Més de 200 persones soparen a la Plaça de Son Bru, dins el marc de la Revetlla deSant Joan. Pag. 5

¡gill 12 121'11111 !

Nombrosa assiféncia en un i senzillentretingut curset de cuina Pag. 5

Aquest mes es compleix el primeraniversari de la constitució del nouAjuntament Pag. 4

///f3:-d

DEPrincesa, 2407240 SANT JOA

Revta cuhura,00

de Pua purvelt GaMeaRevista mensual -Juny 1992 - Any V - Núm. 68

GALATZóPublicació MensualDipersit legal: PM 431186CASA DE CULTURA

Sa Travessia s/n07194 PUIGPUNYENT

Edita: GRUP S'ARBRE

Director:Antoni 13etti

CONSELL DE REDACCIÓ:Joan Martorell

. Pere BarcelóBiel Frau

•Bartomeu MoraguesXisca Ramon

EQUIP DECOL.LABORADORS:Magdalena BalaguerFernando Bibiloni Toni ColomTorneu CatalàJoan Antoni R.C.Margalida BarcelóBiel PérezOnofre MartorellCatalina PontLeni MoraguesAntoni VidalPep Toni Balaguer

Secció Esportiva:•Bartomeu Morey

ADMINISTRACIÓ:Magdalena Balaguer.

VENDA D'EXEMPLARS:Ses Cotxeries

Exemplar: 150 ptes.Subscripcions: 125 ptes.

IMPRIMEIXTaller Gràfic Eugeni.C/. Reis Catblics, 70. Palma

Dels articles publicats enaquesta revista, sols en sónresponsables els seus autors.

ebitoria

RESIDÊNCIA DE PERSONES MAJORS, JA H!

No hi ha cap dubte que una de les novetats que donaren més de xerraral nostrepoble, a més de convertir- se en un dels temes estrelles de la darreracampanya electoral, va ser al Residència per a Persones Majors.

Fent un repas molt rapid a la situació que varem viure, s'hi troba ladonació de forma totalment desinteressada i gratuïta de cinc solars per partdels seus resectius propietaris per poder-hi ubicar la Residència. Seguida-mente, l'Ajuntament organitza una consulta popular perquè sigui el mateixpoble el qui decidesqui quina ha de ser la seva ubicació, i no els partitspolítics. Tot i que abans, l'oposició ens informas en els seus fulls informatius-els dos grups apostaven pel solar de D. Francesc - dels avantatges i delsinconvenients que presentaven els diferents solars.

Finalment, el poble per voluntat popular es decanta pel solar de D.Francesc. Fins aquí tot pareix correcte.

Però... per desgracia totes les coses tenen un però, i aquest cas que araens ocupa no n'és una excepció. Sincerament, hi ha una sèrie de consideracionsque creim que s'han de fer sense que comportin, de cap manera, deixar dereconèixer la bona voluntat de totes les parts implicades.

En primer lloc, el fet que l'equip de govern municipal ens manifestasreiteradament que aquesta consulta popular no era vinculant mentre que, peraltra part, els responsables de la Conselleria de Sanitat diguessin que per ellsaquesta consulta popular no tenia cap validesa i que la ubicació de laResidència ja estava decidida en el solar de D. Francesc.

De fet, el dia que se celebrava aquesta consulta la Conselleria donavaentrada a l'Ajuntament del projecte de Residència.

¿Què hagués succeït si la voluntat popular s'arriba a decantar per unsolar que no fos el de D. Francesc?.

En segon lloc, el temps ha donat la raó a aquells que deien que elprojecte s'habia fet més amb els peus que amb el cap, és a dir, que s'haviafet molt precipitadament.

De fet, ara resulta que incompleix la normativa urbanística del nostrepoble. I curiosament, l'arquitecte redactor del projecte de la Residència ésel mateix que el del camp de golf de Son Pont...

En tercer lloc, i ja per acabar, a la darrera relació facilitada per laConselleria de Sanitat per a la construcció de noves residències per aPersones Majors no hi figura la del nostre poble que, segons els conseller,és degut que "no hi ha pressupost".

Tot el que hem dit podria donar molt que pensar, però creim que mésvaldria que tothom deixas de jugar amb les il.lusions dels nostres majors ies posas a fer feina seriosament o, en cas contrari, el més probable és queno tornem sentir parlar de Residència fins a la propera campanya electoral.

GALATZÓ/3

CASA DE LA VILAA continuaciõ feim un extracte de l'acta de la sessió

ordinaria celebrada per l'Ajuntament el passat dia 13 de maig.

Oberta la sessiõ el Sr. Batle manifesta que a pesar deno figurar a l'ordre del dia el tema referent a la remodelaciódel saló de reunions de la Casa de la Vila, creu que per raonsd'urgencia hauria d'esser tractat a la present sessiõ, i per tantproposa la seva inclusiõ.

La Corporació acorda per unanimitat incloure'l iseguidament es passa a tractar aquest tema.

El Sr. Batle exposa que es té pensat destinar a salód'actes el local que abans es destinava a biblioteca, si berequereix una serie d'obres d'ornamentació, que per dur-lesa terme s'ha demanat a una decoradora la realitzaciõ d'unestudi I pressupost de la reforma.

A continuació la decoradora encarregada de l'estudiSra. Barbara Flaguer fa una exposició del que seria la reformadetallant els elements que entrenen a formar-ne part. Tots elsmembres de la Corporació estan d'acord en què l'estudi de laremodelació és encertat, si be el regidor Sr. Flaquer consideraque s'hauria de demanar altres pressuposts perque es puguincomparar, ja que considera bastant car el pressupost presentat.

El Sr. Batle diu si el Sr. Flaquer estaria disposat aaportar altres pressuposts, contestant-li que no.

El Regidor Sr. Betti manifesta que l'ornamentació delsaló d'actes és un assumpte molt complexe on hi entren moltsde factors, com són: cortinatges, parquet, enllumenat, pintura,mares, guixaines, aire acondicionati, com és natural, honorarisdel projecte i direcció total de l'obra, i per tant tenir diversospressuposts resultaria molt problematic a l'hora d'escollir elmés avantatjos per a l'Ajuntament, ja que no tan sols s'ha demirar el cost de l'obra, sinó Lambe la qualitat i el bon gust i quela persona més indicada per decidir aquestes questions ès unprofessional que es dediqui a aquestes tasques. El Sr. Fiaquerinsisteix en els seus raonaments i duit el tema a votació esaprovat, amb el vot en contra del Flaquer, el projecte presentatper la decoradora Barbara Flaguer, amb un pressupost de2.495.995 ptes.

OFERTA D'OCUPACI6 PÚBLICA PER A 1992En aquests dan-ers anys s'han signat contractes laborals

de caire temporal, per la realització dels serveis d'ajuda adomicili i pel servei de neteja de les dependencies municipals.

L'experiência de prestació d'aquest serveis en forma degrup ha clonal un bon resultat, per la qual cosa és aconsellablecobrir les places amb caracter fix per personal laboral a tempsparcial, mitjançant la corresponent convocatõria.

Per la qual cosa el Grup Independent formula lasegüent:

2 places de treballadores familiars pel sevei d'ajuda adomicili, amb 25 hores setmanals cada una.

3 places de treballadores de neteja a temps parcial.La corporació acorda per unanimitat aprovar l'anterior

proposta.

PROJECTE D'ATENCIÓ SOCIAL PER A 1992La treballadora Social d'aquest Ajuntament Catalina

Mas, ha redactat distints projectes de caire social per l'any1992, com són:

1) Projecte de servei d'ajuda a domicili (SAD) destinata la població en general (amb prioritat per a la tercera edat,disminuïsts fisics i psíquics i a la infancia), amb un pressupostde 3.745.396 ptes.

2) Projecte d'informació, orientació I assessoramentamb un pressupost de 863.551 ptes.

3) Projecte de prevenció i iniciació social amb unpressupost de 211.008 ptes.

Aquests projectes estan subvencionats en part perl'INSERSO i el Consell Insular de Mallorca, a part de l'aportaciómunicipal de l'Ajuntament i de la Mancomunitat deTramuntana.

Per la qual cosa el Grup Indepedent formula la següentproposta d'acord: aprovar els projectes abans esmentats.

La Corporació acorda per unanimitat aprovar l'anteriorproposta.

SIGNATURA DEL CONCERT DE COL.LABORACIóAMB L'OFICINA PER A LA PRESTACIÓ SOCIALD'OBJECTORS DE CONCIENCIA

Atesa la conveniencia de millorar el servei social d'aquestmunicipi i les possibilitats que suposa la prestaciõ socialgratuïta dels objectors de conciencia, el Grup Independentformula la següent propostad'acord: Sol.licitud de dos objectorsde conciència que desenvoluparien les seves tasques dis elsserveis socials municipals.

La Corporació acorda per unanimitat aprovar l'anteriorproposta.

COLLOCACI6 DEVORADES ENTORN DELS ARBRESQUE ES PLANTAREN A LAES VIES PÚBLIQUES

El Grup Popular exposa que els clots fets amb motiu dela plantació d'arbres són un perill per als vianats i vehicles iproposa col.locar vorades entorn dels arbres que es plantaren.

El Sr. Batle fa una contraproposta, tota vegada que elsclots són bastants petits i no permeten col.locar vorada forade l'asfalt, es tractaria de fer una protecció de formigó fetaamb un motile per als arbres del carrer de la Vila i de ferro perals dels carrers més estrets com sõn el carrer d'es Sol iS'Escorpidor de Galilea.

La Corporació acorda per unanimitat dur endavant lesproteccions indicades pel Sr. Balle.

RESIDENCIA DE PERSONES MAJORSJa dins l'apartat de precs I preguntes, el regidor Joan

Betti informa en relació a la residencia de persones majors.que en principi el projecte no s'ajustava a la normativaurbanística d'aquest poble i es va tornar a la Conselleria deSanitat per a la subsanació de deficiencies juntament ambl'informe tècnic. Deprès de diversos contactes entre el tècnicd'aquest Ajutnament i els de la Conselleria, s'ha rectificatelprojecte i s'ha ajustat a la normativa urbanística dePuigpunyent, i per tant és ara la Conselleria qui ha depresentar el projecte rectificat si té interés en construir laresidencia.

* decoració* murals* furgonetes* pancartes* valles* façanes* serigrafía

taller de rotulació

Fàbrica, 21 Telfs. 28 03 03 - 28 21 68 Palma de Mallorca

GAILATZ6 /4MI■M•

PRIMER ANIVERSARI DE LA CONSTITUCIÓ DEL NOU AJUNTAMENT

Com recordaran els nostres lectors, dia 26 demaig de l'any passat es celebraren eleccionsmunicipals arrel de tot l'Estat espanyol. Aquestmes, fa just una any de la constitució dels nousAj untaments.

Quin balanç es pot fer?, Ara per ara, totes lessituacions o "escaramusses" viscudes durant lapassada campanya electoral (mítings, taula rodona.fulls informatius, Acció lOgica, comunicais per partde particulars,...) també formen part, sens dubte,d'aquest balanç.

i tot, abans de fer un repàs a l'actuació del'equip de govern municipal durant aquest darrerany, caldria recordar els canvis, sustancials peraltra part, que es produiren dins la composició delnou Ajuntament:

Per una part, l'entrada per primera vegadadins l'escena politica local del PP, que aconseguí dosregidors.

Per altra part, la pèrdua considerable de votsdel PSOE que passà de tenir quatre regidors a tenir-ne dos.

I finalment, els cinc regidors aconseguits pelsIndependents, que els hi atorgava la majoria abso-luta dins l'Ajuntament per quarta vegada consecu-tiva. D'aquesta manera, els Independents esresponsabilitzaven de bell nou de l'organització i delbon funcionament de l'Ajuntament.

Ara per ara, el balanç conté un punt especta-cular: la gran quantitat de propostes prou importantssignificatives que s'han aprovades. Destaquen, per

damunt totes les altres, l'aprovació inicial del textrefós de les NN.SS., les iniciacions per dotar aGalilea d'un edifici polivalent, les diferents icontinuades propostes de millora d'infraestructuraa Puigpunyent i Galilea, la proposta d'estudi previper asfaltar el carni de Son Puig, l'Escola d'adults,l'exercici de l'autodeterminació, la instatlació d'un

Un moment del recompte de vois de dia 26 de maig

rellotge a la Plaça de l'Ajuntament, l'ampliació del'oferta al Poliesportiu Municipal amb l'oberturad'una pista de tenis, les activitats extraescolars, laconstitució del Patronat Municipal de Cultura,l'adhesió a la plataforma civica per a l'autogovern,l'aprovació del projecte tram n 2 1 de la via d'enllaçentre Sa Travessia i la Ctra. d'Esporles, l'aprovaciódel pressupost municipal per a 1992, la proposta deconstitució del Patronat Municipal d'Esports, lainicació de gestions amb l'Ibasan per a la construcciód'una estació depuradora, l'ordenança reguladorade publicitat estatica, la interposició d'un recurscontenciós-administratiu contra el camp de golf deSon Pont, i la contractació d'una Olissad'assegurança.

Aixi i tot, la gestió municipal d'aquest darrerany té altres punts que no sbn tan afalagadors com,per exemple, la peculiar situació que es viu amb elsdesconeguts promotors de la Reserva d'es Ratxo, oels esdeveniments viscuts (amb una consulta popu-lar per enmig) per la construcció d'una residènciaper a la Tercera Edat.

Massa questions per digerir-les d'una solavegada. Hi haurem de tornar.

Conseil de Redacció.

GALATZÓ/5

CCJRSET DE CC.111101Conxa González

Després de cinc mesos d'espera, motivada per larealització de les obres d'adaptació de l'Ajuntarnent yell,que l'han convertit en una aula de cuina, dia vuit de junyva començar el curset de cuina.

L'assistència cada dia ha estat més nombrosa, laqual cosa demos tra la inquietut cap aquest tema per partd'un públic molt variat, mestresses de cada (cuineresconsumades), jovenetes i jovenets, cuiners professionalsi aficionats en general a l'art dels fogons i el bon menjar.

El mestre, En Xesc Bonnin (des Racó d'En Xesc), hatingut l'habilitat de fer unes classes senzilles, interessants,instructives i al mateix temps entretingudes de tal ma-nera que tothom s'en sent satisfet des del neòfit fins al'iniciat.

Els seus objectius i la seva doctrina són: per uncostat arribar a crear una escola de cuina peraprofessionals, aqui a Puigpunyent, per tal de poderdonar una sortida als joves del municipi dins un camptan important dins l'economia de les illes com són elsserveis i, per tant, el turisme.

Per l'altre la netedat, la higiene, l'equilibri amb elsaliments, la potenciació de la cuina mallorquina imediterranea com a cuina sana i de primera categoriaque és malgrat la marginació i adulteració que ha patit,la necessitat d'aprofitar els productes que la terra i lesestacions ens ofereixen per tal de no desequilibrar elspressuposts, sõn el seu rosari.

Amb una despesa diaria de 1.500 ptsaproximadament s'han elaborat dos plats i postres per aquatre persones. Trampons, fideus de roter, galats,tumbet, arrós negre, truites amb cuixot i salsa d'ametlles,coques...

I com a cloenda d'aquesta activitat I a totes les ques'han duit a terme dins l'escola d'adults ( Anglés, CantCoral, Català, dibuix i pintura, Graduat escolar,Informativa, Plástica) el Patronat Municipal de Culturajuntament amb l'Escola d'Adults i amb la participacióindispensable de l'aula de cuina han organitzat aprofitantla revetlla de SANT JOAN un sopar popular a la plaça deSON BRU on es degustaren les coques, el trempó, eltumbet, l'ansiamada i una mostra del bon fer d'En Xesci el/les seus deixebles.

L'èxit de totes aquestes activitats per si mateixes,i pel que a nivell de convivência han suposat, encoretj aran,de bon segur. als organitzadors a continuar amb la tasca.

REVETLLA SANT JOANAquest dimarts dia 23 es va celebrar a la

Plaça de Son Bru la Revetl.la de San Joan.Aquesta nit va resultar ser mês magica que el quecompta la tradició, ja que la pluja no va fer acte depresència i la Plaga estava plena de gom a gom.L'acte va estar amenitzat pel grup 'Transilvania".

Els alumnes del curset de cuina, de la mà demestre Xesc "d'es Racó", aprofitaren l'ocasió perpossar a prova els seus coneixements culinaris,ja que organitzaren un sopar de cloenda del curs91-92 de l'escola d'Adults. En definitiva, més de

200 persones (uns 210 segons els organitzadors)degustaren els exquisits plats de tan singularsalumnes.

Així també, a la cobceria de na Joana "Figa"es varen poder veure expossats els treballs dedibuix i ceràmica de l'Escola d'Adults.

Quan el rellotge toed. les 24 h. es varenencedre al voltant de la plaça les torxes, els focsi les bengales, que possaran fi a la nit magica deSant Joan.

etezt. remUN()) AR*

Insta1.Iacions i ReparacionsElèctriques

Ctra. Nova d'Estellencs, 21Tel. 61 43 98 07194 Puigpunyent

GALATZÓ /6

LA GENT DEL FUTUR

INSUBMISSIÓ- IMarga Barceló i Pep Toni Balaguer

Aquest mes vos parlarem de la insubmissió,un tema molt important a més d'intressant peljovent puigpunyenti; ja que hi ha molts que fan ohan de fer el servei militar, i la insubmissió iobjecció de conciència són dues sortides peralliberar-se'n.

Els anarquistes sempre han consideratl'exèrcit com el braç ai mat de l'Estat, la seva missiófundamental ès defensar mitjançant l'armament,els privilegis i el seu propi poder.

Lexércit i l'Estat es necessiten mutuament jaque la imposició i l'explotació només es mantenenper la força. En l'actualitat, l'esfera del militarismeja no queda restringuida, ja que s'han extinguit ala resta de la societat, però segueix essent l'elementfundamental de coacció i d'educació social, estantsempre present amb totes les manifestacions delpoder.

En l'actualitat, la lluita antimilitarista estàcentrada amb l'Estat espanyol, en l'abolició delservei militar obligatori i, concentrat en la lluitacontra la llei de l'objecció de conciència, sustentantaquest rebuig per la insubmissió, negativa a emprarun temps de les nostres vides amb donar un serveia l'Estat, ja sigui aquest civil o militar.

L'Estat no reconeix el dret a l'objecció deconciència amb la seva totalitat, en la mesura queataca les bases de la seva prõpia existència;d'aquesta manera converteix a l'exèrcit en unanorma de comportament social, submissió.obediència, jerarquia, etc... Els anarquistes estanper l'abolició del servei militar com a pas cap al'abolicio de l'exèrcit, i entenem aquestes lluitescom una possibilitat d'extendre la lluitaantimilitarista a totes les capes de la societat. Lalluita antimilitarista no ès que com aïllat de lluitaanticapitalista o antiautoritdria: Estat, exèrcit icapital, son tres cares de la mateixa moneda. Així,la guerra s'ha convertit amb motor econòmic delsistema, la venda d'armament d'Occident a laresta del món, és un dels negocis que ocupen la nidd'obra, tecnologia, i genera grans beneficis i creauna dependència d'aquests cap aquelles.

La defensa "de qué" ès un concepte manipulat,i alineant es delega en uns professionals de lamort, la nostra defensa, que no ès més que elnostre control. Els anarquistes proposen amb elsmitjans de la societat que considerin necessariutilitzar de manera lliure i destitucionalitzada encada moment contra els nostres explotadors.

Es camina per Europa cap a exèrcitsprofessionals, el que no canviaria definitivamentla situació; només serà possible en la mesura quees produeixi un canvi revlucionari del sistema,amb la mesura que la desobediència civil esconverteixi amb la insubmissió social, és a dir, pelrebuig del sistema.

Mentrestant queda el rebuig al servei militar,el recoltzam amb la insubmissió, la vaga contra lesdespeses militars (substituint-los per necessitatssocials) així com contra el creixent poder delsmilitars damunt la societat civil. La constitucióespanyola "los hace garantes" del seu complimentamb que legalitza "de facto" el cop d'estat, essentaguets elements els que ampliarien aquestaconciència antimilitarista i antiestatal entre lasocietat civil.

GALATZÓ /7

BERNAT MARTORELL NICOLAU "Tau ler"Pere Barceló

Avui vull presentar una persona molt estimadaper mí i per molts de puigpunyentins, que el recordeni no precisament per extraordinari, sino per que fouun dels atlots normals, espabil.lat, alegre i ple devitalitat, fa ja ara una pila d'anys.

Familiarment l'anomenàvem 'Tauler" com hofeim encara ara al President de la Tercera Edat, que ésEn Nore, el seu germa.

Està a punt de sortir el llibre de les sevesmembries. De que va partir al Yauyos ( Perú), cadavespre, em contava, que havia escrit les sevesimpressions del dia i que els seus companys l'havienanimat a publicar-ho.

Sense ànim de pressumir -deia- esper fer un bedonant a conèixer la vida senzilla d'un capellamallorquí.

A aquest nom, Bernal Martorell Nicolau, va unitel nom de Puigpunyent, i l'ha acompanyat sempre. AMontuiri, on fou Rector, a Yauyos, a Lima i onsevullahagi passat en Bernat.

Ell recorda els seus primers anys com un ninmés del nostre entorn. Vida pobre, alimentació esca-sa, familia alegre, sana, profundament religiosa,forçosament humil.

Va anar a l'escola amb Don Ramón Panades, al'escola pública com la majoria dels alumnes de laseva edat. Recorda que coneixia tots els torrents iRiera per a pescar-hi anguiles, granots. Caçava torts,cadarneres, nadava als saferetxos verds i li agradavael futbol i demés esports que es practicaven al poble.

Un dia recorda que el Rector el cridd a caseva ili demand si volia esser capell à i la primera contestaciófou un no rotund.

Dies després, torna anar aveure'lili digue que si. Aquest va serel comencament d'una nova vida.On avui hi ha el Saló Parroquial s'hiva obrir una Escola, on algunsescolanets s'hi prepararen per estu-diar al Seminari.

Aquell Bernat espabilatbondadós, humil i transcedent,creient i desbaratat va perfilar lapersonalitat, creixent-se dia a cijafins arribar a ser el que avui és.

Al seu pare li deien L'Amo JoanTauler", era un bon homo, senseanemic possible, dedicat al treball,que sabia fer empelts i quan arribavaa caseva encara trobava temps per afer paners i covos de canya i verdugsd'ullastre, cuidava l'hort i sempeestava disponible per ajudar a qui

demands un favor.La seva mare era Madó Bel. una dona de caseva,

religiosa dedicada als seus fills Joan, Nofre, Bernat iBiel. Després nasqué Na Catalina, que de jove es feumonja trinitaria i també recorregué les terres de Perúcom missionera amb el nom de Sor Gema. En aquestadona la record fanera, valenta, agosarada i capaç desuperar el dolor quan a la nefasta guerra civil perdé elseu fill Joan. ¡Poques persones serien capaços deperdonar i acceptar de la ma de Deli la mort d'un filljove i ben estimat!

Aquestes varen ser les arrels d'en Bernat i aim')el feu fort i agosarat davant les dificultats de la vida.

Un nin de poble montanyenc, que nomes coneixla vida rutinari del camp i de la garriga, no ho té gensfàcil per entrar a un Seminari dels anys 30, on ladisciplina és dura, els superiors són sers llunyants iels amics quasi be desconeguts, encara queentranyables.

La carrera de capella exigia cinc anysd'humanitats, tres de Filosofia i cinc més de teologia.

Durant els darrer anys de Seminari, la familiad'en Bernat havia anat a cuidar un hort dels Senyorsde Son Cotoner d'Amunt, on avui hi ha la barrida deSon Gotleu.

Ell confessa que els cost dels seus estudis els vapagar la Parròquia de Puigpunyent que recaptavadels senyors de les possesions o d'altres personesgeneroses, l'import trimestral de la pensió del Seminari,com a quasi tots els demés que férem els estudis aaquella santa casa.

En Bernat fou un seminarista molt estimat, tantpels companys, com pels superiors i professors de laCasa, pel seu caracter de bon home i per la sevasenzillesa.

Sempre demostrà gran aprecipels pobres, i tenc una anécdotamolt il.lustrativa. Quan havia dedir Missa Nova ho volgué fer a Casade la Gernienetes dels Pobres, queera el lloc on hi duien els velletsmés desprotegits. No ho va fer perdeferéncia als seus pares i amiesque no ho haurien entés, però sique hi va dir la segona. Justamenta aquesta residencia hi ha anat aviure content i feliç, on Deu el cridades del primer dia de Capella.

Moltes coses podria contar denBernat, que ha tengut una vidaben plena i ha passetjat el nom dePuigpunyent arreu del món. Ambaquesta semblançavull dir al pobleque prest tindrem les sevesmemòries i altres oportunitats pera presentar-les.

GALATZó /8

ESCOLAI. Barceló

Aquest any ha començat a Puigpunyentl'anomenada Escola d'Adults, això és, aquellaescola que permet als adults del nostre pobleaprendre tot allò que pels motius que fossinno van poder aprendre a la seva infància.

Aquests cursos han tingut un éxit consi-derable en un principi, abandonat, pel que esveu, molta gent cap a finals de curs.

A la revetla de Sant Joan es va poderassitir al sopar d'acomiat d'aquesta escolaque aquest any ha nascut al nostre poble. Totshi eren, and, i nosaltres yam poder parlar ambun parell dels professors. En aquest curs hihavia cinc branques diferentes: Informàtica,Català, Cuina, Manualitats, Anglès i GraduatEscolar. Passarem ara a explicar el que vatreure de les xerrades en cadacún delsprofessors.

Informática: Tenia com a professora ana Margarida Martorell qui ens va dir quevista la necessitat dels ordinadors cada diaamb augment es va pensar a fer aquest cursamb molta il.lusió.

Però les coses no han anat tal i coms'esperaven. Na Margalida ens comentava queen aquell curs hi va anar molta gent, pet-6 vistala diferència de nivell es va haver d'anar d'unHoc a l'altre. Ultimament les classes eren depoca assistència, arribant a produir-se el fetd'uan classe en la que no havia cap persona.

Malgrat això na Margalida ens va dir quehavia estat positiu l'esforç ja que hi havia unasèrie de persones que havien après molt. I a lapregunta de" "I l'any que ve què?" hi va haveruna resposta afirmativa i desitjosa de conti-nual amb aquesta tasca.

Toilers

J.B. JAUMEXAPA I PINTURA

C/. General Riera, 138 Tel. 20 66 17 - Palma

D'ADULTSCatalà: Aquest curs era portat per na

Catalina Pont a la que vàrem fer un parell depreguntes.

Ens va dir que els seus alumnes esportavenbéi que no va tenir problemes de captipus per fer aquest curs.

Els objectius de na Catalina eren elsd'aproximar la llengua els alumnes, que teninten compte que era gent de molt variadaconstitució lingüística va adoptar un camí pelqual s'intentava donar a conèixer un poc lamodalitat escrita del català que és la mésllunyana a la majoria de gent adulta. També vaintentar concienciar-los en qüestió lingüística,cosa que, segons na Catalina, era fàcil ja queera un "personal conveçut". Aquests objectiuss'han complit.

Cuina: El professor d'aquest curs era enXesc Bonnín amb qui també yam parlar. Ensva dir que hi va haver molta gent al curs,sempre oscilaven entre les 34 i 35 persones,allò que ens demostra l'éxit d'aquesta brancade l'escola.

El balanç que el professor fa és moltpositiu. Diu que els que hi anaven tenienconeixements pràctics però hi mancaven elsteòrics els quals han apt-6s en dit curs. Hi haque dir que van assistir tan sols tres homes.

El tipus de cuina que s'ensenyava eraúnica i exclusivamente la mallorquina. EnXesc és un gran defensor de les nostrestradicions i ha fet fer als alumnes platsmallorquins. Hi ha que dir que el sopar queyam poser disfrutar a la Revetla era fetintegrament pels alumnes d'aquest curs.

Manualitats: Na Marxe Lavia i na Joiavan ser les professores que ens explicaven queva anar molt bé. com sempre que es tractad'aqueixos cursos. Es sempre una evasió del'extrés acumulat durant tot el dia Merxe ensva fer remarcar que es va quedar sorpresa dela feina tan ben feta dels alumnes del seu curs;del que vàrem tenir una mostra a l'exposicióque hi havia prop de la plaça de Son Bru. Hi vaanar bastantes persones, de les que van aban-donar poca gent.

Na Merxe va fer veure que l'any que ve espintarà "al óleo" i "al pastel".

Anglès: La professora era na Sue i ens vadir que aquest curs va valer la pena perquè els

ELECTRICA JORDI PUIGPUNYENT

el•*

C/. Na Beltrana, 21 - Tel. 61 44 82

Instal.lacions elèctriquesportes i automatismes

AUTOMATITZI SA PORTA!

enrotllables ban-eresbasculants corredores...

CAFETERIA - RESTAURANT

np ES PONTC/. Sa Travessia, 2 - Tel. 61 40 31

PUIGPUNYENT

BAR - RESTAURANT

PLA DE SA SINTAServei de:

NOCES - COMUNIONSFESTES - CUINA TIPICA

Carretera de Puigpunyent, km. 14 - Teléfono 61 40 57

GALATZÓ /9

que finalment van quedar sabien relamentbastant d'anglès.

El principal problema en que es va trobarva esser el de que hi havia molts de nivells. Elque no sabien res eren una minoria i no es vapoder fer res per ells ja que si no s'havia d'anarmolt lent. Aquests ho varen deixar i van donarpas als altres que de veritat van aprendre. Hiva haver gent que ho va deixar per motius defeina.

Malgrat els problemes na Sue creu queha anat bé i espera que l'any que ve es torni afer i que vagi millor.

Graduat Escolar: Aquest curs el duientres professors: En Tolo Bordoy, Na ConxaGonzález i en Pere Barceló. El curs estavaorganitzat de tal manera que tenia tres nivellsels quals havien de ser superats pels alumnessi volien aconseguir el graduat. A aquest curshi va assitir poca gent de la qual només unadona va acabar assolint el graduat. Aquestgraduat seveix per tenir possibilitats de feinaaixí com per realizar-se dins la vida. S'esperaque limy que ve hi vingui més gent ja que escreu que és necessari que el que no el tenen else fagin el més prest possible.

Coral: La directora de la coral era naConxa González qui va veure com al principi

tot eren dones. Ella va intentar que els homess'animassin pet-6 malgrat que ho varen inten-tar es cansaren aviat i es va quedar la coralconstituida exclusivament per dones. Alprincipi el problema d' acoplar totes les veus vaesser gros però després de la marxa delshomes tot va anar millor ja que es va fer untipus de música acord a les característiquesde les dones.

Es té previst un concert que es ferà per lesfestes de la mare de Déu d'Agost on també hicantaran nins de l'escola..

Na conxa troba que dins el grup hi hamoltes bones veus.

Aquests son una part dels monitors de l'Escola d'Adults.

oicepc

GAL,ATZÓ /10

ACAMPADAUna vegada ha estat noticia el nostre grup

Terra Alta. Els dies trenta i trenta-u de maig a SesTimbes hi mancaven els seus amics més assidus:els nins i joves. Eren a fer el primer assaig generald'acampada al Port des Canonge; entre al.lots imonitors uns quaranta. L'acampada forta serà elmes que ve a Lluc, del devuit al vint-i-quatre.Endemés enguany hi haurà activitats molt noves ivariades. Esperam que surti tan bé com les anteriors.

PROMESESAquests dies, mentre rebiem les targetes

certificant que estam inscrits en el cens electoral,ha sortit a la premsa una noticia no gaireencoratjadora pels electors galileus. Sembla que elConseil Insular no donarà ajudes a l'Ajuntament dePuigpunyent perquè enguany les dediqui a ferinstal.lacions esportives. Aquestes dues noticiesens han fet venir a la memòria aquelles hermosespromeses electorals que semblen esfumar-se amesura que passen els dies i els mesos. ¿Arribarema tenir una Casa de la Vila digna a Galilea o entreles entrigues dels de dedins i les dificultats de defora

garroquialESPECIALITAT EN PLATS COMBINATS

I TAPES VARIADES

Dilluns tancat

PLAÇA PIO XIITELS. Part. 61 44 74 Bar 61 41 87 GALILEA

quedarem com estàvem? ¿I la pista poliesportiva?El temps s'acurça i Ses Timbes comencen a cercarels papers de la passada campanya electoral.BATUT

El tretze de juny amb menys de mitja horavaren caure cinquanta litres de calabruix i pluja. Sidura una estona més podia haver donat disgusts.Aquesta vegada el temps es va avançar als corredorsde cotxe i tot el seu seguici en omplir la carretera depedres. El vespre del mateix dia havien de córrer ija ho varen trobar fet.

POLSLa gent major del nostre poble, que no es poca,

compara sovint el temps present amb els anys de laseva jovenesa. Aquest mês hem volgut prendre elpols a un grapat de joves die nostre poble perconèixer quina valoració en fan ells del present i delfutur de Galilea. Els hem demanat quê els agradamês del nostre poble, que hi manca i compreveuen el futur. Aqui teniu els noms i lesrespostes:

Daniel Cateura Gelabert vint anys, estudiant defuster, galileu de cap de setmana.

De Galilea m'agrada tot, en general: la vista...jo que sé. Per mi no hi falta res, així està. bé. En quanal futur no ho sé, ni idea... ara m'has mort! Ni idea.Esper que no vengui la ciutat aqui, que no venguimassa gent; aquest és el futur que m'agradaria.

Toni Pujol i Llorens, vint anys, enguany he aprovatel COU. Sol esser-hi els caps de setmana.

M'agrada la desconexió que hi ha aqui respec-te del món de Ciutat, la tranquil.litat, el bosc, lanatura, el Galatzó, tot aixö m'atrau molt. Hi sobragent; bé no és que hi sobri, però la gent xerra molt.

GALATZÓ /11

Hi ha idees molt endarrerides que es van transmetentde pares a fills maldament ara tenguem televisionsi coses modernes. Hi ha molta intromissió en la vidaprivada dels demés, molta xafarderia. Respecte delfutur... no ho sé. Bé, ara ja és un poble dormitori.Gairebé tothomva a fer feina a Ciutat, moltes casesd'estrangers només s'habiten un mes o dos cadaany, hi ha molta gent que no fa poble... El veig unpoble residència; vida própia no n'hi veig.

Guillem Llaneras Serralta. denou anys,estudiant de primer de Dret. Caps de setmana.

Galilea és un poble molt tranquil, molt plàcid,propici per a descansar-hi i, a la vegada, hi ha ungent molt bona, molt comprensiva, generosa, que fadel poble un dels més guapos de Mallorca. Ara perara no li falta res; potser li manca una micad'independència. Té molt bona vista. En qüestió deturisme es de lo millor... Jo afegiria que hi sobrenun parell d'estrengers, no m'agrada que hi venguintants d'estrengers. A Galilea li veig un futur depenentdel poble de Puigpunyent. Molt lligat a Puigpunyent,encara que amb una certa independència, un futuralegre, tranquil i plàcid.

Alfonso Cunill Martorell, dessent anys, fa el serveimilitar. Caps de setmana.

M'agrada la gent, l'ambient, la tranquil.litat...i que és un poble molt guapo. Hi falta un poc mésde gent, però gent malloquina. Tot lo demés està bé.El futur és un poc negre perquè cada vegada més lagent se'n va; i de cadavegadavenen més estrangers...Jo crec que es pot convertir en una urbanizació decap de setmana.

Maria Morey Ballester, vint-i dos anys, està al'atur i viu sempre a Galilea.

M'agrada tot. Destavaria el paisatge i latranquil.litat. Hi falten moltes coses, però com amés urgent jo destacaria la manca de dispensadper al metge. Veig bé el futur perquè cada vegada hiha més gent jove que es queda a viure aquí i semblaque comença a créixer.

Ama Maria Ortega Morey, trenta anys, casa-da, mestressa de casa, resident a Galilea.

M'agrada la tranquil.litat, la pau... Laconvivència trob que va un poc magra, hi ha moltpoca gent entre setmana. Crec que molta gentpodria viure aquí. Crec que lo que ens fa més faltaés fer créixer una mica el poble, ho veig com unanecessitat. El futur, si seguim així com va ara, no elveig molt bo. No veig que el poble vagi creixent. Elmercat immobiliari no afavoreix que la gent torniaquí, més aviat al contrari. Pot convertir-se enresidência de caps de setmana i de gent estrangera,que és la que compra les cases.

Maria Morey Matas, vint-i-cinc anys, casada,mestra d'escola, resident a Galilea.

M'agrada la gent que conec. M'agrada l'entorn,maldament (com que he viscut molts anys a Palma)m'agradi a vegades tomar a Ciutat i veure elmoviment tant diferent del d'aquí. La prova de quem'agrada és que amb En Gabriel hem decidit viureaquí dalt. Pentura hi falta vida entre setmana. Elsjoves ens veim poc a causa de la feina. Veig el futurmillor que fa uns anys quan tothom es queixava deque el poble quedava buit, que tot es perd, les casesestan buides... Ara ve gent jove a viurer-hi, neixennins.... Seria bo tenir una escola.

Margalida Alomar Martorell, vint-i-dos anys,socorrista. Caps de setmana.

M'agrada molt tot; que és tranquil, que no hiha contaminació... Es com a tõpic, pet-6 és ver. Limanca gent, li manca més presència d'un metge.Aquí la majoria és gent major; no hi ha farmácia.Falten serveis per a la gent major. Pere), a la vegada,el fet d'esser pocs fa que tots s'ajudin molt. Elfutur... ara han vengut a viure aquí un parell defamilies j oyes i això està molt bé, pen) trob que hi hagent que no fa poble, hi ha gent jove que entresetmana fa més poble a Puigpunyent que aquí. Hocomprenc perquè allà hi ha més ambient, pet-6 aquíno fan gens de poble.

Angela Ramis Bauçá, vint-i-sis anys, em-pleada de la llar, resident a Galilea.

M'agrada molt el poble. Sembla que tothom ésfamília. Si tenim un problema tot d'una mos ajudam.Els inconvenients són que hi manca metge itransport. Veig el futur bé. Moltes parelles quedena viure al poble i això anima.

Joana Pujol Guardiola, vint-i-tres anys,estudiant de psicologia. Caps de setmana.

Venint de Palma jo valor molt la tranquil.litatque trob aquí. Tota la gent es coneix, no com aCiutat on tot just coneixes els teus veins. 'Prob queel poble es -Là un poc deixat, allunyat... metge,transport. No sé que dir respecte del futur, esperque seguirà essent poble, per() això està en mans dela gent.

Crida Patenció: - El valor que es dona al paisatge, la

convivència, i la tranquillitat.- La voluntat de seguir essent poble.- La crítica que es fa als estrangers,

precisament perquè no fan poble.- Els mateixos que valoren la tranquil.litat

són els que, durant els caps de setmana, posen aprova els nervis del veinais amb els seus renous.

- La inseguretat respecte del futur.

GALATZÓ /12

UNS PUIGPUNYERITIIIIS A L'EXPO 92

Pere Bareelô

Per un deure professional, vaigacompanyar a un nombrós grup d'alumnes alviatge d'estudis, que enguany férem al'Exposició Universal de Sevilla. Amb mi ven-gué la meva dona. Quatre ulls veuen més quelos...

Avui esche perquè pens que és bó comu-nicar als amic el que un viu, sobretot, si através de l'informació donam a conèixer cosesde la categoria d'una Expo.

Record que uns pocs dies abans vaigcomentar a un company de feina que no hihavia perdut res a Sevilla i que em feia moltaperesa partir-hi. Després he de confessar quen'estic molt content.

Arribàrem a les portes de l'Expo el dilluns,a les 9 del mati. Es l'hora que s'obri cada dia.Com a primera impressió ens trobárem al'entrada amb unes grans teles que semblavenles veles d'un gran vaixell, i aim) ens vaespantar pel que suposava com obrad'enginyeria.

Passats els controls, ens xocár veure comla gent corria desaforadament, sabedors comérem de que els pavellons, no s'obrien fins ales deu. Per() després ens assebentárem deque hi havia lloes, on per entrar-hi es formavenllarges coes i els primers llocs eren moltvalorats.

El que de sobte sentirem a l'entradad'aquella illeta de La Cartuja, és desconcert...Son tres milions de metres quadrats, on hi ha111 països representats, 23 organismesinternacionals, 17 Comunitats Autónomes ibastantes cases comercials i d'altres.

Un recordava haver estudiat que lesExposicions Universals havien deixat obreshistóriques com la de 1851 a Londres on es vacrear el Crystal Palace, a 1889 a Paris esconstrui la Torre Eifel, a Brusseles a 1958 s'hideixâ_ l'Atomium, la Cúpula geodèssica a 1967a la de Montreal, les rogues lunars a 1970 a lade Osaka; i els nostres ulls cercaven on eral'obra mestre de la de Sevilla.

Aquell mati recorreguérem carrers,consultàrem papers i obrirem ulls i la realitat

superava totes les il.lussions I esperances. Totera una obra mestre.

L'informació, la seguretat, l'ordre, lanetedat, els serveis, la gent de l'Expo estava al'aguait perquè ens resultás agradable la nostraestância.

Els pictogrames (senyals informatius) ensassenyalaven tot tipus d'informació des debancs als llocs d'encontre i fins i tot als delsnins perduts.

Ens cridà l'atenció que a una illa de dosKms. de llarg hi estás replegat el món sencer.

Allà si que ens sentirem cuitadans delmón. Colors, races, llengües, faccions,vestimentes, menjars, begudes... tot era unanovetat i una realitat.

En poques hores havíem estat a Israel,India, Japó, Repúbliques Sudaméricanes,Plaça d'Africa i arribar a Filipines...

Totes les Nacions i Pobles tenien moltesmostres de la seva personalitat peculiar, per amostrar-ens. Videus, pellicules, fotografies,llibres, singularitats d'art, de teconolgia, dejoies, de cultura...

Per a mi va ser sorprenent que l'Expo nofos un lloc de venda d'idees politiques o depropaganda de sistemes de vida. ARà váremtrobar ganes de mostrar el com viven i pensenviure els pobles.

GALATZÓ /13

Es veritat que tots els pavellons mostrenla história nacional i en aquest aspecte hi havertaders museus d'art. Es podria fer unapinacoteca mundial de quadres de gransautors, escultures, orfebreria, cerâmiques ino parlem del què és un auténtic desbordamentd'art arquitectònic en els moderns i atrevitsedificis de tota l'Expo.

Pere sens dubte, el que més ens marevellaes la vissió de futur que es despren de la visita.Quedàrem aclaparats per la gran mostrad'imatge i só que des de que entres fins quesurts t'acompanya sempre, així com també del'ávanQ de la tecnica. Hi ha una gran pantallagigant Jumbotron de la Sony (més de 30 m),així com la col.laboració de les grans firmes del'electrònica i de les sofisticades tècniques.

Per a mi l'exposició- m2dgrat el que siguidiscutible l'elevat cost económic i la seva es-casa rentabilitat - transmet un missatge desaber fer. de professionalitat dels qui l'hanprogramada i de contingut. en el sentit de quequalsevol vissitant reb el crit del Tercer Món.sent un dessitg de conservar el medi ambienti lo natural, li cala la necessitat de conviureamb tothom i li neixen dins ell unes ganesrabioses de -mantenint la pròpia identitat -borrar fronteres i crear un mon bo per a totsels homes.

L'Expo 92 és una finestra oberta la segleXXI. Traspassa la barrera de l'any 2000 i hipodem adivinar que els trasports seran Inesrdpids que el tren AVE d'alta velocitat, que lescdmares de cine, TV. Videu ens aficaran dinselles per a fer-nos sentir impressionsdesconegudes, que tot estarà informatitzat i a

l'abast de qualsevol pantalla, que les monedes,els segles i els productes de tot el môn seranarreu de tots els mercats...

Els estudiants s'intercaviaran pernecessitats d'intercavi de ciències id'interdependència tant tecnológica,econômica. mercatil, com de coneixements iinvestigacions.

Podríem allargar molt més aquesta llistade reflexions que ompliren el nostres cap desdel dilluns mati fins al dijous vespre, que ambla gran festa de focs artificials, imatgesexcepcionals al Liam d'Espanya, rais Lasser imússica despedirem aquella lila Sevillana.que tant de records deixà dins la nostramemôria.

Val la pena passar uns dies dins l'Expo92 per què des d'ella sí que es pot dir que hemvist el món per un forat.

GALATZÓ /14

LA DROGA (IV)Per Biel Frau

ASPECTES PREVENTIUS

Un dels puntals bàsics per poder parlard'aspectes preventius és la conciéncia de la gent decara a la droga. Un estudi el.laborat el passat any perrarea municipal de Palma d'acció social amb l'objectiude conèixer la percepció social de Ciutat sobre ladrogadicció, ens mostra uns interessants resultats:

En primer Hoc, cal destacar que la gent deCiutat associa el consum de droga amb la inseguretatciutadana. la delinqüència i la SIDA. Segons l'estudi,aquesta percepció es déu al tractament que donen alproblema els mitjans de comunicació, doncs es des-taquen més els aspectes juridics o delictius delconsum de drogues, que la seva dimensió sanitàriai social.

En segon Hoc, també hauriem de dir que lesmesures contra la droga que proposa la societat sóndiverses, i que en general existeixen dues posturesclarament diferenciades: per uns són precises lesmesures de tipus represiu per a disminuir l'oferta,mentre que per altres es fan necessàries actitutseducatives per a rebaixar la demanda.

I, per finalitzar amb l'estudi, tal com publicavaJerusalén Villanueva a un diari de les illes: "ojos queno ven, corazón que no siente". Per regla general, lagent és més conscient del problema de la droga cornmés a prop té la mateixa. És a dir, que si la gent noveu xeringuilles abandonades, ni al.lots "penjats" opassejant el "mono" pel carrer, no es preocupa tantcom la gent que si observa aquest aspectes.

De tot això en podem treure distintesconclusions:

1. Per a una prevenció sana de la droga, és

precis diluir aquesta asociació de la droga amb ladelinqüència. Es cert que un porcentatge molt elevatde delictes contra la propietat és a causa de la droga,pet-6 hem de tenir en compte que el drogadicte no ésun delinquent: és la droga qui l'obliga a delinquir. Peraixò, la conciéncia ciutadana ha de tenir més pendentla dimensió social i sanitària dels toxicòmans que lavertent delictiva. Que són els mitjans de comunicacióels principals culpable? No ho sé, els sociòlegs sónqui ho han de detei minar.

2. A una societat pluralista, com la nostra, ésmolt dificil unificar criteris, per-6 sens dubte es moltmês interessant una projecció educativa i preventivade la droga que una actitut represiva amb elstoxicòmans.

3. De molt preocupant es pot qualificar el fet deque si no veim fum no ens preocupam tant del foc,perque aqui a Puigpunyent i Galilea no veim a ningúque es "xuti" pel carrer, no veim xeringuilles vora lesnostres portes, però no per aim-) deixa d'existir elproblema (del que tractarem a un altre escrit).

Segons sanitat, a Balears hi ha devers 3000toxicómas. N'hi ha que creuen que són molts més,perque el seu control és molt dificil. Això fa queBalears es situi al quint Hoc entre les províncies d'altrisc. Per la qual cosa, aquest any les illes reben un35% més de subvencions que a 1991 per part del PlaNacional contra la Droga; és a dir, reb 120 milions depessetes. El Govern Autônom en posarà 420 milions.Això vol dir que són 360 els milions disponiblescontra la droga a les Balears. La prevenció s'ha de fera nivell institucional, a nivell escolar, a nivell pares,a nivell social, etc... pen), es rellexen en la prevencióa les nostres illes aquests 390 milions?

6see,5eoti_kr45.

FRUITES * VERDURESCARNISSERIA * CONGELATSCONSERVES * VINS * LICORSFERRETERIA * DROGUERIA

C/. MAJOR, 4 Tel. 61 41 02

Puigpunyent

GALATZÓ /15

La poblado de la Terra creix molt descontroladament: l'any 1900 érem 1.500 muionsd'habitants i ara ja en som més de 5.000. Al mateix temps, la superficie terrestre es vaconvertint en un desert per culpa dels canvis medi ambientals. El missatge que ha duita reunir-se a tots els paissos d'aquest món a la denominada "Cimera de la Terra de Riode Janeiro" és ben clara: si seguim d'aquesta manera l'espècie humana està condemnadaa desaparèixer. Tots morirem de fam.

LA CIMERA DE RIO DE JANEIRO: UNA CRIDADESESPERADA EN DEFENSA DE LA TERRA

Antoni Betti

Representants de 178 palssos de tot el món,acudiren a la convocatória feta per l'ONU percelebrar a Rio de Janeiro la Cimera de la Terra. Alllarg d'aqu esta Cimera es va possar ben de manifestla gravetat del problemes que afecten a la Terra.Allô que pareixien manies d'uns quants idealistesha resultat ser massa real. Terres i mars estancontaminats per productes químics i residusindustrials; el forat de la capa d'ozó que hi ha al'Antartida j a no és l'únic, iambe n'ha parescut unaltre a Centre-Europa; i pareix que mai s'havia fettan perillós anar a prendre el sol pel perill que hiha d'agafar un cancer de pell.

MES DE 300 ESPECIES DESAPAREIXEN CADA DIA

A la Cimera es va possar de manifest unacrua realitat: cada dia desapareixen a la Terraunes 300 especies de flora i fauna. Fins i tot,algunes ni tan sols s'han pogut classificar. Unesespècies on podria estar el remei per curarenfermetats com el SIDA o el cancer, tal i com jaha succeït amb una planta descoberta a l'illa deMadagascar i que cura la leucemia infantil.

L'anomenat Tractat de la Biodiversitat, elmés important dels prevists a la Cimera de laTerra, proposa la preservació i conservació detotes aquestes especies. Així també, crea lapossibilitat de que els païssos productors- quesempre són el Tercer Món- obtenguin beneficiseconômics per a l'utilització industrial de lesseves especies vegetals i animals, així com l'accésa les teconologies que ho facin possibles, la qualcosa no va caure gens be als propietaris d'aquestesteconologies.

Per altra part, els EE.UU. ha estat el únicpais industrialitzat que s'ha negat a signar elTractat de la Biodiversitat. I és que en la ment detots, estan les properes eleccions presidencialsnord-americanes que es celebraran per novembre.I si qualcú no s'ho creu, valgui aquesta dada:

moltes de les empreses nord-americanes que esveurien afectades per aquest Tractat són les quefinancien la campanya electoral d'en George Bush.Més clar impossible.

Ara be, també es produeix una curiosasituació quant els mateixos paissos que critiquenl'actitud dels EE.UU., es neguen totalment a lacració de la Creu Verda, un organisme ques'encarregaria de vigilar els atemptats al mediambient i que podria desplegar una força de cascsverds (parescuts al cascs blaus de l'ONU) alla ones clonas un atemptat ecolõgic.

Pel que fa a Espanya, els nostres representatssignaren tots els Tractats de Rio, però a la vegadael minsitre d'Obles Públiques, en Pepet Borell,avisava de que "España todavía ha de aumentarsu producción de CO2 durante esta década (elprincipal contaminant de l'atmosfera) en un 25%para estar en los mismos niveles de Europa...".Desconcesc si el Sr. Borell sap que es el CO2, peròaquest augment comportarà un augment inevita-ble d'indústries que no feran més que contaminarencara més el medi ambient. En definitiva, ecologiasí, però després d'industrialitzar-nos un poc niés.

No tenim remei, si dolents són uns pitjorssón els altres. D'aquesta manera, no és gensd'estranyar que la Cimera de la Terra s'obrísguardant dos minuts de silenci en honor a laTerra. Exactament el mateix de quan es mor unpersonatge....

GALATZÓ /16ile,IMIVXPAInf flOIR.14,17lWAIICLMCISMMTVEOROMPIRICIAI[r17,1,1:101VILMITTRJGE7:7,02.S.M.

REGIONAL El passat dia 28 de maig la tant anunciada vaga general no va tenir la repercusió que pareixia havia

de suposar . Balears no fou excepció. Destacable és el let. de la minima quantitat de incident8 aquestajornada.

Durant els dos primers mesos de 1992, la construcció (activitat econômica que mes nombre decontractacions acostuma a generar), va perdre 5000 con tractes en relació a l'any passat. I és que el nivelld'atur és un factor altament preocupant.

Mentre el Barça es proclama campió de lliga, el nostre Mallorqueta collia el carni de la segona divisióquedant el darrer. Ara, això si, aqui a les illes el descens del Mallorca no fou massa trist, o al mancoels aficionats ho volgueren oblidar celebrant la victéria del Barça. O és que aquests no erenmallorquinistes?

I xerrant d'esports: pareix ésser que el Prohaci Patronat aconseguirà pels despatxos allô que tants'ha resistit a les pistes esportives: pujar a la lliga ACB. Esportivament no poden, peró: "Poderosocaballero...".

NACIONAL 111,0,9101%.7.0.131217.raritaiWr.,11........11.17.14.710.1E6- FRANK SINATRA - O.K.

El nord-americà Frank Sinatra va actuar dia 3 de juny en el mini estadi de F.C. Barcelona, en unconcert que va durar poc més d'una hora, "La Voz" apel.latiu que el can tant de New Jersey es va guanyarfa anys, va ser escoltat per les més de tretze mil persones que ocupaven totes les localitats del miniestadi, i que lògicament no tingueren cap remordiment en pagar entre 3.000 i 30.000 ptes., que era elque costava la localitat.

El Sinatra canta devers quinze cançons, entre elles les més populars i clAsiques que ho varen ferfamés, entre elles "L.A. is my lady", "Stangers in the night" o "New York, New York".

ENCESA L'ANTORXA OLIMPICA.Dia 5 de juny i a l'ombra de les columnes del Temple d'Héra, les sacerdotises gregues varen

encendre l'antorxa olimpica. Aquesta, serà ara tranportada per milers d'atl.letes fins que arribi el properdia 25 de juliol a Barcelona, dia en que es donaran per inaugurais els Jocs Olímpics.

LADY DI INTETA SUÏCIDAR-SELa princesa Diana, casada amb el príncep Caries d'Ang,laterra, va intentar suïcidar-se un total de

quatre vegades, segons publicava fa uns dies a primera pagina el diari "Daily Mail".Pareix ser que aquests intent de suïcidi no cercaven altra cosa que fer cridar l'atenció del seu marit

damunt ella pel poc cas que li feia.Això, i altres detalls de la familia reial anglesa, ja han sortit publicats en un llibre que dur per tito!

"Diana, una pricesa y su complicado matrimonio" del periodista Nicholas Danies, i que arnb poquessetmanes ja s'han esgotades quatre edicions.

L'INFERN DE SARAJEVOSarajevo, la capital de Bosnia-Herzegovina, va viure a començaments d'aquest mes la nit més dura

des de fa dos mesos, tal com aid ho demostra el balanç de quinze morts i desenes d'edificis destruits."Obuses" de tots els calibres i projectils llança-coets procedents de les posicions serbies, varen

sembrar el pànic i la mort, provocant innumerables incendis per tota la ciutat.Degut a la dificil situació que es viu a la ja desapareguda. Iugoslavia. la ONU va dictar fa poc una

resolució que instava a tots els organismes i organitzacions internacionals a excloure a. Iugoslovia detotes les seves activitats. Així ide), Iugoslavia no estarà present als Jocs Olimpics de Barcelona.

GALATZ6 /17

RICO-TICIES* ROBATORI DE "BUTANOS"

No sabem si els lladres que es passeigen perPuigpunyent i Galilea estan a la darrera moda o es queestan desesperats, perque pareix ser que ara es dedi-quen a robar les bombones de "butano" que deixam enel carrer el dia que passa el but aner.

Serà qüestió de badar un ull.

* FOC EN ES GRAU

El passat dia 30 de maig es va produir un petit focen Es Grau. Afortunadament, tan sols es varen cremarunes petites hectàrees.

El foc es va produir per la negligencia d'un delspropietaris dels xalets que hi ha pel Grau.

Mal presagi per un llarg estiu que s'acosta.

* DONACIÓ DE SANG

Aquest dia 12 de juny ens visita un equip móvildel Banc de Sang de les Balears per dur a tenue unacol.lecta de sang en el nostre poble i que, com vé essenthabitual, s'instaLlà a ca ses monges.

Segons ens comentava en Rafel Ramon, delegatdels donats de sang en el nostre poble, a Puigpunyentquasi sempre solen ser unes trenta persones les quecol.laboren en aquests tipus de campanya.

* EXHIBICIÓ DE GIMNÀSTICA I "COROS" DE MA-LLORCA

L'associació de la Tercera Edat de PuigpunyentGalilea assisti dia 3 de juny, juntament amb altresassociacions de Mallorca, a una exhibició de gimnàsticade "coros" al Palau Municipal d'Esports de Ciutat.

L'acte, que estigué presidit per les maximesautoritats autonómiques es va dur a terme l'horabaixai l'humor va ser la tônica genral del dia.

Aixi també, entre altres tants d'actes que ha duita terme aquest mes la nostra Associació. destaca lavisita a la base aèria de Sant Joan, una xaria a càrrecde doctor Ralhei Monjo. i una excursió a la Corônia deSant Pere.

* LA RESERVA I LA SEVA DECLARACIÓ D'UTILITATPÚBLICA

Els encara desconeguts promotors de "la ReservaPuig de Galatzó", els quais formen la societat "Ratxokos.S.A." amb capital panameny i espanyol, estan mes quenirviosos cercant la declaració d'utilitat pública de laReserva.

I si ningú s'ho creu, valguin aquestes dues dadessignificatives:

Per una part, el dia de Sant Rita l'HonorableCariellas acompanyat per D. Francesc i per l'esposa delprimer cap de llista del PP, feren una visita en Es Ratxo(es suposa convidats pels promotors).

Per altra part, els membres de la Ponènica Politicaque han d'infoi inar de la viabilitat o no de la declaraciód'utilitat pública tombé varen ser convidats -cosa moltpoc habitual segons alguns membres de dita Ponència-a visitar la Reserva.

Pareix ser, d'aquesta manera. que els propietarisd'Es Ratxo no tenen clar que altra gent -que no siguinells- vegin l'utilitat pública de la Reserva. Aixi també, nopodem deixar d'oblidar que els primers informes sedososque sobre impacte ambiental s'han fet sobre la Reservamostren greus irregularitats corn, per exemple, el fet deque lotes les cascades d'aigüa que s'han instal.lat en EsRatxo, no siguin típiques de la Sera de Tramuntana.

* CONSTITUCIÓ DEL PATRONAT MUNICIPAL DECULTURA

Fa un parell de mesos l'Ajuntament acord à laconvocatória de les entitats del municipi per tal deconstituir el Patronat Municipal de Cultura. Designarenrepresentats en el termini concedit, les següents entitats:

ASSOCIACIO TERCERA EDAT:Maria Frontera BordoyFLORS D'ES SALT:Antônia Morell MartorellREVISTA GAI-ATZO:Pere Barceló BarcelóA.P.A.:Miguel Ramón MatasGRUP DE TEATRE XINGONERA:Joan Ferra MartorellGRUP DE TEATRE GALL DE FOC:Jaunie Ripoll Suau

GALATZ6 /18

TERRA ALTA:Ricard Vila BarcelóCOMISSIÓ DE FESTES GALILEA:Jaume Pujol VichPSOE:Margalida Sureda MorantaAGRUPACIÓ INDEPENDENT:Magdalena Font PalmerCOL.LEGI PUBLIC "PUIG DE NA FATIMA":Ma del Carme Andreu TabernerPP-UM:Antoni Ginard Barceló.

A hores d'ara, el Patronat ja s'ha reunit un parellde vegades. La darrera, per organitzar la revetl.la deSant Joan.

* NOCES DE "PLATA" DE TOMEU CATALÀDia 20 juny, el nostre Rector Tomeu Català

Barceló celebrà el 25 aniversari de la seva ordenaciócom a sacerdot.

Ens enteral-ern i els distints grups relacionatsamb ell, ho volguérem celebrar, malgrat el dessig seu deque passàs desapercebut.

El Cor Parroquial preparà una celebració decàntics amb temps i la veritat, es que es lluiren. Elsj oyes també hi participaren amb l'olivera; a l'oferta elsfruits, el vi, les espiques i les fors representaren elsdistins ambits.

El ball de l'oferta dels nins de Flors del Salt, lespregaries des monitors del Projecte Home, eltestimoniatjeglossat de Sil-vestrel'esglèsia plenadeia tot el queles paraules so-les no erencapaços de ma-nifestar.

Emocions,felicitacionsun cor obertforen les cosesque més esferen patents.

Desprésde la missa, els , t Igrups corals dela Tardor i dePrimavera,Flors de Salt i Gall de Foc tancaren l'acte festiu, així coml'agap preparat per la generosa aportació de les mestresesde casa, que tant hi dugueren que l'endemà una bonaquatitat del que sobrà va alegrar als ressidets de laComunitat terapeutica de ses Sitjoles.

Per a tots els que foi inam la Comunitat cristianade Puigpunyent va ser un dia d'alegria i compartiremamb en Tomeu un dia que voldríem recordas molt detemps.

NOTES DE SOCIETATNOCESEn Juan Jose CarrascalMorey i na Beatriz CanoMorell es casaen el passatdia 11 d'abril.

Enhorabona!!

NOCES DE PLATAEl passat dia 23 d'abril

en Miguel Morell Ferrá i naTeresa Martorell Fraucelebraren els seus primersvit-i-cinc anys de matrimoni.

Que en puguin celebrarmolts niés

NOCES D'OREl passat dia 16 d'abril,

Antoni Roca Vila i na Ca-talina Ramón Fontcelebraren cinquanta anysde convivència mútua.

Enhorabona!!

DEFUNCIÕEn Bartomeu Vila I

Capllonch va deixar d'estarentre noltros el passat dia 15de maig. Tenia 88 anys.

Que en pau descansi.

NOSTRAff

CAIXA DE BALEARS

GALATZÓ /19

IE Fo 4c• FitzSEGUEIX LA POCA AFICIÓ PER FER ESPORT A PUIGPUNYENT

Quant estam a un any olímpic que per primeravegada es celebra a Espanya, quan veim que un ciclistaespanyol guanya el Giro d'Italia, i quan veim que elfutbol espanyol ens ofereix un dels finals de lliga mésemocionants I incerts dels darrers anys, així com la debàsquet que de cada any es presenta més espectacularI competitiva, un es comença a demanar si el nivell departicipació de l'esport a Puigpunyent i Galilea està enconsonancia amb l'abundància d'aquest nivellcompetitiu d'alta qualitat.

Malgrat tot això, pareix ser que ni tota aquestaserie d'aconteixements ajuden a aixecar l'anim delsjoves i dels menys joves per Precticar l'esport.

Estranya molt no veure pel Poliesportiu Munici-pal a multitud d'esportistes volent imitar als granscampions d'atletisme, o veure'ls per carretera assegutsdamunt la bicicleta imitant als grans corredors comn'Induirain, o veure infants pel camp de futbol aficantgols com en Manolo o fent aturades com en Zubizarreta,o també per la mateixa pista de bàsquet veient-losencistellant tirs de dos i de tres punts com si del mateixVillacampa es tractas.

Emperö, la realitat és ben distinta. Es podrà dirque es veuen uns pocs d'esportites fent footing pelPolieportiu; que tenim dos equips de basquet, per()entre tot dos tant sols hi havia vuit jugadors/es delnostre poble; que hi ha gent que practica el tenis, si béno són molts; i la retirada de la competició oficial de

l'equip de futbol ja coneguda per tots.En resum, veim d'aquesta manera el poc que ens

repercuteix esportivament tots aquests aconteixementsi que, en definitiva, haurien de ser un estímul pelsnostres esportistes. Malgrat que en el nostre pobleno és així.

Esperem que la constitució del Patronat Munici-pal d'Esports per part de l'Ajuntament sigui una bonaocasió perque es foment!, organitzi, i es mantegui unnivell més alt de competició i d'integració a l'esport detota la gent, en general, de Puigpunyent i Galilea.

Sens dubte, una activitat ben necessària quenoltros, per les instal.lacions i Pentorn que tenim,podem practicar. Anem a aprofitar-lo!!.

ESCOLA DE

Ptigpnyerit organitzara.durant eis mesos de tuiioi f.--ago'gt:::::::1'.:ESCOLA DE

FL.TrBOL-SALA, per a ninSInines entre•elsCinc i eis catorZe arws

durarà de:•dia..13..de juliolQoperetWrièot cis (liliUflS, diinait s.

)US I divendrts, cies de les set uns les 'uit de

Eis Infants que es vuiguin inscriure ho podraii

Eis monitors seran en Tolo Morev i

• • • ••• •.„.:::::•

na';Cafálina.*P.OL:••" • •

LLINCÈNCIES DE ClipEls associats ala Societat de caçadors de

Puigpunyent i Galilea pogueren durant aquestesdarreres setmanes, complimentar les pertinentssol.licituds per renovar la llicència de caga.

D'entre uns aproximadaments seixanta associats,tan sols una trentanava renovar les seves coresponentsllicències per aquesta nova temporada de caça que hade començar.

GALATZÓ /20

ADUID CCEDW1InklkUn dels llocs on pròximament canviarà la seva

semblança és, sense dubte, el jardí de la Placa deS'Ajuntament.

La Sembra de gespa en el jardí, podria facilitarque amb el temps aquest gran espai es convertísen Hoc habitual de passeig i de reunió.No hi ha cap dubte de que amb la nova

distribució d'espais d'aquest jardí, i la futuraremodelació d'algunes dependències de la Casade la Vila com sera., per exemple, l'habilitaciód'un nou saló de sessions més acord amb lesnecessitats actuals, ferà que aquest important

nudi de la vida municipal sigui molt més presentable i dingna del que és actualment.Emperò, ara tan sols quedarà esperar que tothom la respecti i la tengui com a seva.

COMPIONOT DE TRUC . En motiu de les pròximes "Festes d'Agost",

s'està organitzant a Can Domingo un Campionatde Truc que es començarà a jugar els primersdies de juliol.

Aquestes són les BASES:* La inscripció és gratuita, si bé el qui pagui

800 ptes., podrá participar en acabar aquestCampionat en un sopar de companyerisme,

* Es seguirà el sistema de doble volta, totscontra tots.

* Totes aquestes partides es feran de trescantons quin guanya dos.

*Les quatre parelles que aconseguesquin una major puntuació seran les que jugaran lafase final.

*En cas d'empat de punts entre dues o més parelles, es passara tot seguit a fer el desempatper mitja_ d'un sol Truc i també pel sistema de tres cantos quin guanya dos.

* La fase final consisteix en que la primera parella classificada s'enfonta- a la terceraparella, i la segona amb la quarta.

* En aquest cas, es jugarà un sol Truc entre elles i pel sistema de cinc cantons quin ganya tres.* La final es jugará en data i hora que figuri en el Programa de Festes.

Limit d'inscripció: dia 1 de Juliol

APROVACIÓ D'ESTATUTS I CONVOCATÒRIA D'ELECCIONSEl Consell de Redacció d'aquesta publicació es troba en fase d'aprovació dels Estatuts de la

Revista Galatzó.Ben aviat, ens trobarem en disposició de presentar agues text als interessants, per la seva

definitiva aprovació per part de la Junta General de socis-col.laboradors.Una vegada que els Estatuts estiguin aprovats, tot d'una es covocaran eleccions per formar un

nou Consell de Redacció.Així que ja ho sabeu estimats lectors, si qualcú de vosaltres té interès en presentar la seva

candidatura, ja s'ho pot anar acabant de decidir.Redacciô