Curs habitatge 2011- Robert Navarro Porta

projectes VIII 2011

Robert Navarro Porta

un curs d'habitatge

representar un habitatge

Guia per entendre un projecte d'habitatge mitjançant alguns dels

múltiples mètodes de representació existents, amb el recolzament de

varis exemples realitzats durant el curs universitari

urs d'habitatge - com

un habitatge

Guia per entendre un projecte d'habitatge mitjançant alguns dels

amb el recolzament de

varis exemples realitzats durant el curs universitari.

un curs d'habitatge - com representar un habitatge

projectes VIII 2011 | índex 1

índex

índex .......................................................................................................................... 1

com fer un habitatge ................................................................................................. 3

-introducció al curs ............................................................................................... 4

-condicionants i objectius personals ..................................................................... 5

com explicar un habitatge ......................................................................................... 9

-descrivint-l'ho amb textos ................................................................................. 10

com calcular un habitatge ....................................................................................... 15

-enumerant -l'ho amb quantitats ....................................................................... 16

com plantejar un habitatge ..................................................................................... 21

-relacionant les estances .................................................................................... 22

com alçar un habitatge ............................................................................................ 37

-comunicant els nivells ........................................................................................ 38

com formalitzar un habitatge .................................................................................. 49

-maquetant els espais ......................................................................................... 50

com veure un habitatge .......................................................................................... 61

-creant vistes ....................................................................................................... 62

com finalitzar un habitatge ..................................................................................... 73

-acabar-l'ho ......................................................................................................... 74


2 índex | projectes VIII 2011

un curs d'habitatge - com representar

projectes VIII 2011 | /com fer un habitatge

com fer un habitatge

com representar un habitatge

/com fer un habitatge 3

er un habitatge


4 /com fer un habitatge | projectes VIII 2011

-introducció al curs

Aquest llibret és l'objectiu del curs universitari

de Projectes VIII.

Aquest curs s'ha plantejat dedicat totalment a

la projecció d'habitatges, però des d'una òptica

diferent a la que se'ns ha donat generalment al

llarg de la carrera.

Havíem de plantejar-nos els habitatges, no

només des del punt de vista estilístic, compositiu,

estètic o formal, sinó tenint en compte les

persones, les formes de viure, les formes de

malutilitzar els elements arquitectònics, etc., per

formar espais amb una qualitat adient per a ser

habitats.

Una de les raons per les quals se'ns ha

plantejat la realització d'aquest tipus de projectes,

que en l'argot arquitectònic es poden anomenar

de diferents maneres, segons diverses

especificacions (reformes, rehabilitacions,

ampliacions, ...), ve determinada per la situació

actual del món de la construcció, ja que ens

trobem en plena època de "la crisi del totxo",

provocada per una bombolla inmobiliària, que ha

deixat tot el país amb incomptable nombre

d'habitatges i blocs sencers de pisos sense vendre,

alguns inclús sense poder-se haver acabat.

Així doncs la nostra carrera professional, en els

pròxims anys, vindrà sobretot definida per la

necessitat d'arreglar o acabar el ja construït, ja

que no hi haurà necessitat ni urgència de fer-ne

de nous.


projectes VIII 2011 | /com fer un habitatge 5

-condicionants i objectius personals

Per realitzar els projectes que aniré

enumerant seguidament, per tal de explicar les

múltiples formes de representar un projecte, vaig

intentar establir-me alguns condicionants propis a

l'hora de projectar. No volia caure en motius

compositius gratuïts, seguir corrents estètiques

provinents de modes temporals, seguir dogmes

estilístics de temps anteriors o buscar

l'espectacularitat de la construcció. Simplement

projectar des de les persones i per a les persones,

amb tot el sentit comú que em sigui possible.

Per agafar referències arquitectòniques m'he

estat mirant la història de l'arquitectura, per

situar-nos en un moment arquitectònic concret

veient que ha estat un constant "tira i arronsa"

entre ordre i llibertat en l'arquitectura

(Prehistòrics, Clàssics, Gòtics, Renaixentistes,

Barrocs, Neoclassicistes, Modernistes, Moderns i

Desconstructivistes), podríem dir que ens trobem

en una època de transició entre l'arquitectura

liberal i l'acadèmica.

Però els arquitectes actuals es remeten

constantment a estils passats, barrejant sobretot

els dogmes del moviment modern, amb els

deconstructivistes, sense saber qué estan fent,

cometen els mateixos errors, i fins i tot, a vegades

provocant-ne de nous. Parlo sobretot dels

arquitectes estrella, aquells que no miren mai per

qui ha d'habitar les seves obres, només busquen

dissenys espectaculars i materials moderns.

volumetria pura

arquitectura espectacle

posar al límit els materials

museu de mobles



Com deia, estem en una època de transició, i

en la història també hi ha hagut una sèrie

d'arquitectes que s'han trobat entremig

d'aquestes èpoques, perduts, volent canviar però

no sabent el què (Alvar Alto, Adolf Loos, Louis

Kahn, John Utzon,...). Ells simplement feien

arquitectura, jugaven i creaven.

Un d'ells diu que l'arquitectura s'ha de fer

funcional i que si es fa ben feta, ja és bella per si

mateixa, com una masia o una cabanya ho és

sense cap arquitecte.

arquitectura caligràfica, Lluís Nadal

arquitectura tradicional, Anónim

casa Steiner, Adolf Loos


projectes VIII 2011 | /com fer un habitatge 7

Així doncs, el meu principal objectiu a l'hora de

projectar un habitatge, és fer-ho amb la voluntat

que tingui la capacitat de convertir-se en una llar.

No significa que estigui fet totalment a mida d'un

client en concret, sinó que, miro de garantir que no

condicioni la meva arquitectura al mode de viure

dels habitants i, en canvi, que els habitants puguin

condicionar-se la meva arquitectura a la seva rutina.

És per aquesta raó, que si haig de fixar-me en

algun tipus d'arquitectura en concret a l'hora de

projectar, miro sobretot l'anònima, aquella

realitzada per els mateixos habitants, que sense

tenir estudis, també poden arribar a crear magnífics

espais i detalls arquitectònics.

És aquesta arquitectura la que, si es fa amb

cura, té la capacitat de persistir al llarg dels segles,

adaptant-se i mai quedant desfasada.




projectes VIII 2011 | com explicar un habitatge

com explicar un habitatge


com explicar un habitatge 9

habitatge


10 com explicar un habitatge | projectes VIII 2011

-descrivint-l'ho amb textos

Un projecte pot descriure's amb paraules.

Definir les propietats, justificacions, intencions,

espais, relacions, etc. Pot realitzar-se de vàries

maneres. Alguns recorren a la poesia, les

onomatopeies o, fins i tot, a novel·les per

descriure les seves obres.

Quan es presenta un projecte a les

institucions, s'han de presentar centenars i

centenars de pàgines escrites, amb múltiples

definicions, explicacions i descripcions tècniques.

Aquí, però, intentaré ser concís, explicant

breument cada edificació plantejada a treballar-hi,

mitjançant l'estat en que es trobava, els objectius

dels projectes i els trets més característics de la

seva resolució, amb la voluntat d'introduir per

sobre els diferents projectes que s'aniran

referenciant al llarg del llibre. No vull allargar-me

massa perquè per explicar-me en els següents

apartats també m'hauré de remetre a l'escriptura

dels projectes.

projectes definits

projectes definit per omnomatopeies,

projectes definits per una lletra, Enric Miralles

projectes definit per omnomatopeies, Enric Miralles


projectes VIII 2011 | com explicar un habitatge 11

Bloc Domenech

Se'ns va plantejar realitzar un estudi de

l'escala comunitària d'aquest edifici; es tracta

d'una escala compensada que comunica vàries

plantes de forma helicoïdal. Del primer pis surt

una tram recte que es va estrenyent a mesura que

puja. L'ascens a la planta entresòl és igual a la

majoria de les plantes només varia que els

escalons són de pedra massissa i que els accessos

als habitatges es concentren en una mateixa

cantonada. La planta principal rep l'escala

directament al mig de la façana interior provocant

que un nou tram de escala apareix-hi a l'ull del

forat d'escala. La resta de plantes tenen la

mateixa forma d'escala, variant només els punts

d'accés als varis habitatges, amb escalons fets

amb peces ceràmiques i un canto de fusta.

Bloc Mascort

En aquest edifici se'ns va demanar modificar

la planta àtic i ampliar-ne una altra, per ubicar-hi

un habitatge, una botiga i un petit taller. Es va

recórrer a conservar les instal·lacions verticals i

conjugar-se amb el sistema estructural. L'edifici

s'organitzava a partir de franges estructurals

paral·leles als vials i concentrava els espais humits

prop de la franja central. És per això, que a la

planta àtic apareixen molts patis de ventilació

que s'han hagut de tenir en consideració.

Es van ubicar els diferents usos de la següent

manera: en la planta àtic hi ha l'habitatge, el taller

i la botiga, per poder arribar a tots des de l'escala

comunitària de l'edifici; i en planta sobreàtic hi ha

sobretot l'habitatge.



Casa Ruyra

Aquí es va demanar transformar l'actual

terrassa en un espai cobert o tancat. Per fer-ho es

va considerar l'estètica neoclassicista per no

trencar-la completament. La proposta segueix

l'esquema estructural marcat per les pilastres

entre les arcades, ajudant d'aquesta manera a la

transmissió de càrregues.

Es va tenir en compte també, el fet de

plantejar una expansió a l'exterior dels usos

interns de l'edifici.

Bloc Pla-Cargol

Per aquest edifici es va sol·licitar realitzar

una intervenció a l'ampli espai distribuïdor i

rebedor existent, per tal d'adaptar-lo a un ús més

contemporani, sense haver de travessar tantes

portes, plantejades com a filtres segons el grau de

confiança amb els visitants. Ja que ara existeixen

nous mètodes de comunicació, per regla general,

les visites solen ser de confiança, i per tant no es

necessita d'aquest tipus d'espais.

Es va plantejar doncs, adaptar aquest espai a

una metodologia d'utilització més contemporània,

com un espai de recepció que inclogués la cuina i

el menjador. De manera que fos un espai de

recepció i distribució adaptat a les noves costums

socials.


projectes VIII 2011 | com explicar un habitatge 13

Torre Catalunya

En aquest edifici se'ns va demanar modificar

una planta sencera per ubicar-hi habitacions

satèl·lit (estances destinades a complementar un

habitatge, situades a una altra planta, a mode

d'habitació de convidats, tallers, estudis, o

habitacions complementàries). Per fer-ho, es va

tenir en especial consideració les connexions a les

instal·lacions existents i el respecte cap a

l'estructura original.

Garatge Forné-Ponsà

Aquí es va demanar transformar un edifici que

era un antic concessionari de cotxes, en un altre

capaç de ser habitable.

La proposta es basa en la creació d'un hotel

de dos plantes d'habitacions. Per fer-ho, es va

plantejar mantenir l'estructura existent i tan sols

obrir algun forat nou amb molt respecte per

higienitzar l'edificació.




projectes VIII 2011 | com calcular un habitatge

com calcular un habitatge


com calcular un habitatge 15

habitatge


16 com calcular un habitatge | projectes VIII 2011

-enumerant -l'ho amb quantitats

Una de les formes més populars de definir un

habitatge actualment és mitjançant la numeració

del projectes. Quan algú va a una immobiliària, de

bones a primeres, el primer a comunicar són els

metres quadrats útils, llavors el nombre

d'habitacions. Pot ser interessant definir un

projecte amb números però no és suficient, ja que

no es contemplen relacions entre estances, i/o

espais, és un dels casos en els que es pot dir que

la quantitat no significa qualitat.

En canvi, pot ser interessant contemplar en

nombres la relació entre els habitatges i les

habitacions satèl·lits. És a dir, sabent el nombre

d'habitatges en un bloc podríem determinar el

número d'habitacions satèl·lits aproximades que

serien necessàries per satisfer les necessitats.

Podreu comprovar, però, com amb números

només no podreu definir mentalment el projecte.


projectes VIII 2011 | com calcular un habitatge 17

Bloc Domenech

El bloc té set plantes: un total de 136

escalons. La planta baixa es troba a 10 escalons de

la cota de carrer, la planta entresòl té els accessos

als habitatges a l'escaló número 28, la planta

principal al 47, la primera al 75, la segona al 99,

l'àtic al 120 i el terrat al 136.

Bloc Mascort

L'habitatge té 2 habitacions individuals, 1 de

matrimoni, 1 biblioteca- habitació de convidats, 2

banys, 1 wàter, 1 cuina, 1 sala d'estar 1 rebedor, 1

menjador, 1 rentador, 1 passadís, 1 despatx. El

taller consta de 1 bany rentador, 1 despatx

d'administrador, 1 despatx de projecció, 1 despatx

per les cosidores i 1 magatzem. I la Botiga té una

sala d'espera, 2 wàters, 2 canviadors i 1 sala

d'exposicions.

-HABITATGE PLANTA SOBREÀTIC

Habitació individual 1 18.7 m2

Habitació individual 2 18.8 m2

Habitació doble 19.0 m2

Habitació convidats/biblioteca 16.9 m2

Bany 1 9.5 m2

Bany 2 8.2 m2

Wàter 1 3.4 m2

Passadís 25.1 m2

-HABITATGE PLANTA ÀTIC

Cuina/rentador 16.9 m2

Despatx 20.6 m2

Rebedor/Menjador/Sala d'estar 43.7 m2

TOTAL SUPERFÍCIE HABITATGE 200 m2



Casa Ruyra

La façana original té 5 arcades i 6 pilastres, la

proposta planteja la creació de 5 superfícies

porxades i 10 pilars nous

Bloc Pla-Cargol

En l'edificació existent hi havien, en un dels

dos habitatges de la planta, tres distribuïdors de

16.9 m2, 7.3 m2 i 18.9 m2, una cuina de 11.8 m2 i

un wàter de 6.5 m2.

La proposta planteja un

rebedor/cuina/distribuïdor/menjador de 49.2 m2,

un bany de 5,1 m2 i un rentador/terrassa de 6.7

m2

Torre Catalunya

Mitjançant els càlculs adients, adjunts a la taula,

podem determinar el nombre que s'haurien de

realitzar d'habitacions satèl·lits. En aquest cas, per

exemple, ens surten que hauríem de fer 10

habitacions satèl·lit d'uns 25 m2 cada una.


En aquest edifici hi ha 713.7 m2 a cada planta

tipus, dedicats a l'aparcament de vehicles. El

projecte planteja la creació de 8 habitacions dobles

de 22.6 m2 i 4 habitacions triples de 40.7 m2 per

cada planta tipus. En total, un hotel amb 16

habitacions dobles i 8 triples, per un aforament de

56 persones.


projectes VIII 2011 | com calcular un habitatge 19




projectes VIII 2011 | com plantejar un habitatge

com plantejar un habitatge


com plantejar un habitatge 21

habitatge


22 com plantejar un habitatge | projectes VIII 2011

-relacionant les estances

Un projecte es pot representar dibuixant la

projecció del terra, és a dir, tallant l'edifici a una

certa alçada i dibuixar tot allò que es veuria si

estiguessis mirant des de dalt cap a baix. Aquesta

representació s'anomena planta. Mitjançant

aquesta representació, antigament es definia

quasi bé tot el projecte. Si es realitza

correctament pot entendre's tot.

Però pel que és útil aquest tipus de

representació, és sobretot per veure i determinar

la relació entre estances. És fàcil, però, caure en la

circumstància de definir els espais mitjançant una

retícula, separar entre zones de dia i nit, o fer

espais completament diàfans.

El complicat a l'hora de definir la relació entre

estances, és no limitar-ne la comunicació entre

elles, permetre la llibertat de relacionar-les i

tancar-les al mateix temps. És a dir, crear un

conjunt d'elements independents i perfectament

comunicats.

Seguidament, explicaré la relació entre les

estances concebuda per vàries edificacions.

relació oberta entre estances,

Casa Milà, Gaudí

diafan i reticular, Casa Farnsworth,

Mies van der Rohe


projectes VIII 2011 | com plantejar un habitatge 23

Bloc Domenech

En aquest edifici se'ns va plantejar estudiar

l'escala comunitària; per això vam haver de

dibuixar-la i acotar-la. Aquests dibuixos són les

vàries plantes de l'escala, i aquí ja ens trobem

amb un problema: com dibuixar els trams d'escala

que es sobreposen a d'altres sense haver arribat a

una planta? Es pot entendre com funciona l'escala

si tan sols es mostren aquests plànols?



Bloc Mascort

Aquí se'ns va demanar

ampliar el bloc d'habitatges amb

una planta sobreàtic i reformar

la planta àtic. Per fer-ho es va

haver de tenir en compte el

sistema estructural definit per

els murs de càrrega i el pas

d'instal·lacions verticals.

planta t ipus existent

planta àtic existent



La proposta es basa en establir

relacions entre les diverses

estances que formen els

diferents usos. A l'habitatge s'hi

accedeix per un espai comú que

conté el rebedor, el menjador i

la sala d'estar. A més, es té accés

directe a la cuina i al despatx, és

a dir, la part d'ús comú durant el

dia i la part pública estan

perfectament comunicats entre

elles. Alhora, cal dir que la cuina

es situa a sud per estar ben

assolellada, mentre que el

despatx està a nord per rebre

claror constant sense enlluernar,

adient per treballar.

El taller també té un espai

central que té el despatx

d'administració i de cosir, amb la

possibilitat d'ampliar-se

mitjançant portes corredisses

cap al despatx de projectes i

comunicant-se directament amb

el despatx i el magatzem.

La botiga també té espais

compartits i oberts, la sala

d'espera està en contacte

directe amb la sala de mostres i

donant entrada als canviadors.

planta àtic proposta



A la segona planta, tot i que

sembla que hi hagi un gran

passadís, s'ha procurat tractar-lo

com una estança més:

il·luminant-la correctament i

garantint una comunicació

constant entre les habitacions.

D'aquesta manera, es pot

convertir en una sala de jocs o

un pista d'atletisme, si es

volgués. També s'ha procurar no

definir habitacions exclusives per

a dormir, sinó també per estar-

hi, com és el cas de la dels nens,

que mitjançant espais amplis

se'ls atorga més independència.

planta sobreàtic proposta



La intervenció en aquestes

plantes s'ha basat, doncs, en la

voluntat de crear espais

comunicats entre ells, inclús

entre els tres usos principals de

la planta existeixen punts de

comunicació, fent així que no hi

hagin habitacions "cul de sac" en

la mesura del possible.

S'ha intentat no abusar de

distribuïdors i passadissos,

exceptuant si són estrictament

necessaris, i si és així, tractar-los

de forma que siguin espais

agradables i més o menys útils.



Bloc Pla-Cargol

Aquest edifici s'havia de

modificar per tal d'adaptar-lo a les

noves costums socials. Com es pot

veure, l'edifici antic tenia un

rebedor partit en tres parts, ja que

era projectat en una època en la

que no hi havien tants mitjans de

comunicació i la gent visitava a les

cases, per això es feien tants

rebedors a mode de filtre,

conforme el grau de confiança

amb el visitant s'anaven obrin

portes. Avui en dia, amb la

tecnologia mòbil ja no és necessari

crear aquests filtres, les visites

solen ser gent coneguda i se'ls

permet l'accés.

planta principal existent



La proposta es basa en adaptar

aquest "hall" a les noves

costums socials. Així doncs, s'ha

procurat crear un únic espai de

recepció que contingui, a més, la

cuina (per que els convidats

prenguin alguna cosa) i que

tingui accés directe a la resta de

estances públiques (menjador i

sala d'estar). També s'ha

procurat crear un espai per

desar els abrics dels convidats a

l'entrada integrat dins el mur.

Les finestres també s'han tractat

a mode de bancs per poder

mantenir converses

còmodament.

Així doncs, s'ha transformat

un rebedor filtre en rebedor

social, només tirant alguns

envans. planta principal proposta



Casa Ruyra

Aquí se'ns va plantejar cobrir

l'actual terrassa. Tot i que en

planta no es pot explicar gaire la

proposta, cal dir que es va tenir

molt en compte els usos interns a

l'hora de plantejar la reforma. El

principal "handicap" era el fet que

l'ascensor arribava a aquesta

terrassa i s'havia de permetre la

connexió directa amb el "hall" des

del qual també s'accedeix per

l'escala, per tant no es podia partir

en parts, sinó deixar un lliure

moviment de trànsit, tal i com hi

havia actualment.

planta àtic existent



La proposta planteja la

continuació dels usos interiors

cap a l'exterior. S'aprofita el

gruix del mur per crear diferents

espais; per exemple, davant del

menjador apareix un taula que

pot servir per menjar quan fa

bon temps, igual que davant de

l'estudi. En canvi, en les altres

franges s'ha optat per crear

bancs al mur a mode dels

festejadors de les masies.

planta àtic proposta



Torre Catalunya

Es tracta d'una planta molt

lliure, ja que tan sols es recolza

sobre uns pilars col·locats

reticularment, donant llibertat a la

distribució interior i a la col·locació

dels murs. El problema estava en

transformar una planta de 2

habitatges amb 2 punts de

connexió d'instal·lacions en una

planta de 12 habitacions i 12

banys amb necessitat de ser

connectats.




La proposta es basa

principalment en a creació de 12

habitacions satèl·lits, classificada

en tres tipologies, que donarien

cabuda als usos més generals

possibles. El fet de passar d'una

planta de 2 habitatges a una de

12, va suposar la necessitat de

plantejar uns accessos que no

fossin com un corredor. Així

doncs, es van organitzar les

habitacions a través d'un accés

triple fent 4 replans comuns que,

tot i estar junts, no

comparteixen visuals. El fet

d'unificar en punts els accessos,

fa que es creï un passadís que és

un espai comunitari per tot

l'edifici. planta proposta




Al ser un antic concessionari

aquest edifici té una planta

totalment lliure, una gran rampa i

un nucli de comunicacions

verticals. És per això que el

principal problema per convertir

aquesta edificació en un habitable

era permetre les comunicacions

verticals de desaigua i ventilació.

Això va suposar haver de revisar el

sistema estructural i plantejar uns

forats en l'entrebigat per

permetre-ho.




S'ha plantejat l'execució

d'un hotel i, per tant, la

necessitat de banys a cada

habitació: un total de 12 per

planta. També s'han plantejat

uns patis interiors per tal

d'il·luminar les habitacions. Però

la principal característica

d'aquesta planta és el canvi de

secció del passadís, que es va

eixamplant a cada punt d'accés

de les habitacions i s'estreta a

l'entremig, creant així zones més

amples on aturar-se i parar el

pas d'aquelles persones que no

han de seguir.

planta t ipus proposta




projectes VIII 2011 | com alçar un habitatge 37

com alçar un habitatge


38 com alçar un habitatge | projectes VIII 2011

-comunicant els nivells

Un projecte es pot representar tallant l'edifici

en una certa direcció i dibuixant tot allò que es

veuria si estiguessis mirant frontalment. Aquesta

representació s'anomena secció si es fa per

l'interior, i alçat si és des del carrer.

Mitjançant aquesta representació es pot

veure com funciona l'edifici en altura.

El més difícil al projectar mitjançant aquesta

eina és no abusar de les plantes intermèdies,

perquè queden molt boniques en alçada, però a la

llarga poden suposar un problema a l'usuari, s'ha

de pensar en la dimensió temporal dels

habitatges, i comptar que a la gent gran no els és

fàcil estar constantment pujant escales.

També s'ha de tenir en especial compte la

convivència de l'edificació amb les veïnes a l'hora

de definir l'aspecte de la façana. A vegades voler

marcar en excés l'autoria d'una obra pot portar a

un sense sentit.

Excés de nivells casa Bahrens, Peter Bahrens

espais dobles unité d'habitation, Le Corbusier

ampliació incongruent en façana



Bloc Domenech

Mitjançant aquesta representació, es pot

veure, per exemple, part de les escales i els

accessos a les vàries plantes, però amb el dibuix

aquest i prou: es pot determinar l'altre meitat que

no es veu per contemplar-la en la seva totalitat?



Bloc Mascort

Per aquesta modificació es va

plantejar una sèrie de dobles espais,

situats en les estances més

importants de cada ús, en l'habitatge

es va plantejar en el rebedor/sala

d'estar i menjador, creant així una

connexió visual amb el pis superior on

es troben les habitacions, també es va

incloure l'escala dins l'espai per

garantir les connexions visuals.

En la botiga es va plantejar ubicar

el doble espai en la part de mostres,

per poder així tenir millor il·luminació

i connexió visual amb els canviadors

en ambdues plantes. En el taller es va

optar per la mateixa estratègia.

secció habitatge

secció habitatge-botiga

secció botiga-taller



Per les façanes es va

considerar el fet que l'edifici

consta de dos parts, una part

inferior pública i una part

superior destinada a l'habitatge.

Per realitzar la façana hi havien

dos solucions: seguir amb

l'estratègia o canviar-la

convertint la façana amb una

estètic de columna amb una

base, un desenvolupament i un

final.

Per tal de continuar amb

l'estructura ja marcada es va

considerar, doncs, seguir amb la

façana de dos parts, intentant

adaptar-se a la ja existent.

alçat nord existent alçat nord proposta

alçat sud proposta



Bloc Pla-Cargol

En aquesta reforma interior es va

treballar amb el canvi d'alçada de

sostres, per tal d'aconseguir limitar

les vàries zones que composen l'espai

distribuïdor / cuina.

Mitjançant la disminució de

l'alçada de la cuina, de les obertures i

de l'accés a les habitacions

s'aconsegueix remarcar una zona

central de transició entre les estances

i l'accés. També ajuda l'element de

taula de treball de la cuina i els

armaris superiors. I en el cas de les

obertures la formació d'un banc hi

contribueix igualment. secció cuina proposta

secció rebedor proposta



Casa Ruyra

Aquí se'ns va demanar cobrir

la terrassa existent o bé tancar-

la. Es va optar per plantejar una

coberta inclinada, de manera

que es pogués mantenir el

sistema actual de recollida

d'aigües. A l'invertir el sentit de

la coberta també s'aconsegueix

no privar les estances de llum,

aconseguint ombra a l'estiu i

claror a l'hivern. També

regruixint el mur de la barana

aconseguim donar-li un ús, per

exemple, de banc o de taula. secció existent

detall coberta proposta



Per plantejar la façana es va

decidir continuar amb la línia actual,

no literalment, sinó en presència.

L'actual té 5 arcades i 6 pilastres,

d'una estètica neoclassicista amb

elements barrocs.

El plantejament de la nova

façana, es va plantejar com un retorn

als estils passats, en essència. Els fals

pilars que fan veure que suporten les

arcades es transformen en pilars

reals, i aquests en comptes de

sostenir voltes, sostenen dintells, tal i

com en l'arquitectura més antiga.

D'aquesta manera desapareixen

les pilastres que suporten la cornisa

del mur i que, per tant, no han de

continuar, a la vegada que es planteja

l'inici d'un nou sistema.

No es tracta, doncs, d'un canvi

radical de façana, però tampoc n'és

una calca exacte.

façana proposta

façana existent



Torre Catalunya

En aquest projecte s'hi havia

d'ubicar una planta sencera

dedicada a habitacions satèl·lit.

Això significava tallar amb

l'estètica contínua plantejada

per l'edifici, havent de decidir a

quina planta es volia considerar

ubicar-la.

Es va decidir col·locar-la a la

penúltima planta, de manera

que tenia una alta qualitat de

vistes i il·luminació. Hagués estat

millor fer-ho a la planta àtic,

però era sobrevalorar-ho

econòmicament.

D'aquesta manera,

s'aconseguia remarcar l'aspecte

de tres parts de l'edifici que

actualment consistia en una

base (comerços), un

desenvolupament (habitatges) i

un final (coberta). Al situar-lo a

dalt, es seguia amb l'esquema

marcat.

façana existent

façana proposta



El conjunt d'habitacions satèl·lit

es va plantejar a partir del fet d'haver

de comunicar els desaigües dels banys

de la part sud, amb les connexions

d'evacuació que estan a la part nord,

per això es va haver d'elevar algunes

de les habitacions de la cota original.

No es va fer amb totes per tal de

garantir l'accessibilitat a la gent gran i

no haver d'intercedir en l'escala i

l'ascensor existent. Al mateix temps

que s'elevava el terra es va considerar

disminuir el sostre per permetre la

ventilació i facilitar el pas

d'instal·lacions de llum.

Es van aprofitar els canvis

d'alçades per projectar un banc al

mur del passadís per tal de fer més

públic tot el replà.

secció proposta




El principal fet remarcable

d'aquest edifici és la rampa que

comunica totes les plantes.

Hagués estat magnífic poder-la

conservar, però era molt

complicat adaptar-la per a ser

utilitzada per persones, ja que la

inclinació era molt exagerada.

Per tant, es van centrar els

esforços en mantenir el nucli de

comunicacions verticals i deixar

vista l'estructura original.

Els murs es plantegen de

manera que no coincideixin amb

les jàsseres existents. A planta

baixa s'ha plantejat inclús deixar

els murs per sota de les bigues i

separar-los mitjançant

obertures.

secció proposta

secció existent




projectes VIII 2011 | com formalitzar un habitatge

com formalitzar un habitatge


com formalitzar un habitatge 49

habitatge


50 com formalitzar un habitatge | projectes VIII 2011

-maquetant els espais

Un altre mètode de projecció molt

recorregut és la realització de maquetes. És la

formalització tridimensional dels espais.

Mitjançant aquesta eina es pot treballar alhora

en planta i en secció, però no per això és més

eficient si s'hi treballa individualment. Fer-ho,

pot comportar que un es perdi de formalitats

escultòriques, perden escala i acabar basant-se

tan sols en volumetries exemptes de relació

humana.

Un altre punt conflictiu quan només es

treballa amb maqueta és la pèrdua de les

dimensions reals de les coses, fent que no es

contempli plenament els gruixos dels sostres o

murs, per característiques dels materials per

realitzar la maqueta.

arquitectura volumètrica house 3

Peter Eisenman

maquetació conceptual

arquitectura escultural


projectes VIII 2011 | com formalitzar un habitatge 51

Bloc Domenech

Per tal d'arribar a

comprendre millor l'escala a

estudiar, se'ns va plantejar fer

una axonometria seccionada,

una representació

tridimensional parcial de

l'escala, obtenint com a resultat

una perspectiva diferent a

l'aconseguida per la planta i/o la

secció.

Es comença a intuir,

d'aquesta manera, l'aparença

real de l'escala, però no deixa

d'estar contemplada de forma

irreal, tal i com passa amb la

planta i/o la secció.



Bloc Mascort

Les maquetes van ser útils

sobretot alhora de comprovar la

convivència amb les edificacions

veïnes i el seu comportament solar.

També van ajudar a la

comprensió dels espais interiors. El

fet és que és una excel·lent eina per

comprovar la feina en planta i secció

i/o treballar-hi conjuntament.

maqueta de la façana sud



maqueta de l'habitatge

maqueta del taller

maqueta de la botiga



Bloc Pla-Cargol

Per aquest projecte es va

plantejar fer una maqueta dels

espais buits, els interiors útils, les

maquetes aquestes mostren el canvi

d'un estat original a la proposta on

el joc de canvis d'alçades juguen un

paper molt important a l'aparença

interna.

maqueta d'espais buits existen

maqueta d'espais buits existent




projectes VIII 2011 | com formalitzar un h

maqueta d'espais buits proposta






Casa Ruyra

La complexitat formal dels

sortints de la façana, feien difícil

d'imaginar l'aspecte que quedaria

amb l'ampliació projectada; per això

era necessari anar plantejant com

quedaria si es fes realment. Les

ombres juguen un paper molt

important en la percepció de les

superfícies.

maqueta de la façana proposada

maqueta de la façana existent



Torre Catalunya

En aquest cas, era sobretot

interessant, veure els canvis de

nivells de terres i sostres que

anaven apareixen en els

diferents punts, per comprovar

la direcció directe entre la planta

i la secció. La realització d'una

maqueta constructiva era una de

les millors opcions.

Com l'intervenció

intercedia en la façana, també

era d'ajuda veure la relació amb

els altres edificis i comprovar

que la situació de la planta

reformada era l'adient.

maqueta constructiva del nucli de tres habitacions






projectes VIII 2011 | com formalitzar un habitatge

Garatge Forné

La maqueta

en aquest cas, per entendre el

funcionament de l'estructura

original correctament. S'arriba

així a percebre

d'espais que hi ha

Per realitzar el projecte, el

fet de col·locar

distribució a

desapareixi l

mostra tan sols puntualment.

maqueta de la la distribució existent

maqueta de la la distribució proposada




maqueta és molt eficient

en aquest cas, per entendre el

funcionament de l'estructura

original correctament. S'arriba

així a percebre, doncs, l'amplitud

d'espais que hi ha.

Per realitzar el projecte, el

col·locar-hi la nova

distribució a dintre fa que

l'original, que es

mostra tan sols puntualment.




projectes VIII 2011 | com veure un habitatge

com veure un habitatge


com veure un habitatge 61

habitatge


62 com veure un habitatge | projectes VIII 2011

-creant vistes

Cal tenir en especial compte aquesta forma

de representació, ja que és l'única que aprecia la

gent realment, la visió perspectiva de les

construccions.

No per això és la millor forma des de la que

plantejar un projecte, ja que si tot un projecte és

realitza des d'aquesta forma de percepció, es

perden moltes altres percepcions impossibles de

definir gràficament.

Veure els espais, com es poden apreciar

realment ajuda molt a comprendre'ls. Aquestes

vistes reflexen molt aproximadament els espais

interiors resultants. Són una forma de poder

ensenyar en una sola representació el conjunt de

les realitzades anteriorment.

Així doncs, la perspectiva s'ha de tenir en

compte a l'hora de definir el resultat, però no com

a punt de partida des d'un projecte.

projecte definit per una perspectiva

falling water house

Frank Lloyd Wright

explicació de soble espai

Le Corbusier


projectes VIII 2011 | com veure un habitatge 63

Bloch Domenech

Ja que aquest no era un

projecte, sinó un objecte

d'estudi arquitectònic, la vista no

és un resultat sinó un origen;

però estic segur, que mitjançant

aquest recorregut fotogràfic ara

s'és capaços d''entendre quasi

completament aquesta escala,

més que mitjançant qualsevol

dels plànols anteriors.



Bloc Mascort

En aquest cas es mostren les

vistes dels dobles espais, ja que són

les més fàcil de mostrar i, alhora, les

més especials de l'edificació. La

comprovació d'aquests espais és

necessària per la seva correcte

execució.

També s'han realitzat

perspectives des del carrer per tal

d'apreciar l'aspecte de la façana, tal

i com ho faria una persona a peu

pla.

vista del doble espai del taller

vista del doble espai de la botiga



vista del doble espai de l'habitatge

vista de la façana nord des del carrer



Bloc Pla-Cargol

Aquí les vistes també ajuden a

percebre els canvis de nivells

provocats per les variacions

d'altures dels sostres.

Es pot distingir la cuina com una

estança independent però oberta.

També com les finestres es

transformen en bancs.

Es forma d'aquesta manera un

espai de recepció i distribució amb

accés directe a totes les estances de

l'habitatge.

vista des de l'entrada

vista des de l'entrada



Casa Ruyra

Veure en alçat planta o

maqueta no és suficient per

apreciar l'aspecte final d'un

edifici com aquest, ja que mai es

podrà tenir una visió tant

completa. Per veure el que

podran apreciar les persones

quan es trobin en l'edifici s'han

plantejat dos vistes: una des de

l'accés a la finca, a través d'unes

escales exteriors i l'altre des de

la sortida de l'ascensor.

vista des de l'accés

vista des de l'ascensor



Torre Catalunya

Per apreciar els espais interior

d'aquestes habitacions era necessari

veure l'aspecte que tindrien des del

punt de vista dels usuaris, per tal de

plantejar espais multiusos i

adaptables.

Va ajudar veure-ho d'aquesta

manera, per plantejar les obertures,

els sostres, la posició el possible

mobiliari, etc.

També plantejar com es veu des

del carrer, com a vianant, l'edifici

sencer va acabar d'ajudar a decidir-

me per ubicar la planta

d'habitacions satèl·lit, el fet de

situar-lo tant amunt feia mantenir

l'estructura de tres parts de l'edifici

en general.

vista des de l'habitació i estudi

vista des de l'habitació

vista des de l'habitació i estudi

vista des de l'estudi




vista des del passadís

vistes des del carrer




Veure les habitacions i els

espais comuns des de la vista

humana permet adonar-se de la

voluntat de mantenir sempre visible

el sistema estructural original, cosa

que era difícilment apreciable

mitjançant les seccions i les

maquetes.

Així, sempre es deixa present,

els pilars i les jàsseres existents.

També es pot apreciar la

il·luminació que arriba a través dels

patis interiors, el canvi de secció

dels passadissos i el nou aspecte de

l'espai de la rampa, l'amplitud dels

espais comuns, etc.


vista del passadís



vista des de la sala comuna

vista de la recepció




projectes VIII 2011 | com finalitzar un habitatge

com finalitzar un habitatge


com finalitzar un habitatge 73

habitatge


74 com finalitzar un habitatge | projectes VIII 2011

-acabar-l'ho

Tot projecte, no es pot considerar acabat si no

està construït i utilitzat. És per això que, cal dir

que, són els mateixos usuaris qui seran els

encarregats d'acabar el projecte. Plantejar-se

aquest fet des de l'inici hauria de condicionar molt

el procés de projecció d'un habitatge.

Al llarg del text s'expressen vàries estratègies

per conformar espais, distribuir estances o

connectar nivells que he utilitzat per realitzar els

projectes, no significa que siguin úniques ni

correctes, simplement les he decidit plantejar en

aquests casos. No hi ha dos persones iguals, per

tant, no hi pot haver un model únic d'habitatge

correcte. Un habitatge s'ha d'adaptar a l'usuari i

deixar que aquest l'adapti a les seves costums i

forma de viure.

És per això que, en la introducció, he

comentat que la meva principal voluntat, és crear

edificis que tinguin la capacitat de tornar-se llars.

No és el mateix projectar un habitatge, que una

edificació pública, a on els usuaris hi passen un

curt termini de temps, i no tenen l'oportunitat

d'intercedir en l'espai i/o apropiar-se'l.

Un habitatge ha de ser, doncs, quelcom

destinat a aquelles persones que l'hauran

d'habitar. Tampoc és necessari, però, crear unes

instruccions per utilitzar-lo, sinó deixar llibertat

total als usuaris per utilitzar-lo com vulguin.


projectes VIII 2011 | com finalitzar un habitatge 75

El que he volgut explicar al llarg d'aquest llibre

és que un projecte d'habitatge no es pot entendre

des de una sola forma de representació concreta,

sinó tal i com espero que us hagi passat, és

necessari contemplar tota la informació alhora o

relacionada. Havent d'anar i tornar de les

diferents formes.

Si he aconseguit aquest objectiu, tan sols

queda dir, que si per entendre un projecte es

necessita tota aquesta informació conjunta, quan

s'ha de raonar o pensar, també necessitem fer-ho,

doncs, en tots aquests àmbits. Si no es realitza

d'aquesta manera sempre hi faltarà alguna cosa

important.

Podem entendre, doncs, que l'arquitectura

realitzada a partir del treball d'un sol mètode de

projecció li falten molts altres aspectes. Amb això

justifico els condicionants propis plantejats al

principi del llibre, en els que deia que no volia fer

certes tipologies d'arquitectures basades en un sol

mètode de projecció.

Contemplar, doncs, la multidimensionalitat de

les construccions és necessària, incloent-hi el

temps i les persones. Tot funciona a través de tots

els àmbits, tan sols les persones volem separar-los

per fer-los més comprensibles.


76 com finalitzar un habitatge | projectes VIII 2011

Aquests projectes, només son teòrics,

plantejats com a excercici d'un curs universitari

d'arquitectura, no han estat ni estaran duts a

terme. Però els edificis sobre els que s'han

plantejat les reformes, ampliacions, etc., si que

són reals, es troben tots a la ciutat de Girona. Són

edificacions privades i en estat d'ús, a excepció del

concessionari. Es troben al casc antic de Girona i a

l'eixample.

Bloc Domenech:

C/ Escola Pia, 2 - Plç/ de Sant Domenech

Bloc Mascort:

C/Nou, 39 - C/ Sant Francesc

Bloc Pla-Cargol:

C/ Bisbe Lorenzana, 38

Casa Ruyra:

C/ Sant Josep, 3

Torre Catalunya:

Psg/ General Mendoza - Plç/ Catalunya

Garatge Forné-Ponsà:

Cta/ Barcelona, 39


projectes VIII 2011 | com finalitzar un habitatge 77

garatge Forné-Ponsà

bloc Pla-Cargol

torre Catalunya

bloc Mascort casa Ruyra

bloc Domenech

projectes VIII Arquitectura, Escola Politècnica Superior, Universitat de Girona

Curs 2010-2011.

Documents

Curs habitatge 2011- Robert Navarro Porta