POBLES INDÍGENES D’AMÈRICA LLATINA - El diari digital ... · Ja fa anys que Stuart Hall es preguntava: “com represen- ... S. “El espectáculo del otro”. a: Hall Stuart

1

DOSSIER02

IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute

COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS

DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES

POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES

2DOSSIERPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA

IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute

2

DOSSIER02

COLmiddotLECCIOacuteDRETS COLmiddotLECTIUS

Coordinacioacute Elena Ferreiro David Forniegraves i Antoni Trobat

Correccioacute linguumliacutestica Maria Areny

Disseny i maquetacioacute Mireia Luna Natural wwwdesignisnaturalcom

Edita CIEMEN wwwciemencat

Amb el suport de

3

DOSSIER02

4

5

9

15

18

21

26

31

34

POBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute ANDREA PEQUENtildeO BUENO

LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS

ALGUNES PRECISIONS

PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA

IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave

IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute

LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE

PARAULES DE TANCAMENT

BIBLIOGRAFIA

IacuteNDEX

02

DOSSIER02

4

POBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINAIDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute

ANDREA PEQUENtildeO BUENODOCTORA EN ANTROPOLOGIA SOCIAL I CULTURAL

02

DOSSIER02

5


6

DOSSIER02


La imatge de lrsquoindiacutegena rural i allunyat del moacuten eacutes una

construccioacute [] gairebeacute ingegravenua propera a la del bon salvatge

que li fa un flac favor a la nostra reivindicacioacute

Joseacute Ancaacuten 1

Lrsquoany 2008 recordo haver assistit a la presentacioacute drsquoun docu-

mental sobre nacionalitats indiacutegenes de lrsquoAmazogravenia equatori-

ana Lrsquoaudiovisual intentava amb bones intencions posar en

relleu la vida i lluita de comunitats inserides en el context drsquoexplo-

tacioacute petroliera i rescatar especialment les dones com a agents

actives drsquoaquestes comunitats No obstant aixograve i meacutes enllagrave del

fet que lrsquoorigen del projecte fos lloable no vaig poder deixar de

sorprendrersquom davant les imatges Drsquouna banda lrsquoagegravencia es di-

fuminava en la captura de lrsquordquoalteritatrdquo cossos mig nus fosos en

el paisatge selvagravetic ldquoatrapatsrdquo en la reproduccioacute de pragravectiques

en una mena de ldquotemps primigenirdquo Drsquouna altra la narracioacute pas-

sava sense meacutes drsquouna nacionalitat a una altra semblava que

a ulls de qui dirigia tots els indiacutegenes eren ldquoun mateix i sol gruprdquo

Aixograve que es podria entendre com la ignoragravencia inicial drsquoun pri-

mer acostament foragrave resultava aquiacute poc disculpable mesos

de gravacioacute vaig pensar per no entendre gran cosa Drsquoaquesta

manera el documental fallava en el missatge que volia comuni-

car (almenys el que declarava en la seva difusioacute) Aquest srsquohavia

transformat en una posada en escena drsquoexotisme pur i dur

Certament amb aquest relat no tinc la intencioacute de fer es-

carni puacuteblic drsquoaquest producte audiovisual Hi recorro meacutes avi-

at en un esforccedil drsquoilmiddotlustrar una manera de representacioacute drsquoallograve

que han estat mdashi soacutenmdash objecte els pobles i nacionalitats indiacutege-

nes de lrsquoAmegraverica Llatina

Ja fa anys que Stuart Hall es preguntava ldquocom represen-

tem gent i llocs que soacuten significativament diferents de nosal-

tresrdquo ldquoquina eacutes la fascinacioacute secreta de lrsquordquoalteritatrdquo i per quegrave

la representacioacute popular hi eacutes atretardquo ldquoquines soacuten les formes

1 ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entrevista] Revista PAT (tardor de 2013) nuacutem 55

Disponible en liacutenia a httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]

2 Hall S ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo a Hall Stuart Sin garantiacuteas Quito Equador Universitat Andi-

na Simoacuten Boliacutevar Institut drsquoEstudis Socials i Culturals Pensar Pontifiacutecia Universitat Javeriana IEP

Envioacuten Editores 2010 p 419


7

DOSSIER02


tiacutepiques i les pragravectiques de representacioacute que srsquoutilitzen per re-

presentar la ldquodiferegravenciardquo en la cultura popular actual i drsquoon van

venir aquestes formes i estereotips popularsrdquo 2

En termes macro existiria la tendegravencia predominant mdashdes

de lrsquoAmegraverica del Nord i Europamdash a figurar Llatinoamegraverica com un

tot compacte i homogeni Perograve quegrave hi ha de les imatges sobre in-

diacutegenes quins discursos i percepcions comporten aquestes imat-

ges

En una pragravectica instalmiddotlada transversalment als continents

(inclograves Llatinoamegraverica) molts textos (audiovisuals visuals io

escrits) difonen imatges que semblarien continuar el fil histograveric

de representacions teixides al seu voltant En una relacioacute de je-

rarquia que competeix a llocs i cultures de procedegravencia aques-

tes srsquoarticularien substantivament en dos eixos el ldquobagraverbar i inci-

vilitzatrdquo i ldquoel bon salvatgerdquo

La primera suposa ldquoun sentiment de superioritatrdquo respec-

te drsquouna cultura estrangera io davant els qui en formen partla

segona estagrave impregnada drsquouna actitud de benegravevola admira-

cioacutejustament en raoacute del seu ldquoprimitivismerdquo ldquoel seu endarreri-

mentrdquo io ldquola seva inferioritat tecnologravegicardquo Aixograve per exemple es

pot observar clarament en alguns ldquodiscursos ecologistes o ter-

cermundistesrdquo 3 io de promocioacute (eco)turiacutesticaque busca oferir a

lrsquoestranger una vinculacioacute amb el moacuten primitiu ldquopurrdquo i passat 4

Aixiacute en aquesta logravegica i tal com succeiumla en lrsquoaudiovisualsub-

jectes i pobles originaris cobren presegravencia en una relacioacute uniacutevoca

amb el paisatge natural i ldquoancestralrdquo lrsquoentorn obvi i propi vivint

en unes menes de guetos ancorats en el temps i incogravelumes per

tant als canvis les tensions les reformulacions Drsquoaquesta ma-

nera se sol transmetre una representacioacute drsquoun ldquoaltrerdquo indiacutegena

ahistograveric exotitzat un ldquonaturalrdquo no contaminat

No obstant aixograve aquests ldquoaltresrdquo ldquoaprehesosrdquo disposats i

circulats estan lluny de respondre a aquesta imatge uacutenica Llui-

tes reivindicacions i demandes davant territoris i cultures inter-

vingudes constitueixen avui i des de fa algunes degravecades bande-

res de mobilitzacions De fet a partir de la degravecada de 1990 els

moviments indiacutegenes irrompen amb forccedila en lrsquoescena puacuteblica i

poliacutetica dels diferents paiumlsos del continent Aixograve que srsquoha ano-

menat ldquoemergegravencia indiacutegenardquo 5 suposa no nomeacutes la polititza-

cioacute de la identitat egravetnica sinoacute tambeacute processos de reelaboracioacute

drsquoaquesta identitat Conseguumlentment com indica Bengoa en

acabar el segle xx ja no es tracta de

comunitats aiumlllades estudiades per lrsquoantropologia tradicional fa

degravecades (ldquosocietats folkrdquo) sinoacute [drsquo]una combinacioacute cada vegada

meacutes complexa de relacions urbanes i rurals amb contactes i

comunicacions internacionals i en una confrontacioacute permanent entre

la tradicioacute etnocultural i la modernitat 6

Ategraves lrsquoobjecte drsquoaquest document no resulta viable aprofundir

en els diferents contextos i les seves repercussions Ofereixo a

3 todorov t (1990) ldquo El cruce de las culturasrdquo A Criteris (gener-desembre 1990) nuacutem 25-28 p 6

4 ScHiwy F ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo A NouzeilleS Gabriella (comp) La naturaleza en

disputa Buenos Aires Argentina Paidoacutes 2002 p 211

5 beNGoa J La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santiago de Xile FCE 2000 p 19

6 beNGoa (2000 19-20)

8

DOSSIER02


canvi una aproximacioacute descriptiva io un mapatge de certes di-

nagravemiques actuals relatives aquestes a la distribucioacute territorial

la mobilitat o migracioacute interna i les seves implicacions

Aquiacute la revisioacute de les fonts estadiacutestiques actuals ofereix la

possibilitat de problematitzar io matisar una part de les repre-

sentacions comentades almenys en atendre les dinagravemiques de

mobilitat i assentament La cosa de fet va molt meacutes enllagrave de

lrsquoocupacioacute del ldquoterritori ancestralrdquo o originari com a camp exclu-

siu de residegravencia

02

DOSSIER02

9

ALGUNES PRECISIONS

10

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS

ALGUNES PRECISIONS

DE QUEgrave PARLEM QUAN ENS REFERIM A POBLES INDIacuteGENESAbans drsquoentrar en lrsquoagravembit de les xifres resulta apropiat fer una

precisioacute de quegrave parlem quan ens referim a pobles indiacutegenes

quins trets permeten tal identificacioacute

Responent aquestes quumlestions actualment hi ha consens

a escala internacional a utilitzar la definicioacute continguda en el

Conveni 169 de lrsquoOrganitzacioacute Internacional del Treball (OIT) so-

bre pobles indiacutegenes i tribals en paiumlsos independents Aquest

en el seu article 1 estableix que un poble es considera indiacutegena

ldquopel fet de descendir de poblacions que habitaven al paiacutes o en

una regioacute geogragravefica a la qual pertany el paiacutes en lrsquoegravepoca de la

conquesta de la colonitzacioacute o de lrsquoestabliment de les fronte-

res estatals actuals i que qualsevol que sigui la seva situacioacute

juriacutedica conserven totes les seves progravepies institucions socials

econogravemiques culturals i poliacutetiques o part drsquoellesrdquo Aixiacute mateix

assenyala que ldquola consciegravencia de la seva identitat indiacutegena o tri-

bal es considera un criteri fonamental per determinar els grupsrdquo

Aixiacute segons aixograve hi hauria mdashalmenysmdash quatre dimensions

lligades a la identificacioacute

+ reconeixement de la identitat

+ origen comuacute

+ territorialitat i

+ aspecte linguumlisticocultural 7

POBLES INDIacuteGENES A LLATINOAMEgraveRICAEs reconeix lrsquoexistegravencia de 826 pobles indiacutegenes a llsquoAmegraverica Lla-

tina 8 distribuiumlts des de la Patagogravenia i Illa de Pasqua fins a Oa-

siamegraverica al nord de Megravexic i abastant diferents agraverees geogragrave-

fiques (VEGEU MAPA 1) Aquesta diversitat de pertinences i zones geogragravefiques de

distribucioacute fa trontollar mdashdrsquoentradamdash diverses de les concepci-

ons discutides anteriorment entre elles la drsquoun continent ho-

mogeni i tambeacute la dels ldquoindiacutegenesrdquo com una identitat unificada

Per la seva banda la presegravencia en allograve intern dels diferents

paiumlsos evidencia tambeacute variacions entre ells Aixiacute per exemple en

els extrems trobem nacions amb una alta diversitat egravetnica com

7 cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacuteltimo decenio y retos pendientes

para la garantiacutea de sus derechos Santiago de Xile CEPAL 2014 p 86-87

8 Cal fer notar que hi ha importants diferegravencies en el nombre que srsquoassigna a diferents documents

Per exemple el text drsquoUNICEF [s d] assenyala lrsquoexistegravencia de 522 En aquest article perograve he esti-

mat considerar les dades de lrsquoinforme de CEPAL (2014 330) en raoacute de ser una publicacioacute relativa-

ment recent

11

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS

MAPA 1 _ AMEgraveRICA LLATINA ZONES GEOGRAgraveFIQUES DE DISTRIBUCIOacute DE POBLES INDIacuteGENES

el Brasil (305) Cologravembia (102) el Peruacute (85) i Megravexic (78) i en lrsquoaltre

extrem amb una de molt menor el Salvador (3) i lrsquoUruguai (2) 9

Segons dades censals de comenccedilament de la degravecada de

2000 el total de poblacioacute indiacutegena a lrsquoAmegraverica Llatina rondava

els 30 milions de persones cosa que representava poc meacutes del

6 per cent de total poblacional del continent 10

No obstant aixograve

drsquoacord amb CEPAL la ronda de censos de 2010 evidencia que

srsquohauria arribat a 45 milions de persones Aquest increment ex-

ponencial

no obeiria uacutenicament a la dinagravemica demogragravefica dels pobles

indiacutegenes [] sinoacute tambeacute a un augment en lrsquoautoidentificacioacute 11

Tanmateix i meacutes enllagrave drsquoaquesta xifra sorprenent es va

mantenir lrsquoalta heterogeneiumltat entre els paiumlsos Aixiacute i tal com

srsquoilmiddotlustra en el Mapa 2 el seu pes percentual presenta impor-

tants diferegravencies entre aquests hi ha major concentracioacute a Bo-

liacutevia (622) i Guatemala (41) i menor al Salvador el Brasil el

Paraguai lrsquoArgentina i Costa Rica (entre el 02 i el 24)

Segons el que acabem drsquoexposar una major coexistegravencia

de pobles en un determinat estat nacioacute no eacutes senyal directe de

meacutes volum percentual respecte del total drsquohabitants Exemple

drsquoaixograve el constitueixen els casos del Brasil (305 pobles 05 de

poblacioacute indiacutegena) i Cologravembia (102 pobles 34 poblacioacute indiacute-

gena)

9 CEPAL (2014 330)

10 UNICEF [sa]

11 Amb lrsquoexcepcioacute de Boliacutevia (Estat Plurinacional de) i lrsquoEquador aquests augments es verifiquen en

tots els paiumlsos amb magnituds diverses sent Megravexic el cas meacutes excelmiddotlent (CEPAL 2014 330) Sobre

lrsquoautoidentificacioacute vegeu Requadre en aquest article

FON T UNICEF [s d]

12

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS

MAPA 2 _ AMEgraveRICA LLATINA POBLES INDIacuteGENES XIFRES DE POBLACIOacute I PERCENTATGES DE DISTRIBUCIOacute PER PAIumlSOS

FON T CEPAL (2014)

Aquestes dades i tal com srsquoindica en la figura esmentada (MAPA 2) suggereixen que hi hauria un important nombre de comunitats

originagraveries que es trobarien en amenaccedila de desaparegraveixer fiacutesica-

ment io culturalment Drsquoacord amb CEPAL 12

+ Al Brasil ldquosrsquoha constatat que 70 pobles indiacutegenes (cosa que

representa un 23 dels pobles indiacutegenes del paiacutes) es troben

en situacioacute drsquoextrema fragilitat amb una poblacioacute inferior

als 100 habitantsrdquo

+ A Boliacutevia (Estat Plurinacional de) ldquoel Ministeri de Justiacutecia ha

reconegut el 2013 que la supervivegravencia fiacutesica i cultural drsquoal-

menys 13 dels 39 pobles indiacutegenes del paiacutes es troba molt

amenaccediladardquo

+ A Cologravembia ldquola Cort Constitucional va reconegraveixer lrsquoexistegraven-

cia de 35 pobles indiacutegenes en risc de desaparicioacute cultural o

fiacutesica a causa del conflicte armat i les violacions flagrants

als drets humans fonamentals individuals i colmiddotlectiusrdquo

El mateix organisme indicava a meacutes que el nombre podria aug-

mentar si a la ldquofragilitat demogragraveficardquo se sumen altres elements

de vulnerabilitat socioambiental i territorial entre ells

els desplaccedilaments forccedilats lrsquoescassetat drsquoaliments la contaminacioacute

de les aiguumles la degradacioacute dels sogravels la desnutricioacute i lrsquoelevada

mortalitat 13

En aquest sentit srsquoha assenyalat que per exemple a Cologravembia

entre els anys 2000 i 2005 al voltant de 30000 indiacutegenes van

haver de abandonar el seu territori tradicional a causa del con-

flicte armat (entre paramilitars forces puacutebliques i guerrilles) i

12 CEPAL (2014 330)

13 Iacutedem

13

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS

fugir cap a ciutats Els motius de desplaccedilament es podrien sin-

tetitzar en quatre ldquoamenaces (458) massacres i assassinats

(12) utilitzacioacute de les comunitats com a escuts humans en-

mig drsquoenfrontaments (243) i el reclutament forccediloacutes de la po-

blacioacute meacutes jove (56)rdquo14

Conjuntament amb aixograve el territori amazogravenic que com-

pregraven vuit paiumlsos i alberga 385 pobles indiacutegenes constitueix un

terreny especial de pressions que amenacen la permanegravencia de

la poblacioacute i tambeacute la preservacioacute del medi ambient Hi contri-

bueixen la planificacioacute de carreteres lrsquoampliacioacute drsquoagraverees de cultiu

agropecuari la instalmiddotlacioacute de projectes hidroelegravectrics aixiacute com

lrsquoexplotacioacute de recursos naturals com fusta gas petroli i mineria

Drsquoacord amb lrsquoinforme de la RAISG 15

a lrsquoAmazogravenia existirien

+ 81 lots sota explotacioacute petroliera i meacutes de 327 potencials lots

en proceacutes drsquoexploracioacute i negociacioacute el 78 per cent de tots els

lots estagrave sota el control de nou empreses petrolieres estatals

io transnacionals

Hi ha lots petroliers actius en el 13 dels territoris indiacutegenes

de lrsquoAmazogravenia perograve els lots que estan sent avaluats o nego-

ciats ocupen al voltant del 50 de les terres indiacutegenes

+ Les zones amb interessos miners sumen 16 milions de km2

cosa que representa el 21 del territori amazogravenic La ma-

joria de les zones drsquointeregraves encara estan sota solmiddotlicitud (el

508) seguides de les zones en exploracioacute (308)

14 orGaNizacioacuteN iNdiacuteGeNa de colombia (oNic) (2005) Cita a moreNo c ldquoDesplazamiento interno for-

zado de indiacutegenas en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas San Joseacute de Costa

Rica IIDH 2007 p 149

15 raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNciada Amazoniacutea bajo presioacuten [en

liacutenia] 2012 httpsgooglSVHyyD [Consulta 5 febrer 2017]

MAPA 3 _ EXTRACCIOacute DE PETROLI I MINERALS A LrsquoAMAZOgraveNIA

FON T RAISG Cita a Banc Mundial (201435)

14

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS

Les zones mineres ocupen avui el 19 dels territoris indiacutegenes

a lrsquoAmazogravenia

Certament les intervencions extractivistes han provocat

tensions i enfrontaments amb les comunitats indiacutegenes les

quals han sortit en defensa del seu hagravebitat i territori 16

16 Sobre el tema vegeu Banc Mundial (2014) RAISG (2012) Potser el cas meacutes recent eacutes el de la

comunitat Shuar a lrsquoAmazogravenia equatoriana Sobre aquest vegeu httpsgooglbW4mR2 [Consulta

4 febrer 2107]

LA AUTODEFINICIOacute EgraveTNICA

Les estimacions sobre poblacioacute indiacutegena sempre soacuten complexes i eventu-

alment enganyoses Aixograve tant pels propis mesuraments com pels factors

estructurals comentats en altres apartats drsquoaquest article

De fet en les degravecades de 1980 i 1990 poc meacutes de la meitat dels paiumlsos lla-

tinoamericans srsquoaproximaven a la seva quantificacioacute Aquests mesuraments

recorrien generalment al coneixement i uacutes de la llengua indiacutegena com a cri-

teri drsquoidentificacioacute

El posicionament puacuteblic i poliacutetic de la degravecada de 1990 referit en aquest ar-

ticle com ldquoemergegravencia indiacutegenardquo va portar canvis importants en les formes i

mecanismes de mesurament les demandes de reconeixement exigides per

dirigents i moviments indiacutegenes es van traduir en la incorporacioacute del criteri

drsquordquoautoidentificacioacuterdquo Aquest va ser aplicat a 16 dels 19 paiumlsos que van elabo-

rar censos en la degravecada de 2000

No obstant aixograve encara que lrsquouacutes drsquoaquest criteri representa un avanccedil no

estaria exempt de biaixos Aquests guardarien relacioacute drsquouna banda amb

aspectes formals com el tipus de pregunta que es formula i les categories

egravetniques que es consideren per exemple I de lrsquoaltra amb el propi context

social de discriminacioacute que podria eventualment incidir en lrsquoelusioacute de lrsquoauto-

definicioacute i per tant portar a la subestimacioacute estadiacutestica

Aquest uacuteltim i potencial comportament tendiria a incrementar-se en els es-

pais urbans No obstant aixograve es veuria reduiumlt en ambients marcats per pro-

cessos de revitalitzacioacute cultural io de major protagonisme indiacutegena

Sobre el tema vegeu CEPAL 2014 Banc Mundial 2014

02

DOSSIER02

15


16

DOSSIER02



Resulta difiacutecil abordar les dinagravemiques actuals de la poblacioacute in-

diacutegena sense tenir en compte la histograveria i les desigualtats es-

tructurals que han modelat les experiegravencies de vida en els dife-

rents paiumlsos llatinoamericans I eacutes que els models instalmiddotlats pels

processos de conquesta i colonitzacioacute van operar en el convenci-

ment que la poblacioacute originagraveria la seva visioacute de moacuten i la seva na-

turalesa eren inferiors 17

Aixiacute es va imposar i es va normalitzar

un ordre social marcat per la supremacia drsquordquoallograve que eacutes blancrdquo

i ldquoallograve que eacutes occidentalrdquo per sobre drsquordquoallograve que eacutes indiacutegenardquo De-

terminant i assignant per tant llocs i posicions per als diferents

grups Un patroacute afermat despreacutes per les repuacutebliques naixents i

que perviu fins als nostres dies cosa que dona lloc a pragravectiques

drsquoexclusioacute i discriminacioacute drsquoiacutendole diferent (materials i simbograveli-

ques) i en agravembits diferents

Relegats de lrsquoarena poliacutetica i dels espais educatius sem-

blaven circumscrits purament a lrsquoagravembit rural dedicats a les tas-

ques agropecuagraveries subsumits moltes vegades sota la catego-

ria de camperols 18

io a les tasques de servei drsquoalgun hisendat

Tanmateix i contravenint el que acabem de dir les xifres

actuals evidencien que el 48 per cent de la poblacioacute indiacutegena de

lrsquoAmegraverica Llatina resideix en zones urbanes 19

En termes generals aixograve podria explicar-se pels accelerats

processos drsquourbanitzacioacute que han experimentat mdashi experimen-

tenmdash les societats de la regioacute Aquests iniciats cap a finals de la

degravecada de 1960 srsquohan mantingut fins als nostres dies i han do-

nat lloc a grans ciutats mdashi megalogravepolismdash amb gran dinamisme i

alta concentracioacute humana 20

En aquest marc i donades les importants bretxes urbano-

rurals que es constaten en el continent srsquohan gestat massives

migracions camp-ciutat mobilitzades per la recerca de llocs de

17 alboacute x ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Conferegravencia] Actas Congreso de Antropo-

logiacutea Arica Xile 1998

18 Aixograve va passar amb un egravemfasi especial a lrsquoegravepoca de les Reformes Agragraveries (sobre el tema vegeu

Bengoa 2000)

19 baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance poliacutetico econoacutemico y social al

teacutermino del Segundo Decenio Internacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Nova York Banc

Mundial 2014 p 28

20 Malgrat tot i encara que hi ha la tendegravencia generalitzada a la regioacute el grau drsquourbanitzacioacute varia

entre paiumlsos (Sobre el tema vegeu CEPAL De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los

asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espacio regional Santiago de Xile CEPAL

2000 p 9

17

DOSSIER02


treball i majors ofertes de serveis com salut i educacioacute 21

A

aquests motors comuns se sumen condicionants particulars i

contextuals que incentiven el desplaccedilament de comunitats indiacute-

genes Com he indicat en pagravegines anteriors entre elles hi ha la

falta o el desposseiumlment de terres la pressioacute demogragravefica sobre

els seus terrenys lrsquoesgotament ecologravegic els interessos drsquoempreses

nacionals i internacionals la violegravencia io els desastres naturals 22

Si beacute aquests processos drsquourbanitzacioacute constitueixen una

tendegravencia a la regioacute hi ha diferegravencies entre els diferents paiumlsos

Com srsquoaprecia al GRAgraveFIC 1 + Al Brasil Cologravembia lrsquoEquador Hondures i Nicaragua meacutes del 60

per cent de la poblacioacute indiacutegena continua vivint en lrsquoespai rural

+ A Boliacutevia Costa Rica El Salvador i el Peruacute meacutes del 40 per

cent resideix en un espai urbagrave

+ A Xile i Veneccediluela el nombre de persones indiacutegenes que ha-

bita en un centre urbagrave sobrepassa el 60 per cent del total

21 ldquoLrsquoacceacutes desigual a atencioacute de salut per exemple eacutes un factor que contribueix a les substancials

bretxes en indicadors vitals entre els sectors rurals i urbans al llarg i ample de la regioacute A Lima per

citar un cas hi ha prop de 15 metges per cada 10000 habitants de mitjana mentre que a Huaacutenuco

a lrsquointerior del paiacutes tot just nrsquohi ha 4rdquo (Banc Mundial 201429)

22 baNc muNdial 2014 29 ribotta J Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos Indiacutegenas de

Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 p 20

GRAgraveFIC 1 _ PERCENTATGE DE PERSONES INDIacuteGENES QUE VIUEN EN EL MEDI URBAgrave I RURAL SEGONS PAIumlSOS

FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial (201429)

02

DOSSIER02

18


19

DOSSIER02



Com he discutit anteriorment la imatge nacioacute srsquoha organitzat

definint llocs socials i geogragravefics per als diferents grups egravetnics

que la integren En el cas de lrsquoEquador per exemple aixograve es va

poder veure en una segraverie de mapes publicats i fets circular a la

premsa en el context del Cens Nacional de Poblacioacute i Habitatge

de 2001 que per primera vegada incloiumla la pregunta drsquoautodefi-

nicioacute egravetnica Un drsquoells ldquoMapa etnogragravefic i productiurdquo srsquoacompa-

nyava del text ldquoPobles sense xifres oficialsrdquo en el qual srsquoindicava

Els indiacutegenes soacuten majoria o minoria a lrsquoEquador Eacutes difiacutecil

quantificar-ne la quantitat les seves possessions territorials les

seves formes de treball i de produccioacute 23

Al mapa els pobles i nacionalitats indiacutegenes eren ubicats en

llocs especiacutefics del territori mitjanccedilant una galeria de rostres io

cossos vestits a la manera tradicional Aixiacute els trets fenotiacutepics i

la vestimenta complien el paper de demarcadors de pertinenccedila

Al seu costat srsquoidentificava el seu camp drsquoaccioacute i produccioacute

Els quiacutetxues de la Sierra els seus cultius van orientats a la produccioacute

del blat de moro La patata eacutes altament cultivada Altres cultius

soacuten els de tubercles tot tipus drsquohortalisses i fruiters aixiacute com herbes

aromagravetiques i medicinals 24

El contingut drsquoaquests textos difosos a la premsa teacute agravemplies

implicacions per al tema que ens convoca drsquouna banda apelmiddotlen

majorment a les figures de dones indiacutegenes que amb les seves

vestidures apareixen com cossos simbogravelics dels diferents col-

lectius i drsquouna altra instalmiddotla la ruralitat com un agravembit propi de

i per als indiacutegenes

Aixograve uacuteltim es reafirma en una lagravemina venuda per a tasques

escolars a la ciutat de Quito la capital del paiacutes aquesta segueix la

mateixa logravegica que el mapa que acabem de comentar perograve a dife-

regravencia drsquoaquest inclou els ldquomestissosrdquo com a categoria egravetnica Per

a aquest sector representat en el retrat drsquoun home jove srsquoindica

Mestiacutes Ocupacioacute es dedica a activitats de la ciutat 25

Extrapolant aquests continguts podriacuteem pensar llavors que

des drsquoaquest imaginari el que eacutes urbagrave seria eminentment mas-

culiacute i mestiacutes i el que eacutes rural indiacutegena i femeniacute

23 Diari El Comercio 08 de marccedil de 2000 A pequentildeo a Imaacutegenes en disputa representaciones de

mujeres indiacutegenas de la sierra ecuatoriana Quito FLACSO-Ecuador Abya-Yala 2007 p 32

24 Iacutedem

25 Cita a pequentildeo (2007 42)

20

DOSSIER02


El que acabem de dir no resulta del tot desgavellat Ja en

la degravecada de 1990 alguns treballs etnogragravefics reflexionaven so-

bre el tema de la identitat egravetnica en relacioacute amb els processos

de migracioacute interna En aquesta liacutenia per exemple a partir de

lrsquoexperiegravencia drsquouna comunitat indiacutegena propera a la ciutat de

Cusco al Peruacute Marisol de la Cadena 26

constatava el desplaccedila-

ment masculiacute a centres urbans Drsquoacord amb aquesta autora la

ciutat apareixia com un espai que ldquodesindigenitzavardquo Aquiacute la

identitat mdashabans que estagravetica i inamoviblemdash feia part drsquoun pro-

ceacutes els homes migrants a la ciutat estaven aixiacute en la trajectograve-

ria de convertir-se en mestissos Vinculat histogravericament al grup

dominant lrsquoagravembit urbagrave mdashi la condicioacute egravetnica associadamdash srsquoerigia

com un lloc de poder

Les dones en canvi es quedaven a la comunitat a cagraverrec

de les terres i impliacutecitament de la preservacioacute drsquohagravebits tradi-

cions i de la llengua Drsquoaquesta manera davant la mirada ge-

neral apareixien com ldquomeacutes iacutendiesrdquo No migraven bagravesicament

assenyala lrsquoautora perquegrave eren concebudes com ldquomenys aptesrdquo

per al treball a la ciutat Perograve tambeacute perquegrave el desplaccedilament

les allunyava del control i de lrsquoautoritat dels seus ldquorespectius ho-

mesrdquo (pares germans o parelles) i donada ldquola incapacitat fe-

menina per defensar-serdquo les faria ldquoperillar sexualmentrdquo

No obstant aixograve meacutes enllagrave de la realitat particular drsquoaques-

ta comunitat les dades estadiacutestiques actuals comproven que la

presegravencia de les dones indiacutegenes en la vida urbana eacutes un fet a la

regioacute I en efecte els censos de poblacioacute i habitatge aplicats en

la degravecada de 2010 en nou paiumlsos del continent evidencien que

un 52 per cent resideix en agraverees urbanes

El desglossament de la informacioacute per paiumlsos perograve ofereix vari-

acions importants entre ells

+ A Megravexic el Peruacute i lrsquoUruguai meacutes de la meitat de les dones

indiacutegenes resideix a les zones urbanes (541 561 i 974

respectivament)

+ En els sis paiumlsos restants per contra tindrien meacutes presegravencia

a les agraverees rurals el Brasil (591) Cologravembia (778) Costa

Rica (578) lrsquoEquador (79) Nicaragua (554) i Panamagrave

(764) 27

Conjuntament amb lrsquoanterior es destaca que aquelles dones

que srsquohan establert a les ciutats solen en major mesura tro-

bar-se en edats reproductives i econogravemicament actives (entre

els 15 i 59 anys) 28

Als factors ja esmentats per a la migracioacute srsquoagregarien

certs condicionants particulars relacionats amb la identitat de

gegravenere entre ells ldquolrsquoalta mortalitat materna i infantil la violegraven-

cia intrafamiliar i la necessitat drsquoescapar de lrsquoautoritat paterna i

el control familiarrdquo 29

En aquest context lrsquoacceacutes a feina remune-

rada i a meacutes possibilitats drsquoeducacioacute adquireixen una dimensioacute

nova la recerca drsquoindependegravencia i autonomia i millors oportu-

nitats per al desenvolupament personal

26 de la cadeNa m ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo

Revista Isis Internacional Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16

27 cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latinadinaacutemicas demograacuteficas y socialesen el marco de los

derechos humanos Santiago de Xile CEPAL 2013 p 39

28 CEPAL (2013 37)

29 CEPAL (2013 47)

02

DOSSIER02

21


22

DOSSIER02


El conjunt drsquoantecedents revisats obre una segraverie drsquointerrogants

respecte dels impactes i implicacions dels processos drsquourbanit-

zacioacute per a la poblacioacute indiacutegena en general i per a les dones

especiacuteficament

Les respostes van almenys en dues vies les condicions i

la qualitat de vida en els espais urbans i la pervivegravencia de la

identitat cultural

CONDICIONS MATERIALS I QUALITAT DE VIDACom he esmentat abans en els diferents paiumlsos llatinoameri-

cans hi hauria bretxes importants entre els medis urbans i

rurals que es donarien amb forccedila en lrsquoacceacutes a serveis (salut i

educacioacute entre drsquoaltres) Tanmateix tenint en compte el mo-

del estructural de desigualtats en aquest cas en raoacute de lrsquoorigen

egravetnic aquestes diferegravencies que operen per al conjunt de la po-

blacioacute srsquoagreujarien en considerar la poblacioacute indiacutegena resident

a aquestes zones

Mirat drsquoaquesta manera sembla ser que el fet de traslla-

dar-se a la ciutat tindria un impacte positiu en termes de condi-

cions materials En aquest sentit documents del Banc Mundial 30

i de la CEPAL 31

confirmen que els indicadors de salut educacioacute i

acceacutes a serveis bagravesics evidencien millores en la qualitat de vida

per a les poblacions indiacutegenes urbanes respecte de les seves

contraparts rurals

Tanmateix lrsquoimpacte positiu de residir en lrsquoagravembit urbagrave es

relativitza en considerar per exemple les condicions mateixes

en quegrave es produeix lrsquoassentament i la insercioacute laboral De fet en

aquests mateixos documents se sosteacute que en el context de la

vida a la ciutat els i les indiacutegenes srsquoenfrontarien a nous mdasho no

tan nousmdash episodis de maltractament discriminacioacute i vulnera-

cioacute de drets

Per a les dones perograve les situacions poden ser menys favo-

rables I eacutes que si beacute com ja srsquoha dit la possibilitat drsquoobtenir una

feina i ingressos propis contribueix a la seva autonomia les con-

dicions que els ofereix el mercat de treball solen generalment

no ser les ograveptimes

30 Banc mundial (2014)

31 CEPAL (2014)


23

DOSSIER02


Com succeeix amb la poblacioacute femenina en general un estiacutemul per al

trasllat de les dones indiacutegenes a les agraverees urbanes sol ser una major

facilitat perquegrave trobin llocs de treball en branques drsquoactivitat que

exigeixen poca o cap qualificacioacute principalment en el servei domegravestic

i els serveis personals a les maquiladores o per compte propi en el

sector informal feines que impliquen formes precagraveries i inestables de

vinculacioacute escassa o cap cobertura de seguretat social i ingressos

baixos i per tant sotmeten les dones indiacutegenes a una situacioacute de

vulnerabilitat extrema 32

Drsquoaltra banda en aquesta liacutenia de constatacions srsquoha indicat

que en general lrsquoestabliment de poblacioacute indiacutegena en lrsquoespai

urbagrave tendeix a lligar-se a la concentracioacute en agraverees perifegraveriques

de les ciutats associades amb alts nivells de pobresa i precarit-

zacioacute de les condicions de vida Precisant la situacioacute lrsquoinforme

del Banc Mundial 33

afirma que

+ El 35 per cent dels indiacutegenes urbans estaria relegat a sectors

urbanomarginals habitant llocs insegurs i exposats a desas-

tres naturals

+ En paiumlsos com el Peruacute Veneccediluela i Nicaragua els pobladors

indiacutegenes drsquoassentaments urbanomarginals ascendeixen a

meacutes del 60 per cent de la poblacioacute indiacutegena urbana

+ Els problemes meacutes comuns serien la manca de sanejament i

aigua per canonada tot i que al Peruacute el problema meacutes comuacute

eacutes lrsquouacutes de materials de construccioacute precaris (pisos de terra)

32 CEPAL (2014 176)


ACCEacuteS A EDUCACIOacute AgraveMBIT URBAgraveRURAL

ldquoEls indiacutegenes urbans tenen 12 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar lrsquoeduca-

cioacute primagraveria 3 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar la secundagraveria i 78 vega-

des meacutes probabilitats de concloure estudis drsquoeducacioacute superiorrdquo

Aquesta uacuteltima ldquoeacutes clarament un privilegi drsquouns pocs habitants urbansrdquo (Banc

Mundial 201431)

GRAgraveFIC 2 _ EDUCACIOacute SECUNDAgraveRIA POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA

FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32

GRAgraveFIC 3 _ EDUCACIOacute SUPERIOR POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA


24

DOSSIER02


Conjuntament amb lrsquoanterior reconeix una major problemagravetica

associada a la titularitat de terrenys

+ A Boliacutevia per exemple a les zones rurals meacutes del 90 per cent

de la poblacioacute indiacutegena eacutes propietagraveria del seu habitatge a les

ciutats baixa al 61 per cent

Aixiacute el ldquovertiginoacutesrdquo i ldquoacceleratrdquo proceacutes drsquourbanitzacioacute indiacutegena

estaria desafiant les imatges mdashi llocsmdash tradicionals I al mateix

temps plantejant una segraverie de reptes a les poliacutetiques als propis

pobles indiacutegenes i a les societats en el seu conjunt

El disruptiu drsquoaquesta major presegravencia en els agravembits ur-

bans es deixa veure per exemple en el fet que els marcs norma-

tius que regeixen els drets indiacutegenes generalment no fan cap

referegravencia als que viuen a les ciutats Conjuntament amb aixograve

es reconeix que

les plantilles i estrategravegies que utilitzen els governs i la cooperacioacute

internacional per atendre les necessitats i prioritats especials dels

pobles indiacutegenes estan dissenyades per a zones rurals ldquotradicionalsrdquo i

srsquohi focalitzen 34

Per tant i amb una mirada general aquest major volum a les

ciutats semblaria que havia agafat de sorpresa les institucions

internacionals i les autoritats locals i governamentals dels dife-

rents paiumlsos Aquests uacuteltims especialment en ciutats altament

poblades han hagut de reaccionar sobre la marxa sota la con-

sideracioacute que constitueix ldquouna pressioacute addicional sobre els ser-

veis instalmiddotlacions i infraestructura existentsrdquo 35

Aixiacute la manca de directrius i de programes apropiats a

aquesta nova realitat incideix en el fet que els governs ofereixin

ldquoserveis puacuteblics culturalment apropiatsrdquo i garanteixin ldquola protec-

cioacute adequada dels drets indiacutegenesrdquo Suposa aixiacute mateix el risc

de un cop meacutes invisibilitzar-los poliacuteticament 36

CONTINUIumlTAT CULTURALCom he esmentat els processos drsquourbanitzacioacute indiacutegena plan-

tegen inquietuds respecte a la supervivegravencia de les pragravectiques

culturals Potser un aspecte clau al voltant de les quumlestions de

la continuiumltat cultural en els contextos urbans eacutes la idea del po-

tencial ldquopoderrdquo de ldquodesindigenitzarrdquo que tindria la ciutat Aques-

ta apareix llavors com un agravembit drsquoamenaccedila

En aquest sentit el ja esmentat informe del Banc Mundial

indica que entre els que habiten el medi urbagrave existirien ldquotaxes

de pegraverdua de lrsquoidioma meacutes acceleradardquo i per tant estarien meacutes

exposats al trencament amb les seves cultures drsquoorigen que

per exemple els qui resideixen les comunitats Aixiacute mateix es

remarca tambeacute que els programes drsquoeducacioacute intercultural bi-

linguumle (EIB) no estarien donant resposta a aquesta realitat ja

34 Iacutedem

35 Informe drsquoONU-Haacutebitat (20113) cita a Banc mundial (2014 30)

36 Banc Mundial (2014 39)

25

DOSSIER02


que no solen ser implementats al medi urbagrave 37

I eacutes que com ja

he indicat els marcs normatius i les estrategravegies de planifica-

cioacute han tingut com a camp drsquoabsegravencies els processos actuals de

mobilitat i assentament

Si beacute eacutes cert aixograve ja eacutes mategraveria de discussions i drsquointeregraves

planteja inquietuds no nomeacutes respecte de la ldquocontinuiumltat cul-

turalrdquo sinoacute tambeacute sobre la proteccioacute dels seus drets colmiddotlectius

entre ells el dret a romandre culturalment diferents i participar en

programes i poliacutetiques dissenyats especiacuteficament per promoure la

seva inclusioacute social 38



02

DOSSIER02

26


27

DOSSIER02


LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE 39

en un barri pobre de la ciutat de Santiago Xile entre una pista de

futbol i un abocador srsquoescolta el so compassat drsquoun tambor Meacutes

de tres-centes persones es reuneixen al voltant drsquoun tronc drsquoarbre

realitzant una de les cerimogravenies meacutes antigues [] Es tracta del

Nguillatuacuten a la ciutat El xaman eacutes urbagrave La gent que hi participa

treballa en els meacutes diversos oficis i ocupacions de caragravecter urbagrave ple

i clar Han construiumlt amb trossos de fusta les cabanes tractant de

recordar lrsquoespai tradicional [] en els camps lliures del sud del paiacutes

Han enterrat al mig un Rehue tronc cerimonial des drsquoon el xaman o

machi srsquoaixeca en el seu vol cap al ldquowenu mapurdquo els espais celestes

des drsquoon porta les orientacions per al futur del seu poble Les

comunitats que antigament es denominaven amb els noms

totegravemics drsquoanimals pedres rius avui dia obeeixen als noms de les

poblacions populars de Santiago Arriben amb vehicles vells

camionetes i tot tipus de mobilitzacioacute La fe semblaria que eacutes la

mateixa tot i que han canviat violentament els paisatges 40

La cita anterior de Joseacute Bengoa eacutes ilmiddotlustrativa de la presegraven-

cia maputxe a Santiago capital de Xile i tambeacute de la pervivegraven-

cia de pragravectiques culturals i religioses en aquest context urbagrave

Refereix aixiacute mateix a lrsquoassentament en comunes ldquopopularsrdquo

urbanomarginals i impliacutecitament parla de processos organit-

zatius Aixiacute semblaria condensar aspectes centrals del que avui

en dia serien les dinagravemiques drsquourbanitzacioacute en aquest context

especiacutefic de revitalitzacioacute drsquoidentitat egravetnica

Com he indicat pagravegines abans a Xile el 66 per cent de la

poblacioacute indiacutegena viu en agravembits urbans (vegeu Gragravefic 1) I de

fet el 25 per cent resideix a la Regioacute Metropolitana (RM) i es-

pecialment a la ciutat de Santiago Aquest percentatge corres-

pon en la seva gran majoria (95) a persones que srsquoha identi-

ficat com maputxes 41

Aixograve no obstant en el cas especiacutefic drsquoaquest poble la mi-

gracioacute a les ciutats teacute diverses degravecades al seu haver va comen-

ccedilar en els anys de 1930-1940 per accentuar-se en les degravecades

seguumlents A causa primordialment de la pressioacute demogragravefica

en els seus territoris efecte del proceacutes de ldquoradicacioacuterdquo concretat

en la creacioacute i lliurament de les anomenades ldquoreduccionsrdquo

39 La poblacioacute Maputxe eacutes la meacutes nombrosa de les nou poblacions indiacutegenes existents al paiacutes

LrsquoEstat xilegrave ha tingut mdashi teacutemdash una relacioacute complexa amb el poble maputxe En gran mesura per una

histograveria caracteritzada per la ldquousurpacioacuterdquo i ldquoreduccioacuterdquo dels seus territoris Fins ara realment no ha

reparat a les comunitats ni sersquols ha reconegut el seu lloc a lrsquointern de la imatge nacioacute (Sobre el tema

vegeu beNGoa J Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santiago de Xile LOM Ediciones 1995

40 beNGoa (2000 51)

41 Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social Caracterizacioacuten socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena

en la Regioacuten Metropolitana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011 Santiago de Xile Se-

cretaria Regional Ministerial (SEREMI) - Ministerio de Desarrollo Social - Regioacuten Metropolitana de

Santiago 2012 p 4-5

28

DOSSIER02


Un sistema basat en el lliurament de Tiacutetulos de Merced a traveacutes dels

quals lrsquoEstat va reconegraveixer una porcioacute de terres de propietat familiar

Aquest proceacutes es va fer sense considerar els territoris ocupats

originalment pels maputxes El proceacutes de radicacioacute es va dur a terme

entre els anys 1883 i 1929 i es van lliurar un total de 500 mil ha el 5

del territori histograveric 42

Entre 1929 i 1963 la mitjana de terres disponibles a les reduccions

va passar de 61 ha a 18 ha per persona la qual cosa va portar un

nombre important drsquoindividus a migrar a la recerca drsquoalternatives

millors fora de lrsquoagravembit reduccional 43

Aquest i altres factors ldquoestructuralsrdquo haurien incidit en el fet

que en lrsquoactualitat entre un 70 o 80 dels que pertanyen a

aquest poble visquin en agraverees urbanes principalment a la capi-

tal Santiago 44

Diversos treballs constaten que lrsquoexperiegravencia de vida a

la ciutat dels primers migrants no va resultar mdashi potser tam-

poc ho resulta avuimdash del tot fagravecil Vivegravencies de maltractament

i discriminacioacute per raoacute de la pertinenccedila egravetnica formaven part

de la vida quotidiana En aquest marc assumir-se i explicitar

la identitat drsquoorigen apareixia moltes vegades com un terreny

complex De fet en ocasions lrsquoalternativa era silenciar io reduir

demarcadors drsquoidentitat com per exemple lrsquouacutes de la llengua

(mapudungun)

No obstant aixograve a partir de la degravecada de 1990 srsquoaprecien canvis

importants A dir de Bello 45

aquests guardarien relacioacute amb

+ el desenvolupament ldquodrsquoun actiu ldquomoviment indiacutegenardquo que

reivindica drets com la identitat el territori i lrsquoautonomiardquo

+ lrsquoaccioacute de lrsquoEstat a traveacutes drsquoorganismes com la Corporacioacute

de Desenvolupament Indiacutegena (CONADI) ldquoamb poliacutetiques i

programes ldquodiferenciatsrdquo per a ldquoindiacutegenes urbansrdquordquo 46

Paralmiddotlelament a aquests factors contextuals que han

contribuiumlt a crear ldquonecessitats i demandes especiacutefiques drsquoaquest

sectorrdquo tambeacute srsquoaprecia mdashdes de fa diverses degravecadesmdash un pro-

ceacutes organitzatiu de la poblacioacute mateixa Aquest srsquoha caracterit-

zat per la generacioacute drsquoassociacions formals i informals que res-

ponen a diversos tipus i interessos ldquogremial egravetnic productiu

poliacutetic i socialrdquo 47

Aixiacute en base a aquest conjunt de factors els maputxes ur-

bans han anat marcant la seva presegravencia i visibilitzant-se com

un sector cada vegada meacutes rellevant a la capital

Si lrsquoestabliment a les comunes periurbanes esdevenia en

una geografia ciutadana segmentada que relegava els indiacutege-

42 bello Aacute ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en Chile entre utopismos y realidadesrdquo

Asuntos Indiacutegenas [Copenhague IWGIA] (2002) nuacutem 3-4 p 1

43 almoNacid 2008 Citat a Sepuacutelveda b zuacutentildeiGa p ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urbanas el caso ma-

puche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista de Geografiacutea Norte Grande (2015) nuacutem 62 p

127-149

44 Aquests importants percentatges srsquoexplicarien per raoacute de la data dels processos drsquourbanitzacioacute

pel creixement natural de la poblacioacute i no exclusivament per un augment dels processos migratoris

recents (Bello 2002 1)

45 bello (2002 3)

46 Sersquon pot veure el detall a CONADI Programa indiacutegenes urbans [en liacutenia] httpsgooglCrc90q

[Consulta 4 febrer 2017]

47 bello (2002 3-4)

29

DOSSIER02


nes als marges en el marc drsquoaquests processos comenccedila a

resignificar-se I eacutes que la concentracioacute en certes comunes i bar-

ris no nomeacutes permet ldquoresistir la discriminacioacute i el racismerdquo sinoacute

tambeacute ldquoarticular instagravencies que validen i reconfiguren les pragravecti-

ques culturals ancestrals o ldquotradicionalsrdquo 48

En aquest sentit i com es va apreciar en les paraules de

Bengoa (a lrsquoinici drsquoaquesta seccioacute) es destaca que carrers i bar-

ris srsquohan convertit en llocs en quegrave es despleguen cerimogravenies o

rogatives colmiddotlectives com el nguillatun la celebracioacute del we xi-

pantu o any nou maputxe i es practiquen jocs tradicionals i ritu-

als com el palin 49

Aixiacute mateix en alguns municipis com Cerro Navia Pentildealo-

leacuten i La Pintana fruit de les mobilitzacions de lrsquoorganitzacioacute i de

les negociacions amb institucions (puacutebliques i privades) srsquohan

creat ldquoprogrames de promocioacute i atencioacute a la poblacioacute maputxe

entre els quals es troben jardins drsquoinfagravencia amb inspiracioacute ldquoegravetni-

cardquo biblioteques i centres culturalsrdquo 50

A meacutes del que acabem de dir i precisament en lrsquoagravembit edu-

catiu des de 1999 opera el Programa drsquoEducacioacute Intercultural Bi-

linguumle (PEIB) Tot i que encara amb limitacions aquest estagrave en

funcionament en aproximadament 32 establiments educatius 51

Les iniciatives promogudes per les organitzacions tambeacute

han arribat a lrsquoagravembit de la salut En resposta a les demandes i

48 bello (20023)

49 Iacutedem

50 Iacutedem

51 En nou municipis pertanyents a la proviacutencia de Santiago a la Regioacute Metropolitana (Lo Prado

San Miguel Pedro Aguirre Cerda La Florida Cerro Navia La Cisterna Estacioacuten Central El Bosque

i La Pintana) i en altres tres corresponents a altres proviacutencies de la mateixa regioacute (San Joseacute de

Maipo San Bernardo i Padre Hurtado) (THIERS J ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten indiacutegena del

espacio urbano en Chile Ponegravenciardquo XIII Colmiddotloquio Internacional de Geocriacutetica El control del espacio y

los espacios de control Barcelona 5-10 de maig 2014

MAPA 4 _ DISTRIBUCIOacute DrsquoASSOCIACIONS MAPUTXE CENTRES CULTURALS I PARCS CERIMONIALS MAPUTXE A SANTIAGO DE XILE 2012

FON T Thiers (2014 19)

30

DOSSIER02


per lrsquointeregraves del Servei Nacional de Salut drsquoacostar-se a un mo-

del drsquoatencioacute sanitagraveria intercultural srsquohan aixecat rukas o habi-

tatges tradicionals maputxes en diversos centres drsquoatencioacute de

salut Aquiacute el rescat i divulgacioacute de la medicina tradicional ad-

ministrada pels machis o xamans ocupa un lloc preponderant

En aquells Serveis on no atenen machis la interculturalitat en el

tracte es doacutena amb la utilitzacioacute de facilitadors culturals els quals

estan organitzats en la ldquoXarxa de Salut Intercultural Warriacherdquo i

que en lrsquoactualitat cobreix 18 municipis a la ciutat de Santiago 52

La construccioacute i emplaccedilament de rukas en centres de salut jar-

dins drsquoinfagravencia i altres espais drsquouacutes comunitaris com parcs ceri-

monials adquireix drsquoaquesta manera una dimensioacute simbogravelica

funciona com a demarcador de presegravencia indiacutegena de reconei-

xement i al mateix temps pot ser vist com una estrategravegia po-

tencial de reapropiacioacute territorial 53

Si beacute es tractaria drsquouna identitat indiacutegena ldquoreformuladardquo

en allograve urbagrave aquesta troba les seves arrels en lrsquoorigen i la histograve-

ria drsquoon proveacute No es tracta doncs que la reivindicacioacute pel ter-

ritori tradicional hagi minvat meacutes aviat corre en paralmiddotlel a les

demandes del moviment egravetnic davant lrsquoEstat xilegrave Aquestes es

relacionen amb la restitucioacute del territori maputxe el cessament

dels megaprojectes en el seu interior (preses hidroelegravectriques

carreteres aeroports mineres forestals pesqueres abocadors

etc) 54

i ldquoel reconeixement al dret a lrsquoautonomia i lrsquoautodetermi-

nacioacute per a la recerca de mecanismes de representacioacute progravepia i

interlocucioacute amb lrsquoEstatrdquo 55

52 Aquests soacuten Estacioacuten Central Maipuacute Cerrillos i Santiago Centro en el Servei de Salut Metropo-

litagrave Central San Miguel Pedro Aguirre Cerda i San Bernardo en el Servei Metropolitagrave Sud La Granja

i La Pintana en el Sud-est Pentildealoleacuten a lrsquoOrient Recoleta Huechuraba Lampa Quilicura i Conchaliacute al

Nord i Lo Prado Pudahuel i Cerro Navia a Ponent (tHierS 2014 15)

53 Sobre el tema vegeu entre drsquoaltres bello (2002) GiSSi (2004) tHierS (2014) Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa

(2015)

54 Tots dos aspectes han estat objecte de mobilitzacions accions de resistegravencia i punts de forta

violegravencia i conflicte La resposta de lrsquoEstat srsquoha caracteritzat per la logravegica de la repressioacute i la ldquocrimina-

litzacioacuterdquo per exemple processant els maputxes detinguts sota el marc normatiu de la Llei Antiterro-

rista (Llei nuacutem 18314) i militaritzant les comunitats en lrsquoAraucania A partir drsquoaixograve les exigegravencies del

moviment indiacutegena inclouen tambeacute la desmilitaritzacioacute de les zones la llibertat dels presos maputxe

empresonats i lrsquoaclariment de les morts de comuners maputxes Sobre el tema vegeu catrillaNca J

La Demanda Territorial del Poble Maputxe a lrsquoEstat Xilegrave Enllaccedil Mapuche Internacional (Juliol 2009)

Disponible a httpsgooglROijGF Meli Wixan Mapu - Comissioacute de comunicacions La situacioacute del

Poble Maputxe i la seva lluita per la lliure determinacioacute [19 abril 2013] Lloc web Meli Wixan Mapu

Disponible en liacutenia a httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2107]

55 catrillaNca (2009) meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS (2013)

IMATGE 1 _ RUKA KALLFULLIKAN CENTRE DE SALUT LOS CASTANtildeOS COMUNA DE LA FLORIDA SANTIAGO

FON T Arxiu wwwsantiagomapuchecom cita a Thiers (2014 15)

02

DOSSIER02

31


32

DOSSIER02


Com he assenyalat en aquest mateix document els accelerats

processos drsquourbanitzacioacute soacuten un fet en el continent Per quegrave cal-

dria esperar que la poblacioacute indiacutegena hi romangueacutes aliena La

quumlestioacute sembla ser per tant que la migracioacute respongui al desig

io lrsquoexercici del dret de mourersquos i no es constitueixi en la via obli-

gada arran de les condicions imperants la pressioacute demogragravefica

la pegraverdua de terrenys o el seu esgotament a causa de lrsquoexplota-

cioacute i interessos de les empreses la manca de serveis io oportu-

nitats en el marc de les desigualtats estructurals entre drsquoaltres

Lrsquoexperiegravencia de la poblacioacute maputxe a la ciutat de Santia-

go certament matisa la idea del que eacutes urbagrave com un agravembit que

amenaccedila de ldquoneutralitzarrdquo io extingir la identitat indiacutegena Les

ciutats tal com srsquoaprecia en aquest cas tambeacute oferirien opor-

tunitats de participacioacute i apoderament

En aixograve perograve concorren diversos factors concatenats en-

tre ells un context de revitalitzacioacute egravetnica amb presegravencia drsquoun

moviment indiacutegena que des de la polititzacioacute de la pertinenccedila

originagraveria pressioni i formuli demandes i propostes a lrsquoEstat la

les institucions i la societat en general institucions i autoritats

que mdashen diagraveleg reconeixement i respectemdash acusin rebut de les

exigegravencies i acompanyin amb plans i iniciatives drsquoacord amb la

realitat del sector i les seves dinagravemiques un proceacutes organitzatiu

actiu gestat tambeacute des de i en lrsquoentorn que es viu amb capa-

citat i energia per promoure interessos i necessitats i negociar

respecte seu

MAPURBE David Antildeintildeir poeta

Somos mapuche de hormigoacuten

Debajo del asfalto duerme nuestra

madre

Explotada por un cabroacuten

[]

Somos hijos de lavanderas panade-

ros feriantes

y ambulantes

Somos de los que quedamos en

pocas partes

El mercado de la mano de obra

Obra nuestras vidas

Y nos cobra

Madre vieja mapuche exiliada de la

historia

Hija de mi pueblo amable

Desde el sur llegaste a parirnos

Un circuito eleacutectrico rajoacute tu vientre

Y asiacute nacimos gritaacutendoles a los

miserables

Marri chi weu

en lenguaje lactante

[]

Somos hijos de los hijos de los hijos

Somos los nietos de Lautaro to-

mando la micro

Para servirle a los ricos

Somos parientes del sol y del trueno

Lloviendo sobre la tierra apuntildealada

La laacutegrima negra del Mapocho

Nos acompantildeoacute por siempre

En este santiagoniko wekufe malo-

liente


33

DOSSIER02


De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa

de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits

de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des

drsquouna consciegravencia egravetnica 56

Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-

ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis

i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments

de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57

En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes

clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que

es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions

conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques

Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-

ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-

egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques

socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-

ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I

amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica

Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple

acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de

vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala

Bello crida a

replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos

en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per

entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos

urbans 58

Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el

seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes

indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-

tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien

a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat

que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes

demandes

56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)

57 bello (2002 4)

58 Iacutedem

34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA

alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-

regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998

Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]

aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-

vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a

httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]

baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance

poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-

nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-

rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014

bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en

Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-

hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47

beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-

go de Xile LOM Ediciones 1995

beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-

ago de Xile FCE 2000

catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche

al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009

Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]

cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los

asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-

cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia

a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]

cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-

ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-

go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl

TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]

cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-

timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos

Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https

googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]

de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y

geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional

Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-

ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]

GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de

Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-

vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash

Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-

tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto

35

DOSSIER02

de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad

Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en

liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]

meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del

Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]

(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]

moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas

en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas

San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153

pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones

de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-

ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl

m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]

raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-

ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https

googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]

ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-

diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en

liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]

ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-

lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires

Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234

Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten

socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-

tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago

de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de

Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-

ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]

Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-

nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista

de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149

tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-

diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-

ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de

control Barcelona 5-10 de maig de 2014

todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios

(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a

httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]

DOSSIER02

El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin

com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat

de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de

tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten

en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els

atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-

nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu

dels drets humans

Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-

bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-

nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-

ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades

amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de

presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el

bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur

Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables

en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-

sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-

xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En

el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute

cultural i la manca drsquooportunitats

Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt

des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de

coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-

blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles

sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-

diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos

com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute

entre pobles

En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets

colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de

lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una

eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles

que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius

dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-

ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques

36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123

DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS

2

DOSSIER02

COLmiddotLECCIOacuteDRETS COLmiddotLECTIUS

Coordinacioacute Elena Ferreiro David Forniegraves i Antoni Trobat

Correccioacute linguumliacutestica Maria Areny

Disseny i maquetacioacute Mireia Luna Natural wwwdesignisnaturalcom

Edita CIEMEN wwwciemencat

Amb el suport de

3

DOSSIER02

4

5

9

15

18

21

26

31

34



ALGUNES PRECISIONS






BIBLIOGRAFIA

IacuteNDEX

02

DOSSIER02

4



02

DOSSIER02

5


6

DOSSIER02








































7

DOSSIER02









ges













































6 beNGoa (2000 19-20)

8

DOSSIER02











02

DOSSIER02

9

ALGUNES PRECISIONS

10

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS

ALGUNES PRECISIONS




















+ origen comuacute

+ territorialitat i

















ment recent

11

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS











ponencial














gena)

9 CEPAL (2014 330)

10 UNICEF [sa]




FON T UNICEF [s d]

12

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS


FON T CEPAL (2014)











amenaccediladardquo










mortalitat 13





12 CEPAL (2014 330)

13 Iacutedem

13

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS


















io transnacionals















14

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS








4 febrer 2107]

























02

DOSSIER02

15


16

DOSSIER02





















ria de camperols 18

















Bengoa 2000)



Mundial 2014 p 28




2000 p 9

17

DOSSIER02



A























02

DOSSIER02

18


19

DOSSIER02








































24 Iacutedem


20

DOSSIER02



































respectivament)




(764) 27


















28 CEPAL (2013 37)

29 CEPAL (2013 47)

02

DOSSIER02

21


22

DOSSIER02





especiacuteficament



identitat cultural








a aquestes zones




i de la CEPAL 31




contraparts rurals







cioacute de drets







31 CEPAL (2014)


23

DOSSIER02
















del Banc Mundial 33

afirma que



tres naturals







32 CEPAL (2014 176)







Mundial 201431)





24

DOSSIER02















es reconeix que






























34 Iacutedem



25

DOSSIER02















02

DOSSIER02

26


27

DOSSIER02












































40 beNGoa (2000 51)




Santiago 2012 p 4-5

28

DOSSIER02















tal Santiago 44









(mapudungun)

























127-149




45 bello (2002 3)



47 bello (2002 3-4)

29

DOSSIER02












als com el palin 49













48 bello (20023)

49 Iacutedem

50 Iacutedem









30

DOSSIER02

























etc) 54









(2015)














02

DOSSIER02

31


32

DOSSIER02


























respecte seu




madre


[]


ros feriantes

y ambulantes


pocas partes


Obra nuestras vidas

Y nos cobra


historia





miserables

Marri chi weu


[]



mando la micro







liente


33

DOSSIER02























Bello crida a




urbans 58







demandes


57 bello (2002 4)

58 Iacutedem

34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA










































35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


3

DOSSIER02

4

5

9

15

18

21

26

31

34



ALGUNES PRECISIONS






BIBLIOGRAFIA

IacuteNDEX

02

DOSSIER02

4



02

DOSSIER02

5


6

DOSSIER02








































7

DOSSIER02









ges













































6 beNGoa (2000 19-20)

8

DOSSIER02











02

DOSSIER02

9

ALGUNES PRECISIONS

10

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS

ALGUNES PRECISIONS




















+ origen comuacute

+ territorialitat i

















ment recent

11

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS











ponencial














gena)

9 CEPAL (2014 330)

10 UNICEF [sa]




FON T UNICEF [s d]

12

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS


FON T CEPAL (2014)











amenaccediladardquo










mortalitat 13





12 CEPAL (2014 330)

13 Iacutedem

13

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS


















io transnacionals















14

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS








4 febrer 2107]

























02

DOSSIER02

15


16

DOSSIER02





















ria de camperols 18

















Bengoa 2000)



Mundial 2014 p 28




2000 p 9

17

DOSSIER02



A























02

DOSSIER02

18


19

DOSSIER02








































24 Iacutedem


20

DOSSIER02



































respectivament)




(764) 27


















28 CEPAL (2013 37)

29 CEPAL (2013 47)

02

DOSSIER02

21


22

DOSSIER02





especiacuteficament



identitat cultural








a aquestes zones




i de la CEPAL 31




contraparts rurals







cioacute de drets







31 CEPAL (2014)


23

DOSSIER02
















del Banc Mundial 33

afirma que



tres naturals







32 CEPAL (2014 176)







Mundial 201431)





24

DOSSIER02















es reconeix que






























34 Iacutedem



25

DOSSIER02















02

DOSSIER02

26


27

DOSSIER02












































40 beNGoa (2000 51)




Santiago 2012 p 4-5

28

DOSSIER02















tal Santiago 44









(mapudungun)

























127-149




45 bello (2002 3)



47 bello (2002 3-4)

29

DOSSIER02












als com el palin 49













48 bello (20023)

49 Iacutedem

50 Iacutedem









30

DOSSIER02

























etc) 54









(2015)














02

DOSSIER02

31


32

DOSSIER02


























respecte seu




madre


[]


ros feriantes

y ambulantes


pocas partes


Obra nuestras vidas

Y nos cobra


historia





miserables

Marri chi weu


[]



mando la micro







liente


33

DOSSIER02























Bello crida a




urbans 58







demandes


57 bello (2002 4)

58 Iacutedem

34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA










































35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


02

DOSSIER02

4



02

DOSSIER02

5


6

DOSSIER02








































7

DOSSIER02









ges













































6 beNGoa (2000 19-20)

8

DOSSIER02











02

DOSSIER02

9

ALGUNES PRECISIONS

10

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS

ALGUNES PRECISIONS




















+ origen comuacute

+ territorialitat i

















ment recent

11

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS











ponencial














gena)

9 CEPAL (2014 330)

10 UNICEF [sa]




FON T UNICEF [s d]

12

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS


FON T CEPAL (2014)











amenaccediladardquo










mortalitat 13





12 CEPAL (2014 330)

13 Iacutedem

13

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS


















io transnacionals















14

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS








4 febrer 2107]

























02

DOSSIER02

15


16

DOSSIER02





















ria de camperols 18

















Bengoa 2000)



Mundial 2014 p 28




2000 p 9

17

DOSSIER02



A























02

DOSSIER02

18


19

DOSSIER02








































24 Iacutedem


20

DOSSIER02



































respectivament)




(764) 27


















28 CEPAL (2013 37)

29 CEPAL (2013 47)

02

DOSSIER02

21


22

DOSSIER02





especiacuteficament



identitat cultural








a aquestes zones




i de la CEPAL 31




contraparts rurals







cioacute de drets







31 CEPAL (2014)


23

DOSSIER02
















del Banc Mundial 33

afirma que



tres naturals







32 CEPAL (2014 176)







Mundial 201431)





24

DOSSIER02















es reconeix que






























34 Iacutedem



25

DOSSIER02















02

DOSSIER02

26


27

DOSSIER02












































40 beNGoa (2000 51)




Santiago 2012 p 4-5

28

DOSSIER02















tal Santiago 44









(mapudungun)

























127-149




45 bello (2002 3)



47 bello (2002 3-4)

29

DOSSIER02












als com el palin 49













48 bello (20023)

49 Iacutedem

50 Iacutedem









30

DOSSIER02

























etc) 54









(2015)














02

DOSSIER02

31


32

DOSSIER02


























respecte seu




madre


[]


ros feriantes

y ambulantes


pocas partes


Obra nuestras vidas

Y nos cobra


historia





miserables

Marri chi weu


[]



mando la micro







liente


33

DOSSIER02























Bello crida a




urbans 58







demandes


57 bello (2002 4)

58 Iacutedem

34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA










































35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


02

DOSSIER02

5


6

DOSSIER02








































7

DOSSIER02









ges













































6 beNGoa (2000 19-20)

8

DOSSIER02











02

DOSSIER02

9

ALGUNES PRECISIONS

10

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS

ALGUNES PRECISIONS




















+ origen comuacute

+ territorialitat i

















ment recent

11

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS











ponencial














gena)

9 CEPAL (2014 330)

10 UNICEF [sa]




FON T UNICEF [s d]

12

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS


FON T CEPAL (2014)











amenaccediladardquo










mortalitat 13





12 CEPAL (2014 330)

13 Iacutedem

13

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS


















io transnacionals















14

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS








4 febrer 2107]

























02

DOSSIER02

15


16

DOSSIER02





















ria de camperols 18

















Bengoa 2000)



Mundial 2014 p 28




2000 p 9

17

DOSSIER02



A























02

DOSSIER02

18


19

DOSSIER02








































24 Iacutedem


20

DOSSIER02



































respectivament)




(764) 27


















28 CEPAL (2013 37)

29 CEPAL (2013 47)

02

DOSSIER02

21


22

DOSSIER02





especiacuteficament



identitat cultural








a aquestes zones




i de la CEPAL 31




contraparts rurals







cioacute de drets







31 CEPAL (2014)


23

DOSSIER02
















del Banc Mundial 33

afirma que



tres naturals







32 CEPAL (2014 176)







Mundial 201431)





24

DOSSIER02















es reconeix que






























34 Iacutedem



25

DOSSIER02















02

DOSSIER02

26


27

DOSSIER02












































40 beNGoa (2000 51)




Santiago 2012 p 4-5

28

DOSSIER02















tal Santiago 44









(mapudungun)

























127-149




45 bello (2002 3)



47 bello (2002 3-4)

29

DOSSIER02












als com el palin 49













48 bello (20023)

49 Iacutedem

50 Iacutedem









30

DOSSIER02

























etc) 54









(2015)














02

DOSSIER02

31


32

DOSSIER02


























respecte seu




madre


[]


ros feriantes

y ambulantes


pocas partes


Obra nuestras vidas

Y nos cobra


historia





miserables

Marri chi weu


[]



mando la micro







liente


33

DOSSIER02























Bello crida a




urbans 58







demandes


57 bello (2002 4)

58 Iacutedem

34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA










































35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


6

DOSSIER02








































7

DOSSIER02









ges













































6 beNGoa (2000 19-20)

8

DOSSIER02











02

DOSSIER02

9

ALGUNES PRECISIONS

10

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS

ALGUNES PRECISIONS




















+ origen comuacute

+ territorialitat i

















ment recent

11

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS











ponencial














gena)

9 CEPAL (2014 330)

10 UNICEF [sa]




FON T UNICEF [s d]

12

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS


FON T CEPAL (2014)











amenaccediladardquo










mortalitat 13





12 CEPAL (2014 330)

13 Iacutedem

13

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS


















io transnacionals















14

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS








4 febrer 2107]

























02

DOSSIER02

15


16

DOSSIER02





















ria de camperols 18

















Bengoa 2000)



Mundial 2014 p 28




2000 p 9

17

DOSSIER02



A























02

DOSSIER02

18


19

DOSSIER02








































24 Iacutedem


20

DOSSIER02



































respectivament)




(764) 27


















28 CEPAL (2013 37)

29 CEPAL (2013 47)

02

DOSSIER02

21


22

DOSSIER02





especiacuteficament



identitat cultural








a aquestes zones




i de la CEPAL 31




contraparts rurals







cioacute de drets







31 CEPAL (2014)


23

DOSSIER02
















del Banc Mundial 33

afirma que



tres naturals







32 CEPAL (2014 176)







Mundial 201431)





24

DOSSIER02















es reconeix que






























34 Iacutedem



25

DOSSIER02















02

DOSSIER02

26


27

DOSSIER02












































40 beNGoa (2000 51)




Santiago 2012 p 4-5

28

DOSSIER02















tal Santiago 44









(mapudungun)

























127-149




45 bello (2002 3)



47 bello (2002 3-4)

29

DOSSIER02












als com el palin 49













48 bello (20023)

49 Iacutedem

50 Iacutedem









30

DOSSIER02

























etc) 54









(2015)














02

DOSSIER02

31


32

DOSSIER02


























respecte seu




madre


[]


ros feriantes

y ambulantes


pocas partes


Obra nuestras vidas

Y nos cobra


historia





miserables

Marri chi weu


[]



mando la micro







liente


33

DOSSIER02























Bello crida a




urbans 58







demandes


57 bello (2002 4)

58 Iacutedem

34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA










































35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


7

DOSSIER02









ges













































6 beNGoa (2000 19-20)

8

DOSSIER02











02

DOSSIER02

9

ALGUNES PRECISIONS

10

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS

ALGUNES PRECISIONS




















+ origen comuacute

+ territorialitat i

















ment recent

11

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS











ponencial














gena)

9 CEPAL (2014 330)

10 UNICEF [sa]




FON T UNICEF [s d]

12

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS


FON T CEPAL (2014)











amenaccediladardquo










mortalitat 13





12 CEPAL (2014 330)

13 Iacutedem

13

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS


















io transnacionals















14

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS








4 febrer 2107]

























02

DOSSIER02

15


16

DOSSIER02





















ria de camperols 18

















Bengoa 2000)



Mundial 2014 p 28




2000 p 9

17

DOSSIER02



A























02

DOSSIER02

18


19

DOSSIER02








































24 Iacutedem


20

DOSSIER02



































respectivament)




(764) 27


















28 CEPAL (2013 37)

29 CEPAL (2013 47)

02

DOSSIER02

21


22

DOSSIER02





especiacuteficament



identitat cultural








a aquestes zones




i de la CEPAL 31




contraparts rurals







cioacute de drets







31 CEPAL (2014)


23

DOSSIER02
















del Banc Mundial 33

afirma que



tres naturals







32 CEPAL (2014 176)







Mundial 201431)





24

DOSSIER02















es reconeix que






























34 Iacutedem



25

DOSSIER02















02

DOSSIER02

26


27

DOSSIER02












































40 beNGoa (2000 51)




Santiago 2012 p 4-5

28

DOSSIER02















tal Santiago 44









(mapudungun)

























127-149




45 bello (2002 3)



47 bello (2002 3-4)

29

DOSSIER02












als com el palin 49













48 bello (20023)

49 Iacutedem

50 Iacutedem









30

DOSSIER02

























etc) 54









(2015)














02

DOSSIER02

31


32

DOSSIER02


























respecte seu




madre


[]


ros feriantes

y ambulantes


pocas partes


Obra nuestras vidas

Y nos cobra


historia





miserables

Marri chi weu


[]



mando la micro







liente


33

DOSSIER02























Bello crida a




urbans 58







demandes


57 bello (2002 4)

58 Iacutedem

34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA










































35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


8

DOSSIER02











02

DOSSIER02

9

ALGUNES PRECISIONS

10

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS

ALGUNES PRECISIONS




















+ origen comuacute

+ territorialitat i

















ment recent

11

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS











ponencial














gena)

9 CEPAL (2014 330)

10 UNICEF [sa]




FON T UNICEF [s d]

12

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS


FON T CEPAL (2014)











amenaccediladardquo










mortalitat 13





12 CEPAL (2014 330)

13 Iacutedem

13

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS


















io transnacionals















14

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS








4 febrer 2107]

























02

DOSSIER02

15


16

DOSSIER02





















ria de camperols 18

















Bengoa 2000)



Mundial 2014 p 28




2000 p 9

17

DOSSIER02



A























02

DOSSIER02

18


19

DOSSIER02








































24 Iacutedem


20

DOSSIER02



































respectivament)




(764) 27


















28 CEPAL (2013 37)

29 CEPAL (2013 47)

02

DOSSIER02

21


22

DOSSIER02





especiacuteficament



identitat cultural








a aquestes zones




i de la CEPAL 31




contraparts rurals







cioacute de drets







31 CEPAL (2014)


23

DOSSIER02
















del Banc Mundial 33

afirma que



tres naturals







32 CEPAL (2014 176)







Mundial 201431)





24

DOSSIER02















es reconeix que






























34 Iacutedem



25

DOSSIER02















02

DOSSIER02

26


27

DOSSIER02












































40 beNGoa (2000 51)




Santiago 2012 p 4-5

28

DOSSIER02















tal Santiago 44









(mapudungun)

























127-149




45 bello (2002 3)



47 bello (2002 3-4)

29

DOSSIER02












als com el palin 49













48 bello (20023)

49 Iacutedem

50 Iacutedem









30

DOSSIER02

























etc) 54









(2015)














02

DOSSIER02

31


32

DOSSIER02


























respecte seu




madre


[]


ros feriantes

y ambulantes


pocas partes


Obra nuestras vidas

Y nos cobra


historia





miserables

Marri chi weu


[]



mando la micro







liente


33

DOSSIER02























Bello crida a




urbans 58







demandes


57 bello (2002 4)

58 Iacutedem

34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA










































35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


02

DOSSIER02

9

ALGUNES PRECISIONS

10

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS

ALGUNES PRECISIONS




















+ origen comuacute

+ territorialitat i

















ment recent

11

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS











ponencial














gena)

9 CEPAL (2014 330)

10 UNICEF [sa]




FON T UNICEF [s d]

12

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS


FON T CEPAL (2014)











amenaccediladardquo










mortalitat 13





12 CEPAL (2014 330)

13 Iacutedem

13

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS


















io transnacionals















14

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS








4 febrer 2107]

























02

DOSSIER02

15


16

DOSSIER02





















ria de camperols 18

















Bengoa 2000)



Mundial 2014 p 28




2000 p 9

17

DOSSIER02



A























02

DOSSIER02

18


19

DOSSIER02








































24 Iacutedem


20

DOSSIER02



































respectivament)




(764) 27


















28 CEPAL (2013 37)

29 CEPAL (2013 47)

02

DOSSIER02

21


22

DOSSIER02





especiacuteficament



identitat cultural








a aquestes zones




i de la CEPAL 31




contraparts rurals







cioacute de drets







31 CEPAL (2014)


23

DOSSIER02
















del Banc Mundial 33

afirma que



tres naturals







32 CEPAL (2014 176)







Mundial 201431)





24

DOSSIER02















es reconeix que






























34 Iacutedem



25

DOSSIER02















02

DOSSIER02

26


27

DOSSIER02












































40 beNGoa (2000 51)




Santiago 2012 p 4-5

28

DOSSIER02















tal Santiago 44









(mapudungun)

























127-149




45 bello (2002 3)



47 bello (2002 3-4)

29

DOSSIER02












als com el palin 49













48 bello (20023)

49 Iacutedem

50 Iacutedem









30

DOSSIER02

























etc) 54









(2015)














02

DOSSIER02

31


32

DOSSIER02


























respecte seu




madre


[]


ros feriantes

y ambulantes


pocas partes


Obra nuestras vidas

Y nos cobra


historia





miserables

Marri chi weu


[]



mando la micro







liente


33

DOSSIER02























Bello crida a




urbans 58







demandes


57 bello (2002 4)

58 Iacutedem

34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA










































35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


10

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS

ALGUNES PRECISIONS




















+ origen comuacute

+ territorialitat i

















ment recent

11

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS











ponencial














gena)

9 CEPAL (2014 330)

10 UNICEF [sa]




FON T UNICEF [s d]

12

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS


FON T CEPAL (2014)











amenaccediladardquo










mortalitat 13





12 CEPAL (2014 330)

13 Iacutedem

13

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS


















io transnacionals















14

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS








4 febrer 2107]

























02

DOSSIER02

15


16

DOSSIER02





















ria de camperols 18

















Bengoa 2000)



Mundial 2014 p 28




2000 p 9

17

DOSSIER02



A























02

DOSSIER02

18


19

DOSSIER02








































24 Iacutedem


20

DOSSIER02



































respectivament)




(764) 27


















28 CEPAL (2013 37)

29 CEPAL (2013 47)

02

DOSSIER02

21


22

DOSSIER02





especiacuteficament



identitat cultural








a aquestes zones




i de la CEPAL 31




contraparts rurals







cioacute de drets







31 CEPAL (2014)


23

DOSSIER02
















del Banc Mundial 33

afirma que



tres naturals







32 CEPAL (2014 176)







Mundial 201431)





24

DOSSIER02















es reconeix que






























34 Iacutedem



25

DOSSIER02















02

DOSSIER02

26


27

DOSSIER02












































40 beNGoa (2000 51)




Santiago 2012 p 4-5

28

DOSSIER02















tal Santiago 44









(mapudungun)

























127-149




45 bello (2002 3)



47 bello (2002 3-4)

29

DOSSIER02












als com el palin 49













48 bello (20023)

49 Iacutedem

50 Iacutedem









30

DOSSIER02

























etc) 54









(2015)














02

DOSSIER02

31


32

DOSSIER02


























respecte seu




madre


[]


ros feriantes

y ambulantes


pocas partes


Obra nuestras vidas

Y nos cobra


historia





miserables

Marri chi weu


[]



mando la micro







liente


33

DOSSIER02























Bello crida a




urbans 58







demandes


57 bello (2002 4)

58 Iacutedem

34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA










































35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


11

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS











ponencial














gena)

9 CEPAL (2014 330)

10 UNICEF [sa]




FON T UNICEF [s d]

12

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS


FON T CEPAL (2014)











amenaccediladardquo










mortalitat 13





12 CEPAL (2014 330)

13 Iacutedem

13

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS


















io transnacionals















14

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS








4 febrer 2107]

























02

DOSSIER02

15


16

DOSSIER02





















ria de camperols 18

















Bengoa 2000)



Mundial 2014 p 28




2000 p 9

17

DOSSIER02



A























02

DOSSIER02

18


19

DOSSIER02








































24 Iacutedem


20

DOSSIER02



































respectivament)




(764) 27


















28 CEPAL (2013 37)

29 CEPAL (2013 47)

02

DOSSIER02

21


22

DOSSIER02





especiacuteficament



identitat cultural








a aquestes zones




i de la CEPAL 31




contraparts rurals







cioacute de drets







31 CEPAL (2014)


23

DOSSIER02
















del Banc Mundial 33

afirma que



tres naturals







32 CEPAL (2014 176)







Mundial 201431)





24

DOSSIER02















es reconeix que






























34 Iacutedem



25

DOSSIER02















02

DOSSIER02

26


27

DOSSIER02












































40 beNGoa (2000 51)




Santiago 2012 p 4-5

28

DOSSIER02















tal Santiago 44









(mapudungun)

























127-149




45 bello (2002 3)



47 bello (2002 3-4)

29

DOSSIER02












als com el palin 49













48 bello (20023)

49 Iacutedem

50 Iacutedem









30

DOSSIER02

























etc) 54









(2015)














02

DOSSIER02

31


32

DOSSIER02


























respecte seu




madre


[]


ros feriantes

y ambulantes


pocas partes


Obra nuestras vidas

Y nos cobra


historia





miserables

Marri chi weu


[]



mando la micro







liente


33

DOSSIER02























Bello crida a




urbans 58







demandes


57 bello (2002 4)

58 Iacutedem

34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA










































35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


12

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS


FON T CEPAL (2014)











amenaccediladardquo










mortalitat 13





12 CEPAL (2014 330)

13 Iacutedem

13

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS


















io transnacionals















14

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS








4 febrer 2107]

























02

DOSSIER02

15


16

DOSSIER02





















ria de camperols 18

















Bengoa 2000)



Mundial 2014 p 28




2000 p 9

17

DOSSIER02



A























02

DOSSIER02

18


19

DOSSIER02








































24 Iacutedem


20

DOSSIER02



































respectivament)




(764) 27


















28 CEPAL (2013 37)

29 CEPAL (2013 47)

02

DOSSIER02

21


22

DOSSIER02





especiacuteficament



identitat cultural








a aquestes zones




i de la CEPAL 31




contraparts rurals







cioacute de drets







31 CEPAL (2014)


23

DOSSIER02
















del Banc Mundial 33

afirma que



tres naturals







32 CEPAL (2014 176)







Mundial 201431)





24

DOSSIER02















es reconeix que






























34 Iacutedem



25

DOSSIER02















02

DOSSIER02

26


27

DOSSIER02












































40 beNGoa (2000 51)




Santiago 2012 p 4-5

28

DOSSIER02















tal Santiago 44









(mapudungun)

























127-149




45 bello (2002 3)



47 bello (2002 3-4)

29

DOSSIER02












als com el palin 49













48 bello (20023)

49 Iacutedem

50 Iacutedem









30

DOSSIER02

























etc) 54









(2015)














02

DOSSIER02

31


32

DOSSIER02


























respecte seu




madre


[]


ros feriantes

y ambulantes


pocas partes


Obra nuestras vidas

Y nos cobra


historia





miserables

Marri chi weu


[]



mando la micro







liente


33

DOSSIER02























Bello crida a




urbans 58







demandes


57 bello (2002 4)

58 Iacutedem

34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA










































35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


13

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS


















io transnacionals















14

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS








4 febrer 2107]

























02

DOSSIER02

15


16

DOSSIER02





















ria de camperols 18

















Bengoa 2000)



Mundial 2014 p 28




2000 p 9

17

DOSSIER02



A























02

DOSSIER02

18


19

DOSSIER02








































24 Iacutedem


20

DOSSIER02



































respectivament)




(764) 27


















28 CEPAL (2013 37)

29 CEPAL (2013 47)

02

DOSSIER02

21


22

DOSSIER02





especiacuteficament



identitat cultural








a aquestes zones




i de la CEPAL 31




contraparts rurals







cioacute de drets







31 CEPAL (2014)


23

DOSSIER02
















del Banc Mundial 33

afirma que



tres naturals







32 CEPAL (2014 176)







Mundial 201431)





24

DOSSIER02















es reconeix que






























34 Iacutedem



25

DOSSIER02















02

DOSSIER02

26


27

DOSSIER02












































40 beNGoa (2000 51)




Santiago 2012 p 4-5

28

DOSSIER02















tal Santiago 44









(mapudungun)

























127-149




45 bello (2002 3)



47 bello (2002 3-4)

29

DOSSIER02












als com el palin 49













48 bello (20023)

49 Iacutedem

50 Iacutedem









30

DOSSIER02

























etc) 54









(2015)














02

DOSSIER02

31


32

DOSSIER02


























respecte seu




madre


[]


ros feriantes

y ambulantes


pocas partes


Obra nuestras vidas

Y nos cobra


historia





miserables

Marri chi weu


[]



mando la micro







liente


33

DOSSIER02























Bello crida a




urbans 58







demandes


57 bello (2002 4)

58 Iacutedem

34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA










































35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


14

DOSSIER02

ALGUNES PRECISIONS








4 febrer 2107]

























02

DOSSIER02

15


16

DOSSIER02





















ria de camperols 18

















Bengoa 2000)



Mundial 2014 p 28




2000 p 9

17

DOSSIER02



A























02

DOSSIER02

18


19

DOSSIER02








































24 Iacutedem


20

DOSSIER02



































respectivament)




(764) 27


















28 CEPAL (2013 37)

29 CEPAL (2013 47)

02

DOSSIER02

21


22

DOSSIER02





especiacuteficament



identitat cultural








a aquestes zones




i de la CEPAL 31




contraparts rurals







cioacute de drets







31 CEPAL (2014)


23

DOSSIER02
















del Banc Mundial 33

afirma que



tres naturals







32 CEPAL (2014 176)







Mundial 201431)





24

DOSSIER02















es reconeix que






























34 Iacutedem



25

DOSSIER02















02

DOSSIER02

26


27

DOSSIER02












































40 beNGoa (2000 51)




Santiago 2012 p 4-5

28

DOSSIER02















tal Santiago 44









(mapudungun)

























127-149




45 bello (2002 3)



47 bello (2002 3-4)

29

DOSSIER02












als com el palin 49













48 bello (20023)

49 Iacutedem

50 Iacutedem









30

DOSSIER02

























etc) 54









(2015)














02

DOSSIER02

31


32

DOSSIER02


























respecte seu




madre


[]


ros feriantes

y ambulantes


pocas partes


Obra nuestras vidas

Y nos cobra


historia





miserables

Marri chi weu


[]



mando la micro







liente


33

DOSSIER02























Bello crida a




urbans 58







demandes


57 bello (2002 4)

58 Iacutedem

34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA










































35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


02

DOSSIER02

15


16

DOSSIER02





















ria de camperols 18

















Bengoa 2000)



Mundial 2014 p 28




2000 p 9

17

DOSSIER02



A























02

DOSSIER02

18


19

DOSSIER02








































24 Iacutedem


20

DOSSIER02



































respectivament)




(764) 27


















28 CEPAL (2013 37)

29 CEPAL (2013 47)

02

DOSSIER02

21


22

DOSSIER02





especiacuteficament



identitat cultural








a aquestes zones




i de la CEPAL 31




contraparts rurals







cioacute de drets







31 CEPAL (2014)


23

DOSSIER02
















del Banc Mundial 33

afirma que



tres naturals







32 CEPAL (2014 176)







Mundial 201431)





24

DOSSIER02















es reconeix que






























34 Iacutedem



25

DOSSIER02















02

DOSSIER02

26


27

DOSSIER02












































40 beNGoa (2000 51)




Santiago 2012 p 4-5

28

DOSSIER02















tal Santiago 44









(mapudungun)

























127-149




45 bello (2002 3)



47 bello (2002 3-4)

29

DOSSIER02












als com el palin 49













48 bello (20023)

49 Iacutedem

50 Iacutedem









30

DOSSIER02

























etc) 54









(2015)














02

DOSSIER02

31


32

DOSSIER02


























respecte seu




madre


[]


ros feriantes

y ambulantes


pocas partes


Obra nuestras vidas

Y nos cobra


historia





miserables

Marri chi weu


[]



mando la micro







liente


33

DOSSIER02























Bello crida a




urbans 58







demandes


57 bello (2002 4)

58 Iacutedem

34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA










































35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


16

DOSSIER02





















ria de camperols 18

















Bengoa 2000)



Mundial 2014 p 28




2000 p 9

17

DOSSIER02



A























02

DOSSIER02

18


19

DOSSIER02








































24 Iacutedem


20

DOSSIER02



































respectivament)




(764) 27


















28 CEPAL (2013 37)

29 CEPAL (2013 47)

02

DOSSIER02

21


22

DOSSIER02





especiacuteficament



identitat cultural








a aquestes zones




i de la CEPAL 31




contraparts rurals







cioacute de drets







31 CEPAL (2014)


23

DOSSIER02
















del Banc Mundial 33

afirma que



tres naturals







32 CEPAL (2014 176)







Mundial 201431)





24

DOSSIER02















es reconeix que






























34 Iacutedem



25

DOSSIER02















02

DOSSIER02

26


27

DOSSIER02












































40 beNGoa (2000 51)




Santiago 2012 p 4-5

28

DOSSIER02















tal Santiago 44









(mapudungun)

























127-149




45 bello (2002 3)



47 bello (2002 3-4)

29

DOSSIER02












als com el palin 49













48 bello (20023)

49 Iacutedem

50 Iacutedem









30

DOSSIER02

























etc) 54









(2015)














02

DOSSIER02

31


32

DOSSIER02


























respecte seu




madre


[]


ros feriantes

y ambulantes


pocas partes


Obra nuestras vidas

Y nos cobra


historia





miserables

Marri chi weu


[]



mando la micro







liente


33

DOSSIER02























Bello crida a




urbans 58







demandes


57 bello (2002 4)

58 Iacutedem

34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA










































35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


17

DOSSIER02



A























02

DOSSIER02

18


19

DOSSIER02








































24 Iacutedem


20

DOSSIER02



































respectivament)




(764) 27


















28 CEPAL (2013 37)

29 CEPAL (2013 47)

02

DOSSIER02

21


22

DOSSIER02





especiacuteficament



identitat cultural








a aquestes zones




i de la CEPAL 31




contraparts rurals







cioacute de drets







31 CEPAL (2014)


23

DOSSIER02
















del Banc Mundial 33

afirma que



tres naturals







32 CEPAL (2014 176)







Mundial 201431)





24

DOSSIER02















es reconeix que






























34 Iacutedem



25

DOSSIER02















02

DOSSIER02

26


27

DOSSIER02












































40 beNGoa (2000 51)




Santiago 2012 p 4-5

28

DOSSIER02















tal Santiago 44









(mapudungun)

























127-149




45 bello (2002 3)



47 bello (2002 3-4)

29

DOSSIER02












als com el palin 49













48 bello (20023)

49 Iacutedem

50 Iacutedem









30

DOSSIER02

























etc) 54









(2015)














02

DOSSIER02

31


32

DOSSIER02


























respecte seu




madre


[]


ros feriantes

y ambulantes


pocas partes


Obra nuestras vidas

Y nos cobra


historia





miserables

Marri chi weu


[]



mando la micro







liente


33

DOSSIER02























Bello crida a




urbans 58







demandes


57 bello (2002 4)

58 Iacutedem

34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA










































35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


02

DOSSIER02

18


19

DOSSIER02








































24 Iacutedem


20

DOSSIER02



































respectivament)




(764) 27


















28 CEPAL (2013 37)

29 CEPAL (2013 47)

02

DOSSIER02

21


22

DOSSIER02





especiacuteficament



identitat cultural








a aquestes zones




i de la CEPAL 31




contraparts rurals







cioacute de drets







31 CEPAL (2014)


23

DOSSIER02
















del Banc Mundial 33

afirma que



tres naturals







32 CEPAL (2014 176)







Mundial 201431)





24

DOSSIER02















es reconeix que






























34 Iacutedem



25

DOSSIER02















02

DOSSIER02

26


27

DOSSIER02












































40 beNGoa (2000 51)




Santiago 2012 p 4-5

28

DOSSIER02















tal Santiago 44









(mapudungun)

























127-149




45 bello (2002 3)



47 bello (2002 3-4)

29

DOSSIER02












als com el palin 49













48 bello (20023)

49 Iacutedem

50 Iacutedem









30

DOSSIER02

























etc) 54









(2015)














02

DOSSIER02

31


32

DOSSIER02


























respecte seu




madre


[]


ros feriantes

y ambulantes


pocas partes


Obra nuestras vidas

Y nos cobra


historia





miserables

Marri chi weu


[]



mando la micro







liente


33

DOSSIER02























Bello crida a




urbans 58







demandes


57 bello (2002 4)

58 Iacutedem

34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA










































35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


19

DOSSIER02








































24 Iacutedem


20

DOSSIER02



































respectivament)




(764) 27


















28 CEPAL (2013 37)

29 CEPAL (2013 47)

02

DOSSIER02

21


22

DOSSIER02





especiacuteficament



identitat cultural








a aquestes zones




i de la CEPAL 31




contraparts rurals







cioacute de drets







31 CEPAL (2014)


23

DOSSIER02
















del Banc Mundial 33

afirma que



tres naturals







32 CEPAL (2014 176)







Mundial 201431)





24

DOSSIER02















es reconeix que






























34 Iacutedem



25

DOSSIER02















02

DOSSIER02

26


27

DOSSIER02












































40 beNGoa (2000 51)




Santiago 2012 p 4-5

28

DOSSIER02















tal Santiago 44









(mapudungun)

























127-149




45 bello (2002 3)



47 bello (2002 3-4)

29

DOSSIER02












als com el palin 49













48 bello (20023)

49 Iacutedem

50 Iacutedem









30

DOSSIER02

























etc) 54









(2015)














02

DOSSIER02

31


32

DOSSIER02


























respecte seu




madre


[]


ros feriantes

y ambulantes


pocas partes


Obra nuestras vidas

Y nos cobra


historia





miserables

Marri chi weu


[]



mando la micro







liente


33

DOSSIER02























Bello crida a




urbans 58







demandes


57 bello (2002 4)

58 Iacutedem

34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA










































35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


20

DOSSIER02



































respectivament)




(764) 27


















28 CEPAL (2013 37)

29 CEPAL (2013 47)

02

DOSSIER02

21


22

DOSSIER02





especiacuteficament



identitat cultural








a aquestes zones




i de la CEPAL 31




contraparts rurals







cioacute de drets







31 CEPAL (2014)


23

DOSSIER02
















del Banc Mundial 33

afirma que



tres naturals







32 CEPAL (2014 176)







Mundial 201431)





24

DOSSIER02















es reconeix que






























34 Iacutedem



25

DOSSIER02















02

DOSSIER02

26


27

DOSSIER02












































40 beNGoa (2000 51)




Santiago 2012 p 4-5

28

DOSSIER02















tal Santiago 44









(mapudungun)

























127-149




45 bello (2002 3)



47 bello (2002 3-4)

29

DOSSIER02












als com el palin 49













48 bello (20023)

49 Iacutedem

50 Iacutedem









30

DOSSIER02

























etc) 54









(2015)














02

DOSSIER02

31


32

DOSSIER02


























respecte seu




madre


[]


ros feriantes

y ambulantes


pocas partes


Obra nuestras vidas

Y nos cobra


historia





miserables

Marri chi weu


[]



mando la micro







liente


33

DOSSIER02























Bello crida a




urbans 58







demandes


57 bello (2002 4)

58 Iacutedem

34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA










































35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


02

DOSSIER02

21


22

DOSSIER02





especiacuteficament



identitat cultural








a aquestes zones




i de la CEPAL 31




contraparts rurals







cioacute de drets







31 CEPAL (2014)


23

DOSSIER02
















del Banc Mundial 33

afirma que



tres naturals







32 CEPAL (2014 176)







Mundial 201431)





24

DOSSIER02















es reconeix que






























34 Iacutedem



25

DOSSIER02















02

DOSSIER02

26


27

DOSSIER02












































40 beNGoa (2000 51)




Santiago 2012 p 4-5

28

DOSSIER02















tal Santiago 44









(mapudungun)

























127-149




45 bello (2002 3)



47 bello (2002 3-4)

29

DOSSIER02












als com el palin 49













48 bello (20023)

49 Iacutedem

50 Iacutedem









30

DOSSIER02

























etc) 54









(2015)














02

DOSSIER02

31


32

DOSSIER02


























respecte seu




madre


[]


ros feriantes

y ambulantes


pocas partes


Obra nuestras vidas

Y nos cobra


historia





miserables

Marri chi weu


[]



mando la micro







liente


33

DOSSIER02























Bello crida a




urbans 58







demandes


57 bello (2002 4)

58 Iacutedem

34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA










































35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


22

DOSSIER02





especiacuteficament



identitat cultural








a aquestes zones




i de la CEPAL 31




contraparts rurals







cioacute de drets







31 CEPAL (2014)


23

DOSSIER02
















del Banc Mundial 33

afirma que



tres naturals







32 CEPAL (2014 176)







Mundial 201431)





24

DOSSIER02















es reconeix que






























34 Iacutedem



25

DOSSIER02















02

DOSSIER02

26


27

DOSSIER02












































40 beNGoa (2000 51)




Santiago 2012 p 4-5

28

DOSSIER02















tal Santiago 44









(mapudungun)

























127-149




45 bello (2002 3)



47 bello (2002 3-4)

29

DOSSIER02












als com el palin 49













48 bello (20023)

49 Iacutedem

50 Iacutedem









30

DOSSIER02

























etc) 54









(2015)














02

DOSSIER02

31


32

DOSSIER02


























respecte seu




madre


[]


ros feriantes

y ambulantes


pocas partes


Obra nuestras vidas

Y nos cobra


historia





miserables

Marri chi weu


[]



mando la micro







liente


33

DOSSIER02























Bello crida a




urbans 58







demandes


57 bello (2002 4)

58 Iacutedem

34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA










































35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


23

DOSSIER02
















del Banc Mundial 33

afirma que



tres naturals







32 CEPAL (2014 176)







Mundial 201431)





24

DOSSIER02















es reconeix que






























34 Iacutedem



25

DOSSIER02















02

DOSSIER02

26


27

DOSSIER02












































40 beNGoa (2000 51)




Santiago 2012 p 4-5

28

DOSSIER02















tal Santiago 44









(mapudungun)

























127-149




45 bello (2002 3)



47 bello (2002 3-4)

29

DOSSIER02












als com el palin 49













48 bello (20023)

49 Iacutedem

50 Iacutedem









30

DOSSIER02

























etc) 54









(2015)














02

DOSSIER02

31


32

DOSSIER02


























respecte seu




madre


[]


ros feriantes

y ambulantes


pocas partes


Obra nuestras vidas

Y nos cobra


historia





miserables

Marri chi weu


[]



mando la micro







liente


33

DOSSIER02























Bello crida a




urbans 58







demandes


57 bello (2002 4)

58 Iacutedem

34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA










































35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


24

DOSSIER02















es reconeix que






























34 Iacutedem



25

DOSSIER02















02

DOSSIER02

26


27

DOSSIER02












































40 beNGoa (2000 51)




Santiago 2012 p 4-5

28

DOSSIER02















tal Santiago 44









(mapudungun)

























127-149




45 bello (2002 3)



47 bello (2002 3-4)

29

DOSSIER02












als com el palin 49













48 bello (20023)

49 Iacutedem

50 Iacutedem









30

DOSSIER02

























etc) 54









(2015)














02

DOSSIER02

31


32

DOSSIER02


























respecte seu




madre


[]


ros feriantes

y ambulantes


pocas partes


Obra nuestras vidas

Y nos cobra


historia





miserables

Marri chi weu


[]



mando la micro







liente


33

DOSSIER02























Bello crida a




urbans 58







demandes


57 bello (2002 4)

58 Iacutedem

34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA










































35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


25

DOSSIER02















02

DOSSIER02

26


27

DOSSIER02












































40 beNGoa (2000 51)




Santiago 2012 p 4-5

28

DOSSIER02















tal Santiago 44









(mapudungun)

























127-149




45 bello (2002 3)



47 bello (2002 3-4)

29

DOSSIER02












als com el palin 49













48 bello (20023)

49 Iacutedem

50 Iacutedem









30

DOSSIER02

























etc) 54









(2015)














02

DOSSIER02

31


32

DOSSIER02


























respecte seu




madre


[]


ros feriantes

y ambulantes


pocas partes


Obra nuestras vidas

Y nos cobra


historia





miserables

Marri chi weu


[]



mando la micro







liente


33

DOSSIER02























Bello crida a




urbans 58







demandes


57 bello (2002 4)

58 Iacutedem

34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA










































35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


02

DOSSIER02

26


27

DOSSIER02












































40 beNGoa (2000 51)




Santiago 2012 p 4-5

28

DOSSIER02















tal Santiago 44









(mapudungun)

























127-149




45 bello (2002 3)



47 bello (2002 3-4)

29

DOSSIER02












als com el palin 49













48 bello (20023)

49 Iacutedem

50 Iacutedem









30

DOSSIER02

























etc) 54









(2015)














02

DOSSIER02

31


32

DOSSIER02


























respecte seu




madre


[]


ros feriantes

y ambulantes


pocas partes


Obra nuestras vidas

Y nos cobra


historia





miserables

Marri chi weu


[]



mando la micro







liente


33

DOSSIER02























Bello crida a




urbans 58







demandes


57 bello (2002 4)

58 Iacutedem

34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA










































35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


27

DOSSIER02












































40 beNGoa (2000 51)




Santiago 2012 p 4-5

28

DOSSIER02















tal Santiago 44









(mapudungun)

























127-149




45 bello (2002 3)



47 bello (2002 3-4)

29

DOSSIER02












als com el palin 49













48 bello (20023)

49 Iacutedem

50 Iacutedem









30

DOSSIER02

























etc) 54









(2015)














02

DOSSIER02

31


32

DOSSIER02


























respecte seu




madre


[]


ros feriantes

y ambulantes


pocas partes


Obra nuestras vidas

Y nos cobra


historia





miserables

Marri chi weu


[]



mando la micro







liente


33

DOSSIER02























Bello crida a




urbans 58







demandes


57 bello (2002 4)

58 Iacutedem

34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA










































35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


28

DOSSIER02















tal Santiago 44









(mapudungun)

























127-149




45 bello (2002 3)



47 bello (2002 3-4)

29

DOSSIER02












als com el palin 49













48 bello (20023)

49 Iacutedem

50 Iacutedem









30

DOSSIER02

























etc) 54









(2015)














02

DOSSIER02

31


32

DOSSIER02


























respecte seu




madre


[]


ros feriantes

y ambulantes


pocas partes


Obra nuestras vidas

Y nos cobra


historia





miserables

Marri chi weu


[]



mando la micro







liente


33

DOSSIER02























Bello crida a




urbans 58







demandes


57 bello (2002 4)

58 Iacutedem

34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA










































35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


29

DOSSIER02












als com el palin 49













48 bello (20023)

49 Iacutedem

50 Iacutedem









30

DOSSIER02

























etc) 54









(2015)














02

DOSSIER02

31


32

DOSSIER02


























respecte seu




madre


[]


ros feriantes

y ambulantes


pocas partes


Obra nuestras vidas

Y nos cobra


historia





miserables

Marri chi weu


[]



mando la micro







liente


33

DOSSIER02























Bello crida a




urbans 58







demandes


57 bello (2002 4)

58 Iacutedem

34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA










































35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


30

DOSSIER02

























etc) 54









(2015)














02

DOSSIER02

31


32

DOSSIER02


























respecte seu




madre


[]


ros feriantes

y ambulantes


pocas partes


Obra nuestras vidas

Y nos cobra


historia





miserables

Marri chi weu


[]



mando la micro







liente


33

DOSSIER02























Bello crida a




urbans 58







demandes


57 bello (2002 4)

58 Iacutedem

34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA










































35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


02

DOSSIER02

31


32

DOSSIER02


























respecte seu




madre


[]


ros feriantes

y ambulantes


pocas partes


Obra nuestras vidas

Y nos cobra


historia





miserables

Marri chi weu


[]



mando la micro







liente


33

DOSSIER02























Bello crida a




urbans 58







demandes


57 bello (2002 4)

58 Iacutedem

34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA










































35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


32

DOSSIER02


























respecte seu




madre


[]


ros feriantes

y ambulantes


pocas partes


Obra nuestras vidas

Y nos cobra


historia





miserables

Marri chi weu


[]



mando la micro







liente


33

DOSSIER02























Bello crida a




urbans 58







demandes


57 bello (2002 4)

58 Iacutedem

34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA










































35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


33

DOSSIER02























Bello crida a




urbans 58







demandes


57 bello (2002 4)

58 Iacutedem

34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA










































35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


34

DOSSIER02

BIBLIOGRAFIA










































35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


35

DOSSIER02







































DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


DOSSIER02








dels drets humans





















entre pobles








36


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


37

DOSSIER02


DRETS DELS POBLES

DRETS DE LES DONES


123


Documents

POBLES INDÍGENES D’AMÈRICA LLATINA - El diari digital ... · Ja fa anys que Stuart Hall es preguntava: “com represen- ... S. “El espectáculo del otro”. a: Hall Stuart