy corto en la cabeza y las extremidades, desapareciendo casi porcompleto en la parte interna de los muslos. La capa superior del pelaje presenta unvariado colorido que va desde el bayo grisáceo al pardo oscuro y al negro, pasandopor toda la gama de tonos rojizos y pardos, sin faltar la variedad de nutrias blancas.la diferencia de colorido es consecuencia en parte del medio ambiente en que se

desarrollan los animales, y en parte son factores hereditarios.El pelaje de la barriga es más claro que el del lomo en su capa superior, aunquealgunos animales presentan un colorido parejo en toda la extensión de la piel, comosucede en los rojizos y en los negros. Es de observar que en casi todos los animales seencuentra un mayor o menor número de pelos negros azulados intercalados entrelos pardos.la felpa o vello es mucho más densa que el pelaje lardo, es siempre algo más claro enla parte más cercana a la epidermis e independiente del color del resto, y los de labarriga son más claros que los del lomo que a veces suelen ser casi negros.

CHINCHILLA Las chinchillas que se crían en cautiverio para la producción de pieles reciben untratamiento especial, brindándoseles ambientes sumamente limpios para evitar lasmanchas producidas por la orina, que desvalorizan el producto en el mercado. Losanimales se sacrifican en invierno pues los que lo son sacrificados en verano danpieles de escaso valor comercial.Cuando los animales tienen su piel en estado maduro se ve la epidermis de colorblanco, mientras que si aún no lo está, la epidermis es de color azulado.Como el pelo de la nuca madura antes que el del resto del cuerpo y la zona de lasancas es la última en madurar, cuando se revisan las pieles, se sopla y examina desde

la cabeza hasta la cola y desde los hombros hasta las caderas.En las regiones donde las temperaturas ambientales son elevadas, las pieles semaduran en cámaras refrigeradas o temperaturas que oscilan entre los 2º y los 8º Ccon una humedad menor al 40%. Este sistema artificial de maduración permiteobtener las pieles adecuadas en 70 días de preparación.

PIELES DE REPTILES Los reptiles son animales de sangre fría y sus pieles no tienen función termostáticaalguna, estando desprovistas de pelos y de glándulas sebáceas. Las escamas cumplenen los reptiles las funciones de los pelos en los animales de sangre caliente.

Las pieles de cocodrilo, caimán, lagarto y serpiente dan curtidos muy atractivos yduraderos, pero resulta bastante difícil obtener cueros crudos en perfectascondiciones para el curtido, pues llegan a la industria con tajos, marcas de cortes ypeladuras, excesivamente desecados por una prolongada exposición al sol, muydañados por una inadecuada extensión aún por la acción de gorgojos después desecas las pieles.

PECES Los peces presentan una estructura de piel totalmente diferente y en el caso de laspieles de tiburón, las escamas son muy pequeñas con una capa inerte exterior

destinada a conferir una mayor protección.


6/11

CIERVOS, GAMOS, RENOS Y SIMILARES Estas pieles se las industrializa para gamuzería y su empleo comercial es lafabricación de prendas de vestir, guantes, etc.


7/11

CUIRS I PELLS

Conèixer els diferents tipus de cuir ens ajuda en l'elecció a l'hora de visitar lescurtiembres.Els cuirs i pells difereixen en la seva estructura segons siguin els hàbits de vida del'animal, l'estació de l'any, l'edat, el sexe i la criança que hagin rebut.

La constitució de la pell, en qualsevol estat de conservació en què es trobi, peròsense alteracions, és de gran importància en el resultat final del cuir després del'adobament.Un bon cuir prové de pells de gruix uniforme, sanes i de bona resistència, una pellprima, de conformació feble i trencadissa dóna un producte que una vegadaindustrialitzat, té característiques que el releguen a destinacions inferiors.D'animals de races poc seleccionades, malalts o morts per malaltia, s'obtenen pellsque en transformar-les en cuirs, desvirtuen la seva propietat natural; en canvi,d'animals sans, de creues selectes i sacrificats en establiments adequats, els cuirs, siels tractaments d'adobament són les adequades, seran resistents, suaus i flexibles.

BOVINOS Les pells que més interessen pel seu volum de feina són les vacunes, tant en verdcom conservades.L'adober, a mesura que va rebent les pells en el seu establiment, selecciona les benconformades i amb gruix el més uniforme possible en tota la seva superfície, buscantque les diferències de gruix en les diferents parts siguin mínimes.Les pells mal conformades, o mal proporcionades amb diferències de gruixapreciable, ocasionen problemes en l'absorció del adobament; per aquest defecte lesoperacions d'adobament seran àrdues i el cuir és de regular qualitat.

Els cuirs tant de vaques com de vaquillonas, estan constituïts per un teixit fibrós ielàstic i un cop industrialitzats, donen un tall i gra fins, de bones característiques comper destinar-los a confeccions fines. En canvi, els cuirs de vedells, novillitos i Torunos

joves són de més gruix que el de les femelles i el teixit constitutiu és menys elàstic,amb un tall i gra menys fi però també de bona qualitat.Els bovins joves, en general, sempre donen cuirs superiors que els animals més vells.Els bovins l'explotació és a camp, sempre tenen millors pells que aquells criats enestable.A la nostra regió, per les seves bones prades i clima apropiat, els bovins es crien enllibertat, i només es mantenen en estables els reproductors, tant mascles com

femelles. No obstant això en els països europeus, la cria és intensiva i els animalspassen diversos mesos en galpones, alimentats amb racions


8/11

balancejades. L'alimentació és important en la qualitat del cuir ja que els animals lesdietes està destinades a crear grans massa musculars i abundant greix, produeixenpells desfavorables i els cuirs mai són els millors. En canvi, els bovins que no rebenuna alimentació racional, que se'ls sotmet a excessos de treball, donen pells malconformades i de poc valor.

CABRES Són les que assorteixen la indústria de pells molt fines i per aquesta condició, un copadobades , es destinen a la confecció de calçat d'alt preu, guants, enquadernacionsde la millor qualitat, etc. Dels animals més joves s'obtenen els cuirs més fins i de mésvalor.Els caprins són animals ideals per a llocs on no es disposa de terra de pasturatgeadequada per ovins o bovins. La pell de cabra té una estructura fibrosa moltcompacta no produeixen llana, sinó pèl, és a dir, que es tracta de fibres meduladasen tota la seva extensió.

EQUINS Per la seva espessor i resistència resulten, un cop industrialitzats, de menor qualitatque les pells vacunes , però, tenen un paper important en la indústria adoberamalgrat que els seus volums mai arribar a ser interessants.Els cuirs d'equins es poden dividir en dues parts: la secció davantera té una pellrelativament lleugera i malgrat el creixement bastant espès de pèl , la texturad'aquesta zona és semblant a la d'alguns tipus de pells d'caprins; mentrestant, a lapart superior de les cambres del darrere, la pell és molt més gruixuda i mostra unaxarxa que és una estructura molt compacta de fibra.

OVINS A diferència del que succeeix amb el bestiar boví, la majoria de les races ovines escrien principalment per la seva llana o per a l'obtenció de carn com de llana, sent lesmenys les races exclusivament per a carn. Les pells ovines de més qualitat lesproporcionen les races la llana és d'escàs valor. Els animals joves són els que surten ala indústria de les millors pells, dels animals vells només s'obtenen cuirs de regularqualitat.El destí d'aquestes pells, el volum de feina les fa molt interessants, sóngeneralment la fabricació de guants, sabates, bosses, etc.Atès que l'ovella està protegida fonamentalment per la llana, la funció primordial de

la pell consisteix a coadjuvar al creixement de les fibres. En general es pot dir que lapell dels ovins és fina, flexible, extensible i d'un color rosat, encara que és normal lapigmentació fosca de determinades races.A les races productores de llanes fines, com les Merinos la pell és més prima i ambmajor nombre de fol · licles i glàndules, tant sudorípares com sebàcies, que en lesraces carnisseres. Una altra característica diferent es troba en els Merinos, en elsquals la pell forma plecs o arrugues al coll, denominats corbates o davantals, i enalguns es troben aquestes arrugues en part o en la totalitat de la superfície corporal.Els fol · licles són invaginacions de la pell en les quals s'originen els fils piloses illanosa. A l'interior es troba l'arrel del bri amb el bulb pilífero que envolta la papil · la

que el nodreix i que origina el creixement de les fibres de la pell.Les secrecions sudorípares tenen forma de tubs i desemboquen en un porus de la


9/11

pell per mitjà d'un conducte excretor. Les glàndules sebàcies apareixen com raïms elconducte excretor s'obre a la part interior i superior del fol · licle, poc abans que lafibra aparegui a la superfície de la pell.Les secrecions glandulars de la pell s'uneixen originant el greix de la llana, tambéanomenada suarda, que la lubrica i protegeix dels agents exteriors.

La fibra de llana consta al seu torn, de dues parts: una interna o arrel inclosa al'interior del fol · licle i una altra externa, lliure, que constitueix la fibra de llanapròpiament dita .A primera vista, la fibra de llana presenta una forma cilíndrica de secció circular oovalada i amb punta només en els bens, ja que la llana d'animals esquilats continuael seu creixement sense punta.Histològicament, la fibra de llana està constituïda per tres capes diferents : unad'externa, la capa cuticular, una més interna, la capa cortical i la central o capamedul · lar.Les cèl · lules de la capa cuticular presenten la característica d'estar col · locades

semisuperpuestas en forma d'escates, deixant una vora lliure excel · lent, i vistes almicroscopi , presenten un aspecte serrat. Aquesta superposició de les cèl · lulescuticulars és pròpia de la llana i d'algunes altres fibres animals, però no la posseeixenles fibres vegetals ni les sintètiques o artificials.La capa cortical constitueix el cos de la fibra, i està formada per cèl · lules moltprimes, allargades , així com si fossin fusos que per la seva posició paral · lela a l'eixlongitudinal de la fibra li confereixen a la llana resistència i elasticitat. Els fils de colornegre o marró es deuen a l'existència de pigmentació en les cèl · lules d'aquesta capacortical.vegades es troba a l'interior una tercera capa anomenada medul · lar, sobretot en

llanes d'animals poc perfeccionats. Es tracta d'un canal ple d'aire, interromput per unnombre variable de cèl · lules superposades de diferents mides. En l'observaciómicroscòpica la medul · la es mostra de color negre com a conseqüència de larefracció de la llum.La diferència histològica fonamental que permet diferenciar la llana del pèl ésl'existència en aquest últim de la capa medul · lar. La presència de fibres meduladasen els vellons de la majoria de les races d'ovins millorades, es considera una falta derefinament, però hem de tenir en compte que algunes races produeixen normalmentuna major proporció de pèl que de llana, com succeeix amb el Karakul, la Black Face,Quan la queratinització es produeix només en les cèl · lules de les capes cuticular i

cortical, mentre que les cèl · lules de la medul · lar no han absorbit prou quantitat decistina, es produeixen les fibres meduladas i els pèls.


10/11

En resum, podem establir la següent diferenciació entre pèl i llana:

PÈL : és una fibra amb medul · la de gruix variable, contínua o discontínua, d'aspectelacio i opac.

KEMP : és una fibra fortament medulada, de gran diàmetre, de creixementdiscontinu, que s'observa en els bens fins als pocs mesos de vida.

LLANA : és una fibra que manca per complet de capa medul · lar, d'aspecte translúcidi més o menys ondulada.Els cuirs crus que s'obtenen en els frigorífics són els de millor qualitat pels cures quese'ls prodiguen , en canvi els cuirs de camp són de qualitat inferior tant per la sevapresentació com per les seves posteriors qualitats, sobretot quan provenend'animals morts per diverses malalties.

BECERRO Les pells de vedell provenen dels vedells lleters mascles que són pescats a l'edatadequada per obtenir un raonable rendiment de la carn. A Europa, per exemple, espesquen sense castrar una menor edat, mentre que a Amèrica es tracta d'engreixardesprés de castrar; en conseqüència, les pells de vedell europeu són més petites queles americanes.La principal diferència des d'un punt de vista estructural entre les pells de vedell i elscuirs bovins és la finor del gra. Si bé la quantitat de fol · licles capil · lars és la mateixaen ambdós tipus d'animals, els dels vedells són molt més petits i estan molt més

junts entre si, formant feixos de col · lagen de menor grandària. El resultat és que les

pells de vedell tenen una estructura molt fina en comparació amb els cuirs bovins.

PORCS Té la particularitat que el seu cuir és porós, però fort i suau. Un cop industrialitzatadquireix bona resistència i és molt durador.L'estructura de la pell del porc està d'acord amb els hàbits d'aquests animals, la qualcosa s'evidencia en el porc domèstic, que té una protecció pròpia donada per unacapa de greix situada exactament sota la pell superficial, presenta molt poc pèl i laseva pell té un teixit relativament compacte i resistent, amb gran acumulació degreix alimentària.

El pèl de porc és relativament rígid, implantat en grups petits i el bulb capil · lar estàsituat molt a prop de la superfície interior de la pell; en conseqüència, els cuirs dechancho són porosos, amb orificis abundants a causa dels fol.licles capil · lars.

Llúdrigues El pelatge de les llúdrigues està format per dues capes de pèls: una d'inferior oborrissol, que és una pelfa densa i és la que li concedeix veritable valor comercial a lapell de llúdria i una altra superior formada per pèls llargs que li serveixen d'abriccontra la intempèrie i el fred, que es treu del cuir en realitzar la depilació. Aquest pèlllarg pot arribar al llom fins a 8 cm i es redueix en longitud a la panxa, quedant molt

curt al cap i les extremitats, desapareixent gairebé del tot a la part interna de lescuixes. La capa superior del pelatge presenta un variat colorit que va des del bayo


11/11

grisenc al marró fosc i al negre, passant per tota la gamma de tons vermellosos imarrons, sense faltar la varietat de llúdrigues blanques. la diferència de color ésconseqüència en part del medi ambient en què es desenvolupen els animals, i enpart són factors hereditaris.El pelatge de la panxa és més clar que el del llom en la seva capa superior, encara

que alguns animals presenten un colorit semblant a tota l'extensió de la pell, comsucceeix en els vermellosos i en els negres. És d'observar que en gairebé tots elsanimals es troba un major o menor nombre de pèls negres blavosos intercalats entreels bruns.l'pelfa o borrissol és molt més densa que el pelatge llard, és sempre una mica mésclar a la part més propera a la epidermis i independent del color de la resta, i els dela panxa són més clars que els del llom que de vegades solen ser gairebé negres.

CHINCHILLA Les xinxilles que es crien en captivitat per a la producció de pells reben un

tractament especial, brindándoseles ambients molt nets per evitar les taquesproduïdes per l'orina, que desvaloritzen el producte en el mercat.Els animals sesacrifiquen a l'hivern ja que els que ho són sacrificats a l'estiu donen pells d'escàsvalor comercial.Quan els animals tenen la seva pell en estat madur es veu l'epidermis de color blanc,mentre que si encara no ho està, l'epidermis és de color blavós.Com el pèl del clatell madura abans que el de la resta del cos i la zona de les anquesés l'última a madurar, quan es revisen les pells, es bufa i examina des del cap fins a lacua i des de les espatlles fins els malucs.A les regions on les temperatures ambientals són elevades, les pells es maduren en

cambres refrigerades o temperatures que oscil · len entre els 2 º i els 8 º C amb unahumitat menor al 40%. Aquest sistema artificial de maduració permet obtenir lespells adequades en 70 dies de preparació.

PELLS DE RÈPTILS Els rèptils són animals de sang freda i les seves pells no tenen funció termostàticaalguna, estant desproveïdes de pèls i de glàndules sebàcies. Les escates compleixenen els rèptils les funcions dels pèls en els animals de sang calenta.Les pells de cocodril, caiman, llangardaix i serp donen curtits molt atractius iduradors, però resulta bastant difícil obtenir cuirs crus en perfectes condicions per a

l'adob, ja que arriben a la indústria amb talls, marques de talls i peles, excessivamentdessecats per una perllongada exposició al sol, molt danyats per una inadequadaextensió encara per l'acció de corcs després de seques les pells.

PEIXOS Els peixos presenten una estructura de pell totalment diferent i en el cas de les pellsde tauró, les escates són molt petites amb una capa inert exterior destinada aconferir una major protecció.

cérvols, daines, RENOS I SIMILARS

Aquestes pells es les s'industrialitza per gamuzería i la seva ocupació comercial és lafabricació de peces de vestir, guants, etc.

Documents

Cueros y Pieles