CULTURA CIENTÍFICA 4ESO · 2017-07-03 · Segons la teoria de la deriva dels continents, relaciona els conceptes de la primera columna amb els corresponents de la segona columna

Institut de Cabrils Cultura científica 4t ESO

CULTURA CIENTÍFICA 4ESOInstruccions per a fer les activitats de repàs d’estiu

Curs 2016-2017

Què cal fer?

1. Recopila els teus apunts: Cal que tinguis els teus apunts, dossiers i exercicis de classe. Hem fet set grans blocs:

1. El mètode científic2. Ecologia3. L'univers i el sistema solar4. La geodinàmica interna5. L'origen de la vida i evolució6. La salut7. Propietats dels materials

2. Realitza totes les activitats del dossier que tens a continuació. Les respostes les potsfer en fulls apart, no cal copiar els enunciats. El conjunt d'activitats t'ajudarà a prepararl'examen de recuperació de setembre.

Com s’ha de lliurar?Caldrà entregar un dossier amb PORTADA, ÍNDEX i el DOSSIER D’ACTIVITATS.

Quan s’ha de lliurar?El dia de la prova extraordinària de CULTURA CIENTÍFICA de 4t d’ESO (pots consultarel calendari establert al web del centre).

Com s’avaluarà?Per recuperar l’assignatura és condició indispensable haver entregat totes lesactivitats d’estiu.

Per poder aprovar l’assignatura cal obtenir una qualificació igual o superior al 5 de lesactivitats d’estiu, una qualificació superior a 4 en l’examen i que la qualificació global deles dues parts sigui igual o superior a 5.

DOSSIER ESTIU CULTURA CIENTÍFICA - 1


DOSSIER D'ACTIVITATS

1. Mira el video del següent enllaç i explica quina relació té amb la densitat i amb l'estructurainterna de la terra.

http://www.cienciaentretots.cat/ca/les-experiencies/la-revista-d-experiencies/erupcio-volcanica/

2. Fes un informe del video que has vist com si fos una pràctica que haguessis fet al laboratori.Segueix els pasos següents:

– Objectius– Introducció teòrica– Pregunta que ens podem plantejar per fer aquest experiment– Material necessari– Procediment– Observacions – Conclusions

QÜESTIONS:

3. Els diferents components, han quedat en algun ordre determinat?. Quin?.

4. Quin és el factor que determina que quedin disposats d’aquesta manera?

5. Si a la barreja inicial afegim oli, on hagués quedat? Consulta el quadre de densitats.

Material Densitat (g/cm3)Aigua 1Oli 0.9Suro 0.2Fusta de pi 0.6Plom 11.3PET 1.3Ferro 7.9Parafina 0.67

6. Després de veure el resultat de la pràctica, relaciona cada una de les capes obtingudes enl’experiment amb les capes que formen la Terra. Consulta la informació als teus apunts oconsulta alguna web de les que hi ha a sota i recull-la en un quadre com aquest.

http://ioc.xtec.cat/materials/G_MC3/mc3/terra_estructura_composicio.html

http://blocs.xtec.cat/naturalsom/1r-batx-ctma/2-lestructura-de-la-terra/

EXPERIMENT PLANETA TERRAMatèria Estat Capa Estat Composició


http://www.cienciaentretots.cat/ca/les-experiencies/la-revista-d-experiencies/erupcio-volcanica/

http://blocs.xtec.cat/naturalsom/1r-batx-ctma/2-lestructura-de-la-terra/

http://ioc.xtec.cat/materials/G_MC3/mc3/terra_estructura_composicio.html


HIDROSFERA

Sens dubte i juntament amb l’atmosfera, la hidrosfera constitueix un component importantíssim dins del

Sistema Biosfera. L’aigua és el l’element essencial que permet la vida a la Terra s’han d’obtenir

coneixements sobre la distribució i composició de l’aigua a la Terra i conèixer bé el Cicle de l’Aigua i les

seves etapes. Alguns conceptes associats com evapotranspiració, precipitació i tipus d’escolament

són importants per determinar el clima d'una zona o la disponibilitat d'aigua.

Altres característiques fisicoquímiques importants són la temperatura, salinitat, densitat, absorció de

gasos i les relacions entre aquestes variables, i defineixen, per exemple, si parlem d’aigües

continentals o oceàniques,

Consulta els esquemes i la següent web, en l'apartat de l'hidrosfera i contesta les preguntes que hi ha

a continuació.

http://ioc.xtec.cat/materials/G_MC3/mc3/terra_capes_fluides.html

7. Observa l'esquema i respon:

a) En quines zones de la terra l’aigua estarà més calenta?

b) Aquesta aigua més calenta, serà més o menys densa que l’aigua freda?

c) L’aigua calenta circularà per sobre de la freda o a l’inrevés?

d) Així doncs, l’aigua més calenta, originarà corrents superficials o originarà corrents

profunds?


http://ioc.xtec.cat/materials/G_MC3/mc3/terra_capes_fluides.html


8. Indica quines són les zones d’aflorament més importants del planeta i explica per què es

produeixen i el benefici que proporcionen.

9. Justifica per què el clima de la costa est d’Austràlia és més càlid i humit que el de la costa oest.

10. Justifica la diferència de clima entre les Illes Britàniques i Sibèria, tot i que es troben

aproximadament a la mateixa latitud.

11. Explica les semblances i diferències entre les aigües d’escorrentia i els torrents.

12. Explica qué són les onades i com es formen.

Cicle de l'aigua:

13. Ordena les etapes següents de manera que indiquin el camí que segueix una molècula d’aigua

dintre del cicle de l'aigua:

Transpiració Circulació superficial Precipitació

Infiltració Condensació Evaporació

14. Posa a l’esquema següent el nom de les corresponents etapes del cicle de l'aigua: precipitació,

evaporació, infiltració, escorrentia, circulació subterrània, circulació superficial, transpiració, llac, oceà,

terra.



DENSITAT i TEMPERATURA

El gràfic ens mostra les variacions de densitat de l'aigua en funció de la temperatura.

15.Quina és la variable independent? Quines són les seves unitats?

16.Quina és la variable dependent? Quines són les seves unitats?

17.Quin és el valor de la densitat de l'aigua a 10ºC?

18.Si tenim masses d'aigua a 10ºC (M10), 4ºC (M4) i 0ºC (M0), com s'ordenaran aquestes masses

d'aigua?

19.Quines conseqüències té aquesta ordenació en un llac gelat?

20.El gel que hi ha als pols influeix en la regulació de la temperatura del planeta. Quin efecte té?



BARCELONA: UN EXEMPLE D’ECOSISTEMA URBÀ

Barcelona, tot i tractar-se d’un espai urbà dens, forma un ecosistema on conviuen diverses espècies.L’esquema següent mostra la xarxa tròfica que formen algunes de les espècies de la fauna urbanabarcelonina.Els gràfics següents mostren els canvis, al llarg dels darrers anys, en el nombre d’individus de lespoblacions de dues de les espècies presents en aquesta xarxa tròfica.

1. Separa les espècies en: • Productors primaris:

• Consumidors primaris:

• Consumidors secundaris:

• Descomponedors:

2. Totes les espècies que hi ha a la xarxa són pròpies del país? Quines no ho són?

3. Com és que espècies que no són pròpies del país prosperen tan bé?

4. Com s’anomenen aquestes espècies?

5. Observa els dos gràfics i explica la tendència de les poblacions de coloms i de cotorres aquestsúltims anys.



6. L’Ajuntament de Barcelona ha impulsat diverses campanyes per a reduir el nombre de coloms, jaque han esdevingut una plaga. A banda d’aquestes campanyes, els canvis en la població de cotorrespoden haver influït en la reducció del nombre de coloms? Justifica la resposta fent referència a larelació ecològica que hi ha entre aquestes dues espècies.

7. L’any 1999 es va reintroduir el falcó pelegrí (Falco peregrinus) a la ciutat de Barcelona. Aquest ocellrapinyaire té un fort comportament territorial i cada parella defensa un territori d’uns 3 km2.

a) Tenint en compte que l’àrea urbana de Barcelona té una superfície de 79 km2, calcula el nombremàxim de falcons que pot albergar la ciutat.

b) Com és que hi ha tanta desproporció entre la quantitat de falcons i la de coloms?



Llegeix aquest article i fes les activitats.





L'univers i el sistema solar

Ves a l'enllaç http://ibercienciaoei.org/contenedores/fichas.php?CODIGO_CONTENEDOR=4 illegeix l'article “ Detectadas las huellas del instante inicial del Universo”. Has de clicar sobre la pàgina,on marca la fletxa.

Fes després les activitats 1, 2, 3 i 4.


http://ibercienciaoei.org/contenedores/fichas.php?CODIGO_CONTENEDOR=4


La geodinàmica interna

Per fer les activitats d'aquest apartat pots consultar els teus apunts o la següent web: http://ioc.xtec.cat/materials/G_MC3/mc3/terra_metodes_directes.html

1. Classifica els següents mètodes de la geosfera segons si són directes o indirectes: densitat,meteorits, pous d’aigua, perforacions petrolieres, mines, ones sísmiques, calor interna, gravetati magnetisme.

Mètodes directes

Mètodes indirectes

2. Relaciona cada un d’aquests mètodes indirectes amb les seves característiques:

1. Calor interna de l’escorçaA. Es propaguen més de pressa a través dematerials rígids i densos. Se’n formen deprimàries i de secundàries.

2. MeteoritsB. N’hi ha més en l’escorça oceànica que en lacontinental, i n’hi ha menys a les muntanyes que ales planes.

3. Ones sísmiques C. Augmenta uns 3 °C cada 100 m de profunditat.

4. Densitat terrestre D. N’hi ha de ferro, rocosos amb ferro i rocosos,segons el material del qual estiguin fets.

5. Gravetat terrestre E. Segons la relació entre la massa i el volumterrestre, és de 5,52 g/cm3 .

1

2

3

4

5

3. Respon les preguntes següents: a Què és una discontinuïtat? b Quins tipus de discontinuïtat existeixen? c Com són les discontinuïtats de primer grau?


http://ioc.xtec.cat/materials/G_MC3/mc3/terra_metodes_directes.html


4. Segons la teoria de la deriva dels continents, relaciona els conceptes de la primera columnaamb els corresponents de la segona columna.

A. Proves geogràfiques 1. Es basen en zones que tenen climes diferents, però que enèpoques passades compartien un mateix clima.

B. Proves geològiques 2. Es basen en l’existència de restes fòssils d’un mateix organisme encontinents que actualment estan allunyats i separats per un oceà.

C. Proves paleoclimàtiques3. Es basen en la coincidència dels contorns dels continents i lesplataformes continentals.

D. Proves paleontològiques 4. Es basen en la coincidència d’estructures geològiques situades encontinents allunyats, que, en acoblar-se entre si, permeten constatarque antigament estaven unides

A

B

C

D

5. Completa els espais buits d’aquest text sobre la teoria de la tectònica de plaques amb elstermes corresponents: convecció, global, mesosfera, litosfera i plaques tectòniques.

• La teoria de la tectònica de plaques o tectònica ____________ proposa que la

_______________ està dividida en fragments que reben el nom de

______________________________, que suren i es mouen sobre la __________________ ,

empeses pels corrents de __________________ o masses de magma que es mouen en

aquesta capa.

6. Identifica a quin tipus de litosfera (continental o oceànica) pertany cada una d’aquestescaracterístiques i quines són comunes als dos tipus: té un gruix mitjà de 65 km; està formadaper mantell residual; està formada per escorça granítica; forma plaques oceàniques; formaplaques mixtes; està formada per escorça basàltica; té un gruix mitjà de 250 km.

Litosfera oceànica Litosfera continental Característiques comunes



7. Identifica quin tipus de marge es defineix en cada cas i escriu el nom del tipus de vora deplaca, a continuació, indica’l en la il·lustració.

És el sector per on creix la placa gràcies a les aportacions de roques basàltiques que es formen enrefredar-se el magma provinent del mantell.

És el sector de la placa que frega lateralment amb una altra placa que es mou en sentit contrari.

És el sector de la placa que s’enfonsa en la mesosfera, on es fon i es barreja amb els materials delmantell.

8. Indica en cada il.lustració si es tracta d'un xoc entre dues plaques oceàniques,continentals, o una de cada.



L’ORIGEN DE LA VIDA

NOM.....................................................................................................................................................

Al llarg de la història de la humanitat les idees sobre la vida a la terra i el seu origen han anatcanviant. Les primeres idees, presents en diferents cultures, parla de les intervencions dels Deus,que són els creadors de tot l’Univers, de la terra i de la vida. Aquestes són les anomenadesteories creacionistes.

Després dels primers grans viatges arreu del mon, amb una gran curiositat i moltes vocacionscientífiques, comencen a sorgir altres teories que pretenen explicar l’origen de la vida. De fet lateoria més acceptada cap al 1600 era la teoria de la generació espontània. Segons aquestateoria, els éssers més simples, com cucs, granotes, insectes, .. es formaven de maneraespontània en la pols o el fang. El text següent està extret del llibre «Biologia» de Curtis, en la 7a

edició, i descriu l’experiment d’un naturalista belga, Jan Baptiste van Helmont (1577 – 1644), i queva publicar en el seu llibre «Ortus Medicinae» al 1667:

"... Las criaturas como los piojos, las garrapatas, las pulgas y los gusanos son nuestrosmiserables huéspedes y vecinos, pero nacen de nuestras entrañas y excrementos. Porque sicolocamos ropa interior llena de sudor con trigo en un recipiente de boca ancha, al cabo deveintiún días el olor cambia, y el fermento, surgiendo de la ropa interior y penetrando a través delas cáscaras de trigo, cambia el trigo en ratones. Pero lo que es más notable aún es que seforman ratones de ambos sexos y que éstos se pueden cruzar con ratones que hayan nacido demanera normal... pero lo que es verdaderamente increíble es que los ratones que han surgido deltrigo y la ropa íntima sudada no son pequeñitos, ni deformes ni defectuosos, sino que son adultosperfectos...”.

No cal dir que tots els defensors d’aquesta teoria abiogènica van acceptar aquest experimententusiasmats! Van passar 200 anys abans que un altre experiment desmuntés definitivamentaquesta teoria.

1. Segur que veus errors en el mètode científic utilitzat en aquest experiment. Fes una llista idescriu-los.



2. Com hauries fet tu aquest experiment? Escriu les diferents fases (observació i formulació depreguntes, hipòtesi, experimentació i conclusions) de l’experiment que proposes.

En el mateix llibre de Curtis també hi ha explicat l’experiment de Redi (1626 – 1697), metge toscà,que va publicar al 1668 "Experienze in torno de la generazione deg'Insetti", on plantejava unsenzill experiment que refutava la generació espontània. Va posar carn de serp recent morta en un grup de recipients de boca ample, un el va tapar ambuna tela prima, un altre amb una tapa ben segellada i en va deixar un d’obert. Observa elsresultats en la següent il.lustració:

Els resultats de Redi van enfortir la biogénesis, teoria que admet l’origen d’un ésser viunomés a partir d’altre ésser viu.

3. Quins són els resultats de l’experiment de Redi?

4. Quina explicació dones a aquests resultats de l’experiment?

Durant la segona mitat del segle XVII Leeuwenhoek, comerciant holandés (1632 – 1723), vafascinar científics i noblesa de mitja Europa, inclosa la «Royal Society» de Londres, amb les sevesobservacions de gotes d’aigua amb microorganismes, els seus «animàcols»

Curiosament les seves observacions van reforçar la teoria de la generació espontània.

No va ser fins el 1864 quan el químic francès Louis Pasteur (1822 -1895) va demostrar totalmentla falsedat de la generació espontània, i que també els microbis s’originaven a partir d’altresmicroorganismes.



Pasteur va estudiar el mateix fenòmen que Redi. Va utilitzar dos matrassos de coll de cigne.Aquests matrassos tenen els colls molt allargats que es van fent cada vegada més fins, acabanten una obertura petita, i tenen forma de s. En cadascun d’ells va ficar quantitats iguals de brou decarn (o brou nutritiu) i els va fer bullir per a poder eliminar els possibles microorganismes presentsen el brou.La forma de S era perquè l’aire pogués entrar i no obstant això que els microorganismes esquedessin en la part més baixa del tub.Passat un temps va observar que cap dels brous presentava senyal alguna de la presènciad’algun microorganisme i va tallar el tub d’un dels matrassos. El matràs obert va trigar poc endescompondre’s, mentre que el tancat va romandre en el seu estat inicial. Pasteur va demostraraixí que els microorganismes tampoc provenien de la generació espontània.

A manera de curiositat, es conserven en l’Institut Pasteur de Paris alguns dels flascons que vautilitzar en el seu experiment, que encara romanen inalterats més de 100 anys després.Així, gràcies a Pasteur, la idea de la generació espontània va ser bandejada del pensamentcientífic i a partir de llavors es va acceptar de forma general el principi que deia que tot ésser viuprocedeix d’altre ésser viu.No obstant això, la creença en la generació espontània va seguir sent sostinguda per diversosnaturalistes, entre els que destaca Richard Owen

5. L’experiment de Pasteur es podia fer utilitzant només un flascó? Per què?

6. El brou nutritiu ha de ser el mateix en tots els flascons? Per què?

7. Pasteur segueix el mètode científic en el seu experiment? Raona la teva resposta.



Des de l’experiment de Pasteur i gràcies al perfeccionament de les tècniques en microscopía, labiologia va assentar la teoria cel.lular, en Darwin difon la seva teoria sobre l’evolució de lesespècies i queda ara el dubte de com apareix la vida a la terra.

Dos científics de procedència molt diferent Oparin, fisiòleg rus i Haldane, genetista britànic itreballant de forma independent van arribar a la mateixa conclusió: l’origen de la vida havia de serinorgànic. Tots dos es basaven en les condicions de la terra primitiva i en la gran quantitatd’energia de la terra (pròpia i solar) i en que primer havien d’haver sorgit, mitjançant un procés nobiològic, les substàncies orgàniques de les quals es van formar, més endavant, els primers éssersvius, organismes que al principi eren heteròtrofs i s’alimentaven de les substàncies orgàniques del’ambient.

Al 1953, un jove estudiant de doctorat, Stanley Miller (1930 – 2007) va proposar al seu director Harold Urey realitzar un experiment per contrastar la hipòtesi d’Oparin i Haldane. Van dissenyar unaparell per a portar a terme el seu experiment i aquests són els resultats.

8. El 1953, Stanley Miller va realitzar un experiment molt important en la història de la biologia: vasotmetre mescles gasoses d’hidrogen (H2), metà (CH4), amoníac (NH3) i vapor d’aigua (H2O),en un recipient tancat a 80ºC, a l’acció de descàrregues elèctriques entre dos elèctrodes. Alcap d’unes quantes setmanes, el compartiment dels gasos contenia monòxid de carboni (CO),diòxid de carboni (CO2) i nitrogen (N2). En el condensat obtingut per refredament es van trobarcompostos orgànics solubles en aigua: aminoàcids (com ara la glicina, l’alanina i l’àcidaspàrtic) i àcids orgànics senzills (entre altres, l’àcid fòrmic i l’àcid làctic). Posteriorment, enaltres experiments la mescla de gasos era sotmesa a diferents tipus d’energia (raigsultraviolats, raigs X).En conjunt, en aquests experiments es van obtenir tots els aminoàcids presents a lesproteïnes, com també els nucleòtids adenina, guanina, citosina i uracil, i alguns glúcids.

a. Explica quin és, en concret, el problema que s’investigava en aquest experiment.

b. Per quina raó, a la mescla de gasos, s’hi va posar hidrogen, metà, amoníac i vapord’aigua?



c. Per què es mantenia la temperatura al voltant dels 80ºC?

d. Per què es realitzaven descàrregues elèctriques (60.000 volts)?

e. En què es diferencia l’atmosfera actual de la primitiva?

f. Quin paper han tingut els organismes en aquest canvi en la composició de l’atmosfera?

g. Quines biomolècules contenen aminoàcids i nucleòtids? Explica la seva importànciabiològica.



EVOLUCIÓ

Amb l'ajuda dels apunts que hi ha en aquesta web, redacta un breu informe on expliquis lesprincipals teories de l'evolució i les proves que aporta cadascuna d'aquestes teories.

Fes-ho com siredactesis un article de divulgació. Pots incloure fotos, dibuixos i esquemes.

http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/4ESO/evolucion/contenidos.htm


http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/4ESO/evolucion/contenidos.htm


SALUT

Per fer aquesta activitat pots consultar els teus apunts o bé les webshttp://blocs.xtec.cat/marafapremiademar/files/2012/10/2.04.Immunologia.pdfhttp://blocs.xtec.cat/naturalsom/3r-eso/#index

QUI VA MATAR L'HOME TROBAT A LA PLAÇA?

La policia rep una trucada sobre un home trobat en una plaça del poble i que sembla mort. Quanarriben al lloc de l'avís, els sanitaris confirmen la mort de l'home. No semblava que hagués estat víctima de cap agressió.Com que les causes de la seva mort no estaven clares, va ser enviat a l' Institut de Medicina legal.Tampoc es coneixia la seva identitat (no duia cap document ni cartera a sobre), per a la qual cosala policia científica va prendre les seves empremtes dactilars i mostres per poder fer les provesd'ADN. Esperen que així podràn identificar-lo.

Un cop realitzades les proves, es va identificar l'home trobat com a Alonso Ben Amunt.

Quan un cos ingressa a l' Institut de Medicinalegal, comença la feina del metge forense.Inicialment aquest ha de conèixer lescircumstàncies de la mort, a través detestimonis de persones properes , parents,amics, o qualsevol persona que pugui donarinformació fidel, com la policia. Així mateix,disposar de l'historial mèdic pot ajudar molt alforense.

Actualment es poden conèixer les causes demort de tot tipus, ja sigui per malalties, lesionsfísiques o enverinament per substànciestòxiques com alcohol o altres drogues

En un màxim de 12 hores el metge inicia l’autòpsia. El procés és laboriós, i comporta l’examenfísic extern i sovint també l'intern, amb evisceració d’òrgans. Complementa l’autòpsia la realitzaciód'analítiques de fluids corporals.

Resultats de l'autòpsia:

•L'aspecte general de l'home era de desnutrició i deshidratació. El seu rostre es mostravacontret, amb aspecte lleugerament somrient. En l'autòpsia externa no es va trobar capevidència d'agressió física, però si un tall d'uns dos cm en el braç, que estava infectat i nosemblava produït per arma blanca. També es va comprovar que la temperatura del cos erauna mica més alta del normal, indicant febre. En l'interior dels braços hi havia callositatsproduïdes per agulles, però no semblava que les punxades fossin recents.

•En l'autòpsia interna, el forense va observar 3 vèrtebres una mica xafades i una esquerdaen un fèmur. En els pulmons va observar presència de granulomes, llocs on es multipliquenels bacteris de la tuberculosi, però semblaven estar molt poc desenvolupats. El fetge erade mida una mica més gran del normal, característic de l'abús en el consum d'alcohol. Elforense va enviar mostres de sang i orina al servei de toxicologia, necessaris percomplementar la informació recollida i esbrinar la causa de la mort. Uns deu dies desprès,els resultats mostraven presència de microorganismes infecciosos, si bé no hi haviaresidus de substàncies tòxiques procedents de drogues.


http://blocs.xtec.cat/naturalsom/3r-eso/#index

http://blocs.xtec.cat/marafapremiademar/files/2012/10/2.04.Immunologia.pdf


1. Quins són els elements que té en compte el forense a l'hora de redactar el seu informe de

l'autòpsia feta? Pots subratllar en el text, en color groc.

2. Observa el gràfic

a. Quina regularitat s'observa en la baixada de temperatura?

b. Per què baixa la temperatura corporal quan morim?

c. I si al morir tenim febre, què passa amb la temperatura corporal? Baixarà igual?

3. Quines altres característiques poden ajudar a identificar-lo?

4. Escriu dues possibles causes de la mort d'en Alonso Ben Amunt. Justifica la teva hipòtesi.

Possibilitat 1:

Possibilitat 2:

Una vegada coneguda la seva identitat, la policia esbrina que l'Alonso Ben Amunt havia estat un

home treballador en la seva joventut, però més tard a conseqüència de l'abús de l'alcohol va tenir

una vida molt complicada que el portar a ser rodamón. La policia va saber que era un personatge

conegut per altres indigents, els quals han afirmat que anys enrere havia consumit heroïna.

5. Aquesta nova informació, fa canviar la teva opinió sobre la causa de la mort? Per què?

Llegeix aquesta informació i contesta les preguntes:

L'agent causal del tètanus és una neurotoxina del bacil Clostridium tetani, anaerobi obligat.Aquests bacils, tot i ser resistents a determinats desinfectants com el formol i l’etanol, sóndestruïts per l'aigua oxigenada i per calor.

L’origen de la malaltia no es va conèixer fins el 1884, pels estudis de Carle i Rattone. Laneurotoxina entra al sistema nerviós per l'espai intersinàptic i migra a través dels axons fins lesplaques motores. Com a conseqüència, apareix una hiperactivitat en els músculs, sensibles al



més mínim estímul, la qual cosa genera contraccions generalitzades de músculs agonistes iantagonistes, produint espasmes coneguts com a tetanització. Els nervis més curts són elsprimers afectats, com el que comporta l'aparició de “risus sardonicus” a la musculatura de lamandíbula. Els espasmes musculars de l'esquena sovint causen arquejament, i pot ser prousevera com per produir fractures d'ossos. La unió d’aquesta neurotoxina a les neurones és irreversible i la funció nerviosa només es potrestaurar mitjançant el creixement de noves terminacions nervioses i noves sinapsis.

L'agent patogen del tètanus es pot trobar al sòl, en metalls oxidats i també en la femta dedeterminats animals. S'introdueix al cos a través de ferides obertes o penetració d'algun objecterovellat com claus, hams, i també per mossegades de gossos. També s'associa al consum dedrogues injectades i, fins i tot, per estris quirúrgics. Als països amb programes de vacunació, el tètanus apareix de forma esporàdica i afecta apersones no vacunades o mal vacunades.

Moltes persones creuen que lesions causades per claus oxidats són les més perilloses. Això éscert només si el clau està brut i rovellat, com sol ser el cas. Es tracta de la brutícia de la ungla o dela pell, no l'òxid la que ofereix el risc del tètanus.

Pots obtenir més informació sobre la malaltia en l'enllaç següent:

https://www.youtube.com/watch?v=n6tMcetooG8

6. Què significa tètanus en grec?

7. Què és un bacil i quina forma té?

8. Busca el significat de les paraules subratllades i anota'l.

9. En resum, com ens podem infectar del tètanus?

10. Quina és la seva via de contagi?

11. L'Alonso Ben Amunt presentava algún dels simptomes de la malaltia? Quins?

12. Pot haver estat el tètanus el que l'ha matat?

13. Com es pot haver infectat? Justifica la teva resposta, segons l'informe de la autòpsia.

14. Quina prova o experiment podríem fer al laboratori per decidir quina ha estat la causa de la

seva mort amb una total certessa? Explica l'experiment que faries tu.

15. La toxina tetànica té efectes terapèutics en dosis molt baixes. Busca quines poden ser les

possibles aplicacions farmacèutiques d'aquesta toxina.

( Pots investigar en aquest article, a partir de la pàgina 33 :

http://bq.unam.mx/wikidep/uploads/MensajeBioquimico/Mensaje_Bioq14_V38p017-

044_Jose_Aguilera_A.pdf

o en aquesta resenya de la Universitat de Zaragoza: http://otri.unizar.es/es/proteccion/casos-

invenciones)


http://otri.unizar.es/es/proteccion/casos-invenciones

http://otri.unizar.es/es/proteccion/casos-invenciones

http://bq.unam.mx/wikidep/uploads/MensajeBioquimico/Mensaje_Bioq14_V38p017-044_Jose_Aguilera_A.pdf

http://bq.unam.mx/wikidep/uploads/MensajeBioquimico/Mensaje_Bioq14_V38p017-044_Jose_Aguilera_A.pdf

https://www.youtube.com/watch?v=n6tMcetooG8

http://ca.wikipedia.org/wiki/Vacuna

Documents

CULTURA CIENTÍFICA 4ESO · 2017-07-03 · Segons la teoria de la deriva dels continents, relaciona els conceptes de la primera columna amb els corresponents de la segona columna