ANY Vili - N.° 75 - SEGONA ÈPOCA - PERIÒDIC INDEPENDENT D'INFORMACIÓ LOCAL - NOVEMBRE 1992

DÈCIMES DESBARATADES

Un xot dins es mocadorquan recorria La Meca,duia sa bibliotecaaquella de Ca'n Torró;un gri dins s'abeuradormentre covia es cuinat,emblanquinava es terrati agafà amb una billestrasa teulada i sa finestrad'es cantó de Ca'n Gelat.

Dins es carrer de ses Parresun ratolí i un moix,se menjaven un gall coixi quatrecentes paparres;es carrer de Ses Tafarresfeia ballar cent baldufes,i un mul amb calçons amb bufescosia una senaieta,i duia dins sa maletaes carrer de Ses Cadufes.

Una gallina llegial'any passat s«Ultima Hora»,perquè una taranta morafeia es pa d'Andalucia;un eriçó quan dormiadamunt sa via d'es tren,duia Granada i Jaéna dins sa seva butxaca,as temps que el Sen Lluc Estacamenjava es macs d'Almadén.

ES PORQUERET DE SA PELLISSA

_2**f**» i A,«." * -,¿f|'»*.

scv-:^i¡ Cr-'xV* ••• ' ' -. r**» <*i*^~ , m

i - "" 'ï 4 ' t^ ¿Jp u v &VM«I

»•m» A *• 1*

•KV*•* "" 'l'efesi

-£' *-£* ¿T'í <tW'-'f jff.**/ f, -N *• «

n i-h" »S" *_

àf-^B É fc.

JL»-4

«9^ í^fc

Tornaran ses «Històries d'es Saulonar». A la pròxima edició del'Artà seguirem filant cròniques del nostre poble que han anat con-griant el nostre tarannà. Aqui vos duim ses cases de «Sa Serra» unaantiga possessió que es pagesos hagueren d'abandonar. S'enderroquenlentament i son testimoni mut i faecent d'un mon que ja ha desapa-regut engolit per un falç progrés que treu l'home del seu entorn natural.

Que la pau sia amb tots voltros.

537

Maquetatge:Serafí GuiscafréArturo Pomar

Dibuix: ARPO

Fotografía:Joan Amer i Centre 2000-U

Repartidor:Joan Bujosa Tous

Coordinació:Joan Bujosa TousM" Àngels Pineiro

Llorenç TerrassaRedacció:

Serafí GuiscafréMa Àngels Pineiro

Tomeu Femenies SardJoan Sard

Josep CantóJoan Lliteres

Col·laboradors:Antoni Ginard

Miquel Mestre GinardMiquel Morey

Pseudònims:En Pinxo de Son Recuit

Es SantanyinerUn de fora poble

GáfeseCEFEARPO

Es Sant PereEs Porqueret de Sa Pellissa

Administració:M.A.P.E.

Cobrança:Joan Emilio Pineiro

Andrés Alba

Direcció Artà: ConjuntaC/ Cardenal Despuig, n? 8-10

Telf. 83 66 52 - 83 62 49

Publicitat: 83 66 52 - 83 62 49

ARTÀ: No se responsabilizade los conceptos vertidos porsus colaboradores, ni se iden-tifica necesariamente con ellos.La opinión de la Revista seexpresa unicamente a través delartículo editorial.

Dipòsit Legal PM 203-1983Impressió:

Impremta PolitècnicaTel. 71 26 60. PALMA

EDITORIAL

ES URGENTE UN TEATRO PARA ARTAEs difícil explanar ante quienes tienen la potestad de decidir, la necesidad urgente, la prioridad

absoluta de dotar a la comunidad que administran de un lugar adecuado para producir, para estacorporación el hecho teatral.

En especial cuando entre los correligionarios de la cosa pública se carece de la mínima sensibili-dad para este acontecimiento.

Así explicitado.Porque EL HECHO TEATRAL es superior a la minúscula trascendencia de realizar una fun-

ción de teatro.Esto último está al alcance de ocasionales aficiones que: Consiguen un texto o lo elaboran,

lo analizan, reparten papeles, ensayan y, tonalmente, interpretan ante un público más o menos nu-meroso más o menos trascendido.

El hecho teatral es otra cosa.Es sentir la necesidad de la comunicación sincera y total de una comunidad. Es unificar crite-

rios tras debates constructivos, para disponer de parámetros culturales afines y propios para situarlosen clara expansión. Se trata de hurgar en el sentimiento y en la instrucción, para emprender uncaminar conjunto hacia horizontes preclaros.

Se trata asimismo, entre otras muchas cosas que resultaría prolijo enumerar, de hurtar seresa la depresión y al aburrimiento para situarles frente a un desafío hermoso, haciendo que ni piensenen los peligros de la drogadicción en cualquiera de sus gradaciones.

Congregar a nuestros semejantes a contemplar, conjuntamente las imágenes deformadas de nuestraspropias vidas. A transitar, avanzando, los recovecos literarios para fomentar las propias ideas y losintrincados análisis de la misma existencia.

El teatro, la magia teatral tiene tal importancia en el género humano que los pueblos sin Teatroserían pueblos inermes ante los avalares del vivir.

De ahí la importancia de emplazar al Ayuntamiento para la rápida realización de un lugar pú-blico donde habitualmente pueda congregarse la gente para disfrutar de un mejor nivel de vida enun ocio creativo y cultural.

No se trata de una sola, aislada y precaria función. Es la continuidad la impregnación vitalde la curiosidad por atender aprendiendo.

Si pudieran tomar conciencia de ello sería necesario concederla la máxima prioridad.Es importante desde el Ayuntamiento quitar baches en el espíritu, depurar aguas muertas de

mentes sin formación, cambiar el ocio vicioso con su consiguiente peligro, por un ocio rico y solidario.Inculcar a las nuevas generaciones la costumbre de observar y cerner las ideas para limpiarlas

de la mala semilla del racismo la xenofobia y otros nazismos. Cuantos menos alcohólicos y menosdrogadictos potenciales. Si desde La Sala entienden eso no se comprende esta desidia este olvidoante el desafío de crear, de edificar un Teatro.

Enseñar una maqueta sin hacer posible su realización es defraudar las ilusiones del pueblo.Si de verdad no tenemos capacidad para ello, desde estas páginas dudamos de cualquier capaci-

dad para ejercer la regiduría de un municipio que siempre se había distinguido por llevar la antorchacultural de la Comarca.

Existe la posibilidad de realizarlo y no entendemos que la oposición no ponga en marcha laalternativa para presentársela a la población.

Fundaciones públicas, acciones etc. etc. Hay posibilidades. Hay que ponerse a ello.Aunando voluntades en lugar de discriminar. Apoyándose en el pueblo al que administran en

lugar de mantenerlo apartado. Creando en vez de copiar porque es difícil copiar lo inexistente.Crear un Teatro para el pueblo.Esta sería una tarea grande merecedora de aplauso.Levantaos sobre vuestra pequenez de una vez por todas.Es un imperativo.Algún día el pueblo os lo demandará.

538

fîn <P¡iuo de Son ¿Recuit—Putes sagrades. Avui es maquetista

m'ha situat a sa tercera.—Deus tenir coses importants que dir.—Jo sempre dic coses importants. Lo

que susceeix es que ets altres no les hi tro-ben. Però jo quan pari me pareix que somen Sèneca.

—Voldràs dir en Cicerón.—Dic en Séneca que se semble més a

Jeneca. Que no ho era un bon conversa-dor mestre Jemeca. Regalava cantonéis degelat en es nins que no en podien com-prar. Mira tu si fou bona persona que tor-nà d'Amèrica per a pagar es deutes queva deixar. Millor dit s'en va anar a Amè-rica per a poder fer doblers i poder fercabals.

—Això era un homo!—Just es d'ara.—Be a lo que anàvem. Tens o no res

a dir.—Ja saps que xerrera en tene molta.—Però hi ha molsa?—No. Quasi tot es corna. I ja saps que

sa corna es mala de roegar.

—Però se xulla fot ses artèries i donaarterioesclerosis.

—D'allí ha de venir.—Tot arriba. Ja saps que diuen ets es-

peritistes. «No hi ha terme que no se com-plesqui ni deute que no se pagui».

—I que ho son d'innocents ets esperi-tistes. N'he vists moltes de deutes que hanvolat.

—Per ventura son pagades a un altramón.

—A un altra món?—Idò. Ells creuen en sa reencarnació.

A un altra planeta, o a una lluna. A qual-ca lloc. Però noltros no anam de teolo-gies! Tens res o no?

—Miret aquestes quatre fotografies desnostre aimat Artà. Sa Plaça des Pes desporcs. Mercat d'es bestiar. Brutorada iabandó en ple dia a més d'una oloreta benpudenta.

—I que vols que faci sa plaça d'es bes-tiar. Si no una mica de pudor.

—Si anasin pes poble es qui dominenLa Sala i posarien una mica d'esment.

Plaça del Mercat de bestiar.

Carrer Costa i Llobera.

—Pots pensar!—S'altra es, Costa i Llobera. «Cabirs

que de la terra, viviu en les entranyes, mi-rau quines lleganyes hi ha per dins Artà.Perets mig esbucades, ciment per voraviesi pasen molts de dies, i qui ho arrenjarà?

—I aquest forat que pareicia una casa?—S'antiga carnicería de ca na Mame-

lla. Quina publicidad per Artà. Poble no-ble, poble d'un alt nivell de vida. Araatreurem turistes a nes Restaurant de s'es-tació per mostrarlos aqueixes delicies na-turals. Saps que ho son de llests. Faltenllocs per actes culturals, però no! Feranun Restaurant! A fi de fotre En Mani,Can Sastre, S'Italià, Can Faro i Es Pins.A Artà no tenim Teatre ni cine ni pistaper ciclistes però Restaurants n'hi ha pertot arreu i això sense comptar S'Almudai-na que fa uns plats ràpits per xupar-se esdits. Ni es Monument on es fan uns pa

LICORES MOYA c. B.Fàbrica de Licors

Cerveses.Licors nacionals i estrangers

DES DE 1890Especialitat en licors mallorquins:

PALO, HERBES DOLCES I SEQUES,ANÍS SEC «LA ESTRELLA DE ARTÀ»

Carrer 31 de Març, 11

Tels. 83 60 38 - 83 62 07

Fax 83 52 80

ARTÀ

539

amb oli que són un art de n'Antònia. EsClub de Tercera que es menja de cinc for-quêtes. Es Trial Hoc de berenars matiners.Ja té dic. Cultura, poca, però menjar... Ifinalment es carrers de s'Argentina.

—Ja el veig.—Brutor però ecologia.—Ecologia?—I que no veus ses herbes de sa vore-

ra? Això es ecologia. Això es salut. Noimporta anar a fora vila. Dins es carrersd'Artà pots trepitjar herbes, palles i no fafaltar anar d'excursió per dins muntanya.

—Ara tenim un fotógrafo que coneix lavila i cada mes mos na durà un quern defotos així.

—I mai retreteran lo «guapo»?—Sempre que ho trobi. Però volem veu-

re si se empegueixen una mica. Tan de«rodillo» i tanta autosuficiència sense mo-tiu és un emprenyo. Meam si s'en dona-ran compte d'una vegada.

—Me fas s'afecte de ses televisions ac-tuals. Surt tot lo fei. Cap noticia tensbona?

—Si. M'han dit que un grup d'artanencsvolen fer un Club Cultural on es fera tea-tre, excursions, escats, conferències, es-ports, etc., etc.

—I lo millor es que s'anomenarà «ClubRecreatiu i Cultural Pedro Maternales».

—Això seria lo just. Donar a cada un

Camiceria de Ca'n Mamella.

lo seu. Personatges com en Maternales sónúnics i irrepetibles. Club Recreatiu i Cul-tural «Pere Maternales». Sona bé. Verita-blement sona molt bé...

I En Pinxo s'allunya amb uns ulls plensde llàgrimes.

Un poc més avall sa treu es mocadori sa sona fort.

En Pinxo té una animeta...Carrer Argentina

COEXA, S.A.CONSTRUCCIONES, EXCAVACIONES Y ASFALTOS

Vía Mallorca, 36 Tels. 56 37 48 y 56 52 67 CALA RATJADA

¿K "laCaixa77 EN ARTAServicio Cajero Automático

24 horas.

540

SA FESTA D'ES CENT ANYSDE SA MADONA CUNIA

D'octubre a n'es darrer diaa dins es poble d'Artàes cent anys va celebraralegre, Madò Cunia,una festada hi haviaque La Vila organitzà.Es carrer de Na Caretava quedar ben adornat.A n'es cent anys ha arribatben sana, aquesta dónela,va esser una bona festetai tothom quedà elevat.Va anar a peu a s'Esglesietaamb sa música sonant,i molta gent, 'companyanta sa nostra Padrineta,i va oir sa Missetaque se digué allà davant.Se digué as mig d'es carrerque és de Santa Catalina,i allà sa nostra Padrinaas mig d'es batle segué,una d'es Consell venguéde la Ciutat Mallorquina.Va venir sa presidentaera sa d'acció social.Es públic en generala sa festa se presenta,sa gent va quedar contentai això és lo principal.Per tot aquí on passàella, cossiols hi havia.A sa Madona Cuniaes batle l'anà a cercara ca seva, i va sonarsa música quan surtia.

A sa plaça d'es mercatdesprés de Missa va anar,i sa Coral va cantarsa de sa tercera edat.«Artà balla i canta» aviatdos balls li va dedicar.Va glosar sa seva vidaen Toni Ginard, «Butler»,en Pere Xim li va feruna glosada polida,sa plaça estava atapidade gent, i tot va anar bé.Uns bons obsequis rebéde tothom Madò Cunia,que visqués molts d'anys voldriai que se conservas bé.Ses norantines diréa devora ella tenia.Ses més veies dins Artàa devora ella segueren,i a lo darrer la ferena Na Cunia xerrar,ella ses gràcies donà,emocionada la veren.Quan s'homenatge acabàhi hagué taula posada:coca amb verdura, ensaimada,i robiolets per menjar,coca de motlo... i allàtothom feia sa menjada.Oreianes i panadestambé vaig notar que hi 'via.Ara ja acabar voldriases cançons que he engirgolades.Per avui les he acabades.¡Molts d'anys Madona Cunia!

ES PORQUERET DE SA PELLISA

NOTICIA DE DARRERA HORA

NECROLÒGICA DE

D. FERRAN TRUYOLS I MORELL

D. Ferran Truyols i Morell, Villalon-ga i Gual, Cavaller de la reial maes-trança de València i del Sant Sepulcre,Comenador de San Gregori Magno iconegut popularment a Artà com «EsMarqués», morí a la Ciutat de Mallor-ca dia 13 de novembre als 84 anys, es-sent la seva esposa: Joana Rovira Vi-llalonga. Fou enterrat dia 17 a lasepultura construida per la seva fami-lia davall la Capella del Sagrat Cor dela Parròquia de La Transfiguració delSenyor, fent us d'un privilegi que liatorgava la condició de Comenador dedita orde. La cerimònia fou senzilla idiscreta.

Quan morí sense successió el darrersenyor de Bellpuig, D. Lluís Despuigi Rotten, la seva viuda Dolors Truyols,va ingressar de monja a les Esclavesdel Sagrat Cor i renuncià de tots elsseus drets sobre Bellpuig i demés te-rres d'Artà a favor del seu nebot Fe-rran. Ademes de Bellpuig, era titolarde les possessions de Morell, s'Ametle-rar, Sa Canova, Son Forte i Ses Pasto-res. El seu funeral fou celebrat el ma-teix dia de l'enterro a la Parròquiad'Artà essent molt concorregut.

Donam el nostre més sentit condola la seva viuda, als seus fills: Marià,Xim, Ferran, Maria, Lluis, M? Dolors,Carlos, Joan i Carme, fills polítics, netsi demés parents.

Al Cel sia.

TALLER MECÁNICO

MIGUEL GENOVARTReparaciones en general

Compra y Venta de automóviles

de todas las marcas y modelos,

nuevos o usados

Ctra. Sta. MargaritaTel.: 83 60 12 - ARTÀ (Mallorca)

541

Bons escrits sobre la nostra comarca

VI i darrer

ANTIGUES POSSESSIONS D'ARTÀSeguim en coses antigues. Que hi farem!

Tanmateix sembla que les coses antigues aratornen ésser moda: cases noves que es cons-trueixen amb portal redó, mobles vells, ve-llíssims, que es restauren amb molt d'esmentper especialistes que es dediquen a aquestafeina i que, dit sia de passada, no són gensbarats, parets seques que veim alçar-se no-vament a molts de llocs havent-se creat finsi tot una escola de paredadors d'aquesta clas-se, tanta és la demanda de menestrals quesàpiguen fer bé aquestes obres; i, dins un al-tre ordre, la música de fa dos-cents i tres-cents anys (Vivaldi, Bach, Mozart) que tor-na xalesta cada estiu, d'uns anys ençà, om-plint sales i esglésies arreu de Mallorca i noprecisament amb gent de la tercera edat sinómés tost amb jovent que abans s'entusias-mava de bon de veres escoltant les cançonsde Joan Manuel Serrat o de Francesc Pi dela Serra... I és que ja ho hem dit altres ve-gades: no hi ha temps que no torn.

I nosaltres voldríem fer retornar ara, unpoquet només, els noms i la vida d'algunesde les antigues possessions d'Artà, estudia-des a fons per un il·lustre historiador, donJosep Ramis d'Ayreflor i Sureda (1877-1960),que s'agradava de passar alguna temporadetad'estiu o de la tardor en el nostre poble, men-tres vivia. Quan estava aquí, tenia la sevaresidència al carrer de Rafel Blanes, a canSureda, i els horabaixes s'abellia de pujar aSant Salvador i allà —ho recordam perfec-tament— xalava tot explicant als circums-tants coses i fets interessantíssims sobre lanostra comarca de llevant que ell coneixiatan bé (sobretot en el seu caire històric) perhaver consultat durant molts d'anys els prin-cipals arxius de Mallorca, públics i privats.

Don Josep Ramis d'Ayreflor és l'autor delllibre que encapçala aquest article. El títolcomplet de l'obra és aquest: Antigues pos-sessions d'Artà. Noticies de les mateixes i delsseus senyors en el segles XIII, XIV i XV. Jade la simple lectura del títol es pot deduirque alguns punts dels tractats també ho fo-ren, en el seu dia, per don Llorenç Lliterasa Arta en el siglo XIII i Arta en el siglo XIV,i per don Toni Gili a Artà en el segle XVja que aquests autors —dels quals ja ensocupàrem anteriorment— també tracten dela vella propietat rústica artanenca, encaraque no d'una manera tan especialitzada comho fa el Sr. Ramis. El nom dels famosos Co-lombers, per exemple, surt a llum a totes lesobres esmentades, puix per qualque cosa untal Joan des Colombers, després de la con-quista del Rei En Jaume, fou el primer pro-pietari de l'extensa alquería (avui possessió)anomenada Morell.

Però ¿per què a les grans extensions deterreny les deim a Mallorca possessions!;¿per què les ho hem dit així de temps enre-re? Ramis d'Ayreflor dóna una explicació ju-rídica bastant acceptable. Escoltem les sevesparaules: «Tota la propietat rústica mallor-

quina és tenguda baix alou o domini direc-te, a part de l'útil, i això és originari del sus-dit Repartiment de les terres que seguí a laConquista entre el Rei i els Magnats, de quèresulta que des d'aquella època, degut a do-nacions i vendes fetes pels esmentats Mag-nants i porcioners moltíssimes, la major part,d'heretats eren posseïdes per persones quedamunt aquelles no tenien el domini directei sí sols la possessió de les mateixes».

«No creim, per tant, fora de raó suposar—segueix dient Ramis— que fonc la causad'anomenar-se amb el de Possessió les alque-ries (1) i rafais (2) d'origen àrab i terres con-juntes que degut als heretaments i donacionsals nous pobladors de Mallorca se forma-ren aleshores i seguiren creant-se després deles que sos posseïdors no tenguessen el do-mini directe. Però corrent el temps, per co-rrupció de l'ús de la paraula es féu aquestagenèrica i amb ella s'anomenaren tota menade propietats, tenguessen o no damunt ellesels posseïdors senyoria o domini directe ialodial...».

JOSEP RAMIS D'AYREFLOR I SUREDA

És molt curiosa la descripció general quefa don Pep Ramis d'algunes de les velles pos-sessions del nostre terme. Sembla que erende gran extensió, especialment aquelles quetenien com a principal rendiment el que pro-duïen les guardes de bestiar. Per qualquecosa el Rei En Jaume, en la presa del termed'Artà, pogué agafar dels moros fins a 10.000caps de bestiar gros i a l'entorn de 30.000de bestiar menor. L'any de la Conquista(1229) el terme d'Artà —que aleshores com-prenia l'actual de Capdepera i Son Servera—tenia solament 42 alqueries; però a finals delsegle XVI, degut a divisions i subdivisions,ja en tenia unes 120, que ja s'anomenavensegurament possessions, pel canvi de nomque hem explicat.

D'entre tota l'illa eren molt cercades i apre-ciades les llanes de les guardes d'ovelles de

les antigues possessions d'Artà, formant-seaquí, en aquell temps, un polent gremi deparaires i, més tard, un interessant gremi deteixidors, una remota reminiscència delsquals tal volta foren els telers de mà de mes-tre Antoni Niu i d'en Gori Cunfit que moltsrecordam encara ara amb certa enyorança...

En aquella època (finals de l'Edat Mitja-na) bastants de propietaris de les grans pos-sessions artanenques hi residien se pot dirque quasi tot l'any dirigint els distints cul-tius, i això tal volta per complir l'obligacióimposada sàviament pel Rei Conqueridor alsprimers terratinents en el sentit d'observar eldeure, ben encertat, de residència rural. L'ab-sentisme, la moda d'anar-se'n a viure a Ciu-tat, vingué més tard, desgraciadament.

Si els qui posseïen les terres en aquelltemps se'n cuidaven prou bé, com pertoca-va, car tenien el domini útil (percebre elsfruits), hem de dir aiximateix que els sen-yors del domini directe (dret de percebre uncànon) no s'oblidaven tampoc de fer reco-nèixer dit cànon en els moments oportuns.Per això trobam que l'any 1436 «a instànciad'Antoni Vives i Despuig i de sa muller ladona Catarina Colell, mana el Governadorde Mallorca En Berenguer Doms, que permedi de crida pública tot hom de qualsevollley, condició o estament sia que tenga te-rres, possessions i vinyes en el terme d'Artàsota alou del referit matrimoni, aquelles cap-brevin (3) dins deu dies».

I com que aquest Toni Vives i Despuig de-via ser un propietari que no anava de ber-bes, trobam també que, tres anys després,l'any 1439, «mana En Bernat de Llupia, Go-vernador de Mallorca, mitjançant crida pú-blica, que ninguna persona de qualsevol es-tament o condició no gos anar ni passar, acavall ni a peu, de dia ni de nit, per l'here-tat d'Antoni Vives i Despuig, situada en elterme d'Artà, integrada per les possessionsi alqueries anomenades Aubarca, Solar, LaDuaya i Lo Verger, si no mostraven haver-hiempriu per anar a la mar, o deguda llicèn-cia de llur senyor». Pensau si ho devia d'es-ser gran una possessió composta d'Aubarca,Ets Olors, Sa Duaia, Es Verger... Massa gran!Avui dia seria mala d'aguantar, pel seu pro-pietari.

L'obra de don Pep Ramis, molt interessantper a nosaltres, els artanencs, està escrita encatalà, té unes 200 pàgines i fou publicadaja fa molt de temps, l'any 1933. Transcriuen ella els documents històrics tal i com elstrobà l'autor als distints arxius i, abans decada document, sol haver-hi un resum delseu contingut per tal de fer-lo més intel·ligi-ble a les persones no avesades a llegir es-crits vells.

J. SARD

(1) Sembla que alquería era una extensióbastant gran de terreny amb unes cases més béallunyades del poble.

(2) Rafal, que timològicament vol dir «casade camp», era això: una casa de fora vila, peròamb un tros de terra no gaire gran i situadanormalment més a prop de les poblacions queles alqueries.

(3) Capbrevar era el reconeixement que feiael qui tenia el domini útil d'unes terres al pro-pietari del domini directe, per tal d'evitar pos-sibles prescripcions.

542

LA CENTENARIA ARTANENCADia 31 d'octubre complí cent anys la

madona Antònia Torres Salas, «Cunia»,filla de Gabriel Torres Gili, qui morí dia22 d'agost de 1953 als 90 anys, i d'An-tonina Salas Carrió, qui morí als 91 dia30 de desembre de 1956.

Anàrem a ca seva del carrer de NaCareta a visitar-la i la trobàrem tota ner-viosa. Es conserva molt bé, però la fes-ta dels cent anys li és estada massasobrada.

—De cada dia he tornada més sor-da, no se que deis.

—Com és que estau tan enfadada?—Perquè estic cansada de que me de-

manin coses —diu ella— avui dematíuna dona m'ha tenguda una hora dretai jo voldria que no me vessen. Abansera sa mateixa, i ara perquè tene ets anysque tene tothom m'atura!!! així des-capdellava la madona Antònia, cansa-da de que tanta gent li parli de la festai li demani coses.

—Quants d'anys fa que sou aquí?—Aviat en farà 10, vaig venir dia 4

de maig... i me recorda que com vaigvenir vaig anar a veure una exposició aCa'n Cananei abaix, una dona feia una

exposició... jo tenia un germà que pin-tava i li deien Pedró, però antes d'anar-sen d'aquí tothom li deia Pep, però comva sebre que era Pere Josep va dir: -No m'ho tornaran dir Pep... es meu ger-mà se morí dia 18 de desembre de l'any61 i tenia 62 anys, aquest si que em re-corda bé perquè estàvem junts.

—Sa vostra mare se va morir primerque es vostres germans?

—Si, ma mare se va morir primer quees germans... ai, i aquest qui escriu!!!

—Coneixeu sa gent d'Artà?—No conec ningú, perquè jo només

tene dos ulls i es poble és gran, i volsque jo les duga a tots dins es cap?

—Sabeu llegir es mallorquí?—No, qualca paraula.—Cobrau bastant?—A sa Caixa de Pensions, 32.000 pes-

setes i ara me n'han de regalar 5.000.(Mentre ens mostra les seves fotogra-

fies familiars ens diu: «això és ma. mare,en petit en tene un... això és es germàcasat, ja és mort»).

La madona Cunia, ens mostra els ob-sequis que li feren el dia del seu cente-nari, les plaques, la glosada d'Antoni

Els pares de la madona Antònia Torres «Cunia».

La madona Antònia Cunia,la centenària d'Artà.

Butler, la seva fotografia penjada a laparet, la poesia d'en Miquel Carrió, elrellotge que duu penjat pel coll, obse-qui de l'ajuntament, i ens fa observarels quadres pintats del seu germà, en-cara que els nervis li guanyen.

La madona Antònia Torres se'n vaanar a Ciutat dia 31 d'agost de l'any1913, i s'en va anar llogada de teta a caDa Carme Hevia Maura, mare de D.Antoni Planas que vivien darrera laLlotja. Estigué quatre anys de teta i des-prés s'ananà a Ca'n Vidal que vivien aSanta Caterina. Llavors tornà a Ca'nPlanes de cuinera, i hi estigué fins el 36al juliol. Va anar després a Ca'n Dar-der, però no hi volgué anar llogada, solsestava allà de cuinera i anava també amoltes altres cases de senyors a fer di-nars, i així fins que cobrà, i quan vamorir la seva germana Caterina, venguéa viure a Artà.

¡Què molts d'anys madò Cunia!

CENTRE DE RECONEIXEMENTMETGE - PSICOLÒGIC

ARTÀ

certificats metges perpermís de conduir illicència d'armes

Avinguda Ferrocarril, 2, 1.er(Damunt Bar Almudaina)

ARTÀ

OBERTDILLUNS I DIMECRES

DE 17 A 21 H.

543

DES DE MENORCA

JOAN GILI SANCHOIN MEMORIAM

En Joan Gili Sancho va néixer al poble d'Artà, un dia delmes de març de l'any 1905, i va morir al poble nadiu el dia16 d'octubre de 1992, a la ja avançada edat de vuitanta set anys.El seu pare fou en Pere Gili i Juan, mestre fuster molt sol·lici-tat per la seva bona feina i serietat, i la seva mare n'ElisabetSancho Cantallops, filla del conegut i competent mestre-ferrerJoan Sancho, de mal nom «Corb».

1res fills més varen alegrar la llar Gili-Sancho: En Martí,el major, que va emigrar a l'Argentina després de fet el serveimilitar; na Maria i el petit, Pere, pel seu pare i que sempre vaser cridat per Perico. Tots tres van ésser bons i aplicats condei-xebles meus a l'escola del eminent mestre Segundo. I sempre herecordat amb dolcesa i afecte aquelles estones quan recalavaal carrer de Na Bailesa, camí de l'escola, per recollir, cada dia,als germans Martí i Joan Colom.

Tant en Martí com en Joan eren alumnes aplicats. I els co-neixements adquirits al jong diari de l'ensenyament, l'hi van és-ser de molta utilitat an en Joan, per bordejar de roses de ben-estar el camí de la seva vida, tant per enriquir el seu ofici bàs-sic de la fusteria com de afegir-hi la branca fruitosa de les As-segurances que van prendre una carrera superlativament satis-factòria i avui absorbeixen un ramallet de dependents amb ungros volum de contractes qui reporten insospitats rendiments eco-nòmics i que enlairen i escampen per una gran extensió el nombenvolgut del poble llevantí d'Artà. Ademes per ocupació delsseus fills i nets, dona un crit de adelantament l'escola de ensen-yança de conducció d'autos, creada per els fills d'En Joan; Perei Joan. Per totes aquestes activitats, crec que En Joan Gili San-cho té ben guanyada la condició de fill enamorat del brécol.

Mai va voler deixar l'ambent càlid i matern de la vila arta-nenca; va viure amb satisfacció els atzars que la vida compor-

tava fins que va creure oportú camviar el seu celibat il·lusionatper un cap de llar nou: servei militar; aplec d'efectius per dua terme el matrimoni; constància en que la bossa econòmicafos prou responsable... perquè d'atlota ja le tenia de feia estona:la tenia formalment escullida d'entre un ramellet primorós dejoves que cusien al taller de Cana Leva: ella era Catalina Tous,de «Sa Font Calenta», amb la qual es va casar anys després.D'aquest matrimoni van néixer dos fills: En Pere i en Joan GiliTous.

La nostre separació territorial mai va ésser absoluta; en tottemps la mantengué una correspondència casi germana, de tanamistosa. 1 en tres o quatre ocasions mos estrenguerem sa ma,quan jo anava per uns dies a Artà i ell vingué una vegadaa Ciutadella, amb els seus familiars, aprofitant un dia d'estiuamb el «ferri-boat» que feia el servei Cala-Ratjada - Ciutadella.

Em plau d'una manera especial recordar els darrers vintanys de la nostra amistat, fonamentada per una correspondèn-cia cordial, que es referia moltes vegades als anys dolços de l'in-fantesa, comprenguent també algunes visites meves al carrer Mar-garida Esplugues, quan vivia la seva estimada companyera Ca-talina, que tanta felicitat begueren els dos. 1 em plau tambéreferirme a les converses telefòniques, més recents, que semprecomençaven així: —«Pedró»... «Digués, Joan»...

La conversa darrera, la del dia 17-10-1992, ja va revestir al-tres extrems: quan jo li vaig dir: «Digués, Joan» una veu tre-molosa no escoltada mai, respongué: «En Joan ja no l'hi res-pondrà; va morí ahir». No es gaire bo de fer descriure els batecsdel meu cor atribulai.

Podria allargar més aquesta xerrada «d'oltratomba», ambun amic dels pocs que es troben ja en la pelegrinació d'incertadurada que és la vida humana, rosari de riure i de plors; peròfínalissa despedida definitiva acompanyant als teus familiars totsen aquest tranç d'orfandad malhaurada. I me condorm pensantsi serà possible que qualque vegada vagi a agafar el receptortelefònic per dirte: —«Escolta, Joan».

PERE ESTEVA SANCHOCiutadella, 21-10-1992

ÇOOO

teLU

ALQUILER DE PELÍCULAS

ODC

bLU

LU

INSTALACIONES ELÉCTRICAS

VENTA DE ELECTRODOMÉSTICOS

JAIME MESTRE PAYERASCarrer Ciutat, 46 • ARTÀ

FAX Y TELEFONOS

MONTAJES SERVERASOLUCIONES CON GARANTIA

PUERTAS BASCULANTES

MANUALES, AUTOMÁTICOS O CON MANDO A DISTANCIA

CON MACHIMEMBRADO DE MADERA DE NORTE - TEKA - CHAPA PEGASO

MONTADAS EN SU GARAJE CONSTRUCCIÓN

PÍDANOS PRESUPUESTO

C/. PEP NOT, 59 - ARTÀ - TEL. 83 61 31

544

«EL MISTERI DE CAN\ÄMEL»Enigmàtic punt aquest de Canyamel, Es Cap Vermell, Ses Coves

d'Artà, «Sa Torre», Ses Cases de Na Nyana, ...El Llac, negre i mis-teriós, (abaix del casal) desemboca a la mar.

Aquest llac s'alimenta de varies fonts que rajan a l'hivern, jaque la comarca és rica en plujas, tota aquesta aigua es depositaen aquest «clot» envoltat de canyes que donen el nom al torrent.

Fa molts d'anys aquest braç d'aigua que va del llac a la mar,era navegable i els vaixells estaven a cobrit dels temporals marítimsi també podrien proveir-se d'aigua potable tan necessària i aprecia-da per els homes de la mar. Els passatgers podrien descansar alcasal que damunt del penya-segat havien construït tant per la de-fensa del petit port, com per el millor servei al passatger.

Un dia aprofitant la foscor de la nit arribaren tres vaixells sa-rraïns de ferotges pirates: «d'aquells que omplien de por el cor dela senzilla gent de l'Illa». Vaixells pintats de negre per confondrer-se amb la negre nit.

Les naus fondejaren al mig del llac Els moros botaren a terrai ja foren partits a saquejar als desprevinguts habitants de la zona,a la cerca de ric botí i captius: «els portarien al Nort d'Africà onels vendrien com esclaus».

La sorpresa inicial donà aventatge als sarraïns, però els homesd'Artà sempre disposats a rebutjar a l'invasor costi el que costas,emprengueren una arriscada ofensiva. Varen fer una volterà per notoparse amb les avançades dels moros, que encoretjats s'allunyavencada cop més dels llurs vaixells.

Les tropes artanenques arribaren d'alt del penya-segat. Teniena tir de flexa les naus pirates.

Començar la batalla amb pluja de foc i pedres, fletxes, llancesi arcabús.

Breu i violentíssim combat.Els vaixells de fusta s'esfondraren dins del llac, envoltats de fum,

crits, i foc.Quan veren els moros, al seu darrera el fum i els trons de les

naus sentiren pànic.Tropes en por no guanyan batalles.Escampats per les rodalies de la Cala, foren vençuts fàcilment.

Ses Cases de Na Nyana, damunt del penya-segat, abaix hi ha el petit port.

Estat actual del torrent de Canyamel, que va de la mar fins el Llac.

Alguns d'aquells pirates, amagats varen poder fugir al cap dedos dies amb un vaixell arrassagat. Un cop al seu poble varen con-tar lo valents i ben dispossats de la gent d'Artà per defensar lo quees seu. Aquells, altre temps ferotges pirates, no s'enrolarien a capaltre aventura que no fos anar a pescar molt aprop de sa vorera.

Ara els vaixells corcats per els anys descansen dins del fanc,entre les canyes, al Llac de Canyamel.

Pot ser que dins de les bodeges repossin llurs tresors i merave-llossas ceràmiques de l'art musulmà, però la vida continua, no grà-cies als tresors dels homes, si no als tresors de l'aire, del aigua idel blat.

1 deixo Déu es que mana.N. BELTRAN

El Casal de Na Nyana, amb la torre de defensa.

jferrcteríaascual

Calle Cardenal Despuig, 12Teléfono 83 63 92ARTÀ - Mallorca

FerreteriaoAJM LUlvLllAU SAN LORENZO - Mallorca

HERRAMIENTAS PARA LA CONSTRUCCIÓN

PINTURAS • BRICOLAGE

SERVICIO DE ALQUILER

HORMIGONERAS • COMPRESORES

GENERADORES - MONTACARGAS

M. DISCO - ETC.

545

POETES i GLOSADORS

¡QUE DE COMANDERÀ BON JESÚS!

iEn Felip demana ajudaja per ses eleccionscunvida ComisionsObreres, vaja fotudad'U.G.T. ja l'ha tengudaen altres ocasions.

El pobre se veu estreta davant s'economiadels seus tan sols no se fia,ni un polític condretno troba per cap indretquè'l seguesqui nit i dia.

El món està malamentun mal aire se respirano és es seure a sa cadiraque fa bo un President,és ser prou intel·ligenti teñí bon punt de mira.

No hi ha persona condretaque trepitgi avui la Terra.Ni tampoc n'Alfonso Guerrasalvaria sa pesseta.Si li lleven sa llenguetaa n'això qui és que s'aferra?

També n'Aznar des P.P.,tampoc no és cosa clara,fa molts d'anys que s'apreparaja se sent bé es papé,se creu que serà es priméi aposta dona sa cara.

Ell ja se sent elegit,en Pep Maria molt frisa.Que no faci corredissa,sa campanya no ha partiti per treure bon profit,no ha d'ésser estantissa.

Un altre es temps aprofitadesfullant sa margalida,amb força s'Esquerrà Unidatambé veig se precipita,de ronyons clossos n'Anguitasembla que l'ha mitg partida.

En Sartorius no comanda,n'Almeida, li fa costat,de Mastrich, sí han votat.S'han tirat a s'altra bandai en Julià una demandaha fet perquè està enfadat.

Es «Vascos» i Catalansno perden sa pacienci,demanan s'independencidonant-se tots dos ses mans.Es Gallecs un poc més blanscaminen amb més prudenci.

10I tots es demés partitsque són una bona tropa:¿Com podem ésser Europasi no 'nam del tot units?No importa pegà critssi un a compàs galopa.

11¿Per què tan i tan de córre?Sense saber si és bo,tothom qui pensa com jomos pareix alta sa torre,com Sodoma i Gomorreperilla tot faci un tro.

12Ara mateix, Dinamarca,igual fa es Reine Uniten Major ben deciditfins a n'es maig heu aparca,si Ells dos enfonsen sa barcano se'n treurà cap profit.

13De per tot corrupció,que s'acabi, és necessarises braguetes des contraritreuen amb força i való,sia quin sia es coló,de tot li fan inventari.

14Sa política és molt bruta,si de prim l'examinau,per tot arreu la trobau,sense canviar de ruta.Veterà, torna es Reclutaperquè bé l'espabilau.

15Amenaces de jutjatde per tot surten «querelles»,i quan sones ses esquelles,cosa rara ha passat,en que ho hagin sumiatdamunt s'altre fan estelles.

16Missers i Procuradorsse saben bé sa lliçó,un, diu sí, s'altre, diu no,creis-me que això és vergonyós,no poden guanyar tots dos,un sempre queda falló.

17En Solchaga fort mossegai no té assaciament,ataca es contribuientde veres tot ho replega.Ell en sa ploma rovegatotsol més qu'un retgiment.

18Amén només podem dii això j'ha passat de moda,si ningú s'hi acomodaés molt mal de fer partí,¿Si profit no'm de teñí,perquè hem de 'na contra roda?

19I és qu'una sola moneda,serà molt mala de fondrei no mos hem de confondrede que tot vagi una seda,per fer una Europa bleda,val més no deixar-mos tondre.

Procurem es viure bé,com sap fer Madò Cunia,Santa Pau i Harmoniaés lo què'm de menesté'riba a n'es cent hem de fétenguent bona Economia.

ANTONI GINARD CANTÓa) BUTLER

546

Comisario Castellpor ARPO

PREOCUPACIÓNLa partida de mus a las tantas de la noche, el café Gran

Vía cerraba sus puertas y los últimos parroquianos abando-naban el local camino de sus casas, con más cara de bostezoque de otra cosa.

—Te vi algo descentrado en el juego —dijo el comisarioCastell al sargento Boira— en el momento en que este sesonaba la nariz en forma ruidosa.

—Es que no puedo dejar de pensar en un articulillo queleí no hace mucho en un periódico —contestó el grueso sar-gento, mientras prendía fuego a un «caliqueño» que no tira-ba ni medianamente bien.

—¿Tan grave es la cosa? interrogó el comisario.—¡Joder! si lo es... con sólo decirle que me ha quitado

el sueño, a mí que cuando agarro el ronquido me tienen quedespertar a cañonazos...

—Ahora no me vengas con que tu mujer Catalina tepone los cuernos con Perico de los Palotes o con cualquierotra chorrada de las tuyas, que para este tipo de «pardala-das» te pintas sólo.

—¡Catalina!... Por Dios comisario, si hace años, que digoaños, siglos que ya no funciona. «Sa somera ja ha tornatveia».

—¿Y el asno Boira?...—El asno, el asno soy yo.—Menos mal que lo reconoces.—¡Claro que lo reconozco! pero... aun doy más patadas

que un «cavallet de dos anys».—¡Dale cebollas! —Mira que lo eres bravucón.—¡Bien! me cuentas de lo que va el asunto o nos va-

mos a dormir...—Es que el Papa declaró en la prensa escrita que en

el «Paraíso no hay ni sexo, ni matrimonios, ni nada de nada».Y esto es terrible señor comisario.

—Vaya golpe bajo que te asentó el Santo Padre sin pro-ponérselo.

—K.O. me dejó, a mi y seguramente a media humani-dad. La verdad es que un servidor se imaginaba un Paraísode una forma muy distinta, un Paraíso sin sexo, sin tabaco,

<^

sin bebida, sin carajillos, sin partidita de cartas, sin buenasviandas, sin el «Barça» de mis amores, sin carreras de caba-llos, sin el «cupón del ciego», sin primitiva, sin...

—Para Boira, para... Dijo el comisario intentando cal-mar a su subordinado que se comía el puro a bocados. Esque allí nos convertimos todos en ángeles y adoramos al San-tísimo por los siglos de los siglos amén.

—Pues si esto es el porvenir que nos aguarda en el «másallá», no vale la pena morirse, así que...! Salud y largos añosde vida.

£53£ËÎJ&fe(UN GRAN INVENTO)

APARATO PARA EVITAR LASLLAMADAS A LOS TELEFONOS

903

El tarraconense Pablo Garrido To-rres ha patentado un modelo de apa-rato de teléfono para evitar las lla-madas a los famosos 903, alextranjero o evitar un mal uso del te-léfono en cualquier empresa o domi-cilio particular.

Dicho aparato es un elementoelectromecánico que puede trabajaren dos direcciones. En una de ellasel aparato funciona libremente y enla otra se evitan las llamadas por me-dio de una llave, según explicó su in-ventor. De esta forma, el aparato vainstalado en el interior del teléfono

y solamente queda a la vista la ce-rradura que permite manipular lallave.

Pablo Garrido afirma que se tra-ta de un sistema totalmente invulne-rable y que tiene una garantía defuncionamiento del cien por cien.

La empresa tarraconense TOBI-TEL comercializará en breve este dis-positivo de seguridad, que permiteuna efectividad total ya que algunosde los descodificadores instaladoshasta ahora resultan vulnerables a al-gún tipo de manipulación de losaparatos.

547

GENT DE PER LA VILA PERSONATGES POPULARS

EN SEBASTIÀ LLOVETAEl personatge de la nostra vila que avui

treim a rotlo, és En Sebastià Sureda A1-zamora, a) Lloveta, gran aficionat al ci-clisme i durant molts d'anys ha represen-tat el paper de Sant Antoni a la Cavalcadaartanenca. Té 79 anys d'edat i és fill d'An-toni Sureda Ferrer, a) Lloveta i Beatriu Al-zamora Gelabert, a) Jaumina.

Escoltau les seves paraules: «Quan te-nia 10 ò 11 anys estàvem a Sa Vinyassai guardava es bou amb so padrí Cama.Duia unes varquetes de goma d'auto ambcoriols de ferro, i me plomava tots es tur-mells. Llavó quan vaig ésser més gran quitenia 13 ó 14 anys, segava es carritx perses bisties a Aubarca. L'amo era l'amo enMiquel i sa Madona, Maria. Llavó heurepartia tres dies a Aubarca i tres a SaCova segant carritx p'es pareis. L'amo deSa Cova li deien l'amo en Biel i sa mado-na, Maria. Llavó mos n'anàrem de SaVinyassa, i mos n'anàrem a s'Ausinar des'Auma. Jo tenia 18 anys. Estiguent as'Ausinar feia feina amb mon Pare. Llavócom me vaig casar, me vaig posar a anara jornal, a arrabassar oliveres per fer es-telles, p'en Sion Granot de Manacor. Quanvàrem acabar s'olivar d'en Granot de SonForte, En Mateu Coloma, es garriguer,mos pesava sa llenya. Llavó acabarem imos n'anàrem a Sos Sastres a arrabassaroliveres p'En Tomeu Colom de Sóller, i lesmos pagaven a una pesseta es quintar. Esmeu company era En Mateu Cama, ifèiem 200 quintars cada setmana. Es ma-tins no hi veien gens i ja fèiem feina ases oliveres, i es vespres fins que hi veiengens. Fent de nit i de dia feim 200 quin-tars, es diumenges fèiem mig dia i ses fes-tes tot lo dia. Cobràvem 100 ptes. perhomjo i es company. Per poder menjar, aquelltemps mos donaven coquetes de mais, ijo perquè guanyava 100 pessetes sa setma-na tenia dobbers per poder pagar sa ren-da de sa casa. Estàvem a sa casa d'EnToni Font, devora ca n'Agustina. Pagava

SEBASTIÀ SUREDA ALZAMORA

ses corteres de blat a 100 duros per po-der donar menjar a sa dona i ses nines.Ses corteres d'ordi les pagava a 50 duros,i jo me menjava ses coquetes de mais is'ordi i es blat mesclat, i el dúiem a mol-dre d'estraperlo a n'es Molí d'En Terras-só, En Miquel Caragol era es moliner.

Quan acabarem de fer estelles, me vaigposar jo i en Mateu Cama a fer estellesd'ausina i llenya per fer carbó, i tot aixòho fèiem a compte d'En Granot, llavó totses pins que En Sion comprava les taiavema compte seu. Quan acabà sa llenya, mevaig posar a fer pous, mines i cisternesen forma de pera. Jo, En Sebastià Coro-na Filmorat, En Joan Llovetí qui és aAmèrica, En Llorenç d'Es Verger i En PepPaies vàrem enfondir sa Font Bugura deSa Torre d'Es Senyor d'Ets Olors. Féremsa mina neta de dalt a baix, banyats taide pell perquè hi havia degotissos dins samina, i feia un fred qui pelava perquè eraes mes de Nadal. Sempre n'hi havia unqui tenia foc fet a damunt sa mina, i mosrellevàvem cada 20 minuts, de fred que te-niem. Un dia a Sa Torre fèiem un pou iberenàvem a davall una figuera, jo, EnLlorenç d'Es Verger i En Tia Filmorat. Joles vaig dir: —Aquest pou s'aclucarà—, ise rigueren de mi. Ses eines eren dins espou. Mentres que berenàvem sentirem esrenou d'es pou i s'esbancà i tot quedà ta-pat de terra». (Seguirà)

L'amo Antoni Lloveta i sa madona BeatriuJaumina, pares d'En Tia.

TEIXITS LLEVANT(CRISTÒFOL GARRIÓ SANCHO)

(CLÀSSICS - NOVETATS - IMPORTACIÓ)

o«4*<UÍS

Pça. Barcelona, 2 - Telèfon 45 70 78 - (Davant l'Estadi «Lluis Sitjar»)PALMA DE MALLORCA

548

HISTORIALDEL

CLUB DEPORTIVO ARTÀescrito y recopilado por JAUME CASELLAS FLAQUER

TEMPORADA 1954 - 55

Con la nueva temporada llegaron aires renovadores en el seno de la Junta Directiva y un remozamiento de laplantilla que sufría la baja de algunos jugadores que acusaban el cansancio de varios años de intensa actividad.

Si la preparación del equipo siempre había sido difícil y complicada, al tener que afrontar la débil tesoreríadel club, el pago de las horas de trabajo perdidas por los jugadores para asistencia a los entrenamientos, esta proble-mática se tornó casi en insoluble, ante la negativa o reticencia de los empresarios en ceder a sus empleados en horaslaborables, dado, según ellos, el alto coste económico que les suponía en cargas sociales.

Ante ello y, al unísono, directivos y jugadores, decidieron acometer la competición sin entrenamientos colectivos,asumiendo cada jugador su propia preparación particular.

JUNTA DIRECTIVA

Presidente: Antonio Adrover AdroverVice près.: Bartolomé Bisbal GinardSecretario: Miguel Fuster VivesTesorero: Mateo Esteva SuredaVocales: Gabriel Ginard Cursach

Juan Ginard JuanJuan Massanet GarrióJaime Casellas PlaquerJaime Plaquer SalasJuan Alzamora RossellóAntonio Femenias Lliteras

JUGADORES

Antonio Salas, Antonio Femenias, Salvador Fuster,José Bisbal, Jaime Fuster, Antonio Nebot, JuanSureda, Damián Salas, Juan Fornés, Juan Llabrés,Pedro Caldentey, Juan Febrer, Bartolomé Gili, Or-tiz y Damián Serra.

Delegado Técnico: Jaime CasellasDelegado Campo: Miguel Fuster

CAMPEONATO PRIMERA REGIONAL

5 S.12 S.19 S.26 S.

1 O.3 O.

10 O.12 O.17 O.24 O.31 O.

PRIMERA VUELTA

Llosetense,Arta,Sóller,Artà,Hostalets,Artà,Felanitx,Artà,España,Hispano,Artà,

33521482582

Artà,J. Sallista,Artà,Múrense,Artà,Pollensa,Artà,Soledad,Artà,Artà,Montuiri,

1O31O31311O •*<>/-<

OâtawM*w*r^ ^SV^XXV

SEGUNDA VUELTA

7 N.14 N.21 N.28 N.

5 D.8 D.

12 D.19 D.26 D.2 E.9 E.

Artà,J. Sallista,Artà,Múrense,Artà,Pollensa,Artà,Soledad,Artà,Artà,Montuiri,

12463246121

Llosetense,Artà,Sóller,Artà,Hostalets,Artà,Felanitx,Artà,España,Hispano,Artà,

O2Ü23143311

CLASIFICACIÓN

Felanitx, 31 puntosEspaña, 29 «Soledad, 28 «Llosetense, 28 «Sóller, 22 «Pollensa, 22 «Hispano, 21 «Múrense, 18 «Artà, 18 «Hostalets, 14 «J. Sallista, 13 «Montuiri, 11 «

A. FEMENIAS

Una lesión trunco sucarrera deportiva. Nose resigno a la inactivi-dad y siguió comometa suplente y direc-tivo. Años despuéspasó a desempeñar elcargo de entrenadordurante varias tem-poradas.

De pié: Toni Salas, B. Gili, Salvador, J. Fornés, J. Febrer, J. Llabrés, Julián y el delegado J. Casellas.Agachados: J. Sureda, D. Salas, J. Bisbal, A. Femenías y A. Nebot.

XXVI

La baja de los jugadores Salas y Sureda, tan emblemáticos como valiosos, dejaba a la plantilla descompen-sada y con escasos efectivos. Ante tal coyuntura, los dirigentes se apresuraron a incorporar a Rado y Barrachina,dos jugadores que llegaban a Manacor para cumplir su servicio militar.

El resto de plantilla no sufrió ninguna variación.

LIGA MALLORCAPRIMERA VUELTA

30 E.6 F.

13 F.20 F.27 F.6 M.

13 M.20 M.27 M.

Artà,La Salle M.,Artà,J. Sallista,Artà,Montuiri,Pollensa,Artà,Sóller,

3O4

5

5

l

7

3

4

Múrense,Artà,Hostalets,Artà,Llosetense,Artà,Artà,Hispano,Artà,

1O314

111

O

De paisano: FEMENIAS, A.SALAS, LLABRES, FOR-NES, SALVADOR, FE-BRER, GILI y MIGUELFUSTER.Agachados. D. SERRA, D.SALAS, RADO, BARRA-CHINA, ORTIZ y el masa-jista PACO.

JUAN SUREDA

Velocidad, potente disparo y fàcilregate fueron las cualidades que JuanSureda acreditó en el once altánensey que le catapultaron a la divisiónnacional bajo el tutelaje del C.D.Manacor.

XXVII

SEGUNDA VUELTA

3 A.10 A.17 A.24 A.

1 M.8 M.

15 M.22 M.29 M.

Múrense,Artà,Hostalets,Artà,Llosetense,Artà,Artà,Hispano,Artà,

434235143

Artà,La Salle M.Artà,J. Sallista,Artà,Montuiri,Pollensa,Artà,Sóller,

101011010

CLASIFICACIÓNMúrense, 22 puntosSóller, 21 «Llosetense, 21 «Artà, 20 «La Salle, 19 «

(1) Pollensa fue penalizado con un punto de descuento.

Poblense,J. Sallista,Hostalets,Hispano,Montuiri,

18 puntos (1)181712

1

««««

Coincidiendo con la visita del líderLlosetense, Damián Serra Ginard,conocido futbolísticamente por Salas,jugó su último partido antes de suincorporación a filas en tierrasafricanas.

Como justo premio a su ejemplarcomportamiento, se le tributó unsencillo pero emotivo acto de des-pedida.

En los preliminares del encuentroposa junto a Magdalena Massanet,entonces prometida y hoy esposa deRafael Piris y Antonio Adrover Adro-ver, a la sazón presidente del club.

El buenazo de Gabriel GinardCursach, personaje clave y trascenden-te del fútbol artanense de los añoscincuenta y que por méritos propiosmerece un lugar de privilegio en lahistoria de la entidad.

XXVIII

HORÓSCOPO

Realizado por:

MARGARITA

ARIES: 21 de marzo - 20 de abrilRegido por Marte.Número afortunado: 2.Venus te pone ojos tiernos y tu te sientes renacer. Puedes decir adiósa los recuerdos amargos pues te esperan emociones fuertes que pon-drán aventura en tu vida. Mientras tanto has una selección entretus relaciones.En familia una cierta fluidez en la convivencia te hace afrontar losproblemas habituales con más buen humor y tolerancia. Te llevarásmuy bien con los Leo y tendrás algunos roces con Virgo.Salud: Si te has impuesto un régimen, respeto tu decisión y sigúeloal pie de la letra.Vida privada: Problemas profesionales bastante pesados que no ter-minan y que tu no logras ver muy claros. El solo remedio es elorden, que te salvará de malentendidos.Mi consejo es que luches contra tu instinto materialista. Aprendea soñar.

TAURO: 21 de abril - 21 de mayo ^=ÍURegido por Venus. ^^Número afortunado: 8.Tu clima sentimental está atravesado de tormentas, por lo tanto nohagas confidencias que pueden envenenar, sin ninguna duda, tusrelaciones personales. En cuestiones de familia, trata de ponerte enla piel de los otros si tienes que tomar una decisión. Tus relacionescon los Cáncer serán armoniosas.Salud: Tu equilibrio físico será el reflejo de tu estado de ánimo.Vida privada: Tienes las ideas claras felizmente para ti, pues la si-tuación general es bastante confusa. Simplifica tus tareas y las so-luciones se presentarán algunas veces sin esfuerzo de tu parte.Te aconsejo que sin convertirte en charlatana, no te encierres enun silencio total.

mGEMINIS: 22 de mayo - 21 de junio.Regido por Mercurio.Número afortunado: 10.Encuentros apasionantes y algunos de importancia capital que talvez te conmoverán. Las últimas semanas no han sido fáciles, sinollenas de strees y confusión pero yo creo que ha valido la pena tuesfuerzo y ahora te darás cuenta así como vayan sucediendo las

cosas que la vida es realmente muy amable contigo.En familia no despiertes problemas pasados y procura dedicarlesun poco de tu tiempo será un precioso regalo.Salud: Cuidado con tus nervios, estarás expuesto a algunas altera-ciones.Vida privada: Aspectos muy positivos en el terreno profesional, nohay nada en perspectiva que pueda preocuparte.Trata de reducir tus gastos supérfluos, están tomando demasiadaimportancia.Mi consejo: En el fuego de una discusión hay que procurar hecharagua, no aceite. A buen entendedor...

CÁNCER: 22 de junio - 22 de julio.Regido por la Luna.Número afortunado: 1.Aunque los astros te sean particularmente favorable tienes que es-forzarte por consolidar tus relaciones. Manifiesta pues tus sentimien-tos para hacer desaparecer las dudas de tu compañero.Hay en perspectiva una feliz semana para los Cáncer, aunque enfamilia procura no abordar los temas en desacuerdo. Te entenderásmuy bien con los Escorpios.Salud: Pon un poco de templanza en tus salidas nocturnas. Bastaráque no exageres ni en un sentido ni en otro.Vida privada: Ambiente lleno de promesas pero que no debe ha-certe olvidar tus compromisos anteriores. Tus innovaciones seránagradables y provechosas. Organiza cuidadosamente tu empleo deltiempo en los meses venideros. Las finanzas mejorarán.Mi consejo: Saborea la euforia presente.

LEO: 23 de julio - 23 de agostoLo rige el Sol.Número afortunado: 18.Tienes mucho encanto y eres capaz de tener impulsos apasionados,pero se prudente si no te quieres meter en un mar de complicacio-nes. En familia todo va bien siempre que tu hagas prueba de diplo-macia y tacto, como siempre. Buenas relaciones con los Sagitario.Salud. Tienes que mentalizarte que es absolutamente necesario quedescanses cuando tienes necesidad de ello. Deja todo lo demás ydedica un tiempo a ti misma.Vida privada: Conságrate a lo que has comenzado y no quieras abar-car demasido. Te superarás y te pondrás a la altura de la situacióny podrás resolver todas las pequeñas complicaciones con toda tran-quilidad y sangre fría.Mi consejo: Pon moderación en todo lo que hagas y sonríe a lavida y a los tuyos.

/ä^ßs-/¿^Jo:

VIRGO: 24 de agosto - 23 de septiembre.Regido por Mercurio. ,f *\Número afortunado:4.Te sentirás mucho más emprendedora y disponible que durante es-tos últimos tiempos. Tanto mejor pues conocerás gente muy intere-sante con quien tendrás puntos afines y con los que podrás hacerproyectos venideros de vacaciones y de trabajo.Serenidad en familia si tu te abstienes de hacer reflexiones sarcásticas.Salud. Cuida tu aspecto físico en todos los detalles. Protege sobretodo tu piel ahora que llega el invierno.Vida privada: Influjos prometedores. La realización de proyectosque están en curso evoluciona favorablemente, aunque se hayan re-trasado un poco a causa de unas recientes vacaciones.

Co

*

cóndor MJlur-ftrgiHon Tractor«

CCNOOR MotocUitores y MotoUomOií

BATUf EmpáCiOoriS • RotoOTwadorisy «tenus Denego

EN ARTA:carrer de Ciutat, 26 - Tel. 56 21 48

EN MANACOR:Poligono industrialc/. Menestrals, 11 - Tei. 55 5811

BAILLE

B.C.S. Taladoras y Segadoras

Per més informació:Cridar al Tel. 83 61 48

HIUKA EoulpospreoarjaônTierrj y Slemori

MUDO Cuti« Se nolo

MONOM v OPEM Motouems

CAVAM

VSfUOO Urns De Corte

JUSCAFKSA íemoigu«

Peuow)! M umenJKmux ADorutXxii

549

Las finanzas son bastante prósperas. No tomes demasiados com-promisos y así podrás resolver hábilmente tus problemas.Mi consejo es que si tienes que decidir sobre algo que te preocupa,hazlo tranquilamente pero cuando conozcas muy bien todos los de-talles de la causa.

?H;i

LIBRA: 24 de septiembre - 23 de octubre ¿)Regido por Venus.Nùmero afortunado: 21.Las circunstancias favorables no te faltarán. Te tocará a ti de sacarel mejor partido posible sin complicaciones supérfluas. Encuentrosestimulantes, invitaciones agradables y vida de familia en buena ar-monía y además grandes reuniones que tendrán mucha clase.Complicidad con Sagitario.Salud: Te cansarás más de lo previsto. Quizá te convendría tomaralgunas vitaminas extra.Vida privada: Nada de nuevo pero tienes que consolidar lo que tie-nes. Tendrás tiempo para retomar fuerzas antes de afrontar el In-vierno, que será duro y frío pero tienes la ventaja que te entenderásmuy bien con la gente que te rodea, la cual te quiere y quiere lomejor para ti.Mi consejo: Vive con serenidad y saborea todo lo que tienes.

ESCORPIÓN: 24 de octubre - 22 de noviembre ^aPlanetas que lo rigen: Marte y Plutón. \^Número afortunado: 15.Vida sentimental serena con encuentros felices. Tienes que mostrartemás disponible y no tan reservada. Abre un poco tu corazón a todolo que sea novedoso ya sea gente o ropa o tal vez algún viaje aun sitio de clima cálido. Te sentirás bien si tratas de salir con ami-gos que habías dejado un poco de lado. Trata de poner un pocode tu parte con relación a tu familia de manera que vuestras rela-ciones sean más intensas.Salud: Dedica más tiempo a tus cuidados personales de belleza.Vida privada: Los resultados no serán brillantes pero irás progre-sando. Las circunstancias te son favorables y podrás tomar buenasiniciativas. La situación financiera está en vías de mejorar sensi-blemente.Mi consejo: Es que no descuides tus proyectos personales, caminasin desalentarte hacia las metas que te habías propuesto.

SAGITARIO: 23 de noviembre - 21 de diciembrePlaneta que lo rige: Júpiter.Número afortunado: 10. r*Altos y bajos pero esto no es más que un estado de ánimo pasage-ro. No la tomes con tus amigos y no les hagas pagar los platosrotos. Se menos conformista en sociedad. Evita las discusiones enfamilia y se más flexible. Busca la compañía de los Libra.Salud: Reduce tu ritmo, tu corazón te lo agradecerá.La situación general se presenta llena de promesas. Aparte de quenecesitas ultimar los detalles de un problema legal todo parece irsobre ruedas así que sigue adelante con tenacidad.Se prudente en materia de dinero.Mi consejo es que no dejes que la gente influya en tus decisionesy empieza a preguntarte que es lo que quieres tu realmente. No ten-gas miedo de la respuesta que puedas encontrar aunque esto signi-fique que tienes que llevar a cabo algunos cambios. Puedes hacerloy después estarás encantada de ti misma si consigues actualmentecontrolar la situación.

CAPRICORNIO: 22 diciembre - 20 enero.Regido por Saturno.Número afortunado: 7.A riesgo de parecerme al hombre del tiempo te diría que durantelos próximos días tendrás chubascos y tormentas pero que a finalde semana tendrás un brillante sol que te acompañará de aquí enadelante. Tu vida afectiva tiene actualmente un periodo estático eincoloro pero no desesperes ni te deprimas pues también el sol bri-llará para estos asuntos del corazón. Incrementa tus relaciones conlos amigos y con tus familiares. Hay proyectos para hacer en fami-lia. Los Geminis serán tus amigos.Salud: No ignores las eventuales molestias que suele traer el cam-bio de estación: resfriados, dolores de garganta, etc., pon remedioal primer momento.Vida privada: Algunas viejas rencillas pueden aparecer de nuevo.Si es así hazles frente con determinación y paciencia y no te deten-gas hasta haberlas resuelto. Después podrás poner en marcha nue-vas cosas.Mi consejo es que te liberes de una vez de tus prejuicios. Vive va-lientemente.

ACUARIO: 21 de enero - 18 de febreroTus planetas son Urano y Saturno.Número afortunado: 15.Relaciones afectivas estimulantes. Contactos importantes con per-sonas estrangeras con las que podrás establecer lazos sólidos e im-previstos, y de las cuales podrás sacar provecho y satisfacción per-sonal. Mejor clima en familia con la que compartirás buenosmomentos.Encontrarás amigos entre los del signo Geminis con los que te lle-varás muy bien.Salud. Se prudente si tienes que hacer algún viaje; no porque elviaje sea peligroso sino que hay peligro que te roben.Vida privada. Muy buenas perspectivas. Te sentirás muy dinámicay con ganas de hacer cosas y solucionarás felizmente lo que em-prendas.Ocúpate también de las pequeñas cosas de cada día pues te pro-porcionarán satisfacciones que no esperas.Mi consejo es que confíes en tus amigos, pero continua siendo asíde reservada. Hasta ahora te ha dado buenos resultados.

PISCIS: 19 de febrero - 20 de marzoTus planetas son Neptuno y Júpiter.Número afortunado: 20.Momentos de confusión y también algunos malentendidos pero note precipites a tomar grandes decisiones pues esto no durará. Des-pués de unos días verás las cosas desde un diferente ángulo y com-probarás que todo ha sucedido en un buen momento. Peor hubierasido sostener una situación falsa que no terminaba de gustarte. Acep-ta invitaciones. Todo irá mejor en familia si evitas las discusiones.Tus amigos: los del signo Cáncer.Salud: No traigas otra vez sobre el tapete viejos rencores, puedesperjudicar a algunas personas y sobre todo a ti.Vida privada: Pon entusiasmo e interés en lo que hagas, sea lo quesea, y ten por seguro que obtendrás buenos resultados. Además pro-cura ser amable con tus colegas.Mi consejo es que pongas en práctica algo en lo que puedas apro-vechar la experiencia que has adquirido en tu trabajo, aunque pa-rece difícil al principio.

Excavaciones SEBASTIAN SASTRE

Calle Son Servera, 29 Teléfono 83 65 59 07570 ARTÀ (Mallorca)

550

cCoRCAÔissA P'ANTANYIAUn bon dia l'amo en Perico Guixo digué a Mestre Pere Miquel

Blanc: —«Acab de llegir es diari i mai creuries lo que diu». —«Iperquè en lloc de fer-me ses entès no li amolles d'una vegada?tu sempre vas de ronceros». —«Ido, mira; en Primo pense cons-truir a Burgos es parc més gran d'Europa». —«Què farem, Peri-co?». —«Si no ho creus, Don Rafel Bullo t'ho confirmarà».

A volta de tres dies, mestre Pare Blanc rebé la confirmació:—«Pere, si en Guixo heu diu, és que la cosa va de bo». —«Rafel,jo encara és s'hora que he de veure un ase escriguem una cartaamb sa pota de davant. Ara, jo pregunt; Com s'enginyaran a Bur-gos per omplir la mar?»—«¡que vol dir! conduint ses aigos de sesteulades». —«Així, me call, però haurà de ploure molt, Rafel».

Fisconades semblants eren el pa i la sal cada cop que els treshomes de la fete s'ensafranaven en conversa. L'escabetxi tertuliairano tenia límit ni dental que el servas.

Abans d'entrar en olivetes, direm noms i llinatges. Capell enuna mà i an l'altre un cigar Iloscat a punt de rebentar-hi esclatas-sangs, Mestre Pere Miquel Ferrer Font, Blanc, 21-01-1887 - 02-05-1951,hàbil fuster del carrer d'es Pou Nou, 25, sogre de na Joana Ainade Son Colom. Va ser contemporani de menestrals tan competentscom els inoblidables mestres Miquel Boira, Joan Manyà. Pep Cla-per, Joan Garameu, els Jaumins, els Colom, Miquel Escolà, PepVela, son pare de n'Andreu Boira, Rafel Pancecola, i alguns d'altresque no recordam. Pero no podem deixar a Mestre Antoni Cirera,perquè de les vuit hores de treball ni sobraven vuit i mitja.

En vida, Mestre Pere Miquel fou intermitent per fer feina i cons-tant en divertir-se. S'apuntava a totes. Tan li escaia menjar poc comatepeir-se de carbó. La brúixola particular sempre assenyalava l'iti-nerari de la bona cuina.

El senyor encorbatat del centre, és Don Rafel Quetglas QUet-glas, Butlo, el qual professava el culte de l'amistat coral a en Blanc:Podem dir que el duia de capoll: Quan Don Rafel tocava poble,tenia dues freturances; Visitar els dos amics de l'ànima Perico Gui-xo i Pere M. Blanc.

Aleshores en Butlo era un xerraire fantasiós i, ensems, amantde les vagues fortes. Això no obstant, tractant-se de la seva profes-sió feia hora per llegua.

De fadrí anà a examinar-se a Madrid a fi d'obtendre plaça ofi-cial a la comandància militar d'obres públiques. D'un conjunt de500 aspirants, tragué el número u, però el canvià pel segon perquèno volia ser madrileny. Mallorca l'estirava força.

Una volta instal·lat a Palma dirigí el túnel que des del mollciutadà anava a l'estació del tren (Ses Bóvedes), sense foradar niuna sola cisterna. El ferrocarril de mercaderies arribava a l'estacióa través del pont situat rera l'actual aparcament dels autocars delínia. Don Rafel assolí l'escalafó de comandant. Casat amb donaFranciscà Ferrer va tenir 5 fills: Aina, Joan Lluis, Maria, Franciscài Francesc En Joan Lluis fou una aminència. Als 18 anys, quanhavia fet el batxillerat, esclatà la guerra civil.

Present a files va fer un curset d'alferes provisional. «Sols»ob-tingué el número dos perquè el primer tenia que ser per el fill d'unpeix gros. Després, el general Tamariï convidà el coronel Rovira,el qual preguntà a Tamarit: —«Qui ve amb jo a Mallorca?» —«Tumateix tria. Aquí tens els números un, dos, tres i quatra. Però atu, quin t'agrada més?» —«A jo es dos» —«Idò, teu és».

El malograi Joan Lluis, l'any 36 moria al front de Bilbao aconseqüència d'una emboscada. En reconeixemenl als mèrils inle-lecluals i patriòtics, el govern franquista li dedicà un carrer a Pal-ma, prop de la carretera de Sóller.

Pel que fa a en Francesc, podem dir que és un magnífic arqui-tecle. Sovinl aguaita el nas dins la població a bord d'un clàssic Mer-cedes. Fa estada al Serral airós de na Vergunya, castell dissenyatpel seu progenitor. De la producció arquitectònica d'en Francesc co-neixem l'auforia de l'holel Laguna de Canyamel.

Tornant a Don Rafel Butlo, seria un pecat mortal omelre queés l'artífex del cotxe fúnebre a cavall. Molts pobles suarien sang perguardar-lo com a peça de museu. El vehicle funerari fou eslrenalel dos d'abril de 1923. El primer cadàver que s'emportà va ser unabella jova de 22 anys: Na Calalina Torres Gili, Sua (lia paterna den'Arnau Sua, el difunl marit de na Franciscà Lloveta de la camice-ria d'es mercat).

Don Rafel nasqué al Pontarró, el 8 de juny de 1886. No calcitar les branques familiars, perquè començant per Mestre Joan Bulloi acabanl per Don Miquel, els Butlos són prou coneguts.

El prohom de la drela és l'amo en Perico Bonnin Aguiló, Gui-xo, pare dels mansos de cor, Perico i Pep Guixo. Aquesls dos fa-drinardos no s'han casal per anar sorrers, perquè enlre laxis, i co-merç d'oli, van més llatins que la caixa fort d'hisenda.

L'amo en Perico va néixer el 21 de desembre de 1898. Fill deboliguers, sempre conreà la parcel·la dels negocis. Perquè era tra-vessadís, pellucà el pervenir de la indúslria aulomovilística, assolintuna gamma exemplar de vehicles. No és aquí, ara, el moment dedesglosar-la. Només direm que, per a nosaltres, l'automòvil prefe-rent va ser el cèlebre Singer. Aquell colxel de color verd i negre,diumenges i festes de guardar allisava la macada del camí de SaniaMargalida. Punlualment, fes el temps que fes, traginava un pareFranciscà i escolanet a dir la Missa a Son Serra.

Un diumenge, receñí acabada la lilúrgia, Don Joan Massanetva dir a l'amo en Perico: —«I perquè no vens amb un «aparato»més gros?»—«Punyela, Don Joan, perquè aquesl xibiu sap es camíde memòria, i si jo fall, ell s'alurarà lolsol davanl sa capella».

L'amo en Perico morí al carrer de Son Servera, 20, el dia 10de febrer de 1970, domicili de sempre dels Guixons, i aclual mora-da dels germans Perico i Pep.

La folo eslà feia des de l'angle de la canlonada del Trespolel,Cas Marques i ca Don Rafel Blanes, es melge Palró^are del ciru-già Rafel Blanes de Barcia). A la drela és visible el baiiporl delgrifó de pas d'aigües públiques, col-local subaix del lateral de Ca'nBiel Maia. Al fons, el Centre Social i l'edifici que allotjà el Cafède Ca'n Carreta, lloc de reunió de els bales perdudes i encontradesd'Aria.

Eren les festes de Sani Salvador, polser del 27. Paperins i ab-sència de llaunes i plàslics. Feia calor però tothom anava cobertamb set flassades. Ara bé: Tres voltors com els de la foto no elstrobe ni el mateix Poirel.

Nosallres pensam que són al Cel. Per un si fa el cas no hifossin, Déu assisteixi el dimoni, perquè ho tenim per ceri, l'impre-visible larcel haurà lingul la idea de munlar una companyia d'asse-gurances conlra incendis dins el regne del foc etern.

551

CRÒNICA DE LA MÙSICA POP ESPANYOLACapítol 19

1966 (I)

SUCCEÍ AQUELL ANY...

17 de Gener 66.— Cauen a les costes d'Almeria 3 bombes H(termonuclears), degut a un accident sufert per un bombarder nord-america (un B-52), i una quarta dins la mar. Hi ha la polèmicade si és un perill o no el banyarse i es el Ministre Fraga el quepren la decisió de fer-ho per tranquilitzar a la població. Al mesd'Abril es recuperà la bomba famosa gràcies a l'habilitat d'unpescador.

Naixament del moviment «hippie» a California. Són joves queviven en comunes, es dediquen a treballar la terra, refuen sa violèn-cia i practican l'amor lliure, parlant el «llenguatge de les flors». Elseu lema «Fe l'amor i no la guerra». Pacifistes que volen canviarel Món.

470 estudiants es tanquen dins un convent de frares a Barcelo-na. Protestant contra el Règim i volen formar el Sindicat Democrà-tic d'Estudiants de l'Universitat de Barccelona.

Aprovada la Llei Orgànica del Estat (14/12/66).Comença l'emisió del segon canal de la TVE (UHF). Per cert

que una recent enquesta diu que a Espanya la venda d'aparells re-ceptors de TV ha pujat un impressionant 1.100%, respecta al any 64.

Es casan en secret Sofia Loren amb el productor Carlo Pontia la localitat de Sèvres (França).

Al mes d'Abril es va crear la Llei de Premsa, duita per el Mi-nistre d'Informació i Turisme Sr. Fraga Iribarne, amb l'intent de su-primir la censura prèvia.

Surt al mercat un nou suport sonor: el cassette. Creació d'unanova forma de reproducció magnètica a França.

El Lute, famós delincuent de l'època s'escapa, però es agafatde bell nou a Salamanca.

A Barcelona surt «TELE-ESTEL», primera publicació en for-ma de setmanari des de la üuerra Civil.

Milers de joves es manifesten a China demanant la «revol·lu-ció cultural».

Escàndol mundial entre els sectors més conservadors al inter-pretar malament una frase de John Lennon (BEATLES) que diguéque eren «més populars que el propi Jesucrist».

Greu terratrèmol a Turquia amb més de 1.200 morts.Èxit al espai de la Càpsula Gemini XI. S'acoplament amb el

cohet Agena i un passeig per el espai, el més llarg fins a la data,a càrrec del astronauta Richard Gordon.

Es tanca la frontera entre Espanya i Gibraltar a tot tipus devehicles i mercaderies.fc*****************************************************,,,!,,,

ESPORTSEspanya guanya el 5è títol mundial de jockey-patins.Sisena Copa d'Europa per el Real Madrid de futbol. Joves fut-

bolistes coneguts per els «yé-yés», derrotan al Partizán de Belgrado

per 2-1, jugat al Estadi Heysel de Bruseles. Aquesta era la ja lle-gendària al·lineació: Araquistain, Pachín, De Felipe, Sanchís, Pirri,Zoco, Serena, Amancio, Grosso, Velazquez i Gento.

Anglaterra campiona mundial de futbol, VIII copa del mónal guanyar 4-2 a Alemanya a Wembley.

Manolo Santana guanya el torneig de Tenis de Wimbledon, elmés prestigiós del món derrotant al nord-america Denis Raltson per6-4, 11-9 i 6-4. És el primer jugador espanyol que heu aconsegueix.

El Barcelona guanya la Copa de Fires per 4-2 al Zaragossa.

*********************************************************

CINEMA

Els OSCARS del any:LEE MARVIN... millor actor.JULIE CHRISTIE... actriu.«SONRISAS Y LAGRIMAS»... millor pel·lícula.

Festival de Cannes:«UN HOMBRE Y UNA MUJER» de Claude Leloch.a BERLÍN «LA CAZA» de Carlos Saura, guanya el «OSO DEORO».

El cinema espanyol rel·lacionat amb la música:«Cuando tú no estás» de RAPHAEL«Vestida de novia» de MASSIEL«El padre Manolo» de MANOLO ESCOBAR«Los felices 60» DE RAIMON

*********************************************************

1966 (1)AVUI començam un nou capítol de la «Crònica...», fent un repasa una llista que una coneguda revista espanyola va publicar al mesde Gener del 66, dins una secció dedicada a la música jove, titula-da «La hora del ritmo», (LA ACTUALIDAD ESPAÑOLA). Baixel títol genèric de «Los mejores del 65», hi trobàvem els noms delsartistes més populars del País (o al manco els més votats), i que,reflexen, perfectament els gust de la juventud espanyola de l'època.Millor cançó del 65 passat: «Esos ojitos negros» del Dúo Dinámi-co i «Flamenco» de Los Brincos. Millors cantants femenines: KA-RINA i CONCHITA VELASCO; Cantants masculins: RAPHAELi LUIS GARDEY; conjunts o grups: LOS BRINCOS i DÚO DI-NÁMICO.

Aquests eren els el·legits com a millors de l'any 1965 que aca-bam de deixar enrera dins aquesta història musical, noms prou co-neguts i que ja em inclòs dins qualque capítol. Però així i tot dinsla llarga llista de cantants solistes hi trobam també a GELU, LITATORELLÓ, ROSALÍA, LUISITA TENOR, CONCHITA BAUTIS-TA, MARISOL, ROCÍO DÚRCAL i SALOMÉ (dins l'apartat fe-

PerruqueriaUNISEX

tractament d'UVA

USCHI I BELObert cada dia

manco elsdilluns

C/. Gran Via de la Constitució, 64 (Cantó JaumeTel. 83 63 82 - ARTÀ

552

ESS

Z661 - anvNiD anisam lanõiw(Bjenuuuoo)

•jiusAnf BDisnui BI sp JUSUIIAOUI jssnbBsuip DOU nas p usjsnãuij aquilí snb ojad 'jBSOdsj i nens "DisEp ssui•\\ow 'jusjsjip dod un uspj snb sspBzjiuouuB '«sjBijsspD» isBnb snsAsp çpBdnjaB un 'SKA UIOD 'Bjg '«ss[OUBds3 soDiip ssjj» o «OXB¡AJsp J3DSUBUIB pnby» UIO3 ssidojd suopisodmoD i '«iuy jssp ud-B3» '«UIBJ sqj jo uiiAijy» «ÁBpjsjssA» '«J9U. SAO) i Bjnrj jpx» '«BSUB[ 3p JSIMJ [g» UIOD JUSJSJIp UBJ 3JIBD Sp SUODUBD USJBJJSlSSJUS £9

pp S3Q 'SUBDU3U1B S^SqjOJQ AjJ3Ag S[B USAB[qUI3S Snb JSSJBJ DldlJ pquiB i snBns snsA sp ouj jsanbB USJBUIJOJ 'siuref i so[JB3 'uiuusj'(mou p usjsnSBjj inbB.p) OSOUIJSH suBuijaS SJB ureqcuj iq BJJB ÍBU-IA3S B JU3UIBJ3JDUOO 'Bjnsutuaj B[ ap jns JB dBO ap UIEUB sojrç

'H 'H sa

l U°'tue<

'sa d°d I

a SU!P ^djlB dnjS 13

'H 'H SOI

t******************^************************************

•soouug Baúl]BJ U3 JpJOS BIXpJBd 3nb BUI3J Un BJ3 3nb '«BU3JBOBJAJ BJ SUJBajBA»

IBA3S OpISOduICO BUn JBDBJSSp BlJpod S3 BIJBjSoOSIp BpEJIUIJI BA3SB[ 3JJU3 'i '(jUSIUBpBUIIXOJdB 'SÄUE SOp) BJSJjnD JUSUIEAIJBI-pJ BpIABun snSuij dnj8 [g 'OxiB jad SJBDIJIJO nojd uais Bf snb SSÍBAHÍS spjunurep J3d ;joui 'sjpqBD suiisstnajB[j snss sp rsjoXuBdss sdnjS spBJS3J B) junuiBp U3ABDBJS3P Bsoo Bun quiy 'ssjjajmS ;>p lunfuoD S3UIOD IXIB 'BUIISSJpBDBJSap BJ3 JBDOA BÔJOJ B[ UOqB 'nw U3 SUOpBnj

-DB S3] B BÍJOJ BA3S B] JOJ 3jqOS JBDB}S3p y 'BXIBq BJJI3}in8 'J38J3A3SOf I BU3JBq B[ B UIOJO3 UOUIBy ¡BISAOS BJJSjmS p BJ3 STlb J33

-J3/V OJJSqO^J ÍBDIUIJIJ BJJ3}in8 I JUBJUBD 'SSDJBQ BUBJAJ 3SOf—

:ju3na3s EI BJ3 junfuoo js3nbB,p çpisoduioD B^ '(sasuiud sp u3iA3quoqB sjuoj sjBdpuúd S3] U3J3 ssumb uioqjoj B J3d jníbuoD usq BJSsnb Bf 'S3UOJS Suijjoy SJB JUBJ Jad i) jBjnui3 USABJUSJUI sjBnb SJE'ssfBAjBS spp sjopmass usas snb Jip jod S3 jusuijBipJOUiud 'i '£961/ÍUB is BuopDjeg B JB3JD BA S3 'nqpj sp uiou quiB dai3 jssnby

SaNSASHD SOI•"SVXSUSIO9VJ£)ad N3HOa

********11 ***********************************************

•OXIB qUIB EABSBq S3 3iqBJ3dnD3J.il BDOd3Eun,p EjnDssjj EI *3nb i 's]oXuBds3 sujapom sjunfuoD sjsiuud s^pnbBU3IU3J snb '3su3d S3 'BJU3UIOD ss 'usnip 'J3J33S p BJ3 jssnby

•jBjiJBindod BI i sjsqqop sp usupuaA Bf JUBA-Bpu3 S3UJ 'JOAEJI 'jjodns SBUop sp snb Dijqnd un jEArenS 'DOJI un'mou un jinSssuoDB jsd BJS jox 'SSJIBSX i siasj-jo^ E juauiBjmjBjSU3ABDOJ SJUnfuOD SJSUOld S]3p SUJISSIJJOUJ 'JOJ t SUy 'BSSBUI USABJqOD

ou ;s jBnai EABUOQ 'jEuiSiJO i jusjsjip soj snb 'jusuiiBjniBu 'i 'BDIS-nuj Bidojd BASS B] JB3JD jspod us 3j B] usiusj '«BjBDoq» snbjBnb iBABjjodsuBjj sp snb prej p jBSBd jsd juEjqoD USABDOJ ssiuou snb'sjusuinjjsui sp quJB usiusj anb )s joj USABJSES snb EJSjqo jusa osjuEipnjss snsnbB.p '«Bujspouj» BDisnuï sp sdnja sjjsnbti.p SJJOJAJ

•SJBU3JBUJ sofjisssp sp snb BJJOJ ssui BJS UISSBJ1ODS3 sp snbSJU3IO jBqojj i 5(DOJ BDisnuï J3J sp oisnj-jij i smsBisnjus,! ojsd 'sos-OUJBJ ss-jsj ; sjsqqop jBXuBn8 usijóÀ snb jèp sg 'ujspoui junfuoDo dnja un USAEUIJOJ snb ssAof spp çpiqiuE^ B'DUBUI B] B BpnSspBJS EJUBXISS SÄUE sjsp BDisnuï Bj sp ipcsj sp nBp Bj snb usniQ

SÀNV sia - viNvxias SÄNV sia - viNvxias SANV sia

•"V3ISÍ1ÍV H3i SO QISÍYI·lLl

•BXuBdsg B ejiiBxias jauiud pp saisi|os i sdiu-)

************************************************•(********

•3U3S BJS3nbB(p JOJldED 3JJJE Un SUIp BJSS Bf OXIE O13¿ 'pBq

-dEy sp S3SSEUJ sp i S3JSIJOS sjopj sp SJJU3 luiuiop injosqEj i SSUBJ-B1BD S3J31UOJJ S3I 3p BJJUS SSUJ JE[ndod EDISnUI EJ 3p SSJSIJJB SUBjaspp un UIOD JEJJSS pnuBjAj uBOf sp çpeuuijuoD B[ ípissB^ rjusjsj-ip I BJSIJOS BJSpJB BAOU BUn,p JUSUIEXIBU p 'SOABjg SO^ Sp BUOJDSf-BJj 3jqBJBduJi(i 'joiunf ^> uBnf junfuoD jBjndod jssnbB4p ssjquisujsop sp çispss,] 'soDuijg spp jBjiunj sjduioj UISJOA XUB jssnby

•SJBlSsjIAUd SDOdsjjoui 'SDOd i BuofBui BI jsd jiBJgBssp 'jnp S3 'JBJIJB3J us 'snb i S|q-BipiAus i ipBj sjduiss Bjquiss BJOJ sp JSIA snb IUIBD un 'jBDisniu p'SBuidss^ is i sssoj sp BSSBUI ou juiBD un jiaaj.p USIABIJ snb sp'SIBJ pp sjBjndod spp suiou sp «opBpjsuoD» B] BJS Bjssnby

-D)3

'SONI1VD 'SO331J 'SdVU 'SOHO3N SOLVO 'SaNaA3H3'SOH3X3OH 'tfONOS ¡Onb^P ?quJBl) SI OdOHO '(t™ xpjBuijssnbB Diso3jodB JK3.1 UBJBÔUSUIOD snb) SOAVH9 SOI 'S.ÃNQLSOT A A5OIW 'NSIHH 'SOQNVnò 'S3ÍVA1VS ap sp uioosiuou BJOJ iirepsnb íxN'l 'SONIIVI ODNI3 'SONVDIHaWVQ-ns S3i 'ayaoL vi aa t- sen 'vniisvD aa SMI 'SVACH-VAVf sumbjoiiBui sp 'VWWVL 'SOOVdWV13H 'S3>IINa^ad'XaaiS 'ONVLSniN :(dod p suip Bf sjnSsuoD'juBjsBq) sodnjo

•••Dia 'QNOwiVH aa 'oaayjiv 'vaiva VIH-vw 3sor 'soaor 'ZSJJIOD ataseiv 'Nvwzno AQQS 'sóy-3AI1NO '«snoviva HQLDIA 'VNVidvniA ANQL 'IVHH-3S 'NOWIVH '1H381V UIOD saiou. S3] B siBjjos irei ou BjnjusAJ3d S3JJIB i giinOV Sim 'A3HON 3INIVf 'O9VD COIÌISdad'o^aaa^3H ODSIDNV^J 'ISHDIW 'IHDOW 'vaow OLII'SOIH lanoiw 'vioicravno ssor UIOD juss 'sunnDSB^

•aja 'IIOA 'viaoNvraov 'vNinaa 'VLION vMiwaanmo'V13VMIW 'V11IA3S N3WÎIV3 'SOQVNVaO VI3I1V 'VId-OVID 'VMSONVHJ uio^ S3JJ1E.P JiasjB lusjod iq sojj|ou 'i '(jusiu

Carta abierta al pueblo de Artà

Palma, 13 noviembre de 1992

Hace aproximadamente cuatro años y medio que vine porprimera vez a este maravilloso pueblo para ejercer la funciónde delegado de "la Caixa".

Hoy, por una serie de motivos y circunstancias que sehan producido y conjugado, han motivado una pérdida de con-fianza por parte de la superioridad, que ha hecho el que hayatenido que presentar la dimisión. Os preguntareis tal vez cua-les han sido estos motivos, exactamente no lo sé, quizás migestión al frente de la oficina no haya sido la adecuada. Talvez, se esperaba más de mi por parte de la dirección, quizásenvidias, celos, que más da, puede que alguien haya tenidoque ver con mi caso, pero no le guardo rencor a nadie.

He de deciros que desde los primeros momentos de miestancia entre vosotros, todo fueron muestras de afecto y apoyohacia mi, me disteis vuestra ayuda, vuestra hospitalidad, y so-bre todo vuestra amistad, todo ello hizo que me encontraracomo en mi propia casa y no me sintiera un extraño entrevosotros.

Os mentiría y no sena sincero ni con vosotros ni conmi-go mismo, si os dijera que no siento mi marcha, que no meduele, que no estoy triste, la verdad es que estoy pasando unode los momentos más tristes y difíciles de mi vida.

Han sido cuatro años de convivencia, de trabajo, de lu-cha entre vosotros, cuatro años durante los cuales he conoci-do el verdadero significado de la amistad, el amor y el odio,aquí dejo no sólo mi puesto de trabajo, sino muchos amigos,y sobre todo alguien muy importante para mi, lo mas impor-tante de mi, parte de mi vida y de mi ser.

Debido a la premura de tiempo con que tuve que incor-porarme a mi nuevo puesto de trabajo, no me ha sido posibledespedirme de todos y cada uno de vosotros como hubierasido mi deseo, por ello he aprovechado la deferencia de la di-rección de la revista «APTA», para hacerlo a través de suspáginas, por todo ello les doy mis más expresivas gracias.

Gracias también a todos vosotros, por vuestra generosi-dad y comprensión, por vuestro apoyo y sobre todo por vuestraamistad.

Quisiera también pedir perdón a aquellas personas quesin pretenderlo, haya podido molestar u ofender, a aquellaspersonas que habiendo acudido a mi y en el ejercicio de miprofesión no hallaron cumplida respuesta a sus peticiones, atodas ellas les pido perdón.

Recibid un cordial y afectuoso saludo de quien jamás po-drá olvidar su estancia entre vosotros.

¿Hasta siempre amigos!DIEGO HERNÁNDEZ

REGISTRE CIVIL D'ARTAMOVIMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ

OctubreNAIXEMENTS

04-10-92 Marta Vega Sureda, filla de Francesc Josep i MariaAntònia.

08-10-92 Maria Antònia Torrens Morey, filla de Cristòfol i Mar-galida.

09-10-92 Marta Ríos Picó, filla d'Ignaci i Margalida Magdalena.17-10-92 Sergi Bernat Herrero, fill de Josep Antoni i Maria dels

Àngels.29-10-92 Bartomeu Femeníes Llaneras, fill de Bartomeu i Maria.

De «Matrimonis» no s'en celebrà cap.

DEFUNCIONS01-10-92 Lluis Massanet Tous. C/ Gómez Ulla, 16. 83 anys. D'Es

Rafal.10-10-92 Llorenç Terrassa Quetglas. C/ A. Blanes, 40. 71 anys,

de Ses Eres.10-10-92 Bàrbara Amorós Sureda. C/ Joan Estelrich, 5. 85 anys,

Galania.14-10-92 P. Jaume Tugores Mestre. C/ Sant Antoni, 1. 68 anys.14-10-92 Maria Ramírez Cabanilla. C/ Ses Barraques, 13. 70 anys.16-10-92 Joan Gili Sancho. C/ Margalida Esplugues, 9. 87 anys,

Colom.16-10-92 Manuel Llaneras Mas. 70 anys, Sineu. Palmanyola.17-10-92 Pere Massanet Moll. C/ Ses Barraques, 16. 81 anys. Moll.17-10-92 Cristòfol Massanet Muntaner. C/ Sta. Margalida, 54. 72

anys, Llovetí.19-10-92 Antoni Gelabert Vives. C/ R. Blanes, 71. 88 anys, Jaumí.21-10-92 Antònia Servera Rosselló. C/ Abeurador, 7. 80 anys,

Leva.25-10-92 Jordi Colomar Moll. C/ Na Crema, 33. 83 anys.27-10-92 Jaume Quart Vizconti. Grec, 15. 75 anys.30-10-92 Margalida Gili Lliteras. Son Servera, 31. 87 anys, d'Es

Vidrier.30-10-92 Elisabet Ferrer Ginard. Santa Catalina, 27. 87 anys, Batista.

CONSTRUCCIONES MANUEL MARTOSYESERO - ESCAYOLISTA

C/. MARINA, 4 - TEL. 83 62 14 - ARTÀ

ESPECIALISTA EN:

• TECHOS LISOS CON MEDIA CAÑA• PAREDES PERLITA

• TECHOS LACAS LISAS

• PLACAS DECORADAS, CON Y SIN LUZ INDIRECTAS

• BANDEJA, CON Y SIN LUZ INDIRECTAS• MOLDURAS PASADAS AL SITIO • FLORONES, ETC...

INSTALADORA JOAN

Av. Costa i Llobera, 44 - 07570 ARTA - Tel. i Fax 83 62 79

554

Conversa amb enBIEL GARROVA

En Gabriel Ferrer Serra, «Garrova», recentment jubilat deguardia municipal, donà un dinar d'acomiadament a tots els fun-cionaris de l'ajuntament, inclòs el batic i un regidor, dia 7 denovembre al bar restaurant de «Ca'n Balaguer» regentat per enBartomeu Sastre. Al dinar foren 25 comensals, que li entrega-ren com obsequi una placa que diu així: «Amb Taféete de tots elsteus companys de tema, en el dia de la teva jubilació. Artà, 2de novembre, 1992. Molts d'anys».

Per aquest motiu hem cregut interessant dur-la a les nos-tres planes, i a dins la cambra de ca seva hem tenguda aquestaconversa: «Jo vaig entrar de municipal l'any 1971 per a TotsSants, essent bâtie en Miquel Rabassó. Durant aquest temps heconegut en Biel Maia, en Jaume Morey i s'actual en Miquel Pas-tor. Vàrem entrar jo i en Sebastià de Sa Talaia, i a n'es très me-sos en Sebastià s'en va anar. En Ribot i en Piris entraren un

any i mig més tard que jo, i en Ribot no va arribar a n'es migany, s'en va anar. Vaig entrar per a Tots Sants ara fa vint-i-unany i vaig surtir dia 2 de novembre d'enguany. S'anècdota mésgraciosa que m'ha passada, va esser una vegada que tancàrem«El Colorado», un jove qui jugava a futbol i era un bon juga-dor. Aquest homo s'engatava i creava molts de problemes dinses poble, era molt «liós» i se posava en tot. Aquest dia armàun escàndol dins «Eldorado» i jo hi vaig assistir. Vaig haverde cridar sa guardià civil i el tancarem a sa presó. Sa qüestióés que quan vengué de tard que li duguerem es sopar no hi vaésser, doblegà es barrots de sa finestra i va fugir. El cercàvemper tot amb sa guardià civil i no el trobàvem. As temps quevetlavem prop de ca seva per veure si hi compareixeria, s'en tor-

nà a amenaçar aquesta vegada a n«Es Trui» i va fer fortes ame-naces. Després d'amenaçar s'en tornà a sa presó i l'endemà de-matí l'hi trobarem.

Sa gent d'Artà no és gens problemàtica, tenim una gent moltbona. Jo m'he avengut molt amb sa gent, i si hi ha qualca per-sona agraviada, li deman perdó. Ara qui estic jubilat me dedi-caré un poc més a n'es coloms. Degut a n'es coloms m'he passe-jat molt, i he recorregut bona part d'Europa: Franca, Alemania,Bélgica, Holanda i Portugal, i per Amèrica he estat, a Ecuador,Perú, (un parei de vegades), Colombià, Venezuela i a PuertoRico i Santo Domingo més poc temps. A tots aquests païsoshi tene molt bones amistats. A un sopar de colomistes a Gua-yaquil, jo vaig parlar a n'aquells senyors que no teniem infantsi que feia 25 anys no en conseguirem cap, i a través d'es senyorCèsar Enderica, vaig conseguir sa nina.

En Biel, un gran colomista, té més de cent trofeus, entreells el «trofeo S.M. el Rey. Concurso nacional gran fondo, 1981»i «Asociación colombófila Ecuatoriana al Sr. D. Gabriel FerrerSerra, socio honoracio vitalicio en reconocimiento a su invalo-rable apoyo a la colombofilia Ecuatoriana. Guayaquil, Ecua-dor, Dic. 1990». Els seus coloms han guanyat moltes vegades.

Ara posam punt i final i ens acomiadam d'ell dessitjant-limolta felicitat una vegada jubilat.

EN PERE D'ES CAPAMUNT

$ßL3l Ç^ttiït VÍ&

ESPECIALIDAD EN:Tapas VariadasPulpo GallegoEmpanada GallegaRibeiro

Ciutat, 35 - ARTÀ - Tel. 83 62 49

555

CANAL VIDEO

Programa de la película «OSCAR»,protagonizada por Sylvester Stallone.

Si tuviésemos que calificar a «OSCAR» con una sola pa-labra, ésta posiblemente debería ser: curiosa.

En torno al personaje de Osear se plantea una comedia decontinuo enredo que, a medida que transcurre la trama, nos hacepensar que si el nombre no será simplemente una excusa creadapara el planteamiento de unas situaciones francamente diverti-das —que llegan a provocar la carcajada— sin que sepamoscómo y quién es el personaje.

John Landis, uno de los directores mimados del cine ac-tual, agrupa en torno a Silvester Stallone a una serie de nom-bres míticos de la industria. Junto a Omelia Multi, la ùnicaque no encaja en el papel, encontramos a un Don Ameche (Co-coon) francamente inspirado, Ivonne de Carlo y a un insólito,por la brevedad de su personaje, Kirk Douglas.

No es esta la primera vez que S. Stallone intenta rompercon sus personajes violentos. En el recuerdo queda algún papeldramático «Símbolo de fuerza», «La cocina del infierno» e in-cluso un musical, «Rinnenstone», junto a Dolly Parlón que pasóprácticamente desapercibida. Ahora tal vez aprovechando el éxitoque en el terreno de la comedia ha obtenido otro «duro» comoes Arnold Swazenneger «Los gemelos golpean dos veces», «Polide Guardería», Stallone hace un nuevo inlento y la verdad esque el resultado de su papel es francamente creíble, no obstanlecreo que todos esperamos reencontrarlo deslrozando helicóple-ros o inlenlando fugarse de alguna cárcel, ¿o no?.

COLOMBOFILIAEL PASADO 4 DE NOVIEMBRE

DIO COMIENZO LA TEMPORADADEPORTIVA 1992 - 93

Tal como viene siendo habitual en es-las fechas del año, el Club ColombófiloArla dio comienzo a oirá lemporada devuelos, en esla ocasión la 1992-93.

Con una suella de enlrenamienlo des-de el Coll de Artà, que congregó cerca de2.000 palomas, se inició una calendario devuelos de preparación, que lienen comoobjelivo adiestrar a nueslras mensajerasdesde diferenles lugares de la isla y pre-pararlas para los fuluros concursos desdeIbiza, las cosías peninsulares, lerminandoen abril en lierras exlremeñas.

El plan de suellas de entrenamienlo,quedó de la siguiente forma:

14 Noviembre-9217 « «24 « «01 Diciembre-92

Coli d'AriaColl de Son MasCruce de PetraFelanilxColl de Sa GravaAlgaidaXorrigoXorrigoMuelle de PerairesMuelle de PerairesSanta PonçaMuelle de Peraires

;>*•

CONCURSO TERRESTREParalelamenle a las sueltas de entre-

namiento, y desde los mismos puntos dela isla de Mallorca, se desarrollará unavez más, el tradicional y añejo ConcursoTerrestre, una especie de Liga de fútbolcon desarrollo similar a una prueba con-Irarreloj ciclisla.

Este Concurso, de ámbito social, lie-ne una participación esta temporada de18 aficionados, formando cada uno deellos un equipo de un máximo de 5 palo-mas. Gana la prueba el aficionado cuyoequipo recorre la dislancia desde el pun-ió de suella a su palomar, con el menorliempo. Las pruebas eslán encadenadasenlre si, formando lo que se podría lla-mar «Liga», con elapas y ClasificaciónGeneral. Del desarrollo de esta emocio-nanle prueba daremos punlual informa-ción a iravés de las páginas de estaRevisla.

TOMEU GINARD

VIDRIO ALUMINIO SANEAMIENTO

IAL5AJ. Bernad, J. Zafra y J. Genovard

CTRA. SANTA MARGARITATELEFONO 83 66 35

ARTÀ

556

RETAZOS DE ANTAÑO

VUELTA CICLISTA A CATALUÑA 1939Y II

NO FUE POSIBLE LA GLORIALa afición ávida de deporte y de ciclismo, esperaba expectante

la celebración de la décimo novena edición de la «Vuelta Ciclistaa Cataluña», que se presentaba sumamente apasionante y atractiva.

La disputa por equipos regionales le infundió un cariz de ma-yor rivalidad y, al mismo tiempo, propiciaba un mayor abanico defuturibles vencedores y que en el dúo Ezquerra-Cañardo, tenía lapunta de lanza del arco de favoritos, sin desdeñar, empero, el avalde garantía que siempre acompañaba a Delio, Sancho, Trueba o Ol-mos y, porque no, a un Bartolomé Plaquer, que en los meses dereanudación de actividades mostraba ostensiblemente un estado deforma realmente notable.

El deficiente estado de las carreteras y sus firmes, la abundan-cia de terreno montañoso y el largo kilometraje de la contra-relojmarcaron la carrera con el sello de especial dureza bien propio deuna prueba que a la sazón era la de máxima solera y tradición delcalendario ciclista nacional.

LA CARRERA1.a etapa, Barcelona-Valls, 132 kilómetros. Si las primeras jor-

nadas acostumbran a ser de criba, ésta con la subida a «Les Gui-lleries», fue aun más selectiva ^>>p lo normal Un grupo de 16 hom-bres se presentó avanzado del resto de participantes. Venció Cañar-do, seguido de Ezquerra y Tomás García Plaquer entró en 12.a posi-ción con idéntico tiempo del vencedor.

2.a etapa, Valls-Igualada, 135 Kms. Tónica parecida al del díaanterior. Otro paquete de 16 unidades se destacaron del resto y, otravez, Cañardo se impuso en la línea de llegada a Ezquerra, Plaquery Canals que entraron a continuación.

3.a etapa, Igualada-Gerona, 170 Kms. Un espectacular ataquede Ezquerra rompe la carrera en mil pedazos. Sólo Plaquer y Ca-ñardo responden al ataque del norteño que en día de gracia coronaen cabeza los puertos puntuables. Sin embargo, la desgracia se cebaen el bravo Ezquerra que en pleno fragor de la lucha bajando elúltimo «coll», sufre una espectacular caída que le obliga a la reti-rada. Cañardo y Plaquer prosiguen la escapada y se presentan des-tacados en Gerona donde Cañardo se impone al artanense en apre-tado sprint.

4.a etapa, Gerona-San Feliu de Guixols, 70 kilómetros contrareloj individual. El largo trayecto de lucha cronometrada hacía pre-sagiar una delimitación de posiciones en la general, muy ajustadaen aquellos momentos, sólo dos minutos de diferencia entre los diezprimeros. No sucedió así. La igualada y extenuante lucha sólo sir-vió para que un exultante Plaquer se erigiera en líder y, que el inac-cesible Cañardo perdiera su puesto de privilegio acusando el esfuerzoprodigado en días anteriores.

5.a etapa, San Feliu de Guixols-Tarrassa, 146 Kms. Espoleandopor el traspiés de la contra reloj, reconfortado con el día de des-canso, el conocimiento del terreno y al calor y ánimo de sus paisa-nos, Mariano Cañardo, desde la primera salida desencadenó un fe-roz ataque. El líder, Plaquer, que ya acusaba los primeros síntomasde unos lacerantes forúnculos, que a más de dolores le impedían

sentarse convenientemente sobre el sillín, aguantó impávido y estoi-camente los ataques del navarro-catalán sin ceder un ápice de terre-no. Se calzó el triunfo Escuriet que, al final, aprovechó su oportu-nidad y arañó 46 segundos a un reducido grupo de corredores queentraron a continuación por este orden: Cañardo, Trueba, Murcia,Flaquer, Delio Rodríguez, Cháfer, Botanch, García y Martorell.

6.a etapa, Tarrassa-Manresa, 140 Kms. La ofensiva iniciada eldía anterior es proseguida por Cañardo. Flaquer que había pasadola noche en vela por el doloroso ataque foruncular decide tomarla salida desoyendo el dictamen médico y a sabiendas del handicapque le suponía la enfermedad. Su indomable casta le impedía ren-dirse sin jugar su última baza. Resistió lo indecible y consiguió cla-sificarse en un muy honroso noveno puesto. Sin embargo, debió ce-der el liderato a Cañardo, mientras Trueba se calzaba la etapa enManresa.

7.a etapa, Manresa-Barcelona, 98 Kms. Físicamente roto y mo-ralmente hundido, Flaquer atiende el consejo de los doctores y notoma la salida de la última etapa. Cañardo se impone en toda lalínea y llega en solitario a Montjuic, entre el entusiasmo y clamorde sus incondicionales. Juan Plans, campeón nacional de velocidad,que seguía la ronda como comentarista de radio, al cercionarse dela llegada a la meta de Flaquer en un coche seguidor, no pudo me-nos de comentar a sus radioyentes: «Ahí llega Flaquer, el vencedormoral de la Vuelta». En un artículo firmado por RT. (iniciales deun popularísimo periodista), se pudo leer, tras una encendida glosadedicada a Mariano Cañardo, que obtenía su séptima victoria dela carrera y un elogioso comentario dedicado a Ezquerra, que aunretirado en la tercera etapa consiguió el premio de la montaña «elmás directo rival de Cañardo fue el mallorquín Flaquer, que inclu-so llegó a ocupar el primer lugar de la clasificación sin triunfaren ninguna etapa». En el periódico «Arriba» de Madrid, se poníade relieve la mala suerte que venía acompañando al mallorquín Fla-quer, no sólo en esta prueba sino en las últimas que había disputado.

Abatido y contrito regresa el ciclista a la isla. Había rozadola gloria, y de tener casi en sus manos la victoria y el laurel orlan-do sus sienes, pasaba por el duro trance de apurar el cáliz del do-lor y la amargura. Y para más «inri», regresaba a la «terruña» conlos corredores que se desplazaban a participar en la Vuelta a Ma-llorca, señalada para unos días después y veía desvanecer su iluso-rio sueño de lucir el maillot de líder de la «volta», ante sus paisa-nos y de luchar para la victoria en la ronda mallorquina en la quehabía depositado tantas esperanzas.

J. CASELLAS FLAQUER

JONCSABATERIA I VIRMERIA

ENCÍSPERFUMERIA I LLENCERIA

C/. Gran Via, 2Tel. 83 50 66

ARTA

BOUTIQUESEDUM

DISTINCIÓ UNISEX

NADONSBOUTIQUE INFANTIL

557

NECROLÓGICASDia 30 d'octubre, i a l'edat de

87 anys, morí a Artà al carrer deSon Servera, 31, Ia madoma Mar-galida Gili Lliteras, «d'Es Vidrier»,viuda de Bartomeu Alzina, «Pa-amb-oli».

A les seves filles: Antònia, Fran-ciscà, Margalida i Maria, fill po-lític: Sebastià Sastre Terrassa, nets:Bàrbara Sastre i Rafel Nicolau.Germanes: Franciscà, Caterina iJoan i demés familiars, els enviamel condol de la redacció de la re-vista Artà. En pau descans.

L'amo En Joan Pomar Font,«Bover», traspassà d'aquest móna l'altre, dia 17 de novembre al'edat de 88 anys.

Als quinze o setze anys s'en vaanar a França, i feia feina a unmagatzem de fruites «FerragutFreer» amb un altre artanenc, EnTasar, i menava una egueta denom «Bichone». Quan tornà aArtà passà a l'ajuntament daversl'any 1930 ò 1932, fent feina ambl'amo en Rafel Coll, D. Joan Sardi D. Baltasar Moya. Era oficial icobrava els arbitris, i s'en cuidavade la contribució industrial. Se ¡ubila l'any 1969 als 65 anys d'edat.

Donam el nostre més sentit condol als seus fills: Pep, MagdalenaBàrbara i Mana Àngela, fills polítics: Maria Àngela Sancho, JeroniRiera, Joan Bernat i Joan Plaquer, germanes: Caterina, Magdalenai Margalida, néts, renéts i demés familiars.

Dia 21 d'octubre, dia de LesVerges, morí a la nostra Vila al'edat de 80 anys, la madona An-tònia Servera Rosselló «d'es Molíd'En Leu», la qual havia nascudadia 22 de juliol de l'any 1912. Do-nam el nostre més sentit condol,al seu marit: Pere Obrador Garau,«Claret», als seus fills: Pedró,Joan, Miquel, Antònia, JoanaAina, Climent, Maria i Francesc,als fills polítics: Maria Alzina,Maria Espinosa, Maria Terrassa,Pau Piris, M." del Pilar Lucas,Jaume Ginard i Bàrbara Piris, ales seves germanes: Joana Aina iMaria als nets i renét. Al Cel sia.

A consecuencia de un acciden-te de automóvil ocurrido día 2 deagosto a las 9'45 en las «Costesde Xorrigo», falleció a la edad de39 años, el joven Antonio Bote-llas Roig, hijo de Juan BotellasGarau, «de Na Verra», y de Isa-bel Roig Galmés. Desde hacía diezaños trabajaba en el hotel Rega-na de Cala Ratjada como jefe debar, siendo muy apreciado por to-dos los que le trataban.

Damos nuestro más sentido pé-same, a su esposa: Nicola (de na-cionalidad inglesa), a sus padres,a sus hermanos: Catalina, Gabrie-la y Lita, a sus hermanos políti-cos: Antonio Riera, Mateo Ferrery Juan Alzamora y demás fami-liares. E.P.D.

NOTICIESDes d'aquestes pàgines de la revista «Artà»,voldríem donar l'enhorabona a la flamantnova cartera del nostre poble. Es tracta deElisabet Servera Santandreu, que ha acon-seguit guanyar les Oposicions i a prés pos-sessió de la plaza fitxa a la plantilla de Co-rres d'Artà. Na Bel, com tothom la coneixjaestà trescant per els carrers de la Vila, in-tentant cumplir un bon servei per a tots elsartanencs. Repetim, Bel, la nostra més sin-cera fel·licitació.

ORFEÓ ARTANENC.— Aquesta agrupaciócoral que des de fa més de set anys cantabaix la direcció de Tomeu Ginard, cel·lebraperiòdicament les El·leccions de la Junta Di-rectiva, per regir la part burocràtica i legaldel grup; les darreres varen tenir lloc el pas-sat mes d'octubre, quedant constituida la ac-tual Junta per el següents membres de la Co-ral: Com a vocals hi ha na Rosa LlodràSansaloni, na Balbina Gil Fuster i en JoanCanet. Com a tresorer en Toni Esteva Ros-selló; el secretari es en Jaume Cabrer Fitoi com a President en Miquel Mestre Ginard.

Entre les pròximes actuacions del OrfeóArtanenc estan les clàssiques participacionsa les Trobades de Corals cantant a Nadal,dins el mes de Décembre.

EL DR. BARCELÓ COMUNICA

EL CAMBIO DE CONSULTA.

AVDA. FERROCARRIL, N.° 2

(al lado del Bar Almudaina)

MEDICINA GENERAL:ASISA, IMECO...de Lunes a Viernes de 18 a 20 h.

CERTIFICADOS MÉDICOS:Lunes y Miércoles de 17 a 20 h.

558

HÍPICAS

Una vez más, ha sido noticia la afición artanense, al crear-se una nueva peña hípica, con un gran número de noveles afi-cionados, que lleva el nombre del popular bar Joan, sede delClub Hípic Artà.

La peña ha adquirido el potro de 2 años TITUBEIG, hijode ELIPHAR y ORA D'OR, siendo hermano paterno del cam-peón RIGGI.

Quizás no hubo jamás, en Artà una asociación tan nume-rosa para adquirir un trotón, lo que asegura al equino ser ricoen propietarios, que de estos se puede esperar cualquier cosa,lo que falta a veces es constancia.

Por otra parte, hay que lamentar la muerte de la reproduc-tora ZALEA, de buenos orígenes al ser hija de JAMIN DUPONT y LETÓNIA, esta hija de LARCA. ZALEA deja des-cendencia en Artà, con RATA ZALEA y un bonito potro denombre VALEO, nacido este año del semental QUICK LUI.

La cuadra de Mateo Vicens, ha adquirido el caballoJOIELL, encontrándose en un buen estado físico, lo demuestracon la victoria conseguida día 15 en Son Pardo a l'23'l, en lamisma carrera LÍRICO que le rendía 20 metros de handicap,se clasificó en 4.a posición con el buen tiempo de 1'22'5, el mis-mo día también destacó el crono de 1'20'S de JUNITA, que seclasificó en 3.a posición.

Pasando a las carreras, día 17 de octubre NOSTRO V.X.ganó su prueba en Manacor a 1'25, mientras el día siguientelo hacía en Son Pardo el otro campeón nacional RIGGI a 1'23.

Día 24, en Manacor y en el premio aprendices, el jovenconductor Toni Servera, se colocó en 2.a posición a las riendasde VALSE DE NUIT, que había rodado a 1'22'5, este mismodía reaparece a las competiciones PANYORA, después de unlargo descanso.

SENYOR C.M. y NOSTRO V.X. se clasificaron en 2.° lu-gar, día 25 en Son Pardo.

La Diada de Tots Sants, resultó exitosa para la mayoría detrotones artanenses, con la numerosa participación de 19 equi-

; Í

JOIELL, adquirido por Mateo Vicens.

nos, clasificándose en 1.a posición MERAVELLA a l'25'l, SEN-YOR C.M. a 1'27'4 y LINDOMUNDO a 1'26'2.

JOLY GRANDCHAMP a 1'25'5 y JUNITA a l'21'l, se co-locaron en 2.° lugar.

En tercera posición VALSE DE NUIT a 1'21'4 y RIGGIa 1'23'3, CASTAÑER hizo 4.° a 1'23'9.

Destacaron los cuatro trotones de Artà que rebajaron supropio récord, tales fueron JOLY GRANDCHAMP, RIGGI,VALSE DE NUIT y JUNITA.

Otra victoria de RIGGI día 7 de noviembre en Manacor,en la misma reunión que LINDOMUNDO hizo 2.° a 1'24'2 yen la misma carrera JOIELL 3.° a l'25'l, SUNITA y JOLYGRANDCHAMP se colocaron en 4.a posición. El día siguienteMeravella hizo 3.° a l'27'l en Son Pardo.

SORTETA y SOM PETIT BO, fueron los que más suertetuvieron día 14 en Manacor, ganando a 1'27'7 la primera y con-siguiendo una 3.a clasificación a 1'30'2 el segundo.

Día 22 en Son Pardo, LÍRICO después de realizar una fan-tástica carrera, consiguió una merecida victoria a 1'23'8, muybien conducido por su conductor habitual Pere Miquel Vaquen

Fotos— Revista TROT TOMEU FEMENIAS SARD

SENYOR CM.,ganador el

! día de Tots Sants. TITUBEIG, un potro para la Peña Bar Joan.

BAR - RESTAURANTE

ESPECIALIDADCOCINA MALLORQUINA

iC/ Ciutat, 49

Teléfono 83 64 6107570 ARTÀ

559

rtr?ifoto -3 .

comentadaSes monges de la Caritat tenien un es-

pecial modo de Ilustrar cervelleres i no lesagrairem mai se feina que feren per do-nar «costura» a la jovenea del llunyàtemps de la segona república.

Il·lustració tal volta no en donassin gai-re però oracions les sabien totes de cor.

Vaja un esplet de poncelletes ses que perles saons dels 1934 se feren retratar dinses pati de ca ses monges.

Totes seguint la llei de vida han madu-rat i avui son mares o padrines peròmirau-les fixament i veureu com dins elsulls duen escrita la història. Cada unad'elles es pot reconèixer fitorant de vereses seu mirar.

Són d'esquerra a dreta i de darrera adavant: Margalida Femenies esposa d'enJoan de s'hotel que caplleven pel Caribe.Rosa Arrom al cel sia. Magdalena Torres(Rodona) mestressa d'en Jaume Virell ca-larajadors d'adopció. Margarida Mas fi-lla de Guardia Civil que ses perduda dinssa memòria. Aina Alzamora (Cinta) quemos conmou cada any amb mostra d'obrade pauma. N'Antònia Salas que encara nosabia lo que li esperava quan estalla saguerra civil. Franciscà Femenies (Rosa),Isabel Vives (Novella), Antònia Bisbal(Borrona) que fou una gran triadora de

bessó d'amel·la per Can Percendreu, Ma-ria Cataola que s'en va anar a viure a Ciu-tat, Rosa Xamena que fou sa dona d'enTomeu Bolló i n'Àngela Riera (Caneta)que tal era tal és.

Segona fila: Margalida Roseona, Ma-ria Picó (Salema) grassona i molt seria,Maria Jaume al cel sia ella i Maria Ser-vera (Rosa) monja i directora musical quemaneja s'escodra millor que s'on pare quepicava pedra per sa Serra. Margalida Picó(Roxeta), Maria Magdalena Ginard (Sun-yer), Margalida Sales dona d'en SebastiàNiu, Magdalena Amorós (Cinta), Magda-lena Piris dona den Joan Alzina es fus-ter. Catalina Payeras que matrimonia ambPablo Coca mare d'un catedràtic de dretde sa nostra Universitat.

Tercera fila: Margalida Murtona, naMaria Ginard (Passecola), sa dona d'enMiquel de Son Fang, Maria Oliver granbrodadora de punt antic, Amelia de AntaFerrer parenta de Cas Sagristans, Apolo-nia Alzamora (Cantes), Catalina Tous deCa Na Juana, Aina Amorós (Cinta) quesegueix per Cala Rajada i na MargalidaSolleria que també viu per Ciutat.

Quarta fila: Catalina Fuster (Reuxese-ta), Catalina Tous Sancho (Barraca), Mag-dalena Sancho (Carbonera), que viu perAlgaida, Margalida Gelabert Pastera, Ma-ria Esteva Sulla i na Bàrbara Artigues.

Conten que la sor que les endiumenjà,suava com un carboner perquè aquí a onles veis tan compostetes tan serietes erancom una verga de llamp.

I encara hi són.

NEO-NAZISMEEstic ben escarrufat,

desde es cap fins a n'es peus,per un fets desgraciatsque amb pocs dies se han donata païssos europeus.

Uns pistolers, cap tapat,no fa encara una semana,feran un greu atentatque sa vida li ha costata una sudamericana.

Allà, entre foc i crits,de casa seva a sa porta,varen ésser a tirs cossits.Resultat: quatre feritsi una pobra dona morta.

El seu pecat?: Ésser extrangersi venir a terra extranyaa guanyar quatre doblers.Ves i digueu-lis desprésque això es la Mare Espanya...!

Sense temps a reaccionara Alemanya el següent diauna bomba va explotari amb sa vida va acabarde unes dones de Turquia.

I quin va ésser es seu delit?No tenir ni per menjar...i emigraren a un pais«acollidor», «cult» i ricallà on trobarien pa.

A altres paissos culturals,nobles i civil-litçats,hi ha grupos radicalsque tracten com a animalsa tots els refugiats.

Això és el cas italiàaixò és l'exemple francès,a Anglaterra també es fa...en tot Europa no hi haqui d'això n'estigui net.

Són els cassos de racismeaquest asumpte que mos toca?O és més greu i un nou nacisme,una altre ona de fascismeestà invadint Europa?.

EL SANT PERE

56«