CURS BÀSIC PEL CONTROL I TRACTAMENT DEL TABAQUISME

HISTÒRIA DEL TABAQUISME I EPIDEMIOLOGIA

Ester Valle Cruells

Metge de Família. CAP Valldoreix. Mútua Terrassa

9 de març de 2015

HISTÒRIA DEL TABAC

• Des del seu descobriment al 1492, el tabac ens ha acompanyat al llarg d´aquests segles amb una importància

medicinal, social i cultural indiscutible , fins convertir-se en un problema sanitari de primera magnitud.

Probablement no existeixi cap producte, que només en tres segles, s´hagi

extès com el tabac.

Les primeres notícies sobre el tabac apareixen durant el viatge de Colom a les Amèriques .

Quan va arribar a l´actual San Salvador,

els indígenes el van rebre amb unes herbes de tabac, com a símbol de pau.

• Fray Romano Pane, que va acompanyar Colom en el seu segon viatge, va anomenar aquesta planta Herba inebrians, perquè el seu fum embriagava i adormia.

Alguns indígenes, feien servir per la combustió de la fulla seca a la que li deien “tubaco”, un artil.lugi en forma de "Y”, un extrem del qual es ficava al nas.

Els indis d´Amèrica del Nord, feien servir

la "pipa de la pau“, un element sagrat, com a símbol nacional de pau i amistat.

• Els conqueridors, van agafar el costum del consum de tabac.

• El primer que va portar llavors de tabac a Espanya, va ser Rodrigo de Jerez, i va ser condemnat per la Inquisició a quatre anys de presó perquè: "Només Satanàs pot conferir a l´home la

facultat de expulsar fum per la boca “.

El tabac com ús medicinal :

• Els bruixots feien servir el tabac amb finalitats curatives i per calmar la fam i la set.

• Al 1590 ja es descriu que les fulles, escalfades, serveixen pels mal de cap, estómac, queixals, mals d´esquena,

ferides, cops i llagues; que en xarop, serveix per "expeler las materias y pudriciones del pecho" i que en "canutillo", "para echar las materias del pecho a los asmáticos".

A l´acceptació del tabac per la noblesa a Europa, hi va influïr molt, l´ambaixador

francès a Lisboa, Jean Nicot.

Nicot, al 1560, va enviar a la seva reina Catalina de Mèdicis, unes fulles de tabac, que ell cultivava al seu jardí, triturades, que les va anomenar rapé.

• Així, li va alleugerir les migranyes que patia, convertint-la en una consumidora habitual, divulgadora les seves exel.lències.

• El nom genèric que rep el tabac: Nicotiana, deu el seu nom a Jean Nicot.

• Malgrat que al 1604, el Rei Jaume I d´Anglaterra va oposar-se al consum

perquè era " un costum molest pels ulls, repugnant per l´olfacte, danyós pel

cervell, nociu pel pulmó i que el seu fum negre i pudent, recordava els efluvis de la sima de l´ Avern ", van seguir apareixent publicacions a favor de l´ús

del tabac.

• Amb tot això, sempre hi havia veus discordants, com el Papa Urbano VIII,

que castigava qui fumava a la diòcesi de Sevilla, amb l´excomunió; o els

Papes Inocencio XII o Inocencio X, que el van prohibir al Vaticà.

El tabac com plaer i ús social:

Al segle XVI el tabac ja s´havia extès pel

món.

Al segle XVII, el seu conreu ja era universal, superant a altres plantes també portades del Nou Món, com la patata.

Als segles XVII i XVIII, consumir tabac era signe de distinció social.

S´inhalava o s´esnifava com a pols , tot

posant-lo a la "tabaquera anatòmica" de la mà.

Els mariners i paletes, en canvi, el mascaven .

El tabac com a negoci:

A principi del segle XX, el tabac es produeix a gran escala.

Això, juntament amb les campanyes de publicitat, fan que les vendes de tabac i nombre de fumadors augmentin.

• Als anys 20, es considerava

un "costum modern".

Fins i tot les dones

més agosarades ho feien.

A la Primera i Segona Guerra Mundial, van considerar que el tabac, relaxava als soldats i se´ls premiava, amb

beguda i cigarretes.

Als anys 30, va

aparèixer la cigarreta

amb filtre, que va tenir

gran acceptació entre

les dones .

Als anys 40 i 50, la indústria del cine va ser el millor trampolí publicitari de les empreses tabaqueres.

• El que no explicaven, era que moltes de les estrelles de cine que sempre tenien una cigarreta a la mà, van morir per malaties relacionades amb el tabac .

Malgrat que des del 1928 ja hi havia publicacions que relacionaven el tabac amb una major morbimortalitat, la professió mèdica no ho va tenir massa en compte (2/3 d´ells fumava).

Fins i tot, va haver un estudi anglès, publicat al 1954 al BMJ on descobrien "amb sorpresa", que l´augment de la

mortalitat per càncer de pulmó era degut al tabac i no a la contaminació ambiental.

Al 1964 les investigacions continuen, i es demostra que el tabac és la principal causa de mort evitable al món i que la nicotina, droga present al fum del tabac, té una alta capacitat addictiva (més que la cocaïna o l´heroïna).

A partir de totes aquestes evidències, apareixen les primeres restriccions legislatives, que actúen sobre els anuncis, la venda, els llocs on fumar, la quantitat de nicotina i quitrà…

També augmenten les campanyes educatives i preventives per disminuïr el nombre de fumadors.

El punt àlgid, va ser al 1977 quan les organitzacions mèdiques i sanitàries , aconsegueixen portar a les set grans companyies tabaqueres americanes a judici, davant el Gran Jurat, on van declarar que desconeixien que la nicotina fos addictiva i que el tabac produís càncer de pulmó.

• A partir dels anys 80, apareixen els primers informes que parlen sobre el risc del tabac ambiental.

• Neix el concepte de “fumador passiu”.

• Al 1991, el BMJ va publicar un

document secret de les tabaqueres nordamericanes, aconseguit per un executiu arrepentit, i on es demostrava

que les multinacionals sabien que el consum de tabac produeix càncer

i que la nicotina és una substància present al fum, amb una alta capacitat

addictiva.

El més impactant va ser que les tabaqueres coneixien aquests fets

abans que les autoritats sanitàries, i que van seguir amb la fabricació, adulterant amb més nicotina el producte final, per aconseguir més addicció i així més vendes.

• A més, arrel d´això, se les va acusar

també de perjuri durant el judici de 1977.

• A partir d´aquest moment, la societat

nordamericana comença a presentar múltiples demandes legals contra la indústria tabaquera, la majoria de les quals, prosperen.

EPIDEMIOLOGIA

El tabaquisme és un factor de risc molt prevalent a Espanya.

Segons la Encuesta Nacional de Salud amb dades del 2011 (publicades al novembre de 2012), la prevalença de fumadors diaris majors de 15a és de 26,16%.El 31.17% dels homes i el 21.33% de les dones

ANY/ % FUMADORS HOMES DONES

1978 64.7 16.6

1987 54.7 22.9

1995 47.2 27.2

2001 42.1 27.2

2003 37.6 24.7

2007 31.5 21.5

2011 31.17 21.33

La proporció total de fumadors en el període 1990-2011 ha disminuït, especialment entre les homes i es manté la davallada de dones fumadores, que es va iniciar al 2002.

EDAT FUMADORS/ANY

1987 2003 2007

16-24 51.4 37.0 26.8

25-44 48.4 42.0 34.7

45-64 27.9 28.5 26.7

65-74 15.3 10.9 10.3

74 i més 4.5 4.5

• El patró de consum, varia notablement per edat i sexe.

• La prevalencia més alta és al grup de 25-44 anys.

• Per sexes, hi ha una major prevalença d`hàbit tabàquic en homes: 31.1% respecte al 21.3% de les dones.

• En quant a les variacions geogràfiques, amb les dades del 2003, comprovem que la Comunitat Valenciana i Balear són les que tenen major prevalença; mentre que Castilla –La Mancha i Galícia, les de menor prevalença.

La deshabituació també té patrons de distribució diferents:

als nivells educatius més alts, tant homes com dones, la cessació és major.

• En quant al personal sanitari, al 1987, el 49,2% dels metges fumava, passant al 1998, al 34,7% dels metges i al 38,9% del personal sanitari.

• Segons les dades de l´Enquesta de

salut de Catalunya 2011:

• 3 de cada 10 persones de 15 anys i més, són fumadores (29.5%), el 35.8% dels homes i el 23.4% de les dones.

• El 19.6% de la població és exfumadora.

• En quant a distribució per sexes, els homes fumen un 35.8% i les dones

un 23.4%.

• La major quantitat de fumadors és com a Espanya, entre els 25-44a, tant

en homes com dones.

• La prevalença en homes, està disminuïnt de manera sostinguda , des

dels anys 80 i ara , està començant en dones.

• També entre els joves, tant nois com noies, disminueixen els percentatges.

• La distribució geogràfica, encara que bastant homogènia, té petites

diferències:

a Tarragona,Terres de l´Ebre i Barcelona

és on hi ha més fumadors(31.9-29%) i a Girona,Catalunya Central i Lleida on n´hi ha menys(26,7-28.3%).

• En quant a ex-fumadors, al l´Alt Pirineu és on n´hi ha més (23.7%) i a les Terres de l´Ebre menys (17.6%).

Moltes gràcies